You are on page 1of 17

Carme Forcadell i Lluís

Presidenta

Al TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
CARME FORCADELL I LLUÍS, Presidenta del Parlament de Catalunya, en nom i representació pròpia, compareix davant el Tribunal Constitucional i com millor en dret procedeixi
DIU
1. Que en data 18 d'agost de 2016, ha estat notificada de la resolució del Ple d'aquest
Tribunal d'1 d'agost de 2016, per la qual es té per rebut l'escrit de formulació d'incident
d'execució de sentència per l'Advocat de l'Estat, en relació amb la Resolució 263/XI del
Parlament de Catalunya, de 27 de juliol de 2016, i entre altres acords, es requereix a la
Presidenta perquè en el termini de vint dies hàbils emeti el corresponent informe, als
efectes de l' article 92.4 LOTC, sobre si les actuacions parlamentàries que van donar lloc a
l'aprovació de la Resolució 263/XI, han contravingut la STC 259/2015, de 2 de desembre i
la ITC de 19 de juliol del 2016.
2. Que evacuant el tràmit conferit mitjançant la resolució a què s'ha fet referència, passa
a formular l'informe en base a les següents,
AL·LEGACIONS
Prèvia. Relació de fets.
En primer lloc s'han de detallar les actuacions parlamentàries que van donar lloc a l'aprovació de la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya:

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

-

El dia 20 de gener de 2016 la Resolució 5/XI del Parlament de Catalunya va crear la
Comissió d'Estudi del Procés Constituent (CEPC).

-

En data 1 de febrer de 2016 el Advocat de l'Estat va plantejar incident d'execució
de la STC 259/2015, sol·licitant l'anul·lació de la Resolució 5/XI.

-

L'esmentat incident va ser admès a tràmit el dia 3 de març pel Tribunal Constitucional, sense suspendre la Resolució objecte d'incident d'execució.

-

El dia 18 de juliol del 2016 la CEPC va aprovar el seu informe i conclusions.

-

El dia 19 juliol 2016 al matí es van reunir la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus, i en ambdues es va posar de manifest una discrepància en relació al contingut d'alguns acords adoptats en la sessió de la CEPC del dia anterior. S'aporten
com a documents núm. 1 i 2 els fragments corresponents de l'acta de la Mesa del
Parlament i la Junta de Portaveus de 19 de juliol.

-

Per solucionar la discrepància entre els grups parlamentaris en relació al contingut
d'alguns acords de l'informe de la CEPC, el dia 19 juliol 2016 a la tarda la CEPC va
tornar a reunir-se i aprovar l'informe amb les conclusions definitives de la Comissió.

-

El mateix dia 19 de juliol el Tribunal Constitucional va dictar Interlocutòria resolent
l'incident d'execució, sense anul·lar directament la Resolució 5/XI, i en base únicament a les conclusions de la CEPC votades el dia 18 de juliol, les quals van ser diferents a les aprovades definitivament el dia 19 de juliol.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

-

El dia 20 de juliol la majoria de la Junta de Portaveus va sol·licitar la tramitació en
sessió plenària de l'informe i conclusions de la CEPC i en la reunió de la Mesa del
Parlament, la Presidenta va proposar que la Mesa únicament prengués nota del
lliurament de l'informe i conclusions de la CEPC, així com de la posició expressada
per la Junta de Portaveus amb relació a la tramitació. S'aporta com a document
núm. 3 els fragments corresponents de l'acta de la Mesa de 20 de juliol.

-

El dia 22 de juliol de 2016 la Presidenta va convocar la sessió plenària per als dies
26 a 28 de juliol, sense introduir en l'ordre del dia el punt de votació de les conclusions de la CEPC requerit a la Junta de Portaveus del dia 20 de juliol. S'aporta com
a document núm. 4 la convocatòria de la sessió plenària.

-

Durant la sessió plenària del dia 27 de juliol, dos grups parlamentaris van demanar
la modificació de l'ordre del dia en virtut de l'article 81.3 RPC, per introduir la votació de la ratificació de l'informe i conclusions de la CEPC.
La Presidenta del Parlament, assessorada pel Secretari General i el Lletrat Major,
va advertir en aquell moment als grups parlamentaris sol·licitants de l'existència
de la Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 19 de juliol i aquests grups parlamentaris es van donar per advertits. Així mateix es va procedir a la lectura de
l'escrit del Secretari General i del Lletrat, que incloïa aquesta advertència i fragments de la Interlocutòria citada.
Es va procedir a la votació d'aquest canvi d'ordre del dia i va resultar aprovat per
majoria absoluta dels diputats.
Finalment, després del debat, es va votar la ratificació de l'informe i conclusions
de la CEPC i aquesta ratificació va quedar aprovada. S'aporta com a document
núm. 5 la transcripció d’aquest punt de la sessió plenària.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Primera. Manca d’incompliment de la STC 259/2015.
La ratificació de l'informe de la CEPC per part del Ple no constituïa un incompliment de la
STC 259/2015, de 2 de desembre, que declarava la nul·litat de la Resolució 1/XI.
L'informe ratificat pel Ple no derivava de la Resolució 1/XI anul·lada pel TC, ni en ella es
feia esment a la creació de cap comissió parlamentària relacionada amb un procés constituent, ni al seu informe ni conclusions. No es pot afirmar un nexe jurídic necessari, ni cap
relació de dependència jurídica entre l'acte declarat inconstitucional i nul i l'informe derivat de la CEPC.
Donar a la STC 259/2015 un valor anulatori que s'estengui més enllà del contingut explícit
de la Resolució 1/XI, suposaria situar en una absoluta inseguretat jurídica als diputats del
Parlament i membres de la Mesa, obstaculitzar qualsevol iniciativa parlamentària que
pogués entendre que té relació ni que fos indirecta amb l'esmentada Resolució, i amb
això laminar els principis bàsics de la democràcia i el pluralisme polític i el dret de participació política dels ciutadans.
A la CEPC van participar la major part de grups del Parlament, i part de les seves conclusions van ser votades i aprovades amb el suport d'un grup parlamentari que va votar en
contra de la Resolució 1/XI, amb la qual cosa no pot suposar-se una identitat de contingut
o de finalitats a les dues resolucions.
Així doncs les actuacions que la Presidenta va desenvolupar en la tramitació parlamentària que va donar lloc a l'aprovació de la Resolució 263/XI no van contravenir en cap cas la
STC 259/2015, de 2 de desembre.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Segona. No vulneració de la ITC de 19 de juliol.
Respecte al compliment de la ITC de 19 de juliol, de la relació de tràmits parlamentaris
esdevinguts per a l'aprovació de la Resolució 263/XI, incorporats en l'al·legació prèvia del
present escrit, pot deduir-se clarament que no hi ha cap incompliment per part d'aquesta
Presidenta.
1. La Mesa del Parlament simplement va prendre nota de la sol·licitud de la Junta de Portaveus que la ratificació de l'informe de la CEPC fos tramitada en el Ple, però en cap moment va acordar una tramitació específica, com podia haver fet en virtut de l'article 65.3
RPC. Així mateix, tampoc la Presidenta va decidir incorporar-lo a l'ordre del dia de la següent sessió plenària.
A més d'això, en el moment en què dos grups parlamentaris van sol·licitar la modificació
de l'ordre del dia del Ple per introduir aquesta ratificació, complint el que estableix l'article 81.3 RPC, la Presidenta, assessorada pel Secretari General i el Lletrat Major, va advertir als diputats i diputades de l'existència de la ITC de 19 de juliol, coneguda per tots els
membres de la Cambra. Així mateix, posteriorment, el Vicepresident Primer de la Mesa va
procedir a la lectura de part d’aquesta interlocutòria i de l'advertència del Secretari General i del Lletrat Major.
Cal tenir en compte que ni la Mesa ni la Presidenta tenien capacitat per limitar, més enllà
del que ho van fer, el poder dels diputats reunits en sessió plenària. Iniciada la sessió plenària la Presidenta tenia estrictament la funció de dirigir el debat i complir i fer complir el
Reglament del Parlament (art. 39.1 RPC), en la mesura que d'acord amb l'article 71 RPC,
el Ple és l'òrgan suprem del Parlament .

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Les actuacions realitzades per la Presidenta durant la tramitació en Ple de la sol·licitud de
modificació de l'ordre del dia per part de dos grups parlamentaris eren actes deguts, d'acord amb l'article 81.3 RPC. La Presidenta no tenia cap capacitat per no aplicar el Reglament. I és important tenir present que la decisió de modificar aquest ordre del dia per
incorporar la ratificació de l'informe de la CEPC va ser del Ple i no de la Presidenta.
2. Fins i tot, en el negat cas que la Presidenta hagués pogut legalment impedir la votació
de la ratificació de l'informe de la CEPC en el Ple, haurien existit dubtes més que raonables sobre la seva obligació d'impedir-ho, en base a la ITC de 19 de juliol.
Es d'especial rellevància, que el mateix Tribunal no declarés la nul·litat o suspensió de la
Resolució 5/XI, ni la nul·litat o suspensió de les conclusions votades i aprovades en Comissió el dia 18, de manera clara, explícita i inequívoca, si ja coneixia de la seva aprovació en
el moment de dictar la Interlocutòria. En no existir cap declaració expressa respecte a
aquesta nul·litat o suspensió, no es pot considerar que una actuació parlamentària de
ratificació realitzada aplicant el Reglament contravingui cap resolució del TC.
Això, enfrontat als drets a la llibertat d'expressió i participació dels diputats, i dels ciutadans a través d'ells, que podien ser conculcats si no s'hagués complert el Reglament del
Parlament (com es desenvoluparà més endavant) hagués situat de nou a la Presidenta del
Parlament en l'obligació de tramitar la sol·licitud de modificació de l'ordre del dia del Ple,
sense que d’aquesta actuació se’n pogués derivar cap tipus de responsabilitat.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

3. L'informe sotmès a ratificació per part del Ple va ser el resultat d'una Comissió d'estudi.
Les seves conclusions van derivar de les compareixences mantingudes en aquesta Comissió i el seu efecte era plasmar els treballs realitzats durant la mateixa.
El Ple va decidir ratificar l'informe de la CEPC i no únicament les seves conclusions. Això
indica la consideració de l'informe com un tot. No es poden valorar les conclusions de la
Comissió d'estudi sense valorar la totalitat de l'informe, ni tenir en compte totes les compareixences realitzades en aquesta comissió, ni les propostes de conclusions de tots els
grups parlamentaris. Aquesta ratificació no alterava per tant la naturalesa dels treballs
duts a terme en la Comissió.
Així mateix, tenint en compte que d'acord amb l'article 65 RPC, les comissions d'estudi
tenen per objecte l'anàlisi de qualsevol assumpte que afecti la societat catalana, i que la
nostra no és una democràcia militant, és evident que la Comissió d'estudi podia incloure
també l'estudi d'elements que no necessàriament estiguessin previstos a la Constitució.
L'activitat d'estudi i anàlisi no es pot entendre com a contrària a cap resolució judicial, en
la mesura que la Constitució no prohibeix ni posa límits al debat polític, sinó al contrari,
empara el dret a defensar, analitzar i estudiar qualsevol idea política.
Si això és així, l'informe i conclusions de la CEPC havien d'expressar el que en la Comissió
es va estudiar. No podien realitzar-se ni aprovar-se unes conclusions que s'allunyessin de
l'estudi efectivament dut a terme en aquesta Comissió, ni del contingut de les compareixences que s’hi van substanciar.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

És per tot això que les actuacions que la Presidenta va desenvolupar en la tramitació parlamentària que va donar lloc a l'aprovació de la Resolució 263/XI van ser les adequades i
no van contravenir en cap cas la ITC de 19 de juliol del 2016.
Tercera. Llibertat d'expressió i dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus
representants, sense pertorbacions il·legítimes.
El dret d'accedir als càrrecs de naturalesa representativa implica necessàriament el de
mantenir-se en ells i exercir-los d'acord amb la llei (i en el cas que ens ocupa, amb els reglaments parlamentaris), sense constriccions o pertorbacions il·legítimes. Quan es tracta
de càrrecs representatius, el dret reconegut a l'article 23.2 CE ha de posar-se en relació
amb el que procedeix del mateix article, de conformitat amb el qual els ciutadans «tenen
el dret de participar en els assumptes públics... per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal», relació d'obligada constatació si es té
en compte que són els representants, justament, els que actualitzen aquell dret dels ciutadans a la participació.
Aquest dret de participació política implica la necessitat de reconèixer a la llibertat d'expressió una major amplitud que quan actua en altres contextos, ja que el bé jurídic fonamental tutelat, el de la formació d'una opinió política lliure, adquireix un relleu particular
en aquesta circumstància, fent-la especialment resistent a les restriccions que podrien
operar en un altre context.
Aquesta és la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional des de la STC 10/1983,
de 21 de febrer, STC 32/1985, de 6 de març, STC 136/1999, de 20 de juliol, fins a la recent
STC 107/2016 de 7 de juny, la qual incorpora també la següent consideració: "el derecho

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

de los representantes, y en particular su ius in officium, solo podrá considerarse violado si
las aducidas contravenciones de las normas internas de las asambleas afectan al núcleo
de los derechos y facultades de los representantes [STC 200/2014, de 15 de diciembre, FJ 4
a)].
En el cas que ens ocupa, és evident que la votació de modificació de l'ordre del dia que
dos grups parlamentaris van proposar que es portés a terme en sessió plenària, era plenament reglamentària, d'acord amb l'article 81.3 RPC. Si s'hagués impedit aquesta votació, s'hauria incomplert el Reglament del Parlament, i a més s'hauria afectat al nucli dels
drets i facultats dels representants públics, en la mesura que està clar que aquesta
sol·licitud ve directament relacionada amb el seu mandat representatiu.
Aquesta afectació als drets dels representants públics, no hagués arribat únicament als
diputats que van proposar la modificació de l'ordre del dia, sinó a tots els diputats de la
Cambra, tenint en compte que tots els grups parlamentaris, fins i tot els totalment oposats a la inclusió d'aquest punt en l'ordre del dia, van utilitzar el seu torn de paraula en el
debat de l'informe de la CEPC per defensar la seva posició política.
Aquest mateix Tribunal ha destacat com un dels fonaments del sistema democràtic, que
el Parlament és la seu natural del debat polític i que l'eventual resultat del debat parlamentari és qüestió que no ha de condicionar anticipadament la viabilitat mateixa del debat (en aquest sentit, ITC 135/2004, de 20 d'abril, FJ 6 i ITC de 5 de novembre de 2015).
També la recent jurisprudència del TEDH ha afirmat que la llibertat d'expressió juga un
paper fonamental en l'elaboració de polítiques i estratègies governamentals i constitueix
un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament, i

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

sosté que aquesta llibertat i la seva protecció són d'aplicació no només a idees que poden
resultar favorables als Estats o els governs en qüestió o considerades com inofensives o
indiferents, sinó també a idees que poden resultar xocants, molestes o pertorbadores o
fins i tot crear una certa divisió, atès que això constitueix una part essencial del pluralisme, la tolerància i l'obertura de ment que modelen en definitiva a una societat democràtica (STEDH de 15 d'octubre de 2015).
En definitiva l'obstaculització de la votació sol·licitada hagués vulnerat el “ius in officium”
dels parlamentaris, la llibertat d'expressió i el dret de tots els ciutadans a participar en els
assumptes públics, reconeguts en els articles 20 i 23.2 CE i en l'article 10 de la CEDH, i
amb això afectat de manera irreparable al procés de formació i exteriorització de la voluntat política democràtica.
És per això que respecte la Presidenta del Parlament no pot deduir-se cap tipus de responsabilitat jurídica, ni pot estar sotmesa a cap procediment judicial derivat de les actuacions del present incident d'execució.
Quarta. Inaplicabilitat de les mesures que preveu l'article 92.4 LOTC i de les sol·licitades
en l'incident d'execució.
La resolució notificada, així com l'incident d'execució iniciat per l'Advocat de l'Estat apunten a l'aplicació de les mesures que preveu l'article 92.4 LOTC.
Aquest article és el resultat de la modificació de la LOTC realitzada per la Llei orgànica
15/2015, de 16 d'octubre, la qual va ser objecte de diferents recursos davant del TC i la
valoració de constitucionalitat es troba pendent de sentència. És per això que resultaria

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

del tot imprudent procedir a l'aplicació d'aquest article abans que es dictés sentència,
tenint en compte les greus conseqüències que aquesta aplicació podria suposar per als
drets fonamentals de les persones afectades.
L'aplicació de l'article 92.4 LOTC per part del TC suposaria prejutjar la seva constitucionalitat. Si el TC procedís a l'adopció de les mesures introduïdes per aquest article abans de
valorar la seva constitucionalitat, se situaria ell mateix en una posició de total manca
d'imparcialitat.
A això cal afegir que les mesures incorporades a l'article 92.4 LOTC, són inaplicables en el
present cas als diputats del Parlament, als membres de la Mesa i a la seva Presidenta,
tenint en compte que:
-

La ITC de 19 de juliol incloïa una obligació de no fer, o de paralitzar, per tant de caràcter passiu, mentre que les mesures de multa coercitiva i d'execució substitutòria de l'article 92.4 a) i c) estan previstes per a les obligacions de fer derivades de
les resolucions del TC. La seva finalitat és aconseguir que els afectats portin a terme mandats judicials de fer, i no la de sancionar, per la qual cosa resultarien inaplicables en aquest cas.

-

Pel que fa a la mesura de suspensió de funcions, prevista a l'apartat b) de l'article
92.4, és més que dubtosa la seva constitucionalitat en la mesura que: a) atribueix
una capacitat sancionadora ad extra al Tribunal, b) en el nostre ordenament jurídic només està prevista com a mesura provisional o definitiva en l'àmbit disciplinari al qual estan subjectes els servidors públics i com a pena privativa de drets
únicament en la jurisdicció penal, c) comporta la privació de l'exercici de drets fo-

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

namentals (art. 23 CE) sense trobar-se emparada en les previsions del títol IX de la
Constitució i sense adequar-se al model de justícia constitucional que aquesta configura. Fins i tot si aquesta norma fos considerada constitucional, tampoc resultaria aplicable als membres del Parlament, en la mesura que preveu que sigui aplicable a "les autoritats o empleats públics de l'Administració responsable de l'incompliment". Tenint en compte doncs, que el Parlament no és Administració, i
que les normes restrictives de drets no poden interpretar-se de manera extensiva
ni analògica, resultaria inaplicable als membres del Parlament. A això cal afegir
que la incorporació del límit temporal, "durant el temps necessari per assegurar
l'observança dels pronunciaments del Tribunal" implica que en les obligacions de
no fer, o paralitzar, aquest període no pugui ser definit, la qual cosa suposa que
l’aplicació de la mesura en aquests casos fos més una sanció que una garantia de
compliment de sentència, i per tant vulneraria l'essència mateixa de la mesura, la
suposada finalitat de la qual és aconseguir el compliment de la resolucions i no
sancionar.
-

Les cambres parlamentàries, en l'exercici de la seva funció representativa no poden entrar en l'àmbit d'aplicació de cap de les mesures de l'article 92.4 LOTC, en la
mesura que els òrgans parlamentaris, com a càrrecs electes emparats per l'article
23 CE, són inviolables en l'exercici de les seves funcions, en garantia del seu mandat representatiu obtingut de la ciutadania (art. 71 CE, 57.1 EAC, 21 RPC). L'aplicació de les mesures indicades a l'article 92.4 LOTC lesionaria greument el dret fonamental a l'exercici de funcions i càrrecs públics de l'article 23 CE, a més d'afectar
el dret a l'autonomia consagrat en els articles 2, 137 i 143 CE.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

A això cal afegir que l'adopció de les mesures sol·licitades a l'escrit d'incident d'execució
respecte als membres del Parlament i la Mesa, com "la obligación de abstenerse de realizar cualquier actuación tendente a dar cumplimiento a la Resolución 263/XI, así como el
deber de impedir o paralizar cualquier iniciativa que suponga ignorar o eludir la STC
259/2015 y el ATC 19 de julio de 2016” i “la prohibición expresa de convocar a los órganos
del Parlamento para debatir o votar ninguna iniciativa que directa o indirectamente pretenda dar cumplimiento a la Resolución 263/XI" provocarien efectes irreparables per a
l'exercici de les seves funcions i en el principi democràtic que sustenta al Parlament.
Adoptar les mesures esmentades obligaria la Mesa a realitzar un judici d'oportunitat política previ a la tramitació de qualsevol iniciativa, contrari a la pròpia jurisprudència del TC
que afirma que la funció principal de les Meses, i per tant també de la seva Presidenta,
consisteix en controlar la regularitat jurídica i viabilitat formal o processal de les iniciatives presentades i no han d’inadmetre propostes per la suposada inconstitucionalitat del
seu contingut, ja que d'aquesta manera estarien infringint el dret de representació dels
parlamentaris autors de la iniciativa de què es tracti i el seu "ius in officium ". Les iniciatives parlamentàries no poden considerar-se en si mateixes inconstitucionals, ja que estan
subjectes a un posterior tràmit de debat, esmenes i votació, que poden comportar que el
que al principi podria haver-se considerat inconstitucional, posteriorment no ho sigui.
Cinquena. Inaplicabilitat de l'article 92.4 LOTC lletra d).
L'escrit d'interposició de l'incident d'execució al·lega una possible responsabilitat penal de
la Presidenta per haver permès la votació de la ratificació de l'informe de la CEPC.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Aquesta responsabilitat és del tot inexistent, d'acord amb allò al·legat anteriorment, però
també perquè, en qualsevol cas, l'actuació de la Presidenta hauria quedat emparada per
la inviolabilitat parlamentària.
Els articles 57.1 EAC i 21 RPC reconeixen la inviolabilitat dels membres del Parlament, per
les opinions i vots emesos durant l'exercici de les seves funcions.
La jurisprudència constitucional ha determinat com a finalitat d'aquesta prerrogativa la
preservació d’un àmbit qualificat de llibertat en la crítica i en la decisió a l’interior de la
cambra (STC 51/1985, de 10 de abril, FJ 6), així com «proteger a los legítimos representantes del pueblo de acciones penales con las que se pretenda coartar su libertad de opinión
(inviolabilidad), impedir indebida y fraudulentamente su participación en la formación de
la voluntad de la Cámara, poniéndolos al abrigo de querellas insidiosas o políticas que,
entre otras hipótesis, confunden, a través de la utilización inadecuada de los procesos judiciales, los planos de la responsabilidad política y la penal, cuya delimitación es uno de
los mayores logros del Estado constitucional como forma de organización libre y plural de
la vida colectiva (inmunidad) o, finalmente, proteger la independencia del órgano y el
ejercicio de las funciones del cargo constitucionalmente relevantes (aforamiento)» (STC
22/1997, de 11 de febrer).
Així mateix i per a determinar els casos en què és aplicable aquesta prerrogativa també el
TC ha establert que és aplicable respecte a la participació o presa de decisió en «actos
parlamentarios y en el seno de cualquiera de les articulaciones de la Cámara a la que pertenezcan (…) siendo finalidad específica del privilegio asegurar a través de la libertad de
expresión de los parlamentarios, la libre formación de la voluntad del órgano legislativo al
que pertenezcan (STC 243/1988, de 19 de diciembre, FJ 3)» (STC 78/2016, de 25 d'abril).

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Aquesta prerrogativa és aplicable a les actuacions relacionades amb l'exercici de les funcions parlamentàries inherents al càrrec, les relacionades amb el funcionament regular de
l'Assemblea o dels seus òrgans, i es troba al servei de la protecció de la lliure discussió i
decisió parlamentàries: «El nexo entre inviolabilidad y ejercicio de funciones propias a la
condición de parlamentario está claramente expuesto por el propio art. 71. 1 de la Constitución. (…) El Diputado o Senador ejercitaría, pues, sus funciones sólo en la medida en
que participase en actos parlamentarios y en el seno de cualesquiera de las articulaciones
orgánicas de las Cortes Generales»; «esta prerrogativa (…) se orienta a la preservación de
un ámbito cualificado de libertad en la crítica y en la decisión sin el cual el ejercicio de las
funciones parlamentarias podría resultar mediatizado y frustrado, por ello el proceso de
libre formación de voluntad del órgano.». (STC 51/1985, de 10 de abril, FJ 6)
És evident que la llibertat, autonomia i independència de les cambres parlamentàries són
bàsiques per a l'interès superior de l'Estat democràtic i un instrument imprescindible per
garantir l'efectiva separació de poders, és per això que aquesta prerrogativa suposa una
protecció de l'interès general.
L'actuació de la Presidenta que es pretén enjudiciar es troba emparada per aquesta prerrogativa, tenint en compte que es va produir en exercici directe de les funcions que el
Reglament del Parlament reconeix al seu càrrec (art. 39.1 RPC), quan es trobava dirigint el
debat parlamentari i fent complir l'esmentat Reglament, per la qual cosa aquests actes
eren efectivament de naturalesa parlamentària, l’autonomia dels quals pretén protegir la
prerrogativa de la inviolabilitat.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Negar l'aplicació d'aquesta prerrogativa en el present cas, suposaria també negar la protecció a la llibertat d'expressió en el si del Parlament, la protecció d'una democràcia política efectiva i vulnerar la separació dels poders legislatiu i judicial, com així ho posa de
relleu el Tribunal Europeu de drets Humans en la seva sentència de 16 de setembre de
2014, la qual estableix una relació directa entre la llibertat d'expressió i la inviolabilitat
parlamentària, ja que tots dos drets contribueixen a garantir les proteccions esmentades.
Sisena. Oposició a la suspensió de la Resolució 263/XI, en base a l'article 161.2 CE.
En la mesura que la resolució notificada incorpora un advertiment a la Presidenta del seu
deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió
de la Resolució 263/XI, acordada per la mateixa resolució, i l’adverteix de les eventuals
responsabilitats, inclosa la penal, en què pogués incórrer, s'ha de posar de manifest el
desacord frontal d'aquesta part en la decisió de suspensió de la Resolució 263/XI, en la
mesura que es sustenta en l'article 161.2 CE, el qual no pot aplicar-se en el present cas.
L'article 161.2 CE és aplicable únicament als procediments impugnatoris i no als incidents
d'execució, ja que aquesta extensió no està prevista ni a la CE ni a la LOTC, i s'ha d'interpretar de manera restrictiva la capacitat del govern de l'Estat de suspendre resolucions
adoptades per les Comunitats Autònomes i més tenint en compte els greus efectes, inclosa la responsabilitat penal, que el TC pot donar respecte al compliment o no de la suspensió.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta

Per tot això al Tribunal
SOL·LICITA
Que tingui per presentat aquest escrit, per formulat l'informe requerit i en els seus mèrits
s'acordi que no correspon adoptar cap de les mesures d'execució que estableix l'article
92.4 LOTC.

Carme Forcadell i Lluís
Presidenta del Parlament de Catalunya

Barcelona, 8 de setembre de 2016