Niimero 3.

Preu: 3 €

HO

FELIP VENDRELL (I BARRlCALDA 1/1 SOL COTS • ROSER CAMPS

-. "." m~)'t· EL~:ciuE 00- SAaER PER A <GONREAIi" riRs NOSTnEs mORTAIm~SES .. " " .

- ~"" ' ~ " -.."" -, - , ~ / ,

~ PER A ENGRESCAR-S'HI ~ PR1ME.RES DECISIONS ~ LA TERRA, DE PROP

~ PREPARACrO DE LA TERRA ~ SEMBMR r PLANTAR

AJvrB POCA{1liRJ>~!~~ TIl<it~~#M,{ii~bu ptk· .

A INICIAR UN .. DEiiS;?'[RE.BAttS:.:~1"ES· ......•....... ··........,i;

G RAT'IFI CANT'S'])E;:ti;\:ID A.EAi]iEJ."N}\ ·A.~L III 01:\.'1' PERMET~ EL cOl\rrAd~fIE /\lvlBLA TltRRJ- J~.~s:t PLANTES, I D6NA EL GOr(;Dl~'LA'JlEC(!t~1)I;QicI6 fJE GENEROSOS FRUITS.

~4RPER A ENGRESCAR-S'HI

Potser voleu fer un hort, peru no us acabeu de decidir. Cap problema. De primer cal que us pregunteu pels vostres proposits i les vostres prioritats. Per exemple:

S I lJS AGRA1JA IVfENJAR FRESe i saber que mengeu i com esta prodult.

ACADACA$A -UN HORT

Sr VALC)REU la qualitat dels aliments.

51 lJS AGRAl)A el misteri de la vida i la natura.

EI president de la Generalitat, Francese Macia, va fer celebre ellema de «[a caseta i I'hortet», EI seu era un ideal compartit per molta gent i dut a la practica especialment en pa'isos com Franca. Diuen que la cura d'un hort es l'unica afici6 que dona mes del que s'hi posa. Lhort es una afici6 i un estil de vida. Per a molts es un ideal. Aqui us expliquern com convertir- 10 en una agradable realitat.

51 VOLEU EMPRAR unes hares tocant de peus i mans a terra, fent exercid.

51 VOLE"U CONTRIBtJI.R a reduir el consum de petroli ...

SIRESPONElJ (21JE sf, endavant. Nemes us cal dur a la practica els vostres proposits. Nosaltres us hi ajudarem.

- " v

4 ~ FEM UN HORT

«)·LAN-r---fl\ -S:': iV" BR 1\ -[ CRIA

I. 1 _[ fl.l ... L 1 J .\. f'i. ~ - _. Ct

r \!IlJRf\~ ANlE ALEGRIA»

UN HORT AL COR

Un hort es un tros de terra que vol ser mimat.

La dedicaci6 a l'hort demana un cert compromfs. No es que l'hort reclami la nostra presencia flsica constant, perc sf que reclama que el vetllem.

Hi ha un refrany que diu: «la dona i l'hort, un sol amor» , 0 sigui que l'hort reclama molta presencia i molta cura, i normalment dos hortolans en un mateix hort ja s6n multitud, perque cadascu fa les seves proves i en treu experiencies diferents.

-,' "

FEM UN HORT.__§) 5

~gRPRIMERES DECISIONS

6 0W FEM UN HORT

ON FE1v! L'I--IC)ItT? Lideal es que estigui encarat a sud. (La majoria de les plantes necessiten forca sol).

CAL TENIR aigua molt a prop.

M: ILLOR que sigui allunyat d' arbres grans, perque les seves arrels i .ombres ralenteixen el creixement de les plantes.

COM iES A PROP DE CASA, millor. AiXQ ens permet aprofitar estones rnortes; ens £acilita la collita, i podem vetllar-lo millor.

A PODER SER, Ieu-lo en terra plana, perque es mes fadl de treballar i els xafecs l' erosionen menys.

VAL LA PENA l)'ESCOLLIR indrets on antigament hi havia hagut horts, ja que son terres fertils i normalment responen a aquests criteris que hem enumerat .

• ,' y

A LINlel, ens cal decidir que volem plantar i en quina quantitat, Es bo d' estructurar I' espai pensant en l' acces per ales eines, per a treballar-hi, i per a la collita. Entre dos passadissos, l' espai maxim .es d'un 0 dos metres, per tal de poder arribar al centre des dels dos costats.

CAL PENSAR en protegir-lo amb cledes '0 tanques per tal que els animals (0 els desaprensius ... ) no el malmetin.

COST'A d' establir un calendari general per a l'hort, perque tot depen de l' alcada respecte el nivell del mar, el dima, 0 els diferents microclimes d'una mateixa zona. A tftol orientatiu, en els paquets de llavors que comprem se'ns indica l' epoca favorable de sembra. Tarnbe el planteraire ens informara sobre aixo. Ames, es bo d' escoltar els consells d'hortolans experimentats. El nostre propi bagatge a traves dels anys ens donara les dates idonies per a cada planta, tot i saber que no hi ha dos anys iguals.

rf

\

LES DIMENSIONS I ELTREBALL

Les dimensions de l'hort varien segons el temps que hi puguem dedicar i el que hi vulguem collir.

A ruol orientatiu, uns 100m2 d'hort demanen unes cine hores setmanals. En aquest espai es pot produir les hortalisses per a una 0 dues persones (segons la intensitat de conreus i la zona climatica),

Hi ha un refrany que diu: «Lhort petit i l'era gra~}) .

.. / t

FEM UN HORT~ 7

~~LA TERRA, DE PROP

Tot i que hi ha una gran varietat de terres, podem assenyalar dos grans grups: la terra forta i la fluixa. Vegem-ne les principals caracterfstiquess

r-rERRA FORTA. Es terra argilosa, li costa de filtrar l'aigua de les regades, pero al mateix temps aguanta be la humitat, Podem dir que son terres compactes. A vegades

:!~ fan entollament d' aigiies i aixo podreix les arrels. Es recomanable treballar aquestes terres a la tardor, ja que a l'hivern el gelles afina. Cal treballar-les amb bona sao (ni massa molles ni massa seques. Sobretot no s'han de treballar mai quan son molles).

PER A MILLORl\R

TOT TIPUS DE TERRA, L'IDEAL 13S MORTAR MATERIA ORGANICA: FEMS DESCOMPOSATS, COMPOST, ADOBS VERDS ...

TERHA FLU/Jut Sovint riques en sorra i pobres en materia organica, Laigua s'hi filtra facilment. Aguanten poc la humitat i s' assequen de pressa. S' escalfen mes que les terres argiloses, pero no conserven la calor. En podem dir terres esponjoses. Son bones terres, sempre que continguin nutrients per ales plantes.

',' f

8 ~ FEM UN HORT

'<L1\ CAJ-tC ENRIQlJEIX £L PARE

> I l###BOT_TEXT###gt;RRlJINA. Be FILL»

LA T'ERRA I LA CAL<;o Un terreny pac 0 massa calcari tambe pot ser un problema per a la vida d'un hort. Si hi ha un exces de calc, caldra posar-hi ferns descomposats en abundancia. Si n'es deficitari, farem l'aport d'esmenes calcaries (hi ha un sediment calcari d' algues anomenat litotame), Antigament, s'afegia calc; per pujar el ph de les terres acides, pero el temps ha demostrar que aquesta practica, a la Barga, destrueix la materia organica del sol.

LES 'fERRES FOSQOES. Quan la terra te un color fosc, ens parla del seu bon estat. En canvi les terres de color dar indiquen mancances en materia organica,

PER A SER FERTIL, la terrademaria freqUents aportacions de materia organica (restes.en descomposici6 de vegetals a animals que els organi~1I}<::$\rius com fangs, cues, insectes i bacteris que l'habiten,'~~cuidar~ de transformar) .

PROVA DE LA CALC:;

Els antics hortolans acostumaven a fer aquesta prova: posar un grapat de terra dins un pot de vinagre. Si comenc;:ava a bornbollejar volia dir que en aquella terra hi havia un exces de calc, Quan no fda cap bombolla, volia dir que era deficitaria en calc, Avui dia, podem fer l' analisi de la terra, i el parametre que ens indica alcalinitat (rnassa calc) 0 acidesa (poca calc) es el ph. A la major part dels

conreus els conve un ph d'entre 6,5 i 7,2 .

... !

FEM UN HORT 0W 9

~gl,PREPARACI6 DE LA TERRA

SI EL TERRENY l~S UN PRAT 0 un tros enva'it de plantes salvatges, l'hem de netejar d'herba (Ia dallern, 0 be usem la desbrossadora de motor, 0 be la tallem amb l'aixada, i l'apartem). Despres fanguem 0 llaurem el sol a un maxim de 15-20 centimetres de fondaria, Aixf netegem el sol i tenim la terra flonja. Cal respectar de no fer-he a massa fondaria, per no remoure els estrats de terra fertil ni colgar a massa profunditat la microflora activa.

LES FEINES DE PRE PARACI a

FANGAR. Tradicionalment, amb la fanga arrenquem una part de sol i la invertim.

Pero avui se sap que el bon treball amb la fanga consisteix en estovar el sol en profunditat, sense

invertir els estrats,

LLAURAR. Per mitja de

l' arreu, tibada per un animal o un tractor, voltegem el sol. Si es fa, cal no baixar a mes de vim centimetres de profunditat.

FRESAR. EI motocultor amb fresa treballa els 15 primers centimetres del sol barrejant les capes sense invertir-les totalment.

51 EL TERREl\fY JA I-IA ESTAf TREBALLA~r, cal estovar-lo, sense invertir les capes. Ens podern servir de la fanga pero la majoria d'horticultors usen motocultor amb fresa. LUS continuat de la fresa ens fa una capa de terra diflcilment franquejable per les arrels de les plantes i per aixo periodicament haurfem de treballar la terra amb mes profunditat, amb fanga, cultivador 0 subsolador. EI treball de la fresa no es I'ideal per a la bona estructura del sol i es nefast per la proliferacio de males herbes.

10 ~ FEM UN HORT

, «Ql) L EN 'TER.RA .ES ENTE:Sl ._

SE1V1Bl\!\ CLAR I CLJCL ESPE$)

I

,

FEM UN HORT ~ 11

tJLLA1\I1B LA FANGA

.iY i

\

:f\tend6 a la inversi6

,'cf estrats del sol. Cuideu de

;-~:: i

i rio voltejar Ia terra. La vida

J tnicrobiana es troba als [primers centimetres del sol i I necessita aire.

I La vida microbiana es el

) . d'e

i .conjunt essers que

'>.t.~;ln$£Ormen Ia materia 'or'ginlca per tal que les

plantes se'n puguin nodrir, 5i l' enterrern, ens tirem pedres ala teulada.

',' y

~~PREPARACI6 DJ:U\TF,RRA I ADOBS

ALI1ENrr PER A LA TERRA. La fertilitat del sol. depen de la quanti tat d'humus que teo Lhumus es la materia de color negre on hi ha les substancies minerals assimilables per les plantes. Lhumus miIlora l' estruetura de la terra i augmenta la eapacitat de retencio de l' aigua. Per tal de mantenir i millorar la fertilitat del sol, i obtenir aixf plantes rnes saludables i millors eollites, podem aportar l'aliment al sol de diferents maneres.

14 0W FEM UN HORT

ADOB O'ORIGEN ANIMAL. Eis ferns poden ser molt variables, i depenen principalment de l'alimentacio dels animals, de la maduraei6 al femer, aixf com de la bona 0 mala qualitat de la palla. El fern de cavall es mes adequat per ales terres fortes, ales quals els dona esponjositat. El fem de vaea es el mes adequat per ales terres fluixes, perque els dona consisrencia, Eis ferns de pore, ovella, i aus (gallinassa) demanen una major maduraci6 abans de posar-los a la terra, perque poden eremar les plantes.

<'.A P E-r [-C F Elv\ E IZ

1.) F 'I '-. ·r· >-[-of ·-i -R AN F 1:J >"> . ~ . . . l.J __ '\ [ ....'-

ADC)B LIQ.lJII). S'ha d'utilitzar nornes quan es vulgui obtenir un efecte immediat de l' ado bat. S' obte posant a macerar dins d'un bide una tercera part de fern en avancat estat de descomposici6. La resta del bid6 s' omple d' aigua. Es barreja, i una vegada diluit s'utilitza com a aigua de reg ales plantes que demanin amb urgencia un ajut per a arrelar 0 acabar amb exit una bona fruitada.

AOClB [)E COBEF{TTJRA. Es tracta de cobrir la terra amb residus vegetals (herb a 0 gespa), deixats airejar un parell de dies, perque no fermentin i no cremin la base de les hortalisses.

COMPOST. Fet a base de residus vegetals: herba, restes de verdures, dosques d'ou, marro de cafe i altre menjar (tret la carn 0 el peix), apilat tot a un raco de l'hort, humitejat i remenat de tant en tant fins que es descomposa, en un proces que pot durar de sis a datze mesas.

FEM UN HORT ~ 13

~~~PRJ3Pi\RACI6 DE r,l\ TERRA t Aooas

AJ)OB VERD. Consisteix en intercalar entre dos con reus (un cop recol-lectat el primer i abans de sembrar el segon) una sembra de lleguminoses (ja sigui veca, trefla,

favans ... ), perque aquestes plantes tenen la propietat de

fixar el nitrogen al sol. Tambe s'hi pot intercalar plantes d'altres families (com mostassa, segol, fajol. .. ). Quan les plantes estan en floraci6, les tall em 0 triturem, les deixem assecar sabre el sol durant uns dies, i les incorporem als primers centimetres del terra amb una fresa 0 aixada. Els adobs verds afinen la terra i son molt utils en terres argilases. Estimulen la vida microbiana del sol.

LADITA

«MAr PODMS FER BE A UN TEMPS:

BEURE, JAURE

I PLEGAR FEMS»,

14~ FEM UN HORT

l\tl'RES ADOBS. Sang en pols, unglots torrats ... Son subproductes provinents dels escorxadors, i son molt rics en nitrogen i altres elements.

_ADOBS QUI1ICS de sfntesi. Gens recomanables per a una agricultura respectuosa del medi i de la salut.

" 1

SEMBRAR I PLANTAR~~

SEMBRAR

Algunes hortalisses s'han

de sembrar directament a la terra on viuran tot el seu dele, ja que no toleren el transplantamenr (cas de pastanagues, raves, naps ... ). Per a d' altres s' aconsella de fer planter, per a tenir rnes cura 0 per a transplantar-les un xic crescudes quan

la temperatura a l'hort

es l' adient .

.: r

FEM UN HORT02> 15

~~SEMRRAR r PLANTAR

TRES MANERES DESEMBRAR

A RUIX. Amb el gest del sembrador esc amp em grapats de llavors pel sol, el mes uniformement que podem. Les enterrem amb l'ajuda d'un rasclet.

EN LfNIES. Obrim un sole, escampem les llavors, el tap em, i compactem lleugerament el sol.

A LLUCS. Obrim uns forats on hi posem les llavors, ala distancia que demana cada hortalissa.

160W FEM UN HORT

SElvlB:RAR es posar Ies llavors amb contacte amb la terra) per tal que germinin .

... '<, ...

AlViS, LA SEIviBRA A RUIX s'hi planten els espinacs, per exemple, Per sembrar a ruix cal experiencia per a fer una sembra regular. A mes, a mesura que creixen els conreus, aquest sistema dificulta els treballs de rnanteniment. Amb ";> la sembra en Ifnies s'hi planten les pastanagues. A Hues s'hi

planten, per exemple, les mongetes. /

PER REGIA GENERAL, les llavors s'enterren de tres,.

a quatre cops el seu diametre, i de preferencia menysque meso Un consell per ales llavors xiques es barrejar-les am~

.I .. -" i

sorra (en proporci6 1 de Havor per lOde sorra) "per tal.

d' evitar l' agiomeraci6 a l'hora de sembrar. .: .

LES LLA VO RS tenen una durada germinativa que varia segons el tipus d'hortalissa.

'.' ~

EL PLANTER I SEMBRAR I PLAN'I1\R ~~

l~L PLANI"ER. Es fa a partir de llavors de pIantes que hem deixat espigar i llavorar. El farem en un Hoc protegit, amb una bona terra rica en humus. EI podem fer en recipients que trobarern cornercialitzats 0 be en elements de recuperaci6 (caixes recuperades, pots de iogurt,

. oureres ... ). Lavantatge es que a l'hora de transplantar es fa amb un «pa de terra» i el xoc per a la planta es molt inferior que si es fa en arrel nua.

SI HENf FET UNA SElVfBRA rnassa espessa (tant en

els planters com en la sembra directa) ens caldra aclarir les plantes per tal que les que quedin tinguin l' espai suficient per a creixer sanes i robutes.

PC) l)ElVf COlvfPRAR els planters ja fets (ens estalviern la cura diaria que demanen), tot i saber que el nombre de varietats comercialitzades es molt limitat i que han estat seleccionades rnes pel rendiment que pel gust.

LADITA

«$1 VOLS BON PLANTER,

TV MATEIX TE L'HAS DE FER» .

• ' i"

FEM UN HORT ~ 17

~~Sl'MBRr\RJ PLANTAR I CONSELLS

PER A UNA BO-Nf\ GER1VfINACI(), procureu sembrar quan la terra sigui calenta. Ames, recordeu que ens caldra mantenir-la humida.

ELS DITS VERDS

HI HA GENT QUE TE UNA SENSIBILITAT ESPECIAL PER A LES PLANTES. SON ELS ANOMENATS «DITS VERDS»! QUE TENEN EL DO INNAT DE SABER CONEIXER, TRACTAR I FER VIURE ELS VEGETALS. COM TOT, AQUESTA HABIUTAT TAMBE S'APREN I ES POT TRANS METRE ALS QUE vENEN RERE NOSTRE,

18 ~ FEM UN HORT

[) HJEN (~lJE els planters fets a la internperie no s'han de sembrar fins que l'hortola pot seure, sense tenir fred, amb el cuI a l'aire sobre la terra destinada a sernbrar-hi el planter.

l~LS PLANTERS PRLlVlEREN CS de plantes delicades (com per exemple el tornaquet, el pebrot 0 I' alberginia) va be regar-Ios amb aigua tebia,

PJ:<.OC1JREU ESCALONAR les sembres a l'hora de fer planters, per tal que les collites no s' amunteguin.

A_['ENCIO ALES FRE[)C)RAI)ES tardanes. Es rnillor sembrar els planters un pel rnes tard que no massa aviat,

<<;C.A \/l!\NDA~ SSPESSA.A rIOLt.A,

1 Ct/\Rj-\_ i\L'F-{ORT»

ANTICS I-IOKfOLANS, molt abans que ningri hagues parlat de la simbiosi vegetal, sabien per experiencia que unes hortalisses plantades al costat d'unes altres, creixen amb mes ufanor 0 al reves, es debiliten fins a donar una escassa fruitada. Aquestes bones 0 males companyies entre

. verdures son degudes a l' olor que desprenen, als enzims, les hormones a els olis vegetals ...

BONES COMPANYIES

All i romaquet i pastanaga. Col, patata i remolatxa. Carbassa, blat de moro i enciam.

Fava amb blat de moro. julivert amb tomaquet.

MALES COMPANYIES

All amb pesol i fava. Col amb maduixa i tomaquet.

Carbassa amb patata, Fava amb all i ceba. Julivert amb enciam .

. "

FEM UN HORT~ 19

~~ Sl,MRRAR J prAN~rJ\R I EL TRANSPLANTAMENT

l~RANSPLANTi\_R es posar els planters allloc de l'hort definitiu, allf on es desenvoluparan. Per a fer-he, utilitzarem el plantador.

" '"'

I~/~'/""_ ,.,~, \ ....

\ \.. ...,.,... , ~ ,,"'" I .....

) , -.. 1- 1 ..

PLANTED MENTA .. .' J

... MANTE RATES I TALPS LLUNY DE L'HORT. LA MENTA NECESSITA HUMITAT I DEMANA SER CARA AL NORD.

,I

20 ~ FEM UN HORT

S I EL PLA'NT'ER es amb arrel nua, feu atencio a deixar

les arrels ben esteses dins la terra. Hem d' amassissar la terra al voltant de les arrels. Regueu les plantes acostant

al maxim la regadora al planco. En temps de calor, transplanteu cap al tard i protegiu les plantes ainb brots de boix 0 rornanl, durant uns dies. Aixf el sol no les atacara tanto Tambe dona bon resultat posar caixes de fruita de recuperacio damunt de les plantes transplantades, durant tres 0 quatre dies.

PER ALES P LANTES amb pa de terra, el transplantament es molt menys traumatic. Per tal que les arrels de les plantes transplantades puguin prosperar, manteniu Ia terra humida.

R01"ACI6 DE CONREUS I SIlMBRi\R r PLAND\R~~

PER 'fAL D'EVITAR la proliferaci6 de parasits i perque les arrels de les plantes treballin les diferents profunditats de sol, cal rotar els conreus dins d'uns rnateixa parcel-la. La rotaci6 es una practice molt bona perque contribueix a tallar l' equiIibri biologic de parasits i malalties.

CICLE DE ROTACIONS

Es tracta de canviar de grup de plantes cada vegada que introdutm un nou cultiu al mateix indrer, en l'ordre que ens indica el ciele de rotacions, Per exemple, si l'any pass at varem fer enciam (grup de fulla) en un Hoc concret, enguany resultara ideal

de fer-hi tomaquet (grup de fruit); i l'any sobre, pastanaga (grup d'arrel).

E

~

B

F

GRUPS HORTALISSES

A. HORTALISSA DE GRA Mongeta, pesols, Henries ...

B. HORTALISSA DE FULiA Enciam, escarola, espinacs ...

(I C. HORTALISSA DE FRUITS Carbasso, cogornbre, melo,

A tomaquets, pebrot ...

D. HORTALISSES D'ARREL Pastanaga, nap, raves ...

E. HORTALISSES DE BULB All; ceba, fonoIl. ..

F. HORTALISSES DE TUBERCLE Patata, porro, remolatxa ...

FEM UN HORT ~ 21

~ FEINES DE MANTENIMENT ~ L'ART DE REGAR

...• ~ PROTECCIO DE L'HORT

L'HORT DIA A DIA

DIUEN QUE [HORT NO VOL GENT'

EJXELEBRAOA, NI BOJA, NI IMPACIENT" Et. rosvr DEL BON I-IORTOLA ES ELOE QUI TREBALLA

CADA DIA, AlvIB ENTENIMEN1~ C()NSTANCIA, DEDICACIO, I UNA MICA I)'HtJMOR I IvrURRrERrA~·

c (~~~'\:~ • ,.

'.~ _" _;.

(J.>~,FEINES DE MANTENIMENT

LADITA «CAVAR S'ENDO LA PELL

TANT DEL JOVE COM DEL VELL»,

24.._§) FEM UN HaRT

C:AVAIZ_. Permet estovar Ia terra i airejar-la; i al mateix temps, suprimir Ies anomenades males herbes. Ho fern amb l'aixada, Cal cuidar de no rer-ho, pen), amb Ia terra massa humida, sobretot en sol argil6s. Per a caval' cal que la terra s' eixugui superficialment, EI fet de cavar permet a I' aigua i a l' aire de penetrar dins la terra.

[)ESC.ROSTi\R. Es una modalitat del caval'. Quan un tros es regat i eixugat en superflcie, passem amb I' aixada 0 el sartell superficialment a fi d' evitar que el sol s' encrosti. Aquesta operaci6 fa que es mantingui I'aigua dins Ia terra. De no fer Ia feina de descrostar, l' aiguas' evaporaria per capil-laritat,

[)ESI--IERBAR" Despres d'una bona pluja (0 d'una

bona regada), l'ideal es arrencar amb les mans les males herbes que s'hagin fet grosses enmig de les hortalisses del nostre hort,

«lfl'JA CAVADA

;\·' r· IYJ7[-Z ·1; ( f [~S IJE· G Z\ 'D q s· »

, ..f - ..J. _... -! '- ." -i .~f ,-\. .c, l--

CALc;AR .e Es tracta d'acostar terra amb l'aixada al peu de les plantes, Per a fer be aquesta operaci6, previarnent hem d'haver estovat la terra. EI calcar es pot fer: per a afavorir el desenvolupament de la part subterrania de la planta (cas de la patata); 0 be per a donar suport ales plantes (cas de les faves, pesols, mongetes i blat de moro); 0 be per a protegir del fred i ajudar a blanquejar (cas de porras i api).

PAI"LArC~E. Es tracta de cobrir el terra amb una cobertura vegetal (palla, ferns fresc i pall6s, restes vegetals ... ). Aixo ens ajuda a controlar I' evaporaci6 d' aigua del sol i en consequencia a mantenir el terra humit. Limita la proliferaci6 de males herbes, evita la cornpactacio de la terra per la pluja i el rec, i protegeix del contacte del sol maduixes, cogombres, melons i carbasses. Un cop descomposat, el pallatge es font d'humus per a1 terra. Cal dir tambe que en temps pluj6s, te l'inconvenient que augmenta les poblacions de cargols i llimacs.

FEM UN HORT ~ 2.5

LADITA «HORTA SENSE DE FRANC ES '---"''\.£YI

26 ~ FEM UN HORT

D lJRANT e ESTHJ, les millers hares per a regar s6n les de la matinada, quan les plantes han rebut la frescor de la nit. Tambe es pot regar cap al tard. (Si ho fern al migdia, una part d' aigua s' evapora i les gotes sobre les plantes fan l'efecte lupa i poden crernar-los els teixits), A I'hivern, conve regal' al mig del dia, durant les hares rnes calentes.

AL IvLES REC-ADES abundants i espaiades que no pas lIeugeres i frequents, ja que les arrels es desenvolupen aixf ames profunditat. Cal regal' de la manera «rnes dolca» possible per tal d' acompactar al minim el sol.

CAL E\lrrAR de mulIar les fulIes de les plantes sensibles a les malalties criptogamiques (com s6n per exernple el tornaquet, el mel6, el cogombre 0 la carbassa).

PER A PLAN'TERS i sembrats, les regades seran lleugeres i frequents, per tal d' activar la germinaci6.

«f-JOKf SENSE Al{;Uj\ J CA$A SENSE TEIJLA1-i

l~E EL Pi\G-ES 'D]~SClrLDAT»

l

r

CONSELLS

L'aigua massa freda sobta les plantes.

Les pl antes demanen rnes aigua al transplantar, a l'inici de floracio i en comencar la forrnacio de fruits i tubercles.

Si les plantes estan mristies pel dernatf vol dir que els falta aigua.

Per saber si heu fet bona regada, comproveu que el terra estigui moll fins a quinze centimetres de profunditat.

FEM UN HORT..__® '27

DITES

«LA MONGETA VOL AlGUA

AL MATl I AlGUA PER A BULLIR»,

«VIANDA D'ESTIU \ VOL RE GAD I U» ,

EXSUDACIO. Consisteix en un tub que supura aigua.

S'assembla al goteig en termes d'economia d'aigua, perc te I' avantatge que rega arreu del seu recorregut.

28 ~ FEM UN HORT

PER PRQTEG IR el vostre hort dels atacsde parasits i malalties diverses, respecteu aquests preceptes: agafeu plantes adaptades al terra i al clima; practiqueula rotacio de conreus; i no enterreu materia organica fresca.".

I=tEC() R[) EU Q U-E les plantes sanes i equilibrades son menys sensibies als atacs.

}

If (

No T'(),fS ELS INS ECTES son nodus, i molts d' ells (dits «auxiliars») ens ajuden en la lluita contra parasits, Lexemple mes conegut es el de Ia marieta que, tant en estat adult com larvari, es gran menjador de pugons.

EL VEIN-ATGE d'algunes plantes, per si sol, ja pot ser un remei contra certes malures. Els aIls allunyen part de lcs plagues de les maduixes (planteu-los a la vora), Cebes

i julivert fan certa repulsi6 de la mosca de les pastanagues. I el canem repel-leix una mica l' escarabat de la patata.

EN AQUEST MANUAL ENS LIMITEM A ESMENTAR LES MALALTIES I ELS PAMSITS MES FREQOENTS A L/HORT. Arxf MATEIXI US EXPLIQUEM ELS REMErs MES BASICS PER A COMBATRtLS.

FEM UN HORT..._@ 29

~ PROTECCrODE L'HORT I PLAGUES {REMEIS

. C:ARGOL0.1 LLliVIACS. Son nefastos per als petits

s- . -planconsa.Ia primavera, sobretot en temps humit. Sur ten

, ··'~i~~iij:lt.de nit, i de dia s'amaguen. Perque no entrin ales

~: {i ;plal"lt~s},podem encerclar els conreus amb reguerons de

ELS MILLORS REMEIS·. ;' ,/~ ···t~ii4ra 0 serradures. Tambe podem posar trampes en

, " ",. , i.' ,',:; .' "$~afates reciclades (la trampa consisteix en una barreja de

CONTRACARqOLS,tLLIMACS ' .. " j',/,";.:' .

el mill()r.~.d~i~a~t~ule~.,R:<;"'· iX,':,###BOT_TEXT###quot; farina i cervesa. Lolor els atrau i els cargols i llimacs hi

planxes dedtistiHfFh6rt( queden ofegats). Comercialrnent, existeix tambe un

perque s'hi amaguin. Cada producte ecologic fet a base de fosfat ferric, que fa perdre

mati els podeu capturar, 1

la gana a aquests anima ons (i que no es perjudicial per a

d' altres esp ecies) .

CONTRA EL PUG6, podeu preparar una solucio eficac, que consisteix en diluir un quito de sab6 en cine litres d'aigua, Ruixeu aquest Hquid ales plantes. AiXQ treu la grassa que protegeix el pugo, i l'animalo mar cremat pel sol. Poseu el liquid de bona hora al matl.

PUG() ~ N'hi ha de Iorca tipus. Aquests essers xuclen la saba de les plantes. El mes conegut es el puga negre de la fava, maduixa, carxofa i mongeta. Un altre remei es pulveritzar purl d' ortiga. (El purl d' ortiga s' obte amb el liquid del ferment d' ortigues en aigua i barrejant el lfquid que en surt amb aigua).

30.._§) FEM UN HORT

L/\_ j\.:\ f\ FZIE>CA PC)~r AI,[ZTBAR

. ;-\_ JV\ENJf\F\ FINS A 60 PUGONS PERDIA

l

~

I

,

ELS BONS INSECfES

eUS 1 abus que se sol fer de productes antiparasitaris fa que matem no solament els parasits sino tambe els insectes Mils. Hi ha molts petits animalons que no destorben la feina de I'hortola sin6 que la reforcen, perque s'alimenten dels insectes perjudicials.

FEM UN HORT ~ ;31

~~"'~~ '_L.~PROTECCI(J _D£ j~'I--:IORT I PLAGUES I REMEIS

MfLDIU. Es un fong que ataca Ia fulla. Necessita humitat i temperatura alta, i tambe es potencia en perfodes sobtats de sequera, ja que les plantes que den estressades. Potser es la rnes nefasta de totes les malalties criptogamiques (de Ies fulles). La nostra acci6 es a nivell preventiu, i no sempre eficient. A mes, cal repetir-la cada vegada que les condicions li son favorables. Hem de pulveritzar les plantes amb caldo bordeles (producte comercialitzat, i permes en agricultura ecologica, fet amb sulfat de coure). Tambe podem pulveritzar solucions de purl d' ortiga i cua de cavall, Un altre remei preventiu es cargolar un filferro de coure ales soques i tiges de les plantes que cal protegir.

REMEI POPULAR

EL VINAGRE 138 UN REMEI CASOLA QUE SERVEIX PER A FER FORA DE L'HORT ALGUNES MALURES. VA BE CONTM ELS FONGS. POSEU DE DUES A TRES CULLERADES PER CADA LITRE D1AIGUAj I ESQUITXEU LES PLANTES ATACADES.

~ERUGA .DE LA C()L. La papallona blanca de la col fa la posta d' ous sota les fulles i les erugues que en surten destrueixen les fulles de la planta. Un insecticida d'origen vegetal es la rotenona, obtinguda d'una planta tropical anomenada pelitre. Es pot comprar.

32 ~ FEM UN HORT

i .",

LESCARA_BA'T _DE LA PArAIA~ Aquest parasit fa les seves postes sota les fulles de les patates (pero tambe ataca albergfnies i tomaquets, sobretot albergfnies). EI mal gros el fan les larves quan surten en busca d' aliment. La no stra acci6 (ecologica) es el producte anomenat ro ten ota. Ames, recentment s'ha comencat a comercialitzar un bacteri que destrueix el sistema digestiu d'aquests animals, Si no tenim malta extensi6 de conreu, I'ideal es recollir els escarabats a rna el mes sovint possible, per tal que no p~ngUIn.

I~ ou». Popularment conegut com a fum, pel seu color blanquinos. Se sol apreciar el seu atae en conreus com per exemple els carbassons oles carbasses. Lordi es un fong, i es desenvolupa en perfggera'estres per ales plantes (en el cas d'una sequera puntti~,.p-er exernple). Per combatre aquest fong, podetrt'pulYyflrzar $bfre damunt de les fulles

afectades. .j ,)1, i' . ,

':;;:-'.:_','. -.

INSECtICIDES NATURALS

Son productes que actuen per contacte. Ataquen el

~ sistema nervios del parasit i ;f!!!!! Ii prcdueix un efecte de xoc, Per rant, no son productes preventius. Van .~ destinats a fer front a ~ la plaga, una vegada

'la tenim. dins de l. {Y/<, l'hort,

~--~~, I~-'

~LtL~~

" ,

FEM UN HORT..._@ 33

LA BARRACA DE L'HOR;tOLA

i·········11t<"

]}E SElviPRE ELS I-JORTOLI\RlsrfAN l~&trJ~'r

'.: /'//''';

THAC;U'rS PElt AIXECAI{_ ()RIGINALS,lB1j\;RRACONS

ON GlJARDEN LES EINES IDE1v[E.$.EStRIS DE LI-IORT. AQlJI 'US OFERIM IDEE,Sl,jf CONSELLS QUE P(_)DEU GUi\R1JAR A LA VC)$ttfRA BARRACA.

"., </-./,.. •

t '

1

1./:

r:!..~~~"'··":'·r_ , ......

t?i~ifil;JCALENDARI DE L HORTOLA

EXEMPLES

CEBA; hi ha una sembra a l'octubre i es transplanta al marc, hi ha una altra sembra al febrer i es transplanta al maig.

PATATA: hi ha una sembra de febrer a maig, i una altra de juny a juliol en fund6 de la zona i l'alcada. Es fa amb tubercles, no llavors.

56 ~ FEM UN HORT

j y

I

"* La durada germinativa es la capacirar en temps que te una Ilavor per a germinar. ** Ens referim a 1a mongeta verda. La seca te lin rendiment de 0,2 a 0,3 kg/m2,

FEM UN HORT ~ 57

~iZaJLES EINES DE L'HORT

:58 ~ FEM UN HORT

1. FANGA. Ens en servim per a estovar i airejar la terra.

2. AlxADA. Ens en servim per ales tasques de caval' i calcar,

3. RASCLET. Lutilitzem per a anivellar el terreny.

4. SARTELL. Per a descrostar, arrencar herbes, collir cebes ...

5. PLANTADOR. Per a fer el farat a l'hora de transplantar.

6. PLANTADORA. Ens en servim per a la sembra de Hues.

7. ARPIoTS. Per a collir patates.

8. FORQUETES. Per a escampar compost, recollir herbes, remenar ferns ...

9. PULVERITZADOR. Per a disseminar els preparats que han de

protegir els conreus.

10. RASQUETA. Estri de fusta per a treure la terra de les eines.

11. PALA. Ens en servim per a carregar terra, compost ...

12, 13, 14. CARRETO, CISTELLA I GALLEDA, per al transport.

15. GANNET. Per a tallar hortalisses, lligades, etc.

16. REGADORA. Per a regar els planters.

17. CORDILL. Ens ha de servir per a la plantaci6 en lfnies, per exemple.

i

f~ I

\

rl

I T I

MONOCULTOR AMBFRESA

Estri motoritzat, amb pales que remenen la terra al voltar sobre un eix horitzontal. Aquest es el monocultor rnes popular entre els petits horticultors.

MONOCULTOR AMBRODES

Estri motoritzat a dues rodes, en el que podem acoplar diferents eines per al treball de la terra (fresa, cultivador, arrcu, sembradora ... ) .

FEM UN HORT ~ 39

UNTREBALL

MOLT PERSONl\L/"-"CADA HORT EStJNj\.' EXPERIENCIA INbiVibU4L,

I VOL SER VISCUT EN PRIMEM PERSONA.

40 ~ FEM UN HORT

,EL L\/IES BAsIC~ es estimar el que fern.

__.

Es JC)[f RECC)1v1A._l\fABLE portar un dietari per tal d' ana tar les dades de plantaci6 i sembres, aixi com les nostres observacions, ja que tot aixo ens servira de referenda en anys posteriors.

P_ER A FACILITAR LA GERIvfINACI() podem posar les llavors en aigua unes hares.

]~LPEJ\rlS I1vJ.JVIADUR i poe fermentat no es gens aconsellable, pel fet que sol portar larves, bacteris i fl-O'ridures. Ames, es font d' exces de nitrogen al sol i (rin_va~iRns de puga.

, .... - ~ .'

-', \ .

J~~~JS1TdlviA(:LUETS tenen un gust molt mes intens //plantats -per sabre dels 1.000 metres d'alcada. EI problema es, pero, que hi tenen un dele de vida molt curt.

I

-r

I

PER A FER_ els tomaquets resistents al mfldiu, va be de posar uns brats d' ortiga al peu de la planta un cop Ia transplantem.

PER AL BC}N' i\llANTENUvIENT de les cines, netegeules al final de la temporada i poseu-hi oli amb un pinzell. ""

-'~"---~ ' ... '-

I_,A P()STURA mes intel-ligent d'un bon hortola es la de no donal' I' esquena al progreso Cal rnantenir una aetitud d' obertura, pero amb vigilancia, respectant allo de bo que te la tradici6 i l' experiencia, per no enlluernar-nos davant el produetivisme i I' us desmesurat dels productes qufmies.

QUAN NC) ENS FEJ els propis planters, hem d'evitar de comprar els planters a vivers molt allunyats de la zona del nostre hort, ja que el planter que ens poden oferir pot demanar unes caracterfstiques climatiques molt diferents allloe on finalment haura d' arrelar,

-,

CONSELLS '.

Per a .treure Iesortigues $ens(1ig~ants, i~bans...-de tiba};de~ vabepassar-se les m~6s gels cabells.

Les planres de carbasso, mongeteres i blat de moro, quan es pIanten juntes

s' ajuden una a l' altra. Les fulles grans dels carbassons protegeixen la terra i Ia mantenen fresca i humida.

Les mongeteres, a naves de les arrels, fixen el nitrogen de l' aire dins la terra, i els llargs espigots del blat de moro ofereixen la seva alcada perque les mongeteres s'hi puguin enfilar.

FEM UN HORT ~ 41

CONSELLS

Cuideu que l' estruetura del balco aguanti el pes del vostre hort.

Per a alleugerir el pes dels testos, podem barrejar argila expandida amb la terra.

42 ~ FEM UN HORT

FINS I 'TOT al bell mig d'una ciutat, podem plantar les nostres verdures. Nemes ens cal un terrat 0 un balco, uns quants testos, i ganes de fer-ho.

ENS CALDRA descartar d'entrada les plantes d'arrels massa grans (patates, carxoferes, naps ... ), aixf com aquelle. de gran envergadura (carbasses, melons, dndries ... ).

LES fJIIvIENSIONS IJELS 'rES'[OS, caixons 0 jardineres haurien de ser d'entre 20 i 35 centimetres de fondaria per 30 040 centimetres de diametre. Eis caixons quadrats son ideals per l' ocupaci6 d' espai. Cal que tinguir forats per a desaiguar. El millor material per a aquests recipients es la ceramica, ja que es mes resistent als canvis de temperatura. EI plastic es practic per la seva lleugeresa. Convindria descartar els recipients de metall perque aquest material transmet canvis sobtats de temperatura a la terra, i aixo perjudica la plantacio.

-i;~-- ( «PLANTIS 8L qk0Lu\~Ntre$ PEUS"

. I

SUBSTRACTE

A l'hort urba es preferible usar substracte.

Es compra en botigues del ram i n'hi ha de molts tipus, fins i tot n'hi ha d'elaborats segons metodes ecologies. Consisteix en preparats a base de turbes, compost, escorces.i., i son rics en nutrients per a les plantes. Per tal d'allargar-li la vida, va be de mantenir i enriquir el substracte amb adobs (com rnes naturals miller).

FEM UN HORT ~ 45

44 ~ FEM UN HORT

!.oi........ _.

LES VARIE'rA.I'S l)'I-IC)RTALISSA rnes adients per a cultivar al balco son els raves, els tornaquets (de prcferencia els de fruit petit), els enciams (de preferencia les varietats que es poden taHar i tornen a creixer), les mongetes, els pesols, les cebes, els alls, el julivert, i algun pebrot, si ens fa molt deler.

I>ES PLANTES AR01vfATI()~U.ES s'hi donen be. Proveu de-fer-hi menta, rornanl, farigola (tambe dit tim6), marduix, sajolida i alfabrega. Per a la terra de les plantes arornatiques mediterranies podem fer una barreja d' un ten; de sorra per dos tercos de substracte.

L~IDEAL ES Q_UE EL NOSTRE BA_LC6 tingui un minim de sis hares de sol per dia, pero de no ser aixi,

no cal que ens preocupem, perque encara podem cultivar hortalisses de tardor-hivern, com poden ser cols, broquils, bledes i espinacs.

CJN Sf DO PLE f)E 'TERRA 1 GORi\lJAT .

E'~~ ]~D- r '\J ]YE1'" '\ ~IYLAN'_~;~]\iI"IT T1'!~ -DUIXERE'S-

;-:> ~ -:J _ _( ,'. r-, 1~ :.,. )_ J j\ /~- -- i' ~ .. t\ _ .. _ _ ~.::'

1JN COP PREPARA~rs ELS TES'f05 0 jardineres, ja podem sembrar les llavors 0 transplantar els planters.

Penseu que en una jardinera d'uns 40 centimetres .: .: ..

quadrats, podem posar-hi quatre enciams, 0 be quatre /

plantes de fava, 0 quatre plantes de pesols, 0 quatre j

mongeteres. 0 be dues albergfnies, dues plantes de pebrots 0 dues tomaqueres.

CURA AlvIS EL VEN'T. Moderadament el vent es ,~, benefici6s, perque renova constantment r oxigen, pero quan bufa fort pot fer caure el pol-len i les flors, trencar brots, i fins i tot afavorir algunes rnalalties ambientals.

I I

l

I I

I

t

CAL RESPEC"IAR la norma fonamental de no plantar juntes hortalisses amb les mateixes necessitats (repasseu el cide de les rotacions). Tampoc podem plantar successivament el mateix tipus de planta en un mateix test, ja que esgotarfem rapidament la fertilitat de la terra.

FEM UN HORT~45

-;("":"~- ... .:_.~~

'''/'''>,l1]J L11-IOI:<:r Ar, BiUC6

46 ~ FEM UN HORT

PROCUREO FER ROTr\CIONS. Per tal de no

tenir tota la temporada la terra ocupada amb el mateix cultiu, haureu de distingir les hortalisses entre aquelles que son precoces i aquelles altres que son de dele llarg, i buscar possibles compatibilitats entre elles. En acabar

l' estiu, haurem de plantar les varietats tardanes, que en molts casos ocuparan la terra tot l'hivern, fins ala proxima primavera.

])URANT ELS 1-1ES()S mes calents, i en temps venros, haurem de regar els testos mad i vespre. Podem cobrir la supertlcie de la terra amb palla 0 altres productes d' origen vegetal per tal de frenar l' evaporacio,

L AVANTKfG E de l'hort al balco es que practicament no ens cal lluitar contra els parasits, ja que moltes malalties nornes es propaguen quan una plantad6 es forca massificada.

l'

f )

I

t

I

EL Mea DE LES ENDEVINALLES

Neix ben verd i mor ben roig, i es mes buit

que el cap d'un boig.

aorqod 1;)

Ve de l'hort i es planta bona, i sa fulla ens fa profit,

si el seu nom dius a persona, no estara gaire agra'it.

-eP~lq Ef

Collita mes grossa de res no se'n fa.

En cull eI qui estima, en te l'estudiant,

en te aquell que neda, i en te l'hortola.

FEM UN HORT~47