You are on page 1of 6

El noucentisme ( 1906- 1923 ) La poesia

noucentista:
Context histric i social:
1911: Victoria electoral de la Cliga Regionalista.
1914: Creaci de la mancomunitat de Catalunya, una instituci presidida per
Prat de la Riba amb gesti autonmica: inversions en educaci i cultura,
creaci dempreses editorials,...
1923-1931: la dictadura de Primo de Ribera final de la mancomunitat i del
moviment noucentista ( repressi poltica i social.
La normativitzaci lingstica:
Preocupaci per la codificaci ortogrfica de la llengua, iniciada per els
modernistes.
1911: Creaci de la secci filolgica de la lIEC, amb la tasca de elabora una
normativa de referencia per la llengua catalana, per lluitar contra
lanarquisme ortogrfic.
Encrrec del govern de la mancomunitat a Pompeu Fabra: lelaboraci de les
normes ortogrfiques ( 1913 )
1918: Publicaci de la gramtica catalana.
1932: publicaci del diccionari general de la llengua catalana.
Definici i caracteritzaci del noucentisme:
Moviment ideolgic i literari reacci a lindividualisme i ala bohmia del
modernisme.
Caracterstiques:
Desig de crear una realitat idealitzada.
Valoraci de lantiguitat plstica.
Ordre, equilibri, preocupaci per lobre ben fet
Sn els jugadors que actuen ms a prop de la lnia de banda. Les seves
caracterstiques principals sn la velocitat i lhabilitat en el llanament des
de posicions difcils.

La poesia de postguerra fins als anys seixanta:


Context histric:
La guerra civil i la dictadura de Franco va ser una defensa per a la cultura en
llengua catalana.
A Catalunya:

Sanullen les institucions poltiques i culturals.


Prohibici del us pblic del catal.
Supressi de revistes i diaris escrits en catal.

Els intellectuals tenen dos opcions: o exiliar-se o la clandestinitat .


A partir del 1945: desfeta del feixisme europeu disminuci de la repressi
franquista tmida recuperaci de la cultura catalana.
Als anys seixanta, organitzaci de sindicats, tancades dintellectuals,...
Amb la mort de Franco ( 1975 ), la restauraci de la generalitat de
Catalunya i laprovaci de la constituci (1978).
Context literari:
La literatura feta a Catalunya:
Repressi distribuda en quatre etapes:
1939 al 1946:
Perode marcat per la literatura clandestina.
1946-1955:
Final de la segona guerra mundial: un perode de liberitzaci aparici de la
literatura publica.
1955-1970:
Perode marcat per la represa de la normalitat literria.
1970-1980:
Etapa marcada per la mort de Franco.

La poesia modernista:
Definici i caracterstiques:
El modernisme va ser un moviment literari relacionat amb lestil
arquitectnic i decoratiu. Els seus promotors pretenien transformar la
cultura catalana de la renaixena en una cultura nacional, cosmopolita i
moderna. Cal distingir-ne dues etapes:
1a etapa: dues tendncies:
a) Regeneracionistes escriptors intellectuals molt crtics amb el
conservadorisme de la burgesia catalana.
b) Decadentistes- esteticistes artistes marginats de la societat
dedicats exclusivament a lart.
2a etapa: producci de la majoria dobres modernistes:
Lany 1911 finals del Modernisme, amb la mort de Joan Maragall, defensor
duna poesia compromesa amb la realitat social.
Caracterstiques de la poesia de Maragall espontnia i sincera.

Les Avantguardes a Catalunya: Joan SalvatPapasseit:


Dues etapes:

Primera avantguarda Catalana, amb el cubisme i el futurisme com els


corrents mes influents. Poeta representatiu Joan Salvat- Papasseit.
Segona avantguarda Catalan, amb el surrealisme com a corrent
influent. J.V FOIXpoeta referent
Dali pintor referent.

A Catalunya lavantguardisme te una incidncia poc important.


Joan Salvat-Papasseit:
Dorigen humil, orfe de pare al 7 anys. Va ingressar en una instituci degut a
la situaci econmica de la mare. Els 13 anys accedeix al mon laboral.
Lany 1914: inici de la seva collecci a la revista los miserables amb el
pseudnim de Gorkiano. Va ser limpulsor de la revista un enemic del poble i
el redactor del primer manifest futurista catal. Mor als 30 anys de
tuberculosis.
En lobra potica de Salvat-Papasseit, dues etapes diferenciades:

Etapa Avantguardista poemes en ondes hertzianes: presentaci dun mon


urb, ple de maquines i objectes artificials.
Etapa post Avantguardista El poema de la rosa als llavis: una narraci
duna historia de amor ( sexuals ) entre una dona ingnua inexperta en el
amor i el poeta. Una obra plena derotisme.
En sntesi, lobra de Joan Salvat-Papasseit s una poesia plena doptimisme
vital i sinceritat, malgrat les adversitats.

La Poesia Avantguardista:
Context histric:
Una profunda crisis de valors provocada per la primera guerra mundial.
Permet laparici i el desenvolupament dels moviments davantguarda a
Europa.
Context literari:
Les avantguardes: moviments socials i esttics de ruptura amb la tradici i
recerca de noves formes dexpressi, presents a Europa des del primer ter
del segle XX.
Cubisme:
El cubisme moviment pictric sorgit a paris: lart de compondre i
descompondre la realitat. Exemple picass.
Un exponent del cubisme literari: Guilleume, amb una proposta innovadora:
el calligrama.
Futurisme:
s un moviment pictric i literari de origen itali, iniciat al 1909.
Caracterstiques: ruptura amb el passat, exaltaci del futur, del progres
industrial, dels esports,...
En lmbit literari; el futurisme: supressi dels signes de puntuaci i de les
majscules, us de signes musicals,...
Els poetes catalans ms representatius sn Josep Maria Junos, i Joan SalvatPapasseit

El programa del Noucentisme:


Eugeni dOrs, el teoritzador del Noucentisme.
Els ideals noucentistes concentrats en una seria de noms abstractes.

Imperialisme: imposici de la societat dels valors defensats com a


nacionals.

Arbitrarisme: ideal esttic arbitrari, basat en el treball formal,


subjecte a unes normes.
Civilisme: aplicaci del programa noucentista creaci duna societat
urbana ideal, sense conflictes de classe.
Classicisme: valoraci dels clssics grecs i romans com a model
literari i artstic.
Mediterranisme: valoraci del paisatge mediterrani, el paisatge de
lolivera i de la vinya.

La poesia noucentista:
La poesia: va ser el gnere ms conreat del noucentisme literari.
El poema: era considerat una obra dart en ell mateix, valorat per la seva
perfecci.
El mxim exponent de la poesia noucentista: Josep Carner, amb que
presenta el poemari els fruits saborosos.

Lauca del senyor esteve, de Santiago Rusiol


Inicialment s una novella, publicada al 1907, i al 1917 s fa una adaptaci
al teatre.
s la historia duna famlia, que t una merceria, al llarg de 4 generacions.
La tercera s lesteve i la quarta en Ramonet.
Es situa al barri de la Ribera, a Barcelona.
Es planteja un conflicte entre el senyor Esteve que representa la classe
burgesa i el seu fill, que representa la classe artstica.
s una comdia distribuda en 5 actes.
La comdia es resol.

El teatre de Preguerra fins als 80 anys: Josep


M de Sagarra:
Biografia:
1894-1961. dedicat al periodisme, la poesia i el teatre. Degut a la guerra
civil es va exiliar a Pars. Al 1940 va retornar a Barcelona.

Obra:
Poemes dramtics dominats per la passi amorosa, amb conflicte que es
resolen fcilment.