Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula LA PRÀCTICA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL.

Daniel Goleman Què és la intel·ligència emocional?

permet

per aconseguir

Segons Goleman... La intel·ligència emocional és la capacitat per reconéixer els nostres sentiments, els dels altres, motivar-nos i manejar adequadament les relacions que mantenim amb els altres i amb nosaltres mateixos.

http://www.youtube.com/watch?v=Hk7QmN7mM8k&feature=related

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula

La intel·ligència emocional ens dóna les capacitats de: 1) Conèixer les pròpies emocions. 2) Regular les emocions. 3) Motivar-se un mateix. 4) Reconèixer les emocions dels altres. 5) Establir relacions.

Competència emocional. Una competència emocional és una capacitat adquirida basada en la intel·ligència emocional que dona lloc a un acompliment laboral excel·lent. Al nucli d’aquesta competència trobem dos habilitats: la empatia (la capacitat d’interpretar els sentiment aliens) i les habilitats socials (que ens permeten manipular destrament aquests sentiments). La nostra intel·ligència emocional determina la capacitat potencial de la que disposarem per a aprendre les habilitats pràctiques basades en un dels següents elements: 1. La consciència en un mateix. 2. La motivació. 3. L’autocontrol. 4. La empatia. 5. La capacitat de relació. Les característiques de les capacitats de la intel·ligència emocional són:

-Independència. Cada persona aporta una contribució única a l'acompliment del seu treball.

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula -Interdependència: cada individu depèn en certa mesura dels altres. - Jerarquització: les capacitats de la intel·ligència emocional es reforcen que mútuament. s’acabin desenvolupant. -Necessitat però no suficiència…posseir les capacitats no garanteix -Genèriques: Es poden aplicar en general a tots els treballs, però cada professió exigeix competències diferents.

Els 7 principis de l’ecologia emocional són: • • • • Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche) Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita) Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm) Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula • • • Principi de la moralitat natural. No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci) Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix. Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen créixer com a persones. A L’AULA... Segons Gardner existeixen set intel·ligències a desenvolupar en el nostre alumnat: -Lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma. -Logicomatemàtica: capacitat d’entendre les relacions abstractes. -Espacial: capacitat de percebre la col·locació dels cossos a l’espai i d'orientar-se. -Cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment. -Musical: capacitat de percebre i reproduir la musica. -Intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i de controlar-se. -Interpersonal: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo. Les que més ens interessen per tal de desenvolupar les competències socials de l’alumnat son la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal.

ACTIVITATS. “El racó de les emocions al cicle infantil” “Passar llista”

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula En un moment tant quotidià com és el de passar llista, l’encarregat, després de dir bon dia a l’infant, li preguntarà com se sent i perquè. “El pot dels bons moments” Es basa en recollir per escrit a dins el pot aquells espais de temps i fets que per vosaltres són agradables. Busquem un espai comú on posar-lo (el racó de les emocions), de manera que quan algun infant passe un mal moment, tinga la possibilitat de recuperar un record escrit de dins el pot, que l’ ajude. El fet de compartir les activitats emocionals entre escola i família dóna coherència, seguretat i confiança personal als menuts. “Llibreta de les emocions” Dins el racó de les emocions, mestres i infants, van escrivint les emocions de cada moment que volen compartir amb la resta de la classe. L’activitat és una eina per a crear consciència de les emocions; identificar-les, definir-les i acceptar-les. És important dir quina emoció es té en cada moment i saber i dir el perquè. “M’agrada o no m’agrada” Iniciem la sessió informant de l’activitat que es farà i a continuació , a la pissarra o bé en el mural, es dibuixen els dos diagrames. En un d’ells es dibuixa una cara contenta que representarà la simbologia d’allò que “M’AGRADA” i a l’altre, una cara trista o enfadada que simbolitzarà allò que “NO M’AGRADA” D’un en un pregunten al protagonista de la setmana quines coses li agraden i quines coses no li agraden. La mestra va dibuixant dins un cercle o un altre allò que els infants van dient. Cal tenir present l’objectiu final que fora el de crear consciència de les diferències entre les persones i el dret a ser diferents. Per a fer-ho, la

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula mestra pot iniciar un feed-back amb tots l’alumnat contrastant diferents opinions i gustos. Tinguem en compte que els infants d’infantil veuen i senten el món des de les coses més materials i caldrà ajudar-los a fer el pas per analitzar aspectes no materials i més relacionals; m’agrada la companyia dels meus amics, ajudar-los quan tenen una dificultat, compartir el joc, etc. Posar nom a les qualitats personals fora parlar de: m’agrada vestir bé, agradar els altres, estar sol, acompanyat, treballar polidament, etc. Depenent de l’edat dels infants poden dibuixar ells mateixos les coses que li agraden al protagonista de la setmana.

“Conte per treballar l’autoestima”: El petit avet. Una vegada hi havia un avet petitó. Tots els arbres del bosc tenien fulles; ell era l’únic que, en lloc de fulles, tenia com una mena d’agulles, res més que agulles. I li sabia un greu! Tots els meus companys tenen unes fulles magnífiques, unes magnífiques fulles verdes; jo, només punxes! M’agradaria tenir unes fulles d’or per fer dentetes a tots els altres arbres. L’endemà, quan va despertar-se va quedar tot admirat. I ara! On són les meves punxes? Ja no les tinc. Tot jo sóc cobert

de fulles d’or! Quina alegria! I tots els seus veïns no feien més que dir: L’avet petitó és tot d’or!

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula Però vet aquí que un home , un lladregot, ho va sentir i va pensar: Un avet d’or! Aquesta és la meva!

I, com que va tenir por que de dia el veiessin, va tornar a la nit amb un sac molt gros i va robar totes les fulles de l’avet petitó, sense deixar-n’hi ni una per mostra. L’endemà el pobre avet, veient-se tot despullat, es va posar a plorar. No en vull més d’or –es va dir tot baixet-.

Quan venen els lladregots us ho prenen tot i no us deixen res. M’agradaria tenir les fulles de vidre; el vidre també brilla força. I, mireu, quan es va despertar l’altre matí, tenia ben bé les fulles que desitjava. Es va posar molt content i va començar a dir-se: En lloc de fulles d’or tinc fulles de vidre. Puc estar ben tranquil,

que ara no me les prendrà ningú. I tots els seus veïns no feien més que dir: L’avet petitó és tot de vidre!

Però quan arribà la nit, es desfermà una gran tempesta i bufà el vent amb tota la força. El pobre avet vinga demanar clemència, però el bufarut el sacseja amb tanta força que no li deixa ni una fulla sencera. La nit ha passat i ja és de dia. Veient aquell estrall, el pobrissó es posa a plorar: Que en sóc de desgraciat! Altra vegada nu. Les fulles d’or me

les rapissen, les fulles de vidre me les trenquen. M’agradaria tenir unes fulles verdes ben maques com tots els meus companys.

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula Vet aquí, doncs, que l’endemà al matí, quan va despertar-se ja tenia el que havia desitjat. Quina alegria! Ja puc estar tranquil ara i no tenir por de res.

I tots els seus veïns no feien més que dir: Mireu l’avet petitó! I ara! És com tots nosaltres!

Però vet aquí que al cap d’una estona compareix la cabra tot passejant amb els seus cabridets. Quan va veure l’avet tant petitó, que tots hi arribaven, va començar a cridar: Veniu, cabridets, veniu! Mengeu, fillets meus, mengeu! Que no

quedi res! Els cabridets que venen triscant i saltironant, s’ho mengen tot en un moment sense deixar ni una sola fulla per remei. Arribat el vespre, el pobre avet, tot despullat i tremolant de fred, va posar-se a plorar com una criatura. Se m’ho han menjat tot! –anava sanglotant. M’he quedat sense

les meves fulles verdes, com m’havia quedat sense les de vidre i sense les d’or!… Si al menys podia tornar a tenir les meves fulles d’agulles… L’endemà, en despertar-se, l’avet petitó va quedar ben parat. Tornava a estar vestit d’agulles punxegudes. Que feliç és! Què content està! S’ha guarit ben bé del seu orgulla. I tots els seus veïns, que el senten riure, no fan més que dir: L’avet petitó torna a ésser com era abans.

(De N. Willer, Contes d’ailleurs et d’autrefois)

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula “El joc de les instruccions” Dividim la classe en dos grups. La mestra dona a cadascú del primer grup tres instruccions, i l’altre grup fa d’àrbitres. La finalitat del joc és que el àrbitres jutjen la manera com els seus companys i companyes han realitzat l’acció, mitjançant les targetes verda i roja. Exemples: • • • • • • • • • • • Digues el nom del nen o nena que hi ha a la teva dreta, toca-li el cap i digues el color dels seus cabells. Mira el calendari, gira-t’hi d’esquena i digues-me quin dia de la setmana és avui. Aixeca’t sense fer soroll, acosta’t a la finestra i digues-me quin dia faavui. Toca’t el nas, posa’t dret i fes un saltiró. Vés a la taula d’en Carles, agafa un llapis i dóna-me’l. Estira’t l’orella, rasca’t el nas, toca’t la panxa. Vés fins a la porta, toca-la i torna al teu lloc. Posa’t dret, mira el company o companya que tens a l’esquerra i digues-me el nom d’alguna cosa que tinguis al darrere. Digues adéu amb la mà, fesla V de la victòria i somriu. Vés fins a la pissarra, dibuixa-hi un vaixell i quan hagis acabat dóna’m el guix. Aixeca’t de la cadira, tanca els ulls i digues-me el nom d’un nen o d’una nena de la classe. “Etiquetes al front” El mestre reparteix uns papers amb missatges de reaccions i conductes sense que cada infants sàpiga què diu. Se l’enganxen la front i quan la mestra dóna el senyal comença el joc. Es fan grups de unes 4 persones i el joc consisteix a tractar els altres components del grup segons el missatge que porta enganxat i independentment del

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula missatge i el tracte que li fa a ell. Al cap d’uns tres minuts el mestre proposa canviar de grup. “Frases emocionals” Es tracta de que cadascú agafi dos targetes: una amb l’estat emocional i l’altra amb una frase. La gràcia del joc es troba en què la resta ha d’endevinar amb quin estat està dient la frase en qüestió. “Caixa d’abraçades” Dins d’una caixa trobem paperets amb diferents tipus d’abraçades. Consisteix en abraçar al company de la dreta (ens trobem en rotllana) de la manera que ens ha tocat. “Juguem a riure” Activitats de risoteràpia. CD Emocions i sentiments (Dàmaris Gelabert): Cada conte està basat en una temàtica relacionada amb les emocions i els sentiments que els infants experimenten al llarg del seu desenvolupament., com són la vergonya, rivalitzar o compartir, les pors, la mort, la frustració i la gelosia. Al CEIP de Ferreries treballen el tema de les emocions mitjançant els llibres de la col·leecció Bestioles de l’editorial Casals. Són tres llibres per cada curs d’infantil que treballen una emoció diferent cada trimestre:

P-3 Alegria, tristea i sorpresa.

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula P-4 Estimació, por i enuig. P-5 Vergonya, preocupació i il·lusió.

Per reflexionar…

Conclusions El tractament del tema de les emocions ha de partir del propi coneixement, del reconeixement dels altres i de la possibilitat d ´organitzar-nos de manera que puguem ser feliços i fer feliços els altres ( o al menys intentar-ho). S´ha de partir de l´activitat quotidiana, de la potenciació del grup, del diàleg i els intercanvis entre tots els que el componen i fins i tot de la participació de les famílies. El coneixement propi es recolza en el coneixement dels altres i aquestos dos coneixements han d ´avançar simultàniament.

Regina Ortí Neus Villalba Tutoria i avaluació a l’aula Cada persona viu i sent la vida amb singularitat pròpia; cada infant i cada adult és únic i irrepetible, i cadascú es mou en contextos diversos i amb models diferents, però podem avançar en el camp de les emocions si oferim ambients i situacions per parlar i poder posar en comú vivències i sentiments. Això suposa organitzar i donar temps i espai a la necessitat que tenen els infants de la comunicació de les seues vivències, dels seus èxits, de les seues pors i dels seus sabers. Es tracta de concedir la paraula als infants i potenciar l´escolta activa per contribuir al progrés i a la satisfacció personal de cadascú. Per tant, partirem de la activitat quotidiana i de la potenciació de tots els llenguatges, de la vida del grup i dels desitjos dels xiquets i xiquetes, tenint també cura dels límits; cercarem l´espai i el temps per expressar emocions, proposant tècniques integradores per canalitzar l´activitat dels infants dintre del treball habitual a l´aula. Una escola canviant, que deixa pas a l´escolta, que deixa lloc al plaer i a les ganes de descobrir, a les paraules, a compartir amb els altres esforç, dificultats, diversió i emocions. http://blocs.xtec.cat/teixintemocions/definint-sentiments/

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful