You are on page 1of 11

Diferencies Individuales:El Sistema 4MAT

Juan Amors

Segons Bernice McCarthy , ecreadora del sistema 4MAT hi ha quatre estils daprenentatge i cadascu fa
diferents preguntes i exhibix divereses habilitats durant el procs daprenentatge

HABILITATS DELS QUATRES ESTILS DAPRENENTATGE

Modificant
Adaptatn
Arriesgant
Creantnat

SI

Escoltant
Parlant
Interactuant
Fluint idees

Experimentant
Manipulant
Improvisant
Tocant

COM

PER QU ?

Observant
Analizant
Classificant
Teorizant

QU

Estos estils es basen een el treball de Gregorc y de Butler (1984) y de Kolb (1984) i el treball
desenvolupat per Solomon y Felder (Felder, 1993) que proporcionen dades relevants a esta teoria
.Ms a mes ll indicador del tipu de Myers-Myers-Briggs (MBTI) yi el compaginador de Kiersey
Temperament II definixen una teoria associada per a lestil i el temperaments de la personalitat

EC

Experiencia Concreta( Cortical


esquerre (Herrmann )

Cortical Esquerre -Limbic


Dret (Herrmann)

Capacitaci va
APREHENSIO
N
ESTIL
Acomodador

EA

Experiencia activa (Limbic


dret (Herrmann)

Transformaci
Va

ESTIL
Convergent
e
Cortical dret-Limbic dret
Hemisferi Dret( Herrmann)

Cortical Esqu-Limbic Esque


Hemisferi Esquerre Herrmann)

ESTIL
Divergent
e

Transformaci
Va

Observaci reflexiva( Lmbic


esquerre (Herrmann)

2
Capacitaci via
COMPRENSIO
va
N

CA

OR

ESTIL
Asimilador
Cortical dret-Limbic
Esquerre (Herrmann)

Conceptualitzaci
abstracta( Cortical dret
(Herrmann)

Lestil divergent" exigix saber "per qu" l o ella ha de estar implicat en esta activitat. Este estil
es similar al temperament del SP (Sensing/Perceiving) en el MBTI. Lestil-asimiladorl desitja
saber "qu" aprendre i es similar al temperament del NT (Intuitive/Thinking). Lestil convergentl
desitja saber "cm" aplicar aprendre i es similar al temperament de SJ (Sensing/Judging). Lestil
adaptador "si" aix s correcte cm puc modificar-lo per a fer el treball per a mi Este s similar
al temperament de NF (Intuitive/Feeling). Per als antics grecs, stos son los temperaments de
sanguini, colric, melanclic, i flegmtic, respectivament.
Cada estil sassocia a una part del cervell: lesquerre solen ser lgics, racionals seqencials,
serials, v erbals. La part dreta sn intuitius, emocionals , holstics, paral.lels i tctils
Cada estilo el aprender se asocia a los principiantes de la izquierda y del derecho-cerebro. los
principiantes del Izquierdo-cerebro son principiantes lgicos, racionales, secuenciales, seriales,
verbales. los principiantes del Derecho-cerebro son principiantes intuitivos, emocionales,
holsticos, paralelos, y tctiles.
El sistema 4MAT es dissenya per a proveir a cada estudiant una tasca preferida durant cada lli.
Se enumeren les propostes educacionals
PAS

MODO ESQUERRE

MODO DRET
cPER

1
2

3
4

5
6

7
8

QU?
(motive i desenvolupe el significat)
Cree una experincia
VIVENCIAR)
Analitze i reflexione sobre la experincia
(REFLEXIONAR)
QU ?
(Desenrollament de la reflexi i del concepte)
Integre lanlisis reflexiu en conceptes
(VISUALITZAR)
Desenrrolle conceptes/habilitats
(DEFINIR)
COM?
(Utilitat i Desenrrollament de la habilitat
"defina i done una prctica"
(ASSAJAR)
Practique i agregue algo
(ESTENGA)
SI?
(adaptacions)
Analitze la importncia de l us
(DESCOBRIR)
Faa-ho i aplique-ho a una experincia ms
complexa
(INTEGRAR)
BUSCANT UNA RESPOSTA PER AL PROBLEMA.

Els autors que investiguen els estils d'aprenentatge consideren que les funcions dels dos hemisferis sn
simultnies i harmonioses, o siga, un procs orquestrat. D'all que l'educaci i el treball de l'educador, consistix a
ajudar als alumnes a desenrotllar un cervell total o integrat. Sonnier (1985), denomina a la metodologia que tracta
d'aconseguir este procs total, amb el nom d'holstica, ja que inclou simultniament la implicaci d'ambds
funcions cerebrals.

B. McCarthy, reconeixent que hi ha tendncies forts de predominana esquerra o dreta, proposa alternar
tcniques que posen a funcionar els modes cerebrals dret i esquerre; per mitj d'un cicle que inclou per moments
els quatre estils d'aprenentatge.
Sales, parafrasejant a McCarty, expressa:
"Aix, cada u dels estils d'aprenentatge s'ensenya a tots els estudiants en un cicle que
alterna les tcniques de processament d'estos dos cervells: el dret i l'esquerre. I
com tots els estils sn considerats de la mateixa manera, esta integraci els permet
a tots els estudiants la possibilitat de destacar-se en la classe, mentres els insta a
desenrotllar altres estils d'aprenentatge, en altres moments de la mateixa. Finalment
com s evident que tots els alumnes necessiten, tots els segments del cicle, el
cercle sencer ve a ser, doncs, ms important que tots els segments del mateix."
(Sic).
Si s'assumixen els principis recomanats per McCarty per a construir una metodologia d'ensenyana i
formular alguns exemples aplicats a la realitat de l'educaci del pas.
APLICACI EN ELS PROCESSOS D'ENSENYANA I APRENENTATGE DE LA TEORIA DELS ESTILS
D'APRENENTATGE
Per a aplicar la teoria dels estils d'aprenentatge en la planificaci i desenrotllament dels processos d'ensenyana i
aprenentatge s necessari tindre present que almenys hi ha dos possibilitats. La primera que s'orienta a enfortir
cada estil particular i per tant, a reunir en grups semblants a les persones que tenen un mateix estil. La segona,
que com ja es va plantejar en el captol anterior, pretn ajudar als aprenents a integrar harmnicament el
funcionament dels dos hemisferis cerebrals, per la qual cosa, se li denomina com a metodologia holstica. En este
cas, tots els estudiants experimenten activitats corresponents als quatre estils amb la pretensi que deprenguen a
exercir-se en eixes situacions amb xit relatiu.
Aqu , s'assumix la segona posici, per tractar-se del desenrotllament de situacions d'aprenentatge circulars que
coadjuven en la prctica d'aprenentatges profunds.
En termes concrets es tracta de programar i desenrotllar activitats relacionades amb el quefer dels quatre
quadrants, s a dir, per a cada u dels estils: divergent, asimilador, convergent i acomodador. D'esta forma, tots els
estudiants tenen l'oportunitat de destacar en les activitats per a les quals sn ms aptes, i gradualment, van
desenrotllant un estil integrat o holstico d'aprenentatge, en el qual, sn poc afectats per les variacions que
introdusca l'estil o teoria d'ensenyana d'un determinat educador.
L'adquisici d'un estil integrat s important per al treball en equips, i no sols en l'aprenentatge escolar, sin en el
mn del treball, on ser cada vegada ms necessari, deprendre a conviure i a produir amb sinergia.
Recorde's que cada u dels quadrants que determina l'estil d'aprenentatge, condiciona en certa manera, el tipus
d'activitats que preferix la persona. Per tant, l'esfor de l'educador consistix a seleccionar activitats d'aprenentatge
adequades i coherents amb cada estil, per que al mateix temps, s'alternen permetent l'acci i la reflexi,
l'accionar en la vivncia real i la teoritzaci; o siga, alternant en l's de l'hemisferi dret i esquerre.
A continuaci s'oferix un esquema, tant per a orientar el planejament que l'educador prepara per a orientar
l'aprenentatge, com per al desenrotllament d'activitats en la classe.

5.1. ESQUEMA PER A LA PLANIFICACI I DESENROTLLAMENT DE LES LLIONS APLICANT ELS ESTILS
D'APRENENTATGE.

FASES QUE CONTEMPLA LA LLI.


QUADRANT NO.1. INCENTIVACIO DEL COMPROMS PER PART DE L'ESTUDIANT. USE DE L'HEMISFERI
DRET.

s convenient desenrotllar en esta fase activitats molt prctiques i dinmiques, tendents a comprometre l'alumne
amb el significat del contingut educatiu, per exemple: jocs, excursions, dramatitzacions, pellcules, experincies
impactants, visualitzaci de casos, etc. Es tracta d'involucrar a l'aprenent en situacions molt prximes a la realitat
de la vida, e, les quals li generen motivaci prpia o intrnseca.
La fase t dos moments, el primer, descrit en el pargraf anterior, on l'estudiant participa i visualitza les temtiques
de manera global, utilitzant l'hemisferi dret; i, el segon, que consistix en una reflexi sobre el vist o actuat, utilitzant
per a aix l'hemisferi esquerre.
En general les experincies d'esta fase sn sentimentals, comprometedores i impliquen les accions en la vivncia
real. Per esta ra s possible que destaquen els estudiants que tenen un estil divergent.

QUADRANT NO. 2. SISTEMATITZACI DELS CONTINGUTS EDUCATIUS. S DE L'HEMISFERI ESQUERRE.


Esta fase es caracteritza pel desenrotllament d'activitats dirigides a continuar amb la reflexi iniciada en l'etapa
anterior, amb el propsit de reconstruir els conceptes, investigar-los, comprendre'ls i definir-los amb major
profunditat. s una etapa de teoritzaci, on la investigaci i el descobriment per part de l'estudiant, aix com
l'aclariment per part de l'educador sn fonamentals.
s recomanable per part de l'educador o l'educadora fer esforos perqu els alumnes i les alumnes
reconstruisquen a partir de les experincies viscudes en la fase anterior i no donar els continguts o conceptes a
partir del no-res. Per descomptat, sempre s important i necessari que el docent ajude en la comprensi verdadera
dels continguts educatius.
En esta fase adequat proposar-li problemes i casos als estudiants perqu a partir dels mateixos reconstruisquen
els conceptes en les seues prpies paraules i significats.
s possible que en esta fase destaquen els alumnes de l'estil asimilador.

QUADRANT NO. 3. PLANIFICACI DE LA POSADA EN PRACTICA DELS CONTINGUTS EDUCATIUS


RECONSTRUITS EN LA FASE ANTERIOR. USE DE L'HEMISFERI ESQUERRE.
Esta fase s essencial perqu l'alumne o l'alumna assagen o planifiquen l'aplicaci del contingut educatiu que han
sistematitzat o conceptualitzat en la fase anterior. Recorde's que per a una millor reconstrucci mental del
contingut s imperatiu fer aplicacions dels conceptes o les teories estudiades. Per tant, les activitats que es
plantegen per a esta etapa impliquen molta planificaci i elucubraci mental per part de l'estudiant, es tracta de
formular hiptesi o propostes sobre com aplicar el coneixement a la realitat.
Recorde's que l'estil convergent destaca per la seua capacitat de visualitzar les possibilitats de posar en prctica
una determinada teoria. Doncs b, les activitats d'aprenentatge en esta fase sn per a exercitar esta qualitat. Per
descomptat, s possible que destaquen els estudiants que possexen l'estil abans citat.

QUADRANT NO. 4. POSADA EN PRACTICA O EXPERIMENTACI DE LO PLANEJAT. USE DE L'HEMISFERI


DRET.
En esta fase, les activitats estan orientades a posar en prctica all que s'ha planejat, en altres paraules a verificar
com es comporten els conceptes o teories en la realitat. Igual que la primera fase, esta s molt prctica i vivencial,
perqu es torna la realitat concreta per a verificar com funciona el coneixement; amb la diferncia que en este cas,
conta molt la creativitat de l'estudiant. s a dir, els aprenents han de crear una cosa propi, amb la qual cosa
constaten en la prctica els plantejament terics, fent s, a ms dels coneixements, destreses psicomotores i
habilitats esttiques.
Els estudiants que possiblement destaquen ms sn els pertanyents a l'estil acomodador.
A CONTINUACI VOREM COM DIAGNOSTICAR ELS ESTILS

SERVEI PSICOPEDAGGIC ESCOLAR S.P.E. V-16


C/PLAZA MAESTRO ALBUIXECH s/n ALBERIC
Tel. 962446010

NOM I COGNOMS DATA.


Si omplis el segent instrument, podrs identificar el teu estil d'aprenentatge. Per a fer-lo,
simplement ordena cada una de les nou lnies d'expressions que s'oferixen a continuaci,
collocant el nombre 4 en l'afirmaci que ms s'aproxima a la teua forma de deprendre, el
nombre 3 en la segent, el

nombre 2, en la que seguix, i, el nombre 1 en qu menys

s'assembla a la teua forma de deprendre. A continuaci se't dna un exemple:


_2_ Jugant
_3_en grup
L'anterior s noms un exemple!

_1_ individual

_4_practicant

ARA, OMPLI EL SEGENT FORMULARI, TAL COM S'HA EXPLICAT ABANS.


1
__Jo

deprenc __

distingint
unes

Jo

deprenc __

entre provant per a

coses

deprenc Jo

ficant-me a

i vore si funciona

deprenc

practicant.

fa una cosa o siga

altres
2.
___

Jo

involucrant-me
Jo

deprenc ___Jo

deprenc ___Jo

rebent o

relacionant

sentint a altres.

coses

amb

deprenc ___

unes descomponent

Jo

sense

deprenc
prendre

les alguna cosa en les partit o posici a

altres.

seues parts.

favor o en contra
de quelcom.

3.
___Utilitzant

els ___Observant,

___Pensant.

meus sentits.
4.

mirant les coses.

___Acceptant el

------ Arriscant-me

que em diuen.

per fer alguna cosa que

___Fent

alguna

cosa.
___ Jutjant si el

___Analitzant amb

estic atenci si el que

deprenent

em vaig a deprendre

servix o no.

em servix o no.

___ Analitzant si

___Dubtant i fent

5.
___Perqu

em ___Produint

pareix que est b alguna cosa.

hi

ha

encara que no tinc

ordre

relaci
entre

o preguntes.
les

evidncies.
6.

coses.

___Discutint
idees.

les ___Observant

___Tocant

o ___Fent

les coses.

manipulant

cosa.

alguna

objectes.
7.
___Estudiant

---Reflexionant

___Estudiant coses ___

Fent

coses

coses del present. pensant.


8.

del futur

tils.

___Deprenc

___Deprenc ms

___Deprenc ms

ms ___ Deprenc ms

de l'experincia.

observant.

analitzant idees i experimentant.


conceptes.

9.
___Jo

sc ___Jo sc reservat ___

emotiu( va )

( da ).

Jo

sc ___Jo sc obert/a

raonador(a),

pensador(a).
Columna EC

Columna OR

Columna CA

Columna EA

Obtinga el seu puntaje en cada columna sumand nicament els nombres indicats davall
de la lnia.
Per a obtindre

Per a obtindre

EC, sume:

OR, sume:

___________

___________

234578

136789

Per a obtindre
CA, sume:

EA, sume:

___________
234589

Per a obtindre
___________
136789

ARA RESTA ELS RESULTATS TAL COM S'INDICA A CONTINUACI:


CA - EC: _____ - ______ =
CA

EC

Colloca este resultat sobre la lnia vertical del diagrama segent.


EA - 0R: _____ - _____ =
EA

OR

SERVEI PSICOPEDAGGIC ESCOLAR S.P.E. V-16


C/PLAZA MAESTRO ALBUIXECH s/n ALBERIC
Tel. 962446010

NOM I COGNOMS

DATA

GRFIC PER A IDENTIFICAR EL QUADRANT DOMINANT


CONCRETA
0

10

ACOMODADORS

20

30

40

EA
50

CA-EC

16 14 12 10

-12
-11
-10
- 9
- 8
- 7
- 6
- 5
- 4
- 3
- 2
- 1
0
1
2
3

17 15 13 11 9 8 7 5 4 3
4
60
5
6
7

OR

-1 -3
2 1

-2

-5 - 7 -9 -11
-4 -6

-8

-10 -12

70

9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20

80
CONVERGENTS

90

ABSTRACTA

DIVERGENTS

100

90

80

70

ACTIVA

60

ASIMILADORS

CA

50
EA-OR

40

30

20

10

REFLEXIVA

1. ESTIL DIVERGENT. Quadrant no. 1.


.
s un estil associat amb les habilitats per a valorar. Les persones que el possexen capten la informaci
o l'experincia per mitj d'accions o activitats reals i concrets, aspectes de la vida diria relacionats amb
la cotidianeidad, fent coses, explorant, tocant, i integren

l'experincia amb ells mateixos. Estes

experincies sn transformades posteriorment per mitj de la reflexi. Sn sensitius i sentimentals,


comencen mirant els objectes, inferint i desprs generalitzant. Se'ls denomina "divergents" per la seua
qualitat de valorar i sospesar les informacions per a assumir una posici personal.
. Es podria dir que s un estil concret - reflexiu
A les persones que es classifiquen dins d'este estil, tamb se'ls denomina com a aprenents

imaginatius.
CARACTERSTIQUES:
Visualitza l'experincia des de diverses perspectives

Li busquen el significat a les coses.

Necessiten involucrar-se emocionalment en les activitats en qu prenen part.

Deprenen escoltant i compartint idees.

Interioritzen la realitat.

Perceben la informaci concretament i la processen reflexivament.

S'interessen per les persones i la seua cultura.

Sn pensadors divergents que creen en la seua prpia experincia.

Sn excellents en l'anlisi de situacions concretes des de distintes perspectives.

Funcionen per mitj de la interacci social :ss sociables , cooperatius i intutius

POTENCIALITATS.
La innovaci i la imaginaci. Sn persones que produxen moltes idees.
METES.
Involucrar-se en problemes importants. Aconseguir la unitat en la diversitat.
PREGUNTA FAVORITA
Per qu?
PROFESSI O CARRERA.
Consellers, maneig de personal, gesti i supervisi, humanitats,
desenrotllament organizacional.
PROPSIT PRIMARI.
El significat personal.
2. ESTIL ASIMILADOR. Quadrant no. 2.
Este estil s el que podrem anomenar teric pur, o, abstracte - reflexiu.
Este estil est associat amb la competncia per a pensar. Les persones que es classifiquen en el
mateix, capten les experincies o les informacions de forma abstracta (idees, models, etc.), desprs les
transformen reflexivament. Per tant, no els agrada el prctic o concret. Este tipus de persones preferix
investigar i planificar (no executar). Comencen amb una idea, una abstracci, reflexionen sobre ella, la
jutgen i analitzen captant els seus diferents aspectes. Els subjectes caracteritzats amb este estil agarren
amb el mxim detall les informacions, per, generalment no tendixen a fer res amb elles. Es podria dir
que no sn "utilitaristes" sin purament reflexius i senten un gran temor de fer coses amb defectes. De
manera tal, que a vegades preferixen no exposar-se.
Se'ls denomina tamb amb el nom d'aprenents analtics.
CARACTERSTIQUES.

Busquen els fets comprovats. Sn objectius ,racionals i lgics.


Solen ser assertius i dominar les seues emocions

Necessiten saber sempre que s el que pensen els experts davant d'una determinada situaci.
Deprenen per mitj de les idees.

Perceben la informaci o l'experincia d'una manera abstracta i la processen

reflexivament. Estan ms interessats en les idees i conceptes que en la gent

Critiquen la informaci que troben i sn recollectors de dades.

Reexaminen els fets si la situaci s perplexa per a ells.

Disfruten les llions tradicionals amb exposicions magistrals( la majoria d'escoles est feta per a
ells ). i en el pensament seqencial

Funcionen adaptant all que s'ha fet pels experts.

POTENCIALITAT.
Use de conceptes i models.
METES.
Autosatisfacci i reconeixement intellectual.
PREGUNTA FAVORITA.
Qu ?...
CARRERES.
Cincies bsiques, matemtiques i investigaci.
PROPSIT PRINCIPAL.
Tindre informaci.
3. ESTIL CONVERGENT. Quadrant no. 3.
L'estil convergent es troba associat amb les habilitats de decisi. Capten les informacions o
experincies de manera abstracta (pensadors) i

les processen activament (faedors). s un estil

abstracte - actiu
Els possedors d'este estil requerixen posar a prova les coses per si mateixos. Tenen com a tendncia
principal convertir la teoria en prctica per mitj d'hiptesi de treball, potser per a se'ls ha denominat
amb el nom de "convergents".
Tamb se'ls sol denominar com a aprenents de sentit com.
CARACTERSTIQUES.
- Busquen la utilitat.
- Necessiten saber com funcionen les coses.
- Deprenen per prova de la teoria. No solen deixar-se impressionar per l'autoritat Necessiten vore les
experincies
- Perceben la informaci abstractament i la processen activament. Informaci vera obtinguda de
l'experincia manual i kinestsica
- Restringixen els seus jus cap als fets concrets, tenen poca tolerncia a les idees vagues.
- Necessiten conixer com sn en la vida real, les coses per les quals ells pregunten.
POTENCIALITAT.

Aplicaci prctica de les idees.


METES.
Assegurar el present en relaci amb el futur.
PREGUNTA FAVORITA.
Com treballa? Com funciona?
PROFESSIONS O CARRERES
Enginyeria, cincies fsiques, infermeria, tecnologia
PROPSIT PRINCIPAL.
Necessitat d'aconseguir coses per ells mateixos, sense ajuda d'altres.
4. ESTIL ACOMODADOR. Quadrant no. 4
Els possedors d'este estil tenen habilitat per a actuar. Capten les informacions o experincies de
manera concreta i les transformen activament. Sn sensitius, sentimentals i faedors. Per descomptat
capten amb els sentits, sotmeten a prova i desprs a l'acci immediata. s un estil concret - actiu
El seu nom d'acomodadors possiblement responga a la necessitat que senten de buscar solucions molt
pragmtiques als problemes que enfronten.
Se'ls denomina tamb amb el nom d'aprenents dinmics.
CARACTERSTIQUES.

Busquen possibilitats desconegudes.

Necessiten saber que es pot fer amb les coses.

Deprenen per assaig i error, aix com per autodescobriment. No els va b l'educaci formal i no sn
molt populars entre els mestres

Enriquixen la realitat. S'adapten fcilment al canvi. solen ser considerats com a impulsius i poc
reflexius

Els agrada la varietat i disfruten en situacions de flexibilitat Enriquixen la realitat: agreguen les seues
prpies idees al que ja s

Tendixen a prendre riscos. Detesten la teoria.

.Sn molt assequibles a la gent, encara que pareixen un poc distants. Busquen influenciar als altres.
exercixen autoritat demandant que la gent visca conforme al seu potencial

Amb freqncia busquen conclusions precises en absncia de justificacions lgiques.

Es caracteritzen per l'actuaci i valoraci de les seues experincies.


Superen reptes i crisi
Estan molt en contacte amb les seues sensacions fsiques.

POTENCIALITAT.
L'acci. Execuci de plans. Actuar i provar les experincies
METES.
Fer les coses funcionar. materialitzar les idees
PREGUNTA FAVORITA
Si ? (Com podria ser a si ...?) Qu succex si?

PROFESSIONS O CARRERES.
Vendes, acci orientada, treballs de gerncia, ensenyana.

BIBLIOGRAFIA
Lalonde, J. Cegep du Vieux-Montreal: Les Profils dapprentissage
Peirce Guillermo : Community College De Prncipe George : DIFICULTADES DE LOS
ESTUDIANTES
Prez Crdoba ,Rafael Angel: Los estilos de aprendizaje y estilos de enseanza; Ministerio de Educacin
Publica Programa de mejoramiento de la calidad de la EGB, Costa Rica ,1998