You are on page 1of 7

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SEETDiC SEE Trastorns del Desenvolupament i Conducta

RECOMANACIONS PER AL CONTROL DE LA CONDUCTA EN L’AULA

Ingredients bàsics per al control de la disciplina: • Identificar la causa de la conducta. • Prevenir els problemes. • Oferir alternatives de solució. • Establir regles amb expectatives realistes. • Planejar abans d’actuar davant a una conducta determinada. • Donar conseqüències lògiques a la conducta. • No assigni la conseqüència en moments de crisi o conflicte. Per al control de la conducta o comportament d’un grup, es requereix no només dels elements bàsics de contingut, si no davant de tot una actitud positiva. Per a aconseguir-ho és necessari que l’educador aconsegueixi tenir paciència, autocontrol, tolerància i expectatives realistes. Les regles han d’estar clarament definides, de tal manera que indiquin com comportar-se, abans d’entrar en una relació de confiança amb l’alumne, tingui una sessió amb l’estudiant en privat i demostri-li el seu interès per tenir una bona relació amb ell o ella. Ha de percebre que se li està donant cert grau de control de la situació sense desvalorar l’autoritat del professor. Identifiqui les zones de perill, és a dir, el lloc, la persona o la situació e la que l’estudiant pot crear problema. Normalment, és quan arriba una persona aliena a l’aula, quan hi ha una activitat fora de l’aula, quan la feina assignada és difícil o molt fàcil o quan un company és molt susceptible. Utilitzi l’incentiu abans que el càstig, ja que és un “reforç positiu” de part de l’educador, és motivador, per exemple, un “copet” a l’esquena, un somriure, el dret a ser líder en una activitat, o donar el privilegi de reduir la quantitat d’un treball. Ser constant, significa que, davant el trencament de la regla establerta prèviament, s’afronti la conseqüència, tanmateix, s’ha d’avaluar la situació en un context realista en el que s’analitzin tots els factors. Utilitzi la retroalimentació amb freqüència, doncs a través d’aquest procediment es pretén que l’estudiant conegui la opinió que es té del seu comportament. Actuï, però no sobreactuï, és a dir, davant situacions particulars mantingui una actitud moderada, recordi que l’equilibri permet una millor anàlisi de la situació, si sobreactua pot reforçar la conducta, doncs es converteix en una forma de ser el centre d’atenció. No reaccioni amb emoció en el moment del conflicte, doncs es tendeix a respondre impulsivament davant situacions imprevistes i es prenen decisions i solucions inadequades, per això, es recomana planificar la decisió.

No personalitzi, prengui una decisió molt professional i no s’involucri en sentiments, comprengui que existeix una dificultat i, encara que li afecti personalment, ha de mantenir el respecte, però sense personalitzar la resposta. Sigui constant i conseqüent amb el que diu i fa, no permeti que el seu estat d’ànim determini l’aplicació de les regles. La constància dóna seguretat amb respecte al que s’espera. Procuri que les conseqüències siguin immediates. No esperi gaire temps per donar la conseqüència i documenti totes les intervencions i situacions. Utilitzi la comunicació assertiva, eviti la comunicació agressiva i eviti la crítica. Sigui clar i concret respecte a la situació i la conseqüència respectiva. Elabori una llista de possibles incentius, defineixi segons les condicions de treball i recursos una llista d’incentius i una llista dels deures que vostè li pot sol·licitar. Utilitzi l’acord (fórmula de contracte) Defineixi quin és el problema o la conducta que s’ha d’eliminar. Parli amb l’estudiant a soles i presenti-li el problema, demani que exposi possibles solucions. Estableixi per acord mutu la regla i la conseqüència corresponent. Defineixi quan es reuniran de nou per avaluar la seva efectivitat. Si no funciona busqueu en conjunt alternatives de solució. Si no reacciona, pot citar als pares a una reunió i li ho fa saber amb anticipació.

El càstig ha estat utilitzat com la forma tradicional de controlar la conducta. La majoria interpretem el càstig com quelcom que busca penalitzar a la persona per fer alguna cosa malament, pretén senyalar i indicar la mala conducta i reforçar el mal que s’ha fet. Existeix a més a més, la creença equivocada de que mentre més intens sigui el càstig, més efectiu és el resultat. Des d’aquesta perspectiva és il·lògic pensar que algú desitgi ser castigat. El control o canvi de conducta no indica necessàriament que hi hagi hagut un Aprenentatge. En el cas dels estudiants que presenten conductes disruptives, els càstigs són tant freqüents que fins i tot perden efectivitat.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SEETDiC SEE Trastorns del Desenvolupament i Conducta

CICLE D’INTERACCIÓ EN LA CONDUCTA DESAFIANT

Es dóna una ordre

NO Resistència i desafiament OBEDIÈNCIA

SI Una altra interacció

Pressió SI Augment del desafiament

Augment de la pressió SI

Enuig i resistència

CÀSTIG I AGRESSIÓ

Marina Peña, Manual para Educadores. Qué hacer y cómo hacerlo.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SEETDiC SEE Trastorns del Desenvolupament i Conducta

ESTRATÈGIES PER A AFRONTAR LA CONDUCTAR DESAFIANT

El que NO s’ha de fer davant una conducta desafiant

NO entri en una lluita de poders buscant guanyar o dir la última paraula, fent sentir al nen/a o al jove que vostè és qui té el poder. No promogui l’argumentació o la discussió davant una situació específica amb la finalitat de convèncer-li que vostè té raó. NO critiqui ni utilitzi comunicació agressiva. NO confronti ni pressioni conductes o accions en moments de crisi. NO pressioni per corregir a l’estudiant en moments en que estigui alterat o en crisi. NO estableixi càstigs en moments de conflicte. NO pregunti per què? (vostè ha de saber la resposta).

Recomanacions de com donar una ordre

Miri’l als ulls. Sigui ferm. Que la seva expressió s’avingui amb l’ordre. Si és un nen/a petit i està amb una “rabieta”, esperi a que es calmi. Asseguri’s que ha entès el que se li ha dit. L’ordre ha de ser clara. S’ha de donar una ordre a la vegada. L’ordre ha d’indicar el que es vol que es faci. No ha de ser presentada com un favor o una pregunta. S’ha d’establir un període de temps per complir-la.

Prevenció de l’agressió a l’aula

No respongui amb violència ni hostilitat. Desenvolupi un ambient positiu. No permeti conductes agressives a l’aula. Previngui el conflicte. Eviti confrontar a l’estudiant en públic. Ofereixi alternatives per a canalitzar l’enuig. Sigui afectiu. Estimuli la conducta positiva. No critiqui. No entri en argumentacions o discussions. Sigui ferm però ignori la conducta si el provoca.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SEETDiC SEE Trastorns del Desenvolupament i Conducta

Marina Peña, Manual para Educadores. Qué hacer y cómo hacerlo.

RECOMANACIONS METODOLÒGIQUES I ASPECTES DIDÀCTICS

Recomanacions per adaptar el sistema d’ensenyament

Mantenir un ensenyament actiu i especificar de manera contínua la conducta que s’espera de l’alumne quan fa feina. Pràctiques graduades i ús explícit de reforçament social per donar suport no només al rendiment, sinó al fet de posar-se a fer la feina. Molt entusiasme en l’aspecte organitzatiu: ensenyar a l’alumne a planificar abans d’actuar (des de coses simples com preparar “tot el material necessari” abans d’iniciar una tasca fins a aspectes més complexos de la resolució de problemes). Augmentar l’estimulació de les tasques (necessitat de canviar formats, introduir novetats, etc.) Permetre a l’alumne un accés continuat a les instruccions de “com es fa” en totes les tasques, fins i tot, durant els controls d’avaluació. Fer servir un sistema d’autoreforçament individual i col·lectiu dins l’aula. Alternar en una mateixa prova o control diferents formes d’avaluar (opció múltiple, fals i vertader, desenvolupament de preguntes, frases per completar, avaluació oral,…)

Aspectes didàctics

Combinar curts períodes d’atenció amb acció manipulativa (principi d’activitat). Les tasques s’han de dividir en etapes breus, determinar el temps de feina i atenció, i ajustar la seva feina a aquest temps, que poc a poc s’anirà augmentant a mesura que progressi (principi de seqüenciació). No es pot passar d’una etapa a l’altra fins que no hi hagi constància d’assimilació de coneixements (principi de progressió).

L’alumne necessita contínuament saber els efectes de la seva actuació mentre aprèn, no demorar reforçament ni ajudes (principi de feedback). L’alumne ha de poder seguir el seu ritme, fins i tot amb adaptacions curriculars específiques per àrees (principi d’individualització). En iniciar qualsevol aprenentatge nou, el mestre s’ha d’assegurar que els primers intents siguin exitosos, i així augmentarà la seva sensació de competència (principi de l’èxit).

Marina Peña, Manual para Educadores. Qué hacer y cómo hacerlo.