You are on page 1of 127

Esteve Miràngels i Feixas – veterinari@apicesteve.

cat
(PRIMERA PART)

APICULTURA AVANÇADA
Jornada tècnica
RABÓS D’EMPORDÀ, dissabte 16 d’octubre de 2010

.

.

.

.

PROBLEMÀTICA I NECESSITATS DEL SECTOR • Tipus d’apicultura – concepte professional? • Genètica de l’abella – idea de rusticitat? • Sanitat de les abelles – millor la profilaxi? • Cohesió sectorial – excés de provincialisme? • El preu de la mel – competència? • Alteració del medi ambient – desabellament? • Pedagogia – cal una nova cultura? .

APICULTURA TRADICIONAL – GRANS EXPLOTACIONS – ECOLÒGICA? • MANEIG IRRACIONAL DE LES ARNES – TEMPO? • ALIMENTACIÓ ARTIFICIAL – EXPRÈMER AL MÀXIM? • CAIXES FLUIXES – MORTES – ABANDONADES? • VISITES ESPORÀDIQUES – NOMÉS BRESCAR? • POSOLOGIES ADEQUADES – PREVENTIU? • CAMPANYES SANITÀRIES – UN TRÀNGOL? • MORTALITAT ARNES – CULPA DEL CLIMA? • RENDIBILITAT – INCÒGNITA – SUBVENCIÓ? • INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES – MASSA DIFÍCIL? • ASSOCIACIONISME – PASSIVITAT? • APICULTOR FORA DE LA LLEI – FURTIU? • INTOXICACIONS – QUÈ PUC FER? .

una eina útil? • intercanvi apicultors – cooperació? • relació amb agricultors – no agressió? PAUTES I CONSELLS .Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DE L’ACTIVITAT APÍCOLA: • cens racional (300-500) • programació de les tasques • maneig sostenible – ecològic? • alimentació natural – defenses? • evitar la massificació d’arnes (<50) • ordre de les arnes – integració? • inspeccions rutinàries – 1r. exterior? • treball amb caixes fortes – adopcions? • tractaments oficials – receptes? • sanejament .

GENÈTICA DE L’ABELLA – RUSTICITAT – COMPORTAMENT HIGIÈNIC • REINES PROPORCIONADES – CRITERIS? • SELECCIÓ GENÈTICA – UNIVERSITAT? • UNIFORMITAT DE LA RAÇA – ESPÈCIE PROTEGIDA? • ABELLES MANSES – INSTINT DE NETEJA? • EDAT DE LES REINES – DESCONEIXENÇA? • OPTIMITZACIÓ DE LES AJUDES – PER QUÈ SERVEIXEN? • PRODUCCIÓ DE REINES – COST? • MANCA D’ABELLARS – INVESTIGACIÓ? .

Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DE L’ABELLA COM A BESTIAR: • treball amb abelles rústiques – JO? • criadors de reines – identificació? • selecció genètica al camp – discriminar? • volem l’abella negra – patrimoni? • una abella autòctona – resistent? • renovació reina (natural) – més freqüent? • marcatge o identificació reines – edat? • subvencions cria de reines – bon ús? • producció massiva de reines – socis? • arnars seleccionats – cria – investigació? • intervenció de genetistes – universitat? .

SANITAT DE LES ABELLES – TRACTAMENTS – MANCA DE TÈCNICS • SANITAT INTEGRAL – QUÈ ÉS AIXÒ? • CAMPANYA SANITÀRIA – BUROCRÀCIA? • TRANSHUMÀNCIA – EPIDEMIOLOGIA? • HIBERNADA – DESABELLAMENT? • CLIMATOLOGIA – TREBALL HETEROGENI? • ASSOCIAT – DE QUÈ SERVEIX? • MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA – EXÒTIC? • LEGISLACIÓ APÍCOLA – SANITAT? • CAIXES FLUIXES – RESERVORI? • FUTUR SANITARI – NOUS FÀRMACS? • ADQUISICIÓ FÀRMACS – IL·LEGALS? • ROTACIÓ DE MEDICAMENTS – CADA APICULTOR? • VETERINARI D’ABELLES – FOLCLÒRIC? .

QUI ÉS EL VOSTRE AMO? TENIU CARTILLA? I MATRICULA? I ASSEGURANÇA? SEGURETAT SOCIAL? .

Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DE LA SANITAT APÍCOLA: • maneig. selecció i tractaments – integral? • campanya sanitària – necessària i útil? • transhumància – no és un vector? • reserves d’hibernada – garanties? • alimentació de qualitat – inspeccions? • ona sanitària – territori heterogeni? • associacionisme – millorar l’apicultura? • caixes malaltes – declaració? • legislació moderna – útil i viable? • caixes fortes – adopcions? • tractaments naturals – coevolució? • medicaments – receptes veterinàries • veterinari apícola – professionalitat? .

COHESIÓ DEL SECTOR – EXCÉS DE PROVINCIALISME? • 5 ASSOCIACIONS – FEDERACIÓ? • FUTUR – MÉS DISGREGACIÓ? • PODER DE NEGOCIACIÓ? QUI NEGOCIA? • L’ADMINISTRACIÓ – RESPONSABLE? • CENS DE LES ARNES – NO TOTS SÓN FURTIUS? • ASSENTAMENTS – MANCA DE REGULACIÓ? • REVISTA APÍCOLA – EIXAM? • TREBALL DELS APICULTORS – LLIURE? • RECICLATGE DELS APICULTORS – CURSETS? • DIA DE L’ABELLA – TROBADA FESTIVA? • BASE DE DADES – COORDINACIÓ ADMINISTRACIÓ? • LEGISLACIÓ APÍCOLA – NO INTERESSA? • L’APICULTURA .UNA RAMADERIA COM LES ALTRES? .

legislació? • intercanvis d’informació – trobades? • noves tecnologies – internet? • campanya sanitària – informàtica? .Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DEL SECTOR APÍCOLA: • PiMes apicoles – refundació? • nova associació – límits? • eliminar els furtius – denúncia? • ús de les subvencions – útil per tots? • cooperar amb l’administració – ajuda? • cens acurat – coordinació? • associacions + administració .

MELS D’IMPORTACIÓ – MEL CATALANA – QUALITAT O MÀRQUETING? • ESTRATÈGIA – QUANTITAT? • MEL CATALANA – PER QUÈ ARA? • MEL DE QUALITAT – PRIMER MÀRQUETING? • ACTUALITAT APÍCOLA – MALA PRAXIS? • LA MEL – UN ALIMENT NATURAL? • PRODUCTE CURATIU – LIMITA? • EQUILIBRI QUALITAT – PREU? .

Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DE LA COMERCIALITZACIÓ: • estratègia – qualitat? • mel de qualitat – cidera del pastís? • mel del país – venta al detall? • mel natural – apicultura sostenible? • professional – apicultura racional? • productes apícoles – carta de presentació? • venta de productes ecològics – estadística? • divulgació – augment del consum? • productes preventius – homeopatia? • un aliment més – a la cistella? .

.

ALTERACIÓ DEL MEDI AMBIENT – CANVI CLIMÀTIC – DESABELLAMENT? • PROBLEMÀTICA DE L’ABELLEROL – SUBVENCIONS? • INTOXICACIONS – DENÚNCIES? • ORDRE EN EL TERRITORI – MASSIFICACIÓ? • FILERES D’ARNES – SANITAT? • TRANSGÈNICS – ESTRATÈGIA? • RIQUESA DE PÒL·LENS – NUTRICIÓ? • DESABELLAMENT – MULTIFACTORIAL? .

Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DEL MEDI AMBIENT: • abella pol·linitzadora – valor? • integració en el paisatge – deriva? • abellerol – manca d’aliment? • agricultura sostenible – qualitat? • biodiversitat botànica – dieta equilibrada? • desabellament – incidència? .

PEDAGOGIA – CAL UNA NOVA CULTURA? • L’APICULTURA A LES ESCOLES – ESCÀS? • L’ABELLA – PICA? • L’ABELLA – I LA VESPA? • L’ABELLA – ON VIU? • ON SÓN LES ABELLES? • NO ES TREBALLA… .

Propostes de PLANIFICACIÓ I RENDIBILITAT DE LA DIVULGACIÓ: • formadors especialitzats – divulgació? • arnes de vidre – in situ? • cases de colònies – activitat exterior? • fires – proximitat? • l’abella – un animal inofensiu? • el color de l’abella – abeja maya? • CONCURSOS • XERRADES • TALLERS .

Tipus: 1. abellar: conjunt d’arnes que pertanyen a un o varis titulars. DEFINICIONS: a) Eixam: colònia d’abelles productores de mel (Apis mellifera) b) Rusc o arna: és el conjunt format per un eixam i el recipient o caixa que el conté. de 22 de febrero.. No professional: <150 arnes. Tipus: 1. D’autoconsum: ús propi o familiar (<15 arnes) .NORMATIVA – REAL DECRETO 209/2002.. Aixa com tots els elements propis per a la seva supervivència. Transhumants: les arnes són transportades seguin les floracions e) Arnar abandonat: quan les arnes mortes superen el 50% f) Arna morta: falta d’activitat . Tipus: 1. rusquer. Fixista: els marcs o quadres són fixes en el recipient 2.. Professional: >150 arnes 2. Estants: arnes que no es mouran en tot l’any 2. Mobilista: els marcs són mòbils Segons la forma de creixement. les arnes poden ser de desenvolupament vertical o horitzontal c) Assentament apícola: lloc o s’instal·len les arnes per dur a terme un aprofitament de la flora o per hibernar. g) Explotació apícola: grup d’arnes repartides en diferents assentaments amb un mateix titular. 3. d) Arnar. por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas.

tipus d’explotació . titular de l’explotació 3. ™ Mixtos: alternen algunes de les activitats anteriors ™ Altres: no pertanyen a cap categoria anterior IDENTIFICACIÓ DE LES ARNES 1. El titular de l’explotació cal que identifiqui cada arna amb una marca indeleble (Nº de registre) en un lloc visible. DAR (tramitació) 2.h) Titular de l’explotació apícola: persona física o jurídica que exerceix l’activitat apícola i assumeix la responsabilitat de la seva gestió. Aplicable a totes les arnes d’una explotació INSCRIPCIÓ REGISTRAL DE LES EXPLOTACIONS 1. També caldrà un rètol “Atenció abelles” (25m. dades explotació 4. Nº de registre a) Tres dígits: nº del municipi b) Les sigles de la provincia c) Un màxim de set dígits per el nº d’explotació 3. i) Autoritat competent: el DAR CLASSIFICACIÓ DE LES EXPLOTACIONS ™ De producció: són les dedicades a la producció de mel i altres productes apícoles ™ De selecció i cria ™ De pol·linització: pol·linització de cultius agrícoles.) 2.

permís ajuntament DOCUMENTACIÓ I TRANSHUMÀNCIA 1.5. Les distàncies mínimes entre assentaments (no es considera quan un té <26 arnes) . distàncies mínimes: a) Establiments col·lectius de caràcter públic i nuclis de població: 400 metres. CONDICIONS MÍNIMES DE LES EXPLOTACIONS 1. f) Pistes forestals: les arnes es disposaran en el marge 3. Bona i fàcil higiene de les construccions i materials utilitzats en l’activitat 2. e) Camins veïnals: 25 metres. cens 7. La llibreta ha d’acompanyar sempre els trasllats. b) Cases rurals habitades: 100 metres. 2. d) Carreteres comarcals: 50 metres. La llibreta dóna les garanties al DAR de l’activitat apícola i cal ser validat anualment 3. c) Carreteres nacionals: 200 metres. permís propietari assentament 8. Qualsevol titular ha de disposar de la llibreta ramadera: a) Codi de l’explotació. Els titulars han de renovar les dades anualment… CENS 4. tipus d’arna 6. b) Dades del titular c) Cens d) Informació dels moviments (transhumància) e) Dades sanitàries f) Anàlisis laboratorials.

sempre que es compleixin els requisits sanitari i de documentació 2. En cas de detectar una alteració patològica. benestar de les abelles CONTROL SANITARI 1. La distàncies es reduiran un 50% en cas de pendent o desnivell superior a 2 metres respecte l’horitzontal 5. cal avisar al DAR on s’està registrat amb una setmana d’antelació i detallar el programa de moviments 3. 3. Lluita coordinada contra la Varroosi (MAPA i DAR) TRANSHUMÀNCIA 1.4. Els titulars han d’aplicar i mantenir els programes i normes sanitàries contra les malalties 2. el titular ho comunicarà a l’autoritat competent. Es pot fer transhumància per tot l’Estat. Document visat amb: a) Data inici moviments b) nº d’arnes c) lloc d’origen d) lloc de destí e) Conformitat veterinari . La distàncies es reduiran un 75% en cas de tancaments de 2 metres d’altura PROTECCIÓ ANIMAL 1. Pels moviments entre Comunitats.

REAL DECRETO 608/2006. 2. por el que se establece y regula un Programa nacional de lucha y control de las enfermedades de las abejas de la miel. Annex II: . durant el transport. Un tractament obligatori a l’any (annex II). APLICACIÓ En tot l’Estat OBJECTIUS 1. Les autoritats faran les inspeccions pertinents. les piqueres han d’estar tancades INSPECCIÓ 1. Qualsevol modificació de moviment cal avisar a l’autoritat competent com a màxim 48 hores después de realitzar-se 5. MESURES DE CONTROL 1. Infraccions NORMATIVA . 2. Les autoritat competents de les diferents Comunitats mantindran comunació dels moviements 6. l’apicultor portarà terme la desinfecció en la major rapidesa posible per evitar la propagació de les malalties.4. Quan una colònia mori o sigui abandonada. Que les explotacions apícoles tinguin les colònies amb un nivell sanitari adequat. En cas de no fer-ho… el DAR podrà fer-ho pel seu compte a càrrec del titular Aixa com sancions VARROA 1. de 19 de mayo.

És posible fer un segon tractament ALTRES MALALTIES 1. 3. de 26 de abril) . PROGRAMES D’ERRADICACIÓ 1. Totes les explotacions de l’àrea estaran obligades a fer el programa. indemnitzacions per sacrifici obligatori (Ley 8/2003. cens i denominació comercial del producte utilitzat. Les Comunitats poden establir programes per a l’erradicació de malalties (Annex I: Loque americana (Paenibacillus larvae Tropilaelapsosis (Tropilaelaps spp) i Aethinosis (Aethina tumida). S’organitzarà una vigilancia permament i s’adoptin les mesures sanitaries pertinents pel seu tractament i profilaxi. tipus de tractament. de 24 de abril. i Reglamento (CE) n. 2.a) tractament el setembre-novembre (possible modificació) b) supervisió veterinària c) tractament la zona més àmplia posible d) prescripció veterinària e) Registre en el llibre: dates inici i final tractament.º 797/2004 del Consejo. 2. dosi.

2. En este sentido. c) Asentamiento apícola: lugar donde se instala un colmenar para aprovechamiento de la flora o para pasar la invernada. por lo que es conveniente adoptar aquellas medidas que faciliten este movimiento.o Fijista: es aquella que tiene sus panales fijos e inseparables del recipiente. Por otra parte. es fundamental un sistema uniforme para la identificación de las colmenas que permita. conocer la explotación a la que pertenecen.o De autoconsumo: la utilizada para la obtención de productos de las colmenas con destino exclusivo al . de 13 de julio. f) Colmena muerta: colmena en la que se evidencia la falta de actividad biológica de sus elementos vivos (insectos adultos y crías). 3. Puede ser: 1. que permitan un eficaz y correcto desarrollo de la actividad apícola en todo el territorio nacional.o Estantes: cuyas colmenas permanecen todo el año en un mismo asentamiento. de la Comisión. Además. que atribuye al Estado la competencia exclusiva sobre bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica y sobre bases y coordinación general de la sanidad. de 22 de febrero.o No profesional: la que tiene menos de 150 colmenas. aprovechando recursos no utilizados por ninguna otra actividad productiva. de una forma rápida. mediante la Orden de 16 de febrero de 1988 por la que se establecen normas sanitarias de la trashumancia de las abejas. Artículo 2. 2. El presente Real Decreto establece las normas básicas por las que se regula la aplicación de medidas de ordenación sanitaria y zootécnica de las explotaciones apícolas. repartidas en uno o varios colmenares. BOE núm.o Movilista: la que posee panales móviles pudiendo separarlos para recolección de miel. pertenecientes a uno o varios titulares y que se encuentren en un mismo asentamiento. de 20 de noviembre. y de manera armónica en todo el territorio nacional. infraestructura zootécnica. La apicultura. por lo que es necesario implantar nuevas medidas acordes con esta realidad. de 16 de septiembre. 2. Pueden ser: 1. de un mismo titular con independencia de su finalidad o emplazamiento. de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 22 de febrero de 2002. sanitaria y equipamientos. Definiciones. DISPONGO: Artículo 1. en la actualidad. y el Reglamento (CE) 2300/1997. del Consejo. ha alcanzado en los últimos años una considerable importancia y un creciente interés. El presente Real Decreto se dicta de acuerdo con lo establecido en el artículo 149. PESCA Y ALIMENTACIÓN 5016 REAL DECRETO 209/2002. Por otra parte. como actividad pecuaria. de 25 de junio. más allá de su repercusión económica en el sector de la producción de la miel y otros productos de la colmena. establece las condiciones de policía sanitaria aplicables a los intercambios y a las importaciones en la comunidad de abejas. así como las condiciones de ubicación. g) Explotación apícola: conjunto de todas las colmenas. establece las normas generales de aplicación de las medidas destinadas a mejorar la producción y comercialización de la miel.o Trashumantes: son aquellos cuyas colmenas son desplazadas a otro u otros asentamientos a lo largo del año. A su vez. establece un régimen de ayudas a la apicultura en el marco de los programas nacionales anuales. las Comunidades Autónomas han tratado profusamente el sector de la apicultura mediante normas de diverso carácter y contenido. el recipiente que lo contiene y los elementos propios necesarios para su supervivencia. d) Colmenar: conjunto de colmenas. Puede ser de los siguientes tipos: 1.a de la Constitución.13. traspone a la legislación nacional la Directiva 92/65/CEE. el equilibrio ecológico y constituye la base para la conservación y la diversidad de las plantas que dependen de la polinización.1. establece las disposiciones de aplicación del anterior Reglamento. del Consejo. En este orden de cosas. asentamiento y movimiento de colmenas. Pesca y Alimentación. fundamentalmente. tiene una importancia fundamental para el desarrollo rural. la apicultura profesional debe considerarse como una actividad ganadera fundamentalmente ligada a la trashumancia para el mejor aprovechamiento de las distintas floraciones silvestres y cultivadas. la Directiva 92/65/CEE. De acuerdo con la forma de crecimiento de la colonia y el consiguiente desarrollo de la colmena. etc. e) Colmenar abandonado: colmenar con más del 50 por 100 de las colmenas muertas. en relación con la normativa comunitaria anteriormente mencionada. lo que contribuye a elevar la productividad de gran parte de los cultivos. que.o Profesional: la que tiene 150 colmenas o más. y el Real Decreto 1881/1994. b) Colmena: es el conjunto formado por un enjambre. Así. limpieza. el Real Decreto 519/1999. Objeto y ámbito de aplicación. por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas.10366 Miércoles 13 marzo 2002 MINISTERIO DE AGRICULTURA. a nivel comunitario se han dictado diversas normas que regulan fundamentalmente aspectos muy concretos del sector de la apicultura vinculados a la producción y comercialización de la miel y cuestiones de policía sanitaria en relación con determinadas enfermedades de las abejas. el Reglamento (CE) 1221/1997. Además. con plenas garantías sanitarias.a y 16. así como elaborar un programa sanitario común que permita una lucha racional contra este parásito. la situación epizootiológica de las explotaciones apícolas ha sufrido diversas transformaciones desde la aparición de la enfermedad de la Varroosis a mediados de los años ochenta. A efectos del presente Real Decreto serán aplicables las siguientes definiciones: a) Enjambre: es la colonia de abejas productoras de miel («Apis mellifera»). se dividen en verticales y horizontales. En su virtud. de 26 de marzo. En el ordenamiento jurídico interno la materia se ha regulado. a propuesta del Ministro de Agricultura. 62 En la elaboración del presente Real Decreto han sido consultadas las Comunidades Autónomas y los sectores afectados. garantizando con ello la supervivencia de la especie «Apis mellifera».

en soporte informático. El documento regulado en este artículo constituye un requisito indispensable para cualquier traslado de las colmenas por razones de trashumancia u otras. 4. 2. se identificarán según lo establecido en el presente Real Decreto en el mismo momento en que entren a formar parte de la explotación. o dos dígitos para indicar el código numérico correspondiente.2. se haga necesario instaurar medidas. Esta advertencia no será obligatoria si la finca está cercada y las colmenas se sitúan a una distancia mínima de 25 metros de la cerca. Pesca y Alimentación las modificaciones que se produzcan en sus Registros y en particular el cese en la actividad de la explotación. El código de explotación a que hace referencia el apartado anterior estará compuesto por la siguiente secuencia alfanumérica: a) Tres dígitos. Igualmente. acompañándose la documentación acreditativa de los siguientes extremos: datos personales del titular de la explotación. Pesca y Alimentación se creará un Registro General de Explotaciones Apícolas. Otras: las que no se ajustan a la clasificación de los apartados anteriores (OT). Asimismo. Artículo 6. Condiciones mínimas de las explotaciones apícolas. principalmente. Artículo 3. i) Autoridad competente: los órganos competentes de las Comunidades Autónomas. clase de explotación según las categorías a que hace referencia el artículo 3 y tipo y número de colmenas. En el caso de que la provincia sea identificada con un código numérico de dos dígitos. Las explotaciones apícolas se clasifican en: 1.BOE núm. utillaje y equipo posibilitarán en todo momento la realización de una eficaz limpieza. así como las decisiones que se adopten sobre la suspensión o extinción de la actividad de las explotaciones apícolas. Código de explotación. Asimismo. cuaderno o libro registro de la explotación apícola facilitado a los apicultores y diligenciado por la autoridad competente. La disposición y naturaleza de las construcciones e instalaciones. De producción: son las dedicadas a la producción de miel y otros productos apícolas (PD). Inscripción registral de las explotaciones apícolas. En el Ministerio de Agricultura. todo titular de una explotación apícola deberá estar en posesión de un documento. copia de los datos de que dispongan. c) Número de colmenas. Documento de explotación apícola y trashumancia. Las autoridades competentes comunicarán al Ministerio de Agricultura. 4. por ampliación del tamaño de la explotación o por nueva incorporación. especialmente en los casos en que. 3. Identificación de las colmenas. en sitio visible y de forma legible. Todas las colmenas que se incorporen a la explotación. en sitio visible y próximo al colmenar. 3. 62 Miércoles 13 marzo 2002 consumo familiar. El registro de las explotaciones apícolas corresponderá a la autoridad competente de la Comunidad Autónoma en la que radique el domicilio fiscal del titular. 2. al menos. correspondientes al número del municipio (de acuerdo con la codificación INE). los datos a los que se refiere el artículo 5. De polinización: son aquellas cuya actividad principal es la polinización de cultivos agrícolas (PZ). Las resoluciones favorables darán lugar a las subsiguientes inscripciones en los correspondientes registros. 1. 1. en la que constará el código asignado a la explotación a que pertenece. Pesca y Alimentación. ante una situación de alerta sanitaria. 1. deberá advertirse. e) Datos sanitarios de la explotación. 3. 3. De selección y cría: son aquellas explotaciones apícolas dedicadas principalmente a la cría y selección de abejas (SC). 1. datos identificativos de la explo- 10367 tación de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 4. A los efectos zootécnicos y sanitarios. a cuyo efecto. b) Datos identificativos del titular de la explotación. b) Las siglas de la provincia de acuerdo con el anexo II del presente Real Decreto. Los titulares de las explotaciones apícolas deberán actualizar en cada momento los datos contenidos en dicho documento. Artículo 5. h) Titular de explotación apícola: persona física o jurídica que ejerce la actividad apícola y asume la responsabilidad y riesgos inherentes a la gestión de la misma. 2. c) Un máximo de siete dígitos para el número que se asigne a cada explotación. Artículo 4. que se indican en el anexo I: a) Código de la explotación. . d) Información de cada traslado de las colmenas. El número máximo de colmenas para estas explotaciones no podrá superar las 15 colmenas. Artículo 7. como máximo. Los titulares de las explotaciones apícolas deberán identificar cada colmena. Registro general de las explotaciones apícolas. El Registro General de Explotaciones Apícolas tendrá carácter público. Este documento deberá estar a disposición de la autoridad competente de la Comunidad Autónoma donde esté registrada la explotación y de aquellas otras Comunidades Autónomas donde las colmenas circulen o se asienten por razones de trashumancia u otras y. ya sea por sustitución de material viejo. En este documento se recogerán al menos los siguientes datos. se registrarán las modificaciones esenciales de los datos. a los efectos del registro de la explotación. 4. hasta el 31 de diciembre del año anterior. de la presencia de abejas. durante el primer trimestre de cada año. las autoridades competentes remitirán. Artículo 8. Los titulares de las explotaciones apícolas deberán presentar ante la citada autoridad competente la correspondiente solicitud. f) Análisis laboratoriales. Mixtas: son aquellas en las que se alternan con importancia similar más de una de las actividades de las clasificaciones anteriores (MX). 3. 2. el municipio deberá identificarse necesariamente mediante tres dígitos. a la Dirección General de Ganadería del Ministerio de Agricultura. este documento deberá ser validado anualmente por la autoridad competente de la Comunidad Autónoma expedidora a efectos de control. 2. Clasificación zootécnica de las explotaciones apícolas. 1. 5. en lo que al movimiento de colmenas se refiere. desinfección y desparasitación en caso necesario. Esta información contendrá. con una marca indeleble.

inmediatamente o. Control sanitario.o Pistas forestales: las colmenas se instalarán en los bordes sin que obstruyan el paso. camino o establecimiento de referencia para determinar la distancia. a la autoridad competente. en el plazo más breve posible. todas las . siempre que los colmenares cuenten con una cerca de. Infracciones. Disposición transitoria segunda. Inspección. Explotaciones existentes pendientes de inscripción. En el plazo máximo de sesenta meses tras la entrada en vigor del presente Real Decreto. será comunicada por el apicultor asimismo a la autoridad competente de origen. Esta comunicación. indicando municipio o comarca. podrán realizarla comunicando a la autoridad competente de la BOE núm. las colmenas deberán ir con la piquera cerrada. Artículo 9. En el marco de la lucha coordinada contra las enfermedades de las abejas. a fin de favorecer su buen estado de salud y de bienestar. Artículo 10. sujetas a control oficial. si van con la piquera abierta. al menos. núcleos de población: 400 metros. 2. Disposición transitoria primera. el titular de la misma lo comunicará urgentemente a la autoridad competente. Artículo 12. y. e) Conformidad con firma del veterinario oficial y sello de la unidad veterinaria. Las distancias establecidas en el apartado 2 podrán reducirse. Identificación de colmenas. 4. 1. 2. dos metros de altura. 1. deberán solicitar la inscripción en el registro o la actualización de los datos contenidos en el mismo. que no estuvieran inscritas en el registro correspondiente. b) Número de colmenas trasladadas. 4. 5. al menos. para comprobar el cumplimiento de las condiciones y requisitos exigidos en la normativa de ordenación y regulación de las explotaciones apícolas. Cualquier alteración posterior a la comunicación del programa de traslados previsto. que suponga un cambio en la Comunidad Autónoma de destino. c) Lugar de origen de las colmenas. de 22 de junio. 6. Artículo 11. Cuando los apicultores se agrupen para llevar a cabo la lucha contra dichas enfermedades conforme a lo previsto en el Real Decreto 1880/1996. en el Decreto de 4 de febrero de 1955. los siguientes datos: a) Fecha prevista de inicio de los traslados. Los titulares de las explotaciones existentes con anterioridad a la entrada en vigor del presente Real Decreto. 3.10368 Miércoles 13 marzo 2002 2. cuya ejecución corresponderá a las autoridades competentes. como máximo. según proceda. En caso de que se advierta una alteración patológica que pudiera poner en peligro la explotación. Trashumancia. Para el establecimiento de distancias mínimas entre asentamientos apícolas. el programa de traslados previsto para los tres meses siguientes. por el que se regulan las infracciones y sanciones en materia de defensa del consumidor y de la producción agroalimentaria. 3. Los asentamientos apícolas deberán respetar las distancias mínimas siguientes respecto a: 1. podrán percibir las correspondientes ayudas en función de las disponibilidades presupuestarias. una vez visada por la autoridad competente. 4. de 20 de diciembre de 1952. cubiertas con una malla o cualquier otro sistema que impida la salida de las abejas. cuarenta y ocho horas después de que se haya producido el mismo. Artículo 13. hasta un máximo del 75 por 100. el Ministerio de Agricultura. no se considerarán los asentamientos de menos de 26 colmenas como referencia para determinar distancias mínimas entre asentamientos. El incumplimiento de este Real Decreto será sancionado. Los apicultores que realicen trashumancia fuera del ámbito de su Comunidad Autónoma.o Carreteras nacionales: 200 metros. Los titulares de las explotaciones apícolas deberán aplicar y mantener los programas y normas sanitarias contra las enfermedades que se establezcan.o Carreteras comarcales: 50 metros. 6.o Viviendas rurales habitadas e instalaciones pecuarias: 100 metros. Se podrá practicar la trashumancia en todo el territorio nacional siempre que se cumplan los requisitos sanitarios y de documentación regulados en el presente Real Decreto. 1. así como los titulares de explotaciones ya inscritas. a la autoridad competente del lugar de destino los programas de traslados que les afecten. d) Lugar de destino de las colmenas. Las autoridades competentes llevarán a cabo inspecciones zootécnicas y sanitarias. de acuerdo con lo establecido en la Ley de Epizootias.o Caminos vecinales: 25 metros. así como las incidencias o alteraciones al programa que se hayan producido. Contendrá. en el frente que esté situado hacia la carretera. provincia y fecha prevista en que van a producirse los mismos. Pesca y Alimentación elaborará y coordinará la aplicación del Plan Nacional de lucha integral contra la Varroosis. Las autoridades competentes del lugar de origen transmitirán. por el que se aprueba el Reglamento de epizootias. 5. por el que se regulan las agrupaciones de defensa sanitaria ganadera. 3. Medidas de protección animal. 5. deberá adjuntarse al documento de explotación apícola y trashumancia y acompañar a las colmenas en sus desplazamientos. 3. Esta excepción no será de aplicación a lo dispuesto para distancias entre asentamientos apícolas.o Establecimientos colectivos de carácter público y centros urbanos. Durante el transporte. con una antelación mínima de una semana sobre la fecha de comienzo del primer movimiento de colmenas. La distancia establecida para carreteras y caminos en el apartado 2 podrá reducirse en un 50 por 100 si el colmenar está en pendiente y a una altura o desnivel superior de dos metros con la horizontal de estas carreteras y caminos. Esta cerca podrá ser de cualquier material que obligue a las abejas a iniciar el vuelo por encima de los dos metros de altura. 2. y en el Real Decreto 1945/1983. El titular de la explotación deberá velar por la satisfacción de las necesidades fisiológicas y de comportamiento de las abejas. de 2 de agosto. 62 Comunidad Autónoma donde radique el Registro de su explotación.

para dictar las disposiciones necesarias para la ejecución y desarrollo de este Real Decreto. quedando redactado el párrafo b) del artículo 3 del modo siguiente: «b) Integrar. Modificación del Real Decreto 1880/1996. el código anterior. Disposición derogatoria única. al menos hasta que finalice el plazo señalado en el apartado 1.13. 2. por el que se regulan las agrupaciones de defensa sanitaria ganaderas. Modificación del Real Decreto 519/1999. en el ámbito territorial de uno o varios municipios.a de la Constitución.» Disposición final cuarta. por el que se regula el régimen de ayudas a la apicultura en el marco de los programas nacionales anuales. salvo en apicultura. párrafo C. deberá figurar en el documento de explotación apícola y trashumancia junto al mismo.1. un censo ganadero mínimo a determinar por cada Comunidad Autónoma para cada especie en relación con su estructura ganadera y territorial. del siguiente tenor: «Los colmenares abandonados y las colmenas muertas no darán derecho al cobro de ayudas por su titular. Disposición final segunda.16. que atribuye al Estado la competencia exclusiva sobre las bases y coordinación general de la sanidad. Las disposiciones del presente Real Decreto tendrán carácter de normativa básica estatal. 62 Miércoles 13 marzo 2002 colmenas deberán estar identificadas según lo establecido en el mismo. de 2 de diciembre.a de la Constitución. Entrada en vigor. de 2 de agosto. o alternativamente. que atribuye al Estado la competencia sobre las bases y la coordinación de la planificación general de la actividad económica. al menos el 30 por 100 de los ganaderos de cada municipio. y en el artículo 149. El Ministro de Agricultura. 1. MIGUEL ARIAS CAÑETE . de 26 de marzo. Pesca y Alimentación. Derogación normativa. por el que se establece la lista de enfermedades de declaración obligatoria y se da la normativa para su notificación. Se modifica el Real Decreto 1880/1996. Títulos competenciales. Modificación del Real Decreto 2459/1996. Queda derogada cualquier otra disposición de igual o inferior rango. en el ámbito de sus competencias. JUAN CARLOS R. Pesca y Alimentación. El presente Real Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». Disposición final quinta. Se modifica el Real Decreto 2459/1996.BOE núm. incluyéndose en el anexo I. Se faculta al Ministro de Agricultura. en todo aquello que se oponga al presente Real Decreto. Dado en Madrid a 22 de febrero de 2002. Disposición final sexta. 2. Disposición final primera.» 10369 Disposición final tercera. Facultad de desarrollo. Identificada una colmena con el nuevo código establecido en el presente Real Decreto.1. Se modifica el Real Decreto 519/1999. Queda derogada la Orden de 16 de febrero de 1988 por la que se establecen normas sanitarias de la trashumancia de las abejas. al amparo de lo dispuesto en el artículo 149. añadiéndose un párrafo segundo en el a) del apartado 1 del artículo 4. la enfermedad de la Varroosis.

. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. Domicilio: C/ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (Firma del apicultor o representante legal) * Según las categorías a que hace referencia el artículo 2 del Real Decreto 209/2002. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . Municipio: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . N. . . . . Piso: . . . . .. . Puerta: . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de 22 de febrero: Producción: PD. . . . . . . . . . . . . . . . Otras: OT. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Polinización: PZ. . . . . . . . . .o total de colmenas: . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . de 22 de febrero: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Municipio: . . . Veterinario oficial de la Comunidad Autónoma: . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Selección y cría: SC. . . . . . . . . . . . . . .. . . .10370 Miércoles 13 marzo 2002 BOE núm. . . . . . . . . . . . . Provincia: .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . Número: . . .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mixtas: M. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . N. . . . . . . . . . .. . . . NIF/CIF: . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .o de colmenas estantes: . . . . . . . . . . . .. . . . N. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . Traslados de colmenas: . . . . . . . . .. 62 ANEXO I Documento de explotación apícola y de trashumancia Registro de explotaciones apícolas: . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Titular de la explotación: .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C. . . . . . . . . . . . . . de . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de . . . . . .. . . . . . . . . Número de teléfono: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas. . . . . . . . . . . . Declara: Que son verdaderos todos los datos reseñados y contenidos en el presente documento de explotación apícola y de trashumancia. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . P. . . . . . . . . . . . . .. . Clase de explotación *: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . En . .. . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . Análisis laboratoriales: . ... . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . ..: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comunidad Autónoma: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Provincia: . . . . . . . . . . . . . . . . . de 22 de febrero. . . . . . . . . . . . . . .. Código de la explotación apícola: . . . . . . . . . . . . . . . Titular de la explotación: . . . . .o de colmenas trashumantes: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . así como la legislación apícola en vigor. . . . . . . tratamientos: . . . . . . . . . . .. . . . . . . . Datos sanitarios: Enfermedades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Se compromete: A cumplir lo dispuesto en el Real Decreto 209/2002. . . . . . . . . . . . . . Código anterior a la entrada en vigor del Real Decreto 209/2002. . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . .

el apicultor anotará sus datos personales. Comunidad Autónoma de Canarias: Gran Canaria: GC. 62 Miércoles 13 marzo 2002 Información que debe conocer el titular de este documento de explotación apícola y de trashumancia: 1. Valladolid: VA. Guipúzcoa: SS. detrás del artículo 61. Toledo: TO. de 7 de febrero de 2002. 5017 CORRECCIÓN de errores de la Ley 9/2001. Comunidad Autónoma de Cantabria: Santander: S. publicada en el «Boletín Oficial del Estado» número 33. Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha: País Vasco: Álava: VI. Huelva: H. Teruel: TE. Zamora: ZA. Soria: SO. Castellón: CS. Albacete: AB. Córdoba: CO. En este documento. La Secretaría del Plan Valenciano quedará adscrita orgánicamente al Departamento de la . de Gestión Administrativa y Financiera y de Organización de la Generalitat Valenciana. de Medidas Fiscales. Comunidad Autónoma de La Rioja: La Rioja: LO. Comunidad Autónoma de Extremadura: COMUNIDAD AUTÓNOMA VALENCIANA Badajoz: BA. Comunidad Autónoma de Aragón: Huesca: HU. Valencia: V. de 27 de diciembre. Cuenca: CU. Comunidad Valenciana: Alicante: A. Comunidad de Madrid: Madrid: M. Guadalajara: GU. Cádiz: CA. Burgos: BU. 5. Comunidad Foral de Navarra: Navarra: NA. Tarragona: T. que queda redactado de la siguiente forma: «2. Granada: GR. traslados. acompañado con el programa de traslados debidamente visado por la autoridad competente. Ourense: OU. Principado de Asturias: Asturias: O. Zaragoza: ZA. Jaén: J. de Fomento y Coordinación de la Investigación Científica y del Desarrollo Tecnológico de la Comunidad Valenciana. Ávila: AV. Se modifica el apartado 2 del artículo 10 de la Ley 7/1997. Región de Murcia: Murcia: MU. Palencia: P. Cáceres: CC. ANEXO II Comunidad Autónoma de Castilla y León: 10371 Comunidad Autónoma de Andalucía: Almería: AL. Lugo: LU. de 27 de diciembre. se procede a su rectificación: Se debe añadir. de Gestión Administrativa y Financiera y de Organización de la Comunidad Valenciana. de 28 de diciembre. Comunidad Autónoma de Cataluña: Barcelona: B. Comunidad Autónoma de Galicia: A Coruña: C. 2. Salamanca: SA. tratamientos sanitarios y análisis laboratoriales realizados en las colmenas de su explotación apícola. las altas y bajas de colmenas. Debe actualizarse el registro. Segovia: SG.BOE núm. 4. 3. Sevilla: SE. ampara el traslado de colmenas en todo el territorio nacional. Comunidad Autónoma de las Islas Baleares: Baleares: IB. los siguientes artículos: Artículo 62. León LE. Este documento. Vizcaya: BI. Advertidos errores en la Ley 9/2001. Todas las colmenas deberán estar identificadas con el código de explotación. Girona: GI. Lleida: L. de Medidas Fiscales. Para desarrollar su actividad como apicultor deberá inscribirse en el Registro General de Explotaciones Apícolas. modificado por el artículo 39 de la Ley 11/2000. Ciudad Real: CR. Pontevedra: PO. Tenerife: TF. Málaga: MA. una vez al año.

de 30 de octubre. Artículo 2. por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas. por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas. otras que afecten a dichas abejas de la miel. de 16 de septiembre. en su apartado tercero. asimismo. El presente real decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». ya dispone que. 20839 Y el artículo 3. de 19 de mayo. por el que se establece las condiciones de policía sanitaria aplicables a los intercambios intracomunitarios y las importaciones procedentes de países terceros de animales. de acuerdo con las funciones que le corresponden de conformidad con lo dispuesto en el artículo 28 de la misma. Los productores remitirán los datos mensuales. óvulos y embriones no sometidos. a propuesta de la Ministra de Agricultura. en función de sus repercusiones económicas. o. Pesca y Alimentación elaborará y coordinará la aplicación del Plan nacional de lucha integral contra la varroosis. en la primera semana del mes siguiente al que se refieren los datos al órgano competente de la comunidad autónoma. Este real decreto tiene por objeto el establecimiento y la regulación. para clarificar que la exigencia de identificación alcanza a las colmenas.º 797/2004 del Consejo. Las enfermedades susceptibles de ser incluidas en el programa nacional son todas aquellas que afecten a las abejas de la miel. Definiciones. y no a la advertencia de la presencia de abejas. no sólo por la acción expoliadora del ácaro Varroa destructor. de 24 de abril. En este sentido. El artículo 10 del Real Decreto 209/2002. el cual lo remitirá a la Subdirección General de Comercialización Pesquera en la segunda quincena de dicho mes. por el que se regula el régimen de ayudas a la apicultura en el marco de los programas nacionales anuales. sanitarias y sociales.1 del Real Decreto 209/2002. conforme a lo dispuesto en el Reglamento (CE) n. el Ministerio de Agricultura. de 22 de febrero. en función de las propuestas o acuerdos que al respecto se adopten en el Comité Nacional del Sistema de Alerta Sanitaria Veterinaria previsto en el artículo 27 de la Ley 8/2003. en el marco de la lucha coordinada contra las enfermedades de las abejas. 4. ELENA ESPINOSA MANGANA 9740 REAL DECRETO 608/2006. de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 25 de la Ley 8/2003. con respecto a estas condiciones. Entrada en vigor. control. para cada una de las especies puestas a la venta. el 19 de mayo de 2006.b) del Real Decreto 519/1999. Este real decreto se dicta en uso de la habilitación contenida en la disposición final quinta de la Ley 8/2003. que prevé. que se someterán a programas nacionales de prevención. se efectúa una modificación puntual en el artículo 4. donde se contemplen el volumen de ventas. por lo que es necesario realizar tratamientos de forma sistemática. Al tiempo. incluidas en la lista del Código Sanitario para los Animales Terrestres de la Organización Mundial de la Salud Animal. en el Real Decreto 2459/1996. de 24 de abril. por . 1. Esta enfermedad se encuentra incluida en la lista del Código Sanitario para los Animales Terrestres de la Organización Mundial de la Salud Animal y en el apartado C del anexo I del Real Decreto 2459/1996. al ser una explotación. de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 19 de mayo de 2006. En su virtud. se incluye la varroosis como una de las enfermedades para las que pueden reconocerse programas nacionales en virtud de éste. En la mayoría de las enfermedades de las abejas se pueden realizar actuaciones de lucha y control que permitan evitar las cuantiosas pérdidas económicas que dichas enfermedades provocan. a las disposiciones contenidas en la sección 1 del anexo A del Real Decreto 1316/1992. la posibilidad de programas de erradicación para algunas enfermedades. de Sanidad Animal. 2. sino por la aparición generalizada de infecciones víricas y bacterianas. Dado en Madrid. Asimismo. en su caso. de Sanidad Animal. con carácter básico. en el anexo B del Real Decreto 1881/1994. de 24 de abril. JUAN CARLOS R. en su apartado primero. citados en el apartado anterior. expresado en kilogramo. de Sanidad Animal. esperma. tanto en la cría como en las abejas. lugar de cría y de venta y el nombre comercial y científico. relativo a las medidas destinadas a mejorar las condiciones de producción y comercialización de los productos de la apicultura. En la elaboración de este real decreto han sido consultadas las comunidades autónomas y las entidades representativas de los sectores afectados. que ocasiona un importante perjuicio a las colmenas de abejas. de 22 de febrero. de 26 de marzo. de aplicación en todo el territorio nacional. Pesca y Alimentación. cuya ejecución corresponderá a las autoridades competentes. de 24 de abril. A los efectos de este real decreto serán de aplicación las definiciones contempladas en el artículo 3 de la Ley 8/2003. por el que se establece y regula un Programa nacional de lucha y control de las enfermedades de las abejas de la miel. consultadas con carácter previo las comunidades autónomas y consultado el Comité Nacional del Sistema de Alerta Sanitaria Veterinaria. por el que se establece la lista de enfermedades de animales de declaración obligatoria y se da la normativa para su notificación. Pesca y Alimentación. Objeto y ámbito de aplicación. por el que se establece la lista de enfermedades de animales de declaración obligatoria y se da la normativa para su notificación. En su virtud. regula que podrán ser objeto de ayudas aquellas actividades o inversiones encaminadas a luchar contra la varroosis. 131 Viernes 2 junio 2006 de producción de los productos de acuicultura y marisqueo. y con los conocimientos y medios actuales no se puede erradicar. se hace preciso un Programa nacional de lucha y control de las enfermedades de las abejas de miel. de un Programa nacional de lucha y control de las enfermedades de las abejas de la miel (Apis mellifera). que contemple. el precio por kilogramos de las mismas.BOE núm. antes denominada varroasis. aspecto ajeno al ámbito estrictamente ganadero. debe destacarse especialmente la varroosis. La Ministra de Agricultura. DISPONGO: CAPÍTULO I Disposiciones generales Artículo 1. y en el artículo 2 del Real Decreto 209/2002. Las principales enfermedades que afectan a las abejas de la miel están contempladas en el Real Decreto 2459/1996. de Sanidad Animal. de 2 de diciembre. lucha y erradicación de enfermedades de los animales aquellas que se determinen por la Administración General del Estado. de 22 de febrero. de 2 de diciembre.» Disposición final única. de 26 de abril de 2004. de 2 de diciembre.

Artículo 7. Varroosis. 3. Las comunidades autónomas o las Ciudades de Ceuta y Melilla podrán establecer programas de erradicación contra determinadas enfermedades exóticas o de alta patogenicidad de entre las previstas en el anexo I. de 26 de abril. al menos. Artículo 5. tal y como se dispone en los artículos 20 y 21 de la Ley 8/2003. públicos o privados.º 797/2004 del Consejo. Medidas de control en colmenas. 1. y en el Reglamento (CE) n. serán las siguientes: a) Se realizará. penales o de otro orden a que hubiere lugar. de aplicación a las colmenas de abejas de la miel abandonadas para lo cual el propietario de la explotación deberá llevar a cabo las actuaciones precisas de limpieza y desinfección o. contemple la destrucción obligatoria de las colonias de abejas y. estarán obligadas a someterse al mencionado programa. Las actuaciones a realizar. de acuerdo con los baremos que oficialmente se establezcan. entre otras medidas. en cuyo caso deberá efectuarse con las mismas pautas indicadas en el tratamiento obligatorio y previa notificación por parte del apicultor. 2. del Programa nacional. La coordinación se realizará por el Comité Nacional del Sistema de Alerta Sanitaria Veterinaria. 2. con el contenido del anexo II. Cuando. Lo dispuesto en el apartado anterior se entiende sin perjuicio de las responsabilidades civiles. de las colmenas. los laboratorios. 131 b) En caso necesario se podrá realizar un nuevo tratamiento en otras épocas. Sin perjuicio de la vigente normativa en materia de movimiento de colmenas y de lo previsto en el Real Decreto 479/2004. autorizar determinados movimientos de salida en cuyo caso deberán ser acompañados por el certificado sanitario oficial de origen previsto en el artículo 50 de la Ley 8/2003. Artículo 4. Lo dispuesto en el apartado anterior será. cuyo importe podrá exigírsele por vía de apremio. Objetivo del programa y administraciones competentes. Laboratorios Nacionales de Referencia y Laboratorios Oficiales de las comunidades autónomas. Identificación. en su caso. en su caso. a costa del citado propietario. que variarán en función de la patología diagnosticada. cuando en una zona el órgano competente de la comunidad autónoma o de las Ciudades de Ceuta y Melilla. asimismo. dará derecho a la correspondiente indemnización por sacrificio obligatorio. por causa de cualquier enfermedad. 1. en cuyo ámbito territorial se encuentren las colonias de abejas o las colmenas. o de todas aquellas que tengan entrada en ésta. por el propietario de la explotación se llevarán a cabo con la mayor brevedad posible. Medidas específicas en función del tipo de enfermedad Artículo 10. Corresponde a los órganos competentes de las comunidades autónomas y de las Ciudades de Ceuta y Melilla. CAPÍTULO II BOE núm. de 24 de abril. 1. responsables de los análisis de laboratorio previstos en este real decreto. en el caso de la varroosis. diferentes a las establecidas en el anexo II. se adopten las medidas sanitarias adecuadas en lo referente a tratamiento y profilaxis. bajo circunstancias especiales. el órgano competente de la comunidad autónoma o Ciudades de Ceuta y Melilla. relativo a las medidas destinadas a mejorar las condiciones de producción y comercialización de los productos de la apicultura. . Si el propietario no realizara las actuaciones previstas en cada caso en los apartados anteriores de este artículo. de las colmenas. hasta tanto dicho órgano competente no proceda a levantar las restricciones al movimiento de salida o bien. en su caso. únicamente tendrán derecho a indemnización aquellos propietarios de ganado que hayan cumplido con la normativa vigente en materia de sanidad animal y de registro e identificación apícola. 2. al menos. a cuyo efecto podrán definir aquellas áreas. con el fin de. Artículo 3. así como el registro de las explotaciones apícolas. impuesta por la autoridad competente. declare la existencia de una enfermedad exótica o de alta patogenicidad de entre las previstas en el anexo I. 1. y no obstante lo dispuesto en el apartado anterior. por el que se establece y regula el Registro general de explotaciones ganaderas. el desarrollo y ejecución. No obstante. en su ámbito territorial. 1. Los laboratorios nacionales de referencia frente a las enfermedades objeto del presente Programa son los establecidos en el anexo III. Infracciones y sanciones. una vez detectada la enfermedad. Los órganos competentes de las comunidades autónomas o de las Ciudades de Ceuta y Melilla podrán designar. que puedan formar parte del programa de erradicación que. 1. se realizarán de acuerdo con lo dispuesto al efecto en el Real Decreto 209/2002. 2. Otras enfermedades. la colonia de abejas de la miel muera. no podrán efectuarse movimientos de salida respecto de las colmenas ubicadas en dicha zona. Artículo 8. En el caso de enfermedades de abejas de la miel distintas de la varroosis se organizará. de 24 de abril. una vigilancia permanente que permita conocer la prevalencia de las enfermedades y su variación.20840 Viernes 2 junio 2006 el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas. procederá a ejecutarlas con sus propios medios o utilizando servicios ajenos. en su respectivo ámbito territorial. o las colmenas que entren en ésta. 3. de 22 de febrero. como mínimo. 2. En caso de incumplimiento de lo dispuesto en este real decreto será de aplicación el régimen de infracciones y sanciones establecido previstas en la Ley 8/2003. registro y movimiento. Programas de erradicación. El programa tiene como objetivo que las explotaciones apícolas mantengan a las colonias de abejas de la miel con un nivel sanitario adecuado. CAPÍTULO III Laboratorios y régimen sancionador Artículo 9. Artículo 6. de destrucción higiénica de las colmenas y/o cuadros. 2. cuyas dimensiones mínimas serán el ámbito geográfico de una agrupación de defensa sanitaria o unidad veterinaria local. con independencia de las sanciones o multas coercitivas a que hubiera lugar. La identificación y movimiento de las colmenas. un tratamiento obligatorio al año. de 26 de marzo. las actuaciones que eviten el riesgo de propagación de la enfermedad según la normativa vigente. Todas las explotaciones apícolas existentes en dicha área. La destrucción obligatoria de las colonias de abejas y.

Intercambios intracomunitarios. por la que se establecen las condiciones de policía sanitaria aplicables a los intercambios y las importaciones en la Comunidad de animales. de 22 de febrero. se faculta al Ministro de Agricultura. sobre planificación y coordinación para la prevención de la varroasis de las abejas. en el ámbito de sus competencias. El artículo 4. a la Comisión Europea.ª de la Constitución. Disposición final cuarta. Este tratamiento se llevará a cabo con un medicamento veterinario bajo la supervisión del veterinario de explotación o.BOE núm. y específicamente la Orden de 12 de marzo de 1985. Tras el estudio de la documentación remitida por las autoridades competentes. 1. La Ministra de Agricultura. El tratamiento de la enfermedad se hará en base a la actuación sanitaria establecida por el órgano competente de la comunidad autónoma o de las Ciudades de Ceuta y Melilla. Las comunicaciones a la Comisión Europea que prevé esta disposición se realizarán siguiendo los cauces legalmente establecidos. de 13 de julio de 1992.1 del Real Decreto 209/2002.1 del Real Decreto 209/2002. el programa deberá aplicarse en los plazos señalados por la comunidad autónoma o Ciudades de . las disposiciones que sean necesarias para el cumplimiento y aplicación de lo dispuesto en este real decreto. en su caso. que debe tener en cuenta las colmenas incluidas en la producción agraria ecológica o biológica. 2. El presente real decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». de 22 de octubre. Título competencial. Disposición final primera. Los titulares de las explotaciones apícolas deberán identificar cada colmena. previsto en este real decreto. en cuyo caso se estará a las disposiciones previstas en el marco del Real Decreto 1852/1993. de 22 de febrero. 2. Aethinosis (pequeño escarabajo de la colmena. en sitio visible y de forma legible. Derogación normativa. por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas se sustituye por el siguiente: 20841 «1. para modificar el contenido de los anexos de este real decreto. y si se cumplen los requisitos previstos en la Directiva 92/65/CEE del Consejo. a través del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación. óvulos y embriones no sometidos. Pesca y Alimentación presentará las justificaciones oportunas a la Comisión Europea. de 22 de febrero. establecida por la disposición final segunda.1. La modificación del artículo 4. ANEXO II Tratamiento de la varroosis 1. Disposición transitoria única. de 13 de julio de 1992. Pesca y Alimentación. Este real decreto tiene el carácter de norma básica estatal. bajo la supervisión o prescripción del veterinario de explotación o. la información necesaria para que por éste se traslade a la citada Comisión los datos a que se refiere el artículo 15 de la Directiva 92/65/CEE del Consejo. Se faculta al Ministro de Agricultura. por el que se establecen normas de ordenación de las explotaciones apícolas. ELENA ESPINOSA MANGANA ANEXO I Enfermedades exóticas o de alta patogenicidad que afectan a las abejas de la miel Loque americana de las abejas melíferas (Paenibacillus larvae). 1. en su caso. las comunidades autónomas y las Ciudades de Ceuta y Melilla remitirán a la Dirección General de Ganadería del Ministerio de Agricultura. 3. Aethina tumida). al amparo de lo dispuesto en el artículo 149. Aplicación retroactiva. en atención a las especialidades de cada zona. JUAN CARLOS R. que regulen la lucha contra los parásitos. siendo el área mínima de tratamiento el que disponga la autoridad competente. 3.» Disposición final tercera. o por motivos urgentes de sanidad animal. En este supuesto. del veterinario autorizado o habilitado. el 19 de mayo de 2006. Disposición derogatoria única. Facultad de desarrollo y modificación. establecer un período de inicio o finalización diferentes. Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en este real decreto. 131 Viernes 2 junio 2006 Disposición adicional única. o en atención a la trashumancia.16. sobre producción agrícola ecológica y su indicación en los productos agrarios y alimenticios. Asimismo. para su adaptación a las modificaciones que introduzca la normativa comunitaria. del Ministerio de Agricultura. que será único para cada explotación. Pesca y Alimentación. Disposición final segunda. con respecto a estas condiciones. Pesca y Alimentación. Pesca y Alimentación para dictar. esperma. el Ministerio de Agricultura. será de aplicación a los expedientes administrativos en que no haya recaído aún resolución firme en el momento de la entrada en vigor de este real decreto. a efectos de conseguir la declaración del territorio nacional como libre de determinadas enfermedades de las abejas de la miel. Pesca y Alimentación. con una marca indeleble. que atribuye al Estado la competencia exclusiva en materia de bases y coordinación general de la sanidad. Entrada en vigor. No obstante. Tropilaelapsosis (Tropilaelaps spp). el órgano competente de la comunidad autónoma podrá. del veterinario autorizado o habilitado. Modificación del Real Decreto 209/2002. Dado en Madrid. Asimismo. en la que figurará el código de identificación de las colmenas. y se realizará por zonas cuanto más amplias mejor. en orden a que puedan ser reconocidas las garantías complementarias generales o limitadas que puedan exigirse en los intercambios intracomunitarios de colmenas de abejas de la miel (Apis mellifera) destinadas a la zona o territorio de España de que se trate. a fin de conseguir la declaración de todo o parte del territorio nacional como libre de la enfermedad o enfermedades de las abejas de la miel de que se trate. 2. a las normativas comunitarias específicas a que se refiere la sección I del anexo A de la Directiva 90/425/CEE. Mediante acuerdo del Comité Nacional del Sistema de Alerta Sanitaria Veterinaria podrá decidirse presentar el Programa de lucha y control de las enfermedades de las abejas de la miel. El tratamiento se realizará en el período septiembre-noviembre.

mancozeb. de 4 de noviembre. milbemectina. en el libro de registro de explotación apícola. incorporado a nuestro ordenamiento jurídico por la Orden de 29 de noviembre de 1995. mediante la Directiva 2005/58/CE de la Comisión. 1. 3. de 21 de septiembre. por el que se implanta el sistema armonizado comunitario de autorización para comercializar y utilizar productos fitosanitarios. clorotoluron.º Tipo de tratamiento. La Directiva 91/414/CEE del Consejo.º Número de colmenas tratadas. La presente Orden incorpora al ordenamiento jurídico interno las Directivas 2005/53/CE.º Denominación comercial del producto administrado. 4. tiofanato-metil. Así. clorpirifos-metil. de 4 de noviembre. que para cada una de las sustancias activas. aprobado en el Comité Permanente de la Cadena Alimentaría y Sanidad Animal. como la lista de las sustancias activas de productos fitosanitarios aceptadas por la Comisión Europea y cuya incorporación se hará pública mediante disposiciones nacionales. En su virtud.º Fecha de inicio y de finalización del tratamiento. se incluyen las sustancias activas MCPA y MCPB. sito en Algete (Madrid). se establece el Anexo I de dicho Real Decreto. Realizado el tratamiento. clortoluron. 5. La Directiva 91/414/CEE. maneb y metiram se incluyen en el Anexo I del Real Decreto 2163/1994. La Comisión Interministerial para la Ordenación Alimentaría ha emitido informe preceptivo sobre esta disposición. relativa a la comercialización de productos fitosanitarios. ha sido modificada por sucesivas Directivas a fin de incluir en su Anexo I determinadas sustancias activas. tribenuron. 2005/58/CE y 2005/72/CE. ni tengan repercusiones BOE núm. 2005/57/CE. se incluyen las sustancias activas clorpirifos. por el que se implanta el sistema armonizado comunitario de autorización para comercializar y utilizar productos fitosanitarios. maneb y metiram en el Anexo I del Real Decreto 2163/1994. y la evaluación conforme a los principios uniformes contenidos en el Anexo VI de la Directiva 91/414/CEE. quedarán a disposición de los interesados los informes de revisión de la Comisión Europea. MCPB. por el que se implanta el sistema armonizado comunitario de autorización para comercializar y utilizar productos fitosanitarios. maneb y metiram. La verificación del cumplimiento de los requisitos de documentación especificados en el apartado 1. Por otra parte. por Directiva 2005/57/CE de la Comisión. bajo la denominación «Lista Comunitaria de sustancias activas». cipermetrina. clorpirifos. se incluye la sustancia activa tribenurón. en su tramitación han sido consultadas las Comunidades Autónomas y los sectores afectados. y por Directiva 2005/72/CE de la Comisión. clorpirifos-metil. MCPB. así como para que se revisen las autorizaciones existentes de productos fitosanitarios que contengan alguna de las sustancias activas que se incluyen en el Anexo I de la Directiva 91/414/CEE. ANEXO III Laboratorios nacionales de referencia El Laboratorio Nacional de Referencia frente a la varroosis es el Laboratorio Central de Sanidad Animal del Ministerio de Agricultura. A fin de verificar que se cumplen las condiciones de inclusión establecidas en el Anexo de la presente Orden. incluye en su Anexo I las sustancias activas que han sido autorizadas para su incorporación en los productos fitosanitarios. se anotarán. daminozida y tiofanato-metil. a propuesta de las Ministras de Agricultura. MCPA. mancozeb. de 21 de octubre. milbemectina. Dicha Directiva se incorpora al ordenamiento jurídico español en virtud del Real Decreto 2163/1994. 2. en la Orden de 14 de abril de 1999. cipermetrina. Pesca y Alimentación. las autorizaciones existentes y las autorizaciones provisionales de los productos fitosanitarios que contengan las sustancias activas afectadas. 2. dispongo: Artículo único. 2005/54/CE. por el que se implanta el sistema armonizado comunitario de autorización para comercializar y utilizar productos fitosanitarios. de 15 de julio de 1991. Inclusión de sustancias activas en el Anexo I del Real Decreto 2163/1994. se indican en el Anexo de la presente Orden. mediante la inclusión de las sustancias activas clorotalonil. tribenurón. por la que se incluyen en el anexo I del Real Decreto 2163/1994. MCPA. y se dicta de acuerdo con la facultad establecida en la Disposición final primera del dicho Real Decreto. Las sustancias activas clorotalonil. deberán realizarse adoptando y aplicando las correspondientes resoluciones antes de que expire el respectivo plazo para la aplicación de dichos principios uniformes. a que se refiere el apartado anterior. mediante la Directiva 2005/54/CE de la Comisión. serán revisadas. En el Registro Oficial de Productos y Material Fitosanitario de la Dirección General de Agricultura. por la que se establecen los requisitos para solicitudes de autorizaciones de productos fitosanitarios. de Sanidad y Consumo y de Medio Ambiente. modificándolas o retirándolas.20842 Viernes 2 junio 2006 Ceuta y Melilla. adoptando y aplicando las correspondientes resoluciones antes de que expire el respectivo plazo establecido en dicho Anexo. los siguientes datos: 1. Pesca y Alimentación. como consecuencia de otras comunitarias. 131 inaceptables para el medio ambiente. de 4 de noviembre. de 19 de septiembre. MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA 9741 ORDEN PRE/1702/2006. del Ministerio de Agricultura. de 4 de noviembre. al menos.a) del artículo 29 del Real Decreto 2163/1994. de 21 de septiembre. daminozida. clorotoluron. 3. de 16 de septiembre. tiofanato-metil. contenidos en el Anexo III de la Orden de 4 de agosto de 1993. de 29 de mayo. concedidas con anterioridad al inicio de su plazo de inclusión. en función de cada zona de actuación. 4. de conformidad con lo establecido al efecto en dicha Directiva. así . clorpirifos-metil. bifenazato. clorpirifos. que se define en el apartado 16 del artículo 2 de dicha norma. bifenazato. Pesca y Alimentación. Asimismo. daminozida. se incluyen las sustancias activas clorotalonil. mediante la Directiva 2005/53/CE de la Comisión. Las disposiciones citadas establecen las condiciones para que la comercialización de productos fitosanitarios que contengan las referidas sustancias activas no tengan efectos nocivos para la salud humana o la salud animal ni para las aguas subterráneas. se incluyen las sustancias activas bifenazato y milbemectina. cipermetrina. teniendo en cuenta además. determinadas sustancias activas.º Dosis. mancozeb. las conclusiones de la versión final del correspondiente informe de evaluación de la Comisión Europea. por la que se establecen los principios uniformes para la evaluación y autorización de productos fitosanitarios.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Normes que regulen la producció ecològica apícola
_______________________________________________________________

Nota important:
Aquest recull normatiu ha estat confeccionat extraient de la normativa europea
aquelles parts que tenen una relació més directa amb l'obtenció de productes
apícoles segons el mètode ecològic de producció, però no es pot considerar un
document oficial ni exhaustiu.
Qualsevol persona que vulgui obtenir aquest tipus de productes i així ho vulgui
fer constar en la seva venda, ha de conèixer i complir amb totes les
disposicions que li siguin d'aplicació, figurin o no incloses en aquest recull
normatiu general

Normes de producció ecològica apícola - Pàgina 1 de 9

Îdel REGLAMENT (CEE) 2092/91 del Consell, de 24 de juny de 1991, sobre
la producció agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i
alimentaris.
_______________________________________________________________

Annex I
PRINCIPIS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA EN LES EXPLOTACIONS
C. APICULTURA I PRODUCTES DE L'APICULTURA
1. Principis generals
1.1. L'apicultura és una activitat important que contribueix a la protecció del
medi ambient i a la producció agroforestal mitjançant l'acció pol·linitzadora de
les abelles.
1.2. La condició dels productes apícoles com a procedents de producció
ecològica està estretament vinculada tant amb les característiques del
tractament de les arnes com amb la qualitat del medi ambient. Aquesta
condició depèn també de les condicions d'extracció, elaboració i
emmagatzematge dels productes apícoles.
1.3. Quan un productor exploti vàries unitats apícoles a la mateixa zona, totes
les unitats hauran de complir els requisits del present Reglament. Malgrat
aquest principi, un productor podrà explotar unitats que no compleixin el que
disposa aquest Reglament sempre que es compleixin els seus requisits
excepte les disposicions establertes en el punt 4.2 per a la ubicació de les
arnes. En aquest cas, el producte no es podrà vendre amb referència a
mètodes de producció ecològics.
2. Període de conversió
2.1. Els productes de l'apicultura només es podran vendre amb referències a
mètodes de producció ecològics quan s'hagin complert les disposicions del
present Reglament durant un mínim d'un any. Durant el període de conversió la
cera s'haurà de substituir d'acord amb els requisits que estableix el punt 8.3.
3. Origen de les abelles
3.1. En la selecció de les races han de tenir-se en compte la seva capacitat
d'adaptació a les condicions locals, la seva vitalitat i resistència a les malalties.
Es donarà preferència a la utilització de races europees de l'Apis mellífera i als
seus ecotipus locals.
3.2. Els abellars s'hauran de constituir mitjançat la divisió de colònies i la
compra d'eixams o arnes procedents d'unitats que s'ajustin al que disposa el
present Reglament.
3.3. Com a primera excepció, i prèvia autorització de l'autoritat o organisme de
control, els abellars existents en la unitat de producció que no compleixin amb
les disposicions del present Reglament podran ser objecte de conversió.
Normes de producció ecològica apícola - Pàgina 2 de 9

3.4. Com a segona excepció, es podran adquirir eixams a lloure no produïts de
conformitat amb el present Reglament durant un període transitori que expirarà
el 24 d'agost de 2002, amb subjecció al període de conversió.
3.5. Com a tercera excepció, en cas de gran mortaldat d'animals per malaltia o
catàstrofe, l'autoritat o organisme de control podrà, quan no hi hagi abellars que
compleixin el que disposa el present Reglament disponibles, autoritzar la
reconstitució dels abellars, amb subjecció al període de conversió.
3.6. Com a quarta excepció, per a la renovació anual dels abellars, podran
incorporar-se a la unitat de producció ecològica cada any un 10% d'abelles
reines i eixams que no compleixin el present Reglament, sempre que les
abelles reines i els eixams siguin col·locats en arnes amb bresques o làmines
de cera procedents d'unitats de producció ecològica. En aquest cas, no s'aplica
el període de conversió.
4. Ubicació de les arnes
4.1. Els Estats membres podran designar regions o zones on es pugui
practicar l'apicultura que compleixi el que disposa el present Reglament.
L'apicultor facilitarà a l'autoritat o organisme de control un inventari cartogràfic a
l'escala adequada de la ubicació de les arnes tal com disposa el primer guió de
la secció 2 de la part A1 de l'Annex III. Quan aquestes zones no estiguin
identificades, l'apicultor haurà de presentar a l'autoritat o organisme de control
la documentació i proves oportunes, inclosos, en cas necessari, les anàlisis
convenients, de que les àrees accessibles per a les seves colònies compleixen
els requisits del present Reglament.
4.2. La ubicació dels abellars haurà de:
a) comptar amb suficients fonts de nèctar natural, melada i pol·len per a les
abelles, així com el accés a l'aigua;
b) escollir-se de forma que, en un radi de 3 km, les fonts de nèctars o de
pol·len siguin fonamentalment cultius produïts ecològicament i/o
vegetació silvestre de conformitat amb el que disposa l'article 6 i l'Annex
I del present Reglament i cultius que, malgrat que no entrin en l'àmbit
d'aplicació del present Reglament estiguin tractats segons mètodes de
baix impacte medioambiental com, per exemple, els descrits en els
programes desenvolupats a partir del Reglament 2078/92 que no puguin
alterar significativament la condició de la producció apícola com
ecològica;
c) mantenir una distància suficient de qualsevol font de producció no
agrícola que pugui donar lloc a contaminació, com, per exemple, centres
urbans, autopistes, zones industrials, abocadors, plates incineradores,
etc. Les autoritats o organismes de control prendran mesures per a
garantir aquesta requisit.
Els requisits enunciats no s'aplicaran a les zones on no hi hagi floració o quan
les arnes estiguin en repòs.
5. Alimentació
5.1. Al final de l'estació productiva s'hauran de deixar a les arnes reserves de
mel i pol·len suficientment abundants per a passar l'hivern.
5.2. L'alimentació artificial de les colònies estarà autoritzada quan la colònia

Normes de producció ecològica apícola - Pàgina 3 de 9

Pàgina 4 de 9 . 6.6.5. 5. c) si la utilització dels productes que s'han assenyalat no resulta eficaç o tingués moltes probabilitats de no ser eficaç per a eradicar una patologia Normes de producció ecològica apícola . 5. Com a primera excepció al punt 5.1. la desinfecció periòdica de materials i instruments. les autoritats competents dels Estats membres podran autoritzar la utilització de xarop de sucre produït ecològicament o de melassa de sucre produïda ecològicament. per comptes de mel produïda ecològicament. 6. La utilització de medicaments veterinaris en l'apicultura que compleixi el que disposa el present Reglament s'haurà d'ajustar als següents principis: a) podran utilitzar-se en la mesura en que l'ús corresponent estigui autoritzat a l'Estat membre.3. Únicament es podrà utilitzar l'alimentació artificial entre la darrera recol·lecció de mel i els quinze dies anteriors al següent període d'afluència de nèctar i de melada. b) s'utilitzaran preferentment productes fitoterapèutics i homeopàtics més que no pas productes químics sintètics al·lopàtics. Si malgrat totes aquestes mesures preventives les colònies emmalalteixen o queden infectades. la destrucció de material i fonts contaminades. traslladades a abellars d'aïllament. 5. l'autoritat o organisme de control podrà permetre la utilització de xarop de sucre. quan així ho requereixin unes condicions climàtiques que provoquin una cristal·lització de la mel. el control dels abellots a les arnes (deriva i pillatge). No podran utilitzar-se en l'apicultura que compleixi el present Reglament productes diferents dels indicats en els punts 5. 5.5. Com a segona excepció. 5. per a l'alimentació artificial.4.3. Profilaxi i tractaments veterinaris 6. En el registre de les arnes s'haurà de consignar la següent informació relativa a la utilització d'alimentació artificial: tipus de producte. En apicultura. la renovació periòdica de la cera i el subministra a les arnes de provisions suficients de mel i pòl·lens. L'alimentació artificial s'haurà de fer amb mel ecològica. sempre que els seus efectes terapèutics resultin eficaços per a la patologia a la que va dirigida el tractament. hauran de ser tractades de forma immediata i. la profilaxi es basarà en els següents principis: a) l'elecció de les poblacions resistents. la inspecció sistemàtica de les arnes per a detectar a temps les situacions sanitàries anòmales.2.estigui en perill de supervivència per causa de condicions climàtiques extremes. melassa de sucre i mel no inclosos en l'àmbit del present Reglament per a l'alimentació artificial durant un període transitori que finalitzarà el 24 d'agost de 2002. preferentment de la mateixa unitat ecològica. quantitats i arnes en les que s'utilitza.1 a 5. quan sigui necessari. b) l'aplicació de determinades pràctiques destinades a fomentar la resistència a malalties i a prevenir les infeccions. com podrien ser: la renovació periòdica de les abelles reines. 6. de conformitat amb les corresponents disposicions comunitàries o disposicions nacionals conformes al Dret comunitari.7.2. dates.

8. 7. 6. 7. S'admetrà la substitució de l'abella reina mitjançant l'eliminació de l'antiga reina.4. thymol.1. eucalyptol o càmfora en els casos d'infecció per Varroa jacobsoni. A més dels principis anteriorment exposats. d) queda prohibida la utilització de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics com a tractament preventiu. l'àcid làctic.5.. les colònies s'hauran de traslladar a abellars d'aïllament. 6. etc. i tota la cera s'haurà de substituir per cera que compleixi les condicions fixades en aquest Reglament.6. a aquestes colònies se'ls hi imposarà un període de conversió d'un any. 7. S'haurà d'enregistrar la ubicació dels abellars i la identificació de les arnes.o infecció que amenacés de destruir les colònies. Únicament s'admetrà la pràctica de l'eliminació de les cries mascles com a medi per a contenir la infecció per Varroa jacobsoni. e) sense perjudici de la lletra a). 7. bresques. s'haurà de registrar clarament i declarar a l'organisme o autoritat de control el tipus de producte (indicant entre d'altres coses el seu principi actiu) juntament amb la informació sobre la diagnosi.6.7. la posologia. podran utilitzar-se l'àcid fòrmic. 7.Pàgina 5 de 9 .3. Posteriorment. 7.4. la duració del tractament i el temps d'espera legal. Els requisits fixats en l'anterior paràgraf no s'aplicaran als productes esmentats en la lletra e) del punt 6. i abans de que els productes es comercialitzin com ecològics. podran autoritzar-se els tractaments veterinaris o tractaments de les arnes. Queda prohibit l'ús de repel·lents químics sintètics durant les operacions de recol·lecció de la mel. el mètode d'administració. Mentre s'apliqui un tractament amb productes químics al·lopàtics de síntesi. S'haurà d'enregistrar totes les mesures destinades a complir aquests requisits. obligatoris d'acord a la legislació nacional o comunitària. 7.5. podran utilitzar-se medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi sota la responsabilitat d'un veterinari o d'altres persones autoritzades per l'Estat membre. Queda prohibida la destrucció de les abelles en les bresques com a mètode associat a la recol·lecció dels productes de l'arna. S'haurà de tenir especial cura en garantir una extracció. 6. sens perjudici dels principis exposats en les lletres a) i b). 6. l'àcid acètic i l'àcid oxàlic i les següents substàncies: mentol. 7.7. Mètodes de gestió zootècnica i identificació 7. En el registre dels abellars haurà de constar tota la retirada de la part Normes de producció ecològica apícola . S'haurà d'informar a l'organisme o autoritat de control del trasllat dels abellars en un termini acordat amb l'organisme o autoritat de control.3.2. Queden prohibides les mutilacions com tallar la punta de les ales de les reines. Sempre que s'hagin d'utilitzar medicaments veterinaris. una elaboració i un emmagatzematge adequats dels productes apícoles.

Característiques de les arnes i dels materials utilitzats a l'apicultura 8. l'autoritat o organisme de control podrà autoritzar l'ús de cera d'abella que no procedeixi d'aquestes unitats. Per a netejar i desinfectar els materials. 8.superior de les arnes i les operacions d'extracció de la mel. bresques).Pàgina 6 de 9 .1. la cera i els olis vegetals.7. 8.4. locals. Malgrat tot. únicament s'admetrà l'ús de les substàncies adequades que figuren en la part E de l'Annex II. 8. Per a la protecció dels materials (marcs. en particular de les plagues. utillatge o productes emprats en l'apicultura. S'admeten els tractaments físics com l'aplicació de vapor o flama directa. 8.3. Dins de les arnes només podran utilitzar-se substàncies naturals. arnes.5. 8. com el pròpolis. amb excepció dels productes esmentats en la lletra e) del punt 6. en particular en el cas de noves instal·lacions o durant el període de conversió. en circumstàncies excepcionals en que no sigui possible obtenir cera ecològica en el mercat i sempre que aquella sigui d'opercles. 8.2. Normes de producció ecològica apícola .3. equip. Les arnes hauran d'estar fetes fonamentalment amb materials naturals que no comportin riscos de contaminació per al medi ambient ni per als productes de l'apicultura. Queda prohibida la recol·lecció de mel en bresques que tinguin cries. 8. únicament s'admetrà l'ús dels productes que figuren en la secció 2 de la part B de l'Annex II. La cera dels nous quadres haurà de procedir d'unitats de producció ecològica.6.

Substàncies d'origen vegetal o animal Denominació Descripció. Productes fitosanitaris Condicions generals aplicables a tots els productes: . Microorganismes utilitzats per al control biològic de plagues Denominació Microorganismes (bacteris. virus i fongs). per exemple el Bacillus thuringensis.s'utilitzarà d'acord amb els requisits de l'Annex I .Annex II B. etc. I. (*) DOCE L 117 de 8/05/1990. PLAGUICIDES 1. oli de comí) germinació Piretrines extretes de Chrysanthemum Insecticida cinerariaefolium Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control Quassia extreta de Quassia amara Insecticida i repel·lent Rotenona extreta de Derris spp. p.Pàgina 7 de 9 . Lonchocarpus Insecticida spp i Therprosia spp Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control (*) En determinats Estats membres els productes marcats amb un asterisc no es consideren productes fitosanitaris ni estan subjectes a les disposicions de la legislació vigent per als productes fitosanitaris II. requisits de composició i condicions d'utilització Azadiractina extreta de l'Azadirachta indica Insecticida (Arbre neem) Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control (*) Cera d'abelles Agent per a l'esporga Gelatina Insecticida (*) Proteïnes hidrolitzades Atraient Només en aplicacions autoritzades en combinació amb altres productes apropiats de la Part B de l'Annex II Lecitina Fungicida Olis vegetals (per exemple oli de menta. requisits de composició i condicions d'utilització Únicament productes que no hagin estat modificats genèticament de conformitat amb la Directiva 90/220/CEE del Consell (*) Normes de producció ecològica apícola . 15 Descripció.només s'utilitzarà d'acord amb les disposicions específiques de la legislació sobre productes fitosanitaris aplicable en l'Estat membre en que s'utilitzi el producte (si s'escau (*)). Granulosis virus. oli de Insecticida. fungicida i inhibidor de la pi. acaricida.

sens perjudici d'una quantitat més petita si existeixen disposicions específiques en la legislació general sobre productes fitosanitaris en l'Estat membre en el que es vagi a aplicar el producte que així ho exigeixin. de coure per hectàrea i any. de coure per hectàrea. requisits de composició i condicions d'utilització (*) Fosfat diamònic Atraient Només es esquers Metaldèhid Molusquicida Només en esquers que continguin un repel·lent de les espècies animals superiors Només es podrà utilitzar fins el 31 de març del 2006 Feromones Atraient. En el cas de cultius perennes. de coure per hectàrea i any. requisits de composició i condicions d'utilització Molusquicida IV. Substàncies que s'utilitzaran només en esquers i/o dispersors Condicions generals: . l'aplicació dels nivells màxims en les següents condicions: .III.els esquers hauran de recollir-se una vegada hagin estat utilitzades i s'eliminaran de forma segura Denominació Descripció. així com el contacte d'aquestes amb les plantes cultivades . la quantitat màxima que podrà utilitzar-se cada any per hectàrea es calcularà restant les quantitats realment utilitzades al llarg dels Normes de producció ecològica apícola . Preparats per a la seva dispersió en la superfície entre plantes cultivades Denominació Trifosfat fèrric Descripció. i a partir de l'1 de gener de 2006 fins a 6 Kg.Des de l'1 de gener de 2007. sulfat de coure tribàsic o òxid cuprós Descripció. requisits de composició i condicions d'utilització Fungicida Fins el 31 de desembre de 2005. com excepció al paràgraf anterior. els Estats membres podran establir.Pàgina 8 de 9 . oxiclorur de coure.la quantitat total màxima utilitzada des del 23 de març de 2002 fins el 31 de desembre de 2006 no sobrepassarà els 38 Kg. amb un límit màxim de 8 Kg. perturbador de la conducta sexual Només en esquers i dispersors Piretròids (només deltametrina o Insecticida lambdacihalothrina) Només en esquers amb atraients específics Únicament contra Batrocera oleae i Ceratitis capitata wied Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control (*) En determinats Estats membres els productes marcats amb un asterisc no es consideren productes fitosanitaris ni estan subjectes a les disposicions de la legislació vigent per als productes fitosanitaris III bis. .els esquers i/o els dispersors hauran d'impedir la penetració de les substàncies en el medi ambient. Altres substàncies utilitzades tradicionalment en l'agricultura ecològica Denominació Coure en forma d'hidròxid de coure.

bactericida Només per a arbres fruiters. acaricida. fungicida Només en arbres fruiters. 32 i 30 Kg. acaricida Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control Oli de parafina Insecticida. oxàlic i acètic alcohol àcid nítric (equip de lleteria) àcid fosfòric (equip de lleteria) formaldèhid productes de neteja i desinfecció dels mugrons i de les instal·lacions de munyir carbonat de sodi Normes de producció ecològica apícola . oliveres i plantes tropicals (per exemple plataneres) Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control Permanganat de potassi Fungicida. 2008.Pàgina 9 de 9 . repel·lent (*) En determinats Estats membres els productes marcats amb un asterisc no es consideren productes fitosanitaris ni estan subjectes a les disposicions de la legislació vigent per als productes fitosanitaris 2. paracètic. de coure per hectàrea per als anys 2007. làctic. 36. Necessitat reconeguda per l'organisme o autoritat de control Desverdat dels plàtans Insecticida (*) Etilè Sal de potassi rica en àcids grassos (sabó tou) (*) Alúmina potàssica (Kalinita) Impedeix la maduració dels plàtans Polisulfur de calç (polisulfur de calci) Fungicida. 34. 2009 i 2010 i els anys següents. insecticida. acaricida Olis minerals Insecticida. oliveres i vinya (*) Sorra de cuarç Repel·lent Sofre Fungicida.quatre anys anteriors de la quantitat màxima total igual a. vinya. Productes per a lluitar contra plagues i malalties en locals i instal·lacions per a la cria d'animals Productes enumerats en la secció 1 Rodenticides E: PRODUCTES AUTORITZATS PER A LA NETEJA I DESINFECCIÓ DE LOCALS I INSTAL·LACIONS PER A LA CRIA D'ANIMALS (PER EXEMPLE. fòrmic. respectivament. lleixiu líquida) sosa càustica potassa càustica peròxid d'hidrogen essències naturals de plantes àcid cítric. EQUIP I UTENSILIS) sabó de potassa i sosa aigua i vapor lletada de cal cal cal viva hipoclorit de sodi (per exemple.

.

.

ultravioleta olor PLANTES MIXTES PLANTES FONT DE MELATS . FONTS MEL·LÍFERES: Nèctar Melat Exhudacions FONTS NO MEL·LÍFERES: Pol·len Propolis LES ABELLES PREFEREIXEN: flors grans de coloració intensa riques en sacarosa abundants en l’entorn amb moltes flors obertes colors: groc. blau.LES ANGIOSPERMES VAN APARÈIXERDURANT EL CRETACI 150MA La relació de les plantes i les abelles es basa en: PLANTES NECTARÍFERES • Recol·lecció de nèctar i pol·len de les flors • Secrecions dels nectaris extra-florals • Melats. produïts per insectes a partir de la saba de les plantes • Exhudació dels talls de les plantes PLANTES POL·LINÍFERES Aquesta relació funcional entre els insectes i els vegetals ha estat un dels trets coevolutius més interessants i importants de la biosfera. tal i com la coneixem avui dia.

.

.

.

.

LLOCS PER A LA RECOLLIDA DE POL·LEN .

.

.

.

el creixement vegetatiu de l’any anterior. que pot variar d’una regió a una altra en funció del clima. potencialment hi ha un nombre de plantes amb flor molt elevat que són susceptibles de ser aprofitades per les abelles. Les abelles tenen sensors amb els que detecten la concentració de sucres del néctar de les flors i això fa que les visitin amb més o menys freqüència. A la primavera. . etc. de tal manera que els nèctars molt diluïts no els recullen.VALOR APÍCOLA D’UNA PLANTA: • densitat de la planta • temps de floració • clima • producció de pol·len No obstant. per exemple. es fa difícil determinar d’una manera objectiva el règim de secreció de nèctar a les flors. el sòl. fet que explicaria resultats divergents pel que fa al valor apícola de les espècies considerades mel·líferes. la sequera. l’altitud. però aquestes no visiten amb la mateixa intensitat totes les flors.

.

les deficiències cardíaques. es pot saber quin és el seu origen botànic i geogràfic. un producte dietètic i fins i tot un medicament. En ús extern. . ja que li falten proteïnes i greixos.La Mel La mel és el producte que fan les abelles a partir del nèctar de les flors o de la melada. la mel cura les cremades i les ferides. sobretot les úlceres d’estómac. i les afeccions de les vies respiratòries superiors. però no és un aliment complet. La mel alleuja els trastorns intestinals. secrecions ensucrades d’origen vegetal (tiges i fulles) o animal (insectes paràsits de les plantes) La mel és un producte fabricat dins del pap de les abelles a partir de l’acció de la seva saliva i que posteriorment serà regurgitat dins d’una cel·la. La mel és un aliment natural. respiratòries i neuropsíquiques. A partir dels grans de pol·len que trobem dins la mel.

generalmente se localizan en la base de la corola.. transforman y combinan con sustancias específicas propias y almacenan y dejan madurar en los panales de la colmena. enzimas y aceites esenciales. minerales. i parts de les abelles.... algues i elements cerosos produits pels mateixos insectes productors del melat • Impureses: elements estranys de naturalesa orgànica o inorgànica. llevats. Néctar: segregado por los órganos especializados de la planta. . vitaminas. denominados nectarios. ácidos orgánicos. (BOE 13-VIII1983) Mielatos: secreciones azucaradas emitidas por las partes vivas de las plantas y por un gran número de especies homópteros que viven parásitos sobre varias plantas y succionan de ellas la savia elaborada. sacarosa fundamentalmente. De su composición forman parte principal los azúcares. Este producto alimenticio puede ser fluido. relacionats amb la neteja dels producte.Definició segons la legislació espanyola •La miel es un producto alimenticio producido por las abejas melíferas a partir del néctar de las flores o de las secrecionesprocedentes de las partes vivas de las plantas o que se encuentran sobre ellas. estambres y pistilo. ELEMENTS EN SUSPENSIÓ: • Elements del melat: espores de fongs i hifes. que las abejas liban. restes vegetals (pèls i teixits). • Grans de pol·len: fruit de l’activitat de les abelles damunt les flors. espeso o cristalino. de modo secundario aparecen aminoácidos.

TIPUS DE MELS SEGONS EL SEU ORIGEN: • mel d’origen floral: a partir del nèctar floral • mel de melat: resultant de la recol·lecció per part de les abelles de les excrecions ensucrades localitzades damunt del vegetals i que han estat produïdes per himenòpters que s’alimenten del floema d’arbres i arbusts. FORMACIÓ DE LA MEL: • Secreció de nèctar en els nectaris • Modificacions enzimàtiques a l’estómac de l’abella • Maduració en la bresca • Magatzem • Pràctiques apícoles FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’ELABORACIÓ I COMPOSICIÓ DE LA MEL: • origen de la flora • zona geogràfica • clima • edat de les plantes • edat de les abelles • raça de les abelles • estat corporal i sanitari de les abelles • estat de la colònia d’abelles • estació de recollida… TOT AIXÒ REPERCUTEIX EN L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA .

temps de cristal·lització RELACIÓ ENTRE LA PLANTA I EL POL·LEN: • els grans de pol·len són específics de la planta de la qual provenen. ANÀLISI POL·LÍNIC: • Quantitatiu: nombre de grans de pol·len per unitat de pes (hi ha mels amb gran concentració de pòl·lens) • Qualitatiu: proporcions en les que es troben els diferents tipus de pòl·lens presents en el sediment de la mel. es determinaran les seves característiques físico-químiques i organolèptiques.CARACTERITZACIÓ DE LA MEL: • estudi del medi físic i geogràfic • estudi botànic de la zona • estudi fenològic • recollida de mostres • anàlisis físico-químic: diferents en cada origen botànic • anàlisi melisopalinològic • anàlisi sensorial: color. i per tant en la seva qualitat i valor. OBJECTIU: • determinar l’origen geogràfic de la mel • determinar l’origen botànic de la mel (monofloral o multifloral) . olor. textura. sabor. per tant la seva identificació ens permetrà conèixer l’origen floral de la mel • cada mel i un cop tipificat el seu contingut en diferents pòl·lens.

MEL MONOFLORAL: • no vol dir que el 100% del pol·len provingui d’un mateix tipus de flor. . Es así que están “reconocidos” porcentajes mínimos para las consideraciones de mieles monoflorales por parte del sector y/o investigadores (no legislado salvo en paises excepcionales: Argentina) El coneixement de l’origen botànic per part de l’apicultor li permetrà determinar de rebot les característiques sensorials de la mel i satisfer millor els requeriments dels consumidors de la seva mel. triant de forma més coherent el lloc on fer els assentaments. el cual no debe ser eliminado en el proceso de filtración”. només diu: “La miel tendrá su contenido normal de polen. • els cítrics i el romaní són plantes que ofereixen poc pol·len. en canvi el castanyer i l’eucaliptus n’ofereixen molt -La normativa espanyola no diu els percentatges mínims de pol·len per a les mels monoflorals. sinó que les abelles han treballat (libat) especialment una determinada flor.

espores. olor i textura de la mel • l’elevada concentració d’aquests elements afavoreix la cristal·lització • color.ANÀLISI SENSORIAL: • la peculiar concentració d’elements microscòpics (pòl·lens. cendres… Mels fosques presentan: –Major conductivitat elèctrica –Major contingut en cendres –Major riquesa mineral . També possibilita determinar la presència de minerals. olor i sabor de la mel: segons l’origen botànic ALTRES ANÀLISIS: • rotació òptica: capacitat de girar la llum polaritzada segons els tipus i proporcions de sucres presents Mels florals –levorotatories Mels de melat–dextrorotatories • conductivitat elèctrica: determina de forma bastant fiable de l’origen floral (la presència de sucres no naturals del nèctar i melat dóna una conductivitat baixa = FRAU). hifes…) determinarà variacions en el color. gust.

clima. presència de pigments vegetals. • Causa de la coloració: origen floral. contaminació. pressió osmòtica. Pericystis alvei) –Osmòfila (llevats Saccharomyces. radiació i envelliment (enfosqueixen) CÀRREGA MICROBIANA: La presència d’una flora microbiana en les mels naturals està acotada per les propietats antimicrobianes de la mateixa mel (pH. alvei) . peròxid d’hidrogen. procés de maduració (ceres enegrides). causants de la fermentació de la miel) –Bacteriana (Bacils. escalfament inadequat. agents patògens de l’abella responsables de la Loque americana i la Loque europea: Bacillus larvae. flavonoids… l’equilibri d’aquesta flora es pot veure alterat per les males praxis de l’apicultor les mels madures no fermentades tenen menys flora tipus de flora: –Miceliana (fongs filamentosos: Aspergillus o espores del florit del pol·len. B.COLORIMETRIA: • Ventall de colors: de quasi incolores a pràcticament negres… passant pels colors marronosos i vermellosos.

.

.

.

CONTINGUT EN AIGUA: • Té una relació directa amb: la flora (tipus i proximitat i abundància del nèctar). ACIDESA • influeix en la seva palatabilitat (gust) • <pH 4 en mels i >pH 4 en melats • <0. • el pH ens indica l’activitat microbiana i enzimàtica • l’envelliment fa que aquest valor de pH tendeixi a disminuir (més acidesa).5% • el valor de l’acidesa ens indica si la mel ha fermentat o si ha estat excessivament escalfada. maduració en els opercles… • La recol·lecció s’ha de fer quan la mel es troba operculada.5 . el clima (T i humitat). màlic. el sòl. àcid fòrmic. àcid cítric. o sinó tenim perill de fermentació • >18% el perill de fermentació existeix i va augmentant • 17-18% òptim … tot i que (15 – 23%) la quantitat d’aigua influirà doncs en la seva conservació… ja només pel perill de fermentació sinó per la proliferació de microorganismes. • àcids orgànics lliures: glucònic. oxàlic… (origen plantes) ALTERACIÓ DE LA MEL • quanta més humitat • <pH 3.

• és un dels millors indicadors de la qualitat i edat d’una mel.HIDROXIMETILFURFURAL (HMF) • component indesitjable de la mel. produït per la degradació de la fructosa.06-0. tendeixen a augmentar l’HMF més ràpidament Les mels menys acides tenen menys HMF .20 mg/100g) Aquest valor s’incrementa amb: • envelliment • escalfament • adulteració I la mel tendeix a enfosquir-se Les mels de cristal·lització amb gra groller i amb seperació de fases. és una analítica obligatòria: el valor de HMF és directament proporcional a la temperatura a la que ha estat sotmesa) mels fresques contenen valors baixos de HMF(0.

lactasa. Diastasa • nivells baixs de act. proteasay lipasa). glucosa oxidasa. taronger. catalasa. fosfatasaácida. Invertasa Límites según legislación (BOE 1986): hasta 40 mg/kgde HMF y mínimo 8º Gothe para diastasa Excepción para mieles de baja actividad enzimática: mínimo de 3º Gothe con máximo de HMF 15mg/Kg . • l’escalfament i l’envelliment disminueixen aquesta activitat ( exepció de mels que de per si ja tenen una activitat enzimàtica baixa: romaní.ENZIMS: • responsables dels canvis de la mel i de la seva conservació • és també un bon indicador • provenen de la saliva i glàndules de les abelles • en MELS FRESQUES trobem activitat enzimàtica (invertasa. eucaliptus…) MELS MAL CONSERVADES: • nivells alts de HMF • nivells baixos de act. amilasa (diastasa).

SUCRES:
Són els principals components de la mel
• la seva elevada concentració evita que la majoria de microorganismes patògens puguin sobreviure.
• les diferents proporcions en que es presenten aquests sucres determinen els diferents tipus de mels.
• els sucres són els responsables del valor energètic de la mel i de ser higroscòpica
• Provenen de nèctar i/o melats i de la acció enzimàtica segregada per les abelles
• La seva composició és variable i complexa, relacionada amb el seu origen botànic
• L’envelliment de la mel provoca variacions dels sucres (>nº polisacàrids, <nº monosacàrids)
la presència de sacarosa és un indicador del temps
que porta la mel envasada, ja que la unió de fructosa i
glucosa per donar sacarosa, la mel s’envermelleix)
la proporció de sacarosa marcada per la legislació és
del 5%
COMPOSTOS FENÒLICS:
• participen en les qualitats organolèptiques de la mel
• determinen en part la coloració
• posseeixen activitat germicida, antiinflamatòria i bacteriostàtica
• són indicadors de l’origen floral i geogràfic d’una mel
•Participan en las cualidades organolépticas, en el color
•Poseen actividad germicida, antiinflamatoriao bacteriostática

AMINOÀCIDS I PROTEÏNES:
• prolina: amb una activitat complementària al treball enzimàtic
• La proporció de proteïnes en la mel és baix: entre 0.1-0.2% (en les mels extretes amb premsat es poden
arrossegar larves, abelles i altres substàncies orgàniques que en facin augmentar el seu %)
LÍPIDS:
• pràcticament inexistents
VITAMINES
•baix contingut (grups B, C i A, D, K) segons origen floral
AROMES:
• fins a 120 fraccions aromàtiques que depèn de l’origen floral, fisiologia de les abelles i tècniques de manipulació
de les mels.
-en les mels de taronger el metilantranilatode metilo
-en les de colza y trèbol el formaldèhid i acetaldèhid
MELS FOSQUES:
• més acidesa
• més minerals
• menys glucosa i fructosa
• major conductivitat elèctrica
• major presència de cendres
Són mels de final de temporada (ambient sec)

CRISTAL·LITZACIÓ DE LA MEL:
• procés natural que pateix la mel després d’un període variable de
temps i en funció dels seu origen floral.

Conservació: en un lloc sec, ben airejat,
amb temperatura constant i en envasos
tancats hermèticament

Factors que influeixen en aquest procés:
-La viscositat de la mel el retrasa (eucaliptus i bruguerola)
-L’inici de la fermentació l’accelera
Factors que el desencadenen:
-Contingut en >35% de glucosa
-Impureses
-Al voltant dels 14º de temperatura (>25º, <5º no hi ha cristalizació)
Aspectes negatius:
-Pèrdua d’aroma
-Variació del color
-Enduriment

FERMENTACIÓ DE LA MEL:
• Procés que pateix la mel per culpa de degradacions biològiques
que van acompanyades de transformacions físiques ( pèrdua de
l’activitat enzimàtica)
Factors que el desencadenen:
-Elevat contingut en aigua
-Abundància de llevats
-Temperatura entre 10-25º
Identificació d’una mel fermentada:
-Aparició de alcohol
-Augment de l’acidesa
-Presència de bombolles de CO2
-Taques a la superfície

amb seperació de fases.ENVELLIMENT DE LA MEL: • L’atmosfera (humitat i oxidació) • Cristal·lització de la glucosa • Fermentació Efectes: -Augment de l’acidesa -Augment del HMF -Intensificació del color -Disminució de l’activitat enzimàtica i antibiòtica -Disminució del contingutr de sucres reductors -Pèrdua d’aroma i sabor MEL DEFECTUOSA: • Mal cristal·litzada –Defectes en la formació de l’estructura cristal·lina: generalment perquè la mel ha estat escalfada. on la fase més aquosa tendeix a la fermentació -Cristal·lització incompleta (Recristal·litzar) -Cristal·litzacions de gra groller (Cristal·lització dirigida) -Cristal·litzacions compactes (Mels cremoses) -Separació de fases i formació de taques blanques i jaspejats. El problema es deu a que posteriorment a la cristal·lització es formen bombolles d’aire que queden en contacte amb el vidre degut a la retracció de la mel després d’un ràpid refredament (Refredament lent – pasteurització – escalfament a 30º durant 24-48h)) .

decantar. envasos nets i mai plens fins a dalt de tot) • Aquosa. lleugera amargor i gust caramel (evitar l’escalfament i si més no evitar contacte de la mel amb resistències elèctriques – pasteurització i refredament lent) • Amb mal sabor: -Productes aportats per les abelles (indústries – agrícoles) -Utilització de contenidors mal netejats -Utilització de ceres velles -Malalties de les abelles (micosi) -Fum -Repelents químics i orgànics (Timol) -Substàncies volàtils en els envasos -Olor ambiental dels magatzems . amb espuma.MEL DEFECTUOSA: • Bruta de cera. perill fermentació (pasteurització – control humitat – operculació) • Fermentada. trossos d’insecte … (filtrar. olor picant i gust àcid (control humitat 18% – T10º) • Escalfada i vella.

.

anant de flor en flor. i l’abella. el pol·len és un important antioxidant del cos i preventiu de malalties. L’abella recull el pol·len dels estams de la flor. les fecunda i es transformen en fruits i granes.El Pol·len El pol·len. . C i E. ric en proteïnes. Cal preparar la barreja unes 8 hores abans del seu consum. tot fabricant unes boletes a base de nèctar i pol·len que col·locarà en un cistell que té a les extremitats posteriors. utilitzant la llet o el suc de taronja com a dissolvent. és l’aliment constructiu de la cria de les abelles. La flor crida l’abella amb les seves aromes i colors. La millor manera de consumir pol·len és barrejat amb mel. una ràpida recuperació de les forces i l’enfortiment del cabell. és el que s’anomena POL·LINITZACIÓ. Ric en vitamines B. Al pol·len se li atribueixen diverses propietats curatives. com ara la regulació de les funcions intestinals.

humitat inicial de 16. Congelació: es pot guardar fins a 1 any (recorda al pol·len fresc) Assecador: abans de les 24 hores de la seva recol·lecció. en capes de uns 2. exposat a un corrent d’aire de 3568 kg/h a 40ºC durant 105 minuts.. finalitzant amb un corrent d’aire a T ambient durant 30 minuts. densitat de càrrega de 20 Kg/.70g/100g..Recol·lecció: es recull dels bucs en períodes no superiors a les 48 hores de la seva instal·lació Fresc: es pot guardar durant un temps molt limitat a la nevera. .70g/100g (4.5-7)g/100g. PRODUCTE FINAL: pol·len amb una humitat de mitjana 5.5 cm de gruix.

La bresca és el conjunt de cel·les hexagonals que les abelles utilitzen com a magatzem de tots els seus productes. Les abelles utilitzen la cera i el pròpoli per construir les cel·les que formaran la bresca.La Cera La cera és una substància grassa produïda per les glàndules cereres que tenen a la panxa les abelles joves. cicatritzants i antibiòtiques. i també com a bressols per al desenvolupament de les seves cries. Aquestes plantilles ja porten marcats el hexàgons a partir dels quals l’abella fabricarà les cel·les. La cera apareix en forma d’escames blanquinoses que les abelles constructores recullen i amassen amb les mandíbules. La cera també s’usa per fer espelmes i pintures. L’apicultura moderna utilitza plantilles estampades de cera d’abella. . En forma de cremes i ungüents. la cera s’utilitza en farmacologia a causa de les seves propietats antiinflamatòries.

.

vitamines B i PP. A la gelea reial se li atribueixen diverses propietats terapèutiques. Agafarem una goteta de gelea i la col·locarem sota la llengua. La gelea destinada a les cries de reina és més preuada que la gelea alimentària de les cries d’obreres. La gelea reial és una substància rica en proteïnes. amb períodes de 2 setmanes de repòs.La Gelea Reial La gelea reial és una secreció d’unes glàndules de les abelles que s’usa com aliment per al desenvolupament de les cries. on serà absorbida (3 vegades al dia). El tractament es duu a terme durant 2-3 setmanes. ferro. Cal conservar la gelea en refrigeració i en envasos opacs que protegeixen de la llum. La gelea ajuda a recuperar les forces i la gana. com ara la millora del metabolisme i l’enriquiment de la sang. calci i fòsfor. La gelea s’administra sola o amb una cullereta de mel i en dejú. Cel·la Reial .

.

Cal preservar el producte de la llum. i com a revestiment protector del rusc.. fongs. És un producte que es pot presentar en forma de tintures. El pròpoli té propietats antisèptiques. El seu ús tòpic és molt recomanat en cas de cremades. antiinflamatòries i cicatritzants. papallones. berrugues. Les seves propietats antisèptiques possibiliten que les abelles puguin momificar aquells intrusos que han estat eliminats dins del rusc (ratolins.. Les abelles utilitzen el pròpoli com a element constructor.. pomades. ungüents. herpes. .El Pròpoli El pròpoli és una substància viscosa que les abelles produeixen a partir de la resina d’alguns arbres.. èczemes.) L’apicultor recull el pròpoli a partir de reixats que impedeixen el pas de les abelles.. sargantanes. extractes. tot utilitzant envasos opacs..

. ungüents. fongs.. El pròpoli té propietats antisèptiques. És un producte que es pot presentar en forma de tintures.. tot utilitzant envasos opacs. herpes. Cal preservar el producte de la llum. extractes. èczemes.L’apicultor recull el pròpoli a partir de reixats que impedeixen el pas de les abelles. El seu ús tòpic és molt recomanat en cas de cremades. pomades.. . antiinflamatòries i cicatritzants. berrugues.

.

. Mn. • 3 carbohidrats • polisacàrids • vitamines: A. àc antotènic. B2. 7 hexaterpens. àc. Ba. Fe. Sr. insaturats. neurònic. • minerals: Cu. Bi. Co. C. Ca. àc nicotínic. B1. Mg i microelements: Al. • 2 esterols • 4 àcids grassos: àc. àc. PP. benzaldèhid i àcid benzoic • 21 derivats de l’alcohol cinàmic. undecanoic.. aldèhid cinàmic i àcid cinàmic • 2 cumarines • 3 triglicèrids fenòlics • 10 elements aromàtics: 1 monoterpè. B6. • 14 àcids carbònics: àcids grassos poliinsaturats i àcid linòlic .En el propolis trobem uns 100 components diferents: • 6 flavones • 12 flavonoles • 6 flavonones • 3 dihidroflavanones • 17 derivats de l’alcohol benzílic. E. 2 triterpens.

la pitoxina.Augmenta l'ús de l'apiteràpia com a teràpia natural en malalties reumàtiques i cardiovasculars Molts professionals de la salut estan començant a usar l'apiteràpia. Tot i això. entre d'altres. es tracta d'una teràpia natural que no només consisteix que l'abella injecti el seu verí. ha de ser feta per un professional que conegui les particularitats del tractament. "s'aconsegueix multiplicar-ne l'efecte beneficiós". bé amb l'abella viva o en injecció. i. sinó completar el tractament en base dels diferents productes del rusc Diversos estudis han demostrat la picada d'abella és cent vegades més potent com a antiinflamatori que l'hidrocortisona. A més. es coneix el seu poder terapèutic com a antisèptic. per al tractament de malalties reumatològiques. cardiovasculars o pulmonars. després de ser una tècnica que s'aplica tenint en compte els punts d'acupuntura. Segons explica en declaracions a Europa Press l'apiterapeuta Pedro Pérez. que és la que dóna mel. . "per això s'entén que és tan beneficiosa en processos dolorosos". un dels pocs experts en la matèria a Espanya. la tècnica que consisteix a ser agullonat per una abella melifera.

Ell té molt clar que la nosemiosi. l’apicultor en qüestió. doncs tot i que és molt curós amb les seves abelles. la loque i les malalties infeccioses s’han de combatre amb antibiòtics. Als extrems de la piquera observo la presència de serradures més o menys grolleres.... DILEMA CAS 4 Un apicultor té greus problemes de Galleriosi.. com aliment d’hibernada ™ Faig un tractament químic a l’any. Com a veterinari li pregunto i investigo quina és la seva rutina de treball i ell em respon: ™ Les meves arnes són fixes i bresco un sol cop a l’any.. Ell està convençut que tot plegat és culpa del síndrome del desabellament. DILEMA CAS 2 En aquest rusquer. Cal llegir atentament els diferents casos clínics proposats. i l’entrada i sortida d’abelles amb un comportament de vol gens normal.DILEMA . CAS 1 Un apicultor pateix de forma repetida un 20-25% de baixes de les seves arnes a l’hivern.cat veterinari@apicesteve.. amb produccions de mel molt mediocres.. És per això que utilitza les tetraciclines en les seves arnes. a l’arrencada de la primavera. i les larves semblen normals. De forma estacional observem una disminució en l’activitat de les abelles i en els quadres de cria s’observen abelles que no acaben la metamorfosi. ™ Un cop acabada la investigació cal emetre de forma raonada un possible diagnòstic i tractament ecològic i químic.cat 677029675 CASOS CLÍNICS FUNCIONAMENT: ™ ™ ™ ™ Elaborarem grups de treball de 4 – 5 persones. Analitzem la cria i no veiem com olor característica. .APICESTEVE – VETERINARI D’ABELLES www. algunes fins i tot sense opercular. i no sap que fer.. Tots els casos són reals. Em pregunta quin altre antibiòtic pot fer servir? . o sigui que pateix resistència al producte. cap el mes de juliol ™ La mel que recullen les abelles a la tardor és per elles. El nostre amic està preocupat. té un brot de micosi molt fort. La informació facilitada pot ser incompleta. fins i tot les arnes vives ho pateixen. tot i que la mortalitat d’arnes és baixa. tot ruixant els quadres amb una dissolució d’aigua amb sucre i tetraciclines tot aprofitant l’última extracció de mel. les tetraciclines han deixat de tenir efecte. es tracta doncs de pensar possibles preguntes que faríeu a l’apicultor en qüestió. ™ El percentatge de parasitació per varroa no supera el 5% .apicesteve. DILEMA CAS 3 Les arnes del següent cas ja fa unes quantes primaveres que no acaben d’anar bé. . amb la seva textura tova característica. utilitza el tractament preventiu per lluitar contra les malalties.. doncs per ell. L’apicultor reemplaça les arnes mortes dels eixams que captura en el seu entorn immediat.

.. a unes abelles que no treballen i amb problemes de cria morta.. manifestant-se agressives i amb certa propensió al pillatge.... un senyor que ha tingut abelles sempre.. De fet ha observat un grapat d’abelles a la piquera amb símptomes de no saber volar... Les abelles manifesten una simptomatologia nerviosa.. “Les abelles ja s’espavilen i netegen les cases buides quan ho necessiten” em diu... fent dos tractaments contra la varroa. ell es queixa de la poca producció de mel que fan les seves abelles.. doncs sempre ha intentat fer les coses ben fetes.. “ però ara ja no treballen com abans.... una zona fortament castigada els últims anys per una escassa pluviometria i per altes temperatures.APICESTEVE – VETERINARI D’ABELLES www.. L’apicultor ens diu que ho fa per evitar que les herbes pugin i li obstrueixin l’entrada a les abelles. i que les parets de l’arna hi ha excrements que són llepats per les abelles.” . alimentant les abelles a l’hivern. .. DILEMA CAS 9 L’arnar en qüestió es troba a la Conca de Barberà. No entén el perquè de les seves baixes... DILEMA CAS 7 Aquesta història la va patir un apicultor transhumant que visitava amb les seves abelles el sector del Pirineus gironí. Les abelles vives són manses i mancades de vigor.. com diu ell: “ a grapats!”.. i com ell diu: “abans sí que era fàcil tenir abelles! doncs no te n’havies de cuidar gens i cada any et donaven una collita abundant de mel”.... L’apicultor està molt preocupat doncs ha passat de tenir unes abelles amb molt de vigor. DILEMA CAS 8 Un apicultor lleidatà ha experimentat la mortalitat de moltes abelles. amb una mortalitat que supera en alguns arnars el 50% de les caixes. Obrim les arnes i observem caixes molt fluixes... sense gaire control de les altes i les baixes. El client en qüestió està desorientat.. DILEMA CAS 6 Un apicultor em truca a casa i em pregunta si és normal que les abelles es mengin les seves pròpies femtes. on un apicultor pateix de forma abrupta la mortalitat de la meitat de la seva cabanya apícola.. De forma inexplicable ha patit brots estacionals que coincideixen amb la seva estada a l’alta muntanya. ell diu que semblen atontades. i uns culs de caixa plens de deixalles i una certa humitat... DILEMA CAS 10 Visito unes arnes d’un senyor gran de la província de Girona. de fet l’entorn immediat de la piquera està ple d’abelles mortes..... sense vígor. DILEMA ... De fet. canviant la cera i les reines velles de forma periòdica. Aquest senyor disposa d’arnes construides per ell mateix i bucs de suro i treballa sobre la marxa. amb l’abdomen més gran del normal . Observem l’espai immediatament pròxim a les arnes i no veiem cap presència ostentosa de cadàvers i ens crida l’atenció la col·locació d’un plàstic negre en el terra immediatament davant de les piqueres... i particularment les arnes més maques i vigoroses són les que pateixen el procés d’una forma més aguda.cat 677029675 CAS 5 Aquest cas el situem al més de setembre a la zona d’Espinelves.. Observem els cadàvers.. “i jo agafo els eixams amb les mans i les omplo”.. que estiraven cera de forma contínua. i veiem la seva llengua estirada i un abdomen distès. .cat veterinari@apicesteve..apicesteve.

Despoblament APICESTEVE – Veterinari d’abelles – www.cat .apicesteve.DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE MALALTIES HONEY BEE PARASITES. PESTS.cat – veterinari@apicesteve. PREDATORS AND DISEASES • Varroasi • Nosemiosi •Acariosi • Intoxicacions • Poll o Braulosi • Mal de maig • Loque AFB • Galleriosi • Diarrea (disenteria) • Loque EFB • Apimiasi • Mort per fam/fred • Cria ensacada • Tropilaelapsosi • Alteracions del poll • Paràlisi • Aethinosi • Enemics de les abelles • Micosi • S.

cometa.cat . arc.) •Serradures (pillatge) •Reserves de mel i pol·len (disponibilitat) •Quantitat i qualitat de la cria (situació i cronologia) •Estat de la cera •Comportament higiènic •Edat de la reina / eixamenada APICESTEVE – Veterinari d’abelles – www..cat – veterinari@apicesteve.apicesteve.OBSERVACIÓ DE LES ARNES ABANS D’OBRIR-LES VALORAR COM ESTÀ LA COLÒNIA PER DINS •La plataforma de vol (vigor i deriva) •Quantitat de bestiar / volum caixa •Entrada de pol·len (cria) •Presència de mascles. •Mortalitat (mòmies..

cat – veterinari@apicesteve.• PRESÈNCIA DE MÒMIES (intensitat) --.apicesteve.cat .(ASCOSFERIOSI o MICOSI) 1a • POCA ACTIVITAT – COLÒNIA DÈBIL – POCS VOLS 2a • ABELLES MORTES DAVANT DE LA PIQUERA (intensitat) 3a • PAPALLONA (POLILLA) SORTINT PER LA PIQUERA 4a • ABELLES ANORMALS A LA PIQUERA – ABELLES QUE NO SABEN VOLAR – EL SEU COS ESTÀ INFLAT O ALTERAT 5a • ABELLES MALFORMADES i PETITES – ALES ARRUGADES 6a • ABUNDANT DIARREA A LA PIQUERA 7a • PUDOR AGRE QUE SURT PER LA PIQUERA 8a • ABELLES ATEMORIDES – PRESÈNCIA DE L’ABELLEROL 9a • SENSE SÍMPTOMES EXTERNS 10a APICESTEVE – Veterinari d’abelles – www.

cat – veterinari@apicesteve.(INTOXICACIÓ .apicesteve.PLAGICIDES) 3a – 2a • NOMÉS ALGUNES COLMENES AFECTADES – LES CAIXES MÉS FORTES SÓN LES MÉS PERJUDICADES – ESTACIONAL .(VIROSI) 3a • QUADRES PLENS DE PAPALLONA I ERUGUES – RESIDUS D’ASPECTE SEMBLANT AL COTÓ – CAIXA MORTA .PLAGICIDES) 2a • DESAPARICIÓ DE LES ABELLES – DISMINUCIÓ DE LA POSTA – RESERVES DE MEL ÒPTIMES (DESPOBLAMENT) 2a • TOTES LES COLMENES DE L’ARNAR AFECTADES – LA CRIA ESTÀ VIVA PERÒ DESATESA .(GALLERIOSI – FALSA TINYA) 4a APICESTEVE – Veterinari d’abelles – www.(ASCOSFERIOSI o MICOSI) 1a • DEBILITAMENT O MORT DE LA COLÒNIA – ABELLES MORTES DINS LES CEL·LES – MANCA DE RESERVES (MORT PER FAM) 2a • DEBILITAMENT O MORT DE LA COLÒNIA – ABELLES MORTES APUNT DE NÈIXER – CRIA ABANDONADA (VIROSI) 2a • DEBILITAMENT O MORT DE LA COLÒNIA – ABELLES MORTES APUNT DE NÈIXER – CRIA ABANDONADA (INTOXICACIÓ .• PRESÈNCIA DE MÒMIES (intensitat) --.cat .

cat .(NOSEMIOSI .• NOMÉS ALGUNES COLMENES AFECTADES – LES CAIXES MÉS FORTES SÓN LES MÉS PERJUDICADES – ESTACIONAL .AMEBIASI) 7a – 5a • DIARREA A L’INTERIOR DE L’ARNA – ABELLES NORMALS – DIARREES DOLCES I CLARES .apicesteve.(DISENTERIA) 7a • CRIA SALTEJADA – CRIA QUE NO NEIX – OPERCLES ENFONSATS I PERFORATS .(ACARIASI) 5a • ABELLES MALFORMADES – PARÀSIT VARROA DAMUNT SEU – PRESÈNCIA DE VARROA EN LA CRIA .(LOQUE) 8a • CRIA SALTEJADA – CEL·LES AMB L’OPERCLE PERFORAT – LARVES MORTES PLENES DE LÍQUID I NO ADHERIDES .3a • PRESÈNCIA DE DIARREES PUDENTES – ABELLES AMB PARÀLISI I TREMOLORS – ABDOMEN INFLAT .(CRIA ENSACADA) 10a APICESTEVE – Veterinari d’abelles – www.LARVES VISCOSES I DE COLOR FOSC .AMEBIASI) 5a • DEBILITAT DE LA COLÒNIA – ABELLES AMB PARÀLISI I TREMOLORS – ABDOMEN INFLAT .(NOSEMIOSI .cat – veterinari@apicesteve.(VARROASI) 6a • PRESÈNCIA DE DIARREES PUDENTES – ABELLES AMB PARÀLISI I TREMOLORS – ABDOMEN INFLAT .(VIROSI) 5a .

• Alimentació natural (mel i pol·len) • Flora silvestre o cultius ecològics Maneig contra les malalties de les abelles • Arnes amb bon rendiment productiu (multiplicació arnes fortes) • Eliminar les colònies dèbils • Manipulació responsable i sostenible • Inspeccions rutinàries profilaxi Productes contra les malalties de les abelles • Productes registrats • Fugir dels tractaments preventius • Tractaments complerts i amb la posologia indicada • Desinfecció i retirada de les arnes mortes • Renovació de la reina • Canvi de la cera (1/3) • Valoració ante i post tractament • Treballar sempre amb caixes fortes • Registre dels moviments efectuats • Assessorament tècnic en la terapèutica • Arnar hospital .Lluita natural contra les malalties de les abelles • Selecció d’abelles amb alt comportament higiènic (>90% en 24 hores) • La rusticitat de la raça aporta un plus de vigor.

forada i enfonsada Opercle no alterat Parasit extern Mort per fred encerclat negre Varroasi àcars a l’interior de les cel·les i sobre l’abdomen obreres Abdomen inflat Abdomen normal Galleriosi larves que alteren les bresques Mal Negre abelles negres obertura d’ales amb al·lopècia sense al·lopècia Apimiasi larva o capoll de mosca olor a cola de fuster Loque americana Mort en arc Mort † Mort Intoxicació desaparició mort en cometa .MALALTIA: Cria No Operculat Mòmia: no adherida so a sonall Micosi Apicesteve .Veterinari Operculat •blanc-gris-negre Ascosphaera apis Abella Opercle alterat: canvi de color.llengua Diagnòstic laboratorial Sense Parasit extern Adherida a la cel·la Cria Ensacada larva plena de líquid cap rígid i ennegrit Braulosi insecte de 6 potes i sobre el tòrax de les obreres Cera Larva viscosa cria dispersa •groc-verd-castany Aspergillus flavus No adherida a la cel·la Inolor o olor a iugurt larva en posició anormal Loque europea Virosi paràlisi i Varroa Nosemiasi diarrees i paràlisi Acariasi obertura d’ales Amebiasi diarrees Mal de Maig paràlisi Disenteria diarrees .