You are on page 1of 20

PLAERDEMAVIDA - 51

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell


TARDOR-HIVERN 2015

REFUGIATS

Opini

Sempre hem dit un No a la guerra


perqu la guerra s un mal,
moren persones sens culpa,
assola cases i camps.

Histria Local

Conseqncia de les guerres


sn les fugides massives.
Ara vnen cap a Europa
passant penes i fatigues.
Sn dones, xiquets, xiquetes,
joves, vells, sense esperana,
que vnen cap a nosaltres,
demanant lloc, pa, confiana.

Notcies dac i dall


Club de lectura

No els negarem lacollida,


que mereixen com germans;
tots som la mateixa espcie,
ells i nosaltres, humans.

Notcies Macarella
Recomanacions

De fugides com aquesta,


nhan hagut moltes en la histria:
republicans espanyols,
ens vnen a la memria
jueus, bosnians, kosovars,
africans denll el Shara,
els libis, els palestins,
sirians i iraquians sn ara.

Toponmia
Contes i poemes

El que han de fer els estats


s acabar amb les guerres:
prou de comerciar amb armes
que causen mort i grans penes.

Hem fet el Plaerdemavida- 51


Textos: Llus Antol, Itziar de Bernardo, Teresa Esteve, Teresa Monz, Juan
Orts, Patricia Ramos, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Rafel Sena.
Coordinaci de continguts: Rosella Antol i A. Ros. Volem agrair la
collaboraci dels vens i les venes que han participat en lespecial sobre la
tomata i en larticle Vivncies.
Correcci lingstica: A. Ros.
Muntatge i maquetaci: R.Antol i Tamara Folguer.
Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Imprimeix: Grfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Dipsit legal: V-2407-2004

Collabora

(...) la societat actual s una societat despectadors.


(...) La notcia no es ven pel seu valor informatiu, sin
per la gratificaci que proporciona al lector (sorpresa,
xafarderia, plaer morbs, diversi).

Josep Vicent Marqus.


Fragments de larticle Un mn de voyeurs

www.macarella.org

LAIXETA

LA RATETA DIGITAL

LESCULTURA S CULTURA
He comptat fins a tres les amputacions de cap

sofertes per la figura de la xiqueta del grup escultric, dedicat a nuestras yayas y yayos, installat
a una plaa prxima. No corren bons temps per
lescultura al poble, i la sorprenent aparici de
dues figures allegriques de la vellesa i la joventut en harmonia ha desplegat la ira dalgun ve o
dalguna vena, qui sap de quants, en forma de
decapitaci.
Latemptat al patrimoni cultural de la collectivitat
sha repetit davant lestupefacci del passejant,
sota la inacci aparent de la policia local, amb la
perplexitat del venat circumdant. Aix les coses
a veure qui s ara que torna a reparar el cos malms o a continuar la collocaci de ms escultures a les nostres gores formigonades fins el
paroxisme.
Els fets ens situen ms prop de la barbrie que
dun progrs amable i culte, certament, encara que alg pot pensar es tracta de fets revolucionaris, per all de tallar-li el cap a alg, amb
lagreujant de nocturnitat executats diria. No s
el lloc dexplicar que avui els caps es tallen amb vots, per s de subratllar les circumstncies
demanen reivindicar un respecte per lobra i per lautor o autora, malgrat gustos i criteris discrepants o no sobre el particular.

Adquirir conscincia del valor dall creat pels altres, compartit per tots, sentit com a
propi, continua essent assignatura pendent del nostre temps. Aquest trist episodi, un ms,
posa de manifest que alguna cosa no funciona, que la nostra societat pateix alguna malaltia
que caldria guarir: lescultura en particular, lart, la creaci en general ens poden ajudar a
superar-la.

Les places, amb perms dels tendals festers, encara sn llocs de trobada per les persones, de socialitzaci, de convivncia pacfica, espai sagrat dels humans: per aix sn tan
valuoses, b que ho sabem i ho celebrem, per aix resulten tan intolerables aquests escapaments. s cultura, pense, ser respectuosos amb lespai com i comunitari, el contrari ens
aboca a estadis bastant primitius del comportament hum, aquell que ens deuria caracteritzar feliment com a espcie.

MITJANS DE COMUNICACI

La rateta ha escoltat que potser dac a poc temps tornarem a tindre una tele feta a casa, amb els
diners de totes i tots i se li ha escapat un somriure. Com que no estava segura del temps que ha passat
des que va vore lltim programa asseguda a un sof, ha decidit fullejar les revistes de nmeros anteriors
del Plaerdemavida i se nha adonat que fa ms de 3 anys que no veu cap programa de la tele; que ara
tot ho fa per internet! I pensant-ho b, sha enfadat un poquet, perqu creu que les butaques no sn tan
cmodes, ni t tant de temps per trobar all que li pot interessar...


Tot i els retrets, la rateta ha tret un poquet de temps i ac teniu les seues recomanacions:

MSICA LLIURE. La msica ms lliure feta des del nostre territori tamb t cabuda a Internet. www.musicalliure.cat
Creative Commons s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. El lloc web que vos proposem s una plataforma que pretn difondre els msics dels Pasos Catalans que
creen i editen msica amb llicncies lliures o no-restrictives com les que proposa
lorganitzaci Creative Commons. En aquesta plataforma trobarem les canons
dartistes musicals valencians com Atzembla, Parallel84, Pellikana, Voltor, OrxataSoundSystem, etc, per tamb la daltres creadors com (((j))), La rateta que escombrava lescaleta o Leds... els promotors daquesta pgina web ens proposen
dos formes de disfrutar daquesta msica: escoltar-la online o b descarregar les
canons per escoltar-les en un altre moment. nims i a disfrutar de la msica lliure
feta en la nostra llengua!
VERKAMI. Entre tots i totes millor! www.verkami.com
A la rateta li agrada participar perqu els creadors inquiets puguen desenvolupar
un projecte cultural, artstic, de denncia social, de recreaci dels plaers gustatius, de
promoci del patrimoni cultural dun lloc determinat... i, per aix, de tant en tant repassa
el catleg que ens proposa aquest web per collaborar econmicament en la materialitzaci dels projectes que es van publicant.
Ara est capficada en mirar de fer regals per Nadal i, com que ella s una rateta
alternativa ,vol fer un regal especial i nic per als seus familiars i amics. Ho t fcil, introduir el seu correu electrnic i remenar en els ms de 1600 projectes que a hores
dara esperen per poder fer-se realitat. I tu: ja has mirat si pots ajudar-los?
SAMARUC DIGITAL. Un diminut supervivent que vol contar-nos coses.
www.samarucdigital.com
La pgina web que vos presente s en realitat un portal dinformaci ambiental que ofereix de
manera prioritria tot tipus de continguts sobre la Comunitat Valenciana. Els creadors lhan batejat com
el peixet ms conegut de la fauna autctona valenciana, redut en dimensions, per gran en importncia
ambiental: el Samaruc; i que ha resistit a la contaminaci del seu hbitat. Entre les seues seccions hi ha
un enlla amb Oratgenet, un blog en qu podem vore les previsions meteorolgiques explicades pel mtic
presentador de Canal9 Jordi Pay; per tamb trobarem una agenda amb totes les activitats de divulgaci mediambiental organitzades per diverses entitats, s a dir: excursions, exposicions i congressos
sobre fauna i flora, mercats de venda directa de productes del camp, etc...

www.closquesdefang.blogspot.com.es

@ la rateta digital

19

CLUB DE LECTURA

EL PLANETA DELS SIMIS

VIGNCIA I REIVINDICACI DE
CARLES SALVADOR I GIMENO

COMUNICAT OFICIAL
Dissabte 27 de juny de 2015,
Sal dActes de lAjuntament de Bonreps i Mirambell, paraules del coronel
Lawrence al final de lacte de presentaci del nmero 50 de la revista Plaerdemavida...
Good evening, my name is
Thomas Edward Lawrence and I was
born in the Welsh town of Tremadoc
on 16th August, 1888.


Mhe acostat recentment als Papers de premsa de Carles Salvador, proposats per Vicent
Simbor, publicats a comenament daquest segle per la Instituci Alfons el Magnnim. Entenc una
correcta lectura del llibre ha de passar per entendre que en Salvador escriu fa un segle, per tant
caldria fer-la sense perdre de vista el context en qu viu i treballa lautor. Tot seguit, em sembla, cal
posar de manifest la clara vigncia del seu ideari i la fora del personatge al nostre temps.

La constataci de la importncia de la llengua materna en leducaci de les persones es
projecta com un ferm catalitzador de les propostes i el pensament salvadorians, perfectament vlida avui dia. No tinc tan clar siguen vigents algunes reflexions sobre lensenyament duna segona
llengua, les dificultats o limitacions per dominar aquesta. Ho dic, perqu s clar la situaci sociolingstica sha fet ms complexa, molt complexa, degut als moviments migratoris de les darreres
dcades, tamb pel paper i presncia meditica de les llenges en el mn actual.

El mestre de Benassal ja albira la importncia dels eixos Rossell, Catalunya, Valncia,
Mallorca, tot palesant els entrebancs de les divisions provincials, la devastaci de les poltiques
centralistes i centralitzadores. Segurament en els texts van modulant-se la necessitat de reforar
vincles i les propostes dactuaci conjunta envers una ntida definici dels lligams i la reivindicaci
nacional.

Aposta lescriptor per aconseguir una prosa nova, necessria per enfortir la literatura i la
llengua, tamb pel teatre, amb clara voluntat de superar propostes precries i clarament insuficients. No cal dir que la seua crida pel valenci en lmbit de lensenyament s duna potncia extraordinria, segurament tamb exigida per la constataci de la imposici a les aules duna llengua
estranya a uns infants aleshores monolinges i en condicions sovint desesperants.

La duresa del temps viscut engrandeix la figura i projecta lesfor dun home que ens deix
als difcils anys cinquanta, la gramtica del qual encara ens acompanya per aprendre i corregir.
Impagable i de recomanable visita literria el volum ressenyat, en un moment en qu anem a reprendre poltiques i propostes educatives i culturals de transcendent importncia. Si em permeteu:
impressionant testimoni de dedicaci i voluntat de justcia, encara ms desprs de visitar el poble
del seu magisteri.
18

A. Ros

Com veig que vosts no


mentenen, vaig a parlar-los un poquet
en llogaret aldeano... El meu nom s
Thomas Edward Lawrence, dArbia
per part de mare, i, segons mhan dit, nasc al poble gals de Tremadoc lany 1888. La meua
famlia i jo ens traslladem a Oxford el 1896 i all s on jo, sense fer cas de cap consell ni conseller, comence a estudiar Histria Medieval i Contempornia. Posteriorment, recrrec tot el
territori de Sria i elabore una tesi doctoral sobre les Croades i sobre els castells dels cavallers
croats al Prxim Orient.
Com que desprs de fer la llicenciatura dHistria estic desocupat, ja mho havien avisat,
malliste en lexrcit britnic quan esclata la Primera Guerra Mundial.
Primer, durant uns mesos, em destinen a la nostra central dintelligncia a la ciutat de El
Caire i jo, la veritat, mavorrisc com una tonyina.
Desprs, grcies a un cos germ meu i tamb grcies al meu certificat B1 en llengua
rab (Alcoi, Benidorm, Almssera, Benicssim, Benicarl), mencomanen una missi secreta:
Xe tu, desplaat a la platja de lAlgarrobico (al terme municipal de Carboneras, Almeria) i
organitzans una revolta dels rabs en contra de lImperi Turc. La cosa va tan b que, fins i tot,
lany 1962 roden una pellcula sobre el tema. B, als rabs no els ha anat tan b; continuen tan
dividits i enfrontats com fa cent anys.
Per la meua banda, ara em dedique a anar pegant bacs pels plats dalgunes televisions, a signar exemplars del meu llibre Els 7 pilars de la saviesa i, de vegades, escric articles
per a revistes de baix cost com, per exemple, Plaerdemavida i altres que ara no vnen al cas.
Que continuen gaudint vosts daquesta agradable vetlada estiuenca ac a la fresca; moltes
grcies per haver-me escoltat i fins a un altra.
La foto. Actualment, un hotel monstrus i illegal trenca la mgia a la platja de lAlgarrobico.
Segons assenyala Greenpeace, lenderrocament de lhotel i la posterior restauraci de lentorn
generaran 400 llocs de treball...

Lloren dArbia

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DAC I DALL

TRES BONREPOSTINS A LA PREMSA!



Quasi al final dun calors mes de juliol, hem pogut llegir a la premsa uns reportatges o entrevistes que mostraven la importncia del treball professional de dos bonrepostins: Adri Esteve
Monz, Joaquim Raga Ban. Lassociaci Macarella, que t com a objectiu global promoure la
cultura del poble, es complau molt en qu hi haja paisans que destaquen per la seua preparaci
i la seua espenta i que aporten a la societat valor afegit. Considerem que poden motivar els joves
del poble a estudiar ms i ms i a buscar eixides creatives.

Adri Esteve s enginyer agrnom de formaci i ha enfocat la seua activitat en la potenciaci de lagricultura ecolgica. Lloga xicotetes parcelles dhorta a persones que volen tindre un
hort per a consum propi; ell els assessora i s de vore com produeixen els campets tota classe de
verdures i hortalisses. Forma part del collectiu de joves llauradors de lHorta i est implicat en la
plataforma LHorta s futur. A lentrevista publicada el dia 26 de juliol de 2015 en la secci Conocer
de la revista XL Semanal del diari Las Provincias, el que es ressalta en el treball dAdri s la innovaci i el sentit de modernitat, apostant per lecologia i el consum de proximitat.

Joaquim Raga treballa en la banca i exerceix un crrec de molta responsabilitat: s Director
de Finanament del Real estate de la Direcci territorial de LEst duna important entitat bancria.
En lentrevista que li fan, i que es public el dia 26 de juliol en la pgina 7 deconomia de LevanteEMV, expressa unes idees molt elaborades i positives sobre els criteris en la construcci de la vivenda, parlant de la sostenibilitat, la qualitat i leficincia energtica. Tamb opina sobre laccs a
la vivenda de les persones treballadores.

I tres mesos desprs de nou apareix a la premsa diria una notcia agradable protagonitzada
per una parella, Aitor i Laura, que des de lhorta de Bonreps i Mirambell, on planten les seues
verdures, han muntat una parada al Mercat de Russafa. Del Camp al Plat s el rtol que exhibeixen al frontal de la parada i al pit de les seues samarretes. Si voleu llegir tot larticle amb fotografies
precioses de la parella, de la parada i dAitor llaurant lhorta, mireu el Levante-EMV del dissabte 10
doctubre de 2015, en la pgina 24.
LAssociaci Cultural Macarella encoratja els joves a mirar cap a lhorta que s una font
viva daliments de primera categoria i que necessita la potncia creativa duna nova generaci per
tal dassegurar-ne el present i el futur. HORTA VIVA, ECOLGICA I PRODUCTIVA!

NOTCIES DE MACARELLA

23 de juny de 2015. Vam celebrar la XXIena Foguera de Sant Joan. La nostra entranyable
foguera. Arrepleguem fustes i llenya pel poble amb la companyia de la msica de tabal i dolaina
de la Colla La Brama. Joan Llus prepara la pala del tractor, pengem cartells que defensen el barranc de Carraixet, el nostre parc natural. Muntem la foguera, sopem a la fresca i, a lhora mgica
de mitjanit, fem un castell, el foc purificador eleva els nostres desigs cap amunt . Mengem la coca,
bevem la mistela i sentim amistat i misteri. Marxem cap a casa amb els manolls dherbes de sant
Joan. Com s de guapa la nostra foguera!

27 de juny. Celebrrem amb alegria la publicaci del nmero 50 de la nostra revista Plaerdemavida. Frem una exposici amb les 50 portades , vingu el doctor en filologia Emili Casanova
a explicar-nos com s dinteressant la nostra revista. Estem denhorabona i hem dagrair el treball
geners de tantes persones que han escrit, tantes persones que han explicat coses que shan escrit, tantes persones que han fet fotos i que ens les han prestades, les persones que dibuixen per
a illustrar la revista, les persones que fan la composici i la confecci, les persones que la lligen.
Quantes hores i quant damor nhi ha ficats en la revista Plaerdemavida! Desprs de la xarrada
del professor Casanova, escoltrem els amics del grup VerdCel. Gaudrem sentint-los interpretar
les canons entranyables dOvidi Montllor: no debades el grup VerdCel s
alcoi.

28 de juny. Vam anar dexcursi a Culla i Benassal. De mat admirrem
la histrica Culla i la seua monumental carrasca. Desprs tingurem temps
de fer una parada botnica al Rivet de Benassal, un espai natural protegit.
Desprs dun bon dinar frem la visita guiada a Benassal amb referncia
continuada al mestre Carles Salvador, que hi va ser molts anys mestre i des
don promogu, junt amb daltres mestres de la zona, lensenyana valenciana i lescola moderna.
18 i 19 de setembre. La XVI Festa de la Cultura Popular a la plaa
de lErmita de Mirambell. All frem els fanalets de mel, el sopar Estells i
els tallers i jocs del dissabte. Agradable lestada en la placeta, tan recollida
i tranquilla!
28 de setembre a 4 doctubre. Exposici de Carles Salvador i el seu
temps. En aquesta activitat lAjuntament i lAssociaci Macarella collaboren. Ens aprofitem que
lAcadmia Valenciana de la Llengua munta una exposici itinerant i reservem una setmana perqu
passe pel nostre poble. Ja fa 3 anys que fem aix. Enguany hem de destacar la visita que han fet
a lexposici els xiquets i les xiquetes de lescola. Cal recordar que Carles Salvador era mestre.
Macarella sencarreg de fer de guia per facilitar la comprensi de lexposici

2 doctubre de 2015. Vam fer el 3er club de lectura de lany. El llibre era Illa Retrobada i va vindre M
Carmen Sez, lautora, a explicar-nos com ha arribat a
fer una poesia tan perfecta. La sessi va estar molt interessant. s la primera vegada que la fem a la Biblioteca.
s el lloc ms idoni per a fer les reunions del Club de
Lectura on es conversa sobre els llibres.

17

NOTCIES DAC I DALL

UNA DE CONTES

LESTOIG MGIC

Text premiat al concurs de narrativa escolar


Sambori 2015

Itziar de Bernardo

16

Aix era una vegada un estoig mgic, on els seus


habitants estaven, a vegades, contents i altres
trists.
Tots els dies es reunien en assemblea i es contaven
les penes.
En llapis comen a parlar el primer, es queix de
qu sempre li mossegaven la fusta.
Na goma estava farta de que la punxaren amb el
llapis i la desferen a trossets.
En maquineta de traure punta que no el netejaven
de les mines i borumballes.
El regle es queixava que sempre el doblaven. Les
germanes tisores estaven fartes de tallar coses dures.
Els cosins pintors es queixaven perqu no els agradava pintar en les taules i en les parets.
En pegament es queixava perqu no li posaven la
tapa i sassecava.
I jo lestoig sempre brut i desordenat.
En lassemblea sacord escriure una carta i enviar-la a cada xiquet per a qu cuidaren el
material de lestoig i feren bon s.
I conte contat, conte acabat.



Hola, sc Teresa Esteve Monz i vos vull
contar que el dia 13 de juny de 2015, vrem interpretar les obres Xics, Jocs i Pis compartit.
Jo feia el paper de Ramoneta en Xics, Jocs.
Van ser dos obres xules, a ms estic molt contenta amb el meu paper. Ara vull dir qu sent quan
faig teatre: memocione al recordar eixe precs
instant en qu isc i veig tanta gent esperant en la
penombra a qu diga el que he de dir. s meravells poder interpretar diferents papers de diferents personatges i sentir el que ells senten.

Estic molt contenta amb els meus directors, Conxa i Ernesto, que tots els divendres, a
les cinc de la vesprada, estan a la Llar Parroquial
per assajar amb nosaltres i fer que totes les obres
isquen genial, i per aix els dic moltes grcies
per donar-nos loportunitat de viure el teatre.

I per acabar vull dir una cosa: El teatre
cavallers, que paraula ms bonica, que dins del
cor sens fica amb tot amor i voler. Visca, visca
el teatre!!!

Consell Municipal de Cultura


Lempenta de la Regidora de Cultura del nostre poble s enorme.
Des del dia del seu nomenament , que no ha parat de fer coses, i les fa
de manera democrtica, comptant amb la gent. Lassociaci Macarella s una de les associacions culturals del poble que est present en
la creaci del Consell Municipal de Cultura (CMC). Ja hem tingut dues
reunions i creiem que el CMC ha de ser linstrument ms bo i ms til
per elevar la cultura del poble i fer-ho de forma cooperativa . Donem suport a la regidora, la nostra estimada Rosella ,que, a ms, s una pea
clau en la confecci de la Revista Plaerdemavida i en la vida de la nostra associaci.

Patrimoni local


La Fundaci Pere Compte ha restaurat durant aquest any 2015
els llenos murals de lesglsia parroquial de Bonreps i Mirambell, atributs al pintor Vicent Lluch, tot coincidint amb la celebraci per part de
la parrquia del 260 aniversari de la collocaci de la primera pedra del
seu temple principal.

Precisament aqueixa efemride dna ttol a un llibre editat i publicat per la comunitat cristiana local, amb prleg de lactual rector, Manuel V. Olmos Minguet, de 146 fulles, on es fa un recorregut per la histria i el patrimoni parroquials, amb gran i divers aparell documental i grfic, que
ve a aportar ms informaci i dades a les ja difoses per estudis anteriors sobre el particular.

Notcies dall, tristes i preocupants


Va morir molt jove, als 52 anys. Eduard Prez Lluch era historiador i amant del patrimoni.
Va defensar com un heroi lhorta de Campanar amb les seues alqueries. Va promoure concentracions, guitarrades, visites guiades a la partida del Pouet de Campanar. Volia, volem, preservar
aquell patrimoni contra els plans destructius del projecte Nou Campanar. Va descobrir la pintura
mural de La Batalla de Salses en una paret del mol del Frares. Molt poques alqueries es van salvar
de la destrucci. All queden en peu en un estat lamentable, junt al Pouet i el mol dels Frares.

Al remat encara perdura una part de lhorta de Campanar que s La partida de Dalt . En
alguna de les jornades de coordinaci que tingueren lloc ac, al poble, hi assist Eduard i pogurem
escoltar-lo i compartir el seu entusiasme en la defensa i lamor a lHorta. Grcies Eduard per la teua
lluita i pel teu exemple.

Refugiats de Sria. No podem fer com si no passara res: lhorrible fugida de persones de
totes les edats que arriben difcilment a Europa per terra i per mar. Fugen de la guerra, de la misria. Posen en perill la seua vida, amb desesperaci, perqu volen salvar-se i salvar els seus infants
de la mort, de la repressi o duna vida sense futur. Molts acaben engolits per la mar Mediterrnia
i tots pateixen la incomprensi i laspror dels estats europeus fronterers. La gent ha mostrat una
solidaritat immensa: Valncia Ciutat Refugi, Bonreps i Mirambell tamb. Per, el que sempre direm: Que acaben les guerres i les injustcies! Tots els ssers humans tenim dret a la vida i a una
vida digna al lloc on hem nascut i on volem estar.

Teresa Esteve Monz

HISTRIA LOCAL

EL TEMPS DE LA TOMACA A
BONREPS I MIRAMBELL


Al nostre poble, a la primavera, comenava el temps de
la tomaca, lhora de collaborar tota la famlia i tamb de vegades
vens, amics... a la feina del camp, la feina del meu pare que era
llaurador. La temporada de la tomaca era molt important per al
llauradors del poble, potser era la collita que ms gent collaborava
i la ms rendible per a les famlies.

A casa nostra participvem tots, el pare preparava per
Nadal el planter, un gran planter de llavors curosament guardades
de lany anterior, estacades en la terra i protegides del vent gelat
del nord per una paret feta de canyots i palla de xufa. Totes les nits
dhivern el tapvem i al dia segent tornvem a arromangar els
plstics perqu entrara la llum i el sol. Aix ho feia al mateix camp
on desprs plantava les tomaques, el cuidava com es cuida un
gran tresor perqu aix en unes setmanes shavia de convertir en
el nostre tomatar.


Per sant Josep es preparava el camp i es plantava. All
era una feina molt precisa, per cada mateta de tomaca es feia un
gass, la mata amb les seues arrels i la terra premsada, tallada
com un dau amb molta cura amb un palustre, la deixava caure en el lloc on anava a ser plantada.
Ac comenava ja la feina, el camp net de males herbes i a regar-lo una vegada a la setmana.


En poc temps, a la planta ja crescuda es clavaven les canyes, que tamb havia collit el pare
en el barranc i secat darrere de casa. Per cada mata es clavava una canya que creuava amb la
del cavall del costat formant barraca i al creuament es deixava caure un altra canya, lligant-les al
creuament amb fil despart amb un nus dassot, que s un nus especial que deixa fixades les tres
canyes i no es desf.


Tot el camp restava ple de barraques en filera, hi havia una barraca al costat de cada filera
que era per on passvem per a treballar el camp i collir les magnifiques tomaques que aconseguem. A mida que les plantes creixien, shavien de desullar i lligar, aix era llevar el ulls de la soca
i deixar-ne sols dos o tres a la part de dalt, i lligar la mata per baix de la flor, perqu anara buscant
poc a poc el final de la seua canya. De ben menudes, la meua germana i jo, ja fiem la feina de
desullar i lligar, tot amb molta cura de no trencar les rames, i el meu germ, mes menut encara, es
posava dins els barracons per a llevar les males herbes amb la seua lligoneta.


Per a sant Joan ja solem fer les primeres collites, el pare sempre plantava tomaques quarantenes perqu deien que tenien la pell ms forta i es podien manipular millor per al comer, i per
a casa feia alguna tira de valencianes i de la pera. Encara recorde les nostres mans verd-negres
brutes, lolor a tomaca recent collida i el sabor. De tant en tant, si en trobvem alguna molt madura,
la partem i ens la menjvem, dola i dun sabor inoblidable i que desprs dels anys no he tornat a
sentir de nou. Era una feina pesada, a ple sol, tots els dies de la setmana, durant ms o menys 40
dies.

6

QUI S QUI

ANNA LLUCH HERNNDEZ



Comence amb el present el que espere siga una srie
darticles sobre gent de Bonreps i Mirambell destacada, coneguda i respectada per la seua particular competncia.

La primera persona s la doctora Anna Lluch, una persona coneguda no solament a Bonreps i Mirambell, on va viure
tota la seua infantesa, tamb internacionalment pels seus mrits
com a millor oncloga de lestat. s tamb metgessa i cap del
Departament dHematologia i Oncologia de lHospital Clnic Universitari de Valncia. Cientfica i investigadora nata lha duta a ser
una de les especialistes ms importants dEspanya en cncer de
mama. A ms s vocal del Grup Espanyol dInvestigaci del Cncer de Mama (GEICAM), s membre de nombroses associacions i fundacions, aix com investigadora principal en 10 projectes del Fons dInvestigaci Sanitria de lInstitut de Salut Carles III, tot
collaborant en 16 projectes.

Com ha arribat a assolir aquestes fites una filla de famlia humil que vivia del conreu i venda
de llavors darbres fruiters a un viver? Doncs segons ella mateixa per tenir aqueixa necessitat: la
veritat no ho veu com un gran mrit. Anna vivia a un ambient rural, a Bonreps i Mirambell, el seu
pare era llaurador i la seua mare mestressa de casa. En aquells temps estudiava poca gent i molt
poques dones. Estudiar a la universitat era un somni que volia aconseguir. Li van dir que fracassaria, per va pensar que els metges portaven a terme una tasca molt important. El metge ajudava a
millorar la salut de la gent i aqueix sentiment va ser el que la port a voler ser metgessa de famlia.

A ms a ms dels premis per les seues fites cientfiques, tamb ha estat reconeguda amb el
premi a la Professionalitat, atorgat per lAssociaci dEmpresries i Professionals de Valncia, per
ser una dona model per a les noves generacions per la seua professionalitat, la seua integritat i la
seua convicci de la riquesa que aporten la diversitat i la cooperaci al benestar, la convivncia i la
prosperitat de la humanitat.

Fent balan dall positiu de la vida, Anna assegura que les pacients lhan ajudat a ella,
ms que ella a les seues pacients: li han ensenyat a valorar all important, all que li dna forces
per a continuar endavant. Dir cncer avui no s igual a dir mort, i molt menys si parlem de cncer
de mama: avui dia les possibilitats de guariment de les dones valencianes es troben al voltant del
85%. All que ajuda ms lsser hum en una fase problemtica de la vida, com pot ser-ho la de
ser diagnosticat amb cncer, segons Anna, s per exemple, lamor dels amics i la famlia, i que
adoren al pacient i que tinguen cura dell, que estiguen pendents de la persona. Per aix mateix no
pensa que ella sia lnica directora de la malaltia. s necessria la implicaci de la pacient, la de la
seua parella i la de la seua famlia.

Durant els seus ms de 35 anys de professi loncloga Anna Lluch ha tractat a ms de
deu-mil dones. Loncologia, la seua especialitat, li sembla la ms meravellosa del mn, li apassiona
i alhora li inquieta pensar que, per ledat que t, no va a veure els seus projectes acomplits.
Patricia Ramos
15

TOPONMIA

HISTRIA LOCAL

APROXIMACI A LORIGEN DEL TOPNIM


MACARELLA

Moltes i diverses investigacions documentades ens han portat a conduir-nos amb la ms
fiable, la qual correspon a lhistoriador Josep Rodrigo Pertegs ( Valncia 17-III-1857/ 14-III1930). Tots els escriptors consultats sobre els segles pretrits, en els quals es va formar lactual
territori del litoral valenci, coincideixen va ser configurat pels alluvions de terra assentats a
la costa, amb el retrocs de la mar, els quals formaren una srie de marjals i rieres i embassaments o llacunes, augmentant el cabdal daigua dola una gran quantitat de brolladors. Cal
sumar els barrancs i les rambles produdes pels grans temporals amb els conseqents desaiguats cap a la mar, als que sunien els abocaments dels rius procedents de les altes serralades de terra endins, com ens testimonien en lactualitat les grans extensions planes, marjals i
humitats de la costa, les quals lhi han lliurat abundant aigua a la treballada horta valenciana.

Encara no fa cent anys els conreus darrs abraaven la Ribera Baixa i lHorta Sud i, sense anar ms lluny, de Bonreps, les terres baixes costaneres de lHorta Nord i fins ms amunt del
Camp de Morvedre, les quals es remunten a lpoca romana i abans de la conquista de Jaume I.
En lactualitat tenim alguns (no tots) paratges protegits, com el Fond dElx, les marjals de Pego
i Xeresa, lAlbufera, les zones humides de Mauella i Rafalafell, Massamagrell, Almenara, Castell,
etc.

Laterrament dels indrets consolidant la implantaci de parcelles dhorts limitats, inicialment per rieres daigua i desprs per la histrica canalitzaci per la regulaci de la conducci de
laigua pels recs, provinent dels rius, que van ser transformades en sendes o camins carreters, ha
configurat lactual sl urb i agrcola.

Es troba documentat, escrit en llat, el Palus Naccararum, referent a una illa de la aiguada
Sicnia. Segons J.R.Pertegs: Al llibre del Repartiment apareix reflexada la toponmia Naccarella,
pertanyent al nom duna alqueria i squia prxima als poblats de Borbot i Carpesa, la qual s el
diminutiu de la paraula Naccara, nom en qu era denominat el llac de lAlbufera. Afegint, segons
notes de J.Pastor trobades a larxiu de la Catedral de Valncia: En 18-I-1385, el cardenal administradori el Captol de la Seu firmen unes capitulacions per reduir a cultiu unes marjals de Rafalell
i Vistabella i en posteriors anys satorguen unes autoritzacions a Foios, el Grau de Valncia i altres
indrets.


Consultant al diccionari de Mossn Alcover, trobem que a lilla de Menorca hi ha unes belles
cales denominades Macarella i Macarelleta, les quals estan detectades com anteriors llacunes,
que amb la seua deformaci sorigina lactual de Macarella.

Rafel Sena (Russafa)


Rafel Sena s un amic savi especialitzat en toponmia. Ha estudiat i escrit
sobre els noms de tots els carrers de la ciutat de Valncia. LAssociaci
Cultural Macarella li agraeix la seua collaboraci.
14


Els diumenges venien tots els meus tios: Juan, Manolo, Vicent lEsquilador i el seu germ
Enrique. All era una festa, les converses, mentre anvem fent entre tots la feina sacabava ms
prompte, desprs esmorvem tots junts. El pare carregava el carro de caixons i anava al magatzem de Pardalet per a que les dones, sempre gent del poble, les encaixaren. Hi venien camions
de Terol, Conca, Ciudad Real... per a replegar-les. Al poble hi havia dos magatzems: el de Pardalet
i el del Xato.


Quan ens vam fer ms grans, el pare va buscar un transport per a qu les ports directament al Mercat dAbastos a Valncia, aleshores la feina dencaixar-les la fiem nosaltres a casa, s
a dir, desprs de collir les tomaques, les amuntegvem al corral de casa i hi venien les meues ties,
iaies i les posvem dins unes caixes (plantonets) tots iguals, de manera que quedaven a la part
de dalt les tomaques ms boniques i vistoses i tapades amb paper de seda blanc. Aix anaven directes al mercat, on el pare podia guanyar ms diners per quilo, perqu eliminvem a lintermediari
magatzemista.


Quan acabava la temporada sempre es deixaven madurar a la mata les ltimes tomaques per a fer la conserva.
A tamb era com una festa perqu sempre es preparava
entre molta gent. Les botelles de vidre mai no es tiraven, les
guardvem a landana de casa, un dia abans de la conserva
les netejvem. Recorde que els hi posvem pedretes dins i
amb aigua ensabonada les sacsejvem fins que quedaven ben
netes i les deixvem escrrer per al dia segent. El dia de la
conserva venien a casa iaies i ties per a pelar i trossejar les
tomaques, i nosaltres els menuts de casa les posvem gall a
gall dintre les botelles, estacant-les, de tant en tant, amb una
canyeta fina per a qu no quedaren a dintre bufes daire. Una
vegada plenes les botelles venia el tio Paco Panza a tapar-les.
No recorde quina feina tenia eixe home, per era lespecialista
en posar taps a les botelles de conserva, i les cases el contractaven. Seguidament es posaven les botelles en grans bidons amb aigua i sacs darpillera per a que no topetaren unes
amb altres i es trencaren. Tot aix tenia que bullir amb llenya,
mitja hora, i ja estava la conserva enllestida. Era la nostra tomaca per a la resta de lany. Tots els diumenges de lany la
mare feia per a sopar tomaca amb conill rebona. Al final de la
feina ens partem les botelles entre la famlia implicada i el pare Fotos de tomaqueres,estan un poc msties
perqu aquest estiu ha fet molta calor.
tornava a seleccionar la llavor per a lany vinent.

El temps de la tomaca donava fora feina i tamb jornals a la gent del poble, sobretot a les
dones que lligaven, desullaven, collien i encaixaven. Als qui tenien la m dobra a casa, com el meu
pare, ens ensenyava a compartir, collaborar, respectar... tot a ho aprenem a les escoles per
quan es viu tamb a casa ens fa millors persones.

Teresa Monz

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

LA TOMATA AL NOSTRE POBLE


Converses amb persones majors


Introducci. Un dia parlant amb Paco Picola i amb la seua dona Pilar Belver, la Fustera, va
eixir la conversa sobre si hi havia canons satriques prpies del poble. La gent inventa unes lletres i
les adapta a la msica dun cupl de moda.

- Ac no cantaveu canons burlant-vos de les autoritats ni de ning?

-Jo noms conec una can amb la msica duna ranxera (Ai Jalisco) que es cantava quan al
poble hi havia la gran collita de tomates. Vaig a ensenyar-te-la i tamb vaig a deixar-te esta foto en
qu es veu ma mare en el magatzem del Xato.

La can que Pilar va dir que lhavia inventada en tio Emilio Albert, feia aix:
Bonreps pueblo de tomates
se ha hecho interesante
en esta mercanca
entran camiones con cajas vacas
y salen cargados, hasta tres en un da.
Se hacen pimientos y coles
cacao y tomates y tambin sandas
vienen de Ciudad Real y Cuenca
y otras poblaciones
y cargan verdura en los camiones.
Ay mi Bonreps querido!
No subas tan alto
que te caers:
dos carniceras, cuatro lecheras
y un campo de ftbol para ir a jugar.

ELS GINJOLERS ALS CORRALS



No fa tants anys, pot ser seixanta o setanta, per no dir antigament, en moltes cases del poble es criaven ginjolers als corrals.

Jo recorde, i molts de la meua edat tamb ho recordaran, que en algunes d elles els gnjols
tels venien a tassetes, s a dir, replegaven diariment el gnjols que caien de madurs, o espolsaven l arbre per a qu caigueren, els posaven en una cistelleta o en quansevol atifell i els xiquets
anvem a comprar-ne a perra o a xavo (5 o 10 cntims de pesseta) la tasseta, que habitualment
era la mesura.

Ara tot aix sha acabat, naturalment. Hi ha alguns ginjolers als camps, per en els corrals
de les cases ja en van quedant pocs.

Un dels que encara queden s el de la nostra casa, al carrer Major 21, on Conchn i Juan
continuen tenint un ginjoler al corral, esperant que els gnjols maduren per repartir-los amb paquetets als vens, familiars i amics, aix com a gent que es descobreix ocasionalment.

De la qual cosa tenim goig al poder-los repartir, ja no es venen tassetes com manava la situaci.

Per a nosaltres s un orgull poder cultivar aquest arbre en el corral de casa, que segons deia
abans era tradici, i menjar-te un grapadet de gnjols... una satisfacci!

J. Orts

Conversa amb Vicent Muoz i amb Rosita Laguarda


La febre de la tomata, producci i comercialitzaci, va tindre lloc a Bonreps i Mirambell pels
anys 1950 fins al 1965. Tots aquells que tenien terra feien tomata. Hi havia tamb qui havia vingut
al poble per fer de jornaler, agafava un terreny, hi plantava tomates, pagava la mitja part al propietari i en dos anys es comprava un pis. Aix ens indica el volum econmic que movia el negoci de
la tomata. Es conreaven dos varietats de tomata: la quarantena i la valenciana dac de Bonreps i
Mirambell. Ja no queda llavor daquella tomata tan bonica.


El conreu de la tomata era: primer es feia el planter, cap al febrer. Es preparava una terra amb
molta proporci de fem. Es pastava la mescla i all es dipositava la llavor . Es feia un embalum com
si fra una barraca perqu cresquera b la planteta. Cap a labril o el maig es plantava la mata en
un lloc definitiu. La tomata quarantena es plantava amb recer perqu no es gelara; es plantava ms
prompte i es feia bona en quaranta dies, per aix sanomena quarantena. Les tomateres deixa varietat no se les feia pujar en canyes, sin que creixien sobre el cavall. Les valencianes es plantaven
ms tard i pujaven per les canyes . Quan la planta creixia calia desullar-la i anaven a desullar les
dones i les xiques. Calia posar adob, sobretot amonac i regar-les dues vegades per setmana.

13

HISTRIA LOCAL


El diumenge per la vesprada pares i xiquets anvem al barranc a menjar-nos la mona, botar
a la corda, ballar la tarara, jugar al Pare Carabassot, a Tinc tres tomatetes...a les 8 fiem la puj
del barranc i en la plaa de sant Joan tots tornvem a ballar la tarara per acomiadar-nos, i aixina
passvem els 3 dies de Pasqua. El dijous desprs de la Pasqua i abans de sant Vicent tots els xiquets de lescola acompanyvem al rector amb maces de fusta per totes les cases, en cada casa
parvem i pegant en el rastell cantvem ous ac, ous all, ous pal sagrist entre altres canons. El
senyor rector benea la casa i la famlia, donava els ous que es destinaven per als ms necessitats
del poble.

Al juny venia la festa de sant Joan i tots els xiquets anvem a la plaa de lErmita a fer curses
de sacs i jugar a les cucanyes. Per la nit al cor de Mirambell es feia la famosa Cord i els xiquets la
viem des de les cases dels nostres amics. Estes cases estaven protegides amb tela metllica.

Les festes del Pilar eren molt boniques, venien Lhome de la ruleta, una fireta amb vaixellets...i
a la process sempre venien Gegants i cabuts; feien coros y danzas, concert de la Banda de Llria...
tot molt popular.

A loctubre ja anvem a lescola, les escoles del poble eren molt boniques i estaven localitzades en lactual Casa de la Cultura. All hi havia una vivenda per als mestres, un pati molt bonic
amb arbres que acabava amb una reixa, amb un mur de pedra a laltura del cant del forn on pujaven els homes quan hi havia bou embolat. Fora de lescola, davant del mur, hi havia una accia
molt gran i all baix es venien tomates i melons.

Els xiquets en aquell temps jugvem molt al pati de lescola i tamb al carrer, perqu no hi
havia cap perill, sols hi havia carros que eixien de bon de mat i no venien fins la vesprada, lltim
en arribar al poble sempre era el tio Bruixola. Al setembre estos carros tornaven al poble plens de
sacs de garrofes perfumant lambient, eixa oloreta a garrofa (entre altres coses tamb) sha perdut.
Per tornant als jocs del xiquets estos eren el Xurro va, la Roda en un ferret, les Xives, els Caicos,
el Xavo negre, Botar a la corda, el Sambori, cantar canons...quan plovia els xiquets anaven pel
carrer amb una canya i un fil daram per caar rates penades.

HISTRIA LOCAL

Conversa amb el tio Emilio Albert


El tio Emilio t una bona memria i el deixem parlar de tot el que recorda.


Es produa molta tomata ac al poble. Els pesaors eren el tio Vicentico, que era un poquet geperut, i el tio Blai, que era el seu sogre. Desprs va ser Remigio qui tenia les peses i les mides oficials.
Ells tenien el dret de pesar de manera oficial. Anaven on ara s el comenar de la plaa de la Llar,
a tocar de la reixa de lescola i de la squia que la voltava, i que regava un camp de cinc fanecades
on jo feia tomates. All era el mercat on els llauradors portaven les paneres de tomates embolicades
en herba perqu no es feren malb, i all els pesadors pesaven i donaven un paper en qu anotaven
el pes oficial. All venien els camions, alguns camions de Conca, i collocaven lherba a les vores
de la caixa i damunt les tomates a granel. Desprs ja funcionaven els magatzems on arribaven les
tomates del camp i es posaven en caixes i basquets. Milagros, dac de Mirambell, feia caixes i al
seu magatzem nou anaven: Milagros, Merc la Manuna, Pilar la Pelila, la dona del Tramusser, la tia
Pepica la Misaela a encaixar. Aquestes mateixes dones i ms daltres anaven tamb al magatzem de
la plaa sant Ferran, que era de Guillermo, i els que el portaven eren Vicent Lluch i Miguel Sabater,
que eren socis. A ca Milagros venia sempre amb el seu cami un comerciant de Conca que es deia
Benito. Qui ms tomaques feia era Saoret, el pare dels Paletes. Tenia el magatzem baix de sa casa,
al carrer del Mig, al costat de la fusteria. El magatzem del Xato estava al carrer Major i tenia tamb
molta marxa; entre dones i homes podia tindre ms de vint treballant-hi.


La collita de tomates i daltres productes de lhorta va ser tanta i tan important que el poble
es va enriquir, i per eixe motiu la gent cantava una can, la lletra de la qual vam inventar entre dos:
un comerciant, que li deien Miajas, que era de la Vall dUix, i que venia a per tomates amb un carro
i un matxo vell que pareixia que sanava a morir, i jo. Entre els dos frem la lletra Bonreps pueblo
de tomates.

Conversa amb la senyora Elvira Ros, esposa de Jos Martnez, el Xato



Comencem per identificar algunes dones que apareixen a la fotografia. Es
veuen 9 dones, de les quals va reconixer: Pilar, la mare de Pilar la Fustera, en primer pla, Julia, la mare de
Fina Rives, Carmen, la sogra de Carretero, Pilar la viuda, la tia de Salvador
Marco, Rosa la Rovira i la seua germana Conxa, la mare de Maruja Mart,
Conxa la Muixa, la sogra del Manyo.

Els homes sn: en primer pla, a la
dreta, lamo del negoci, lhome de la
senyora Elvira, Jos el Xato. Els altres
homes eren forasters.


Tot a s un poquet del que jo he viscut, anime a ms gent a participar i compartir les
seues vivncies.

Una bonrepostina guapa i fina.

Properes activitats de Macarella

13 de novembre: Assemblea 15 de novembre: Excursi a les


Coves de sant Josep de la Vall dUix
10 de desembre: Trobada del Club de lectura
11 de desembre: Recital potic i Bon Nadal
12

Envasant tomata al magatzem del Xato lany 1954

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

VIVNCIES ENTRE ELS ANYS 1950 I 1955



Les dones que treballaven al nostre magatzem eren totes dac -no est en la foto Doloretes,
la Boixa , la mare de Dolores i Pilar, ni tampoc Jlia, la que mor fa poc- moltes vivien molt a prop, al
carrer Major i venien al magatzem per hores. Aix que podien anar a casa a posar el dinar i tornaven.
La seua feina era envasar les tomates en basquets, de manera cuidada, embolicant-los en paper i
tot. Els xics, molts venien dun poble que sanomena La Recueja, alguns vivien dins del magatzem i
aix no pagaven lloguer i de bon de mat ja estaven llestos per anar al camp a collir tomates o melons
o pimentons... Els llauradors carregaven les tomates en paneres i en un carro amb una haca venien
al magatzem, pesaven la collita i labocaven en terra (veure la fotografia). Ms tard qui feia el transport de les paneres del camp al magatzem era el Rull, amb la furgoneta.



Vaig a contar, amb una xicoteta pincelladeta, com vivem un grupet de xiquets i xiquetes de
Bonreps i Mirambell entre els anys 50 i 55.


Al magatzem treballaven per hores, durant la temporada, fins i tot dissabtes o diumenges. Al
final de la setmana cobrava tot el mn. De vegades sajuntaven 30 o 40 treballadors. Fiem un sobre
per a cadasc a on sescrivia el nom, les hores treballades i els diners que corresponien. El comptable primer era el Roget de Carpesa, fill de Pasqual, desprs era el nebot del rector, don Ramn, que
vivia al carrer Major. Desprs, quan Elvira,la filla major del matrimoni va saber fer els comptes, va fer
ella de comptable.


El Nadal era una festa que tots gaudem, la nit de Nadal la fiem a casa perqu a la 1 del
mat tenem que anar a la Missa del Gall, tanmateix la nit de Cap dany s que la passvem amb
els amics i, fins i tot als 7 anys, ja ens envivem cartetes per baix de la porta de casa per quedar i
arreglar la nit. On normalment ens viem era a la cotxera del tio Cucala, tots diem el nostre soparet i acompanyats per la llum del ciriets ens contvem histries, riem, ens fiem por....


El mes de febrer era el ms de les Carnestoltes, per en eixos anys estaven prohibides, encara aixina la tia Trini la Calenta, Encarnaci la Martina, la tia Lola la de Simen, el Cansalader, Picola...es disfressaven i all a les 12 de la nit anaven tocant per totes les portes donant sustos
i fent festa.


Lambient en el magatzem era dists i molt agradable. Hi havia la senyora Jlia que sempre
estava cantant a les xiquetes de la casa, que, quan no tenien collegi, anaven a ajudar al magatzem,
els ensenyava canonetes com aquella : ai sin sal sin sal / ai sin sal saler/ el que t lagela/ s pa
lagelo. Cada mat si els abellia menjar-se una bona tomata lagafaven, la tia Pilar portava sal i se la
menjaven. Quan envasaven melons sels passaven de m en m i quan veien que algun mel pesava
molt i tenia bona pinta, pom!, sels queia de les mans i sels trencava. Ja tenien un mel per menjarsel per a les postres.

El magatzem del Xato era del Senyoret, per ja estava un poc abandonat, Jos Martnez el
va comprar i el va arreglar. All va funcionar durant uns anys, fins que les filles, Elvira i M Josep, van
acabar els estudis i es van collocar. Son pare va deixar el comer i va dedicar-se al camp. Abans de
tot a, en eixe local es feia teatre. Tamb va ser taller on construen ninots de falla. Actualment s
un solar.


Quan tenem 3 anys tots nosaltres anvem a Mirambell a lescola de cagons fins als 6 anys,
moment en que ja anvem a lescola de majors que diem. De lescola de cagons isqurem un
grup de xiquets i xiquetes que es frem molt amics: Alfonsn el Curro, Vicentn el Tramviero, Juanito
el de la Conilleta, Santi Lluch, Jos Manuel el de la tia Lola la de Simen, Carmencn la Cucala,
Angelita Lluch, Conxin la de Justo, Ana Ban i Amparn la Blanca entre altres.


Les festes ens agradaven tant que fins i tot una setmana abans de la Pasqua tots els
xiquets i xiquetes anvem al barranc a buscar-se lloc per menjar-se la mona, eixe lloc es reservava
per a cada grup i es respectava. Quan arribava el Divendres sant com no es podien tocar les campanes un escolanet anava tocant la carraca pel poble dient el primer toc als oficis, el segon toc al
oficis, el tercer toc als oficis i tots anvem a lesglsia. El Dissabte de resurrecci sanava a missa
a les 12 de la nit i quan eixem de lesglsia un grup de persones ballaven la tarara: era linici de la
Pasqua.


La senyora Elvira recorda lpoca de la tomata com una moguda econmica impressionant.
Matrimonis que es formaren amb els que venien de fora i les xiques que vivien ac. Com hi havia treball per a tots, guanyaven dinerets i pogueren comprar-se la casa familiar.

Roser Santolria - estiu 2015

Agraments: A Vicent Muoz i Rosita Laguarda, a Emilio Albert, a Elvira Ros per la informaci tan
valuosa que ens han donat. A Pilar Belver per la informaci de la can i per la foto tan bonica que
conserva. Moltssimes grcies!

10

Celebrant la Pasqua al barranc.


Xiquets desquerra a dreta: Alfonso el Curro, Vicentn el Tramviero, Santi Lluch, Juan Devs i Jos Manuel Lluch.
Xiquetes: Angelita Lluch, Carmencn la Cucala, Conxin la de Justo, Amparn la Blanca i Anitn Ban

11

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

VIVNCIES ENTRE ELS ANYS 1950 I 1955



Les dones que treballaven al nostre magatzem eren totes dac -no est en la foto Doloretes,
la Boixa , la mare de Dolores i Pilar, ni tampoc Jlia, la que mor fa poc- moltes vivien molt a prop, al
carrer Major i venien al magatzem per hores. Aix que podien anar a casa a posar el dinar i tornaven.
La seua feina era envasar les tomates en basquets, de manera cuidada, embolicant-los en paper i
tot. Els xics, molts venien dun poble que sanomena La Recueja, alguns vivien dins del magatzem i
aix no pagaven lloguer i de bon de mat ja estaven llestos per anar al camp a collir tomates o melons
o pimentons... Els llauradors carregaven les tomates en paneres i en un carro amb una haca venien
al magatzem, pesaven la collita i labocaven en terra (veure la fotografia). Ms tard qui feia el transport de les paneres del camp al magatzem era el Rull, amb la furgoneta.



Vaig a contar, amb una xicoteta pincelladeta, com vivem un grupet de xiquets i xiquetes de
Bonreps i Mirambell entre els anys 50 i 55.


Al magatzem treballaven per hores, durant la temporada, fins i tot dissabtes o diumenges. Al
final de la setmana cobrava tot el mn. De vegades sajuntaven 30 o 40 treballadors. Fiem un sobre
per a cadasc a on sescrivia el nom, les hores treballades i els diners que corresponien. El comptable primer era el Roget de Carpesa, fill de Pasqual, desprs era el nebot del rector, don Ramn, que
vivia al carrer Major. Desprs, quan Elvira,la filla major del matrimoni va saber fer els comptes, va fer
ella de comptable.


El Nadal era una festa que tots gaudem, la nit de Nadal la fiem a casa perqu a la 1 del
mat tenem que anar a la Missa del Gall, tanmateix la nit de Cap dany s que la passvem amb
els amics i, fins i tot als 7 anys, ja ens envivem cartetes per baix de la porta de casa per quedar i
arreglar la nit. On normalment ens viem era a la cotxera del tio Cucala, tots diem el nostre soparet i acompanyats per la llum del ciriets ens contvem histries, riem, ens fiem por....


El mes de febrer era el ms de les Carnestoltes, per en eixos anys estaven prohibides, encara aixina la tia Trini la Calenta, Encarnaci la Martina, la tia Lola la de Simen, el Cansalader, Picola...es disfressaven i all a les 12 de la nit anaven tocant per totes les portes donant sustos
i fent festa.


Lambient en el magatzem era dists i molt agradable. Hi havia la senyora Jlia que sempre
estava cantant a les xiquetes de la casa, que, quan no tenien collegi, anaven a ajudar al magatzem,
els ensenyava canonetes com aquella : ai sin sal sin sal / ai sin sal saler/ el que t lagela/ s pa
lagelo. Cada mat si els abellia menjar-se una bona tomata lagafaven, la tia Pilar portava sal i se la
menjaven. Quan envasaven melons sels passaven de m en m i quan veien que algun mel pesava
molt i tenia bona pinta, pom!, sels queia de les mans i sels trencava. Ja tenien un mel per menjarsel per a les postres.

El magatzem del Xato era del Senyoret, per ja estava un poc abandonat, Jos Martnez el
va comprar i el va arreglar. All va funcionar durant uns anys, fins que les filles, Elvira i M Josep, van
acabar els estudis i es van collocar. Son pare va deixar el comer i va dedicar-se al camp. Abans de
tot a, en eixe local es feia teatre. Tamb va ser taller on construen ninots de falla. Actualment s
un solar.


Quan tenem 3 anys tots nosaltres anvem a Mirambell a lescola de cagons fins als 6 anys,
moment en que ja anvem a lescola de majors que diem. De lescola de cagons isqurem un
grup de xiquets i xiquetes que es frem molt amics: Alfonsn el Curro, Vicentn el Tramviero, Juanito
el de la Conilleta, Santi Lluch, Jos Manuel el de la tia Lola la de Simen, Carmencn la Cucala,
Angelita Lluch, Conxin la de Justo, Ana Ban i Amparn la Blanca entre altres.


Les festes ens agradaven tant que fins i tot una setmana abans de la Pasqua tots els
xiquets i xiquetes anvem al barranc a buscar-se lloc per menjar-se la mona, eixe lloc es reservava
per a cada grup i es respectava. Quan arribava el Divendres sant com no es podien tocar les campanes un escolanet anava tocant la carraca pel poble dient el primer toc als oficis, el segon toc al
oficis, el tercer toc als oficis i tots anvem a lesglsia. El Dissabte de resurrecci sanava a missa
a les 12 de la nit i quan eixem de lesglsia un grup de persones ballaven la tarara: era linici de la
Pasqua.


La senyora Elvira recorda lpoca de la tomata com una moguda econmica impressionant.
Matrimonis que es formaren amb els que venien de fora i les xiques que vivien ac. Com hi havia treball per a tots, guanyaven dinerets i pogueren comprar-se la casa familiar.

Roser Santolria - estiu 2015

Agraments: A Vicent Muoz i Rosita Laguarda, a Emilio Albert, a Elvira Ros per la informaci tan
valuosa que ens han donat. A Pilar Belver per la informaci de la can i per la foto tan bonica que
conserva. Moltssimes grcies!

10

Celebrant la Pasqua al barranc.


Xiquets desquerra a dreta: Alfonso el Curro, Vicentn el Tramviero, Santi Lluch, Juan Devs i Jos Manuel Lluch.
Xiquetes: Angelita Lluch, Carmencn la Cucala, Conxin la de Justo, Amparn la Blanca i Anitn Ban

11

HISTRIA LOCAL


El diumenge per la vesprada pares i xiquets anvem al barranc a menjar-nos la mona, botar
a la corda, ballar la tarara, jugar al Pare Carabassot, a Tinc tres tomatetes...a les 8 fiem la puj
del barranc i en la plaa de sant Joan tots tornvem a ballar la tarara per acomiadar-nos, i aixina
passvem els 3 dies de Pasqua. El dijous desprs de la Pasqua i abans de sant Vicent tots els xiquets de lescola acompanyvem al rector amb maces de fusta per totes les cases, en cada casa
parvem i pegant en el rastell cantvem ous ac, ous all, ous pal sagrist entre altres canons. El
senyor rector benea la casa i la famlia, donava els ous que es destinaven per als ms necessitats
del poble.

Al juny venia la festa de sant Joan i tots els xiquets anvem a la plaa de lErmita a fer curses
de sacs i jugar a les cucanyes. Per la nit al cor de Mirambell es feia la famosa Cord i els xiquets la
viem des de les cases dels nostres amics. Estes cases estaven protegides amb tela metllica.

Les festes del Pilar eren molt boniques, venien Lhome de la ruleta, una fireta amb vaixellets...i
a la process sempre venien Gegants i cabuts; feien coros y danzas, concert de la Banda de Llria...
tot molt popular.

A loctubre ja anvem a lescola, les escoles del poble eren molt boniques i estaven localitzades en lactual Casa de la Cultura. All hi havia una vivenda per als mestres, un pati molt bonic
amb arbres que acabava amb una reixa, amb un mur de pedra a laltura del cant del forn on pujaven els homes quan hi havia bou embolat. Fora de lescola, davant del mur, hi havia una accia
molt gran i all baix es venien tomates i melons.

Els xiquets en aquell temps jugvem molt al pati de lescola i tamb al carrer, perqu no hi
havia cap perill, sols hi havia carros que eixien de bon de mat i no venien fins la vesprada, lltim
en arribar al poble sempre era el tio Bruixola. Al setembre estos carros tornaven al poble plens de
sacs de garrofes perfumant lambient, eixa oloreta a garrofa (entre altres coses tamb) sha perdut.
Per tornant als jocs del xiquets estos eren el Xurro va, la Roda en un ferret, les Xives, els Caicos,
el Xavo negre, Botar a la corda, el Sambori, cantar canons...quan plovia els xiquets anaven pel
carrer amb una canya i un fil daram per caar rates penades.

HISTRIA LOCAL

Conversa amb el tio Emilio Albert


El tio Emilio t una bona memria i el deixem parlar de tot el que recorda.


Es produa molta tomata ac al poble. Els pesaors eren el tio Vicentico, que era un poquet geperut, i el tio Blai, que era el seu sogre. Desprs va ser Remigio qui tenia les peses i les mides oficials.
Ells tenien el dret de pesar de manera oficial. Anaven on ara s el comenar de la plaa de la Llar,
a tocar de la reixa de lescola i de la squia que la voltava, i que regava un camp de cinc fanecades
on jo feia tomates. All era el mercat on els llauradors portaven les paneres de tomates embolicades
en herba perqu no es feren malb, i all els pesadors pesaven i donaven un paper en qu anotaven
el pes oficial. All venien els camions, alguns camions de Conca, i collocaven lherba a les vores
de la caixa i damunt les tomates a granel. Desprs ja funcionaven els magatzems on arribaven les
tomates del camp i es posaven en caixes i basquets. Milagros, dac de Mirambell, feia caixes i al
seu magatzem nou anaven: Milagros, Merc la Manuna, Pilar la Pelila, la dona del Tramusser, la tia
Pepica la Misaela a encaixar. Aquestes mateixes dones i ms daltres anaven tamb al magatzem de
la plaa sant Ferran, que era de Guillermo, i els que el portaven eren Vicent Lluch i Miguel Sabater,
que eren socis. A ca Milagros venia sempre amb el seu cami un comerciant de Conca que es deia
Benito. Qui ms tomaques feia era Saoret, el pare dels Paletes. Tenia el magatzem baix de sa casa,
al carrer del Mig, al costat de la fusteria. El magatzem del Xato estava al carrer Major i tenia tamb
molta marxa; entre dones i homes podia tindre ms de vint treballant-hi.


La collita de tomates i daltres productes de lhorta va ser tanta i tan important que el poble
es va enriquir, i per eixe motiu la gent cantava una can, la lletra de la qual vam inventar entre dos:
un comerciant, que li deien Miajas, que era de la Vall dUix, i que venia a per tomates amb un carro
i un matxo vell que pareixia que sanava a morir, i jo. Entre els dos frem la lletra Bonreps pueblo
de tomates.

Conversa amb la senyora Elvira Ros, esposa de Jos Martnez, el Xato



Comencem per identificar algunes dones que apareixen a la fotografia. Es
veuen 9 dones, de les quals va reconixer: Pilar, la mare de Pilar la Fustera, en primer pla, Julia, la mare de
Fina Rives, Carmen, la sogra de Carretero, Pilar la viuda, la tia de Salvador
Marco, Rosa la Rovira i la seua germana Conxa, la mare de Maruja Mart,
Conxa la Muixa, la sogra del Manyo.

Els homes sn: en primer pla, a la
dreta, lamo del negoci, lhome de la
senyora Elvira, Jos el Xato. Els altres
homes eren forasters.


Tot a s un poquet del que jo he viscut, anime a ms gent a participar i compartir les
seues vivncies.

Una bonrepostina guapa i fina.

Properes activitats de Macarella

13 de novembre: Assemblea 15 de novembre: Excursi a les


Coves de sant Josep de la Vall dUix
10 de desembre: Trobada del Club de lectura
11 de desembre: Recital potic i Bon Nadal
12

Envasant tomata al magatzem del Xato lany 1954

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

LA TOMATA AL NOSTRE POBLE


Converses amb persones majors


Introducci. Un dia parlant amb Paco Picola i amb la seua dona Pilar Belver, la Fustera, va
eixir la conversa sobre si hi havia canons satriques prpies del poble. La gent inventa unes lletres i
les adapta a la msica dun cupl de moda.

- Ac no cantaveu canons burlant-vos de les autoritats ni de ning?

-Jo noms conec una can amb la msica duna ranxera (Ai Jalisco) que es cantava quan al
poble hi havia la gran collita de tomates. Vaig a ensenyar-te-la i tamb vaig a deixar-te esta foto en
qu es veu ma mare en el magatzem del Xato.

La can que Pilar va dir que lhavia inventada en tio Emilio Albert, feia aix:
Bonreps pueblo de tomates
se ha hecho interesante
en esta mercanca
entran camiones con cajas vacas
y salen cargados, hasta tres en un da.
Se hacen pimientos y coles
cacao y tomates y tambin sandas
vienen de Ciudad Real y Cuenca
y otras poblaciones
y cargan verdura en los camiones.
Ay mi Bonreps querido!
No subas tan alto
que te caers:
dos carniceras, cuatro lecheras
y un campo de ftbol para ir a jugar.

ELS GINJOLERS ALS CORRALS



No fa tants anys, pot ser seixanta o setanta, per no dir antigament, en moltes cases del poble es criaven ginjolers als corrals.

Jo recorde, i molts de la meua edat tamb ho recordaran, que en algunes d elles els gnjols
tels venien a tassetes, s a dir, replegaven diariment el gnjols que caien de madurs, o espolsaven l arbre per a qu caigueren, els posaven en una cistelleta o en quansevol atifell i els xiquets
anvem a comprar-ne a perra o a xavo (5 o 10 cntims de pesseta) la tasseta, que habitualment
era la mesura.

Ara tot aix sha acabat, naturalment. Hi ha alguns ginjolers als camps, per en els corrals
de les cases ja en van quedant pocs.

Un dels que encara queden s el de la nostra casa, al carrer Major 21, on Conchn i Juan
continuen tenint un ginjoler al corral, esperant que els gnjols maduren per repartir-los amb paquetets als vens, familiars i amics, aix com a gent que es descobreix ocasionalment.

De la qual cosa tenim goig al poder-los repartir, ja no es venen tassetes com manava la situaci.

Per a nosaltres s un orgull poder cultivar aquest arbre en el corral de casa, que segons deia
abans era tradici, i menjar-te un grapadet de gnjols... una satisfacci!

J. Orts

Conversa amb Vicent Muoz i amb Rosita Laguarda


La febre de la tomata, producci i comercialitzaci, va tindre lloc a Bonreps i Mirambell pels
anys 1950 fins al 1965. Tots aquells que tenien terra feien tomata. Hi havia tamb qui havia vingut
al poble per fer de jornaler, agafava un terreny, hi plantava tomates, pagava la mitja part al propietari i en dos anys es comprava un pis. Aix ens indica el volum econmic que movia el negoci de
la tomata. Es conreaven dos varietats de tomata: la quarantena i la valenciana dac de Bonreps i
Mirambell. Ja no queda llavor daquella tomata tan bonica.


El conreu de la tomata era: primer es feia el planter, cap al febrer. Es preparava una terra amb
molta proporci de fem. Es pastava la mescla i all es dipositava la llavor . Es feia un embalum com
si fra una barraca perqu cresquera b la planteta. Cap a labril o el maig es plantava la mata en
un lloc definitiu. La tomata quarantena es plantava amb recer perqu no es gelara; es plantava ms
prompte i es feia bona en quaranta dies, per aix sanomena quarantena. Les tomateres deixa varietat no se les feia pujar en canyes, sin que creixien sobre el cavall. Les valencianes es plantaven
ms tard i pujaven per les canyes . Quan la planta creixia calia desullar-la i anaven a desullar les
dones i les xiques. Calia posar adob, sobretot amonac i regar-les dues vegades per setmana.

13

TOPONMIA

HISTRIA LOCAL

APROXIMACI A LORIGEN DEL TOPNIM


MACARELLA

Moltes i diverses investigacions documentades ens han portat a conduir-nos amb la ms
fiable, la qual correspon a lhistoriador Josep Rodrigo Pertegs ( Valncia 17-III-1857/ 14-III1930). Tots els escriptors consultats sobre els segles pretrits, en els quals es va formar lactual
territori del litoral valenci, coincideixen va ser configurat pels alluvions de terra assentats a
la costa, amb el retrocs de la mar, els quals formaren una srie de marjals i rieres i embassaments o llacunes, augmentant el cabdal daigua dola una gran quantitat de brolladors. Cal
sumar els barrancs i les rambles produdes pels grans temporals amb els conseqents desaiguats cap a la mar, als que sunien els abocaments dels rius procedents de les altes serralades de terra endins, com ens testimonien en lactualitat les grans extensions planes, marjals i
humitats de la costa, les quals lhi han lliurat abundant aigua a la treballada horta valenciana.

Encara no fa cent anys els conreus darrs abraaven la Ribera Baixa i lHorta Sud i, sense anar ms lluny, de Bonreps, les terres baixes costaneres de lHorta Nord i fins ms amunt del
Camp de Morvedre, les quals es remunten a lpoca romana i abans de la conquista de Jaume I.
En lactualitat tenim alguns (no tots) paratges protegits, com el Fond dElx, les marjals de Pego
i Xeresa, lAlbufera, les zones humides de Mauella i Rafalafell, Massamagrell, Almenara, Castell,
etc.

Laterrament dels indrets consolidant la implantaci de parcelles dhorts limitats, inicialment per rieres daigua i desprs per la histrica canalitzaci per la regulaci de la conducci de
laigua pels recs, provinent dels rius, que van ser transformades en sendes o camins carreters, ha
configurat lactual sl urb i agrcola.

Es troba documentat, escrit en llat, el Palus Naccararum, referent a una illa de la aiguada
Sicnia. Segons J.R.Pertegs: Al llibre del Repartiment apareix reflexada la toponmia Naccarella,
pertanyent al nom duna alqueria i squia prxima als poblats de Borbot i Carpesa, la qual s el
diminutiu de la paraula Naccara, nom en qu era denominat el llac de lAlbufera. Afegint, segons
notes de J.Pastor trobades a larxiu de la Catedral de Valncia: En 18-I-1385, el cardenal administradori el Captol de la Seu firmen unes capitulacions per reduir a cultiu unes marjals de Rafalell
i Vistabella i en posteriors anys satorguen unes autoritzacions a Foios, el Grau de Valncia i altres
indrets.


Consultant al diccionari de Mossn Alcover, trobem que a lilla de Menorca hi ha unes belles
cales denominades Macarella i Macarelleta, les quals estan detectades com anteriors llacunes,
que amb la seua deformaci sorigina lactual de Macarella.

Rafel Sena (Russafa)


Rafel Sena s un amic savi especialitzat en toponmia. Ha estudiat i escrit
sobre els noms de tots els carrers de la ciutat de Valncia. LAssociaci
Cultural Macarella li agraeix la seua collaboraci.
14


Els diumenges venien tots els meus tios: Juan, Manolo, Vicent lEsquilador i el seu germ
Enrique. All era una festa, les converses, mentre anvem fent entre tots la feina sacabava ms
prompte, desprs esmorvem tots junts. El pare carregava el carro de caixons i anava al magatzem de Pardalet per a que les dones, sempre gent del poble, les encaixaren. Hi venien camions
de Terol, Conca, Ciudad Real... per a replegar-les. Al poble hi havia dos magatzems: el de Pardalet
i el del Xato.


Quan ens vam fer ms grans, el pare va buscar un transport per a qu les ports directament al Mercat dAbastos a Valncia, aleshores la feina dencaixar-les la fiem nosaltres a casa, s
a dir, desprs de collir les tomaques, les amuntegvem al corral de casa i hi venien les meues ties,
iaies i les posvem dins unes caixes (plantonets) tots iguals, de manera que quedaven a la part
de dalt les tomaques ms boniques i vistoses i tapades amb paper de seda blanc. Aix anaven directes al mercat, on el pare podia guanyar ms diners per quilo, perqu eliminvem a lintermediari
magatzemista.


Quan acabava la temporada sempre es deixaven madurar a la mata les ltimes tomaques per a fer la conserva.
A tamb era com una festa perqu sempre es preparava
entre molta gent. Les botelles de vidre mai no es tiraven, les
guardvem a landana de casa, un dia abans de la conserva
les netejvem. Recorde que els hi posvem pedretes dins i
amb aigua ensabonada les sacsejvem fins que quedaven ben
netes i les deixvem escrrer per al dia segent. El dia de la
conserva venien a casa iaies i ties per a pelar i trossejar les
tomaques, i nosaltres els menuts de casa les posvem gall a
gall dintre les botelles, estacant-les, de tant en tant, amb una
canyeta fina per a qu no quedaren a dintre bufes daire. Una
vegada plenes les botelles venia el tio Paco Panza a tapar-les.
No recorde quina feina tenia eixe home, per era lespecialista
en posar taps a les botelles de conserva, i les cases el contractaven. Seguidament es posaven les botelles en grans bidons amb aigua i sacs darpillera per a que no topetaren unes
amb altres i es trencaren. Tot aix tenia que bullir amb llenya,
mitja hora, i ja estava la conserva enllestida. Era la nostra tomaca per a la resta de lany. Tots els diumenges de lany la
mare feia per a sopar tomaca amb conill rebona. Al final de la
feina ens partem les botelles entre la famlia implicada i el pare Fotos de tomaqueres,estan un poc msties
perqu aquest estiu ha fet molta calor.
tornava a seleccionar la llavor per a lany vinent.

El temps de la tomaca donava fora feina i tamb jornals a la gent del poble, sobretot a les
dones que lligaven, desullaven, collien i encaixaven. Als qui tenien la m dobra a casa, com el meu
pare, ens ensenyava a compartir, collaborar, respectar... tot a ho aprenem a les escoles per
quan es viu tamb a casa ens fa millors persones.

Teresa Monz

HISTRIA LOCAL

EL TEMPS DE LA TOMACA A
BONREPS I MIRAMBELL


Al nostre poble, a la primavera, comenava el temps de
la tomaca, lhora de collaborar tota la famlia i tamb de vegades
vens, amics... a la feina del camp, la feina del meu pare que era
llaurador. La temporada de la tomaca era molt important per al
llauradors del poble, potser era la collita que ms gent collaborava
i la ms rendible per a les famlies.

A casa nostra participvem tots, el pare preparava per
Nadal el planter, un gran planter de llavors curosament guardades
de lany anterior, estacades en la terra i protegides del vent gelat
del nord per una paret feta de canyots i palla de xufa. Totes les nits
dhivern el tapvem i al dia segent tornvem a arromangar els
plstics perqu entrara la llum i el sol. Aix ho feia al mateix camp
on desprs plantava les tomaques, el cuidava com es cuida un
gran tresor perqu aix en unes setmanes shavia de convertir en
el nostre tomatar.


Per sant Josep es preparava el camp i es plantava. All
era una feina molt precisa, per cada mateta de tomaca es feia un
gass, la mata amb les seues arrels i la terra premsada, tallada
com un dau amb molta cura amb un palustre, la deixava caure en el lloc on anava a ser plantada.
Ac comenava ja la feina, el camp net de males herbes i a regar-lo una vegada a la setmana.


En poc temps, a la planta ja crescuda es clavaven les canyes, que tamb havia collit el pare
en el barranc i secat darrere de casa. Per cada mata es clavava una canya que creuava amb la
del cavall del costat formant barraca i al creuament es deixava caure un altra canya, lligant-les al
creuament amb fil despart amb un nus dassot, que s un nus especial que deixa fixades les tres
canyes i no es desf.


Tot el camp restava ple de barraques en filera, hi havia una barraca al costat de cada filera
que era per on passvem per a treballar el camp i collir les magnifiques tomaques que aconseguem. A mida que les plantes creixien, shavien de desullar i lligar, aix era llevar el ulls de la soca
i deixar-ne sols dos o tres a la part de dalt, i lligar la mata per baix de la flor, perqu anara buscant
poc a poc el final de la seua canya. De ben menudes, la meua germana i jo, ja fiem la feina de
desullar i lligar, tot amb molta cura de no trencar les rames, i el meu germ, mes menut encara, es
posava dins els barracons per a llevar les males herbes amb la seua lligoneta.


Per a sant Joan ja solem fer les primeres collites, el pare sempre plantava tomaques quarantenes perqu deien que tenien la pell ms forta i es podien manipular millor per al comer, i per
a casa feia alguna tira de valencianes i de la pera. Encara recorde les nostres mans verd-negres
brutes, lolor a tomaca recent collida i el sabor. De tant en tant, si en trobvem alguna molt madura,
la partem i ens la menjvem, dola i dun sabor inoblidable i que desprs dels anys no he tornat a
sentir de nou. Era una feina pesada, a ple sol, tots els dies de la setmana, durant ms o menys 40
dies.

6

QUI S QUI

ANNA LLUCH HERNNDEZ



Comence amb el present el que espere siga una srie
darticles sobre gent de Bonreps i Mirambell destacada, coneguda i respectada per la seua particular competncia.

La primera persona s la doctora Anna Lluch, una persona coneguda no solament a Bonreps i Mirambell, on va viure
tota la seua infantesa, tamb internacionalment pels seus mrits
com a millor oncloga de lestat. s tamb metgessa i cap del
Departament dHematologia i Oncologia de lHospital Clnic Universitari de Valncia. Cientfica i investigadora nata lha duta a ser
una de les especialistes ms importants dEspanya en cncer de
mama. A ms s vocal del Grup Espanyol dInvestigaci del Cncer de Mama (GEICAM), s membre de nombroses associacions i fundacions, aix com investigadora principal en 10 projectes del Fons dInvestigaci Sanitria de lInstitut de Salut Carles III, tot
collaborant en 16 projectes.

Com ha arribat a assolir aquestes fites una filla de famlia humil que vivia del conreu i venda
de llavors darbres fruiters a un viver? Doncs segons ella mateixa per tenir aqueixa necessitat: la
veritat no ho veu com un gran mrit. Anna vivia a un ambient rural, a Bonreps i Mirambell, el seu
pare era llaurador i la seua mare mestressa de casa. En aquells temps estudiava poca gent i molt
poques dones. Estudiar a la universitat era un somni que volia aconseguir. Li van dir que fracassaria, per va pensar que els metges portaven a terme una tasca molt important. El metge ajudava a
millorar la salut de la gent i aqueix sentiment va ser el que la port a voler ser metgessa de famlia.

A ms a ms dels premis per les seues fites cientfiques, tamb ha estat reconeguda amb el
premi a la Professionalitat, atorgat per lAssociaci dEmpresries i Professionals de Valncia, per
ser una dona model per a les noves generacions per la seua professionalitat, la seua integritat i la
seua convicci de la riquesa que aporten la diversitat i la cooperaci al benestar, la convivncia i la
prosperitat de la humanitat.

Fent balan dall positiu de la vida, Anna assegura que les pacients lhan ajudat a ella,
ms que ella a les seues pacients: li han ensenyat a valorar all important, all que li dna forces
per a continuar endavant. Dir cncer avui no s igual a dir mort, i molt menys si parlem de cncer
de mama: avui dia les possibilitats de guariment de les dones valencianes es troben al voltant del
85%. All que ajuda ms lsser hum en una fase problemtica de la vida, com pot ser-ho la de
ser diagnosticat amb cncer, segons Anna, s per exemple, lamor dels amics i la famlia, i que
adoren al pacient i que tinguen cura dell, que estiguen pendents de la persona. Per aix mateix no
pensa que ella sia lnica directora de la malaltia. s necessria la implicaci de la pacient, la de la
seua parella i la de la seua famlia.

Durant els seus ms de 35 anys de professi loncloga Anna Lluch ha tractat a ms de
deu-mil dones. Loncologia, la seua especialitat, li sembla la ms meravellosa del mn, li apassiona
i alhora li inquieta pensar que, per ledat que t, no va a veure els seus projectes acomplits.
Patricia Ramos
15

NOTCIES DAC I DALL

UNA DE CONTES

LESTOIG MGIC

Text premiat al concurs de narrativa escolar


Sambori 2015

Itziar de Bernardo

16

Aix era una vegada un estoig mgic, on els seus


habitants estaven, a vegades, contents i altres
trists.
Tots els dies es reunien en assemblea i es contaven
les penes.
En llapis comen a parlar el primer, es queix de
qu sempre li mossegaven la fusta.
Na goma estava farta de que la punxaren amb el
llapis i la desferen a trossets.
En maquineta de traure punta que no el netejaven
de les mines i borumballes.
El regle es queixava que sempre el doblaven. Les
germanes tisores estaven fartes de tallar coses dures.
Els cosins pintors es queixaven perqu no els agradava pintar en les taules i en les parets.
En pegament es queixava perqu no li posaven la
tapa i sassecava.
I jo lestoig sempre brut i desordenat.
En lassemblea sacord escriure una carta i enviar-la a cada xiquet per a qu cuidaren el
material de lestoig i feren bon s.
I conte contat, conte acabat.



Hola, sc Teresa Esteve Monz i vos vull
contar que el dia 13 de juny de 2015, vrem interpretar les obres Xics, Jocs i Pis compartit.
Jo feia el paper de Ramoneta en Xics, Jocs.
Van ser dos obres xules, a ms estic molt contenta amb el meu paper. Ara vull dir qu sent quan
faig teatre: memocione al recordar eixe precs
instant en qu isc i veig tanta gent esperant en la
penombra a qu diga el que he de dir. s meravells poder interpretar diferents papers de diferents personatges i sentir el que ells senten.

Estic molt contenta amb els meus directors, Conxa i Ernesto, que tots els divendres, a
les cinc de la vesprada, estan a la Llar Parroquial
per assajar amb nosaltres i fer que totes les obres
isquen genial, i per aix els dic moltes grcies
per donar-nos loportunitat de viure el teatre.

I per acabar vull dir una cosa: El teatre
cavallers, que paraula ms bonica, que dins del
cor sens fica amb tot amor i voler. Visca, visca
el teatre!!!

Consell Municipal de Cultura


Lempenta de la Regidora de Cultura del nostre poble s enorme.
Des del dia del seu nomenament , que no ha parat de fer coses, i les fa
de manera democrtica, comptant amb la gent. Lassociaci Macarella s una de les associacions culturals del poble que est present en
la creaci del Consell Municipal de Cultura (CMC). Ja hem tingut dues
reunions i creiem que el CMC ha de ser linstrument ms bo i ms til
per elevar la cultura del poble i fer-ho de forma cooperativa . Donem suport a la regidora, la nostra estimada Rosella ,que, a ms, s una pea
clau en la confecci de la Revista Plaerdemavida i en la vida de la nostra associaci.

Patrimoni local


La Fundaci Pere Compte ha restaurat durant aquest any 2015
els llenos murals de lesglsia parroquial de Bonreps i Mirambell, atributs al pintor Vicent Lluch, tot coincidint amb la celebraci per part de
la parrquia del 260 aniversari de la collocaci de la primera pedra del
seu temple principal.

Precisament aqueixa efemride dna ttol a un llibre editat i publicat per la comunitat cristiana local, amb prleg de lactual rector, Manuel V. Olmos Minguet, de 146 fulles, on es fa un recorregut per la histria i el patrimoni parroquials, amb gran i divers aparell documental i grfic, que
ve a aportar ms informaci i dades a les ja difoses per estudis anteriors sobre el particular.

Notcies dall, tristes i preocupants


Va morir molt jove, als 52 anys. Eduard Prez Lluch era historiador i amant del patrimoni.
Va defensar com un heroi lhorta de Campanar amb les seues alqueries. Va promoure concentracions, guitarrades, visites guiades a la partida del Pouet de Campanar. Volia, volem, preservar
aquell patrimoni contra els plans destructius del projecte Nou Campanar. Va descobrir la pintura
mural de La Batalla de Salses en una paret del mol del Frares. Molt poques alqueries es van salvar
de la destrucci. All queden en peu en un estat lamentable, junt al Pouet i el mol dels Frares.

Al remat encara perdura una part de lhorta de Campanar que s La partida de Dalt . En
alguna de les jornades de coordinaci que tingueren lloc ac, al poble, hi assist Eduard i pogurem
escoltar-lo i compartir el seu entusiasme en la defensa i lamor a lHorta. Grcies Eduard per la teua
lluita i pel teu exemple.

Refugiats de Sria. No podem fer com si no passara res: lhorrible fugida de persones de
totes les edats que arriben difcilment a Europa per terra i per mar. Fugen de la guerra, de la misria. Posen en perill la seua vida, amb desesperaci, perqu volen salvar-se i salvar els seus infants
de la mort, de la repressi o duna vida sense futur. Molts acaben engolits per la mar Mediterrnia
i tots pateixen la incomprensi i laspror dels estats europeus fronterers. La gent ha mostrat una
solidaritat immensa: Valncia Ciutat Refugi, Bonreps i Mirambell tamb. Per, el que sempre direm: Que acaben les guerres i les injustcies! Tots els ssers humans tenim dret a la vida i a una
vida digna al lloc on hem nascut i on volem estar.

Teresa Esteve Monz

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DAC I DALL

TRES BONREPOSTINS A LA PREMSA!



Quasi al final dun calors mes de juliol, hem pogut llegir a la premsa uns reportatges o entrevistes que mostraven la importncia del treball professional de dos bonrepostins: Adri Esteve
Monz, Joaquim Raga Ban. Lassociaci Macarella, que t com a objectiu global promoure la
cultura del poble, es complau molt en qu hi haja paisans que destaquen per la seua preparaci
i la seua espenta i que aporten a la societat valor afegit. Considerem que poden motivar els joves
del poble a estudiar ms i ms i a buscar eixides creatives.

Adri Esteve s enginyer agrnom de formaci i ha enfocat la seua activitat en la potenciaci de lagricultura ecolgica. Lloga xicotetes parcelles dhorta a persones que volen tindre un
hort per a consum propi; ell els assessora i s de vore com produeixen els campets tota classe de
verdures i hortalisses. Forma part del collectiu de joves llauradors de lHorta i est implicat en la
plataforma LHorta s futur. A lentrevista publicada el dia 26 de juliol de 2015 en la secci Conocer
de la revista XL Semanal del diari Las Provincias, el que es ressalta en el treball dAdri s la innovaci i el sentit de modernitat, apostant per lecologia i el consum de proximitat.

Joaquim Raga treballa en la banca i exerceix un crrec de molta responsabilitat: s Director
de Finanament del Real estate de la Direcci territorial de LEst duna important entitat bancria.
En lentrevista que li fan, i que es public el dia 26 de juliol en la pgina 7 deconomia de LevanteEMV, expressa unes idees molt elaborades i positives sobre els criteris en la construcci de la vivenda, parlant de la sostenibilitat, la qualitat i leficincia energtica. Tamb opina sobre laccs a
la vivenda de les persones treballadores.

I tres mesos desprs de nou apareix a la premsa diria una notcia agradable protagonitzada
per una parella, Aitor i Laura, que des de lhorta de Bonreps i Mirambell, on planten les seues
verdures, han muntat una parada al Mercat de Russafa. Del Camp al Plat s el rtol que exhibeixen al frontal de la parada i al pit de les seues samarretes. Si voleu llegir tot larticle amb fotografies
precioses de la parella, de la parada i dAitor llaurant lhorta, mireu el Levante-EMV del dissabte 10
doctubre de 2015, en la pgina 24.
LAssociaci Cultural Macarella encoratja els joves a mirar cap a lhorta que s una font
viva daliments de primera categoria i que necessita la potncia creativa duna nova generaci per
tal dassegurar-ne el present i el futur. HORTA VIVA, ECOLGICA I PRODUCTIVA!

NOTCIES DE MACARELLA

23 de juny de 2015. Vam celebrar la XXIena Foguera de Sant Joan. La nostra entranyable
foguera. Arrepleguem fustes i llenya pel poble amb la companyia de la msica de tabal i dolaina
de la Colla La Brama. Joan Llus prepara la pala del tractor, pengem cartells que defensen el barranc de Carraixet, el nostre parc natural. Muntem la foguera, sopem a la fresca i, a lhora mgica
de mitjanit, fem un castell, el foc purificador eleva els nostres desigs cap amunt . Mengem la coca,
bevem la mistela i sentim amistat i misteri. Marxem cap a casa amb els manolls dherbes de sant
Joan. Com s de guapa la nostra foguera!

27 de juny. Celebrrem amb alegria la publicaci del nmero 50 de la nostra revista Plaerdemavida. Frem una exposici amb les 50 portades , vingu el doctor en filologia Emili Casanova
a explicar-nos com s dinteressant la nostra revista. Estem denhorabona i hem dagrair el treball
geners de tantes persones que han escrit, tantes persones que han explicat coses que shan escrit, tantes persones que han fet fotos i que ens les han prestades, les persones que dibuixen per
a illustrar la revista, les persones que fan la composici i la confecci, les persones que la lligen.
Quantes hores i quant damor nhi ha ficats en la revista Plaerdemavida! Desprs de la xarrada
del professor Casanova, escoltrem els amics del grup VerdCel. Gaudrem sentint-los interpretar
les canons entranyables dOvidi Montllor: no debades el grup VerdCel s
alcoi.

28 de juny. Vam anar dexcursi a Culla i Benassal. De mat admirrem
la histrica Culla i la seua monumental carrasca. Desprs tingurem temps
de fer una parada botnica al Rivet de Benassal, un espai natural protegit.
Desprs dun bon dinar frem la visita guiada a Benassal amb referncia
continuada al mestre Carles Salvador, que hi va ser molts anys mestre i des
don promogu, junt amb daltres mestres de la zona, lensenyana valenciana i lescola moderna.
18 i 19 de setembre. La XVI Festa de la Cultura Popular a la plaa
de lErmita de Mirambell. All frem els fanalets de mel, el sopar Estells i
els tallers i jocs del dissabte. Agradable lestada en la placeta, tan recollida
i tranquilla!
28 de setembre a 4 doctubre. Exposici de Carles Salvador i el seu
temps. En aquesta activitat lAjuntament i lAssociaci Macarella collaboren. Ens aprofitem que
lAcadmia Valenciana de la Llengua munta una exposici itinerant i reservem una setmana perqu
passe pel nostre poble. Ja fa 3 anys que fem aix. Enguany hem de destacar la visita que han fet
a lexposici els xiquets i les xiquetes de lescola. Cal recordar que Carles Salvador era mestre.
Macarella sencarreg de fer de guia per facilitar la comprensi de lexposici

2 doctubre de 2015. Vam fer el 3er club de lectura de lany. El llibre era Illa Retrobada i va vindre M
Carmen Sez, lautora, a explicar-nos com ha arribat a
fer una poesia tan perfecta. La sessi va estar molt interessant. s la primera vegada que la fem a la Biblioteca.
s el lloc ms idoni per a fer les reunions del Club de
Lectura on es conversa sobre els llibres.

17

CLUB DE LECTURA

EL PLANETA DELS SIMIS

VIGNCIA I REIVINDICACI DE
CARLES SALVADOR I GIMENO

COMUNICAT OFICIAL
Dissabte 27 de juny de 2015,
Sal dActes de lAjuntament de Bonreps i Mirambell, paraules del coronel
Lawrence al final de lacte de presentaci del nmero 50 de la revista Plaerdemavida...
Good evening, my name is
Thomas Edward Lawrence and I was
born in the Welsh town of Tremadoc
on 16th August, 1888.


Mhe acostat recentment als Papers de premsa de Carles Salvador, proposats per Vicent
Simbor, publicats a comenament daquest segle per la Instituci Alfons el Magnnim. Entenc una
correcta lectura del llibre ha de passar per entendre que en Salvador escriu fa un segle, per tant
caldria fer-la sense perdre de vista el context en qu viu i treballa lautor. Tot seguit, em sembla, cal
posar de manifest la clara vigncia del seu ideari i la fora del personatge al nostre temps.

La constataci de la importncia de la llengua materna en leducaci de les persones es
projecta com un ferm catalitzador de les propostes i el pensament salvadorians, perfectament vlida avui dia. No tinc tan clar siguen vigents algunes reflexions sobre lensenyament duna segona
llengua, les dificultats o limitacions per dominar aquesta. Ho dic, perqu s clar la situaci sociolingstica sha fet ms complexa, molt complexa, degut als moviments migratoris de les darreres
dcades, tamb pel paper i presncia meditica de les llenges en el mn actual.

El mestre de Benassal ja albira la importncia dels eixos Rossell, Catalunya, Valncia,
Mallorca, tot palesant els entrebancs de les divisions provincials, la devastaci de les poltiques
centralistes i centralitzadores. Segurament en els texts van modulant-se la necessitat de reforar
vincles i les propostes dactuaci conjunta envers una ntida definici dels lligams i la reivindicaci
nacional.

Aposta lescriptor per aconseguir una prosa nova, necessria per enfortir la literatura i la
llengua, tamb pel teatre, amb clara voluntat de superar propostes precries i clarament insuficients. No cal dir que la seua crida pel valenci en lmbit de lensenyament s duna potncia extraordinria, segurament tamb exigida per la constataci de la imposici a les aules duna llengua
estranya a uns infants aleshores monolinges i en condicions sovint desesperants.

La duresa del temps viscut engrandeix la figura i projecta lesfor dun home que ens deix
als difcils anys cinquanta, la gramtica del qual encara ens acompanya per aprendre i corregir.
Impagable i de recomanable visita literria el volum ressenyat, en un moment en qu anem a reprendre poltiques i propostes educatives i culturals de transcendent importncia. Si em permeteu:
impressionant testimoni de dedicaci i voluntat de justcia, encara ms desprs de visitar el poble
del seu magisteri.
18

A. Ros

Com veig que vosts no


mentenen, vaig a parlar-los un poquet
en llogaret aldeano... El meu nom s
Thomas Edward Lawrence, dArbia
per part de mare, i, segons mhan dit, nasc al poble gals de Tremadoc lany 1888. La meua
famlia i jo ens traslladem a Oxford el 1896 i all s on jo, sense fer cas de cap consell ni conseller, comence a estudiar Histria Medieval i Contempornia. Posteriorment, recrrec tot el
territori de Sria i elabore una tesi doctoral sobre les Croades i sobre els castells dels cavallers
croats al Prxim Orient.
Com que desprs de fer la llicenciatura dHistria estic desocupat, ja mho havien avisat,
malliste en lexrcit britnic quan esclata la Primera Guerra Mundial.
Primer, durant uns mesos, em destinen a la nostra central dintelligncia a la ciutat de El
Caire i jo, la veritat, mavorrisc com una tonyina.
Desprs, grcies a un cos germ meu i tamb grcies al meu certificat B1 en llengua
rab (Alcoi, Benidorm, Almssera, Benicssim, Benicarl), mencomanen una missi secreta:
Xe tu, desplaat a la platja de lAlgarrobico (al terme municipal de Carboneras, Almeria) i
organitzans una revolta dels rabs en contra de lImperi Turc. La cosa va tan b que, fins i tot,
lany 1962 roden una pellcula sobre el tema. B, als rabs no els ha anat tan b; continuen tan
dividits i enfrontats com fa cent anys.
Per la meua banda, ara em dedique a anar pegant bacs pels plats dalgunes televisions, a signar exemplars del meu llibre Els 7 pilars de la saviesa i, de vegades, escric articles
per a revistes de baix cost com, per exemple, Plaerdemavida i altres que ara no vnen al cas.
Que continuen gaudint vosts daquesta agradable vetlada estiuenca ac a la fresca; moltes
grcies per haver-me escoltat i fins a un altra.
La foto. Actualment, un hotel monstrus i illegal trenca la mgia a la platja de lAlgarrobico.
Segons assenyala Greenpeace, lenderrocament de lhotel i la posterior restauraci de lentorn
generaran 400 llocs de treball...

Lloren dArbia

LAIXETA

LA RATETA DIGITAL

LESCULTURA S CULTURA
He comptat fins a tres les amputacions de cap

sofertes per la figura de la xiqueta del grup escultric, dedicat a nuestras yayas y yayos, installat
a una plaa prxima. No corren bons temps per
lescultura al poble, i la sorprenent aparici de
dues figures allegriques de la vellesa i la joventut en harmonia ha desplegat la ira dalgun ve o
dalguna vena, qui sap de quants, en forma de
decapitaci.
Latemptat al patrimoni cultural de la collectivitat
sha repetit davant lestupefacci del passejant,
sota la inacci aparent de la policia local, amb la
perplexitat del venat circumdant. Aix les coses
a veure qui s ara que torna a reparar el cos malms o a continuar la collocaci de ms escultures a les nostres gores formigonades fins el
paroxisme.
Els fets ens situen ms prop de la barbrie que
dun progrs amable i culte, certament, encara que alg pot pensar es tracta de fets revolucionaris, per all de tallar-li el cap a alg, amb
lagreujant de nocturnitat executats diria. No s
el lloc dexplicar que avui els caps es tallen amb vots, per s de subratllar les circumstncies
demanen reivindicar un respecte per lobra i per lautor o autora, malgrat gustos i criteris discrepants o no sobre el particular.

Adquirir conscincia del valor dall creat pels altres, compartit per tots, sentit com a
propi, continua essent assignatura pendent del nostre temps. Aquest trist episodi, un ms,
posa de manifest que alguna cosa no funciona, que la nostra societat pateix alguna malaltia
que caldria guarir: lescultura en particular, lart, la creaci en general ens poden ajudar a
superar-la.

Les places, amb perms dels tendals festers, encara sn llocs de trobada per les persones, de socialitzaci, de convivncia pacfica, espai sagrat dels humans: per aix sn tan
valuoses, b que ho sabem i ho celebrem, per aix resulten tan intolerables aquests escapaments. s cultura, pense, ser respectuosos amb lespai com i comunitari, el contrari ens
aboca a estadis bastant primitius del comportament hum, aquell que ens deuria caracteritzar feliment com a espcie.

MITJANS DE COMUNICACI

La rateta ha escoltat que potser dac a poc temps tornarem a tindre una tele feta a casa, amb els
diners de totes i tots i se li ha escapat un somriure. Com que no estava segura del temps que ha passat
des que va vore lltim programa asseguda a un sof, ha decidit fullejar les revistes de nmeros anteriors
del Plaerdemavida i se nha adonat que fa ms de 3 anys que no veu cap programa de la tele; que ara
tot ho fa per internet! I pensant-ho b, sha enfadat un poquet, perqu creu que les butaques no sn tan
cmodes, ni t tant de temps per trobar all que li pot interessar...


Tot i els retrets, la rateta ha tret un poquet de temps i ac teniu les seues recomanacions:

MSICA LLIURE. La msica ms lliure feta des del nostre territori tamb t cabuda a Internet. www.musicalliure.cat
Creative Commons s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. El lloc web que vos proposem s una plataforma que pretn difondre els msics dels Pasos Catalans que
creen i editen msica amb llicncies lliures o no-restrictives com les que proposa
lorganitzaci Creative Commons. En aquesta plataforma trobarem les canons
dartistes musicals valencians com Atzembla, Parallel84, Pellikana, Voltor, OrxataSoundSystem, etc, per tamb la daltres creadors com (((j))), La rateta que escombrava lescaleta o Leds... els promotors daquesta pgina web ens proposen
dos formes de disfrutar daquesta msica: escoltar-la online o b descarregar les
canons per escoltar-les en un altre moment. nims i a disfrutar de la msica lliure
feta en la nostra llengua!
VERKAMI. Entre tots i totes millor! www.verkami.com
A la rateta li agrada participar perqu els creadors inquiets puguen desenvolupar
un projecte cultural, artstic, de denncia social, de recreaci dels plaers gustatius, de
promoci del patrimoni cultural dun lloc determinat... i, per aix, de tant en tant repassa
el catleg que ens proposa aquest web per collaborar econmicament en la materialitzaci dels projectes que es van publicant.
Ara est capficada en mirar de fer regals per Nadal i, com que ella s una rateta
alternativa ,vol fer un regal especial i nic per als seus familiars i amics. Ho t fcil, introduir el seu correu electrnic i remenar en els ms de 1600 projectes que a hores
dara esperen per poder fer-se realitat. I tu: ja has mirat si pots ajudar-los?
SAMARUC DIGITAL. Un diminut supervivent que vol contar-nos coses.
www.samarucdigital.com
La pgina web que vos presente s en realitat un portal dinformaci ambiental que ofereix de
manera prioritria tot tipus de continguts sobre la Comunitat Valenciana. Els creadors lhan batejat com
el peixet ms conegut de la fauna autctona valenciana, redut en dimensions, per gran en importncia
ambiental: el Samaruc; i que ha resistit a la contaminaci del seu hbitat. Entre les seues seccions hi ha
un enlla amb Oratgenet, un blog en qu podem vore les previsions meteorolgiques explicades pel mtic
presentador de Canal9 Jordi Pay; per tamb trobarem una agenda amb totes les activitats de divulgaci mediambiental organitzades per diverses entitats, s a dir: excursions, exposicions i congressos
sobre fauna i flora, mercats de venda directa de productes del camp, etc...

www.closquesdefang.blogspot.com.es

@ la rateta digital

19

PLAERDEMAVIDA - 51
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
TARDOR-HIVERN 2015

REFUGIATS

Opini

Sempre hem dit un No a la guerra


perqu la guerra s un mal,
moren persones sens culpa,
assola cases i camps.

Histria Local

Conseqncia de les guerres


sn les fugides massives.
Ara vnen cap a Europa
passant penes i fatigues.
Sn dones, xiquets, xiquetes,
joves, vells, sense esperana,
que vnen cap a nosaltres,
demanant lloc, pa, confiana.

Notcies dac i dall


Club de lectura

No els negarem lacollida,


que mereixen com germans;
tots som la mateixa espcie,
ells i nosaltres, humans.

Notcies Macarella
Recomanacions

De fugides com aquesta,


nhan hagut moltes en la histria:
republicans espanyols,
ens vnen a la memria
jueus, bosnians, kosovars,
africans denll el Shara,
els libis, els palestins,
sirians i iraquians sn ara.

Toponmia
Contes i poemes

El que han de fer els estats


s acabar amb les guerres:
prou de comerciar amb armes
que causen mort i grans penes.

Hem fet el Plaerdemavida- 51


Textos: Llus Antol, Itziar de Bernardo, Teresa Esteve, Teresa Monz, Juan
Orts, Patricia Ramos, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Rafel Sena.
Coordinaci de continguts: Rosella Antol i A. Ros. Volem agrair la
collaboraci dels vens i les venes que han participat en lespecial sobre la
tomata i en larticle Vivncies.
Correcci lingstica: A. Ros.
Muntatge i maquetaci: R.Antol i Tamara Folguer.
Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Imprimeix: Grfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Dipsit legal: V-2407-2004

Collabora

(...) la societat actual s una societat despectadors.


(...) La notcia no es ven pel seu valor informatiu, sin
per la gratificaci que proporciona al lector (sorpresa,
xafarderia, plaer morbs, diversi).

Josep Vicent Marqus.


Fragments de larticle Un mn de voyeurs

www.macarella.org