You are on page 1of 119

Universitat de Girona

Departament de Didctiques Especfiques


rea de Didctica de la Matemtica
ngel Alsina

Les matemtiques intuitives al 0-3

IV JORNADA DINTERCANVI DEXPERINCIES


de les llars dinfants del Departament dEnsenyament
Barcelona, 01-07-16

ESQUEMA
1.

Introducci: quines matemtiques aprenen els infants


de 0 a 3 anys? com les aprenen?

2.

Diferents tipus de coneixements matemtics dels 0 als


3 anys: qualitats sensorials, quantitats, posicions i
formes, atributs mesurables.

3.

Propostes educatives dels 0 als 3 anys des duna


perspectiva globalitzada.

4.

Conclusions generals.

1. Introducci: quines
matemtiques aprenen els infants
de 0 a 3 anys? com les aprenen?

1.1. Quines matemtiques aprenen els


infants de 0 a 3 anys?

Abans dels tres anys els infants aprenen coneixements matemtics


intutius i informals:

Les matemtiques informals es refereixen als coneixements intutius que els infants
usen en el marc d'experincies informals, i que permeten anar desenvolupant el
seu pensament matemtic.
Les matemtiques intutives i informals posen els fonaments necessaris per
poder accedir a les matemtiques ms formals:

La connexi ms important en els primers aprenentatges


matemtics s l'existent entre les matemtiques intutives,
informals, que els nens han aprs a travs de les seves
experincies, i les que estan aprenent a l'escola (NCTM, 2003,
p. 136).

1.2. Com aprenen les primeres


matemtiques els infants de 0 a 3 anys?

Educaci
integral
Propostes
educatives
en diferents
espais

Leducaci integral dels infants

1. Autonomia i
iniciativa
personal
8. Habilitats
matemtiques

2. Habilitats
motrius

3. Habilitats
comunicatives
i lingstiques

7. Habilitats
simbliques

6. Aprendre a
aprendre

4. Habilitats
artstiques
5. Habilitats
socials

Propostes educatives en diferents espais

Les propostes educatives poden plantejar-se en espais de diferents


mides:

Microespai: espai de les interaccions lligades a la manipulaci dels


objectes petits.
Mesoespai: espai dels desplaaments dels infants, s l'espai que
cont un immoble, que pot ser recorregut per un nen, tant a l'interior
com en l'exterior.
Macroespai: espai pel qual els infants no poden, amb els mitjans
normals, obtenir una visi global simultnia.

Microespai

Mesoespai

Macroespai

2. Diferents tipus de coneixements


matemtics dels 0 als 3 anys

Estudi realitzat durant 5 anys (2011-2015) amb tots els infants de


les EBM de Girona.

Documentaci de les accions matemtiques en situacions d


exploraci de lentorn, manipulaci i experimentaci de materials i
joc: fotografies i vdeos.

Posterior interpretaci de les accions: confrontaci en equip


(educadores i equip de directores).

Accions referents a les qualitats sensorials


dels 0 als 3 anys
Identificaci de
qualitats sensorials

Comparaci de
qualitats sensorials

Reconeixement de les Classificacions


caracterstiques
criteris qualitatius.
sensorials
dels
objectes.
Ordenacions
criteris qualitatius.
Agrupacions
per
criteris qualitatius.
Correspondncies
qualitatives.

Observaci de canvis
senzills a nivell
qualitatiu
per Canvis qualitatius en
els objectes i l'entorn
immediat.
per

Seriacions.

Reconeixement de les caracterstiques sensorials


dels objectes

10

Agrupacions per criteris qualitatius

11

12

Classificacions per criteris qualitatius

13

Ordenacions per criteris qualitatius

14

15

Correspondncies qualitatives

16

17

Seriacions

18

19

Canvis qualitatius en els objectes i l'entorn


immediat

20

21

La panera dels tresors


(E. Goldschmied)

Per infants de 6 a 12 mesos aproximadament.

Finalitat inicial: descobrir de qu estan fets els objectes.

Una panera de vmet de 30 cm. de dimetre per 8 cm. dalada


aproximadament.

Uns 50 objectes en el seu interior fets de materials diversos:


materials naturals, de fusta, de metall, de vidre, de roba, etc.

22

El joc heurstic (E. Goldschmied)

Per infants de 12 a 24 mesos aproximadament.

Finalitat inicial: descobrir quines accions podem fer amb els


objectes.

Materials: bosses, objectes contenidors i materials diversos.

Fases:

Preparaci: focus
Experimentaci lliure
Recollida, tot classificant el material.

23

24

25

26

27

28

El tnel sensorial

29

30

2.1.
Lgica:
qualitats
sensorials

2.4.
Mesura:
magnituds
contnues

3. Propostes
educatives
globalitzades

2.2.
Numeraci
i clcul:
quantitats

2.3.
Geometria:
posici i
forma

31

Accions referents a les quantitats


dels 0 als 3 anys
Identificaci de
quantitats

Comparaci de
quantitats

Comprensi dels principals Correspondncies


quantificadors (molts, pocs quantitatives.
i alguns) i d'algunes
quantitats elementals (un, Seriacions.
dues, tres).

Observaci de canvis
senzills a nivell qualitatiu
Ajuntar, afegir, unir o
reunir, agrupar, sumar, etc.
Treure (llevar), separar,
restar.

Inici del compteig dels


elements d'una collecci.
Distinci entre els nombres
escrits i altres tipus de
representacions externes
(lletres, dibuixos, etc.).

Comprensi dels principals quantificadors (molts,


pocs i alguns) i dalgunes quantitats elementals
(un, dos, tres).

32

33

Inici del compteig dels elements duna collecci

34

35

Correspondncies quantitatives

36

37

Seriacions

38

39

Juntar, afegir, unir o reunir, agrupar, sumar, etc.


Treure, separar, restar

40

41

La panera dels tresors


(E. Goldschmied)

Per infants de 6 a 12 mesos aproximadament.

Una panera de vmet de 30 cm. de dimetre per 8 cm. dalada


aproximadament.

Uns 50 objectes en el seu interior fets de materials diversos:


materials naturals, de fusta, de metall, de vidre, de roba, etc.

Finalitat inicial: descobrir de qu estan fets els objectes.

Altres finalitats: reconixer quantificadors i quantitats


elementals.

42

El joc heurstic (E. Goldschmied)

Per infants de 12 a 24 mesos aproximadament.

Materials: bosses, objectes contenidors i materials diversos.

Fases:

Preparaci: focus
Experimentaci lliure
Recollida, tot classificant el material.

Finalitat inicial: descobrir quines accions podem fer amb els


objectes.

Altres finalitats: reconixer quantificadors i quantitats


elementals (molts/pocs, un, dos, ..), fer agrupacions per criteris
quantitatius, correspondncies quantitatives, seriacions,

Un a cada
got

43

Tots els gots

Un negre,
un vermell

44

Un tap a
cada anella

Un pot a
cada tap

Totes les
anelles

45

2.1.
Lgica:
qualitats
sensorials

2.4.
Mesura:
magnituds
contnues

3. Propostes
educatives
globalitzades

2.2.
Numeraci
i clcul:
quantitats

2.3.
Geometria:
posici i
forma

POSICIONS I
FORMES

IDENTIFICAR
POSICIONS I FORMES

RELACIONAR
POSICIONS I FORMES

OPERAR POSICIONS I
FORMES

Reconeixement de
posicions i de formes
Agrupacions delements
segons la forma

Relacions espacials

Canvis de posici
Canvis de forma

Classificacions
segons la forma
Aparellaments
Seriacions

46

Continguts de posicions i formes


dels 0 als 3 anys
1r cicle (Decret 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels
ensenyaments del primer cicle dEducaci Infantil)

Orientaci amb autonomia en els espais habituals i quotidians i inici en l's de


termes relatius a lespai (aqu, all, dins, fora, amunt, avall).

Accions referents a les posicions i les


formes dels 0 als 3 anys
Identificaci de
posicions i formes

Comparaci de
posicions i formes

Observaci de canvis
senzills de posicions i
formes

Reconeixement de la
posici relativa, l'adrea
i la distncia en l'espai.
Reconeixement
d'algunes
propietats
geomtriques
elementals
de
les
formes.

Relacions
espacials
elementals.
Relacions simples a
partir de les propietats
geomtriques de les
formes: classificacions,
correspondncies
i
seriacions

Observaci
d'alguns
canvis de posici (a
travs de girs, etc.)
Observaci
d'alguns
canvis de forma (a
travs de deformacions,
composici
i
descomposici
de
formes, etc.)

47

Reconeixement de la posici relativa,


la direcci i la distncia en l'espai

48

49

Reconeixement d'algunes propietats geomtriques


elementals de les formes

50

51

Relacions espacials elementals

52

53

Classificacions i correspondncies per criteris de


forma

54

Observaci d'alguns canvis de posici (a travs de


desplaaments, girs, etc.)

55

56

Observaci d'alguns canvis de forma:


deformacions, composici de formes, etc.

57

La panera dels tresors


(E. Goldschmied)

Per infants de 6 a 12 mesos aproximadament.

Una panera de vmet de 30 cm. de dimetre per 8 cm. dalada


aproximadament.

Uns 50 objectes en el seu interior fets de materials diversos:


materials naturals, de fusta, de metall, de vidre, de roba, etc.

Finalitat: reconixer posicions (dins-fora) i descobrir les propietats


geomtriques bsiques de les formes (rodolen-no rodolen; etc.).

58

El joc heurstic (E. Goldschmied)

Per infants de 12 a 24 mesos aproximadament.

Materials: bosses, objectes contenidors i materials


diversos.

Fases:

Preparaci: focus
Experimentaci lliure
Recollida, tot classificant el material.

Finalitat: reconixer posicions i propietats geomtriques


bsiques de les formes.

59

A sobre, a
sota, a dalt de
tot, a baix,
A dins

T forma
rodona,
rodola,

A sobre de /
a sota de

60

Al costat

2.1.
Lgica:
qualitats
sensorials

2.4.
Mesura:
magnituds
contnues

3. Propostes
educatives
globalitzades

2.2.
Numeraci
i clcul:
quantitats

2.3.
Geometria:
posici i
forma

61

Accions referents als atributs mesurables


dels 0 als 3 anys
Identificaci datributs
mesurables
Reconeixement d'alguns
atributs mesurables dels
objectes
(grandria,
massa,
capacitat,
temperatura, etc.).
Identificaci del temps
(dia, nit, mat, tarda, etc.).

Comparaci datributs
mesurables

Observaci de canvis
senzills en atributs
mesurables
Relacions simples a partir Observaci d'alguns canvis
dels atributs mesurables a partir de composicions i
dels
objectes: descomposicions.
classificacions,
ordenacions,
correspondncies
i
seriacions.
Seqncies temporals.

Reconeixement d'alguns atributs mesurables dels


objectes: mida, massa, capacitat, temperatura, etc.).

62

63

Identificaci del temps (dia, nit, mat, tarda, etc.).

64

65

Relacions simples a partir dels atributs mesurables


dels objectes: classificacions, ordenacions,
correspondncies i seriacions

66

67

Seqncies temporals

68

69

Observaci d'alguns canvis (de longitud, etc.) a


partir de composicions

70

71

3. Propostes educatives dels 0 als


3 anys des duna perspectiva
globalitzada

72

3.1. Les bosses tafaneres


(EBM La Baldufa, Girona)

La compra, els nadons, la platja, el bolso, dexcursi, el pcnic

Qualitats sensorials

Agrupaci segons el color

73

Classificaci per criteri de color

Correspondncia qualitativa

74

Quantitats

s social dels nombres

Enumeraci: inici del comptatge

75

Posicions i formes

Reconeixement de posicions i formes; composici de forma

Atributs mesurables

Reconeixement de la mida: gros-petit

76

Relacions segons el pes

3.2. Imaginar per construir, construir per imaginar


(EBM Garb, Girona)

Proposta dactivitat amb envasos

77

Qualitats sensorials: agrupacions, aparellaments i seriacions

78

Quantitats: reconeixement de quantificadors i quantitats elementals

79

Posicions i formes: lnia recta ; horitzontal i vertical; costat

80

81

Posicions i formes: a sobre- a sota; a dalt- a baix

Posicions i formes: composici de formes (amb finalitat simblica)

82

Reconeixement dels atributs mesurables: curt-llarg; ple-buit;

83

3.3. Accions matemtiques en installacions


artstiques
(EBM Mas Balmanya, Sant Feliu de Guxols)

Installaci artstica 1

84

Identificaci de qualitats sensorials


Reconeixement de
la textura

Identificaci de qualitats sensorials

Reconeixement dels colors

85

Identificaci de qualitats sensorials

Agrupacions pel color

Comparaci de qualitats sensorials

Classificacions pel color

86

Comparaci de qualitats sensorials

Correspondncies qualitatives: aparellaments

Comparaci de qualitats sensorials

Seriacions

87

Identificaci de quantitats
Comprensi dels principals quantificadors

Identificaci de quantitats
Enumeraci: inici del comptatge

88

Comparaci de quantitats

Correspondncies quantitatives

Comparaci de quantitats

Seriacions segons la quantitat

89

Observaci de canvis senzills de tipus quantitatiu

Agrupar, reunir, afegir, ...

Identificaci de posicions i formes

Identificaci de la posici relativa: a dins, a fora, a sobre, ...

90

Identificaci de posicions i formes


Identificaci de formes:
lnia recta

Identificaci i observaci de canvis senzills en atributs mesurables

Composici de la longitud: llarg

91

Installaci artstica 2

Identificaci de qualitats sensorials

Reconeixement de qualitats sensorials: els colors

92

Identificaci de qualitats sensorials

Agrupacions segons el color

Comparaci de qualitats sensorials

Classificacions pel color

93

Comparaci de qualitats sensorials

Correspondncies qualitatives: aparellaments

Identificaci de quantitats

Comprensi dels principals quantificadors

94

Identificaci de quantitats

Inici del comptatge delements

Comparaci de quantitats

Correspondncies quantitatives

95

Observaci de canvis senzills de tipus quantitatiu

Afegir, reunir, ...

Identificaci de posicions i formes

Reconeixement de la posici relativa: sobre-sota

96

Identificaci de posicions i formes

Reconeixement de formes

Identificaci datributs mesurables


Reconeixement dalguns atributs mesurables: petit-gros

97

Comparaci datributs mesurables


Classificacions segons la mida

Comparaci datributs mesurables


Relacions segons els atributs mesurables:
associacions

98

3.4. Espai de llum i foscor: propostes


educatives amb la llum negra
EBM Coloraines (Fornells de la Selva, Girona)

Material: oueres tallades en diverses formes; pilotes de diferents mides; arrs,


macarrons i pedres pintades amb pintura fluorescent; pilotes de tennis; pots
dexperimentaci decorats amb figures geomtriques als taps i amb molta i
poca aigua fluorescent en el seu interior, etc.

Qualitats sensorials

Agrupacions segons la decoraci dels pots: llisos o amb puntets

99

Classificacions segons el color del material

Correspondncia qualitativa: Introdueix el pal de color rosa pel


forat del mateix color

100

Correspondncia qualitativa segons el color de les pilotes i llocs de


louera

Seriacions segons el color de la figura geomtrica pintada al tap


i/o la decoraci del pot (llis o amb puntets)

101

Seriacions segons la decoraci del pot


(llis o amb puntets)

Canvis qualitatius

102

Quantitats

Comprensi dels primers quantificadors: molts

Comprensi dels primers quantificadors: moltes

103

Comprensi dels primers quantificadors: tots

104

Inici del comptatge delements: un, dos, ...

Reconeixement de nmeros escrits

105

Correspondncia quantitativa: un pot a cada m

Correspondncia quantitativa: una pilota/un pal a cada


lloc de louera

106

Seriaci

Observaci de canvis senzills de tipus quantitatiu: afegir

107

Posici i forma

Reconeixement de la posici relativa: a sobre

Reconeixement dalgunes propietats geomtriques elementals de les


formes: lnia recta

108

Reconeixement dalgunes propietats geomtriques elementals de les


formes: quadrats

Observaci dalguns canvis de forma: composici i descomposici de


formes (amb finalitat simblica: una caseta, un cam, ...)

109

Construcci de figures amb forma quadrada, triangular i rectangular

Atributs mesurables

Reconeixement dalguns atributs mesurables: la capacitat (ple-buit)

110

111

La mida: gros-petit

112

La massa: pesa-no pesa

113

Correspondncia segons la mida: Pilotes grans,


mitjanes i petites pel tub corresponent

Ordenaci segons la massa

114

Composici de la longitud: ms alt

4. Conclusions generals

115

La llar dinfants pot ser un escenari idoni perqu els


infants de 0 a 3 anys explorin l'entorn, manipulin i
experimentin amb diversos materials i juguin d'acord
amb les seves possibilitats, necessitats i interessos.

En aquestes experincies informals poden comenar usar


de manera comprensiva i efica els primers
coneixements matemtics.

Perqu aquestes primeres experincies es converteixin


en situacions educatives rellevants, no nhi ha ha prou
amb oferir als infants un entorn ric en estmuls o
materials atractius.

s necessari, a ms, comptar amb professionals


altament qualificats, que ofereixin propostes
educatives adequades i que spiguen interpretar
adequadament les accions que realitzen els infants
en el marc d'aquestes propostes.

L'esfor est a les nostres mans, i la recompensa a les


mans de tots els nens i nenes.

116

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Alsina, . (2011). Com desenvolupar el pensament matemtic. Vic:


Eumo Editorial

117

Alsina, . (2011). Aprendre a usar les matemtiques. Vic: Eumo


Editorial

Alsina, . i Xarxa dEBM de Girona (2015). La descoberta del


pensament matemtic a lescola bressol. Barcelona: Rosa
Sensat.

118

Alsina, . (2015). Matemticas intuitivas e informales de 0 a 3


aos. Elementos para empezar bien. Madrid: Narcea.

Una educaci dalta qualitat, estimulant i


accessible per als infants de 0-3 anys en el
marc dexperincies informals constitueix el
fonament vital per al futur aprenentatge de les
matemtiques
(Alsina, 2015, p. 22)

angel.alsina@udg.edu
Facebook: Educacin Matemtica Infantil y Primaria
- EMIP Alsina -

119