You are on page 1of 85

ESTUDI DEL MOTOR DAHLANDER COM A

GENERADOR D’INDUCCIÓ

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat

AUTOR: Romeu Cuadrad, Òscar
DIRECTOR: Barrado Rodrigo, José Antonio
DATA: Setembre / 2013

Índex
1.Objecte de l’Estudi...............................................................................................................4
2.La Màquina d’Inducció o Asíncrona...................................................................................5
2.1 Constitució............................................................................................................5
2.2 Principi de funcionament......................................................................................6
3.Conceptes Bàsics del Motor Dahlander...............................................................................8
3.1 Introducció............................................................................................................8
3.2 Variació de la velocitat per commutació del nombre de pols...............................8
3.2.1 Debanats d’estator múltiples..................................................................8
3.2.2 Mètode de pols conseqüents...................................................................9
3.3 Constitució del motor Dahlander........................................................................10
4.Caracterísitques de Funcionament del Motor Dahlander...................................................11
4.1 Commutació a parell constant.............................................................................11
4.2 Commutació a potència constant........................................................................14
5.La màquina d’Inducció com a Generador..........................................................................16
5.1 Connectat a la xarxa elèctrica.............................................................................16
5.2 Aïllat de la xarxa elèctrica..................................................................................18
5.2.1 Mètode de càlcul de la capacitat mínima a partir de la recta de
reactància i corba de magnetització....................................................20
5.2.2 Mètode de càlcul de la capacitat mínima a partir de l’esquema
equivalent per fase i corba de magnetització.......................................21
5.2.3 Mètode de càlcul de la capacitat mínima a partir de les dades
de la placa de característiques de la màquina........................................23
6.Obtenció dels Paràmetres del Model Equivalent Exacte per Fase de la Màquina
de Potència Constant del Laboratori..................................................................................23
6.1 Paràmetres del model equivalent per fase amb connexió triangle......................24
6.1.1 Resistència de l’estator.........................................................................24
6.1.2 Resistència del rotor i reactàncies dels debanats..................................25
6.1.3 Reactància de magnetització................................................................27
6.1.4 Pèrdues al ferro.....................................................................................29
6.2 Paràmetres del model equivalent per fase amb connexió doble estrella.............31
6.2.1 Resistència de l’estator.........................................................................31
6.2.2 Resistència del rotor i reactàncies dels debanats..................................31
2

6.2.3 Reactància de magnetització................................................................32
6.2.4 Pèrdues al ferro.....................................................................................33
7.Càlcul de la Capacitat Necessària per a l’Autoexcitació del Generador d’Inducció.........35
7.1 Capacitat mínima amb connexió triangle............................................................35
7.2 Capacitat mínima amb connexió doble estrella..................................................37
7.3 Capacitat mínima per a una màquina de tipus parell constant............................39
8.Comportament del SEIG amb Càrrega..............................................................................40
9.Simulació del Model Matemàtic del SEIG amb PSIM......................................................43
9.1 SEIG en buit amb connexió doble estrella..........................................................44
9.2 SEIG en buit amb connexió triangle...................................................................47
9.3 SEIG en càrrega amb connexió doble estrella....................................................51
9.4 SEIG en càrrega amb connexió triangle.............................................................53
10.Simulació del Model Matemàtic del IG amb PSIM.........................................................57
10.1 Dahlander com a IG amb connexió doble estrella............................................57
10.2 Dahlander com a IG amb connexió triangle.....................................................61
11.Diagrames de Connexió de la Màquina...........................................................................63
11.1 Funcionant com a SEIG....................................................................................63
11.1.1 Màquina de potència constant............................................................63
11.1.2 Màquina de parell constant................................................................65
11.1.3 Dahlander amb 9 terminals accessibles..............................................66
11.2 Funcionant com a IG.........................................................................................68
11.2.1 Màquina de potència constant............................................................68
11.2.2 Màquina de parell constant................................................................69
11.2.3 Dahlander amb 9 terminals accessibles..............................................70
12.Estudi dels Punts d’Aplicació per al Dahlander com a Generador d’Inducció................72
CONCLUSIONS..................................................................................................................78
Annexos................................................................................................................................79
Referències............................................................................................................................85

3

1.Objecte de l’Estudi
En els últims anys s’ha anat abandonant l’aplicació d’aquests motors Dahlander en benefici
del motor d’inducció controlat amb convertidors electrònics degut al major rang de
regulació que aquests últims ofereixen.
No obstant això, es segueixen utilitzant en màquines eina on la regulació de velocitat ha de
ser escalonada i rígida amb l’intenció de disminuir les transmissions mecàniques.
Donat que qualsevol motor d’inducció pot treballar com a generador, si se li fan una sèrie
d’adaptacions, es pretén en aquest projecte buscar una nova aplicació per a aquest tipus de
motors en desús fent-los treballar com a generadors d’inducció.
Per arribar fins a aquest punt, es començarà amb un breu resum explicant la màquina
d’inducció i com s’aconsegueix la regulació de velocitat en aquest tipus de motors, es
seguirà amb un estudi sobre la constitució, les característiques i el funcionament d’un
motor de tipus Dahlander.
Seguidament s’aprofundirà en el procés necessari per convertir un motor d’inducció a
generador, tan si es troba connectat a la xarxa elèctrica com si es troba operant en illa i el
seu comportament amb càrrega.
A continuació s’estudiaran les possibles formes de fer treballar un Dahlander com a
generador, tan si es troba aïllat de la xarxa elèctrica com connectat a ella i depenent del
tipus de connexió que hi hagi en els debanats de l’estator.
Per saber si el model aquí proposat ha estat correctament desenvolupat, es compararan els
valors teòrics amb els obtinguts en l’estudi d’un Dahlander concret del laboratori.
Aquest document finalitza amb unes conclusions i uns possibles llocs d’implementació per
a aquesta tecnologia.

4

2. alimentat per una xarxa monofàsica o trifàsica.1: Màquina d’inducció amb rotor en curtcircuit L’estator està format per un apilament de xapes d’acer al silici que disposen d’unes ranures en la seva perifèria interior en les quals es situa un debanat trifàsic distribuït. en el qual les tres fases es connecten per un costat en estrella i per l’altre s’envien a uns anells aïllats entre si. 5 . Tenen terminals accessibles en les escombretes on és possible examinar-les i inserir una resistència extra en el circuit del rotor per variar la característica Parell-Velocitat (Figura 2. que té unes ranures en la superfície exterior on es situa el debanat. El tipus de gàbia d’esquirol té una sèrie de conductors de coure o alumini posats en curtcircuit per dos anells laterals. i els corrents que circulen per ell apareixen a conseqüència de la interacció amb el flux de l’estator. Depenent del tipus de rotor. Figura 2. El rotor està format per un conjunt de xapes apilades. El rotor és l’induït. es té un debanat trifàsic similar al situat en l’estator. En l’estator s’hi troba normalment l’inductor.2) del motor. formant un cilindre. En el cas de rotor debanat o amb anells. està formada per un estator i un rotor.1 Constitució La màquina asíncrona o d’inducció a l’igual que qualsevol altre dispositiu de conversió electromecànica de l’energia de tipus rotatiu. Els debanats del rotor estan en curtcircuit mitjançant unes escombretes muntades en els anells. aquestes màquines es classifiquen en: Rotor en curtcircuit o gàbia d’esquirol o Rotor debanat amb anells. 2. de tal forma que s’obté un flux giratori d’amplitud constant distribuït sinusoïdalment en l’entreferro. La Màquina d’Inducció o Asíncrona. alimentat per un corrent del mateix tipus.

les normes americanes NEMA especifiquen diverses classes de dissenys definits per les lletres de la A fins la F depenent de les relacions entre el parell d’arranc i el parell nominal o entre el corrent d’arranc i el corrent nominal. V2 i W2. que produeix un camp magnètic giratori amb una velocitat mecànica expressada segons (1) que rep el nom de velocitat de sincronisme ns. caixa de borns. ventilador. f.ms.2: Característica Parell-Velocitat de la màquina d’inducció segons règim de funcionament. els principis dels debanats de l’estator es designen amb les lletres U1. S’ha de tenir en consideració que com més s’aproxima la velocitat del rotor a la velocitat de sincronisme del camp magnètic giratori. A més. La màquina asíncrona a més de disposar d’un estator i un rotor. Aquests extrems inicials i finals dels debanats es troben a la caixa de borns i depenent del nivell de tensió amb què hagi de ser alimentat el motor s’efectuen les connexions estrella ( Y ) o triangle ( ∆ ) entre aquests terminals. es produeix una ona rotativa de f. carcassa. V1 i W1. A l’introduir per ells corrents d’una xarxa trifàsica de freqüència. que produeix el debanat de l’estator. hi apareixen corrents en les barres que reaccionen amb el flux de l’estator segons la llei de Faraday. Al circular aquest corrent pels conductors del rotor.ms.2 Principi de funcionament com a motor El debanat de l’estator està constituït per tres debanats desfasats 120º en l’espai i de 2p pols magnètics. distribuïda sinusoïdalment per la perifèria de l’entreferro.m.. D’acord amb la norma UNE-EN-60034-8. i els extrems finals. indueïx f. U2.e. menors seran les f. ns = 60 ∗ f p [min-1] (1) El camp magnètic giratori. apareixen en aquests les forces de reacció corresponents degudes a la llei de Laplace i que són les forces que tendeixen a fer girar el rotor.m.Figura 2.e. induïdes en els conductors del rotor perquè disminueix la velocitat relativa entre el camp magnètic giratori i el rotor i 6 .. està composta d’altres elements mecànics necessaris per al seu funcionament: rodaments. en les barres de la gàbia d’esquirol del rotor i com formen un circuit tancat.. 2.

3.3: Model equivalent exacte per fase de la màquina asíncrona 7 .e. la velocitat de sincronisme constitueix el límit teòric amb què pot girar la màquina asíncrona funcionant com a motor i. Si com a cas límit. desapareixent amb això la f. el parell resistent es fa major que el parell intern i el lliscament augmenta. la seva velocitat de règim. també es redueixen els corrents en el mateix. En aquesta situació s’estableix l’equilibri dinàmic entre els moments resistents i motor. Per poder explicar el comportament de la màquina des d’un punt de vista matemàtic s’utilitza el que es coneix com a model equivalent per fase de la màquina asíncrona. al quocient: s= ns − n ns (2) El seu valor està comprès en els motors industrials entre el 3 i el 8% a plena càrrega. induïda.degut a això. n. Els paràmetres es poden determinar a partir d’una sèrie d’assaigs molt simples però que són de gran utilitat en el moment d’estudiar el funcionament de la màquina i que en aquest cas és bàsic per estudiar i comprendre correctament el funcionament com a generador. Es coneix com a lliscament. això provoca un augment en els corrents del rotor i fa que augmenti el parell motor. no hi haurà moviment relatiu del camp giratori respecte del rotor. A l’augmentar la càrrega mecànica del motor. és asíncrona i aquesta velocitat serà tan menor en quant major sigui el parell resistent de la càrrega que mou el motor. Llavors.m. s.. Figura 2. el rotor gira a la velocitat de sincronisme. Aquest model consisteix en un circuit elèctric compost per una sèrie d’elements que representen els diferents paràmetres que componen una màquina d’inducció. el rotor ha de girar a una velocitat inferior a la de sincronisme. per tal que hi hagi un parell motor. causant una disminució del parell intern o electromagnètic del motor. el corrent i el parell corresponent. D’aquesta forma. Figura 2.

Llavors. Això es pot fer: -Variant la tensió aplicada als debanats de l’estator del motor. -Variant la resistència del circuit del rotor. s’aconsegueix una velocitat determinada i per aconseguir una altra velocitat diferent. Si s’actua sobre el lliscament. es dedueixen de l’expressió: n = ns (1 − s ) = 60· f ·(1 − s ) [min-1 ] p (3) Que ens diu que la velocitat n es pot controlar modificant la velocitat de sincronisme ns o actuant sobre el lliscament s. la velocitat sincrònica del camp magnètic giratori excitat per l’estator només es pot modificar variant el nombre de pols de la màquina.3. Els principis generals que es poden aplicar per variar la velocitat d’un motor d’inducció. Això dóna lloc al que es coneix com la regulació de velocitat per commutació del nombre de pols. Conceptes Bàsics del Motor Dahlander.2 Variació de la velocitat per commutació del nombre de pols.2. que s’hi indueix i de magnitud i fase variables. 8 . La velocitat de sincronisme depèn del nombre de pols de la màquina i de la freqüència d’alimentació. s’hauria de modificar la forma de la característica parelllliscament del motor per obtenir amb la mateixa càrrega. utilitza diversos debanats independents en l’estator per aconseguir diferents nombres de pols. diferents velocitats.[1].[2] 3. o injectant en el circuit del rotor una tensió amb la mateixa freqüència que la f. com es mostra a la Figura 3. s’energitza un altre grup de bobines.m.1 Debanats d’estator múltiples Aquest procediment.1.1 Introducció El motor Dahlander apareix el 1897 degut a la necessitat de disposar d’un motor d’inducció que fos capaç d’operar a diferents velocitats. 3. energitzant un sol grup de bobines a la vegada.e. Variant el nombre de pols magnètics de l’estator de la màquina. canvia la velocitat del camp giratori i en conseqüència varia la velocitat de rotació del motor. Per aconseguir això. Si la freqüència ve fixada per la xarxa i es manté constant. tradicionalment s’han utilitzat dos mètodes diferents depenent de com estiguin disposats els debanats a l’estator: -Amb múltiples debanats a l’estator -Mètode de pols conseqüents 3.

El flux magnètic en aquesta màquina ha de tornar a l’estator entre els dos grups de fase.3. els motors amb aquesta tecnologia són més voluminosos i cars de produir i per tant només s’utilitzen quan és absolutament necessari.Figura 3.2: Debanat amb 2 pols magnètics Com es pot veure a la Figura 3. Si s’inverteix la direcció del flux de corrent en el grup de fase inferior de l’estator. el doble dels que tenia abans.2 Mètode de pols conseqüents Aquest mètode es basa en el fet que el nombre de pols en els debanats de l’estator d’un motor d’inducció es pot canviar amb facilitat per un factor 2:1 simplement cambiant les connexions de les bobines. el camp magnètic deixa l’estator en el grup de fase superior (pol Nord) i entra a l’estator en el grup de fase inferior (pol Sud). En aquest cas. com es mostra a la Figura 3.2.1: Motor amb 2 debanats independents Amb aquesta configuració es poden construir motors amb diverses velocitats però es necessiten tants grups de bobines com velocitats es vulguin obtenir. Figura 3.2. Degut a això. aquest debanat produeix dos pols magnètics en l`estator. 9 . cada un serà un pol nord magnètic. 3. el camp magnètic deixarà l’estator tant en el grup de fase superior com en l’inferior. produïnt un parell de pols magnètics sud o conseqüents. Per tant. l’estator té ara 4 pols magnètics.

per no haver de modificar simultàniament les connexions dels debanats dels dos circuits. A partir d’aquí. La diferència està als debanats de l’estator. si n’hi ha 9. 10 . es tracta d’ un motor que pot operar amb estrella o triangle a doble estrella i a l’inrevés. s’efectuen les connexions necessàries. Aquest tipus de rotors es caracteritzen per adaptar automàticament el seu nombre de pols als del camp de l’estator.3 Constitució del motor Dahlander El motor tipus Dahlander té la mateixa constitució que una màquina asíncrona. on s’ha agafat el punt mig del debanat de cada fase i s’hi ha fet un terminal per poder accedirhi.4: Dahlander amb 6 terminals amb connexió triangle interna És possible trobar motors d’aquest tipus amb 6 ó 9 terminals a la caixa de borns. com abans s’ha indicat. Això és degut a què. amb el rotor de gàbia d’esquirol. Figura 3. els motors d’inducció amb commutació del nombre de pols sempre es fan a partir de motors amb el rotor amb curtcircuit o gàbia d’esquirol. el motor pot estar preparat per treballar directament amb estrella o triangle i ja estiguin internament connectades així les bobines. 3.Figura 3.4.3: Debanat amb 4 pols magnètics Com el nombre de pols del debanat del rotor ha de ser sempre igual al de l’estator perquè pugui funcionar. creant així dos parts iguals que es poden posar en sèrie o en paral·lel. depenent de la tensió amb què hagi de treballar el motor i les característiques del treball que hagi de desenvolupar. En canvi. Els 6 terminals de la caixa seran els tres punts mitjos dels debanats i els tres principis de les fases com es mostra a la Figura 3.

Com s’explica en la Figura 4.1 b). Característiques de Funcionament del Motor Dahlander. es mantingui constant si la velocitat augmenta.1 a). Aquesta característica s’obté en el pas d’estrella a doble estrella i s’utilitza en càrregues on s’hagi de produir una variació de velocitat però mantenint constant el parell.1: Commutació a parell constant (Y→YY) Si en la commutació es manté el factor de potència i la tensió d’alimentació. τ . els debanats es troben inicialment amb estrella i formant en l’estator un nombre 2p de parells de pols. 11 . és lògic pensar que s’ha de produir un augment de la potència consumida pel motor. Figura 4. En el moment en que es produeix la commutació. Figura 4. el nombre de parells de pols es redueix a la meitat. En funció de com es quedin connectats els debanats en la commutació de pols. p. Les possibles commutacions que es poden produir són el pas d’estrella a doble estrella i de triangle a doble estrella i les característiques de parell i potència constant respectivament. s’obtenen diferents característiques de funcionament.5: Detall de la caixa de borns d’un motor Dahlander amb 9 terminals 4. 4. per tal que el parell.Figura 3.1 Commutació a parell constant (Y→YY) .

VY : Vc 1 VYY 3 3 = = =2 1 Vc VY 2· 3 2· 3 (5) En aquesta mateixa relació estaran les f. Tenint en compte que pY = 2· pYY .e.ms. que per una altra part responen a l’expressió general de la màquina asíncrona: E = 4'44·ξb1· f 1· N 1r·Φ [V] (7) Sent N1r el nombre d’espires de cada rama del debanat.e.ms.Sent en la Figura 3.1 Vc la tensió composta de la xarxa : VY = Vc 2· 3 i VYY = Vc 3 [V] (4) La relació entre la tensió aplicada a la rama del debanat amb menor nombre de pols (velocitat major). Considerant únicament la ona fonamental del flux s’obté: Φ= 2 π ·tp·l ·BM = D ·l ·BM p [Wb] (8) Sent: D = Diàmetre mig de l’entreferro en m l = Longitud axial de l’entreferro en m BM = Inducció màxima a l’entreferro en T Substituint aquest valor del flux a l’expressió de la f. induïdes en les bobines que comprenen aquesta fracció del debanat: EYY =2 EY (6) F. i amb doble nombre de pols. s’obté: D E = 4'44·ξb1· f 1· N 1r· ·l ·BM p [V] (9) Llavors.e. la relació anterior entre EYY y EY és igual a: EYY ξbYY BMYY · pY BMYY · pY = · ≅ =2 EY ξbY BMY · pYY BMY · pYY (10) Si es considera en una primera aproximació que ξbYY = ξbY . s’obté la relació entre les induccions màximes en l’entreferro amb p parells de pols i 2p parells: 12 . VYY .m.

serà: τYY pYY ·ΦYY ·mYY ·NYY ·IYY = τY pY ·ΦY ·mY ·NY ·IY (12) I posat que: pY ·ΦY = pY · D ·l ·BMY = D·l ·BMY pY (13) I que: pYY ·ΦYY = D·l ·BMYY (14) A més. 13 . a partir d’assajos pràctics amb diversos tipus de motors. la relació entre els parells motors abans i després de la commutació i considerant iguals els factors de debanat i els factors de potència del rotor. al mantenir-se constant el parell i augmentar la velocitat. es confirma com ja s’havia deduït en (11) que per mantenir el parell constant en la commutació. PY = τY ·wY . wYY = 2·wY . s’ha de mantenir també constant l’inducció màxima en l’entreferro. es pot acceptar que a igualtat d’escalfament del debanat del rotor: mYY · NYY ·IYY ≅ mY · NY ·IY Resulta: τYY BMYY ≅ τY BMY (15) (16) Per tant. A més. augmenta la potència entregada pel motor i la consumida: τY = τYY . PYY = τYY ·wYY Resulta: PYY = 2·PY [W] (17) Es demostra en realitat. que el quocient de potències en la commutació estrella a doble estrella es queda comprès entre 1’6 i 1’9 i el quocient entre parells útils entre 0’8 i 0’95.BMYY 2· pYY 2 = = =1 2 BMY pY (11) D’acord amb l’expressió del parell motor.

induïdes en les bobines que comprenen aquesta fracció del debanat: EYY = 1'1547 EΔ A partir d’aquí. VΔ de la mateixa forma que en (5) : Vc 1 VYY 3 3 = = = 1'1547 Vc 1 VΔ 2 2 En aquesta mateixa relació estaran les f.ms.2: Commutació a potència constant (∆→YY) Sent en la Figura 4. induïdes : EYY ξbYY BMYY · pΔ BMYY · pΔ = · ≅ = 1'1547 EΔ ξbΔ BMΔ· pYY BMΔ· pYY Fent la mateixa consideració anterior que ξbYY = ξbΔ .(9). 14 .(8). s’obté una relació entre les f. Utilitzant aquesta connexió s’aconsegueix que la potència entregada pel motor en la commutació sigui aproximadament constant.2 Commutació a potència constant (∆→YY) .2 Vc la tensió composta de la xarxa: VΔ = Vc 2 i VYY = Vc 3 [V] (18) La relació entre la tensió aplicada a la rama del debanat amb menor nombre de pols (velocitat major). VYY . i amb doble nombre de pols. Figura 4.ms.4.e. Aquesta característica s’obté en el pas de triangle a doble estrella i s’utilitza en càrregues on s’hagi de produir una variació de velocitat però no sigui necessari mantenir el parell.e. fent el mateix estudi que s’ha fet per al cas a parell constant en (7).

provocant grans pics de corrent i esforços considerables a les parts mecàniques del motor. wYY = 2·wΔ . PYY = τYY ·wYY τYY 1 = = 0'5 τΔ 2 Amb què es confirma el supòsit anterior entre els parells motors i l’inducció a l’entreferro. per tant. la potència entregada no es manté exactament constant però des dels inicis del motor Dahlander se li ha donat aquesta denominació a la connexió (∆→YY) a causa de la proximitat existent. sabent que la velocitat augmenta el doble en la commutació i que la potència s’ha de mantenir constant. PΔ = τΔ·wΔ . a partir d’assajos pràctics s’obté una relació de potències amb valors compresos entre 0’8 i 0’9 i la relació entre parells útils és gairebé en proporció 2:1. De la mateixa forma que passa amb la commutació a parell constant. De no actuar així.Tenint en compte que pΔ = 2· pYY . Mereix una especial menció el fet que en la commutació de pols s’hagin d’intercambiar dues fases per mantenir el camp magnètic giratori en el mateix sentit i. 15 . s’obté de mateixa forma que en (11) la relació entre les induccions màximes en l’entreferro amb p parells de pols i 2p parells: BMYY 1'1547· pYY 1'1547 = = = 0'577 BMΔ pΔ 2 Amb això i fent les mateixes consideracions amb el parell motor que s’han fet en (12). de l’expressió de la potència entregada pel motor en funció del parell i la velocitat s’obté: PΔ = PYY . es produiria una inversió del sentit del camp magnètic inductor que forçaria al motor a girar a l’inrevés.(13) i (14) i l’escalfament del debanat rotòric en (15) en resulta la mateixa expressió que en (16). τYY BMYY ≅ τΔ BMΔ A més. Com es demostra. el sentit de gir del motor sigui el mateix.

A.I.I. al ser el lliscament (2) negatiu. Com la màquina d’inducció no disposa d’un circuit d’excitació independent no pot variar el valor de la seva tensió de sortida i és la xarxa a la qual es troba connectada qui determina aquest valor. es posa en marxa el M. en endavant. i tan bon punt la velocitat del conjunt és superior a la velocitat de sincronisme n1. com es pot veure a la següent Figura 5. 1 Pmi = m1 ∗ R 2'∗( − 1) ∗ I 2' 2 [W] (19) s Pmi Pa = [W] (20) 1− s Al ser el lliscament negatiu.C. 5. A causa d’això.I. Per aconseguir aquestes velocitats s’ha d’arrossegar el rotor amb qualsevol font d’energia externa com ara un motor alternatiu de combustió interna. En aquest cas.1: Diagrama fasorial model equivalent com a generador connectat a la xarxa Amb això es demostra que la potència absorbida de la xarxa és negativa i que la màquina està entregant a la xarxa una certa potència activa segons l’expressió: P1 = 3 ∗ Vs ∗ Is ∗ cos ϕg = 3 ∗ Vs ∗ Isa [W] (21) 16 . La Màquina d’Inducció com a Generador.3. el lliscament (2) és negatiu al ser la velocitat del rotor superior a la de sincronisme i a partir de les expressions de la potència mecànica interna (19) i la potència a l’entreferro (20) de la màquina es pot demostrar el sentit de transferència de l’energia. Ir’ es retarda més de 90º de la tensió aplicada. la potència en l’entreferro també és negativa i significa que la transferència d’energia es fa en el sentit del rotor a l’estator.C. la potència mecànica interna també ho és. amb una fase superior a 90º. Tenint en consideració el model equivalent exacte per fase de la Figura 2.2¸el funcionament com a generador correspon a velocitats majors a la de sincronisme n1. fet que implica que la màquina està absorbint una potència mecànica per l’eix produïda pel M.5. produint un corrent en la rama primària.. Is.A.A. Figura 5. La màquina està entregant una energia a la xarxa per l’estator.1. Com s’observa a la Figura 2.C. la màquina funciona com a generador transferint una certa potència activa a la xarxa. la impedància de la rama secundària tindrà la part real negativa i a conseqüència d’això. el corrent de la rama secundària. Una vegada assolit el règim permanent de funcionament. Per aconseguir aquest règim de funcionament es fa engegar la màquina d’inducció com a motor alimentant-lo de la xarxa.1 Connectat a la xarxa elèctrica. M.

Isr.2¸ hi ha un punt de parell màxim com a generador que no convé sobrepassar perquè la velocitat de gir del generador seria excessiva. Figura 5.Com es pot veure a la Figura 5. Com major sigui el parell aplicat a l’eix de la màquina. Sempre que la velocitat de gir sigui superior a la de sincronisme funcionarà com a generador. Figura 5. En aquests casos s’ha de compensar la potència reactiva inductiva consumida pel generador aportant un corrent Ic afegint. com es mostra a la Figura 5. El generador d’inducció no necessita un circuit de camp separat per regular la seva tensió de sortida i tampoc necessita mantenir una velocitat constant. per poder aportar potència activa a la xarxa en necessita consumir una determinada part de reactiva inductiva de la pròpia xarxa a la qual es connecta. en principi. com es pot veure a la Figura 2. unes bateries de condensadors en paral·lel amb el generador i amb aquestes una potència reactiva capacitiva. El fet que no requereix cap regulador complicat fa que aquest tipus de generador sigui una bona opció per utilitzar en sistemes de recuperació de calor i altres sistemes de potència similars que estiguin connectats a un altre sistema de potència major existent. com a generador en llocs aïllats de la xarxa de distribució. El gran avantatge del generador d’inducció és la seva simplicitat. buscant el punt òptim d’operació que és quan el factor de potència cos ϕg = -1. Aquest és el principal inconvenient del generador d’inducció ja que. per mantenir el camp magnètic de l’estator ja que aquesta màquina no disposa d’un circuit independent d’excitació com passa amb les màquines síncrones.3: Generador d’Inducció connectat a la xarxa elèctrica 17 . La màquina necessita consumir aquest corrent inductiu. major serà la potència que transferirà el generador d’inducció a la xarxa però.2.2: Diagrama fasorial del corrent en l’estator del generador d’inducció.3. no pot funcionar. al necessitar una xarxa que li proporcioni la potència reactiva que necessita.

5 es té representada la corba de magnetització d’una determinada màquina d’inducció. aquest punt correspon al valor de tensió als borns del generador en buit. Figura 5.4: Generador d’inducció autoexcitat. Aquest funcionament es coneix com a generador d’inducció autoexcitat o en anglès SEIG ( Self-Excited Induction Generator) i el que es necessita en aquest cas és una màquina motriu per arrossegar el generador i uns determinats condensadors en paral·lel amb l’estator com es mostra a la Figura 5. En la Figura 5.e. Aquest corrent es determina a partir de la corba de magnetització de la màquina d’inducció.5. Quan s’engega un generador d’inducció.2 Aïllat de la xarxa elèctrica Una màquina d’inducció també pot funcionar com un generador aïllat. Figura 5. induïda en els debanats de l’estator. 18 . independent de qualsevol sistema de potència. provoca una f. els condensadors externs han de proporcionar el corrent de magnetització que correspon a aquest nivell de tensió desitjat.5: Tensió en buit als borns del generador d’inducció autoexcitat. i. determina el punt en el qual la potència reactiva que consumeix el generador d’inducció és la mateixa que subministren els condensadors. La intersecció d’aquesta corba de magnetització amb la recta corresponent a la reactància de cada capacitat.m.4. el magnetisme romanent existent en el circuit de camp. Per aconseguir un cert nivell de tensió en un generador d’inducció autoexcitat. a sobre hi ha representades tres rectes de reactància (característiques tensiócorrent) d’uns determinats condensadors sent C3 la major de les capacitats i C1 la menor.

Tant la corba de magnetització de la màquina com la reactància dels condensadors depenen de la freqüència del corrent altern del sistema d’alimentació i. Figura 5. sobretot amb càregues inductives perquè els condensadors fixos han de proporcionar tota la potència reactiva demandada tant per la càrrega com pel generador.A partir d’aquest petit valor inicial de tensió s’estableix un corrent molt baix en els condensadors que provoca un augment del camp magnètic de la màquina i alhora un increment de la tensió en borns. 19 . El major inconvenient del generador d’inducció autoexcitat és que la seva tensió varia molt amb els canvis de càrrega. s’obté una disminució molt més gran de la tensió generada o inclús la pèrdua de l’autoexcitació. no hi haurà el petit valor inicial de tensió necessari per establir l’autoexcitació del generador i per tant. augmenta el corrent pels condensadors i provoca de nou un augment en el camp magnètic de la màquina. escalfament. Tanmateix. a la vegada. Al produir-se aquest increment de tensió. pèrdua de l’autoexcitació. per tal que el generador pugui assolir el valor desitjat de tensió.6: Establiment de la tensió i corrent en una de les fases del generador d’inducció autoexcitat. etc. S’ha de tenir també en consideració que queda limitat el valor màxim de la capacitat a causa de l’elevat valor de tensió i corrent que es pot produir als debanats de l’estator amb les seves conseqüents pèrdues.6 es representa l’evolució temporal de la tensió i del corrent en una de les fases del generador. la capacitat dels condensadors connectats a l’estator ha de tenir un cert valor mínim que és el que correspon aproximadament a la recta de reactància tangent a la pendent de la zona lineal de la corba de magnetització. per poder establir el procés d’autoexcitació i assolir un cert valor de tensió en el generador. i encara que es produeixi un augment del corrent dels condensadors ja no es reforça el camp magnètic i la tensió generada es manté estable. mentre que si es redueix aquesta velocitat. En la Figura 5. S’ha de tenir present que si no hi ha magnetisme romanent al rotor del generador. Es pot apreciar com s’incrementen els valors de tensió i corrent fins que aquest procés arriba a un punt d’equilibri causat per la saturació magnètica de la pròpia màquina. Per tant. s’haurà de magnetitzar operant momentàniament com a motor. s’obté un augment de la tensió generada. depèn de la velocitat de gir del generador. Si s’augmenta la velocitat i es manté constant la capacitat. s’ha de fer girar el generador a una determinada velocitat per a una certa capacitat.

El quocient entre el valor de la tensió i del corrent en aquest punt P determina la reactància màxima. es traça una segona recta que parteixi de l’origen de coordenades i que evolucioni amb un poc més de pendent que la recta tangent anterior dibuixada. que han de tenir els condensadors perquè es pugui produir el procés d’autoexcitació segons la fórmula: Cmín > 1 2 ∗ π ∗ f ∗ Xc max 20 [F] (22 ) .7:Intersecció entre la corba de magnetització i la recta de reactància màxima del condensador associat al generador d’inducció autoexcitat. Xcmax. D’aquesta manera es produeix una intersecció entre la corba de magnetització i la recta de reactància en el punt P. com es mostra a la Figura 5. Per contrarestar aquest efecte el que s’ha de fer és afegir una certa capacitat en paral·lel. com a reforç dels condensadors fixos. que pot tenir el condensador a instal·lar. i regular la velocitat de gir del generador però tenint amb consideració que una vegada es retiri la càrrega també s’han de retirar els condensadors addicionals per no produir sobretensió en els debanats de l’estator. La freqüència d’un generador d’inducció varia amb els canvis de càrrega però aquesta variació sol estar limitada a menys d’un 5% la qual és acceptable en moltes aplicacions aïllades o sistemes d’emergència. Figura 5. a partir del valor obtingut de reactància es calcula el valor de capacitat mínima. Cmín. La clau del correcte funcionament del generador d’inducció autoexcitat és la determinació de la capacitat mínima necessària per establir el règim d’autoexcitació i a continuació s’expliquen tres mètodes per dimensionar-la d’acord amb [4].7.5 es pot veure com qualsevol part de la potència reactiva que es consumeix a la càrrega fa retrocedir el generador sobre la corba de magnetització i provoca una caiguda de tensió. 5.2.Mirant la Figura 5. A continuació.1 Mètode de càlcul de la capacitat mínima a partir de la recta de reactància i corba de magnetització A partir de la corba de magnetització de la màquina sobre la qual es vol fer el generador es traça una recta tangent a la zona lineal de l’esmentada corba. Finalment.

2. X 2' p = R 2' X 2' 2 2 2 21 2 [Ώ] . es dóna lloc a l’esquema de la Figura 5. per fase. la freqüència del corrent generat es manté constant. per exemple. encara que aquesta tensió augmenti.8 : Model equivalent per fase del generador d’inducció autoexcitat.2 Mètode de càlcul de la capacitat mínima a partir de l’esquema equivalent per fase i corba de magnetització Per determinar el valor adequat de capacitat per autoexcitar la màquina d’inducció. També s’ha de tenir en consideració que al ser negatiu el lliscament s. el valor de reactància a la banda de l’estator és: Xs = X 1 − Xc [Ώ] I la resistència a la banda del rotor: Rr = R 2'+ R 2'∗ (23) 1 − S R 2' = [Ώ] S S (24) Per simplificar els càlculs es pot convertir l’esquema de la Figura 5. Figura 5.8 a un altre esquema amb tots els elements en paral·lel com es pot veure a la Figura 5. es pot considerar que la tensió a borns de la reactància de magnetització és. D’acord amb la figura 5.8 on Xc és el valor de reactància necessari.9. El valor d’aquests nous elements en paral·lel es calculen segons les expressions: R1 2 + Xs 2 R1 2 + Xs 2 Xsp = [Ώ] . Per facilitar el càlcul d’aquesta capacitat. un 5% superior al valor nominal de tensió per fase i que. el valor de la resistència de la banda del rotor serà també negatiu de la mateixa manera com passava amb el generador d’inducció connectat a la xarxa.5.8. R1 p = [Ώ] Xs R1 (25) Rrp = R 2' + X 2' R 2' + X 2' [Ώ] . s’ha de considerar que pel rotor hi circula un determinat corrent. per produir l’autoexcitació. D’acord amb això i juntament amb el model equivalent per fase.

A mode d’apunt. D’altra banda.9.Figura 5. del balanç de potències del sistema de la figura 5. s’obté que: ∑P = 0 W .Vm. ∑P = ∑ Q = 0 var .9: Model equivalent per fase del generador d’inducció autoexcitat amb els elements en paral·lel. de la corba de magnetització de la màquina d’inducció. s’ha de convertir al seu valor equivalent en el circuit sèrie segons l’expressió en (25). Una vegada obtingut aquest valor de reactància Xsp. es selecciona a partir del valor de tensió desitjat. El resultat d’aquesta conversió és una equació de segon grau on només són vàlids els valors de reactància reals i d’aquests. els que determinen un corrent d’estator inferior al corrent nominal de la màquina funcionant com a motor. són coneguts els valors de Xs i X1 de l’expressió (23) i d’aquí es determina el valor de reactància necessari en paral·lel que ha d’aportar el condensador per produir i mantenir el règim d’autoexcitació. Xm. es remarca que la capacitat necessària per fase es determina a partir de l’expressió: C= 1 [F] 2 ∗ π ∗ f * Xc 22 (29) . ∑ Q = Vm 2 Vm 2 Vm 2 + + = 0 [W] R1 p RFe Rrp (26) Vm 2 Vm 2 Vm 2 + + = 0 [var] Xsp Xm X 2' p (27) I aïllant la reactància en paral·lel Xsp de l’expressió del balanç de potències reactives en (27) s’obté que: Xsp = −1 1 1 + Xm X 2' p [Ώ] (28) D’on el valor de la reactància de magnetització. Finalment.

Per determinar aquests valors amb saturació es fa un assaig de rotor bloquejat a la tensió nominal de la màquina. per tant. la capacitat necessària per fase es determina segons l’expressió: If ∗ sin ϕ [F] (30 ) CY = 2 ∗ π ∗ f ∗ Vf Per poder posar tots aquests principis en pràctica. corba de magnetització i de rotor bloquejat a tensió reduïda tant en connexió triangle com a doble estrella. factor de potència i freqüència. Obtenció dels Paràmetres del Model Equivalent Exacte per Fase de la Màquina de Potència Constant del Laboratori. En el moment de l’arranc de la màquina com a motor.5. s’ha utilitzat el motor Dahlander de potència constant del laboratori de màquines elèctriques. la màquina no pot estar molta estona amb aquesta situació per l’escalfament i esforç a què es sotmeten els debanats. Com en el model equivalent per fase de la màquina no es contemplen les pèrdues mecàniques degudes al fregament dels rodaments i a la ventilació. en aquest cas. 6. El primer que s’ha fet ha estat determinar els paràmetres del model exacte equivalent per fase de la màquina amb les dues connexions. El valor de les reactàncies amb saturació és major que quan no ho estan. Amb l’assaig de rotor bloquejat a tensió reduïda s’obtenen els valors de les reactàncies no saturades. les reactàncies es troben saturades i el seu valor és diferent que quan funciona a règim permanent. s’han realitzat els assaigs de buit. corrent. Per poder fer aquest càlcul es requereixen solament els valors que el fabricant de la màquina proporciona i són: tensió. pot ser un valor entre 4 ó 6 vegades superior al nominal. i que són els valors que s’han d’utilitzar per determinar les capacitats a instal·lar per al correcte funcionament com a generador. Per obtenir els valors dels diferents paràmetres que componen el model equivalent exacte per fase de la màquina. Amb l’assaig de buit s’aconsegueix determinar quines són les pèrdues magnètiques o al ferro de la màquina (RFe). en el moment de fer 23 . Amb la corba de magnetització de la màquina es determina el valor de la reactància de magnetització (XM) i que és de gran importància quan la màquina treballa com a generador.2.3 Mètode de càlcul de la capacitat mínima a partir de les dades de la placa de característiques de la màquina Aquest és un mètode de major utilitat pràctica ja que normalment només es disposa de les dades de la placa de característiques i degut a la situació i als mitjans disponibles no es poden fer els assajos per determinar els paràmetres del model equivalent de la màquina d’inducció. El corrent que absorbeix la màquina. que corresponen al model de funcionament a règim permanent com a motor. Considerant que la component reactiva que han d’aportar els condensadors associats al generador és molt similar a la que es requereix en condicions nominals i que es selecciona una disposició en estrella dels condensadors.

6.1: Figura 6. a partir d’això. Així.1: Connexió dels debanats de l’estator de la màquina d’inducció amb connexió triangle.1 Paràmetres del model equivalent per fase amb connexió triangle. De tota manera i fent un assaig precís.1. En aquest cas la tensió Uab va donar un valor de 5’79 V i.l’assaig de buit i per les característiques mecàniques de la màquina del laboratori. és el valor de la resistència vista des de l’extrem dels debanats tal com mostra la Figura 6. R = 5'79 ∗ = 4'34 Ώ 2R + 4R 6R 6 8 Aquest valor de resistència és el que s’ha escollit com a bo per determinar els paràmetres del circuit. es calcula el valor de la resistència R tenint dues rames en paral·lel: 6 2 R ∗ 4 R 8R 2 8R = = = 5'79 Ώ . R1.1 Resistència de l’estator Per mesurar el valor de la resistència d’una fase de l’estator. es va fer l’assaig utilitzant un dels motors Dahlander per arrossegar l’assajat i compensar aquestes pèrdues mecàniques. Uab. per llei d’Ohm. el valor de la tensió entre les dues fases. es pot mesurar amb un polímetre però el mètode utilitzat ha estat alimentar amb corrent continu entre dues fases del debanat amb connexió triangle fins fer circular un corrent d’1 A. s’hauria de fer una correcció d’aquest valor ja que el valor de la resistència augmenta linealment amb la temperatura segons la corba de la figura 6. 6.2: 24 . després d’haver fet aquesta mesura.

1. La temperatura al laboratori en el moment de la mesura era d’uns 20 ºC i llavors s’hauria de deixar escalfar la màquina fins la seva temperatura d’operació i mesurar-la. en ºC Aquesta correcció no s’ha tingut en consideració en aquest assaig perquè no vam deixar escalfar la màquina per fer la mesura inicial de la resistència de l’estator i la resta d’assajos es van fer ràpidament i tampoc es va assolir la temperatura d’operació.2: Característica Temperatura-Resistència del Coure (cu). en ºC -T1: Temperatura d’operació de la màquina. el factor de correcció per a la resistència seria : R' = R ∗ 234'5 + T 1 234'5 + T 0 [Ώ] (31) Sent: -R’: Valor corregit de resistència.2 Resistència del rotor i reactàncies dels debanats Mantenint el rotor bloquejat.Figura 6. el cicuit equivalent es pot aproximar a: 25 . Llavors. en Ώ -T0: Temperatura ambient en el moment de la mesura. la resistència de càrrega serà 0 Ώ. Així mateix. en Ώ -R : Valor mesurat de resistència. el corrent en la rama que representa el debanat del rotor (I2’) serà molt més gran que la que circula per la rama paral·lel del circuit equivalent (Im) i que pràcticament serà 0 A. 6. Amb aquestes dades. el lliscament del motor S = 1.

3. Rcc = Zcc ∗ cos ϕcc = 30'45 ∗ 0'408 = 12'438 Ώ Xcc = Zcc ∗ sin(arccos ϕcc) = 30'45 ∗ sin(arccos(0'408)) = 27'794 Ώ El circuit de la figura està compost per 4 elements en sèrie de forma que la part real de l’impedància està composta per 2 resistències en sèrie i la part imaginària està composta per 2 reactàncies en sèrie. Xcc = X 1 + X 2' [Ώ] (34) De forma que el valor de la resistència del rotor reduïda a l’estator té un valor de: 26 . es poden saber les parts reals i imaginàries que componen la impedància: Zcc = Zcc = Rcc + jXcc . El factor de potència a rotor bloquejat s’obté: cos ϕcc = Pcc = 3 ∗ Vsf ∗ I 1Nf 69 ∗ 3 = 0'408 (32) 3'1 3 ∗ 54'5 ∗ 3 La impedància del circuit (Zcc) és de: 54.Figura 6.3: Model equivalent per fase despreciant la rama paral·lel. De l’assaig de rotor bloquejat s’obté que el corrent que circula Isf = I1Nf = 3'1 A. Pcc = 69 * 3 W . D’on es coneix el valor de R1= 2*R = 8’68 Ώ. 3 La tensió necessària per aconseguir aquest corrent és Vsf = 54’5 V i la potència que consumeix la màquina.5 Vsf = = 30'45 Ώ (33) 3'1 I 1Nf 3 Sabent el valor del factor de potència i la impedància. Això dóna lloc a les expressions: Rcc = R1 + R 2' [Ώ] . A partir d’aquestes dades i mitjançant l’anàlisi de circuits es pot saber el valor dels diferents components de l’esquema de la Figura 6.

si no es consideren les pèrdues al ferro. el lliscament S = 0. Aquesta corba s’obté anotant els diferents valors de corrent que absorbeix el motor.R 2' = Rcc − R1 = 12'438 − 8'68 = 3'752 Ώ Per altra part.4: Model equivalent per fase despreciant la branca del rotor. Llavors. s’ha de dibuixar la corba de magnetització. variant la tensió d’alimentació. pràcticament no circula corrent pel rotor. dóna lloc a unes inductàncies de: L1 = L 2' = X 1 X 2' 13. el circuit equivalent es pot aproximar a: Figura 6. en resulta una corba de magnetització: 27 . el corrent que circula per la inductància de magnetització és igual a la que absorbeix el motor. s’agafa per aproximació que la relació entre les reactàncies d’aquests tipus de motors solen estar en relació 1/1 i per tant: X 1 = X 2' = Xcc 27'794 = = 13'897 Ώ 2 2 Treballant amb una freqüència de la xarxa de 50Hz. D’acord amb això.3 Reactància de Magnetització Per obtenir el valor de la reactància de magnetització XM. D’aquesta manera. mentrestant es fa girar el rotor amb un altre motor a velocitat síncrona.897 = = = 0'0442 H = 44’2 mH w w 2 ∗ π ∗ 50 6. D’acord amb els resultats obtinguts de l’assaig (Annex 1).1.

A partir d’això. En resulta una corba que segueix una tendència pràcticament lineal. es pot determinar el valor de la inductància de magnetització. Seguint amb l’anàlisi de circuits. s’obté aquesta gràfica de la figura 6. el valor de la tensió en la reactància de magnetització vé donat per l’expressió: VM = Vsf − ( R1 − jX 1) ∗ Isf [V] (35) Substituint valors.6 on es pot observar el comportament de la inductància de magnetització respecte el corrent: 28 . queda: VM = 225 − ( 8'68 2 + 13'897 2 ) ∗ 1'9 = 207'02 V 3 Sabent la tensió i el corrent que hi circula.5: Corba de Magnetització de la màquina amb connexió triangle (velocitat inferior). per llei d’Ohm es determina el valor de la reactància de magnetització: VM 207'02 = = 188'72 Ώ XM = 1'9 Isf 3 I operant amb una freqüència de 50 Hz.Figura 6. la inductància té un valor de: LM = XM 188'72 = = 0'6007 [H] w 2 ∗ π ∗ 50 Fent una iteració d’aquest procés de càlcul per a la resta de valors obtinguts amb l’assaig al laboratori. els valors obtinguts en l’assaig de rotor bloquejat i seguint l’esquema aproximat de la Figura 6.4. per a una tensió Vsf = 225 V.

4 Pèrdues al ferro Per saber el valor de les pèrdues al ferro es fa l’assaig de buit. el resultat de l’assaig de buit. Sabent ja les magnituds d’aquests components. les pèrdues es calculen segons: 1'82 2 Pcu1 = 3 ∗ R1 ∗ I 0 f 2 = 3 ∗ 8'68 ∗ ( ) = 28'751 W (37) 3 1'82 2 PX 1 = 3 ∗ X 1 ∗ I 0 f 2 = 3 ∗ 13'897 ∗ ( ) = 46'032 W (38) 3 Com s’ha comentat abans. Per tant. Les pèrdues per efecte Joule són a causa de la resistència i la reactància del debanat. P 0 = PFe + Pm + Pcu1 + PX 1 [W] (36) En aquest cas.Figura 6. S’observa que hi ha una petita variació de la inductància però que no són més que de l’ordre d’unes poques centèsimes d’Henry. Pm = 0 W. 6. les pèrdues mecàniques i les pèrdues per efecte Joule. quan es va fer l’assaig es va utilitzar un segon motor per arrossegar el que s’estava assajant per fer que aquestes pèrdues mecàniques. va ser d’un corrent de buit I0= 1’82 A i d’una potència consumida en buit P0=149* 3 W amb la tensió nominal VN= 220 V.6: Variació de la inductància de magnetització amb el corrent en connexió triangle. de l’expressió anterior queda: PFe = P 0 − Pcu1 − PX 1 [W] (39) I substituint valors s’obté que les pèrdues al ferro són: PFe = 149 ∗ 3 − 28'751 − 46'032 = 183'29 W 29 . en el qual s’obté que la potència absorbida pel motor és la suma de les pèrdues al ferro. aïllant PFe .1.

que tot el corrent circula per la reactància de magnetització quan. Aquesta desviació.7: Model equivalent exacte per fase de la màquina de potència constant del laboratori amb connexió triangle (velocitat inferior) 30 . en l’obtenció de la corba de magnetització.Amb el valor d’aquestes pèrdues.4. hi ha la resistència que simbolitza les pèrdues al ferro de la màquina i una part del corrent circula per ella. en principi. i amb aquestes característiques el corrent que circula per RFe i la tensió que hi ha en borns VFe és: cos ϕ 0 = PFe = 3 ∗ VN ∗ I 0 IFe = I 0 ∗ cos ϕ 0 = 1'82 3 ∗ 0'2642 = 0'2776 A VFe = Vsf − ( R1 − jX 1) ∗ I 0 = 220 − ( 8'68 2 + 13'897 2 ) ∗ 1'82 3 = 202'78 V De manera que per llei d’Ohm s’obté el valor de RFe: RFe = VFe 202'78 = = 730'44 Ώ IFe 0'2776 De la mateixa forma es pot obtenir també el valor de la reactància de magnetització: 1'82 IXm = I 0 ∗ sin ϕ 0 = ∗ sin(arccos(0'2642)) = 1'013 A 3 VFe 202'78 XM = = = 200'01 Ώ IXm 1'013 Es pot observar una variació del 5’68% entre els valors de la reactància de magnetització obtinguts a partir de la corba de magnetització i el que s’ha obtingut a partir de l’assaig de buit. el model equivalent exacte per fase de la màquina amb connexió triangle als debanats és el següent: Figura 6. l’atribueixo al fet de considerar que les dues reactàncies dels debanats de l’estator i del rotor estan en relació 1/1 i al fet de considerar. en paral·lel amb ella. ja es pot calcular el factor de potència amb buit: 183'29 = 0'2642 1'82 3 ∗ 220 ∗ 3 No s’ha d’oblidar que s’està seguint l’esquema de la Figura 6. Una vegada coneguts els valors de tots els paràmetres.

Pcc = 82 * 3 W. es poden saber les parts reals i imaginàries que componen la impedància: Zcc = Rcc + jXcc . Com s’ha fet abans. ja es coneix el valor de R i segons la Figura 6. La tensió necessària per aconseguir aquest corrent és Vsf = 48 V i la potència que consumeix la màquina.8: Connexió dels debanats de l’estator de la màquina d’inducció amb connexió doble estrella. es pot saber el valor dels diferents components de l’esquema de la Figura 6. El factor de potència a rotor bloquejat s’obté: Pcc 82 ∗ 3 = = 0'427 48 3 ∗ Vsf ∗ I 1Nf 3∗ ∗4 3 La impedància de circuit (Zcc) és de: cos ϕcc = 48 Zcc = Vsf 3 = = 6'928 Ώ I 1Nf 4 Sabent el valor del factor de potència i la impedància.3. 6. a partir d’aquestes dades i mitjançant l’anàlisi de circuits. En aquest cas. Rcc = Zcc ∗ cos ϕcc = 6'928 ∗ 0'427 = 2'958 Ώ Xcc = Zcc ∗ sin(arccosϕcc) = 6'928 ∗ sin(arccos(0'427)) = 6'264 Ώ 31 .2 Paràmetres del model equivalent per fase amb connexió doble estrella.1 Resistència de l’estator Els mateixos assajos i procediments s’han fet per a la connexió doble estrella.2 Resistència del rotor i reactàncies dels debanats De l’assaig de rotor bloquejat s’obté que el corrent que circula Isf = I1Nf = 4 A.8 el valor R1 per fase serà: R1 = R ∗ R R 4'34 = = = 2'17 Ώ 2R 2 2 6.2.6.2. Figura 6.

9: Corba de Magnetització de la màquina amb connexió doble estrella (velocitat superior).3 Reactància de Magnetització De la mateixa forma que s’ha fet abans. es busca el seu valor a la tensió nominal: VM = 225 3 − ( 2'17 2 + 3'1322 2 ) ∗ 3 = 118'47 V XM = VM 118'47 = = 39'49 Ώ Isf 3 I operant amb una freqüència de 50 Hz. I d’acord amb l’expressió (35) i el circuit de la Figura 6. la inductància té un valor de: 32 .4. dóna lloc a unes inductàncies de: L1 = L 2' = X 1 X 2' 3'132 = = = 0'00997 H = 9’97 mH w w 2 ∗ π ∗ 50 6.A partir de les expressions en (34) s’obté que el valor de la resistència del rotor reduïda a l’estator té un valor de: R 2' = Rcc − R1 = 2'958 − 2'17 = 0'7889 Ώ I també que : X 1 = X 2' = Xcc 6'264 = = 3'132 Ώ 2 2 Treballant amb una freqüència de la xarxa de 50Hz.2. en resulta una corba de magnetització: Figura 6.

2.LM = XM 39'49 = = 0'1257 H w 2 ∗ π ∗ 50 Seguidament. 6. P0 = 210 * 3 W. i segons l’expressió (39).4 Pèrdues al ferro De l’assaig de buit amb connexió doble estrella s’ha obtingut un corrent de Isf = 2’68 A a tensió nominal Vsf =220 V i la potència que consumeix la màquina. s’obté la variació de la inductància de magnetització amb el corrent: Figura 6. Recordant que les pèrdues mecàniques Pm = 0 W.10: Variació de la inductància de magnetització amb el corrent en connexió triangle En aquest cas s’aprecia una variació considerable del valor d’aquest paràmetre. amb la iteració d’aquest càlcul. les pèrdues per efecte Joule (37) (38) en aquest cas : Pcu1 = 3 ∗ R1 ∗ I 0 f 2 = 3 ∗ 2'17 ∗ (2'68) 2 = 46'757 W PX 1 = 3 ∗ X 1 ∗ I 0 f 2 = 3 ∗ 3'1322 ∗ (2'68) 2 = 67'49 W I substituint valors s’obté que les pèrdues al ferro són: PFe = 210 ∗ 3 − 46'757 − 67'49 = 249'48 W Amb el valor d’aquestes pèrdues es calcula el factor de potència amb buit: cos ϕ 0 = PFe = 3 ∗ VN ∗ I 0 249'48 = 0'2443 220 3∗ ∗ 2'68 3 33 .

34 . Una vegada coneguts els valors de tots els paràmetres. el pròxim pas és dimensionar la capacitat mínima dels condensadors per produir l’autoexcitació del generador d’inducció. el model equivalent per fase de la màquina amb connexió doble estrella als debanats és el següent: Figura 6.11: Model equivalent exacte per fase de la màquina de potència constant del laboratori amb connexió doble estrella (velociat superior) Sent coneguts els valors de tots el paràmetres dels models equivalents i d’acord amb els mètodes de càlcul de l’apartat 5. es pot obtenir també el valor de la reactància de magnetització: IXm = I 0 ∗ sin ϕ 0 = 2'68 ∗ sin(arccos(0'2443)) = 2'598 A XM = VFe 116'8 = = 44'947 Ώ IXm 2'598 Es segueix apreciant una variació entre els valors de la reactància de magnetització obtinguts a partir de la corba de magnetització i de l’assaig de buit en principi atribuït al mateix fenomen.4.D’acord amb l’esquema de la Figura 6.2. el corrent que circula per RFe i la tensió que hi ha en borns VFe és: IFe = I 0 ∗ cos ϕ 0 = 2'68 ∗ 0'2443 = 0'6547 A 220 VFe = Vsf − ( R1 − jX 1) ∗ I 0 = − ( 2'17 2 + 3'132 2 ) ∗ 2'68 = 116'8 V 3 De manera que per llei d’Ohm s’obté el valor de RFe: RFe = VFe 116'8 = = 178'40 Ώ IFe 0'6547 I de la mateixa forma que abans.

el valor de la reactància de magnetització. Càlcul de la Capacitat Necessària per l’Autoexcitació del Generador d’Inducció.8 amb connexió triangle seria el següent: Figura 7.9 a partir de les expressions (23) (24) i (25) i solament es consideren els elements que consumeixen potències reactives ja que segons (27): Vm 2 Vm 2 Vm 2 ∑ Q = 0 var . Sabent que el valor del lliscament del SEIG en buit sol estar comprès entre -1’5 i -1 %.2 i 5.1: Model equivalent exacte per fase del SEIG amb connexió triangle. Xm. es fixa el valor del lliscament. en aquest cas a -1’25 %. es transforma el model de la figura 7.7.1 al model amb els elements en paral·lel com s’havia fet en la figura 5. ∑ Q = Xsp + Xm + X 2' p = 0 [var] En aquest cas. 7.2. En primer lloc. el que implica una velocitat de gir del generador n = 1518 min-1. Per seguir amb el càlcul. és el que correspon a un valor de tensió Vm = 225 V. Per dimensionar correctament el valor d’aquesta capacitat. En aquest cas. el model equivalent del generador d’inducció autoexcitat de la figura 5.2.1 Capacitat mínima amb connexió triangle. es pot determinar el valor de la resistència de càrrega en funció de la velocitat a la que es desitja que treballi el SEIG. el valor de la reactància en la banda de l’estator: Xs = X 1 − Xc = 13'897 − Xc [Ώ] Implica un valor en el model en paral·lel segons l’expressió: R1 2 + Xs 2 8'68 2 + (13'897 − Xc) 2 Xsp = = [Ώ] Xs 13'897 − Xc I el valor de la reactància del rotor en el model en paral·lel: 35 .3. s. s’utilitzaran els mètodes de càlcul descrits en els apartats 5. obtingut a partir de la corba de magnetització (Annex 1). Per simplificar els càlculs.

El mòdul de la impedància de l’estator. per llei d’Ohm.1 d’on. en funció de la tensió a extrems de la reactància de magnetització. vé determinat per l’expressió: Zs = Rs 2 + jXs 2 [Ώ] (40) D’on el valor de Xs pren dos possibles nombres en funció dels anteriors resultats de la reactància del condensador Xc. Per fer aquesta comparació s’utilitza l’esquema de la Figura 7. Zs. En aquest cas: Xs = X 1 − Xc = 13'897 − 14'308 = −0'4117 Ώ ò Xs = X 1 − Xc = 13'897 − 196'87 = −184'98 Ώ I tal com s’ha enunciat abans es busca el corrent Isf per llei d’Ohm: Vm 225 = = 25. es pot determinar el corrent que circula per l’estator.89 A Zs 8'68 2 + (− j 0'4117) 2 ò Vm 225 = = 1'215 A Isf = Zs 8'68 2 + (− j184'98) 2 Isf = 36 (41) . Vm i de la impedància de l’estator.3'752 2 ) + 13'897 2 R 2' + X 2' S [Ώ] = X 2' p = X 2' 13'897 2 2 ( De l’anterior balanç de potències reactives en (27) s’obté el valor de Xsp segons l’expressió (28): Xsp = −1 1 1 + Xm X 2' p = −1 1 + 188'726 1 ( = −183'39 Ώ 3'752 2 ) + 13'897 2 − 0'0125 13'897 Ara per trobar el valor de Xc s’ha de resoldre una equació de segon grau amb la que s’obtenen dues possibles solucions: Xsp = −183'39 = 8'68 2 + (13'897 − Xc) 2 [Ώ] 13'897 − Xc Xc = 14’308 Ώ ò Xc = 196’87 Ώ D’aquestes possibles solucions només serà bona la que determina un corrent d’estator inferior al corrent nominal de la màquina funcionant com a motor. Zs. Isf.

De les dades de la placa de característiques de la màquina (Annex 1) es coneix que el corrent
3'1
nominal per fase de la màquina en connexió triangle és de
= 1'8 A.
3
Per tant, el valor correcte de reactància Xc és 196’87 Ώ i per saber la capacitat d’aquest
condensador operant a una freqüència de 50 Hz s’utilitza l’expressió (29):
C=

1
= 16'167 μF
2 ∗ π ∗ 50 ∗ 196'87

Aquest és el valor de capacitat necessari per fase per produir i mantenir el fenomen
d’autoexcitació de la màquina d’inducció. Amb aquest valor de capacitat s’obtindrà una
tensió composta en buit a borns del generador de 205’1 V.
Com ja s’ha comentat abans, és possible que no es puguin realitzar els assajos necessaris per
determinar els paràmetres del model equivalent de la màquina asíncrona. Llavors, a partir de
les dades de la placa de característiques del motor (Annex 1) i l’expressió (30), s’utilitza el
mètode explicat en l’apartat 5.2.3 per poder dimensionar la capacitat necessària per produir
l’autoexcitació del generador.
3'1
If ∗ sin ϕ
=
C=
2 ∗ π ∗ f ∗ Vf

3

∗ sin(arccos(0'82))
2 ∗ π ∗ 50 ∗ 220

= 14'82 μF

Una vegada determinat el valor de la capacitat per produir l’autoexcitació del generador amb
connexió triangle, resta deteminar-la quan es commuta el debanat a doble estrella.
7.2 Capacitat mínima amb connexió doble estrella.
Repetint els mateixos passos que s’han fet per a la connexió triangle, el model equivalent
del generador d’inducció autoexcitat de la figura 5.8 amb connexió doble estrella seria el
següent:

Figura 7.2: Model equivalent exacte per fase del SEIG amb connexió doble estrella.

Igual que abans, el valor de la reactància de magnetització, Xm, és el que correspon a un
valor de tensió Vm = 225 V obtingut a partir de la corba de magnetització (Annex 1).

37

Per seguir amb el càlcul es fixa el valor del lliscament, s, en aquest cas a -1’25 %, el que
implica una velocitat de gir del generador n = 3037 min-1. Es transforma el model de la
figura 7.2 al model amb els elements en paral·lel com s’havia fet en la figura 5.9 a partir de
les expressions (23) (24) i (25) i solament es consideren els elements que consumeixen
potències reactives.
En aquest cas, el valor de la reactància en la banda de l’estator:
Xs = X 1 − Xc = 3'132 − Xc [Ώ]

Implica un valor en el model en paral·lel segons l’expressió:
R1 2 + Xs 2 2'17 2 + (3'132 − Xc) 2
[Ώ]
Xsp =
=
Xs
3'132 − Xc
I el valor de la reactància del rotor en el model en paral·lel:
(

R 2' 2 + X 2 ' 2
X 2' p =
=
X 2'

0'789 2
) + 3'132 2
S
[Ώ]
3'132

De l’anterior balanç de potències reactives en (27) s’obté el valor de Xsp segons l’expressió
(28) :
Xsp =

−1
1
1
+
Xm X 2' p

=

−1
1
+
39'5

1

= −38'31 Ώ

0'789 2
) + 3'132 2
− 0'0125
3'132
Ara per trobar el valor de Xc s’ha de resoldre una equació de segon grau amb la que
s’obtenen dues possibles solucions :

Xsp = −38'31 =

(

2'17 2 + (3'132 − Xc) 2
[Ώ]
3'132 − Xc

Xc = 3’255 ó Xc = 41’321 Ώ
Com ja se sap, només serà bona la que determina un corrent d’estator inferior al corrent
nominal de la màquina funcionant com a motor. En aquest cas, per fer aquesta comparació
s’utilitza l’esquema de la Figura 7.2 d’on, per llei d’Ohm, es determina el corrent que
circula per l’estator, Isf, en funció de la tensió a extrems de la reactància de magnetització,
Vm i de la impedància de l’estator, Zs.
Per saber el valor del mòdul de la impedància de l’estator, Zs, s’utilitza l’expressió (40)
tenint en consideració els possibles valors de Xs en funció dels anteriors resultats de la
reactància del condensador Xc. En aquest cas :
Xs = X 1 − Xc = 3'132 − 3'255 = −0'1228 Ώ
ò

38

Xs = X 1 − Xc = 3'1325 − 141'321 = −38'188 Ώ

I amb això ja es pot trobar el corrent que circula segons les expressions en (41):
225
Isf =

Vm
=
Zs

Isf =

Vm
=
Zs

3
2'17 + (− j 0'1228) 2
ò
225
2

3
2'17 + (− j 38'188) 2
2

= 59'76 A

= 3'39 A

De les dades de la placa de característiques de la màquina (Annex 1) es coneix que el corrent
nominal per fase de la màquina en connexió triangle és de 4 A. Per tant, el valor correcte de
reactància Xc és 38’188 Ώ i per saber la capacitat d’aquest condensador operant a una
freqüència de 50 Hz s’utilitza l’expressió (29):
C=

1
= 83 μF
2 ∗ π ∗ 50 ∗ 38'188

Aquest és el valor de capacitat necessari per fase per produir i mantenir el fenomen
d’autoexcitació de la màquina d’inducció.
Repetint el procés de càlcul explicat en l’apartat 5.2.3 que s’utilitza quan només es coneixen
les dades de la placa de característiques del motor (Annex 1) i l’expressió (30), es
dimensiona la capacitat necessària per produir l’autoexcitació del generador:
If ∗ sin ϕ
4 ∗ sin(arccos(0'84))
=
= 54'4 μF
220
2 ∗ π ∗ f ∗ Vf
2 ∗ π ∗ 50 ∗
3
Com es pot veure, existeix una variació entre aquests valors de capacitat mínims per
assegurar el funcionament com a generador calculats per un mètode o per un altre. Això és
perquè el valor de capacitat va lligat al punt de funcionament sobre la corba de
magnetització de la màquina. En el moment en què es va fer l’assaig real al laboratori de
corba de magnetització de la màquina es va arribar, com es mostra a l’annex 1, a una tensió
de 225 V amb les dues connexions i, a la vista dels resultats obtinguts en aquest punt, seria
interessant repetir aquest assaig a un nivell més alt de tensió. De totes formes, si s’agafa el
valor de la reactància de magnetització obtingut a partir dels assajos de buit i rotor bloquejat
i es fa el procés de càlcul explicat en l’apartat 5.2.2 per a les dues connexions s’obtenen uns
valors de capacitat més pròxims entre ells que els calculats en aquests apartats 7.1 i 7.2.
C=

7.3 Capacitat mínima per a una màquina de tipus parell constant (Y-YY)
En aquest cas anterior s’han dimensionat els condensadors a instal·lar en paral·lel per a un
SEIG fet a partir d’un motor Dahlander de potència constant, però per a un Dahlander de
parell constant es procedeix de la mateixa forma. Per exemple, en el cas que no es poguessin
realitzar els assajos pertinents per trobar els paràmetres del model equivalent, agafant les
dades de la placa de característiques o d’un catàleg de qualsevol fabricant, es poden
dimensionar segons el procediment de l’apartat 5.2.3.

39

Del catàleg de l’annex 4 s’ha seleccionat el motor Dahlander de parell constant amb
referència ‘’LS 160 L’’. Com es pot veure al catàleg, aquest motor de tipus Dahlander de 2 i
4 pols magnètics opera a 2925 i 1465 min-1 respectivament. Té una potència nominal amb
alta velocitat de 19 kW i amb velocitat baixa de 4’5 kW cosa que demostra que no es tracta
d’un motor de potència constant. En primer lloc, per determinar la capacitat necessària per
fase per autoexcitar el generador quan l’estator es connecta a doble estrella, s’utilitzen les
dades corresponents a aquesta connexió juntament amb l’expressió (30) i s’obté:
C=

If ∗ sin ϕ
35'3 ∗ sin(arccos(0'89))
=
= 221'84 μF
400
2 ∗ π ∗ f ∗ Vf
2 ∗ π ∗ 50 ∗
3

Seguidament, es fa el mateix amb les dades per a la connexió estrella i s’obté:
C=

If ∗ sin ϕ
8'4 ∗ sin(arccos(0'88))
=
= 55 μF
400
2 ∗ π ∗ f ∗ Vf
2 ∗ π ∗ 50 ∗
3

Per comprendre i demostrar aquest funcionament com a SEIG s’han fet una sèrie de
simualcions amb el programa PSIM per després poder comparar els resultats obtinguts
d’aquestes simulacions amb els obtinguts a partir dels assajos reals al laboratori com a
SEIG. Abans però, és necessari entendre el comportament del SEIG amb càrrega.

8. Comportament del SEIG amb Càrrega
Com es pot veure en la Figura 8.1, quan es connecta una càrrega a un generador d’inducció
autoexcitat es produeix una reducció dels valors de tensió, corrent i freqüència que
proporcionava el generador en buit.

Figura 8.1: Comportament del SEIG amb Càrrega

40

de la velocitat de gir del rotor i del tipus de càrrega que s’hi connecta. que en aquest cas es la freqüència nominal de la màquina d’inducció. reactàncies capacitives i voltatges siguin modificats. Però donat que inicialment per a una certa càrrega i velocitat de gir del generador es desconeix el valor de la freqüència.3. Aquesta disminució de la velocitat de gir del generador fa disminuir la freqüència de l’ona de tensió generada i a causa de la disminució d’aquest valor de tensió. Aquesta relació es calcula respecte a la freqüència que s’agafa com a valor base. 41 . Això es pot fer afegint uns condensadors en paral·lel amb els d’autoexcitació amb un cert valor de capacitat per aconseguir el nivell de tensió desitjat en la càrrega. Per tal de compensar la caiguda de tensió del generador es pot actuar sobre el valor dels condensadors d’autoexcitació. també ho fa el corrent que proporciona el generador. el valor de la tensió i freqüència que produeix un generador d’inducció autoexcitat depèn de la capacitat dels condensadors. F= fexc [hz] fb (42) Aquesta transformació fa que els valors considerats per a les resistències.2: Recuperació del nivell de tensió del SEIG amb condensadors en paral·lel Determinar correctament el valor de la capacitat necessària a afegir en paral·lel en funció de la càrrega que es connecti és un aspecte fonamental i a continuació s’explica el procés de càlcul segons [5] a partir del model equivalent del sistema de la Figura 8. l’estudi del model equivalent per fase inclueix un terme que correspon a un índex de freqüència (42). fb. Figura 8. Per últim. els de les reactàncies inductives i els corrents no varien.2 on es deixa autoexcitar el generador i després se li connecta una càrrega. s’aconsegueix recuperar el valor de tensió generat afegint els condensadors en paral·lel amb els ja existents. Aquest comportament es pot veure en la Figura 8. Per tant. mentre que.En l’instant inicial es produeix un petit pic de corrent degut a la connexió d’aquesta càrrega i seguidament disminueix la velocitat de gir del generador i la tensió generada.

Yr. extret de la corba de magnetització de la màquina. resultant de l’associació definida per la càrrega el condensador d’autoexcitació i els paràmetres de l’estator de la màquina. de la disposició en paral·lel d’aquesta part del circuit de la Figura 8. R1p i X1p. es determina la tensió en els extrems de la reactància segons l’expressió (46): 42 .3: Model equivalent per fase del SEIG amb càrrega El procés de càlcul s’inicia amb la determinació de l’admitància Y1. Però solament són bones les representades per valors reals positius i que donin lloc a una freqüència lleugerament inferior a la determinada per la velocitat de gir amb que s’acciona el generador. amb la mateixa condició que en estat estacionari la freqüència i la tensió en la reactància de magnetització són diferents de zero.Figura 8. es calculen de la mateixa forma com s’ha fet en l’apartat anterior però incloent-hi en aquest cas l’índex de freqüència F. s’arriba al balanç de potències del sistema i. s’extreuen les següents expressions: 1 1 1 (43) + + =0 R1 p RFe Rrp 1 1 F2 (44) + + =0 Xc1 p Xm Xlrp Els termes de l’equació (43) contenen l’índex de freqüència F. Aquest procés proporciona els valors equivalents de la resistència i reactància capacitiva.4. Els valors corresponents a l’admitància del rotor. Un cop seleccionats els valors adequats de F s’aïlla de l’expressió (44) la reactància de magnetització donant lloc a l’expressió (45): Xm = −1 2 F 1 + Xc1 p Xlrp [Ώ] (45) Amb aquest resultat i a partir del seu corresponent corrent. Operant de forma similar al mètode utilitzat en l’estudi del SEIG en buit. D’aquesta expressió s’obté un polinomi de F i a partir de les seves arrels es tenen les possibles solucions.

fent-la operar com a motor per establir un cert valor de magnetisme romanent en el rotor i així poder tornar a produir el fenomen d’autoexcitació. així que. 9. ja que. s’obté la que correspon al mínim necessari per a que el sistema SEIG amb càrrega operi amb les condicions impostes. el que s’ha de fer és connectar momentàniament la màquina a un sistema d’alimentació extern. El resultat obtingut en aquest cas és superior al del condensador calculat anteriorment quan el SEIG operava en buit. Un altre aspecte a tenir en consideració és el seu comportament envers la connexió sobtada d’alguna càrrega que tingui una gran demanda de corrent. de màquines elèctriques. un convertidor alimentat amb acumuladors. per exemple. s’han utilitzat dos màquines d’inducció. sense el magnetisme romanent inicial de la màquina. El segon obstacle que s’ha trobat ha estat que el programa no reconeix correctament el funcionament de la màquina d’inducció com a SEIG i. El primer obstacle que s’ha trobat a l’hora de fer aquestes simulacions amb el PSIM ha estat que el programa no té entre les seves llibreries un bloc o sistema que representi el motor de tipus Dahlander i per solucionar això. Una amb els valors dels paràmetres del model equivalent amb connexió a doble estrella i l’altra amb els valors per a la connexió triangle. no es pot establir el corrent en els condensadors necessari per produir el fenomen d’autoexcitació. En aquest cas es pot arribar a produir el fenomen de desmagnetització de la màquina d’inducció amb el qual la tensió en borns passa a ser zero i no es pot tornar a produir el procés per recuperar el valor de la tensió encara que es desconnecti la càrrega.Vm = F ∗ Im∗ Xm [V] (46) Després d’algunes iteracions per a diferents valors de capacitat. solament s’ha de buscar la diferència entre el valor anteriorment calculat per produir l’autoexcitació del generador i aquest últim valor de capacitat. tal i com s’ha comentat en l’apartat 5 d’aquesta obra. En aquestes condicions es té una circulació de corrent de diferent magnitud per cada un dels debanats del generador creant una diferència en les caigudes de tensió en cada una de les fases que alimenten la càrrega. llavors. Si això s’arriba a produir. es produeix una circulació de corrent pel neutre que crea una nova caiguda de tensió donant lloc a valors molt diferents en les tensions de la línia d’alimentació trifàsica de quatre conductors. etc. També es pot donar el cas en què el sistema SEIG estigui alimentant un sistema de càrregues trifàsiques desequilibrades. per determinar la capacitat necessària a instal·lar en paral·lel per aquesta càrrega. Això és encara més important quan un conjunt de càrregues monofàsiques es connecten de forma descompensada entre les fases i el neutre del generador. electrònics. 43 . Una altra conseqüència de la connexió de càrregues desequilibrades és l’aparició de vibracions en el rotor del generador provocades per l’aparició d’oscil·lacions en el parell electromagnètic de la màquina causades per l’asimetria dels corrents i la reactància de magnetització. la xarxa elèctrica o si està en un lloc aïllat. Simulació del Model Matemàtic del SEIG amb PSIM El PSIM és un programa que permet fer simulacions de circuits elèctrics.

Vs.3: Circuit equivalent SEIG amb connexió a doble estrella per simulació amb PSIM.1 es pot veure en la Figura 9.1 SEIG en buit amb connexió doble estrella. amb el qual la màquina es queda alimentada per la xarxa elèctrica i s’engega com a motor. magnetitzant així la màquina. és 0 V encara que la velocitat de gir és superior a la de sincronisme de la màquina. s’ha muntat el circuit de la Figura 9. és com si la màquina es trobés desmagnetitzada. Una vegada s’ha assolit el règim de funcionament com a motor.1: SEIG desmagnetitzat amb connexió doble estrella.9. Figura 9. La seqüència que es segueix per poder portar a terme aquesta simulació com a SEIG en buit és tancar el contactor KM1. Figura 9. Per tant.2 com la tensió a borns del generador.2: Resultats simulació com a SEIG desmagnetitzat Figura 9.3 per tal d’accionar la màquina momentàniament com a motor per magnetitzarla. Per solucionar això. Accionant la màquina amb un sistema motriu com es mostra en la Figura 9. es posa en marxa el sistema motriu auxiliar i es fa 44 .

es queda el generador aïllat de la xarxa elèctrica i treballant autoexcitat en buit. Mereix una especial menció el fet que es trobin connectats en triangle els condensadors d’autoexcitació. amb una freqüència molt propera als 50 Hz i es pot veure com es manté estable en aquest punt de funcionament al llarg del temps. a partir dels assajos reals i les simulacions. en aquest cas per sobre de les 3000 min-1 ja que s’està treballant a alta velocitat. En aquest punt. Es pot observar com aquests corrents Ixe e Isg tenen un valor molt gran durant l’arranc de la màquina com a motor i que.4 on Ixe representa el corrent en primer lloc absorbit de la xarxa elèctrica i després entregada fins l’instant en què el contactor KM1 s’obre i es deixa la màquina aïllada de la xarxa. Isg representa el corrent que circula en tot moment per una de les fases de la màquina. En aquest punt. En aquest punt. Els resultats obtinguts amb la simulació es poden observar a la Figura 9. Per determinar la capacitat a instal·lar per fase amb condensadors connectats en triangle simplement s’ha de dividir entre 3 el valor de la capacitat calculada anteriorment. la màquina comença a funcionar com a generador d’inducció autoexcitat i produeix una tensió eficaç composta de 222 V. la màquina està treballant com a generador connectat a la xarxa elèctrica i transfereix a la xarxa una certa potència. Aixó és perquè els valors de capacitat necessaris es troben amb la relació (42) o sinó. una vegada assolit el règim permanent de funcionament. 45 . es va sel·leccionar aquesta disposició en triangle i per poder fer comparacions entre els resultats obtinguts. s’estabilitzen fins al punt en què es posa en marxa el sistema motriu i funciona la màquina com a generador connectat a la xarxa.girar la màquina per sobre de la seva velocitat de sincronisme. es pot veure com hi ha un petit pic de corrent en Isg provocat per la connexió dels condensadors d’autoexcitació. Es deixa passar un temps prudencial per a que s’estabilitzi aquest funcionament i s’obre el contactor KM1 i es tanca el contactor KM2 que deixa passar el corrent que abans s’estava transferint a la xarxa pels condensadors d’autoexcitació. Una vegada la velocitat del conjunt és superior a la de sincronisme i es produeix la seqüència de funcionament dels contactors anteriorment descrita. s’havien de connectar d’aquesta forma. Aixó és perquè en el moment en què es van fer els assajos reals al laboratori.

4: Resultats simulació SEIG amb connexió a doble Y 46 .Figura 9.

pot estar funcionant com a generador i que tan bon punt es produeix una baixada de la velocitat de gir es redueixen les magnituds de tensió i corrent generades Vsg i Isg.4: Circuit equivalent SEIG amb connexió triangle per simulació amb PSIM Els resultats obtinguts amb la simulació es poden veure a la Figura 9. Tanmateix es demostra que si es torna a accelerar la màquina es recuperen els valors inicialment generats de tensió i corrent. magnetitzant inicialment la màquina fent-la engegar com a motor i després aïllant-la de la xarxa i connectant els condensadors d’autoexcitació. 47 . ja s’ha tingut en consideració la forma en què aquesta estava connectada. dades que s’assemblen bastant a les obtingudes amb els assaigs reals que van ser una tensió de 215 V amb un corrent de 2’75 A. quan s’ha calculat la capacitat teòrica de la màquina per aquesta connexió. el PSIM no contempla les pèrdues al ferro en el bloc de la màquina d’inducció. De totes formes. Els resultats obtinguts en la simulació han estat 230 V amb un corrent de 3’13 A.5 on s’ha procedit de la mateixa forma.4 amb els paràmetres del model equivalent per fase de la màquina amb la connexió triangle. CY =3* C∆ [F] (42) Per apropar aquesta simulació a l’assaig real que es va fer al laboratori. quan es van fer els assajos reals es van disposar amb connexió triangle els condensadors d’autoexcitació. Així es pot veure que encara que la màquina estigui girant per sota de la velocitat de sincronisme. s’ha fet girar el generador per sota de la seva velocitat de sincronisme una vegada ja estava operant amb el mètode autoexcitat. també s’ha fet a velocitat lenta introduint a PSIM el circuit de la Figura 9. s’ha tornat a simular el model equivalent augmentant la capacitat dels condensadors d’autoexcitació fins als 25 µF que es van posar al laboratori. Igual que amb el cas anterior. Això fa que els càlculs que es fan tinguin un determinat error respecte les dades obtingudes a partir dels assajos i que solament es pugui veure d’una forma aproximada el funcionament que tindria el generador operant amb uns certs valors de capacitat i velocitat. el valor de capacitat obtingut amb el càlcul correspon al valor necessari per fase per autoexcitar la màquina amb els condensadors connectats en triangle. per tant. De la mateixa forma que s’ha fet la simulació a velocitat ràpida.també es pot refer el càlcul de la capacitat tenint en consideració el nou valor de corrent que circularà pels condensadors d’autoexcitació. A la vista dels resultats obtinguts dels assajos reals del laboratori. a diferència del cas anterior. Figura 9. 9.2 SEIG en buit amb connexió triangle. però.

48 .5: Resultats simulació SEIG amb connexió triangle.Figura 9.

2 i 5. mentre que. la corba de magnetització de la màquina.En aquest cas. Per seguir comprovant els punts de funcionament del SEIG s’ha refet la simulació augmentant la capacitat dels condensadors d’autoexcitació fins als 25 µF per fase tal i com es tenien en l’assaig real del laboratori. amb uns valors similars de capacitat també ho fa a la realitat. Els resultats es poden veure en la Figura 9. Com ja s’ha comentat abans. es seguiria tenint el problema que s’ha comentat abans amb les pèrdues al ferro de la màquina. major és la tensió que aquest és capaç de generar. 49 . Seguidament i una vegada comprovat el règim de funcionament en buit. Això pot ser perquè el PSIM no contempla les pèrdues al ferro de la màquina i a més. s’ha fet la simulació amb càrrega per a les dues connexions per poder comparar també els resultats amb els obtinguts al laboratori. es demostra amb la simulació.6 on s’observa que en el moment en què es connecten els nous condensadors es produeix un pic de tensió de l’ordre d’un kV i un pic de corrent de 11 A.2.3. s’hauria de refer la corba de magnetització de la màquina i introduir al PSIM més punts d’aquesta per tal que els càlculs fossin més exactes. la tensió eficaç composta generada una vegada assolit el règim permanent de funcionament com a SEIG ha estat de 209 V amb un corrent de 1’82 A. com major és la capacitat que hi ha en paral·lel amb el generador. a l’assaig real en buit es va obtenir una tensió de 250 V amb un corrent de 3’25 A però la capacitat que hi havia per fase fou de 25 µF enlloc dels 16’167 µF introduïts en la simulació. Tot i així. que s’ha introduït com a paràmetre de la màquina. Per tant. que la màquina és capaç d’operar com a generador autoexcitat i. no arriba fins aquest nivell de tensió. amb els valors de capacitat calculats per a les dues velocitats amb els mètodes dels apartats 5. Però per poder fer una simulació més precisa. a igual velocitat de gir. Per tant.2. la màquina perd la seva condició d’autoexcitat i encara que es torna a accelerar ja no és capaç de tornar a produir tensió. Això a la realitat no passa ja que s’ha demostrat amb els assaigs al laboratori que la màquina pot establir la condició d’autoexcitació amb aquests condensadors de 25 µF i és capaç de seguir operant generant una tensió composta en borns de 250 V amb un corrent de 3’25 A. el PSIM no està calculant de forma correcta el comportament del SEIG en aquest punt. Seguidament.

connexió triangle amb condensadors de 25 [µF] 50 .6: Resultats simulació SEIG.Figura 9.

Figura 9. Figura 9.7: Circuit equivalent SEIG en càrrega amb connexió doble estrella per simulació amb PSIM Després de realitzar la simulació amb el PSIM.8 com. es pot apreciar en la Figura 9.9.8: Resultats simulació SEIG en càrrega amb connexió doble estrella S’ha intentat fer la simulació amb el PSIM d’aquest sistema amb càrrega augmentant la capacitat en paral·lel afegint els condensadors de 10 µF com es mostra en la Figura 9. La prova es va fer inicialment sense augmentar la capacitat dels condensadors d’autoexcitació que va donar un valor de tensió composta en borns del generador de 195 V amb un corrent de 2’6 A. Això es complementa amb el comportament que ha demostrat el generador del laboratori al qual se li han afegit uns condensadors de 10 µF en paral·lel amb els quals ja tenia d’autoexcitació per compensar aquesta davallada de tensió en la càrrega. Per fer la simulació del SEIG amb càrrega s’ha muntat el circuit de la Figura 9.3 SEIG en càrrega amb connexió doble estrella.7 al PSIM i s’ha dispost la càrrega de la mateixa forma que es va fer en l’assaig real al laboratori. 51 .9 i el resultat ha estat similar a l’obtingut en la simulació del SEIG en buit amb connexió triangle. es produeix una davallada de la velocitat de gir del generador que fa que la tensió Vsg baixi des dels 222 V que generava en buit fins als 188 V i com el corrent Isg cau també fins als 2’41 A. en l’instant en què es connecta la càrrega. La càrrega que es va posar al laboratori va ser resistiva i de valor 440 Ώ.

Tan aviat com es connecten aquests elements. cosa que torna a evidenciar que el PSIM no està calculant de forma correcta aquest punt de funcionament. Els resultats obtinguts han estat molt similars. Figura 9. A la realitat s’ha demostrat que això no succeeix d’aquesta forma ja que al laboratori en el moment en què es va afegir la càrrega.Figura 9. com es pot veure en la Figura 9.9: Circuit equivalent SEIG en càrrega augmentant la capacitat dels condensadors d’autoexcitació en el moment de la connexió de la càrrega amb connexió doble estrella per simulació amb PSIM En l’instant en què es connecta la càrrega amb el contactor KM3. es tanca també el contactor KM4 que afegeix els condensadors de 10µF als que ja hi havia instal·lats per autoexcitar la màquina.10.10: Resultats simulació SEIG en càrrega augmentant la capacitat dels condensadors d’autoexcitació en el moment de la connexió de la càrrega amb connexió doble estrella. es va obtenir un valor de tensió en borns de 210 V amb un corrent de 3’8 A fent girar el sistema a 2934 min-1. 52 . Es pot apreciar com cau alhora la velocitat de la màquina i s’ha tornat a simular el sistema intentant mantenir aquesta velocitat estable a 3000 min-1. es produeix un altre procés de desmagnetització de la màquina similar al que s’ha comentat abans.

es van fer dues simulacions més per seguir veient el comportament del programa: una amb una càrrega inferior a la assajada a la realitat per tal que proporcionés un pic de corrent més alt en el moment de la seva connexió i una altra amb una càrrega superior per produir l’efecte contrari.4 SEIG en càrrega amb connexió triangle. es produeix una petita davallada de la velocitat de gir del generador. 53 .11 al PSIM i s’ha dispost la càrrega de la mateixa forma que es va fer en l’assaig real al laboratori.9. La prova es va fer inicialment sense augmentar la capacitat dels condensadors d’autoexcitació que va donar un valor de tensió composta en borns del generador de 218 V amb un corrent de 2’8 A. Per fer la simulació del SEIG amb càrrega s’ha muntat el circuit de la Figura 9. Això a la realitat tampoc no succeeix ja que el generador va ser capaç de suportar aquesta càrrega seguint girant a 1467 min-1 . alhora. Figura 9.12 com.15 de valors 100 i 800 Ω respectivament. Figura 9. es torna a produir un procés de desmagnetització de la màquina.12: Resultats simulació SEIG en càrrega amb connexió triangle. Els circuits equivalents amb les càrregues seleccionades es poden veure a les Figures 9. en l’instant en què es connecta la càrrega. Donat que el PSIM no calcula de forma correcta el punt de funcionament amb càrrega del generador.13 i 9.11: Circuit equivalent SEIG en càrrega amb connexió triangle per simulació amb PSIM Després de realitzar la simulació amb el PSIM es pot apreciar a la Figura 9. La càrrega que es va posar al laboratori va ser resistiva i de valor 440 Ώ. però.

Figura 9.14: Resultats simulació SEIG en càrrega amb connexió triangle. Figura 9.Figura 9.15: Circuit equivalent SEIG en càrrega de 800 Ω amb connexió triangle per simulació amb PSIM. 54 .13: Circuit equivalent SEIG en càrrega de 100 Ω amb connexió triangle per simulació amb PSIM.

18 on succeeix el mateix que amb la connexió doble estrella. s’ha fet una simulació augmentant el valor de la capacitat dels condensadors d’autoexcitació en el moment en què es connecta la càrrega al generador tal i com es mostra a la Figura 9. s’ha refet la simulació matnenint la velocitat de gir per sobre de la de sincronisme. Els resultats obtinguts es poden veure a la Figura 9. més ràpid és aquest procés de desmagnetització de la màquina.14 i 9.16 on s’observa que. no hauria d’estar passant això amb aquests valors. Figura 9. en quest cas. De la mateixa forma que es va fer al laboratori. com més elevat és el pic de corrent que es produeix en el moment de la connexió de la càrrega. En l’instant en què es connecta la càrrega es torna a produir un procés de desmagnetització de la màquina i de la mateixa forma que s’ha fet amb la connexió doble estrella. ja que s’ha demostrat a la realitat que la màquina és capaç de seguir operant com a generador autoexcitat. obtenint els mateixos resultats.16: Resultats simulació SEIG en càrrega amb connexió triangle. Finalment.17: Circuit equivalent SEIG en càrrega augmentant la capacitat dels condensadors d’autoexcitació en el moment de la connexió de la càrrega amb connexió triangle per simulació amb PSIM 55 . Aquest comportament és similiar al que passa a la realitat però. les 1500 min-1.17. s’han afegit uns condensadors de 10 µF en paral·lel amb els que ja tenia el generador. Els resultats obtinguts d’aquestes simulacions es poden veure a les Figures 9.Figura 9.

i com s’ha demostrat.Figura 9. per poder modelitzar el comportament del SEIG de forma adequada s’hauria d’utilitzar un programa diferent al PSIM. s’han fet les simulacions del Dahlander com a generador d’inducció connectat a la xarxa elèctrica. la màquina va ser capaç de seguir operant com a generador obtenint una tensió de 230 V amb un corrent de 4 A girant a 1443 min-1. Seguidament.18: Resultats simulació SEIG en càrrega augmentant la capacitat dels condensadors d’autoexcitació en el moment de la connexió de la càrrega amb connexió triangle. Després d’haver fet totes aquestes simulacions se’n treu en clar que el PSIM no calcula de forma correcta el comportament de la màquina d’inducció funcionant com a generador d’inducció autoexcitat. una vegada s’ha intentat simular el seu comportament amb càrrega els resultats obtinguts no han estat coherents amb el que passa a la realitat. Per tant. A la realitat. 56 . Encara que inicialment s’ha conseguit fer funcionar la màquina en buit en aquest règim.

s’ha de conèixer la potència aparent que entrega la màquina a la xarxa. Per exemple.1 Dahlander com a IG amb connexió doble estrella. La magnitud i freqüència de la tensió generada també es manté constant com ja s’esperava amb un valor eficaç de 220 V i el corrent que circula del generador cap a la xarxa ha estat de 2’36 A amb un factor de potència de -0’29. a partir del segon 7. es tracta d’aconseguir que la màquina no consumeixi de la xarxa la potència reactiva que necessita per funcionar. Els resultats d’aquesta simulació es poden veure a la Figura 10. el factor de potència es fa negatiu. per tant s’ha de dimensionar una xarxa de compensació adequada per al punt en què es trobi funcionant el generador.1. S. Figura 10.1: Circuit equivalent IG amb connexió a doble estrella per simulació amb PSIM. la màquina engega inicialment com a motor i al cap de set segons. s’activa el sistema motriu auxiliar que fa accelerar la màquina per sobre de la velocitat de sincronisme. El primer que s’ha fet ha estat introduir els paràmetres del model equivalent per a la connexió doble estrella i introduir al PSIM l’esquema de la Figura 10. Simulació del Model Matemàtic del IG amb PSIM De la mateixa forma que s’han fet simulacions per contrastar el comportament del model màtemàtic del SEIG amb el que succeeix a la realitat. En aquest cas. 10.10. en aquest cas per sobre de les 3000 min-1. Com ja s’ha comentat a l’apartat 5. fet que demostra que la màquina està entregant a la xarxa una determinada potència activa al mateix temps que en consumeix una de reactiva inductiva de la pròpia xarxa.1. per fer la compensació per al model de la Figura 10.1.2 on es veu clarament que.1 s’hauria d’operar així: Primerament. es farà la compensació determinant la capacitat necessària per fase amb l’expressió de la potència aparent següent: Sf = Vf ∗ If [VA] (47) En aquest cas la potència aparent entregada per fase: Sf = Vf ∗ If = 220 3 ∗ 2'36 = 300 VA 57 . tal i com s’esperava segons l’apartat 5. quan ja es té la màquina girant propera al sincronisme. s’han fet simulacions de la mateixa màquina operant com a generador d’inducció connectat a la xarxa elèctrica. En aquest cas.

2: Resultats simulació IG amb connexió doble estrella.Figura 10. 58 .

3 i es torna a fer la simulació amb el PSIM.4 i mostren clarament com s’ha compensat tota la potència consumida de la xarxa i. la potència reactiva que està consumint la màquina per fase per operar com a generador és: Qi = Sf ∗ sin ϕ = 300 ∗ sin(106'85) = 287'12 var Que és la mateixa que ha d’aportar el condensador en paral·lel per aconseguir que el factor de potència sigui -1. s’agafa l’esquema de la Figura 10. en aquest cas. Figura 10. Finalment. la potència activa trifàsica que el generador està aportant a la xarxa en aquest punt de funcionament es determina segons l’expressió: P = −3 ∗ V ∗ I ∗ cos ϕ = −3 ∗ 220 3 59 ∗ 0'408 ∗ (−1) = 155'46 W . s’obté un angle del segon quadrant d’aquesta forma: ϕ = arccos(−0. Els valors de tensió i corrent els segueix fixant la xarxa a 220V i 50 Hz i el corrent que s’està aportant a la xarxa és de 0’408 A girant amb una velocitat de 3018 min-1.Sabent que el factor de potència val en aquest cas -0’29. Per llei d’Ohm s’arriba a la següent expressió: V2 [var] Qc = Qi = Xc ∗ If = Xc 2 (48) On. ara. Els resultats obtinguts es poden veure a la Figura 10.1 i se li afegeixen en paral·lel uns condensadors connectats amb estrella. i aïllant el valor de la capacitat. c = 56’65 µF Així que una vegada s’ha determinat el valor de la capacitat necessària a instal·lar en paral·lel amb el generador. de capacitat 56’65 µF com es pot veure en la Figura 10.3: Circuit equivalent IG amb connexió a doble estrella compensat per simulació amb PSIM. c: ( 287'12 = 220 )2 3 1 w∗c . el factor de potència és -1.29) = 106'85º D’acord amb això.

Figura 10. s’injecta un corrent de major magnitud a la xarxa elèctrica. A l’assaig real del laboratori. s’han seguit fent una sèrie de simulacions per comparar el comportament que té el generador d’inducció a la realitat amb el que se n’extreu de les simulacions amb el PSIM. Això consona amb el que s’havia explicat a l’apartat 5. A l’assaig real del laboratori. fent girar el generador amb un parell major que en el cas anterior. s’ha fet girar inicialment el generador a 3000 min-1 afegint-hi en paral·lel uns condensadors de 25 µF amb connexió triangle.Figura 10. s’estava injectant a la xarxa elèctrica un corrent de 1’30 A i després de la simulació. que es poden veure en la Figura 10. Els resultats d’aquesta simulació es poden veure a la Figura 10. no s’està compensant de forma adequada el generador d’inducció operant en aquest punt.4: Resultats simulació IG compensat amb connexió doble estrella. funcionant en aquest punt. s’obté que s’està injectant a la xarxa un corrent de 0’59 A. D’acord amb les dades que es van prendre durant l’assaig real al laboratori (Annex 3).5. Aquests resultats. s’assemblen molt però es pot veure com el factor de potència pràcticament és 0 i per tant.1 i es pot veure també com per a aquest punt de funcionament s’estaria compensant tota la potència reactiva consumida pel generador amb 60 . Una vegada fet això. funcionant en aquest punt. s’obté que s’està injectant a la xarxa un corrent de 3’3 A.5: Resultats simulació IG a 3000 [min-1] compensat amb 25 [µF] S’ha seguit amb una simulació fent girar el generador a 3076 min-1 amb els mateixos condensadors en paral·lel. s’estava injectant a la xarxa elèctrica un corrent de 0’55 A i després de la simulació.6 on s’aprecia com.

Els resultats obtinguts es poden veure a la Figura 10. quan ja es té la màquina girant propera al sincronisme. gira a 1509 min-1. 10. d’una forma similar al que passava amb la simulació com a SEIG. Figura 10. En aquest cas s’ha fet el mateix i s’han introduït els paràmetres del model equivalent per a la connexió triangle i l’esquema de la Figura 10.6: Resultats simulació IG a 3076 [min-1] compensat amb 25 [µF] Seguidament s’han fet les mateixes simulacions per poder comparar el funcionament amb la realitat quan el generador gira a velocitat lenta. a partir del segon 7. s’activa el sistema motriu auxiliar que fa accelerar la màquina per sobre de la velocitat de sincronisme. la màquina engega inicialment com a motor i al cap de set segons.2 Dahlander com a IG amb connexió triangle. Això segueix sent perquè el PSIM no reconeix dintre dels paràmetres del model equivalent les pèrdues al ferro de la màquina d’inducció. amb un valor eficaç de 220 V i el corrent que 61 . els valors obtinguts amb les simulacions són sempre majors que els obtinguts a la realitat. es pot veure que. Però.8 on s’observa clarament com. En aquest cas. el factor de potència es fa negatiu. Figura 10. Igual que abans. fet que demostra que la màquina està entregant a la xarxa una determinada potència activa a mateix temps que en consumeix una de reactiva inductiva de la pròpia xarxa. La magnitud i freqüència de la tensió generada també es manté constant com ja s’esperava.7.els condensadors de 25 µF. Així que es pot afirmar que el generador es comporta d’acord al que s’esperava però els valors de les magnituds difereixen dels obtinguts a la realitat per aquest motiu.7: Circuit equivalent IG amb connexió triangle compensat amb 25 [µF]per simulació amb PSIM.

Figura 10.8: Resultats simulació IG a 1509 [min-1] compensat amb 25 [µF] Seguidament.9 :Resultats simulació IG a 1535 [min-1] compensat amb 25 [µF] A la vista dels resultats obtinguts. Aquesta variació es deu al mateix que en el cas anterior i ja es pot agafar com a bo aquest resultat. Aquests resultats es poden veure a la Figura 10. A l’assaig real del laboratori s’estava transferint a la xarxa elèctrica un corrent de 1’25 A mentre que la simulació ha donat un resultat de 1’71 A. gairebé tota la potència reactiva que consumeix el generador estaria compensada pels condensadors en paral·lel. s’ha fet una altra simulació per a quan la màquina gira a 1535 min-1 per comparar també els resultats amb els assajos reals del laboratori. 62 . ja que el seu comportament a la realitat s’assembla molt amb les simulacions fetes malgrat que les magnituds mostrades siguin molt aproximades en alguns punts de funcionament i en altres siguin més distants. sembla ser que el PSIM és capaç de calcular de forma correcta els punts de funcionament del generador d’inducció en xarxa.circula del generador cap a la xarxa ha estat de 1’11 A amb un factor de potència de -0’29. A la realitat s’estava transferint a la xarxa un corrent de 1’25 A.9 on s’aprecia que. operant en aquest punt. Figura 10. el corrent entregat a la xarxa segueix sent major en quant major és el parell i velocitat que s’aplica al rotor de la màquina.

l’únic que s’ha de fer és dimensionar adequadament.1 Funcionant com a SEIG 11.1 Màquina de potència constant Dintre de les possibilitats de motors Dahlander que es poden trobar al mercat una és la de potència constant.1. tant autoexcitat com en xarxa. com s’ha explicat en aquest mateix apartat. la qual s’aconsegueix amb les connexions triangle a doble estrella. Internament la màquina ja té feta la connexió triangle. resulta un tipus de generador molt senzill de dimensionar i controlar.D’acord amb el que s’ha demostrat a partir de les simulacions. independentment de quin sigui el sistema motriu que l’està accionant. es mostren els esquemes de connexió del Dahlander amb els elements de maniobra per controlar de forma correcta la màquina quan està operant com a generador. el Dahlander pot funcionar com a generador d’inducció amb dues velocitats. per tant. Aquesta potència entregada serà major en quant major sigui el parell que s’aplica al rotor de la màquina i. Vist així. tant autoexcitat com connectat a la xarxa i en funció del tipus de màquina que sigui. aportant a la xarxa una certa potència activa en funció de la velocitat a la que estigui girant. 11. solament cal modificar la connexió dels debanats de l’estator per aconseguir la connexió doble estrella. 63 .Diagrames de Connexió de la Màquina A continuació es mostren els esquemes de connexió proposats per poder utilitzar la màquina d’inducció Dahlander com a generador. Seguidament. la capacitat necessària a instal·lar en paral·lel per tal que el generador no consumeixi de la xarxa la potència reactiva que necessita per produir el seu camp inductor. de parell o de potència constant. 11.1 on es pot veure com en surten els 6 conductors de l’estator de la màquina explicats anteriorment. Aquestes màquines es subministren amb 6 terminals accessibles a la caixa de borns dels quals 3 corresponen als punts mitjos dels debanats de cada fase i els altres 3 són els extrems de cadascuna d’aquestes. Per ajudar a comprendre la connexió dels debanats de la màquina s’adjunta la Figura 11.

1: Model proposat per al SEIG a partir d’una màquina Dahlander de potència constant D’on els elements mostrats representen: -K1: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió triangle. el procediment per fer operar la màquina comença per tenir una màquina amb magnetisme romanent en el rotor i tenir clar amb quin tipus de connexió es comença a operar. fer girar el generador per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió doble estrella. es tanca el contactor K2 per produir el procés d’autoexcitació del generador. -K7: Contactor que tanca la càrrega al circuit quan el generador opera amb doble estrella. -K5: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir l’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb doble estrella. començant amb triangle i després passant a doble estrella. tancar el contactor K5 per produir el procés d’autoexcitació de la màquina 64 . en aquest punt. -F1: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats. K6. s’engega el sistema motriu fins que el Dahlander gira per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió triangle i. -K6: Contactor que tanca la càrrega al circuit quan el generador opera amb triangle. es tanca el contactor K6 que dóna pas al corrent per la càrrega i es tanca també el contactor K1 per afegir capacitat en paral·lel per compensar la caiguda de tensió en la màquina. s’ha de tancar el contactor K3 per establir la connexió doble estrella en els debanats de la màquina d’inducció i. el següent pas és obrir els contactors amb la seqüència K1.Figura 11. -K2: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir el procés d’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb triangle. seguidament. K2 i seguidament. Llavors. Una vegada es té tancat el relé magnetotèrmic F1. D’acord amb el funcionament del SEIG. -K4: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió doble estrella. Si per les condicions del sistema motriu no es pot operar a la velocitat que fixa la connexió triangle i s’ha de produir el pas a doble estrella. En aquest punt. -K3: Contactor que uneix amb estrella els terminals necessaris per produir la connexió a doble estella dels debanats de l’estator. per exemple.

2 Màquina de parell constant D’igual forma que les màquines de potència constant. amb algun nivell perillós de tensió per als dielèctrics que pugui produir curtcircuits i també amb els contactors que alimenten la càrrega pel mateix motiu. 11.per a aquesta connexió.2: Model proposat per al SEIG a partir d’una màquina Dahlander de parell constant 65 . i també el contactor K4 per compensar la caiguda de tensió produïda per la càrrega. solament cal fer les modificacions pertinents en els debanats de l’estator per aconseguir la connexió doble estrella. -K6: Contactor que tanca la càrrega al circuit quan el generador opera amb estrella. -F1: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats. que dóna pas al corrent per la càrrega. Donat que internament ja vénen amb la connexió estrella feta. les màquines de parell constant es subministren amb 6 terminals accessibles. Llavors es pot tancar el contactor K7. Per comprendre la connexió dels debanats es té la Figura 11.2 d’on els elements representen: -K1: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió estrella. autoexcitada en buit. -K4: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió doble estrella. Figura 11.1. -K5: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir l’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb doble estrella. -K2: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir el procés d’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb estrella. S’ha d’operar amb precaució amb les connexions durant la variació de velocitat del generador per no deixar la màquina funcionant. -K7: Contactor que tanca la càrrega al circuit quan el generador opera amb doble estrella. -K3: Contactor que uneix amb estrella els terminals necessaris per produir la connexió a doble estrella dels debanats de l’estator.

-K10: Contactor que tanca la càrrega al circuit quan el generador opera amb connexió estrella o amb connexió triangle. -K7: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió doble estrella als debanats de l’estator. -K5: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió estrella. el procediment per fer operar la màquina comença per tenir una màquina amb magnetisme romanent en el rotor i tenir clar amb quin tipus de connexió es comença a operar. per exemple. -K3: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir el procés d’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb triangle. Llavors. -K8: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió doble estrella. començant amb estrella i després passant a doble estrella. Si per les condicions del sistema motriu o de la càrrega no es pot operar a la velocitat que fixa la connexió estrella i s’ha de produir el pas a doble estrella.De la mateixa forma que s’ha explicat abans. -K2: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en que es connecta la càrrega amb connexió triangle. s’engega el sistema motriu fins que el Dahlander gira per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió estrella i en aquest punt.1. fer girar el generador per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió doble estrella. es pot configurar la connexió dels debanats del Dahlander per poder obtenir una commutació a potència constant o a parell constant. que dóna pas al corrent per la càrrega. es poden obtenir diferents punts òptims de funcionament per al generador. -K4: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió estrella als debanats de l’estator. Això representa que. en funció de les condicions del sistema motriu. Per comprendre la connexió dels debanats es té la Figura 11. es tanca el contactor K6 que dóna pas al corrent per la càrrega i es tanca també el contactor K1 per afegir capacitat en paral·lel per compensar la caiguda de tensió en la màquina.2 on els elements representen: -K1: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió triangle als debanats de l’estator. K2 i seguidament. es tanca el contactor K2 per produir el procés d’autoexcitació del generador. Una vegada es té tancat el relé magnetotèrmic F1. i també el contactor K4 per compensar la caiguda de tensió produïda per la càrrega. 11. K6.3 Dahlander amb 9 terminals accessibles En aquest cas. En aquest punt. s’ha de tancar el contactor K3 per establir la connexió doble estrella en els debanats de la màquina d’inducció i seguidament tancar el contactor K5 per produir el procés d’autoexcitació de la màquina per a aquesta connexió. el següent pas és obrir els contactors amb la seqüència K1. -K9: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir el procés d’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb doble estrella. Llavors es pot tancar el contactor K7. -K6: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’utilitzen per produir el procés d’autoexcitació del generador quan aquest es connecta amb estrella. 66 .

per exemple. Llavors.3: Model proposat per al SEIG a partir d’una màquina Dahlander amb 9 terminals accessibles El procediment per fer operar la màquina comença per tenir una màquina amb magnetisme romanent en el rotor i tenir clar amb quin tipus de connexió es comença a operar. es tanca el contactor K10 que dóna pas al corrent per la càrrega i es tanca també el contactor K2 per afegir capacitat en paral·lel per compensar la caiguda de tensió en la màquina. en aquest punt. que dóna pas al corrent per la càrrega. En aquest instant. Una vegada es té tancat el relé magnetotèrmic F1. i també el contactor K8 per compensar 67 . s’engega el sistema motriu fins que el Dahlander gira per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió triangle i. s’ha de tancar el contactor K7 per establir la connexió doble estrella en els debanats de la màquina d’inducció i seguidament tancar el contactor K9 per produir el procés d’autoexcitació de la màquina per a aquesta connexió.-K11: Contactor que tanca la càrrega al circuit quan el generador opera amb connexió doble estrella. el següent pas és obrir els contactors amb la seqüència K2. es tanca el contactor K1 per establir la connexió triangle en els debanats de l’estator. Si en aquest punt s’ha de produir la commutació a doble estrella. Llavors es pot tancar el contactor K11. fer girar el generador per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió doble estrella. es tanca el contactor K3 per produir el procés d’autoexcitació del generador. -F1: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats. K10. Figura 11. K3 i K1 i seguidament. per al cas d’engegar el generador amb connexió triangle per després connectar-lo a doble estrella i finalment a estrella.

-K3: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió doble estrella als debanats de l’estator. -K4: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa pel generador quan opera amb connexió triangle. 68 . K11. s’ha de tancar el contactor K4 per establir la connexió estrella en els debanats de la màquina d’inducció i seguidament tancar el contactor K6 per produir el procés d’autoexcitació de la màquina per a aquesta connexió. 11. -K5: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa pel generador quan opera amb connexió doble estrella. Llavors es pot tancar el contactor K10. i també el contactor K5 per compensar la caiguda de tensió produïda per la càrrega. solament cal modificar la connexió dels debanats de l’estator per aconseguir la connexió doble estrella.la caiguda de tensió produïda per la càrrega.2. que dóna pas al corrent per la càrrega. -K2: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió triangle. el següent pas és obrir els contactors amb la seqüència K8. Figura 11. Per tant. per tant. En aquest punt. -F1: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats. Si per les condicions del sistema motriu i de la càrrega no es pot operar a la velocitat que fixa la connexió doble estrella i s’ha de produir el pas a estrella.2 Funcionant com a IG 11. Aquestes combinacions solament són una proposta donades les múltiples necessitats que es poden donar en cada moment en funció de la càrrega i del tipus de sistema motriu que estigui accionant el generador. Per ajudar a comprendre la connexió dels debanats de la màquina s’adjunta la Figura 11. en funció del sistema motriu que s’utilitzi per accionar el generador i les característiques de la càrrega s’haurà d’escollir el tipus de generador més indicat per cada cas concret. K9 i K7 i seguidament fer girar al generador per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió estrella.1 Màquina de potència constant Internament la màquina ja té feta la connexió triangle.4: Model proposat per al IG a partir d’una màquina Dahlander de potència constant.4 d’on els elements representen: -K1: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió doble estrella.

-K3: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió doble estrella als debanats de l’estator. -K4: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa pel generador quan opera amb connexió triangle. per compensar la potència reactiva consumida. Per aconseguir això. Una vegada el generador ja transfereix potència activa a la xarxa es pot tancar el contactor K5. fins que es pugui accelerar per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió doble estrella. Llavors s’ha de tancar el contactor K3 per establir la connexió doble estrella als debanats de l’estator i després tancar el contactor K1. En aquest punt s’ha de tancar el contactor K4. 11. primerament s’ha d’obrir el contactor K4 i després el K2. per tant. -K5: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa pel generador quan opera amb connexió doble estrella.2 Màquina de parell constant Internament la màquina ja té feta la connexió triangle. per fer funcionar momentàniament la màquina com a motor. per connectar els condensadors en paral·lel. amb el que la màquina comença a operar com a generador transferint una certa potència activa a la xarxa i consumint-ne una altra de reactiva.5 d’on els elements representen: -K1: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió triangle.2. Si per les condicions del sistema motriu s’ha de variar de baixa a alta velocitat. 69 . es tanca primerament el relé magnetotèrmic F1 i el contactor K2 amb els quals la màquina comença a funcionar com a motor girant a velocitat baixa. -F1: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats quan la màquina opera amb connexió estrella. Llavors s’engega el sistema motriu. fins assolir una velocitat de gir per sobre de la de sincronisme del motor per a aquesta connexió. -F2: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats quan la màquina opera amb connexió doble estrella. Per ajudar a comprendre la connexió dels debanats de la màquina s’adjunta la Figura 11.En un principi es farà operar el generador amb triangle per després passar-lo a doble estrella. per compensar aquesta potència reactiva que s’està consumint de la xarxa. i ja s’ha assolit el règim permanent de funcionament com a generador connectat a la xarxa a alta velocitat. -K2: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió doble estrella. Amb això s’ha assolit el règim permanent de funcionament com a generador connectat a la xarxa a baixa velocitat. solament cal modificar la connexió dels debanats de l’estator per aconseguir la connexió doble estrella.

Per comprendre la connexió dels debanats es té la Figura 11. Per aconseguir això. s’ha d’obrir el contactor K4 i després el K2 i també el relé magnetotèrmic F1. Llavors s’engega el sistema motriu. Una vegada el generador ja transfereix potència activa a la xarxa. Si per les condicions del sistema motriu s’ha de variar de baixa a alta velocitat. -K2: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió estrella. El motiu pel qual hi ha dos relés magnetotèrmics es deu a què els corrents que consumeix el motor Dahlander de parell constant varien de forma més notable que en el de potència constant.5: Model proposat per al IG a partir d’una màquina Dahlander de parell constant En un principi es farà operar el generador amb estrella per després passar-lo a doble estrella. primerament. fins assolir una velocitat de gir per sobre de la de sincronisme del motor per a aquesta connexió.3 Dahlander amb 9 terminals accessibles En aquest cas. es tanca primerament el relé magnetotèrmic F1 i el contactor K2 fet que provoca que la màquina comenci a funcionar com a motor girant a velocitat baixa. quan la màquina funciona com a generador també entrega diferents magnituds de corrent en funció del tipus de connexió amb què opera i s’han de dimensionar correctament les proteccions. En aquest punt s’ha de tancar el contactor K4 per connectar els condensadors en paral·lel per tal de compensar aquesta potència reactiva que s’està consumint de la xarxa. i ja s’ha assolit el règim permanent de funcionament com a generador connectat a la xarxa a alta velocitat. per fer funcionar momentàniament la màquina com a motor fins que es pugui accelerar per sobre de la velocitat de sincronisme per a la connexió doble estrella.2. es pot configurar la connexió dels debanats del Dahlander per poder obtenir una commutació a potència constant o a parell constant. aconseguint que la màquina comenci a operar com a generador transferint una certa potència activa a la xarxa i consumint-ne una altra de reactiva. Llavors s’ha de tancar el relé magnetotèrmic F2 i també el contactor K3 per establir la connexió doble estrella als debanats de l’estator i després tancar el contactor K1. 11. Per tant. 70 . es pot tancar el contactor K5 per compensar la potència reactiva consumida. Amb això s’ha assolit el règim permanent de funcionament com a generador connectat a la xarxa a baixa velocitat. Això representa que en funció de les condicions del sistema motriu es poden obtenir diferents punts òptims de funcionament per al generador.6 d’on els elements representen: -K1: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió triangle.Figura 11.

-K8: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió estrella als debanats de l’estator. -F1: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats quan la màquina opera amb connexió triangle. -K5: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la caiguda de tensió en el moment en què es connecta la càrrega amb connexió estrella. Figura 11.-K3: Contactor que tanca el circuit per fer funcionar la màquina amb connexió doble estrella -K4 Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa pel generador quan opera amb connexió doble estrella. 71 . -K9: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió triangle als debanats de l’estator. -K6: Contactor que tanca els condensadors en paral·lel que s’afegeixen per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa pel generador quan opera amb connexió triangle.6: Model proposat per al IG a partir d’una màquina Dahlander amb 9 terminals accessibles. -F3: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats quan la màquina opera amb connexió doble estrella. -K7: Contactor que uneix els terminals necessaris per produir la connexió doble estrella als debanats de l’estator. -F2: Relè magnetotèrmic de protecció contra sobreintensitats quan la màquina opera amb connexió estrella.

En aquest cas s’han d’utilitzar 3 relés magnetotèrmics diferents pel mateix motiu que el mencionat anteriorment en el cas del motor de parell constant. Això permet que en sistemes eòlics es puguin aconseguir dos punts de funcionament òptims o de màxima potència amb dues velocitats de vent diferents. Finalment si s’ha de produir el pas a connexió triangle. es poden veure representades a la Figura 12. Estudi dels Punts d’Aplicació per al Dahlander com a Generador d’Inducció. corresponents a dos generadors d’inducció de velocitat fixa que 72 . primerament es tancarà el contactor K8 i després el relé magnetotèrmic F2 i el contactor K2 provocant que la màquina comenci a funcionar com a motor a velocitat baixa. Sobre aquesta figura hi ha representades dues velocitats fixes. Llavors es fa girar la màquina per sobre de la velocitat de sincronisme amb el sistema motriu i es tanca el contactor K4 per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa. Els elements que hi intervenen serien els mateixos per a qualsevol altra condició i s’hauria d’estudiar quina és la seqüència més adequada per a cada cas. vw1 i vw2. L’avantatge que presenta el generador d’inducció fet a partir d’un motor de tipus Dahlander respecte d’un generador fet a partir d’una màquina de velocitat fixa és que el Dahlander és capaç d’operar com a generador a dues velocitats diferents. Seguidament s’estudien els possibles llocs on es podria implementar aquesta tecnologia en funció del sistema motriu que accionaria la màquina. Llavors s’engega el sistema motriu. es millora l’eficiència general del sistema d’energia eòlica. Per comprendre el funcionament del generador a dues velocitats d’un sistema eòlic. 12. Aquestes seqüències de funcionament només són unes propostes per a unes determinades condicions de funcionament. Després d’haver tancat el relé magnetotèrmic F3 s’ha de tancar el contactor K7 per establir la connexió doble estrella als debanats de l’estator. s’ha d’obrir el contactor K2 per aïllar la màquina de la xarxa i seguidament obrir els contactors K5 i K8. Llavors s’han d’obrir els contactors K4 i K7 i tancar el K9 per establir la connexió triangle en els debanats de l’estator. s’ha d’obrir primerament el contactor K3 per deixar la màquina aïllada de la xarxa. Si això s’aconsegueix. ωm1 i ωm2.1 dues corbes Potència-Velocitat corresponents a dues velocitats de vent diferents. En aquest punt s’ha de tancar el contactor K5 per connectar els condensadors en paral·lel i compensar aquesta potència reactiva que s’està consumint de la xarxa. Després d’haver tancat el relé magnetotèrmic F1. Amb això es té la màquina funcionant a règim permanent com a generador a alta velocitat. Per aconseguir això. i després s’ha de tancar el contactor K3 per fer funcionar la màquina com a motor a alta velocitat. primerament. Si en aquest punt s’ha de produir la comutació a doble estrella. fent que la màquina comenci a operar com a generador transferint una certa potència activa a la xarxa i consumint-ne una altra de reactiva. es tanca el contactor K1 i es té la màquina funcionant com a motor a baixa velocitat.En aquest cas es farà operar el generador amb estrella per després passar-lo a doble estrella i finalment a triangle. Llavors s’ha d’accelerar per sobre de la velocitat de sincronisme i quan s’estigui en aquest punt s’ha de tancar el contactor K6 per compensar la potència reactiva consumida de la xarxa. fins assolir una velocitat de gir per sobre de la de sincronisme del motor per a aquesta connexió. Amb això s’ha assolit el règim permanent de funcionament com a generador connectat a la xarxa a baixa velocitat.

Per comprendre aquest punt de commutació s’adjunta la Figura 12. la pèrdua de potència és de 0’226 pu. quan la velocitat del vent és vw2 per al generador m2. Per a aquest cas. Figura 12. el punt que fa decidir a quina velocitat s’ha de configurar el generador el marca quan la velocitat del vent té un valor de 0’875 pu. Llavors.2 en la qual es tenen representades més corbes de velocitat de vent que en la Figura 12. s’ha de buscar el punt on es produeix la mateixa potència amb diferents velocitats del generador per a una mateixa velocitat de vent. En canvi.operen a diferents velocitats. Posant-nos en el cas del generador m1. ωm2. ωm1. s’obtindria més potència operant amb el generador a baixa velocitat. s’ha d’aconseguir determinar correctament el punt on s’ha de produir la commutació dels debanats del Dahlander per aprofitar al màxim l’energia del vent i generar la màxima potència. la màquina està treballant en el punt òptim on produeix més potència.1: Corbes Potència-Velocitat del generador d’inducció en funció de la velocitat del vent Si en lloc d’operar a velocitats fixes s’aconseguís poder variar la velocitat a la qual opera el generador quan varia la velocitat del vent. només es podria generar una potència de 0’07 pu. ∆Р. resultant de la diferència entre la potència que es podria obtenir i la que realment s’està obtenint. Aquest punt és el llindar entre la commutació d’una velocitat a una altra en funció de si la velocitat del vent augmenta o disminueix. si la velocitat del vent augmenta per sobre d’aquest valor de velocitat de vent de 73 . que és el punt A. Aquí es pot veure que. Llavors operant a velocitats fixes és té una pèrdua de potència generada. quan la velocitat del vent tingués un valor de 0’8 pu. el punt òptim de funcionament és el B produïnt una potència de 0’296 pu. Per aconseguir això. la potència que es podria arribar a generar seria major que la que s’obté operant a velocitats fixes. s’obtindria més potència operant amb el generador a alta velocitat. Si es produís una davallada en la velocitat del vent fins la velocitat vw2 i es seguís operant amb el mateix generador. 1’0 pu.1. per al cas en què la velocitat del vent tingués un valor de 0’9 pu. quan la velocitat del vent vw1 equival a 1 pu. per portar-lo al punt òptim de funcionament. En aquest punt s’està aconseguint la mateixa potència amb diferents velocitats del generador per a una mateixa velocitat de vent. En canvi. En aquest cas. Llavors.

D’acord amb el funcionament de la màquina d’inducció com a generador connectat a la xarxa.2: Punts de commutació dels debanats en funció de la velocitat del vent. s’han de fer els assajos per determinar en quins punts de funcionament és capaç de produir més potència i determinar. també s’han d’estudiar les velocitats del vent de la zona on s’intal·larà pels mateixos motius. En el cas que hagi d’operar com a SEIG. s’han de determinar les velocitats òptimes de funcionament. en aquest cas sí que té sentit utilitizar aquest tipus de màquines ja que el generador d’inducció. resultaria molt complicat dissenyar un sistema mecànic que s’adaptés a aquestes necessitats. s’hauria d’estar mantenint l’eix del generador girant constantment per sobre de la velocitat de sincronisme per tal que la màquina solament operés com a motor en el moment de l’engegada.0’875 s’ha de seguir operant amb alta velocitat i si per contrària baixa. al no estar connectat a la xarxa. primerament s’ha de decidir si es farà funcionar el generador connectat a la xarxa o si operarà amb mode autoexcitat ja que. Llavors. la relació del reductor entre la turbina i l’eix del generador i la capacitat a instal·lar en paral·lel amb el generador per tal de compensar la potència reactiva que es consumeix de la xarxa. a partir d’això i en funció de la velocitat del vent de la zona on es pretén instal·lar-lo. Per implementar correctament aquest sistema de generació. En el cas que hagi d’operar connectat a la xarxa. el sistema de control del generador hauria de ser també molt precís i complex per poder operar amb seguretat i eficiència amb aquest tipus de generador. en funció d’això. A més. Figura 12. 74 . donades les característiques de la velocitat del vent. no tindria sentit utilitzar aquest tipus de generadors per a aquesta aplicació quan l’eficiència del sistema seria relativament baixa i es perdria el principal avantatge que tenia el generador d’inducció connectat a la xarxa que és que en principi no necessita una etapa de control gaire complicada per controlar-lo. però. s’ha de commutar a baixa velocitat. Això fa que sigui molt complicat utilitzar aquest tipus de generadors per fer-los funcionar connectats a la xarxa ja que són molt sensibles a les oscil·lacions de velocitat i.

s’ha de tenir en consideració que ha d’existir una 75 . el punt òptim de commutació seria aquell en què s’estés obtenint la mateixa potència per a les dues velocitats de funcionament. a-c.pot treballar amb una certa variació de velocitat en cadascun dels dos valors que serien fixes segons el nombre de parells de pols del debanat i la freqüència de la xarxa.3:Velocitats d’operació del Dahlander com a SEIG en un sistema aerogenerador. Per exemple. però. Aquesta topologia aïllada permet una utilització més eficient i flexible del sistema aerogenerador estudiat com es pot veure en la Figura 12. En canvi. Figura 12. en el cas que s’haguessin d’alimentar unes càrregues fixes que sempre consumeixen el mateix o que no hi hagi una gran variació entre ela mínim i el màxim corrent que demanden.4: Característiques de parell i velocitat del Dahlander a parell constant. el més adequat seria utilitzar una màquina de potència constant per utilitzar-la com a generador ja que el corrent que és capaç de produir amb les dues connexions és bastant similiar i solament caldria dissenyar un sistema mecànic que s’ajustés a la característica de parell i velocitat del generador per a aquesta connexió. Com s’ha explicat abans. Per tant. Llavors es dimensiona aquest sistema a partir de les necessitats de la càrrega a la qual s’ha d’alimentar. Figura 12. el motor de tipus Dahlander es pot aplicar a sistemes eòlics funcionant com a generador autoexcitat amb qualsevol de les seves versions i solament queda definir en quin punt s’ha de produir la commutació d’una velocitat a una altra.3. Llavors seria més convenient utilitzar una màquina de parell constant amb un altre sistema mecànic que permeti operar en les condicions que es necessiten.4. Figura 12. i a potència constant. es pot donar el cas en què hi hagi la necessitat d’alimentar diferents tipus de càrregues en funció de la velocitat del vent. b-c.

es podria modificar la velocitat de l’aigua que acciona la turbina del generador. En aquest cas.5: Histèresi entre els punts de commutació dels debanats en funció de la velocitat del vent. regulant el cabal que s’hi fa passar. Aquesta tecnologia també es podria implementar en centrals hidràuliques situades a sota d’embassaments on es produeixen variacions de la velocitat de sortida dels fluids. En funció de la quantitat d’aigua que hi hagi emmagatzemada i de la demanda.5. Figura 12. per evitar que el generador estigui contínuament variant la connexió amb què opera pel fet d’estar treballant per sobre o per sota del punt òptim que s’ha definit.6: Model conceptual d’una central hidràulica. Llavors té sentit 76 . seria més fàcil implementar aquests sistemes de generació gràcies a les característiques de la font d’energia primària i a la multitud d’elements amb què es pot regular aquesta. Figura 12. com es mostra en la Figura 12. es podria dissenyar un sistema de canonades amb què.histèresi en l’etapa de control.

77 . mereix una menció la màquina d’inducció de tipus parell quadràtic. A la vista d’aquest comportament.7: Característica de parell i velocitat de la màquina d’inducció de tipus parell quadràtic. en primer lloc. l’ubicació del propi embassament i després. no seria difícil trobar-ne un que s’ajustés a aquestes necessitats. donat que existeixen al mercat models a partir de potències molt reduïdes. es podria arribar a utilitzar màquines de tipus Dahlander de fins a 100kW i fer-les funcionar connectades a la xarxa elèctrica. ja que la disponibilitat d’aigua que hi ha en un embassament faria possible que es mantingués constant la velocitat de gir del generador per sobre del sincronisme. El que faria decidir si s’opera amb un mode o amb un altre seria. Per a petits embassaments de muntanya que estiguin aïllats de la xarxa elèctrica. seria més senzill dissenyar la resta de components que en el cas que s’estés utilitzant una màquina de tipus Dahlander. Dintre de les possibles aplicacions en sistemes eòlics. es podria utilitzar per funcionar tant connectat a la xarxa com autoexcitat. però. Aquestes màquines es solien utilitzar en sistemes de ventilació i extracció de fums i se les sol conèixer com a màquines amb connexió de tipus ventilador. A més. es podrien utilitzar màquines Dahlander funcionant amb mode autoexcitat per aplicacions d’emergència i. Aquesta màquina permet operar amb varies velocitats a partir de fer una variació del nombre de pols similar a la que s’aconsegueix amb les màquines de tipus Dahlander i es pot utilitzar també com a generador d’inducció. En canvi. al ser un altre tipus de màquina d’inducció. el que la diferencia de les màquines tipus Dahlander és que els debanats interns es troben distribuïts de forma diferent i permeten que el parell que entrega la màquina vagi en augment a mesura que augmenta la velocitat. les característiques d’aquest.utilitzar el generador a partir d’una màquina Dahlander pel fet que permet operar a varies velocitats i es podria adaptar sense gaires complicacions en aquestes ubicacions.7: Figura 12. El procediment per aconseguir aquest funcionament com a generador és el mateix que en els casos que s’han tractat en aquest projecte. es podrien utilitzar en sistemes eòlics funcionant en mode autoexcitat amb el que s’obtindria un sistema que es podria adaptar millor a les condicions de velocitat del vent i per tant. La representació d’aquest comportament es pot veure a la Figura 12. en embassaments més grans i on hi hagués un gran flux de fluid.

D’altra banda. s’hauria de buscar un altre programa que fos capaç de calcular correctament tots els punts de funcionament d’aquest sistema. 78 . De les possibles fonts d’energia renovables on es podria aplicar aquesta tecnologia se n’extreu que. Dels resultats de les simulacions del model teòric se n’extreu que el programa PSIM no és capaç de calcular de forma correcta el comportament de la màquina d’inducció quan funciona en mode autoexcitat. encara que seria més convenient utilitzar una màquina de parell quadràtic. Dels assajos reals al laboratori se n’extreu que la màquina es comporta d’acord amb el model teòric aquí proposat i que en futurs assajos seria interessant obtenir més punts de la corba de magnetització per tal de poder millorar la precisió de les simulacions. per poder dimensionar adequadament un sistema de generació d’energia fet a partir d’un tipus de màquina en concret. A més s’ha demostrat que la màquina de tipus Dahlander podria operar correctament com a generador tant en mode autoexcitat com connectada a la xarxa. en sistemes eòlics. Per tant. no té sentit utilitzar el generador d’inducció connectat a la xarxa però si que és interessant fer funcionar el generador d’inducció autoexcitat. En canvi. per a aplicacions d’emergència o de poca demanda en llocs aïllats.13. el Dahlander pot tenir un marge molt més ampli dintre dels sitemes de generació hidràulics i es podria aplicar amb qualsevol de les seves possibilitats fins a potències de l’ordre dels 100kW. fet a partir d’una màquina de potència constant. també seria interessant seguir amb l’estudi d’algun programa que permeti simular de forma més precisa el comportament de la màquina quan funciona com a SEIG. A partir d’aquesta obra es podria seguir estudiant la implementació d’aquesta tecnologia en una situació real. amb unes condicions concretes i valorar el cost i l’eficiència que podria arribar a tenir aquest sistema envers altres possibles solucions.Conclusions Després d’haver realitzat l’estudi es coneix el procediment que s’hauria de seguir per poder convertir una màquina d’inducció a generador d’inducció.

84 2810 Resultats de l’assaig del motor sense càrrega (en buit) ∆ 149* 3 220 1.32 1.8 225 1.1 50 0.7 220 3.47 125 0.63 79 V [V] 150 1.82 P [W] V [V] I [A] YY 210* 3 220 2.14 0.5 3.77 0.82 1390 P [kW] V [V] I [A] f [Hz] cos φ [1] n [min-1] YY 0.95 0.9 3 .05 200 1.8 220 4 50 0.75 175 1.Annex 1 Dades de la placa de característiques del motor Dahlander assajat ∆ 0.28 100 0.68 Resultats de l’assaig del motor amb el rotor bloquejat (en curtcircuit) ∆ 69* 3 54.6 1.42 0.1 P [W] V [V] I [A] YY 82* 3 48 4 Resultats de l’assaig de corba de magnetització del motor I [A] ∆ YY 50 0.

0 80 [A] .6 [A] Velocitat de gir 2934 min-1.65 [A] -Càrrega de 440 Ω en triangle V=230 [V] . I = 4.8 [A] Velocitat de gir 2934 min-1. I=2.8 [A] Assaig del Dahlander del laboratori com a SEIG a velocitat lenta Velocitat de gir 1467 min-1.75 [A] -Càrrega de 440 Ω en triangle V=195 [V] .1 [A] -Càrrega de 440 Ω en triangle V=210 [V] . I = 4. condensadors de 25+10 [µF] en triangle: -Buit V=227 [V] . I =2. I = 3. I = 4. condensadors de 25+10 [µF] en triangle: -Buit V=265 [V] .Annex 2 Assaig del Dahlander del laboratori com a SEIG a velocitat ràpida Velocitat de gir 2959 min-1. I=2. condensadors de 25 [µF] en triangle: -Buit V=250 [V] .25 [A] -Càrrega de 440 Ω en triangle V=218 [V] . condensadors de 25 [µF] en triangle: -Buit V=215 [V] . I =3.

condensadors de 25 [µF] en triangle: n [min-1] 3000 3019 3031 3056 3076 3096 3115 I [A] 0.65 2.55 0.42 0.40 0.25 1.25 1.78 1.15 81 .45 1.80 2.31 1.Annex 3 Assaig del Dahlander del laboratori com a IG connectat a la xarxa a velocitat ràpida Vxarxa = 220 V .26 Assaig del Dahlander del laboratori com a IG connectat a la xarxa a velocitat lenta n [min-1] 1501 1509 1522 1535 1544 1558 1570 1586 1594 I [A] 1.30 1.25 1.25 1.05 2.

Annex 4 Catàleg Comercial Màquines tipus Dahlander 82 .

Annex 5 Paràmetres i Models per a les Simulacions amb PSIM Com a SEIG 83 .

Com a IG 84 .

“El Generador de Inducción Autoexcitado”.Marcombo.”Curso Moderno de Máquinas Eléctricas Rotativas”. José Antonio. Javier. 2005 [3] Cortes Cherta. “Máquinas Eléctricas”. Manuel. Prentice Hall. McGRaw-Hill. Jesús. Stephen J. 2002 85 .. 2008 [2] Chapman. 2011 [5] Sanz Feito. Editores técnicos asociados.” Máquinas Eléctricas”. “Máquinas Eléctricas”.Referències [1] Fraile Mora.McGRaw-Hill. 1990 [4] Barrado Rodrigo.