You are on page 1of 7

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SEE Trastorns del Desenvolupament i Conducta SEETDiC

1.2 ORIENTACIONS EN SITUACIONS CONCRETES Proposem algunes estratègies que poden ajudar a afrontar els problemes que presenten a l’aula i que poden ajudar a millorar el seu comportament, però no són una vareta màgica que resoldrà tots els problemes. La creativitat de cada mestre/a i aquestes aportacions, permetran millorar la conducta i aprofitament escolar del nen/a i la seva relació amb nosaltres i amb els seus companys. CONDUCTES MÉS HABITUALS S’aixeca sovint • • • • • Recordar la norma abans de començar “ningú vindrà a la meva taula si no té el treball acabat”. Concretar una senyal privada que li recordi la norma. Assegurar-nos que disposa de tot el material necessari per realitzar la tasca. Reforçar la conducta correcta (exemple m’agrada molt veure que fas bé la feina) Aplicar la conseqüència més lògica en cas d’incompliment de la norma (per exemple: perdre temporalment el privilegi de seure).

Interromp constantment • • • • • Oferir la norma per escrit o amb un dibuix (per poder intervenir has d’estar en silenci) Pactar els senyals silencioses com a recordatori (fer un toc, picar l’ull, intentar estar a prop d’ell) Aprofitar situacions d’altres nens per donar-li un model correcte (a veure preguntaré aquest nen que està assegut i en silenci) Quan el nen continua, oferir recordatoris com per exemple: ara és el meu torn de parlar i el teu d’escoltar, quedant en silenci i aixeca la mà) Amb nens poc autònoms podem oferir un mitjà addicional per reclamar ajuda (pot disposar d’una tarja vermella que posarà sobre la taula per demanar ajuda del mestre/a)

Molesta als companys de la taula • • • Buscar un company que sigui un bon model de comportament Si es pot, dedicar un temps per parlar dels sentiments que genera en els seus companys quan els trenca les coses, parla molt, envaeix l’espai dels altres... Oferir-li un espai per treballar correctament (presentar-ho com un lloc on pot estar tranquil, mai com un lloc perquè no molesti)

• •

Elogiar-lo quan treballa correctament (m’agrada molt com estàs treballant amb el teu company) En cas d’incompliment podem aplicar el temps fora* amb la consigna de : “quan puguis treballar en silenci tornaràs”.

*El temps fora: es tracta d’escollir un lloc, dins de la mateixa aula i que no tingui gaires estímuls, pot ser una cadira, un racó...). S’aplicarà un minut per cada any del nen exemple: un nen de cinc anys se li aplicarà com a màxim 5 minuts. Un cop finalitzat el temps fora es convida al nen a continuar amb la tasca. Perd el control, crida i té actituds desafiants • • • Aplicar estratègies anteriors. Si perd totalment el control se l’haurà de treure de la classe. Hem d’evitar l’abús de l’expulsió de l’aura, doncs aquesta estratègia no afavoreix l’autocontrol del nen amb TDAH. Com alternativa podem pactar tres advertiments: 1.- Aixecar-se i estar dret al cantó de la cadira. 2.- Estar al final de la classe dret. 3.- Anar fora de l’aula.

Va com una moto • • • • • Reforçar en tot moment les bones conductes (per exemple quan camina a poc a poc, quan va en fila al pati...) Ignorar algunes conductes inadequades (fresses, moviments, parla en veu baixa...) Podem permetre alleugerir la tensió física (esborrar la pissarra, anar a buscar alguna cosa, beure una mica d’aigua...) Ensenyar tècniques de relaxació i autocontrol (la tortuga) Preveure moments clau que sabem que perd l’autocontrol: sigui una tasca complicada, moments d’activitat...

1.3.- EXEMPLES D’ACTUACIONS EN LES SITUACIONS MÉS FREQÜENTS

NO FA LA FEINA, ESTÀ MOLT DISPERS: Hem de partir de la premissa que “els nens amb dèficit d’atenció, no poden treballar gaire estona continuada quiets o sense rebre un reforç”. Estructurem en temps més curts la feina per ell (pot ser la mateixa que la resta de la classe). Per exemple, si han de fer tres exercicis, sumes, etc... li donarem la mateixa feina que a la resta de nens, però li demanem que ens la vingui a ensenyar quan acabi el primer exercici, amb això aconseguirem: Que s’animi a fer-ho ràpid, perquè la feina li resulta curta.

-

-

-

-

El podem felicitar quan ens ho ensenyi, això l’animarà a fer ràpidament el següent. Si ha fet quelcom malament, per exemple la Lletra, podem dir-li que ho arregli o bé que s’esmerci més per fer la propera. (Si això li diem quan ha acabat la fitxa es frustrarà i estarà molt més desmotivat que abans de començar). Li estem donant l’oportunitat de venir a veure’ns i rebre atenció més freqüent de manera legal, fet que reduirà les demandes d’atenció d’altres tipus. (Aquests nens criden l’atenció de manera negativa si no aconsegueixen destacar de manera correcta). Li estem donant l’oportunitat que es mogui, fet que millora la qualitat de la seva concentració durant el temps que s’hagi d’estar assegut. Són nens que no aguanten gaire temps treballant asseguts. Quan volem més concentració, el fem treballar en una taula individual. Cal que això no s’enfoqui com un càstig –s’aconsella que aquesta taula estigui de cara a la paret i prop de la pissarra. Amb això li facilitem la concentració per la tasca i reduïm les molèsties que origina sovint als altres nens (els companys d’aquests nens, s’acostumen a queixar de que parla, es mou, dóna cops de peus...). Per les tasques de grup, pot seure en una altra taula amb més nens. De fet, va molt bé tenir a la classe algunes taules individuals aïllades –a disposició- dels nens que en un moment donat, necessitin aïllar-se per poder treballar més bé.

Reforçar-lo “regalant-li” la nostra atenció quan està treballant assegut. Ens aixequem de tant en tant i tot passejant per la classe, ens aturem a observar la feina que està fent. Li podem dir que ho està fent molt bé, preguntant-li si té alguna dificultat o simplement amanyagar-li el cap.

S’AIXECA CONTINUAMENT DE LA CADIRA. Això ho fa generalment perquè li és realment molt difícil estar gaire estona assegut i també per la necessitat que té de cridar l’atenció del mestre. Podem fer el següent: Quan ens ve a trobar sense la feina acabada, l’ignorem Per tal que aquesta mesura sigui efectiva, li hem de deixar molt clares les normes molt abans: “ no et pots aixecar fins que hagis acabat – l’exercici, la suma, el problema, i si necessites res, aixeques la mà des del teu lloc i esperes a que jo et vegi”. Si això li diem quan ens ve a trobar a destemps, li estem donant l’atenció que ell busca, encara que el renyem, de fet l’estem premiant (qualsevol cosa abans que passar desapercebut). Quan està treballant assegut, anem al seu lloc a veure’l Sobre tot si fa poc que l’hem ignorat, per aixecar-se a destemps (veu clarament que pot aconseguir millor la nostra atenció si compleix amb la nostra norma

“aixecar-te i anar a trobar a la mestra, només quan acabis la feina” , que no pas si no la compleix. Si som conscients de que necessita moure’s, però s’esforça en treballar bé i en el seu lloc. Podem donar-li un respir fent el següent: mentre està assegut treballant, li demanem que vagi a una altra classe a portar una nota (encara que sigui falsejada). Però molt de compte! No li podem dir, si està aixecat o molestant, ja que ho enregistrarà com un premi. En tot cas, si s’ha aixecat i ens adonem que ja no aguanta quiet, primer aconseguim que s’assegui a la taula, per exemple felicitem als nens que ho estan fent o els repartim quelcom d’interès i un cop faci una estona que el tenim assegut, l’enviem a fer l’encàrrec. S’AIXECA CONSTANTMENT PER ENSENYAR-NOS LA FEINA SENSE ACABAR Repassem les normes abans de començar la classe: “ningú pot anar a la taula de la senyoreta si no ha acabat la feina, qui tingui un dubte que aixequi la mà i jo m’acostaré al seu lloc” Si ens ve a trobar abans d’acabar la feina, l’ignorem per complert Potser dirà que no entén una cosa, que li falta material, o qualsevol excusa. És igual, la norma està clara i per tant ignorem les seves demandes. Quan avorrit torni al seu lloc i el veiem treballar (o al menys intentar-ho), ens podem passejar per la classe interessant-nos pel que estan fent els nens, -inclòs ell- i així comprovarem si de debò té dubtes. Com que atendre’l en el seu lloc no va contra les normes, al apropar-nos i atendre’l així premiem-reforcem amb la nostra atenció, aquesta actitud. Si contràriament, l’haguéssim atès a la nostra taula abans, estaríem alimentant que se salti les normes. Si comença a cridar la nostra atenció distraient als companys, molestantlos o fent tonteries que interfereixen la feina del grup. Apliquem el –temps fora- . Recordant que interrompre la classe i renyar-lo seria donar-li l’atenció que busca inadequadament. Com que ell ja sap les normes (“qui no vol treballar se’n va a descansar fora”), ens limitem a agafar-lo del braç i conduir-lo fora de la classe mentre seguim explicant quelcom o parlant amb altres alumnes. A ell ni ens el mirem ni li direu res (no hi ha cap mena d’intenció per a ell). Al cap de cinc minuts (no cal gaire més temps) no serem nosaltres qui el faci entrar, demanem a un altre nen que li digui que ja pot entrar i que li expliqui que és el que estem fent. D’aquesta manera evitem el perill de que es comporti així per obtenir de nosaltres una atenció extra. Un cop ja està treballant de la manera correcta, discretament ens interessarem per la seva feina. Comprovarà així que té tota la nostra atenció quan està treballant bé i que no la té quan procura molestar als demés. ES DISPERSA MOLT I NO ESCOLTA

El fem participar en l’explicació, aguantant el material, repartint-lo, etc... Li fem sovint preguntes fàcils, per tal d’animar-lo en veure que sap la resposta. Cal evitar fer-li preguntes de les de –t’enganxo per no escoltar-. Se sentirà en ridícul i les conseqüències poder ser al revés del que busquem. Ens acostem a la seva taula i des d’allà continuem l’explicació, quan veiem que ja està desconnectat. Podem preguntar o felicitar a algun nen proper a ell i que està molt atent. Això augmentarà les possibilitats de que “imiti per tal de ser felicitat ell també”. Ens acostem a la seva taula i seguim explicant a tota la classe mentre recolzem la mà a la seva espatlla.

ES FRUSTRA FÀCILMENT QUAN LES COSES NO LI SURTEN I REACCIONA MALAMENT. Això ens demostra que hi ha molt baixa tolerància a la frustració i que no té autocontrol pel que fa a les seves emocions i potser també la tasca que ha de fer li resulta massa difícil pels coneixements que té. Coses que podem fer: Li ensenyem maneres alternatives de reaccionar. Demanar ajuda a la senyoreta o a un company. Quan ja no es deseperi i sàpiga demanar ajuda, el farem reflexionar: Per què et sembla que no ho entens?, has provat de tornar-ho a llegir?... Adaptar l’exigència a l’escassa capacitat de control. (Veure el punt de NO FA LA FEINA...) Hem de controlar més contínuament el seu treball. Per tal de que rebi reforç positiu per la feina ben feta i que la correcció no sigui un drama. Tot i tenint en consideració la seva situació emocional, no l’hem de sobreprotegir amb compassió. Si la feina li ha sortit malament, li caldrà fer-ho de nou però fent servir les consignes rebudes respecte a demanar ajuda o estratègies per treballar. Ell sent que no serveix, no pot i si el compadim reforcem aquests sentiments d’incapacitat. Li hem de demanar que repeteixi la feina, fragmentant-li en porcions més petites, felicitant-lo per cada una ben feta, donant-li recursos per autoavaluar-se i amb això li trametem el missatge de que CONFIEM EN ELL, EN LES SEVES POSSIBILITATS i LI RECONEIXEM L’ESFORÇ. MOLESTA ALS NENS DEL VOLTANT Hem de tenir clar que un nen amb hiperactivitat no és un company agradable per treballar, es mou contínuament, llança coses a terra, dóna cops de peu

sense voler, parla alt, no treballa, molesta... A més a més acostumen a voler ser el centre d’atenció, fet que comporta que al no destacar en coses positives, faci tonteries per cridar l’atenció. Aquí caldrà que estem alerta per veure si molesta per falta de control ho està fent per cridar l’atenció. Veiem que és per falta de control L’ajudem posant-lo a una taula individual, mai com un càstig si no com una ajuda que l’afavoreix. Evitarem que incomodi als altres nens i en conseqüència que sigui més ben acceptat, que millori la integració social a la classe. Veiem que ho fa per cridar l’atenció: Apliquem el “temps fora”

VOL SER EL PRIMER DE LA FILA I ACABA BARALLAT AMB TOTHOM Podem establir un ordre de la fila o bé encomanar-li una responsabilitat Sortir per ordre de llista. El que ahir va sortir primer avui és l’últim i així tots són primers un dia o altre. Sortir per ordre de taules, donant prioritat a la taula que ha treballat millor, o ha recollit millor, etc. El podem fem encarregat d’esborrar la pissarra o de tancar la classe. D’aquesta manera ha d’esperar a sortir l’últim i no pot barallar-se amb ningú.

Podem fer servir de premi, el privilegi de sortir el primer Fem un tracte amb el nen, de manera que cada vegada que baixi i pugi correctament dins la fila del pati, (sense crits, empentes ni baralles), a la tarda a l’hora de sortir, tindrà el privilegi de ser el primer. Si al matí molesta, no només perd el privilegi de ser el primer, si no que passa a ser l’últim de la fila. Aquesta manera de fer, serveix d’entrenament per aguantar la frustració que suposa ser l’últim.

Recull d’estratègies per a nens amb TDAH per Alícia Bravo. Extret de Fundació ADANA