You are on page 1of 3

Com es desf una xarxa clientelar?

https://castelloenmoviment.org/informe-sobre-els-vincles-del-dispositiu-demergencies-del-consorci-de-bombers-amb-el-partitpopular/ 18/12/2015

En les darreres eleccions municipals i autonmiques els resultats electorals van atorgar un crrec en la Diputaci
Provincial a lagrupaci electoral Castell en Moviment. Lassemblea de Castell en Moviment es va trobar amb un nou
repte des de la presa de possessi de la diputada Anna Pealver, fiscalitzar una de les institucions ms qestionades
dels ltims anys, i que tal com va expressar la mateixa Anna Pealver al seu discurs dinvestidura, aspiren eliminar.
Aix, un dels objectius de la fora assembleria a la corporaci provincial s vigilar la gesti del govern popular,
justament a lnica Diputaci que conserva al Pas Valenci. Lequip de treball del grup assembleari reconeix que
limpuls que els va portar a participar en lescena institucional, en el cas de la Diputaci, sha transformat en un treball
dinvestigaci dun sistema travessat per casos de corrupci. Dins daquesta lnia de recerca es troba lHospital
Provincial, on recentment sha aprovat la realitzaci duna auditoria dels seus comptes, i el Consorci Provincial de
Bombers.
Dins daquesta lnia de recerca es troba lHospital Provincial, on recentment sha aprovat la realitzaci duna auditoria dels seus
comptes, i el Consorci Provincial de Bombers.

EL CONSORCI DE BOMBERS.
El Consorci Provincial de Bombers s una entitat autnoma que naix lany 1988. Est constitut per la Diputaci
Provincial, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments adherits, sota el nom de Consorci per a la Prevenci, Extinci
dincendis i Salvament. Tot i la pluralitat dadministracions, el control el mant el Partit Popular a causa dun repartiment
de vots per renovar els seus rgans de govern proporcional a laportaci econmica de cadascuna de les diferents
institucions que hi formen part. Aix, tal com marquen els seus estatuts, laportaci de la Diputaci Provincial s del
cinquanta per cent, la de la Generalitat del trenta per cent, i el vint per cent restant dels municipis consorciats.
Actualment compta amb quatre parcs de bombers professionals (el de la Plana Baixa a Nules, el de la Plana Alta a
Orpesa, el del Baix Maestrat a Benicarl, i el de lAlto Palncia a Sogorb), cinc parcs de bombers voluntaris (el dels
Ports a Morella, el de lAlcalatn a Llucena, el de lAlt Maestrat a Benassal, el de Espadan-Millars a Onda, i el
dAtzeneta), i tamb gestiona les 13 brigades demergncia especialitzades en incendis forestals i les agrupacions de
protecci civil de la Diputaci. El seu mxim responsable des del 2007 s el diputat provincial i alcalde de Villahermosa
del Ro des del 1991, Lus Rubio Cataln.
Entre els casos que planegen sobre el Consorci de Bombers trobem el nepotisme amb qu, segons diverses fonts, est
gestionat per aquest diputat. El nepotisme s labs de poder coms a favor de parents o amics, per proporcionar bns,
serveis o crrecs. Una forma de corrupci que lliga a la perfecci amb lextensi de xarxes clientelars. La famosa frase
de lexpresident provincial del PP Carlos Fabra, actualment empresonat per frau a la pres dAranjuez, Yo no s la
cantidad de gente que habr colocado (enregistrada per un militant del PP a les eleccions del 2007 i emesa per la
Cadena Ser al febrer del 2009), exemplifica a la perfecci un model poltic que ha assolit durant anys la seua
hegemnia grcies, entre altres factors, a aquest reclutament de voluntats.
Yo no s la cantidad de gente que habr colocado, exemplifica a la perfecci un model poltic que ha assolit durant anys la seua
hegemnia grcies, entre altres factors, a aquest reclutament de voluntats.

UNA XARXA BEN CONSOLIDADA.


La investigaci realitzada mostra el vincle de desenes de persones del dispositiu demergncies del Consorci amb el
Partit Popular. Una xarxa clientelar teixida al llarg danys, amb major densitat just en els pobles de la partida judicial de
Llucena, on ix escollit el diputat Lus Rubio, i que segons les dades recopilades, arriba quasi a la cinquantena de
persones. El treball sha basat a creuar els noms dels treballadors i les treballadores del Consorci, amb les llistes
electorals de les eleccions locals i autonmiques dels anys 2011 i 2015.
En confrontar els llistats, sha localitzat a 4 alcaldes (Fuentes de Aydar, Castillo de Villamalefa, Llucena i Figueroles),
quasi trenta persones en llistes del PP (repartides per Fanzara, Xvar, Altura, Jrica, Aydar, Montn, Xodos,
Montanejos, El Toro, Sogorb, Vilafranca del Cid, Villores, etc.), aix com un reguitzell de familiars i antics regidors. En
aquest darrer grup hi ha al voltant duna desena de casos demostrats de vincles familiars amb poltics del PP, per la
xifra pot ser major si es confrontara amb cunyats, cosins, etc., una informaci que per manca de recursos no sha pogut
afrontar en aquesta investigaci.
Com sha mencionat, la teranyina de relacions va ms enll dels lligams poltics. Lalcalde de Villahermosa tamb t
part de la seua famlia treballant per al Consorci de Bombers. Al Centre Provincial de Coordinaci exerceixen dos
cunyades, a ms el marit duna delles treballa en les brigades demergncia. Per si fra poc, el seu nebot i el seu
gendre tamb treballen en les brigades demergncia. La llista samplia amb els familiars daltres notables poltics, com
el cas del sergent del Consorci Jordi Borrs, fill de Joaqun Borrs, histric militant del PP, amb diferents crrecs en les
etapes dels governs populars (delegat de govern, regidor, delegat del consell, etc.). A ms, localitzem el sogre
dAntonio Tuzn, difunt alcalde de Montn i antic diputat del Consorci de Bombers, el qual treballa tamb en el
dispositiu externalitzat a Tragsa o el marit duna de les nebodes de Carlos Fabra, treballant en el Consorci com a cap
dels bombers voluntaris.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, saludant al diputat Lus Rubio.

TRAGSA I ELS CUNEROS


Tragsa (Empresa de Transformacin Agraria, SA) s una empresa pblica dmbit estatal que interv en qestions
medi ambientals i est englobada en lrbita de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El Consorci de
Bombers recorre a ella, mitjanant el mecanisme dencomana de gesti dempreses pbliques, per externalitzar les
brigades contra els incendis forestals. El sistema de contractaci daquesta empresa ha estat qestionat en repetides
ocasions. Els casos ms coneguts van ser les contractacions del gendre del diputat del PP Gabino Puche, de la filla
dun exsoci dArias Caete, i el fitxatge com a gerent de Madrid de lexalcalde del PP a lEscorial, Javier de Miguel,
destitut a loctubre del 2014 per la seua implicaci en el cas de les targetes Black. En el cas valenci, Comproms ja va
denunciar lany 2013 la contractaci dels alcaldes de Xodos i Figueroles, i del fill de lalcalde dAtzeneta del Maestrat.
En el cas de Castell, i segons fonts sindicals, es repeteix el mecanisme de contractaci en molts dels casos detectats.
Lempresa recorre a un acord del V Conveni que permet contractar de forma arbitrria, sense recrrer a cap bossa de
treball, a nous treballadors per a les vacants per prejubilacions i les baixes per maternitat.

Entre les persones localitzades en TRAGSA trobem alguns dels cuneros del Partit Popular, s a dir, candidats sense
relaci amb el municipi pel qual es presenten i desconeixedors absoluts de la realitat daquests pobles. Aquesta
prctica, habitual a la Restauraci borbnica i que es mant avui en dia, es basa a collocar persones amb
compromisos en el partit en territoris controlats pel caciquisme.
Com es desf una trama clientelar? Com desteixim aquest cabdell tan dens, configurat amb dedicaci i impunitat? Com podem
revertir anys de nepotisme triomfant?

DESFER EL CABDELL DE LUS RUBIO.


Amb lempresonament de Carlos Fabra, el nou president de la Diputaci, Javier Moliner, ha intentat transmetre una
imatge de canvi amb les prctiques caciquils de lexpresident provincial del Partit Popular. Per, desprs de quasi vint
anys de fabrisme, el clientelisme est tan arrelat en el territori castellonenc que constitueix tota una cultura poltica. La
realitat del Consorci de Bombers s un exemple. Alg pensa que s casual que gran part de les persones localitzades
dins daquesta trama tinguen vincles en la comarca del diputat provincial, o en els pobles limtrofs? Sense una reacci
cvica contra aquestes transaccions de favors i amb un clima moral condescendent cap a elles, no s possible un canvi
real.
Davant aquesta realitat, des de Castell en Moviment ens preguntem: Com es desf una trama clientelar? Com
desteixim aquest cabdell tan dens, configurat amb dedicaci i impunitat? Com podem revertir anys de nepotisme
triomfant? Ens aventurem a contestar amb un seguit de recomanacions per fer front als fets demostrats.
En primer lloc, cal rebellar-se davant la interessada intenci per confondre legalitat amb bon govern. Reduir lacci
correcta dels governants al compliment de la llei fa que sols es contemple com a corrupci all que s illegal, reduint
ltica poltica a un mer aspecte jurdic. Hi ha comportaments que tot i ser legals no poden ser acceptables polticament.
Un servei pblic basat en els cercles damics i familiars dun notable poltic, del Don, en comptes destar-ho en el mrit
del queregenta el crrec, no sols s denunciable per la seua manca dtica i justcia, sin que, a ms, resulta inefica i
degrada la democrcia, tot i que no es demostre la seua illegalitat amb una sentncia ferma.
En segon lloc, cal facilitar les condicions per a trencar la llei del silenci. Ja existeixen mecanismes per denunciar
corrupcions sense perdre lanonimat: bsties annimes i periodistes dinvestigaci que asseguren la confidencialitat de
les fonts. Els clivells en el mur de lomert aniran engrandint-se si usem ferramentes que preserven la seguretat dels
informants. Trencar la impunitat ja s possible sense posar en risc el nostre lloc de treball, sols cal fer el pas.
Finalment, recomanem augmentar la pressi ciutadana sobre la classe governant. El control popular sobre les
institucions, la gesti participativa i transparent dels comptes pblics, ens apropa a frmules de govern on labs de
poder t ms complicat actuar amb llibertat. Observatoris municipals, auditories ciutadanes, grups anticorrupci, etc.,
sn prctiques collectives que alhora que apoderen la ciutadania, fan sentir lal popular sobre els clatells dels
governants.