Anatomia Humana: Esplancnologia

2016/2017

Codi: 103593
Crdits: 6

Titulaci

Tipus

Curs

Semestre

2502442 Medicina

FB

Professor de contacte

Utilitzaci d'idiomes a l'assignatura

Nom: Josep Nebot Cegarra

Llengua vehicular majoritria: catal (cat)

Correu electrnic: Josep.Nebot@uab.cat

Grup ntegre en angls: No

Grup ntegre en catal: No
Grup ntegre en espanyol: No

Equip docent
Rosa Mirapeix Lucas
Pere Jordi Fbregas Batlle
Enric Macarulla Sanz
Amalia Moreno Gomez de Bonilla
Silvia Inmaculada Martinez Herrada Fernandez
Jordi Gascn Bayarri
Xavier Domingo Mir

Prerequisits
s convenient que l'estudiant hagi assolit coneixements i competncies bsiques de les assignatures d'Anatomia Humana
impartides en el primer curs del grau de Medicina, aix com unes competncies bsiques d'autoaprenentatge i de treball
en grup.

Objectius
L'assignatura Anatomia Humana: Esplancnologia s una assignatura que s'imparteix en el 1er quadrimestre
del segon curs del Grau de Medicina i est focalitzada en els aparells respiratori, urogenital i digestiu i altres
rgans relacionats (glndules suprarenals, tiroide, paratiroides, timus i melsa)
Els objectius de l'assignatura sn que dels aparells respiratori, urogenital i digestiu i d'altres rgans relacionats
(glndules suprarenals, tiroide, paratiroides, timus i melsa), l'alumnat...
aprengui la seva embriologia bsica, organitzaci anatmica i anatomia descriptiva, aix com l'anatomia
topogrfica de les principals regions on es troben.
obtingui capacitaci per relacionar els coneixements sobre la seva embriologia i anatomia amb la
patognia i simptomatologia de patologies congnites i/o adquirides.
aprengui i utilitzi correctament la nomenclatura anatmica.
spiga identificar les diferents estructures anatmiques.
adquireixi habilitats prctiques.

Competncies
1

Competncies
Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crtic, creatiu i orientat a la recerca.
Demostrar que comprn els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut i el
desenvolupament de la malaltia
Demostrar que comprn les cincies bsiques i els principis en els que es fonamenten.
Demostrar que comprn l'estructura i funci dels aparells i sistemes de l'organisme hum normal en les
diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
Demostrar que coneix i comprn l'anatomia descriptiva i funcional, macro i microscpica dels diferents
aparells i sistemes, aix com l'anatomia topogrfica, la seva correlaci amb les exploracions
complementries bsiques i els mecanismes de desenvolupament.
Demostrar que es coneix adequadament la llengua anglesa, tant oralment com per escrit, per poder
comunicar-se cientficament i professionalment amb eficcia.
Demostrar un nivell bsic d'habilitats de recerca.
Ensenyar i comunicar a altres collectius professionals els coneixements i les tcniques apreses.
Mantenir i actualitzar la seva competncia professional, prestant una importncia especial a
l'aprenentatge autnom de nous coneixements i tcniques i a la motivaci per la qualitat.
Organitzar i planificar adequadament la crrega de treball i el temps en les activitats professionals.
Reconixer com a valors professionals l'excellncia, l'altruisme, el sentit del deure, la compassi,
l'empatia, la honradesa, la integritat i el comproms amb els mtodes cientfics.
Valorar crticament i utilitzar les fonts d'informaci clnica i biomdica per obtenir, organitzar, interpretar
i comunicar la informaci cientfica i sanitria.

Resultats d'aprenentatge
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

16.
17.
18.
19.

Aplicar els coneixements anatmics adquirits per produir textos estructurats de revisi.
Conixer i utilitzar correctament la nomenclatura anatmica internacional.
Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crtic, creatiu i orientat a la recerca.
Demostrar que es coneix adequadament la llengua anglesa, tant oralment com per escrit, per poder
comunicar-se cientficament i professionalment amb eficcia.
Demostrar un nivell bsic d'habilitats de recerca.
Descriure els factors que determinen la forma, l'aspecte general i les proporcions del cos hum en estat
de salut en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
Descriure els fonaments cientfics de l'anatomia humana.
Descriure les estructures anatmiques, l'organitzaci i la morfognesi de l'aparell locomotor, de l'aparell
respiratori, de l'aparell digestiu, i de l'aparell urogenital.
Descriure les estructures anatmiques mitjanant la inspecci, la palpaci i/o la utilitzaci de diferents
tcniques de diagnstic per la imatge.
Descriure l'organitzaci anatmica general dels aparells i sistemes del cos hum en estat de salut.
Ensenyar i comunicar a altres collectius professionals els coneixements i les tcniques apreses.
Explicar la formaci del disc embrionari i els seus principals derivats.
Identificar, a nivell bsic, el sistema de donaci i els protocols d'utilitzaci de cossos a la Facultat de
Medicina.
Identificar els mecanismes morfogentics de les principals alteracions en el desenvolupament de
l'aparell locomotor, de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu i de l'aparell urogenital.
Identificar les estructures anatmiques que configuren els diferents aparells i sistemes corporals en
estat de salut, mitjanant la inspecci, la palpaci i/o la utilitzaci de mtodes macroscpics i diferents
tcniques de diagnstic per la imatge.
Identificar les estructures anatmiques que constitueixen els diferents aparells i sistemes corporals en
estat de salut en les grans etapes del cicle vital i en els dos sexes.
Identificar les principals tcniques utilitzades en un laboratori d'anatomia humana.
Mantenir i actualitzar la seva competncia professional, prestant una importncia especial a
l'aprenentatge autnom de nous coneixements i tcniques i a la motivaci per la qualitat.
Organitzar i planificar adequadament la crrega de treball i el temps en les activitats professionals.

Continguts
APARELL RESPIRATORI

APARELL RESPIRATORI
Teoria
Nas i sins paranasals. Laringe. Trquea i bronquis. Pulmons.
Cavitats pleurals. Pleura. Mediast.
Vasos i nervis de l'aparell respiratori.
Prctica de laboratori 1. Sala de dissecci
Anatomia de l'aparell respiratori.
Mediast. Cavitats pleurals.
Seminari especialitzat 1.
Embriologia i teratognia de l'aparell respiratori: Aspectes del desenvolupament prenatal de l'aparell
respiratori.
APARELL UROGENITAL
Teoria
Ronyons, urters, bufeta urinria, uretra masculina i femenina. Glndules suprarenals.
Testicles i vies espermtiques. Escrot. Prstata. Penis.
Ovaris, ter, trompes uterines i els seus lligaments. Vagina i vulva. Mama.
Vasos i nervis de l'aparell urogenital.
Prctica de laboratori 2. Sala de dissecci
Anatomia de l'aparell urogenital mascul i femen (inclou la glndula suprarenal).
Espais extraperitoneals (retro, pre i subperitoneals).
Seminari especialitzat 2.
Embriologia i teratognia de l'aparell urogenital: Aspectes del desenvolupament prenatal de l'aparell
urogenital.
APARELL DIGESTIU
Teoria
Embriologia i teratognia bsiques.
Desenvolupament de la boca i dels rgans bucals.
Boca,llengua, dents i glndules salivals.
Glndules tiroide,paratiroide i timus.
Faringe. Esfag. Estmac. Duod, pncrees i melsa. Jej i leum. Cec, apndix vermiforme, clon, recte I
conducte anal. Fetge i vies biliars.
Cavitat abdominopelviana. Peritoneu.
Vasos i nervis de l'aparell digestiu.
Prctica de laboratori 3. Sala de dissecci

Prctica de laboratori 3. Sala de dissecci

1. Aparell digestiu ceflic, cervical i torcic (inclou les glndules tiroide, paratiroide i timus).
Espanyol
Anatomia descriptiva, topogrfica, radiolgica i de superfcie.
2. Anatomia descriptiva del fetge, de la melsa i del pncrees.
Prctica de laboratori 4. Sala de dissecci
1. Aparell digestiu abdominopelvi i perineal (inclou la melsa).
1a. Anatomia topogrfica de la Cavitat peritoneal.
1b. Anatomia radiolgica: TAC i RNM d'abdomen i pelvis.
1c. Anatomia de superficie (Delimitaci del perineum i dels quadrants de la paret abdominal: relaci amb
vsceres subjacents).
2. Presentaci de l'aplicatiu de casos clnics.
Prctica de laboratori 5. Sala de dissecci - Aula
1. Anatomia endoluminal del tub digestiu abdominopelvi i perineal: comparaci dels patrons de la coberta
interna entre material cadavric plastinat, imatges de radiologia contrastada i visions endoscpiques.
2. Anatomia radiolgica de les vies biliars i dels conductes pancretics.
Seminari especialitzat 3.
Embriologia de l'aparell digestiu: Aspectes del desenvolupament prenatal de l'aparell digestiu.

Metodologia
D'acord amb els objectius de l'assignatura, la metodologia docent del curs es basa en les segents activitats:

ACTIVITATS DIRIGIDES:
Classes teriques (38 hores): Exposici sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevncia als
conceptes ms importants. L'alumne adquireix els coneixements bsics de l'assignatura assistint a les
classes magistrals i complementant-les amb l'estudi personal dels temes explicats.
Seminaris especialitzats (4,5 hores): Sessions amb un nombre ms redut d'alumnes on es treballen
aspectes de l'embriologia i la teratognia dels aparells respiratori, urogenital i digestiu.
Prctiques de laboratori (9,5 hores): Els/Les alumnes assistiran en grups reduts a la sala de dissecci per
estudiar els diferents continguts temtics de l'assignatura en preparacions anatmiques d'espcimens
humans i la seva correlaci amb tcniques de diagnstic per imatge (radiologia, tomografia computaritzada,
ressonncia magntica, ecografia, etc.). L'objectiu s consolidar els coneixements adquirits en les classes
teriques, tutories i a les activitats autnomes.

ACTIVITATS SUPERVISADES:

Tutories: Les tutories es realitzaran de forma personalitzada al despatx del professor (horari a convenir). Les
tutories tenen com a objectiu clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l'estudi per
part dels/de les alumnes. Tamb poden ser utilitzades per resoldre dubtes que els/les alumnes tinguin sobre
la preparaci dels seminaris.

ACTIVITATS AUTNOMES:
Lectura comprensiva de textos i articles. Estudi personal. Realitzaci d'esquemes i resums. Assimilaci conceptual dels
continguts de l'assignatura.

Activitats formatives
Ttol

Hores

ECTS

Resultats d'aprenentatge

PRCTIQUES DE LABORATORI (PLAB)

9,5

0,38

2, 4, 11, 13, 14, 15, 16, 17

SEMINARIS ESPECIALITZATS (SESP)

4,5

0,18

2, 3, 4, 5, 11, 12, 14, 18, 19

TEORIA (TE)

38

1,52

2, 7, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16,

17

16

0,64

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

74,5

2,98

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

Tipus: Dirigides

Tipus: Supervisades
TUTORIES

Tipus: Autnomes
ELABORACI DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA
D'ARTICLES / INFORMES D'INTERS

Avaluaci
AVALUACI D'ALUMNES MATRICULATS UNA O MS VEGADES
Totes les notes referides ho sn en una escala de 0 - 10.
Consisteix en dos exmens parcials que es programen durant el primer semestre del curs.
Hi ha dues oportunitats per superar els exmens parcials: les avaluacions programades durant el curs i la
prova de recuperaci.
Exmens parcials. Al primer examen parcial s'avaluen els continguts de l'aparell respiratori i de l'aparell
urogenital i al segon parcial els de l'aparell digestiu.
Cada examen parcial inclou dues proves
Prova terica (pes del 70% en la nota del parcial). Examen test: 40 preguntes amb cinc opcions de resposta,
de les quals una sola correcta, i amb una penalitzaci de 0,25 punts (sobre 40) per resposta incorrecta.
Contingut de la prova: teoria, prctiques i seminaris.
Prova terico-prctica (pes del 30% de la nota del parcial). Preguntes sobre material treballat a les prctiques
(preparacions i/o imatges) i temes d'anatomia i d'embriologia relacionats amb ell. Contingut de la prova: teoria,
prctiques i seminaris.
Nota d'examen parcial. s la suma ponderada de les qualificacions de cada prova. Per superar un examen

Nota d'examen parcial. s la suma ponderada de les qualificacions de cada prova. Per superar un examen
parcial cal haver assolit una nota major o igual a 5,0 en cadascuna de les proves (terica i terico-prctica)
Nota d'assignatura. s el promig de les qualificacions de cada examen parcial. Per superar l'assignatura cal
haver assolit una nota major o igual a 5,0 en cadascun dels parcials.En cas contrari la nota mxima possible
NO pot superar el 4,0.
Prova de recuperaci.
La prova de recuperaci es divideix en dos exmens corresponents als continguts dels parcials, on els criteris
per calcular la nota de cada examen parcial i la nota de l'assignatura sn els mateixos que els indicats abans.
La prova de recuperaci est dirigida a dos tipus de situacions:
Alumnat que havent superat l'assignatura, vulguin pujar la nota obtinguda en un dels exmens parcials o en el
dos. Cada parcial que es reavalu ha d'incloure dues proves: una terica (examen escrit no test) i una
terico-prctica com la descrita per al parcial. En aquest cas, per calcular la qualificaci final, la nota assolida
a cadascuna de les dues proves - terica (T) i/o terico-prctica (TP) - en la recuperaci noms es aplicable si
representa una millora de l'obtinguda en el corresponent examen parcial durant el curs. En cas contrari
s'aplica la nota de la prova assolida en el examen parcial corresponent. Exemple: Alumne que es presenta a
millorar nota del 1r parcial [Nota 1r parcial = 6,6 (T = 6; TP = 8); Nota prova millora de nota 1r parcial= 6,4 (T =
7; TP = 5). Nota 1r parcial a aplicar = 7,3 (T =7; TP = 8)]
Alumnat que no hagi superat un dels exmens parcials o els dos. En aquest cas s'han de fer totes les proves terica (T) i terico-prctica (TP) - de cada parcial on NO s'hagus assolit una nota mnima de 5,0: Prova
terica (examen test) i prova terico-prctica. En aquest cas, per calcular la qualificaci de l'examen parcial
reavaluat, la nota assolida a la prova de recuperacinoms es aplicable si representa una millora de
l'obtinguda en el corresponent examen parcial durant el curs. Exemple: Alumne amb el 1r parcial aprovat i que
es presenta a recuperar el 2n parcial [Nota 2n parcial = 4,5 (T = 3; TP = 8); Nota prova de recuperaci del 2n
parcial = 6,4 (T = 7; TP = 5). Nota del 2n parcial a aplicar 6,4 (T = 7; TP = 5)]
AVALUACI D'ALUMNES MATRICULATS DUES O MS VEGADES
Prova de sntesi. A partir de la segona matrcula es pot optar per fer la recuperaci a travs de una prova de
sntesi de cada parcial amb una nota de curs inferior a 5,0. La prova de sntesi de cada parcial inclou una
prova terica (examen escrit no test), amb un pes del 70%, i una prova terico-prctica amb un pes del 30%.
Per examinar-se amb aquesta modalitat de prova, cal comunicar-ho a la coordinaci de l'assignatura com a
mnim set dies abans de la prova de recuperaci.
Quan s'apliqui la prova de sntesi els criteris per calcular la nota de cada examen parcial i la nota d'assignatura
sn els mateixos que estan exposats abans.
ALUMNAT NO AVALUABLE

Es considerar no avaluable l'alumnat que no s presenti a cap examen parcial, ni a les proves de recuperaci
o a les proves de sntesi.

Activitats d'avaluaci
Ttol

Pes

Hores

ECTS

Resultats d'aprenentatge

Avaluacions de tipus prctic: Avaluaci objectiva

estructurada

30%

3,5

0,14

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14,

15, 16, 17, 18, 19

Avaluacions escrites mitjanant proves

objectives

70%

0,16

1, 2, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Bibliografia
Llibres de texte: (per ordre alfabtic)
Drake RL, Vogl W, Mitchell AW (2015). Gray - Anatoma para estudiantes. 3 ed. Madrid: Elsevier Science.
Garca-Porrero JA, Hurl JM (2005). Anatoma Humana Ed. Mc Graw Hill
Lippert H (2010) . Anatoma con orientacin clnica para estudiantes. 1 ed. Madrid. Marbn libros.
Moore KL, Dailey AF, Agur AMR. (2013). Moore Anatoma con orientacin clnica. 7 edicion. Barcelona: Ed.
Wolters-Kluwer-Lippincott-Williams &Wilkins.
Sadler TW (2012). Langman Embriologa Mdica. 12 ed. Madrid: Wolters Kluwer
Atlas d'anatomia:
Rohen JW, Yokochi C, Ltjen-Drecoll E (2015). Atlas de Anatoma humana. 8 ed. Madrid: Elsevier
Gilroy AM et al. PROMETHEUS Atlas de Anatoma. 2 ed. Ed. Panamericana: Buenos Aires. 2013.