Giovenale VEGEZZI RUSCALLA

Colonia piemontese
in Calabria

Studio etnografico (1862)

Institut d'estudis occitans de París
Documents per l'estudi de la lenga occitana
ISSN 2117-9271 - N°109

Giovenale Vegezzi es a l’esquèrra de l’imatge de cobèrta.

Giovenale Vegezzi Ruscalla
Colonia piemontese in Calabria. Studio etnografico
Reproduccion anastatica de l’article pareishut en 1862
dens la Rivista contemporanea.
Introduccion de Joan Francés Blanc.
© 2016 Antenne parisienne de l’Institut d’études occitanes (IEO Paris)
Documents per l’estudi de la lenga occitana (ISSN 2117-9271) n°109
ii

ENSENHADOR
La descobèrta deus vaudés de Calàbria
(Joan Francés Blanc)..................................v
Colonia piemontese in Calabria. Studio
etnografico
(Giovenale Vegezzi Ruscalla).....................1

iii

Documents per l'estudi de
la lenga occitana
Un centenat de numeròs ja pareguts.
Darrièras parucions
n°103. Raymond Four. Phonétique occitanienne
(dialecte d'Aurillac)
n°104. Abbé de S***. Dictionnaire françois-languedocien (1756)
volum I: A-D
n°105. Abbé de S***. Dictionnaire françois-languedocien (1756)
volum II: E-Z
n°106. Frederic Mistral. La lenga provençala o lenga d'Òc (1856)
n°107. Friedrich Morf. Vom Ursprung der provenzalischen
Schriftsprache (1915)
n°108. Josèp Condò Sambeat. Vocabulari aranés (1915)

Lista complèta e libres de descargar a res-non-còst:
http://ieoparis.free.fr/delo.html
English presentation: http://occitanism.wordpress.com
Notices en français: http://langue-occitane.blogspot.fr

iv

La descobèrta deus vaudés de
Calàbria
Joan Francés Blanc
Giovenale Vegezzi Ruscalla ei un deus grands linguistes
italians de la «purmèra generacion pre-ascoliana», valent
a díser que barrejèva dens los estudis consideracions
linguisticas, politicas e etnograficas. La lenga ei doncas
drin estremada darrèr digressions «etnograficas».
Aqueth article lo podot escríver au parat d’ua enquista
sus las etnias de l’Itàlia navèra reünificada comandada
per lo generau Alberto Lamarmora. A l’epòca la Guàrdia
n’èra pas «piemontesa», e se pòt díser que lo qualificatiu
Vegezzi n’ei l’autor. L’article de Vegezzi hè lo punt sus çò
qui’s sabèva de l’istòria de l’arribada deus vaudés en
Calàbria, a la Guàrdia mès tanben a Montaut (Montalto)
e autes lòcs. S’acaba damb un chicòi vocabulari
comparatiu.
Vegezzi èra vasut a Turin, lo 3 de decémer de 1799.
Maridat damb ua eiretièra de l’ostau nòble Ruscalla,
podot hornir aqueth dusau nom au son en 1840.
En 1829, escrigot un Memoriale storico statistico intorno
ai valdesi applicato al r. ministero degli affari esteri di
s.m. il re di sardegna demorat inedit.
Enter 1830 e 1835 tribalhèt a ua enquèsta suus parlars
piemontés en copiar lo metòde de Coqueret de Montbret
v

(versions de la parabòla de l’enfant prodig). Los sons
tèxtes eston publicats en 1853 per Bernardino Biondelli
(Saggio sui dialetti gallo-italici).
En 1860 publiquèt un estudi La nazionalità di Nizza ont
donèva arguments istorics (autors latins) ende guardà’s
Niça en Itàlia a maugrat l’apartenéncia a un espaci
«provençau» deus mei grands («della lingua dei trovatori
o d’oc al sud, estendosi al di la dei Pirenei fino a Murcia
e al di qua dell’Alpi fino alle loro radici. La linea che
separa la Francia in queste due sezioni percorre una
curva che partendo da Bordò giunge a Neuchâtel
toccando Angoulême, Guéret , Digione e Besanzone»).
A maugrat d’aquò, Savòia e Niça passèn a l’estat francés
la medisha annada. Vegezzi estot tanben l’autor d’un
tèxte qui demandèva la supression deu francés en los
parçans
d’Itàlia
que
l’emplegàvan
com
lenga
administrativa o religiosa (Vaths Vaudesas, Aosta). Son
Diritto e necessità di abrogare il francese come lingua
ufficiale provoquèt reaccions de las hòrtas per exemple
en la Vath d’Aosta, ont Jean Baptiste Cerlogne respondèt
en compausar «La Valdôteine».
D’ua cèrta manèra èra la linha ideologica deus
romanistes d’estat que s’inventèn los concèptes de
galloromania o italoromania shens nat critèri aute que
las termièras politicas (Gaston Paris, Paul Meyer, mei
recentament Giovan Battista Pellegrini).
La mei grand part de l’òbra sabenta de Vegezzi estot
consagrada a la lenga romanesa: estot lo purmèr a
vi

ensenhar aquera lenga en l’universitat italiana, estot
tanben un militant ende la liberacion e l’unificacion deus
principats romanés, e se’n bremban mei uei en Romania
qu’en Itàlia. Tanben estot cònsou generau de Romania en
Turin. Se devèt arrestar d’ensenhar qu’èra vasut avugle.
Morigot en 1885 a Turin.
Lo numèro de 1862 de la Revista contemporanea se
tròba en linha suu sit de l’Internet Archive, a l’adreça:
https://archive.org/details/rivistacontempo06unkngoog

Bibliografia
Giovenale Vegezzi Ruscalla. Diritto e necessità di
abrogare il francese come lingua ufficiale in alcune valli
della provincia di Torino. Commento storico di Franco
Bronzat ; post-fazione di Daniele Jalla. Turin: Provincia di
Torino, 2011.
Luiza Marinescu. "Giovenale Vegezzi Ruscalla and the
first romanian litterature courses in Italy". Comunicacion
al collòqui Discourse as a form of multiculturalism in
litterature and communication. Tîrgu Mureş: Arhipelag
XXI Press, 2015. [Resumit en anglés, article en romanés].
"Giovenale Vegezzi Ruscalla". Article en la Enciclopedia
României. En linha:
<http://enciclopediaromaniei.ro/wiki/Giovenale_Vegezzi_Ruscalla>


vii

Occitània

Mapa © Domergue Sumien e Lingüistica Occitana

“The ancient language of the South France, was called la langue
d'oc, from the sound of its affirmative particle. From this
circumstance, the country has been called Occitanie, and a specific
portion of it, Languedoc. The French have lately formed a new
adjective, Occitanique, to comprize all the dialects derived from the
ancient tongue.”
Sharon Turner, The history of England (during the middle ages),
London, Longman, Hurst, &c. 1814.

viii

1

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

2

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

3

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

4

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

5

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

6

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

7

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

8

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

9

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

10

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

11

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

12

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

13

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

14

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

15

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

16

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

17

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

18

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

19

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

20

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

21

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

22

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

23

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

24

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

25

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

26

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

27

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

28

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

29

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

30

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

31

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

32

COLONIA PIEMONTESE EN CALABRIA (1862)

33

« [la] lingua dei trovatori
Giovenale Vegezzi
o d’oc al sud, estendosi al
Ruscalla
di la dei Pirenei fino a Colonia piemontese
Murcia e al di qua
in Calabria. Studio
dell’Alpi fino alle loro
etnografico
radici. »
(1862)
(Giovenale Vegezzi)

Un deus purmèrs estudis sus
la lenga de la Guàrdia
(Guardia Piemontese).
Presentacion
per Joan Francés Blanc.

Colleccion Documents per l’estudi de la lenga occitana n°109

IEO Paris - 31, rue Vandrezanne - 75013 Paris
http://ieo.paris.free.fr
Totes los volums son descargadís sul sit:

http://ieoparis.free.fr/delo.html