You are on page 1of 192

Constituci

espanyola
TE X T CO N S O LI DAT

Segona edici, desembre del 2012 (edici nm. 436)


Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona
Tel. 933 046 635 Fax 933 046 636
www.parlament.cat
A/e: edicions@parlament.cat
Text consolidat a crrec dels Serveis Jurdics
i els Serveis dAssessorament Lingstic
del Parlament de Catalunya
Dipsit legal: B-33417/2012

Constituci espanyola
TEXT CONSOLIDAT

Barcelona, 2012

Tramitaci parlamentria
Trmits de laprovaci de la Constituci
Aprovada per les Corts Generals el 31 doctubre de 1978.
Ratificada per referndum popular el 6 de desembre de 1978.
Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I davant les Corts Generals
el 27 de desembre de 1978.
Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE 311-3, 29.12.1978).
El text publicat en la present edici correspon a lesmentada
versi oficial catalana, respecte a la qual, tanmateix,
han estat corregits errors o omissions de carcter tcnic.

Trmits de laprovaci de les modificacions de la Constituci


Modificaci de lapartat 2 de larticle 13
Aprovada per les Corts Generals en sessi plenria del Congrs
dels Diputats tinguda el 22 de juliol de 1992 i en sessi plenria
del Senat tinguda el 30 de juliol de 1992 (BOE 207, 28.08.1992).
Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el 27 dagost de 1992.
Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE 207-3, 28.08.1992).
Reforma de larticle 135
Aprovada per les Corts Generals en sessi plenria del Congrs
dels Diputats tinguda el 2 de setembre de 2011 i en sessi plenria
del Senat tinguda el 7 de setembre de 2011 (BOE 233, 27.09.2011).
Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el 27 de setembre de 2011.
Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE 233, 27.09.2011).
4

NDEX SISTEMTIC

Prembul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Ttol preliminar (art. 1 a 9) . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Ttol I. Dels drets i dels deures fonamentals (art. 10) . . . . . . . 10
Captol primer. Dels espanyols i dels estrangers (art. 11 a 13) . . . .

10

Captol segon. Drets i llibertats (Article 14) . . . . . . . . . . 11


Secci 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques (art. 15 a 29) . 11
Secci 2a. Dels drets i dels deures dels ciutadans (art. 30 a 38) . . .

16

Captol tercer. Dels principis rectors de la poltica social


i econmica (art. 39 a 52) . . . . . . . . . . . . . . . 18
Captol quart. De les garanties de les llibertats i drets
fonamentals (art. 53 a 54) . . . . . . . . . . . . . . . 22
Captol cinqu. De la suspensi dels drets i de les llibertats (art. 55) . . . 22

Ttol II. De la Corona (art. 56 a 65) . . . . . . . . . . . . . 23


Ttol III. De les Corts Generals . . . . . . . . . . . . . . . 26
Captol primer. De les cambres (art. 66 a 80) . . . . . . . . . . 26
Captol segon. De lelaboraci de les lleis (art. 81 a 92) . . . . . . . 31
Captol tercer. Dels tractats internacionals (art. 93 a 96) . . . . . . 35
5

NDEX SISTEMTIC DE LA CONSTITUCI

Ttol IV. Del Govern i de lAdministraci (art. 97 a 107) . . . . . . 36


Ttol V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals
(art. 108 a 116) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Ttol VI. Del poder judicial (art. 117 a 127) . . . . . . . . . . . 42


Ttol VII. Economia i Finances (art. 128 a 136) . . . . . . . . . . 44
Ttol VIII. De lorganitzaci territorial de lEstat . . . . . . . . . 49
Captol primer. Principis generals (art. 137 a 139) . . . . . . . . 49
Captol segon. De lAdministraci local (art. 140 a 142) . . . . . . 50
Captol tercer. De les comunitats autnomes (art. 143 a 158) . . . . 51

Ttol IX. Del Tribunal Constitucional (art. 159 a 165) . . . . . . . 61


Ttol X. De la reforma constitucional (art. 166 a 169) . . . . . . . 64
Disposicions addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Disposicions transitries . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Disposici derogatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Disposici final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

ndex analtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Constituci espanyola

PREMBUL
La Naci espanyola, amb el desig destablir la justcia, la llibertat i
la seguretat i de promoure el b de tots els qui la integren, en s de la
seva sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivncia democrtica dins la Constituci i les lleis
de conformitat amb un ordre econmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri limperi de la llei com a
expressi de la voluntat popular.
Protegir tots els espanyols i els pobles dEspanya en lexercici dels
drets humans, les seves cultures i tradicions, llenges i institucions.
Promoure el progrs de la cultura i de leconomia per tal dassegurar a tothom una qualitat de vida digna.
Establir una societat democrtica avanada, i
Collaborar a lenfortiment dunes relacions pacfiques i de cooperaci efica entre tots els pobles de la Terra.
En conseqncia, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la
segent

CONSTITUCI
TTOL PRELIMINAR
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democrtic de Dret,
que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurdic la
llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual
emanen els poders de lEstat.
3. La forma poltica de lEstat espanyol s la Monarquia parlamentria.
Article 2
La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la Naci
espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix
i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions
que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
1. El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la.
2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes dacord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya
s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci.
Article 4
1. La bandera dEspanya s formada per tres franges horitzontals,
vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplada que la de
cadascuna de les vermelles.
2. Els estatuts podran reconixer banderes i ensenyes prpies de les
comunitats autnomes. Aquestes sutilitzaran juntament amb la bandera dEspanya en els seus edificis pblics i en els seus actes oficials.
Article 5
La capital de lEstat s la vila de Madrid.
8

TTOL PRELIMINAR

Art. 9

Article 6
Els partits poltics expressen el pluralisme poltic, concorren a la
formaci i a la manifestaci de la voluntat popular i sn instrument
fonamental per a la participaci poltica. Podran ser creats i exerciran
la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la Llei.
Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics.
Article 7
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoci dels interessos econmics i socials
que els sn propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la Llei. Lestructura interna i
el funcionament hauran de ser democrtics.
Article 8
1. Les Forces Armades, constitudes per lExrcit de Terra, lArmada i lExrcit de lAire, tenen com a missi garantir la sobirania i la
independncia dEspanya, defensar-ne la integritat territorial i lordenament constitucional.
2. Una llei orgnica regular les bases de lorganitzaci militar de
conformitat amb els principis de la present Constituci.
Article 9
1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la Constituci
i a la resta de lordenament jurdic.
2. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per tal
que la llibertat i la igualtat de lindividu i dels grups en els quals sintegra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que nimpedeixin
o en dificultin la plenitud i facilitar la participaci de tots els ciutadans
en la vida poltica, econmica, cultural i social.
3. La Constituci garanteix el principi de legalitat, la jerarquia
normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals,
la seguretat jurdica, la responsabilitat i la interdicci de larbitrarietat
dels poders pblics.

Art. 10

CONSTITUCI ESPANYOLA

TTOL I
Dels drets i dels deures fonamentals
Article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i
als drets dels altres sn fonament de lordre poltic i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la
Constituci reconeix sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci
universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre
aquestes matries ratificats per Espanya.
CAPTOL PRIMER
Dels espanyols i dels estrangers
Article 11
1. La nacionalitat espanyola sadquireix, es conserva i es perd da
cord amb el que la Llei estableix.
2. Cap espanyol dorigen no podr ser privat de la seva nacionalitat.
3. LEstat podr concertar tractats de doble nacionalitat amb els
pasos iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una
vinculaci particular amb Espanya. En aquests pasos, encara que no
reconeguin als seus ciutadans un dret recproc, els espanyols podran
naturalitzar-shi sense perdre la nacionalitat dorigen.
Article 12
Els espanyols sn majors dedat als 18 anys.
Article 13
1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats pbliques
que garanteix el ttol present en els termes que estableixin els tractats
i la llei.
2. Noms els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en larticle 23, llevat dall que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per
tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions
municipals.
10

T TOL I . D EL S DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS

Art. 16

3. Lextradici noms es concedir en compliment dun tractat


o de la llei, dacord amb el principi de reciprocitat. Resten exclosos
de lextradici els delictes poltics i no seran considerats com a tals
els actes de terrorisme.
4. La llei establir la forma en qu els ciutadans daltres pasos i
els aptrides podran gaudir del dret dasil a Espanya.
CAPTOL SEGON
Drets i llibertats
Article 14
Els espanyols sn iguals davant la llei, sense que pugui prevaler
cap discriminaci per ra de naixena, raa, sexe, religi, opini o
qualsevol altra condici o circumstncia personal o social.
SECCI 1a

Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques

Article 15
Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sense que,
en cap cas, ning no pugui ser sotms a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat
dall que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de
guerra.
Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideolgica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap ms limitaci, quan siguin
manifestats, que la necessria per al manteniment de lordre pblic
protegit per la llei.
2. Ning podr ser obligat a declarar quant a la seva ideologia,
religi o creences.
3. Cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran
en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia catlica
i les altres confessions.
11

Art. 17

CONSTITUCI ESPANYOLA

Article 17
1. Tota persona t dret a la llibertat i a la seguretat. Ning podr ser
privat de la seva llibertat, sin amb lobservana del que estableix aquest
article i en els casos i en la forma previstos en la llei.
2. La detenci preventiva no podr durar ms temps del que sigui
estrictament necessari per a fer les indagacions per tal daclarir els fets
i, en qualsevol cas, dins el termini mxim de setanta-dues hores, el
detingut haur de ser posat en llibertat o a disposici de lautoritat
judicial.
3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament,
i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de
la detenci, i no podr ser obligada a declarar. Es garanteix lassistncia
dadvocat al detingut en les diligncies policials i judicials, en la forma
que la llei estableixi.
4. La llei regular un procediment dhabeas corpus per tal de
posar immediatament a disposici judicial tota persona detinguda
illegalment. Tamb es determinar per llei el termini mxim de durada de la pres provisional.
Article 18
1. Es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i
a la prpia imatge.
2. El domicili s inviolable. No shi podr entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resoluci judicial, llevat
del cas de delicte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de
les postals, telegrfiques i telefniques, excepte en cas de resoluci judicial.
4. La llei limitar ls de la informtica per tal de garantir lhonor i
la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus
drets.
Article 19
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residncia i a circular
pel territori nacional.
12

T TOL I . D EL S DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS

Art. 21

Tenen tamb dret a entrar i sortir lliurement dEspanya en la forma


que la llei estableixi. Aquest dret no podr ser limitat per motius poltics
o ideolgics.
Article 20
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les
opinions mitjanant la paraula, lescriptura o qualsevol altre mitj de
reproducci.
b) A la producci i a la creaci literria, artstica, cientfica i tcnica.
c) A la llibertat de ctedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informaci vera per qualsevol
mitj de difusi. La llei regular el dret a la clusula de conscincia i al
secret professional en lexercici daquestes llibertats.
2. Lexercici daquests drets no pot ser restringit per mitj de cap
tipus de censura prvia.
3. La llei regular lorganitzaci i el control parlamentari dels mitjans de comunicaci social que depenguin de lEstat o de qualsevol
entitat pblica i garantir laccs a aquests mitjans dels grups socials
i poltics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les
diferents llenges dEspanya.
4. Aquestes llibertats tenen el lmit en el respecte als drets reconeguts en aquest ttol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i,
especialment, en el dret a lhonor, a la intimitat, a la imatge prpia i a
la protecci de la joventut i de la infncia.
5. Noms podr acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i
altres mitjans dinformaci en virtut de resoluci judicial.
Article 21
1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per a lexercici
daquest dret no caldr autoritzaci prvia.
2. En els casos de reunions en llocs de trnsit pblic i de manifestacions caldr comunicar-ho prviament a lautoritat, la qual noms
podr prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats dalteraci de
lordre pblic, amb perill per a persones o bns.
13

Art. 22

CONSTITUCI ESPANYOLA

Article 22
1. Es reconeix el dret dassociaci.
2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans
tipificats com a delicte sn illegals.
3. Les associacions emparades per aquest article hauran dinscriures en un registre nicament a efectes de publicitat.
4. Les activitats de les associacions noms podran ser dissoltes o
suspeses en virtut duna resoluci judicial motivada.
5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de carcter paramilitar.
Article 23
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers pblics, directament o per mitj de representants lliurement elegits en eleccions
peridiques per sufragi universal.
2. Tenen tamb el dret daccedir en condicions digualtat a les funcions i als crrecs pblics, amb els requisits que les lleis assenyalin.
Article 24
1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en lexercici dels seus drets i interessos legtims, sense que, en
cap cas, pugui haver-hi indefensi.
2. Tothom t dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser
defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de lacusaci formulada
contra ell, a un procs pblic sense dilacions indegudes i amb totes les
garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa
prpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a
la presumpci dinnocncia. La llei regular els casos en els quals, per
ra de parentiu o de secret professional, no sestar obligat a declarar
respecte de fets presumptament delictius.
Article 25
1. Ning pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions
que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o
infracci administrativa, segons la legislaci vigent en aquell moment.
14

T TOL I . D EL S DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS

Art. 27

2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducaci i la reinserci social i no podran consistir en treballs forats. El condemnat que estigus complint pena de
pres gaudir dels drets fonamentals daquest captol, llevat daquells
que es trobin limitats expressament pel contingut del veredicte condemnatori, pel sentit de la pena i per la llei penitenciria. En qualsevol
cas, tindr dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de
la Seguretat Social, i a laccs a la cultura i al desenvolupament integral
de la personalitat.
3. LAdministraci civil no podr imposar sancions que directament o subsidiriament impliquin privaci de llibertat.
Article 26
Es prohibeixen els tribunals dhonor en lmbit de lAdministraci
civil i de les organitzacions professionals.
Article 27
1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament.
2. Leducaci tindr com a objecte el ple desenvolupament de la
personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals.
3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per
tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord
amb les seves conviccions.
4. Lensenyament bsic s obligatori i gratut.
5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci,
mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents.
6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran
en el control i en la gesti de tots els centres sostinguts per lAdministraci amb fons pblics, en la forma que la llei estableixi.
8. Els poders pblics inspeccionaran i homologaran el sistema
educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
15

Art. 28

CONSTITUCI ESPANYOLA

9. Els poders pblics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix lautonomia de les universitats, en la forma que la
llei estableixi.
Article 28
1. Tothom t dret a sindicar-se lliurement. La llei podr limitar o
exceptuar lexercici daquest dret a les forces o als instituts armats o als
altres cossos sotmesos a disciplina militar i regular les peculiaritats
que lexercici daquests presenti als funcionaris pblics. La llibertat
sindical comprn el dret a fundar sindicats i a afiliar-shi a elecci, i
el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-shi. Ning podr ser obligat a
afiliar-se a un sindicat.
2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels
seus interessos. La llei que reguli lexercici daquest dret establir les
garanties que calguin per tal dassegurar el manteniment dels serveis
essencials de la comunitat.
Article 29
1. Tots els espanyols tindran el dret de petici individual i col
lectiva per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la llei.
2. Els membres de les forces o instituts armats o dels cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest dret noms individualment i dacord amb all que disposa la seva legislaci especfica.
SECCI 2a

Dels drets i dels deures dels ciutadans

Article 30
1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.
2. La llei fixar les obligacions militars dels espanyols i regular,
amb les garanties que calguin, lobjecci de conscincia i les altres
causes dexempci del servei militar obligatori; podr imposar, en el
seu cas, una prestaci social substitutria.
16

T TOL I . D EL S DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS

Art. 34

3. Podr establir-se un servei civil per al compliment de fins dinters general.


4. Mitjanant una llei podran regular-se els deures dels ciutadans
en els casos de risc greu, catstrofe o calamitat pblica.
Article 31
1. Tothom contribuir al sosteniment de les despeses pbliques
dacord amb la seva capacitat econmica mitjanant un sistema tributari just inspirat en els principis digualtat i progressivitat que, en
cap cas, tindr abast confiscatori.
2. La despesa pblica realitzar una assignaci equitativa dels recursos pblics i la programaci i lexecuci respondran als criteris
deficincia i economia.
3. Noms es podran establir prestacions personals o patrimonials
de carcter pblic dacord amb la llei.
Article 32
1. Lhome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena
igualtat jurdica.
2. La llei regular les formes de matrimoni, ledat i la capacitat per
a contreurel, els drets i els deures dels cnjuges, les causes de separaci
i dissoluci i els seus efectes.
Article 33
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia.
2. La funci social daquests drets en delimitar el contingut,
dacord amb les lleis.
3. Ning podr ser privat dels seus bns ni dels seus drets sin
per causa justificada dutilitat pblica o dinters social, mitjanant
la corresponent indemnitzaci i de conformitat amb all que les lleis
disposin.
Article 34
1. Es reconeix el dret de fundaci per a finalitats dinters general,
dacord amb la llei.
2. Regir tamb per a les fundacions el que es disposa en els apartats 2 i 4 de larticle 22.
17

Art. 35

CONSTITUCI ESPANYOLA

Article 35
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a
la lliure elecci de professi o ofici, a la promoci a travs del treball
i a una remuneraci suficient per tal de satisfer les seves necessitats i
les de la seva famlia sense que en cap cas es pugui fer discriminaci
per ra de sexe.
2. La llei regular un estatut dels treballadors.
Article 36
La llei regular les peculiaritats prpies del rgim jurdic dels
collegis professionals i lexercici de les professions titulades. Lestructura interna i el funcionament dels collegis hauran de ser democrtics.
Article 37
1. La llei garantir el dret a la negociaci collectiva del treball entre
els representants dels treballadors i els empresaris, i la fora vinculant
dels convenis.
2. Es reconeix el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar
mesures de conflicte collectiu. La llei que reguli lexercici daquest
dret, sens perjudici de les limitacions que pugui establir, inclour les
garanties que calguin per tal dassegurar el funcionament dels serveis
essencials de la comunitat.
Article 38
Es reconeix la llibertat dempresa dins el marc de leconomia de
mercat. Els poders pblics garanteixen i protegeixen lexercici daquella
i la defensa de la productivitat, dacord amb les exigncies de leconomia general i, en el seu cas, de la planificaci.
CAPTOL TERCER
Dels principis rectors de la poltica social i econmica
Article 39
1. Els poders pblics asseguren la protecci social, econmica i
jurdica de la famlia.
18

T TOL I . D EL S DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS

Art. 43

2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral dels fills,


iguals davant la llei amb independncia de la filiaci, i de les mares,
sigui quin sigui el seu estat civil. La llei far possible la investigaci de
la paternitat.
3. Els pares han de prestar assistncia completa als fills tinguts dins
o fora del matrimoni, durant la minoria dedat i en els altres casos en
qu la llei els hi obligui.
4. Els infants gaudiran de la protecci prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.
Article 40
1. Els poders pblics promouran les condicions favorables per al
progrs social i econmic i per a una distribuci de la renda regional i
personal ms equitativa, dins el marc duna poltica destabilitat econmica. De manera especial realitzaran una poltica orientada cap a
la plena ocupaci.
2. Els poders pblics fomentaran tamb una poltica que garanteixi la formaci i la readaptaci professionals; vetllaran per la
seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari,
mitjanant la limitaci de la jornada laboral, les vacances peridiques
retribudes i la promoci de centres adequats.
Article 41
Els poders pblics mantindran un rgim pblic de Seguretat Social
per a tots els ciutadans que garanteixi lassistncia i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de falta
de feina. Lassistncia i les prestacions complementries seran lliures.
Article 42
LEstat vetllar especialment per la salvaguarda dels drets econmics i socials dels treballadors espanyols a lestranger i orientar la
seva poltica a procurar-ne el retorn.
Article 43
1. Es reconeix el dret a la protecci de la salut.
2. Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la salut pblica a travs de mesures preventives i a travs de les prestacions i dels
19

Art. 44

CONSTITUCI ESPANYOLA

serveis necessaris. La llei establir els drets i els deures de tothom en


aquest punt.
3. Els poders pblics fomentaran leducaci sanitria, leducaci
fsica i lesport. Facilitaran tamb la utilitzaci adequada del lleure.
Article 44
1. Els poders pblics promouran i tutelaran laccs a la cultura, a
la qual tothom t dret.
2. Els poders pblics promouran la cincia i la investigaci cientfica i tcnica en benefici de linters general.
Article 45
1. Tothom t dret a disposar dun medi ambient adequat per al
desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo.
2. Els poders pblics vetllaran per la utilitzaci racional de tots
els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i
defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable
solidaritat collectiva.
3. La llei fixar sancions penals o, en el seu cas, administratives per
als qui violin el que es disposa en lapartat anterior i establir lobligaci daquests de reparar el dany causat.
Article 46
Els poders pblics garantiran la conservaci i promouran lenriquiment del patrimoni histric, cultural i artstic dels pobles dEspanya
i dels bns que lintegren, sigui quin sigui el rgim jurdic i la titularitat.
La llei penal sancionar els atemptats contra aquest patrimoni.
Article 47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els
poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les
normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la
utilitzaci del sl dacord amb linters general per tal dimpedir lespeculaci.
La comunitat participar en les plusvlues que generi lacci urbanstica dels ens pblics.
20

T TOL I . D EL S DRETS I DELS DEURES FONAMENTALS

Art. 52

Article 48
Els poders pblics promouran les condicions per a la participaci lliure i efica de la joventut en el desenvolupament poltic, social,
econmic i cultural.
Article 49
Els poders pblics duran a terme una poltica de previsi, tractament, rehabilitaci i integraci dels disminuts fsics, sensorials i
psquics, als quals es prestar latenci especialitzada que requereixin,
i els empararan especialment en la consecuci dels drets que aquest
ttol atorga a tots els ciutadans.
Article 50
Els poders pblics garantiran la suficincia econmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjanant pensions adequades i actualitzades peridicament. Amb independncia de les obligacions familiars,
en promouran el benestar mitjanant un sistema de serveis socials
que atendran els problemes especfics de salut, habitatge, cultura i
lleure.
Article 51
1. Els poders pblics garantiran la defensa dels consumidors i dels
usuaris, i en protegiran amb procediments eficaos la seguretat, la
salut i els legtims interessos econmics.
2. Els poders pblics promouran la informaci i leducaci dels
consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les
escoltaran en les qestions que puguin afectar-los, en la forma que
la llei estableixi.
3. Dins el marc del que disposen els apartats anteriors, la llei
regular el comer interior i el rgim dautoritzaci de productes
comercials.
Article 52
La llei regular les organitzacions professionals que contribueixin a
la defensa dels interessos econmics que els siguin propis. Lestructura
interna i el funcionament hauran de ser democrtics.
21

Art. 53

CONSTITUCI ESPANYOLA

CAPTOL QUART
De les garanties de les llibertats i drets fonamentals
Article 53
1. Els drets i les llibertats reconeguts en el captol segon del present
ttol vinculen tots els poders pblics. Noms per llei, que en tot cas
haur de respectar el seu contingut essencial, podr regular-se lexercici
daquests drets i daquestes llibertats, que seran tutelades dacord amb
el que preveu larticle 161.1.a.
2. Qualsevol ciutad podr demanar la tutela de les llibertats i dels
drets reconeguts en larticle 14 i en la secci 1a del captol segon davant
els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de
preferncia i sumarietat i, en el seu cas, a travs del recurs demparament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs ser
aplicable a lobjecci de conscincia reconeguda en larticle 30.
3. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis reconeguts en el captol tercer informaran la legislaci positiva, la prctica
judicial i lactuaci dels poders pblics. Noms podran ser allegats
davant la jurisdicci ordinria dacord amb all que disposin les lleis
que els desenvolupin.
Article 54
Una llei orgnica regular la Instituci del Defensor del Poble,
com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per
a defensar els drets compresos en aquest ttol; a aquest efecte podr
supervisar lactivitat de lAdministraci, i donar-ne compte a les Corts
Generals.
CAPTOL CINQU
De la suspensi dels drets i de les llibertats
Article 55
1. Els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 i 3; articles 19, 20, apartats 1.a i d, i 5; articles 21, 28, apartat 2, i article 37,
apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada la declaraci de
lestat dexcepci o de setge en els termes que preveu la Constituci.
Resta exceptuat daquesta suspensi lapartat 3 de larticle 17 en el
cas de declaraci de lestat dexcepci.
22

TTOL II. DE LA CORONA

Art. 57

2. Una llei orgnica podr determinar la forma i els casos en qu,


de forma individual i amb la necessria intervenci judicial i ladequat
control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17, apartat 2,
i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per a persones determinades,
en relaci amb les investigacions corresponents a lactuaci de bandes
armades o elements terroristes.
La utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats reconegudes
en la dita llei orgnica comportar responsabilitat penal per violaci
dels drets i de les llibertats reconegudes per les lleis.

TTOL II
De la Corona
Article 56
1. El Rei s el Cap de lEstat, smbol de la seva unitat i permanncia, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions,
assumeix la ms alta representaci de lEstat espanyol en les relacions
internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat
histrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la
Constituci i les lleis.
2. El seu Ttol s el de Rei dEspanya, i podr utilitzar els altres que
corresponguin a la Corona.
3. La persona del Rei s inviolable i no est subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma
establerta en larticle 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del
que disposa larticle 65.2.
Article 57
1. La Corona dEspanya s hereditria en els successors de S. M.
Joan Carles I de Borb, legtim hereu de la dinastia histrica. La successi al tron seguir lordre regular de primogenitura i de representaci,
i ser preferida sempre la lnia anterior a les posteriors; en la mateixa
lnia, el grau ms prxim al ms remot; en el mateix grau, lhome a la
dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor.
2. El prncep hereu, des del naixement o des que sesdevingui el fet
que origini levocaci, tindr la dignitat de Prncep dAstries i els altres
ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona dEspanya.
23

Art. 58

CONSTITUCI ESPANYOLA

3. Havent-se extingit totes les lnies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la successi a la Corona en la forma que ms convingui
als interessos dEspanya.
4. Les persones que, tenint dret a la successi al tron, contraguessin
matrimoni contra la prohibici expressa del rei i de les Corts Generals,
restaran excloses de la successi a la Corona elles mateixes i els seus
descendents.
5. Les abdicacions i les renncies i qualsevol dubte de fet o de dret
que sesdevingui en lordre de successi a la Corona es resoldran amb
una llei orgnica.
Article 58
La reina consort o el consort de la reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat del que es disposa per a la Regncia.
Article 59
1. Si el rei fos menor dedat, el pare o la mare del rei i, per manca daquests, el parent major dedat ms prxim en la successi a la
Corona segons lordre establert en la Constituci, entrar a exercir
immediatament la Regncia, i lexercir durant el temps de la minoria
dedat del rei.
2. Si el rei resultava inhabilitat per a lexercici de la seva autoritat,
i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrar immediatament a exercir la Regncia el prncep hereu de la Corona, si era
major dedat. Si no ho era, caldr procedir de la manera que preveu
lapartat anterior fins que el prncep hereu aconsegueixi la majoria
dedat.
3. Si no hi hagus cap persona a qui correspongus la Regncia,
aquesta ser nomenada per les Corts Generals, i es compondr duna,
tres, o cinc persones.
4. Per a exercir la Regncia caldr ser espanyol i major dedat.
5. La Regncia ser exercida per mandat constitucional i sempre
en nom del rei.
Article 60
1. Ser tutor del rei menor la persona que el rei difunt hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major dedat i espanyol
de naixement; si no nhagus nomenat, en ser tutor el pare o la mare
24

TTOL II. DE LA CORONA

Art. 62

mentre restin vidus. Mancant aquests, el nomenaran les Corts Generals, per noms podran acumular els crrecs de regent i de tutor el
pare, la mare o els ascendents directes del rei.
2. Lexercici de la tutela s incompatible tamb amb el de qualsevol
crrec o representaci poltica.
Article 61
1. El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestar el
jurament dexercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar
la Constituci i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les
comunitats autnomes.
2. El prncep hereu, en aconseguir la majoria dedat, i el regent o
els regents en fer-se crrec de les seves funcions, prestaran el mateix
jurament i el de fidelitat al rei.
Article 62
Correspon al rei:
a) Sancionar i promulgar les lleis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en
els termes previstos a la Constituci.
c) Convocar a referndum en els casos previstos a la Constituci.
d) Proposar el candidat a president del Govern i, en el seu cas, nomenar-lo, i tamb posar fi a les seves funcions en els termes previstos
en la Constituci.
e) Nomenar i remoure els membres del Govern a proposici del
president daquest.
f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir
els oficis civils i militars i concedir honors i distincions dacord amb
les lleis.
g) Ser informat dels afers dEstat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres quan ho cregui oport, a petici del
president del Govern.
h) El comandament suprem de les Forces Armades.
i) Exercir el dret de grcia dacord amb la llei, la qual no podr
autoritzar indults generals.
j) LAlt Patronatge de les Reials Acadmies.
25

Art. 63

CONSTITUCI ESPANYOLA

Article 63
1. El rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomtics.
Els representants estrangers a Espanya sn acreditats davant ell.
2. Al rei correspon de manifestar el consentiment de lEstat per a
obligar-se internacionalment mitjanant tractats, de conformitat amb
la Constituci i amb les lleis.
3. Al rei correspon, prvia autoritzaci de les Corts Generals, de
declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64
1. Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en
el seu cas, pels ministres competents. La proposta i el nomenament
del president del Govern i la dissoluci prevista en larticle 99 seran
referendats pel president del Congrs.
2. Dels actes del rei seran responsables les persones que els referendin.
Article 65
1. El rei percep dels pressupostos de lEstat una quantitat global per
al sosteniment de la seva Famlia i Casa, i la distribueix lliurement.
2. El rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars
de la seva Casa.

TTOL III
De les Corts Generals
CAPTOL PRIMER
De les cambres
Article 66
1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i sn formades
pel Congrs dels Diputats i el Senat.
2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de lEstat,
naproven els pressupostos, controlen lacci del Govern i tenen les
altres competncies que els atribueixi la Constituci.
3. Les Corts Generals sn inviolables.
26

TTOL III. DE LES CORTS GENERALS

Art. 69

Article 67
1. Ning podr ser membre de totes dues cambres simultniament,
ni acumular lacta duna assemblea duna comunitat autnoma amb
la de diputat al Congrs.
2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat
imperatiu.
3. Les reunions de parlamentaris que se celebrin sense convocatria reglamentria no vincularan les cambres i no podran exercir les
funcions daquestes ni ostentar-ne els privilegis.
Article 68
1. El Congrs es compon dun mnim de 300 i un mxim de 400
diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en
els termes que estableixi la llei.
2. La circumscripci electoral s la provncia. Les poblacions de
Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un diputat. La llei
distribuir el nombre total de diputats, assignar una representaci
mnima inicial a cada circumscripci i distribuir els altres en proporci amb la poblaci.
3. Lelecci es far a cada circumscripci atenint a criteris de representaci proporcional.
4. El Congrs s elegit per quatre anys. El mandat dels diputats
acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la
cambra.
5. Sn electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple s
dels seus drets poltics. La llei reconeixer lexercici del dret de sufragi
als espanyols que es trobin fora del territori dEspanya i lEstat els el
facilitar.
6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies desprs
de lacabament del mandat. El Congrs electe haur de ser convocat
dins els vint-i-cinc dies segents al de la celebraci de les eleccions.
Article 69
1. El Senat s la cambra de representaci territorial.
2. Els votants de cada provncia elegiran quatre senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali
una llei orgnica.
27

Art. 70

CONSTITUCI ESPANYOLA

3. A les provncies insulars, cada illa o agrupaci dilles, amb cabildo


o consell insular, constituir una circumscripci a efecte de lelecci de
senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran
Canria, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupacions dilles segents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura,
Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma.
4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos senadors.
5. Les comunitats autnomes designaran a ms un senador i encara un altre per cada mili dhabitants del seu territori respectiu. La
designaci correspondr a lAssemblea Legislativa o, si no nhi havia,
a lrgan collegiat superior de la Comunitat Autnoma, dacord amb
el que estableixin els estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la
representaci proporcional adequada.
6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat dels senadors acaba
quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la cambra.
Article 70
1. La llei electoral determinar les causes dinelegibilitat i incompatibilitat dels diputats i dels senadors, les quals comprendran, en
qualsevol cas:
a) Els components del Tribunal Constitucional.
b) Els alts crrecs de lAdministraci de lEstat que determini la
llei, amb lexcepci dels membres del Govern.
c) El Defensor del Poble.
d) Els magistrats, els jutges i els fiscals en actiu.
e) Els militars professionals i els membres de les Forces i Cossos
de Seguretat i Policia en actiu.
f) Els membres de les juntes electorals.
2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes
dues cambres restar sotmesa al control judicial en els termes que
estableixi la llei electoral.
Article 71
1. Els diputats i els senadors gaudiran dinviolabilitat per les opinions manifestades en lexercici de les seves funcions.
28

TTOL III. DE LES CORTS GENERALS

Art. 74

2. Durant el perode del seu mandat, els diputats i els senadors


gaudiran tamb dimmunitat, i noms podran ser detinguts en cas de
delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense lautoritzaci prvia de la cambra respectiva.
3. En les causes contra diputats i senadors ser competent la Sala
Penal del Tribunal Suprem.
4. Els diputats i els senadors percebran una assignaci que ser
fixada per les cambres respectives.
Article 72
1. Les cambres estableixen els propis reglaments, aproven autnomament els seus pressupostos i, dun com acord, regulen lestatut del
personal de les Corts Generals. Els reglaments i la reforma daquests
seran sotmesos a una votaci final sobre la totalitat, la qual requerir
la majoria absoluta.
2. Les cambres elegeixen els presidents respectius i els altres membres de les meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel president
del Congrs i es regiran mitjanant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada cambra.
3. Els presidents de les cambres exerceixen en nom daquestes tots
els poders administratius i les facultats de policia en linterior dels
estatges respectius.
Article 73
1. Les cambres es reuniran anualment en dos perodes ordinaris
de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer
al juny.
2. Les cambres podran reunir-se en sessions extraordinries a petici del Govern, de la Diputaci Permanent o de la majoria absoluta
dels membres de qualsevol de les cambres. Les sessions extraordinries
hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran
closes desprs dhaver-lo exhaurit.
Article 74
1. Les cambres es reuniran en sessi conjunta per tal dexercir les
competncies no legislatives que el ttol II atribueix expressament a
les Corts Generals.
29

Art. 75

CONSTITUCI ESPANYOLA

2. Ladopci de les decisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerir la majoria de cada una de les cambres.
En el primer cas, el procediment ser iniciat pel Congrs, i en els altres
dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagus acord entre el Senat i el
Congrs, sintentar obtenir-lo mitjanant una Comissi Mixta composta per un mateix nombre de diputats i de senadors. La Comissi presentar un text que haur de ser votat per totes dues cambres. Si no saprova
en la forma establerta, decidir el Congrs per majoria absoluta.
Article 75
1. Les cambres funcionaran en Ple i per comissions.
2. Les cambres podran delegar a les comissions legislatives permanents laprovaci de projectes o proposicions de llei. El Ple, aix
no obstant, podr requerir en qualsevol moment el debat i la votaci de qualsevol projecte o proposici de llei que hagi estat objecte de
la delegaci.
3. Resten exceptuats del que disposa lapartat anterior la reforma
constitucional, les qestions internacionals, les lleis orgniques i de
bases i els pressupostos generals de lEstat.
Article 76
1. El Congrs i el Senat i, si pertoca, totes dues cambres conjuntament, podran nomenar comissions dinvestigaci sobre qualsevol afer
dinters pblic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per
als tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que aix sigui
obstacle perqu el resultat de la investigaci sigui comunicat al Ministeri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes.
2. Ser obligatori de comparixer a requeriment de les cambres.
La llei regular les sancions que puguin imposar-se per causa de lincompliment daquesta obligaci.
Article 77
1. Les cambres poden rebre peticions individuals i collectives, sempre per escrit. En resta prohibida la presentaci directa per mitj de
manifestacions ciutadanes.
2. Les cambres poden trametre al Govern les peticions que rebran.
El Govern t lobligaci dexplicar-se sobre el contingut daquestes
sempre que les cambres ho exigeixin.
30

TTOL III. DE LES CORTS GENERALS

Art. 81

Article 78
1. A cada cambra hi haur una Diputaci Permanent composta per
un mnim de vint-i-un membres que representaran els grups parlamentaris en proporci a la seva importncia numrica.
2. Les diputacions permanents seran presidides pel president de la
cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu larticle 73,
la dassumir les facultats que corresponguin a les cambres, de conformitat amb els articles 86 i 116 si aquestes haguessin estat dissoltes o
nhagus expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les cambres,
quan aquestes no estiguin reunides.
3. Havent finit el mandat o en cas de dissoluci, les diputacions
permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals.
4. Reunida la cambra corresponent, la Diputaci Permanent donar compte dels assumptes tractats i de les seves decisions.
Article 79
1. Per tal dadoptar acords, les cambres han destar reunides reglamentriament i comptar amb lassistncia de la majoria dels membres.
2. Perqu els dits acords siguin vlids hauran de ser aprovats per la
majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials
que estableixin la Constituci o les lleis orgniques i les que estableixin
els reglaments de les cambres per a lelecci de persones.
3. El vot dels senadors i el dels diputats s personal i indelegable.
Article 80
Les sessions plenries de les cambres seran pbliques, salvant
lacord en contra de cada cambra, adoptat per majoria absoluta o de
conformitat amb el Reglament.
CAPTOL SEGON
De lelaboraci de les lleis
Article 81
1. Sn lleis orgniques les relatives al desenvolupament dels drets
fonamentals i de les llibertats pbliques, les que aprovin els estatuts
31

Art. 82

CONSTITUCI ESPANYOLA

dautonomia i el rgim electoral general i les previstes per la Constituci.


2. Laprovaci, la modificaci o la derogaci de les lleis orgniques
exigeix la majoria absoluta del Congrs en una votaci final sobre el
conjunt del projecte.
Article 82
1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar
normes amb rang de llei sobre matries determinades no incloses en
larticle anterior.
2. La delegaci legislativa haur datorgar-se mitjanant una llei
de bases quan tingui per objecte la formaci de textos articulats o
mitjanant una llei ordinria quan es tracti de refondre diversos textos
legals en un de sol.
3. La delegaci legislativa haur datorgar-se al Govern de forma
expressa, per a una matria concreta, i fixant-ne el termini dexercici.
La delegaci resta esgotada en fer-ne s el Govern amb la publicaci
de la norma corresponent. No podr entendres que ha estat concedida de manera implcita o per un lapse de temps indeterminat.
Tampoc podr permetren la subdelegaci a autoritats altres que el
mateix Govern.
4. Les lleis de bases delimitaran precisament lobjecte i labast de la
delegaci legislativa i els principis i criteris que en regiran lexercici.
5. Lautoritzaci per a refondre textos legals determinar lmbit
normatiu a qu es refereix el contingut de la delegaci, i haur despecificar si resta circumscrita a la mera formulaci dun text nic o
si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que
hagin de ser refosos.
6. Les lleis de delegaci podran establir en cada cas frmules addicionals de control sens perjudici de la competncia prpia dels tribunals.
Article 83
En cap cas podran, les lleis de bases:
a) Autoritzar la modificaci de la prpia llei de bases.
b) Facultar per a dictar normes amb carcter retroactiu.
32

TTOL III. DE LES CORTS GENERALS

Art. 87

Article 84
Si una proposici de llei o una esmena s contrria a una delegaci
legislativa vigent, el Govern t la facultat doposar-se a la seva tramitaci. Si aix sesdevenia, podr presentar-se una proposici de llei per
a la derogaci total o parcial de la llei de delegaci.
Article 85
Les disposicions del Govern que continguin legislaci delegada
rebran el ttol de decrets legislatius.
Article 86
1. En cas duna necessitat urgent i extraordinria, el Govern podr
dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de
decrets llei i que no podran afectar lordenament de les institucions
bsiques de lEstat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans
regulats en el ttol I, el rgim de les comunitats autnomes ni el Dret
electoral general.
2. Els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat
i votaci de la totalitat en el Congrs dels Diputats, convocat a aquest
efecte, si no estigus reunit, dins el termini dels trenta dies segents a
la promulgaci. El Congrs haur de pronunciar-se expressament dins
aquest termini sobre la convalidaci o la derogaci, per a la qual cosa
el Reglament establir un procediment especial i sumari.
3. Durant el termini establert en lapartat anterior, les Corts podran
tramitar-los com a projectes de llei pel procediment durgncia.
Article 87
1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrs i al Senat, dacord amb la Constituci i els Reglaments de les cambres.
2. Les assemblees de les comunitats autnomes podran demanar al Govern ladopci dun projecte de llei o trametre a la Mesa
del Congrs una proposici de llei, i podran delegar davant la dita
cambra un mxim de tres membres de lAssemblea encarregats de
defensar-la.
3. Una llei orgnica regular les formes dexercici i els requisits de
la iniciativa popular per a la presentaci de proposicions de llei. En
qualsevol cas es requerir no menys de 500.000 signatures acreditades.
No ser procedent aquesta iniciativa en les matries prpies de la llei
33

Art. 88

CONSTITUCI ESPANYOLA

orgnica, tributries o de carcter internacional ni en all que pertany


a la prerrogativa de grcia.
Article 88
Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de Ministres, el qual
els sotmetr al Congrs, acompanyats duna exposici de motius i dels
antecedents necessaris per a pronunciar-shi.
Article 89
1. La tramitaci de les proposicions de llei ser regulada pels Reglaments de les cambres, sense que la prioritat deguda als projectes de
llei impedeixi lexercici de la iniciativa legislativa en els termes regulats
en larticle 87.
2. Les proposicions de llei que, de conformitat amb larticle 87,
el Senat prengui en consideraci seran trameses al Congrs perqu
aquest les tramiti com a tal proposici.
Article 90
1. Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinria o
orgnica pel Congrs dels Diputats, el president daquest en donar
compte immediatament al president del Senat, el qual el sotmetr a
la deliberaci daquesta darrera cambra.
2. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de
la recepci del text, pot oposar-li el seu veto o introduir-hi esmenes
mitjanant un missatge motivat. El veto haur de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podr ser sotms al rei perqu el sancioni
sense que el Congrs ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el
text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos den que
fou interposat, o sense que es pronunci sobre les esmenes, acceptantles o no, per majoria simple.
3. El termini de dos mesos de qu disposa el Senat per a vetar o
esmenar el projecte es reduir al de vint dies naturals en els projectes
declarats urgents pel Govern o pel Congrs dels Diputats.
Article 91
El rei sancionar les lleis aprovades per les Corts Generals dins
el termini de quinze dies, i les promulgar i nordenar la publicaci
immediata.
34

TTOL III. DE LES CORTS GENERALS

Art. 94

Article 92
1. Les decisions poltiques de transcendncia especial podran ser
sotmeses al referndum consultiu de tots els ciutadans.
2. El referndum ser convocat pel rei a proposici del president
del Govern, autoritzada prviament pel Congrs dels Diputats.
3. Una llei orgnica regular les condicions i el procediment de
les diverses modalitats de referndum previstes per la present Constituci.
CAPTOL TERCER
Dels tractats internacionals
Article 93
Mitjanant una llei orgnica es podr autoritzar la celebraci de
tractats pels quals satribueixi a una organitzaci o a una instituci
internacional lexercici de competncies derivades de la Constituci. La garantia del compliment daquests tractats i de les resolucions
emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars
de la cessi correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Go
vern.
Article 94
1. La prestaci del consentiment de lEstat per a obligar-se mitjanant tractats o convenis requerir lautoritzaci prvia de les Corts
Generals en els casos segents:
a) Tractats de carcter poltic.
b) Tractats o convenis de carcter militar.
c) Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de lEstat
o els drets i els deures fonamentals establerts en el ttol I.
d) Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a
la Hisenda Pblica.
e) Tractats o convenis que suposin la modificaci o la derogaci
dalguna llei o lexecuci dels quals exigeixi mesures legislatives.
2. El Congrs i el Senat seran informats immediatament de la conclusi dels altres tractats o convenis.
35

Art. 95

CONSTITUCI ESPANYOLA

Article 95
1. La celebraci dun tractat internacional que contingui estipulacions contrries a la Constituci exigir la revisi constitucional
prvia.
2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal
Constitucional perqu declari si aquesta contradicci existeix o no.
Article 96
1. Els tractats internacionals celebrats vlidament formaran part
de lordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a
Espanya. Les seves disposicions noms podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o dacord
amb les normes generals del Dret internacional.
2. Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals es far
servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en larticle 94.

TTOL IV
Del Govern i de lAdministraci
Article 97
El Govern dirigeix la poltica interior i lexterior, lAdministraci
civil i militar i la defensa de lEstat. Exerceix la funci executiva i la
potestat reglamentria dacord amb la Constituci i amb les lleis.
Article 98
1. El Govern es compon del president, els vicepresidents, en el seu
cas, els ministres i els altres membres que estableixi la llei.
2. El president dirigeix lacci del Govern i coordina les funcions
dels altres membres daquest, sens perjudici de la competncia ni de
la responsabilitat directa daquells en la seva gesti.
3. Els membres del Govern no podran exercir funcions representatives altres que les prpies del mandat parlamentari ni qualsevol altra
funci pblica que no derivi del seu crrec ni cap activitat professional
o mercantil.
4. La llei regular lEstatut i les incompatibilitats dels membres
del Govern.
36

TTOL IV. DEL GOVERN I DE LADMINISTRACI

Art. 102

Article 99
1. Desprs de cada renovaci del Congrs dels Diputats, i en els
altres casos previstos per la Constituci en qu sigui procedent, el rei,
prvia consulta amb els representants designats pels grups poltics
amb representaci parlamentria i a travs del president del Congrs,
proposar un candidat a la Presidncia del Govern.
2. El candidat proposat conformement al que estableix lapartat anterior exposar davant el Congrs dels Diputats el programa poltic del
Govern que pretengui formar i demanar la confiana de la cambra.
3. Si el Congrs dels Diputats atorgava la seva confiana al dit
candidat mitjanant el vot de la majoria absoluta dels seus membres,
el rei el nomenar president. En el cas de no obtenir la dita majoria, la
mateixa proposta ser sotmesa a una nova votaci quaranta-vuit hores
desprs de lanterior i sentendr que la confiana ha estat atorgada si
obtenia la majoria simple.
4. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la
confiana per a la investidura, es tramitaran propostes successives en
la forma prevista en els apartats anteriors.
5. Si desprs dhaver transcorregut el termini de dos mesos a partir
de la primera votaci dinvestidura, cap candidat hagus obtingut la
confiana del Congrs, el rei dissoldr totes dues cambres i convocar
noves eleccions amb el referendament del president del Congrs.
Article 100
Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel rei
a proposici del seu president.
Article 101
1. El Govern cessa desprs de la celebraci deleccions generals,
en els casos de prdua de la confiana parlamentria previstos per la
Constituci o per dimissi o defunci del seu president.
2. El Govern cessant continuar en funcions fins a la presa de possessi del nou Govern.
Article 102
1. La responsabilitat criminal del president i dels altres membres
del Govern ser exigible, en el seu cas, davant la Sala Penal del Tribunal
Suprem.
37

Art. 103

CONSTITUCI ESPANYOLA

2. Si lacusaci fos per traci o per qualsevol delicte contra la seguretat de lEstat en lexercici de les seves funcions, noms podr ser
plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrs i
amb laprovaci de la majoria absoluta daquesta cambra.
3. La prerrogativa reial de grcia no ser aplicable a cap dels supsits del present article.
Article 103
1. LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos
generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena
a la llei i al Dret.
2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats, regits i coordinats dacord amb la llei.
3. La llei regular lestatut dels funcionaris pblics, laccs a la
funci pblica dacord amb els principis del mrit i de la capacitat,
les peculiaritats de lexercici del seu dret a la sindicaci, el sistema
dincompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en lexercici
de les seves funcions.
Article 104
1. Les Forces i els Cossos de seguretat sota la dependncia del Govern tindran per missi protegir el lliure exercici dels drets i de les
llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
2. Una llei orgnica determinar les funcions, els principis bsics
dactuaci i els estatuts de les Forces i Cossos de Seguretat.
Article 105
La llei regular:
a) Laudincia dels ciutadans directament o a travs de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment
delaboraci de les disposicions administratives que els afectin.
b) Laccs dels ciutadans als arxius i als registres administratius,
salvant el que afecti la seguretat i la defensa de lEstat, la indagaci dels
delictes i la intimitat de les persones.
c) El procediment a travs del qual han de fer-se els actes administratius, amb garantia, quan sigui procedent, de laudincia de linteressat.
38

TTOL V. DE LES RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS GENERALS

Art. 111

Article 106
1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentria, la legalitat
de lactuaci administrativa i la submissi daquesta als fins que la
justifiquen.
2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret
a ser indemnitzats per qualsevol lesi que pateixin en qualsevol dels
seus bns i drets, llevat dels casos de fora major, sempre que la lesi
sigui conseqncia del funcionament dels serveis pblics.
Article 107
El Consell dEstat s lrgan consultiu suprem del Govern. Una llei
orgnica en regular la composici i la competncia.

TTOL V
De les relacions entre el Govern i les Corts Generals
Article 108
El Govern respon solidriament de la seva gesti poltica davant
el Congrs dels Diputats.
Article 109
Les cambres i les seves comissions podran requerir, a travs dels
presidents daquelles, la informaci i lajut que necessitin del Govern
i dels seus departaments i de qualssevol autoritats de lEstat i de les
comunitats autnomes.
Article 110
1. Les cambres i les seves comissions poden requerir la presncia
dels membres del Govern.
2. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de les cambres
i a les seves comissions i la facultat de fer-shi escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris dels seus departaments.
Article 111
1. El Govern i cadascun dels seus membres resten sotmesos a les
interpellacions i a les preguntes que els formulin davant les cambres.
39

Art. 112

CONSTITUCI ESPANYOLA

Per a aquesta classe de debat els reglaments establiran un temps mnim


setmanal.
2. Tota interpellaci podr donar lloc a una moci, amb la qual la
cambra manifesti la seva posici.
Article 112
El president del Govern, prvia deliberaci del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrs dels Diputats la qesti de
confiana sobre el seu programa o sobre una declaraci de poltica
general. Sentendr que la confiana ha estat atorgada si voten favorablement la majoria simple dels diputats.
Article 113
1. El Congrs dels Diputats pot exigir la responsabilitat poltica
del Govern mitjanant ladopci de la moci de censura per majoria
absoluta.
2. La moci de censura haur de ser proposada com a mnim per
la desena part dels diputats i haur dincloure un candidat a la Presidncia del Govern.
3. La moci de censura no podr ser votada fins que hagin transcorregut cinc dies de la presentaci. Dins els dos primers dies daquest
termini podran presentar-se mocions alternatives.
4. Si la moci de censura no fos aprovada pel Congrs, els signataris no en podran presentar cap ms durant el mateix perode de
sessions.
Article 114
1. Si el Congrs nega la confiana al Govern, aquest presentar la
dimissi al rei. A continuaci shaur de procedir a la designaci de
president del Govern segons el que disposa larticle 99.
2. Si el Congrs adopta una moci de censura, el Govern presentar
la dimissi al rei, i sentendr que resta investit de la confiana de la
cambra el candidat proposat dins la moci als efectes previstos per
larticle 99. El rei el nomenar president del Govern.
Article 115
1. El president del Govern, prvia deliberaci del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podr proposar la dissolu40

TTOL V. DE LES RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS GENERALS

Art. 116

ci del Congrs, del Senat o de les Corts Generals, la qual ser decretada pel rei. El decret de dissoluci fixar la data de les eleccions.
2. La proposta de dissoluci no podr presentar-se quan hi hagi
en trmit una moci de censura.
3. No ser procedent cap nova dissoluci abans que hagi transcorregut un any des de lanterior, llevat del que disposa larticle 99,
apartat 5.
Article 116
1. Una llei orgnica regular els estats dalarma, dexcepci i de
setge, i les competncies i limitacions corresponents.
2. Lestat dalarma ser declarat pel Govern mitjanant un decret
acordat en un Consell de Ministres, amb una durada mxima de quinze dies; haur de donar-ne compte al Congrs dels Diputats, que ser
reunit immediatament a aquest efecte i no podr ser prorrogat sense
lautoritzaci daquesta mateixa cambra. El decret determinar lmbit
territorial al qual sestenen els efectes de la declaraci.
3. Lestat dexcepci ser declarat pel Govern mitjanant un decret
acordat en un Consell de Ministres, prvia autoritzaci del Congrs
dels Diputats. Lautoritzaci i la proclamaci de lestat dexcepci haur de determinar expressament els efectes daquest, lmbit territorial
al qual sestengui i la durada, que no podr excedir de trenta dies,
prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits.
4. Lestat de setge ser declarat per la majoria absoluta del Congrs
dels Diputats, a proposici exclusiva del Govern. El Congrs en determinar lmbit territorial, la durada i les condicions.
5. El Congrs no podr ser dissolt mentre restin declarats alguns
dels estats compresos en el present article; si les cambres no es trobessin
en perode de sessions, restaran convocades automticament. Durant
la vigncia daquests estats no podr interrompres el funcionament de
les cambres ni el dels altres poders constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congrs o havent-ne expirat el mandat, es produs alguna de les
situacions que donen lloc a qualsevol dels dits estats, les competncies
del Congrs seran assumides per la seva Diputaci Permanent.
6. La declaraci dels estats dalarma, dexcepci i de setge no modificaran el principi de responsabilitat del Govern ni dels seus agents
reconeguts en la Constituci i en les lleis.
41

Art. 117

CONSTITUCI ESPANYOLA

TTOL VI
Del poder judicial
Article 117
1. La justcia emana del poble i s administrada en nom del rei pels
jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents,
inamovibles, responsables i sotmesos nicament a limperi de la llei.
2. Els jutges i els magistrats no podran ser remoguts, suspesos,
traslladats ni jubilats ms que per motiu de les causes que la llei preveu
i amb les garanties que aquesta ofereix.
3. Lexercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de
processos, jutjant i fent complir all que hagi estat jutjat, correspon
exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis determinen, segons
les normes de competncia i de procediment que elles estableixin.
4. Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que
assenyala lapartat anterior i les que els siguin atribudes expressament
per la llei en garantia de qualsevol dret.
5. El principi dunitat jurisdiccional s la base de lorganitzaci
i del funcionament dels tribunals. La llei regular lexercici de la jurisdicci militar dins lmbit estrictament castrense i en ocasi de lestat
de setge, dacord amb els principis de la Constituci.
6. Resten prohibits els tribunals dexcepci.
Article 118
Tothom t lobligaci de complir les sentncies i les altres resolucions fermes dels jutges i dels tribunals i de prestar la collaboraci
que aquests requereixin en el curs del procs i en lexecuci dall que
hagi estat resolt.
Article 119
La justcia ser gratuta quan la llei ho disposi, i, en qualsevol cas,
per a aquells que acreditin insuficincia de recursos per a litigar.
Article 120
1. Les actuacions judicials seran pbliques, amb les excepcions
previstes per les lleis de procediment.
2. El procediment ser predominantment oral, sobretot en matria
criminal.
42

TTOL VI. DEL PODER JUDICIAL

Art. 124

3. Les sentncies seran motivades sempre i pronunciades en audincia pblica.


Article 121
Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqncia
del funcionament anormal de lAdministraci de justcia donaran dret
a una indemnitzaci a crrec de lEstat conformement amb la llei.
Article 122
1. La llei orgnica del poder judicial determinar la constituci, el
funcionament i el govern dels jutjats i dels tribunals, i lestatut jurdic
dels jutges i dels magistrats de carrera, els quals formaran un cos nic,
i el del personal al servei de lAdministraci de justcia.
2. El Consell General del Poder Judicial s lrgan de govern
daquest darrer. La llei orgnica nestablir lestatut i el rgim dincompatibilitats i les funcions dels seus membres, assenyaladament en
matria de nomenaments, ascensos, inspecci i rgim disciplinari.
3. El Consell General del Poder Judicial ser integrat pel president
del Tribunal Suprem, que el presidir, i per vint membres nomenats
pel rei per un perode de cinc anys. Daquests, dotze entre els jutges i
els magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la llei orgnica; quatre, a proposici del Congrs dels Diputats,
i quatre a proposici del Senat, elegits en tots dos casos per majoria
de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres
juristes, tots de competncia reconeguda i amb ms de quinze anys
dexercici professional.
Article 123
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tot Espanya, s lrgan
jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en
matria de garanties constitucionals.
2. El president del Tribunal Suprem ser nomenat pel rei, a proposici del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la llei
determini.
Article 124
1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a
altres rgans, t la missi de promoure lacci de la justcia en defensa
de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per
43

Art. 125

CONSTITUCI ESPANYOLA

la llei, dofici o b a petici dels interessats, vetllar per la independncia


dels tribunals i procurar davant ells la satisfacci de linters social.
2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitj drgans propis, de conformitat amb els principis dunitat dactuaci
i dependncia jerrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i
imparcialitat.
3. La llei regular lestatut orgnic del Ministeri Fiscal.
4. El fiscal general de lEstat ser nomenat pel rei, a proposici del
Govern, havent estat escoltat el Consell General del Poder Judicial.
Article 125
Els ciutadans podran exercir lacci popular i participar en lAdministraci de justcia mitjanant la instituci del Jurat, en la forma i
en els processos penals que la llei determini, i en els tribunals consue
tudinaris i tradicionals.
Article 126
La policia judicial depn dels jutges, dels tribunals i del Ministeri
Fiscal en les seves funcions dindagaci del delicte i de descobriment i
assegurament del delinqent, en els termes que la llei estableixi.
Article 127
1. Els jutges i els magistrats i tamb els fiscals, mentre restin en
actiu, no podran exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits
poltics o a sindicats. La llei establir el sistema i les modalitats dassociaci professional dels jutges, dels magistrats i dels fiscals.
2. La llei establir el rgim dincompatibilitats dels membres del
poder judicial, que haur dassegurar la seva total independncia.

TTOL VII
Economia i Finances
Article 128
1. Tota la riquesa del pas en les seves diverses formes, i sigui quina
sigui la titularitat, resta subordinada a linters general.
2. Es reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica. Mitjanant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser
44

TTOL VII. ECONOMIA I FINANCES

Art. 132

reservats al sector pblic, especialment en cas de monopoli; podr ser


acordada, tamb, la intervenci dempreses quan ho exigeixi linters
general.
Article 129
1. La llei establir les formes de participaci dels interessats en la
Seguretat Social i en lactivitat dels organismes pblics la funci dels
quals afecti directament la qualitat de la vida o el benestar general.
2. Els poders pblics promouran eficament les diverses formes de
participaci en lempresa i fomentaran, mitjanant una legislaci adequada, les societats cooperatives. Tamb establiran els mitjans que facilitin laccs dels treballadors a la propietat dels mitjans de producci.
Article 130
1. Els poders pblics atendran a la modernitzaci i al desenvolupament de tots els sectors econmics i, assenyaladament, de lagricultura,
la ramaderia, la pesca i lartesania, a fi dequiparar el nivell de vida de
tots els espanyols.
2. Amb la mateixa finalitat es donar un tractament especial a les
zones de muntanya.
Article 131
1. LEstat, mitjanant una llei, podr planificar lactivitat econmica general per a atendre les necessitats collectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement
de la renda i de la riquesa i la distribuci ms justa daquesta darrera.
2. El Govern elaborar els projectes de planificaci dacord amb les
previsions que li siguin subministrades per les comunitats autnomes
i lassessorament i la collaboraci dels sindicats i de les altres organitzacions professionals, empresarials i econmiques. Amb aquesta
finalitat es constituir un Consell, la composici i les funcions del qual
desenvolupar una llei.
Article 132
1. La llei regular el rgim jurdic dels bns de domini pblic i dels
comunals inspirant-se en els principis dinalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i tamb es regular la desafectaci.
2. Sn bns de domini pblic estatal els que la llei determini i, en
qualsevol cas, la zona maritimoterrestre, les platges, la mar territorial
45

Art. 133

CONSTITUCI ESPANYOLA

i els recursos naturals de la zona econmica i de la plataforma continental.


3. Seran regulats per llei el Patrimoni de lEstat i el Patrimoni Nacional, i ladministraci, defensa i conservaci daquests.
Article 133
1. La potestat originria per a establir els tributs correspon exclusivament a lEstat mitjanant una llei.
2. Les comunitats autnomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs, dacord amb la Constituci i amb les lleis.
3. Qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de lEstat haur
destablir-se en virtut duna llei.
4. Les administracions pbliques solament podran contreure obligacions financeres i fer despeses dacord amb les lleis.
Article 134
1. Correspon al Govern delaborar els pressupostos generals de
lEstat, i a les Corts Generals dexaminar-los, esmenar-los i aprovar-los.
2. Els pressupostos generals de lEstat tindran carcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector pblic
estatal i shi consignar limport dels beneficis fiscals que afectin els
tributs de lEstat.
3. El Govern tindr lobligaci de presentar davant el Congrs dels
Diputats els pressupostos generals, tres mesos abans, com a mnim,
que expirin els de lany anterior.
4. Si la Llei de pressupostos no saprovava abans del primer dia de
lexercici econmic corresponent, els pressupostos de lexercici anterior restaran prorrogats automticament fins que saprovin els nous.
5. Havent aprovat els pressupostos generals de lEstat, el Govern
podr presentar projectes de llei que impliquin laugment de la despesa
pblica o la disminuci dels ingressos corresponents a aquell mateix
exercici pressupostari.
6. Tota proposici o esmena que suposi un augment dels crdits o
una disminuci dels ingressos pressupostaris requerir la conformitat
del Govern per tal de ser tramitada.
7. La Llei de pressupostos no pot crear tributs. Podr modificar-los
si una llei tributria substantiva ho fa preveure.
46

TTOL VII. ECONOMIA I FINANCES

Art. 135

Article 135
1. Totes les administracions pbliques adequaran les seves actuacions al principi destabilitat pressupostria.
2. LEstat i les comunitats autnomes no podran incrrer en un
dficit estructural que superi els marges establerts, si sescau, per la
Uni Europea per als seus Estats membres.
Una llei orgnica fixar el dficit estructural mxim perms a lEstat i a les comunitats autnomes, en relaci amb el seu producte inte
rior brut. Les entitats locals hauran de presentar equilibri pressupostari.
3. LEstat i les comunitats autnomes hauran destar autoritzats
per llei per emetre deute pblic o contraure crdit.
Els crdits per satisfer els interessos i el capital del deute pblic de
les administracions sentendran sempre inclosos en lestat de despeses
dels seus pressupostos i el seu pagament gaudir de prioritat absoluta.
Aquests crdits no podran ser objecte desmena o modificaci, mentre
sajustin a les condicions de la llei demissi.
El volum de deute pblic del conjunt de les administracions pbliques en relaci amb el producte interior brut de lEstat no podr
superar el valor de referncia establert en el Tractat de Funcionament
de la Uni Europea.
4. Els lmits de dficit estructural i de volum de deute pblic noms
podran superar-se en cas de catstrofes naturals, recessi econmica o situacions demergncia extraordinria que escapin al control
de lEstat i perjudiquin considerablement la situaci financera o la
sostenibilitat econmica o social de lEstat, apreciades per la majoria
absoluta dels membres del Congrs dels Diputats.
5. Una llei orgnica desenvolupar els principis a qu es refereix
aquest article, aix com la participaci, en els procediments respectius,
dels rgans de coordinaci institucional entre les administracions pbliques en matria de poltica fiscal i financera. En tot cas, regular:
a) La distribuci dels lmits de dficit i el deute entre les diferents
administracions pbliques, els supsits excepcionals de superaci
daquests i la manera i el termini de correcci de les desviacions que
sobre lun i laltre puguin produir-se.
b) La metodologia i el procediment per al clcul del dficit estructural.
c) La responsabilitat de cada administraci pblica en cas dincompliment dels objectius destabilitat pressupostria.
47

Art. 135

CONSTITUCI ESPANYOLA

6. Les comunitats autnomes, dacord amb els seus respectius


estatuts i dins dels lmits a qu es refereix aquest article, adoptaran les
disposicions que calguin per a laplicaci efectiva del principi destabilitat en les seves normes i decisions pressupostries.1
1. Text corresponent a la Reforma de larticle 135 de la Constituci espanyola, del 27 de
setembre de 2011.
Lexposici de motius i la disposici addicional nica de la Reforma tenen el text segent:
EXPOSICI DE MOTIUS
Ms de trenta anys desprs de lentrada en vigor de la Constituci, formant part Espanya

de la Uni Econmica i Monetria Europea, que consolida i projecta les seves competncies en
el marc duna creixent governana comuna, i sent cada vegada ms evidents les repercussions
de la globalitzaci econmica i financera, lestabilitat pressupostria adquireix un valor veritablement estructural i condicionant de la capacitat dactuaci de lEstat, del manteniment
i desenvolupament de lEstat Social que proclama larticle 1.1 de la mateixa Llei Fonamental i,
en definitiva, de la prosperitat present i futura dels ciutadans. Un valor, per tant, que justifica
la seva consagraci constitucional, amb lefecte de limitar i orientar, amb el major rang normatiu, lactuaci dels poders pblics.
Per arribar fins aqu, la salvaguarda de lestabilitat pressupostria ja va suposar un instrument imprescindible per assolir la consolidaci fiscal que ens va permetre accedir a la Uni
Econmica i Monetria i fou posteriorment recollida en normes de rang legislatiu.
En el mateix sentit, el Pacte dEstabilitat i Creixement t com a finalitat prevenir laparici
dun dficit pressupostari excessiu a la zona euro, donant aix confiana en lestabilitat econmica
de la zona esmentada i garantint una convergncia sostinguda i duradora de les economies dels
Estats membres.
Lactual situaci econmica i financera, marcada per una profunda i prolongada crisi, no
ha fet sin reforar la convenincia de portar el principi de referncia a la nostra Constituci,
per tal denfortir la confiana en lestabilitat de leconomia espanyola a mitj i llarg termini.
Aquesta reforma de larticle 135 de la Constituci espanyola persegueix, per tant, garantir el principi destabilitat pressupostria, vinculant totes les administracions pbliques en
la seva consecuci, reforar el comproms dEspanya amb la Uni Europea i, al mateix temps,
garantir la sostenibilitat econmica i social del nostre pas.
Disposici addicional nica
1. La Llei Orgnica prevista a larticle 135 de la Constituci espanyola shaur daprovar

abans del 30 de juny de 2012.


2. La Llei esmentada preveur els mecanismes que permetin el compliment del lmit de
deute a qu es refereix larticle 135.3 de la Constituci espanyola.
3. Els lmits de dficit estructural establerts a larticle 135.2 de la Constituci espanyola
entraran en vigor a partir de 2020.
El redactat original de larticle 135 era:
1. El Govern haur de restar autoritzat per una llei per tal demetre deute pblic o contreure crdit.
2. Es considerar sempre que els crdits per a abonar el pagament dinteressos i capital
del deute pblic sn inclosos en lestat de despeses dels pressupostos, i no podran ser objecte
desmenes ni de modificacions mentre sajustin a les condicions de la llei demissi.

48

TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT

Art. 138

Article 136
1. El Tribunal de Comptes s lrgan fiscalitzador suprem dels
comptes i de la gesti econmica de lEstat, i, alhora, del sector pblic.
Dependr directament de les Corts Generals i exercir les seves funcions delegadament delles en lexamen i la comprovaci del Compte
general de lEstat.
2. Els comptes de lEstat i del sector pblic estatal seran retuts al
Tribunal de Comptes, el qual els censurar. El Tribunal de Comptes,
sens perjudici de la seva jurisdicci, trametr a les Corts Generals
un informe anual en qu, sempre que sigui procedent, comunicar
les infraccions o les responsabilitats en qu, segons el seu judici, shagi
incorregut.
3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa
independncia i inamovibilitat i restaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els jutges.
4. Una llei orgnica regular la composici, lorganitzaci i les funcions del Tribunal de Comptes.

TTOL VIII
De lorganitzaci territorial de lEstat
CAPTOL PRIMER
Principis generals
Article 137
LEstat sorganitza territorialment en municipis, en provncies i en
les comunitats autnomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats
gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius.
Article 138
1. LEstat garanteix la realitzaci efectiva del principi de solidaritat
consagrat en larticle 2 de la Constituci i vetllar per lestabliment
dun equilibri econmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendr assenyaladament les circumstncies del fet
insular.
49

Art. 139

CONSTITUCI ESPANYOLA

2. Les diferncies entre els estatuts de les diverses comunitats


autnomes no podran implicar en cap cas privilegis econmics o
socials.
Article 139
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de lEstat.
2. Cap autoritat no podr adoptar mesures que directament o
indirectament obstaculitzin la llibertat de circulaci i lestabliment de
les persones i la lliure circulaci de bns per tot el territori espanyol.
CAPTOL SEGON
De lAdministraci local
Article 140
La Constituci garanteix lautonomia dels municipis, els quals
gaudiran de personalitat jurdica plena. El govern i ladministraci
municipal correspon als respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels vens del municipi
mitjanant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma
establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels vens.
La llei regular les condicions en qu sigui procedent el rgim de
consell obert.
Article 141
1. La provncia s una entitat local amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de municipis i la divisi territorial
per al compliment de les activitats de lEstat. Qualsevol alteraci dels
lmits provincials haur de ser aprovada per les Corts Generals per
mitj duna llei orgnica.
2. El govern i ladministraci autnoma de les provncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de carcter representatiu.
3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la provncia.
4. En els arxiplags, les illes tindran, a ms, administraci prpia
en forma de cabildos o consells.
50

TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT

Art. 144

Article 142
Les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per
a lexercici de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participaci en els de lEstat i en els de les comunitats autnomes.
CAPTOL TERCER
De les comunitats autnomes
Article 143
1. En lexercici del dret a lautonomia reconegut en larticle 2 de la
Constituci, les provncies limtrofes que tinguin caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, els territoris insulars i les
provncies dentitat regional histrica podran accedir a lautogovern i
constituir-se en comunitats autnomes dacord amb el que preveuen
aquest ttol i els estatuts respectius.
2. La iniciativa del procs autonmic correspon a totes les diputacions interessades o a lrgan interinsular corresponent, i als dos
teros dels municipis la poblaci dels quals representi, com a mnim,
la majoria del cens electoral de cada provncia o de cada illa. Aquests
requisits hauran dacomplir-se dins el termini de sis mesos den
del primer acord al respecte adoptat per alguna de les corporacions
locals interessades.
3. La iniciativa, en el cas de no reeixir, noms podr repetir-se al
cap de cinc anys.
Article 144
Per motiu dinters nacional, i mitjanant una llei orgnica, les
Corts Generals podran:
a) Autoritzar la constituci duna comunitat autnoma quan el
seu mbit territorial no superi el duna provncia i no reuneixi les
condicions de lapartat 1 de larticle 143.
b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut dautonomia a
territoris que no es trobin integrats en lorganitzaci provincial.
c) Substituir la iniciativa de les corporacions locals a qu es refereix
lapartat 2 de larticle 143.
51

Art. 145

CONSTITUCI ESPANYOLA

Article 145
1. En cap cas sadmetr la federaci de comunitats autnomes.
2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en
qu les comunitats autnomes podran celebrar convenis entre elles
per tal dacomplir i prestar serveis que els siguin propis; i podran
preveure, tamb, el carcter i els efectes de la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els altres casos, els acords de cooperaci entre les comunitats autnomes requeriran lautoritzaci de
les Corts Generals.
Article 146
El projecte dEstatut ser elaborat per una assemblea composta
pels membres de la Diputaci o lrgan interinsular de les provncies
afectades i pels diputats i els senadors que nhagin estat elegits, i ser
elevat a les Corts Generals, les quals li donaran tramitaci de llei.
Article 147
1. Dins els termes de la present Constituci, els estatuts seran la
norma institucional bsica de cada comunitat autnoma, i lEstat els
reconeixer i els emparar com a part integrant del seu ordenament
jurdic.
2. Els estatuts dautonomia hauran de fer constar:
a) La denominaci de la Comunitat que sajusti millor a la seva
identitat histrica.
b) La delimitaci del territori.
c) La denominaci, lorganitzaci i la seu de les institucions autnomes prpies.
d) Les competncies assumides dins el marc establert per la Constituci i les bases per al trasps dels serveis que els correspondran.
3. La reforma dels estatuts sajustar al procediment que ells mateixos estableixin i requerir, en qualsevol cas, laprovaci de les Corts
Generals per llei orgnica.

52

TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT

Art. 148

Article 148
1. Les comunitats autnomes podran assumir competncies en
les matries segents:
1a. Organitzaci de les seves institucions dautogovern.
2a. Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu
territori i, en general, les funcions que corresponguin a lAdministraci de lEstat sobre corporacions locals, la transferncia de les quals
autoritzi la legislaci sobre rgim local.
3a. Ordenaci del territori, urbanisme i habitatge.
4a. Les obres pbliques dinters per a la Comunitat Autnoma
dins el seu territori.
5a. Els ferrocarrils i les carreteres litinerari dels quals transcorri ntegrament dins el territori de la Comunitat Autnoma i, de la mateixa
manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable.
6a. Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials.
7a. Lagricultura i la ramaderia, dacord amb lordenaci general
de leconomia.
8a. Espais forestals i el seu aprofitament.
9a. La gesti en matria de protecci del medi ambient.
10a. Els projectes, la construcci i lexplotaci dels aprofitaments
hidrulics, canals i regatges dinters per a la Comunitat Autnoma,
les aiges minerals i les termals.
11a. La pesca en aiges interiors, la de marisc i laqicultura, la
caa i la pesca fluvial.
12a. Fires interiors.
13a. El foment del desenvolupament econmic de la Comunitat
Autnoma dins els objectius marcats per la poltica econmica nacional.
14a. Lartesania.
15a. Els museus, les biblioteques i els conservatoris de msica dinters per a la Comunitat Autnoma.
16a. El patrimoni monumental dinters per a la Comunitat Autnoma.
53

Art. 149

CONSTITUCI ESPANYOLA

17a. El foment de la cultura, de la investigaci i, en el seu cas, de


lensenyament de la llengua de la Comunitat Autnoma.
18a. La promoci i lordenaci del turisme dins el seu mbit territorial.
19a. Promoci de lesport i de ladequada utilitzaci del lleure.
20a. Assistncia social.
21a. Sanitat i higiene.
22a. La vigilncia i la protecci dels seus edificis i de les seves instal
lacions. La coordinaci i altres facultats en relaci amb les policies
locals en els termes que estableixi una llei orgnica.
2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjanant la reforma dels seus
estatuts, les comunitats autnomes podran ampliar successivament les
seves competncies dins el marc establert per larticle 149.
Article 149
1. LEstat t competncia exclusiva sobre les matries segents:
1a. La regulaci de les condicions bsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en lexercici dels drets i en el compliment dels
deures constitucionals.
2a. Nacionalitat, immigraci, emigraci, estrangeria i dret dasil.
3a. Relacions internacionals.
4a. Defensa i Forces Armades.
5a. Administraci de justcia.
6a. Legislaci mercantil, penal i penitenciria; legislaci processal,
sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessriament de les particularitats del dret substantiu de les comunitats
autnomes.
7a. Legislaci laboral; sens perjudici que sigui executada pels rgans de les comunitats autnomes.
8a. Legislaci civil, sens perjudici de la conservaci, modificaci i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de
les comunitats autnomes all on nhi hagi. En qualsevol cas, les regles
relatives a laplicaci i a leficcia de les normes jurdiques, relacions
juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenaci dels registres i instruments pblics, bases de les obligacions contractuals,
54

TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT

Art. 149

normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinaci de les


fonts del Dret, dacord, en aquest darrer cas, amb les normes del
dret foral o especial.
9a. Legislaci sobre propietat intellectual i industrial.
10a. Rgim duaner i aranzelari; comer exterior.
11a. Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de lordenaci del crdit, banca i assegurances.
12a. Legislaci sobre pesos i mesures, determinaci de lhora oficial.
13a. Bases i coordinaci de la planificaci general de lactivitat
econmica.
14a. Hisenda general i Deute de lEstat.
15a. Foment i coordinaci general de la investigaci cientfica i
tcnica.
16a. Sanitat exterior. Bases i coordinaci general de la sanitat. Legislaci sobre productes farmacutics.
17a. Legislaci bsica i rgim econmic de la Seguretat Social, sens
perjudici que les comunitats autnomes nexecutin els serveis.
18a. Les bases del rgim jurdic de les administracions pbliques
i del rgim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en
qualsevol cas, als administrats un tractament com davant aquelles;
el procediment administratiu com, sens perjudici de les especialitats
derivades de lorganitzaci prpia de les comunitats autnomes; legislaci sobre expropiaci forosa; legislaci bsica sobre contractes i
concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les
administracions pbliques.
19a. Pesca martima, sens perjudici de les competncies que satribueixin a les comunitats autnomes en lordenaci daquest sector.
20a. Marina mercant i abanderament de vaixells; illuminaci de
costes i senyals martims; ports dinters general; aeroports dinters
general; control de lespai aeri, trnsit i transport aeri; servei meteorolgic i matriculaci daeronaus.
21a. Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de ms duna comunitat autnoma; rgim general de comunicacions; trfic i circulaci de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicaci.
55

Art. 149

CONSTITUCI ESPANYOLA

22a. La legislaci, ordenaci i concessi de recursos i aprofitaments


hidrulics si les aiges passen per ms duna comunitat autnoma, i
lautoritzaci de les installacions elctriques si laprofitament afecta
una altra comunitat o si lenergia s transportada fora del seu mbit
territorial.
23a. Legislaci bsica sobre protecci del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autnomes per a lestabliment
de normes addicionals de protecci. La legislaci bsica sobre espais
i aprofitaments forestals i vies ramaderes.
24a. Obres pbliques dinters general o que la realitzaci de les
quals afecti ms duna comunitat autnoma.
25a. Bases del rgim miner i energtic.
26a. Rgim de producci, comer, tinena i s darmes i dexplosius.
27a. Normes bsiques del rgim de premsa, rdio i televisi, i, en
general, de tots els mitjans de comunicaci social, sens perjudici de
les facultats de desenvolupament i execuci que corresponguin a les
comunitats autnomes.
28a. Defensa del patrimoni cultural, artstic i monumental espanyol contra lexportaci i lespoliaci; museus, biblioteques i arxius
de titularitat estatal, sens perjudici que les comunitats autnomes
nexerceixin la gesti.
29a. Seguretat pblica, sens perjudici que les comunitats autnomes puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts
estableixin dins el marc del que disposi una llei orgnica.
30a. Regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, i normes bsiques per al desenvolupament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment
de les obligacions dels poders pblics en aquesta matria.
31a. Estadstica per a finalitats estatals.
32a. Autoritzaci per a la convocatria de consultes populars per
via de referndum.
2. Sens perjudici de les competncies que podran assumir les comunitats autnomes, lEstat considerar el servei de la cultura com
un deure i una atribuci essencial i facilitar la comunicaci cultural
entre les comunitats autnomes dacord amb elles.
56

TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT

Art. 151

3. Les matries no atribudes expressament a lEstat per aquesta Constituci podran correspondre a les comunitats autnomes en
virtut dels estatuts respectius. La competncia sobre les matries que
no hagin estat assumides pels estatuts dautonomia correspondr a
lEstat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les
de les comunitats autnomes en tot all que no hagi estat atribut a
la competncia exclusiva daquestes darreres. En qualsevol cas, el dret
estatal ser supletori del dret de les comunitats autnomes.
Article 150
1. Les Corts Generals, en matries de competncia estatal, podran
atribuir a totes o a algunes de les comunitats autnomes la facultat de
dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la
competncia dels tribunals, dins cada llei marc sestablir la modalitat
del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de
les comunitats autnomes.
2. LEstat podr transferir o delegar a les comunitats autnomes,
mitjanant una llei orgnica, facultats corresponents a una matria
de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de
transferncia o de delegaci. La llei preveur en cada cas la transferncia corresponent de mitjans financers i tamb les formes de control
que lEstat es reservi.
3. LEstat podr dictar lleis que estableixin els principis necessaris
per a harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autnomes, fins i tot en el cas de matries atribudes a la seva competncia,
sempre que ho demani linters general. Correspon a les Corts Generals dapreciar lexistncia daquesta necessitat, per majoria absoluta
de cada cambra.
Article 151
1. No caldr deixar transcrrer el termini de cinc anys a qu es refereix lapartat 2 de larticle 148 en cas que, dins el termini que estableix
larticle 143.2, acordin la iniciativa del procs autonmic, a ms de les
diputacions o els rgans interinsulars corresponents, les tres quartes
parts dels municipis de cadascuna de les provncies afectades, les quals
representin, com a mnim, la majoria del cens electoral de cadascuna
i sigui ratificada mitjanant un referndum pel vot afirmatiu de la
57

Art. 152

CONSTITUCI ESPANYOLA

majoria absoluta dels electors de cada provncia en els termes que


estableixi una llei orgnica.
2. En el cas previst per lapartat anterior, el procediment per a
elaborar lEstatut ser el segent:
1r. El Govern convocar tots els diputats i senadors elegits en les
circumscripcions compreses dins lmbit territorial que pretengui accedir a lautogovern per tal que es constitueixin en Assemblea, amb
lnica finalitat delaborar el projecte dEstatut dAutonomia corresponent, mitjanant lacord de la majoria absoluta dels seus membres.
2n. Una vegada hagi aprovat el projecte dEstatut lAssemblea de
Parlamentaris, aquest ser trams a la Comissi Constitucional del
Congrs, la qual, dins el termini de dos mesos, lexaminar amb
el concurs i lassistncia duna delegaci de lAssemblea proposant per
tal de determinar-ne dun acord com la formulaci definitiva.
3r. Si sarribava a un acord, el text que en results ser sotms al
referndum del cos electoral de les provncies compreses dins lmbit
territorial de lEstatut projectat.
4t. Si el projecte dEstatut s aprovat a cada provncia per la majoria dels vots emesos vlidament, ser elevat a les Corts Generals. Els
Plens de totes dues cambres decidiran sobre el text per mitj dun vot
de ratificaci. Havent estat aprovat lEstatut, el rei el sancionar i el
promulgar com a llei.
5. Si no sarribava a lacord a qu es refereix lapartat 2n daquest
nmero, les Corts Generals donaran al projecte dEstatut la tramitaci de projecte de llei. El text que aquestes aprovin ser sotms al
referndum del cos electoral de les provncies compreses dins lmbit
territorial de lEstatut projectat. Si fos aprovat per la majoria dels vots
emesos vlidament a cada provncia, la promulgaci ser feta en els
termes del pargraf anterior.
3. En els casos previstos pels pargrafs 4t i 5 de lapartat anterior,
la manca daprovaci del projecte dEstatut per part duna o de ms
duna provncia no impedir la constituci de la Comunitat Autnoma projectada per part de les altres en la forma que estableixi la llei
orgnica prevista per lapartat 1 daquest article.
Article 152
1. En els estatuts aprovats pel procediment a qu es refereix
larticle anterior, lorganitzaci institucional autonmica es basar
58

TTOL VIII. DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT

Art. 153

en una assemblea legislativa elegida per sufragi universal dacord amb


un sistema de representaci proporcional que asseguri tamb la representaci de les diverses zones del territori; un Consell de Govern
amb funcions executives i administratives, i un president, elegit per
lAssemblea entre els seus membres i nomenat pel rei, al qual correspon la direcci del Consell de Govern, la suprema representaci
de la Comunitat respectiva i lordinria de lEstat dins daquella. El
president i els membres del Consell de Govern seran responsables
polticament davant lAssemblea.
Un Tribunal Superior de Justcia, sens perjudici de la jurisdicci
que correspon al Tribunal Suprem, culminar lorganitzaci judicial
dins lmbit territorial de la Comunitat Autnoma. En els estatuts de
les comunitats autnomes podran establir-se els supsits i les formes
de participaci daquelles en lorganitzaci de les demarcacions judicials del territori, tot de conformitat amb el que preveu la llei orgnica
del poder judicial i dins la unitat i la independncia prpies daquest
darrer.
Sens perjudici del que disposa larticle 123, les successives instncies processals, en el seu cas, sesgotaran davant rgans judicials radicats
en el mateix territori de la Comunitat Autnoma en qu estigui lrgan
competent en primera instncia.
2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius
estatuts, noms podran ser modificats mitjanant els procediments
que ells mateixos estableixin i mitjanant referndum entre els electors
inscrits en els censos corresponents.
3. Els estatuts podran establir circumscripcions territorials prpies
que gaudiran de plena personalitat jurdica mitjanant lagrupaci de
municipis limtrofs.
Article 153
El control de lactivitat dels rgans de les comunitats autnomes
ser exercit:
a) Pel Tribunal Constitucional, en all que es refereixi a la constitucionalitat de les seves disposicions normatives amb fora de llei.
b) Pel Govern, previ dictamen del Consell dEstat, en all que pertoqui a lexercici de funcions delegades a qu es refereix lapartat 2 de
larticle 150.
59

Art. 154

CONSTITUCI ESPANYOLA

c) Per la jurisdicci contenciosa administrativa, en all que es refereixi a ladministraci autnoma i a les seves normes reglamentries.
d) Pel Tribunal de Comptes, en els aspectes econmics i pressupostaris.
Article 154
Un delegat nomenat pel Govern dirigir lAdministraci de lEstat
en el territori de la Comunitat Autnoma i la coordinar, si s procedent, amb lAdministraci prpia de la Comunitat.
Article 155
1. Si una comunitat autnoma no complia les obligacions que la
Constituci o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atempts
greument contra linters general dEspanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autnoma i, en el cas que no latengus, amb laprovaci per majoria absoluta del Senat, podr adoptar
les mesures necessries per tal dobligar-la al compliment fors de les
dites obligacions o per tal de protegir linters general esmentat.
2. Per a lexecuci de les mesures previstes a lapartat anterior, el
Govern podr donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autnomes.
Article 156
1. Les comunitats autnomes gaudiran dautonomia financera per
a acomplir i exercir les seves competncies dacord amb els principis
de coordinaci amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els
espanyols.
2. Les comunitats autnomes podran actuar com a delegats o col
laboradors de lEstat en la tasca de recaptaci, gesti i liquidaci dels
recursos tributaris daquest, dacord amb les lleis i els estatuts.
Article 157
1. Els recursos de les comunitats autnomes seran constituts per:
a) Impostos cedits totalment o parcialment per lEstat; recrrecs
sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de lEstat.
b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
60

TTOL IX. DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Art. 159

c) Transferncies dun fons de compensaci interterritorial i altres


assignacions a crrec dels pressupostos generals de lEstat.
d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret
privat.
e) El producte de les operacions de crdit.
2. Les comunitats autnomes no podran adoptar en cap cas mesures tributries sobre bns situats fora del seu territori o que constitueixin un obstacle per a la lliure circulaci de mercaderies o de serveis.
3. Lexercici de les competncies financeres enumerades en lanterior
apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i
les possibles formes de collaboraci financera entre les comunitats autnomes i lEstat podran ser regulades per mitj duna llei orgnica.
Article 158
1. En els pressupostos generals de lEstat es podr establir una
assignaci a les comunitats autnomes en funci del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia dun
nivell mnim en la prestaci dels serveis pblics fonamentals en tot el
territori espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris econmics interterritorials i fer
efectiu el principi de solidaritat es constituir un fons de compensaci
destinat a despeses dinversi, els recursos del qual seran distributs
per les Corts Generals entre les comunitats autnomes i les provncies,
en el seu cas.

TTOL IX
Del Tribunal Constitucional
Article 159
1. El Tribunal Constitucional es compon de dotze membres nomenats pel rei, dels quals, quatre a proposici del Congrs, per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, quatre a proposici
del Senat, amb idntica majoria, dos a proposici del Govern, i dos a
proposici del Consell General del Poder Judicial.
2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre magistrats i fiscals, professors duniversitat, funcionaris
61

Art. 160

CONSTITUCI ESPANYOLA

pblics i advocats, tots ells juristes de competncia reconeguda amb


ms de quinze anys dexercici professional.
3. El perode de designaci dels membres del Tribunal Constitucional tindr una durada de nou anys i es renovaran per teros cada
tres anys.
4. La condici de membre del Tribunal Constitucional s incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els crrecs poltics o
administratius; amb lexercici de funcions directives en un partit poltic
o en un sindicat o dun crrec al seu servei; amb lexercici de les carreres
judicial i fiscal; i amb qualsevol activitat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les
incompatibilitats prpies dels membres del poder judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i
inamovibles en lexercici del seu mandat.
Article 160
El president del Tribunal Constitucional ser nomenat entre els
membres daquest pel rei, a proposici del mateix Tribunal en ple i
per a un perode de tres anys.
Article 161
1. El Tribunal Constitucional t jurisdicci en tot el territori espanyol i s competent per a conixer:
a) Del recurs dinconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb fora de llei. La declaraci dinconstitucionalitat duna
norma jurdica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudncia,
afectar aquesta, per la sentncia o sentncies que nhagin recaigut
no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs demparament per violaci dels drets i de les llibertats
continguts en larticle 53.2 daquesta Constituci, en els casos i formes
que la llei estableixi.
c) Dels conflictes de competncia entre lEstat i les comunitats
autnomes o dels de les comunitats autnomes entre elles.
d) De les altres matries que li atribueixen la Constituci o les
lleis orgniques.
2. El Govern podr impugnar davant el Tribunal Constitucional
les disposicions i resolucions adoptades pels rgans de les comunitats
62

TTOL IX. DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Art. 165

autnomes. La impugnaci provocar la suspensi de la disposici o


de la resoluci recorreguda, per el Tribunal, en el seu cas, haur de
ratificar-la o alar-la en un termini no superior als cinc mesos.
Article 162
1. Tenen legitimitat:
a) Per a interposar el recurs dinconstitucionalitat, el president del
Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats, cinquanta senadors,
els rgans collegiats executius de les comunitats autnomes i, en el
seu cas, les seves assemblees.
b) Per a interposar el recurs demparament, tota persona natural o
jurdica que invoqui un inters legtim, a ms del Defensor del Poble
i del Ministeri Fiscal.
2. En els altres casos la llei orgnica determinar les persones i els
rgans legitimats.
Article 163
Quan en algun procs, un rgan judicial consideri que una norma
amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui el
veredicte, pugui ser contrria a la Constituci, plantejar la qesti
davant el Tribunal Constitucional en els casos, en la forma i amb els
efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius.
Article 164
1. Les sentncies del Tribunal Constitucional es publicaran en el
butllet oficial de lEstat amb els vots particulars, si nhi hagus. Tenen
el valor de cosa jutjada a partir de lendem dhaver estat publicades
i no hi cap cap recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat duna llei o duna norma amb fora de llei i totes aquelles
que no es limitin a lestimaci subjectiva dun dret, tenen plens efectes
davant tothom.
2. Llevat que en el veredicte es disposi una altra cosa, subsistir
la vigncia de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.
Article 165
Una llei orgnica regular el funcionament del Tribunal Constitucional, lestatut dels seus membres, el procediment davant aquell i
les condicions per a lexercici de les accions.
63

Art. 166

CONSTITUCI ESPANYOLA

TTOL X
De la reforma constitucional
Article 166
La iniciativa de reforma constitucional sexercir en la forma prevista en els apartats 1 i 2 de larticle 87.
Article 167
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats
per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les cambres. Si no hi hagus acord entre totes dues, sintentar obtenir-lo
mitjanant la creaci duna Comissi de composici paritria de diputats i senadors que presentar un text que ser votat pel Congrs
i pel Senat.
2. En cas de no aconseguir-se laprovaci mitjanant el procediment de lapartat anterior, i sempre que el text hagus obtingut el vot
favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrs, per majoria de
les dues terceres parts, podr aprovar la reforma.
3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, ser sotmesa a referndum per tal de ser ratificada, sempre que
ho demani una dcima part dels membres de qualsevol de les cambres,
dins lespai dels quinze dies segents al de laprovaci.
Article 168
1. Si es proposava la revisi total de la Constituci o una de parcial
que afects el ttol preliminar, el captol segon, secci 1a del ttol I, o
el ttol II, es procedir a laprovaci del principi per majoria dels dos
teros de cada cambra, i a la dissoluci immediata de les Corts.
2. Les cambres elegides hauran de ratificar la decisi i procedir
a lestudi del nou text constitucional, que haur de ser aprovat per
majoria dels dos teros de les dues cambres.
3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetr a referndum per a la seva ratificaci.
Article 169
No podr iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra
o de vigncia dalgun dels estats previstos en larticle 116.
64

DISPOSICIONS ADDICIONALS I TRANSITRIES

DT 2

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris
forals.
Lactualitzaci general del dit rgim foral es dur a terme, en el seu
cas, dins el marc de la Constituci i dels estatuts dautonomia.
Segona
La declaraci de majoria dedat que cont larticle 12 daquesta
Constituci no perjudica les situacions emparades pels drets forals
en lmbit del dret privat.
Tercera
La modificaci del rgim econmic i fiscal de larxiplag canari
requerir un informe previ de la Comunitat Autnoma o, en el seu
cas, de lrgan provisional autonmic.
Quarta
En les comunitats autnomes on resideixi ms duna Audincia
Territorial, els estatuts dautonomia respectius podran mantenir les
que ja hi eren i distribuir les competncies entre elles, sempre de conformitat amb el que preveu la llei orgnica del poder judicial i mantenint-ne la unitat i la independncia.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera
En els territoris dotats dun rgim provisional dautonomia, els
seus rgans collegiats superiors, per mitj dun acord adoptat per la
majoria absoluta dels seus membres, podran substituir la iniciativa
que lapartat 2 de larticle 143 atribueix a les diputacions provincials
o als rgans interinsulars corresponents.
Segona
Els territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament
projectes destatut dautonomia i en el moment de promulgar aquesta
Constituci comptin amb rgims provisionals dautonomia, podran
65

DT 3

CONSTITUCI ESPANYOLA

procedir immediatament en la forma prevista per lapartat 2 de larticle 148, sempre que ho acordin aix, per majoria absoluta, els rgans
preautonmics collegiats superiors, els quals hauran de comunicar-ho
al Govern. El projecte dEstatut ser elaborat dacord amb all que
estableix larticle 151, nmero 2, a convocatria de lrgan collegiat
preautonmic.
Tercera
La iniciativa del procs autonmic per part de les corporacions
locals o dels seus membres, prevista per lapartat 2 de larticle 143,
sentn que s diferida, amb tots els seus efectes, fins a la celebraci de
les primeres eleccions locals sota la vigncia de la Constituci.
Quarta
1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporaci al Consell General Basc o al rgim autonmic basc que el substitueixi, en
lloc del que estableix larticle 143 de la Constituci, la iniciativa correspon a lrgan foral competent, el qual adoptar la seva decisi
per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita inicia
tiva sigui vlida, caldr, a ms, que la decisi de lrgan foral competent sigui ratificada per un referndum convocat expressament a
aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vlids emesos.
2. Si la iniciativa no reeixs, noms es podr tornar a produir en un
altre perode de mandat de lrgan foral competent, i, en qualsevol cas,
quan hagi transcorregut el termini mnim que estableix larticle 143.
Cinquena
Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en comunitats
autnomes en el cas que ho decideixin aix els seus respectius ajuntaments, per mitj dun acord adoptat per la majoria absoluta dels seus
membres i, si ho autoritzen les Corts Generals, mitjanant una llei
orgnica, en els termes previstos per larticle 144.
Sisena
Si es trameten a la Comissi de Constituci del Congrs diversos
projectes dEstatut, seran dictaminats per lordre en qu hi haguessin
entrat, i el termini de dos mesos a qu es refereix larticle 151 comenar a comptar des que la Comissi acabi lestudi del projecte o projectes
de qu successivament hagi conegut.
66

DISPOSICIONS TRANSITRIES

DT 9

Setena
Els organismes provisionals autonmics es consideraran dissolts
en els casos segents:
a) Una vegada hagin estat constituts els rgans que estableixin els
estatuts dautonomia aprovats conformement a aquesta Constituci.
b) En cas que la iniciativa del procs autonmic no arribs a reeixir
per tal com no compls els requisits previstos a larticle 143.
c) Si lorganisme no hagus exercit el dret que li reconeix la disposici transitria primera dins el termini de tres anys.
Vuitena
1. Desprs de lentrada en vigor de la present Constituci les cambres que lhan aprovada assumiran les funcions i les competncies que
shi assenyalen respectivament per al Congrs i per al Senat, sense
que en cap cas el seu mandat sestengui ms enll del 15 de juny de 1981.
2. A efecte del que estableix larticle 99, la promulgaci de la Constituci es considera com a supsit constitucional en el qual s procedent
daplicar-lo. A aquest efecte, a partir de la dita promulgaci sobrir un
perode de trenta dies per a laplicaci del que disposa el dit article.
Durant aquest perode, lactual president del Govern, que assumir les funcions i les competncies que la Constituci estableix per
a aquest crrec, podr optar per usar de la facultat que li reconeix
larticle 115 o b donar pas, amb la seva dimissi, a laplicaci del que
estableix larticle 99; en aquest darrer cas restar en la situaci prevista
en lapartat 2 de larticle 101.
3. En cas de dissoluci, dacord amb el que preveu larticle 115 i si
no shagus produt legalment all que preveuen els articles 68 i 69,
caldr aplicar a les eleccions les normes vigents anteriorment, amb
les niques excepcions que en all que fa referncia a inelegibilitats i
incompatibilitats saplicar directament all que preveu lincs segon
de la lletra b de lapartat 1 de larticle 70 de la Constituci i el que
aquesta mateixa disposa respecte a ledat de votar i el que estableix
larticle 69.3.
Novena
Als tres anys dhaver estat elegits per primera vegada els membres
del Tribunal Constitucional es designar per sorteig un grup de qua67

DD

CONSTITUCI ESPANYOLA

tre membres de la mateixa procedncia electiva que hagin de cessar


i ser renovats. A aquest nic efecte, es consideraran agrupats com a
membres de la mateixa procedncia els dos designats a proposici del
Govern i els dos que procedeixen de la formulada pel Consell General
del Poder Judicial. Desprs dun segon perode de tres anys es renovar pel mateix procediment un dels dos grups no afectats pel sorteig
anterior. Des daquell moment la renovaci sajustar al que estableix
el nmero 3 de larticle 159.
DISPOSICI DEROGATRIA
1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma
Poltica, i, en la mesura que no fossin ja derogades per aquesta llei,
la de Principios del Movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958;
el Fuero de los Espaoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero del Trabajo, del 9 de mar de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17
de juliol de 1942; la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado, del
26 de juliol de 1947, modificades totes per la Llei orgnica de lEstat
del 10 de gener de 1967, i de la mateixa manera aquesta darrera i
la del Referndum Nacional, del 22 doctubre de 1945.
2. En la mesura que pogus conservar alguna vigncia, es considera
derogada definitivament la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que
pogus afectar les provncies dlaba, Guipscoa i Biscaia.
De la mateixa forma es considera derogada definitivament la Llei
del 21 de juliol de 1876.
3. Aix mateix queden derogades totes les disposicions que soposin
al que estableix aquesta Constituci.
DISPOSICI FINAL
Aquesta Constituci entrar en vigor el mateix dia que en sigui
publicat el text oficial al butllet oficial de lEstat. Ser publicada tamb
en les altres llenges dEspanya.

68

NDEX ANALTIC

A
abanderament de vaixells
s competncia exclusiva de lEstat149.1.20
abdicaci de la Corona
Sha de resoldre amb una llei orgnica57.5
acadmies
Vegeu Reials Acadmies

accs
a la funci pblica
Es regula per llei103.3
a les funcions i als crrecs pblics
s un dret de tot ciutad23.2
acci
del Govern
s controlada per les Corts Generals66.2
s dirigida pel president98.2
popular
Els ciutadans la poden exercir125
69

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

urbanstica
En les plusvlues que generi la dels ens pblics hi ha de participar
la comunitat47
acords
de cooperaci entre comunitats autnomes
Requereixen lautoritzaci de les Corts145.2
de les cambres
Vegeu majoria; qurum

internacionals
Els que Espanya ratifica sobre drets i llibertats fonamentals sn criteri
interpretatiu dels preceptes constitucionals10.2
Els que vetllen pels drets dels infants determinen el nivell de protecci
a la infncia39.4
Vegeu tamb tractats internacionals

acreditament dambaixadors
Correspon al rei63.1
actes
administratius
Principis per qu es regeixen103.1
La llei en regula el procediment105.c
Els tribunals en controlen la legalitat106.1
de diputats i de senadors
No es poden acumular67.1
Llur validesa s sotmesa al control judicial70.2
de terrorisme
No sn delictes poltics13.3
Poden comportar la suspensi de drets55.2
del rei
Condici per a llur validesa 56.3; 64.1; 65.2
En sn responsables els qui els referenden64.2
activitat econmica
Shi reconeix la iniciativa pblica128.2
Actuaci que hi tenen els poders pblics130
LEstat la pot planificar per llei131
70

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Les bases i la coordinaci de la planificaci daquesta sn competncia


exclusiva de lEstat149.1.13
actuacions
dofici
El Ministeri Fiscal pot fer-ne124.1
judicials
Sn pbliques120.1
acusaci
Tothom t dret a sser informat de la formulada contra ell24.2
Iniciativa de la plantejada contra els membres del Govern
per traci102.2
Administraci ttol IV
autnoma
El control de la seva activitat s exercit per la jurisdicci contenciosa
administrativa153.c
Es coordina, si escau, amb la de lEstat154
civil
No pot imposar sancions privatives de llibertat25.3
No hi pot haver tribunals dhonor en el seu mbit26
s dirigida pel Govern97
de justcia
Els danys causats pel seu funcionament anormal donen dret
a indemnitzaci121
Estatut jurdic del seu personal122.1
Els ciutadans hi poden participar125
s competncia exclusiva de lEstat149.1.5
Organitzaci que pren en les comunitats autnomes 152.1; DA 4
Vegeu tamb justcia

de lEstat
sser-ne alt crrec s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat
de diputats i de senadors70.1.b
En les comunitats autnomes, la dirigeix un delegat del Govern,
que la coordina, si escau, amb lautnoma154
local
Vegeu eleccions; illes; municipis; provncia
71

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

militar
s dirigida pel Govern97
pblica
Objecte103.1
Principis dactuaci103.1
rgans103.2
Control judicial106.1
Responsabilitat 106.2; 149.1.18
Obligacions financeres i despeses133.4
Competncies de lEstat en la seva ordenaci bsica149.1.18
Les comunitats autnomes poden introduir especialitats
en el procediment com daquesta149.1.18
administrats
Han de tenir un tractament com149.1.18
advocats
Tothom t el dret a sser defensat i assistit per un 17.3; 24.2
El dret a tenir-ne la defensa i lassistncia pot sser susps
en determinats supsits55
Poden sser nomenats membres del Consell General del Poder
Judicial122.3
Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional159.2
aeronaus
La matriculaci daquestes s competncia exclusiva
de lEstat149.1.20
aeroports
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en els esportius
i els que no acompleixin activitats comercials148.1.6
Els dinters general sn competncia exclusiva de lEstat149.1.20
afers
dEstat
El rei nha dsser informat62.g
pblics
Els ciutadans tenen dret a participar-hi23.1
72

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

agricultura
Els poders pblics hi tenen una actuaci especial130.1
Les comunitats autnomes hi poden assumir
competncies148.1.7
agrupacions de municipis
Determinen la provncia141.1
Sen poden crear altres que la provncia141.3
Els estatuts poden crear circumscripcions prpies per mitj
daquestes152.3
aiges
interiors
Vegeu pesca

minerals i termals
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.10
ajuntaments
Els corresponen el govern i ladministraci dels municipis140
Els de Ceuta i Melilla tenen la iniciativa autonmica DT 5
laba
Resta derogada la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que la pugui
afectar DD 2
alarma
Vegeu estat dalarma

alcaldes
Vegeu batlles

alteraci
de lordre pblic
s lnic motiu per qu es poden prohibir reunions i manifestacions
en llocs de trnsit pblic21.2
dels lmits provincials
Ha dsser aprovada per les Corts Generals141.1
dels termes municipals
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.2
73

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

alumnes
Intervenen en el control i en la gesti dels centres docents27.7
ambaixadors
Sn acreditats pel rei63.1
ampliaci de competncies
Procediment per a la de les comunitats autnomes148.2
aptrides
Poden gaudir del dret dasil13.4
aplicaci de les normes jurdiques
Les regles que shi refereixen sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.8
aprofitaments
forestals
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.8
La legislaci bsica daquests s competncia exclusiva
de lEstat149.1.23
Vegeu tamb espais forestals

hidrulics
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.10
Competncies que hi t lEstat149.1.22
aqicultura
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.11
aranzels
Vegeu rgim duaner i aranzelari

arbitrarietat dels poders pblics


Sen garanteix la interdicci9.3
Armada
s un dels constituents de les Forces Armades8.1
armes
Cal que no nhi hagi perqu es reconegui el dret de reuni21.1
Llur rgim de producci, comer, tinena i s s competncia exclusiva
de lEstat149.1.26
74

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

art
Vegeu creaci literria, artstica, cientfica i tcnica; patrimoni artstic;
patrimoni cultural; patrimoni histric

artesania
Els poders pblics hi tenen una actuaci especial130.1
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.14
arxiplag
Vegeu illes

canari
Requisit per a modificar-ne el rgim econmic i fiscal DA 3
arxius
administratius
La llei hi ha de regular laccs dels ciutadans105.b
de titularitat estatal
Competncies que hi t lEstat149.1.28
asil
Vegeu dret dasil

assegurances
Les bases de lordenaci daquestes sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.11
assemblees
de parlamentaris
Es constitueixen per a elaborar un projecte destatut dautonomia
en determinades condicions diniciativa151.2.1;DT 2
Aproven el projecte destatut elaborat i trameten una delegaci
a la Comissi Constitucional151.2.2
legislatives de les comunitats autnomes
Incompatibilitats de llurs membres67.1
Designen senadors69.5
Tenen iniciativa legislativa davant els rgans de lEstat87.2
Elegeixen el president del consell de govern152.1
El president i el consell de govern tenen responsabilitat poltica
davant seu152.1
Sistema delecci152.1
Sn legitimades per a interposar recurs dinconstitucionalitat162.1.a
75

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

que elaboren un projecte dEstatut


Composici146
assignacions
Els diputats i els senadors nhan de percebre una, fixada per la cambra
respectiva71.4
Les transferides a crrec dels pressupostos generals de lEstat
sn un recurs financer de les comunitats autnomes157.1.c
En els pressupostos generals de lEstat sen pot establir una
a les comunitats autnomes tenint en compte determinades
condicions158.1
assistncia
dadvocat
s un dret dels detinguts 17.3; 24.2
Pot sser suspesa en determinats supsits55
social
Els poders pblics lhan de garantir per mitj de la Seguretat Social41
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.20
associacions
Sen reconeix el dret22.1
Illegalitat22.2
Registre22.3
Dissoluci i suspensi22.4
Sn prohibides les secretes i les paramilitars22.5
Sn instruments de participaci ciutadana en el procediment
delaboraci de les disposicions administratives105.a
empresarials
Contribueixen a la defensa i a la promoci dels interessos econmics
i socials que els sn propis7
Vegeu tamb organitzacions empresarials

professionals
Una llei ha de regular la dels jutges, magistrats i fiscals127.1
assumptes
Vegeu afers
76

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

atemptats
contra el patrimoni histric, cultural i artstic
Sn sancionats per la llei penal46
contra linters general dEspanya
El Govern pot prendre mesures contra la comunitat autnoma
que en cometi155.1
atur
Vegeu desocupaci

audincia
La llei ha de regular la dels ciutadans en lelaboraci de les disposicions
administratives105.a
La llei ha de regular la de linteressat en els actes administratius105.c
pblica
Vegeu sentncies judicials

territorial
Regulaci en les comunitats autnomes on en resideix ms duna DA 4
augment
de la despesa pblica
Ha dsser aprovat per llei134.5
dels crdits
Les proposicions o esmenes que en comportin han dobtenir
la conformitat del Govern134.6
autogovern
Les provncies limtrofes amb caracterstiques comunes hi poden
accedir 143.1; 151.2.1
Lorganitzaci de les institucions que lexerceixen sn competncia
de la comunitat autnoma respectiva148.1.1
autonomia
Es reconeix la de les universitats27.10
Els municipis, les provncies i les comunitats autnomes en gaudeixen137
Es garanteix la dels municipis140
Les comunitats autnomes en gaudeixen de financera156.1
Iniciativa dels territoris dotats dun rgim provisional
dautonomia DT 1; DT 2
Vegeu tamb comunitats autnomes; dret a lautonomia; Estatut dautonomia
77

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

B
Balears
Vegeu illes

banca
Les bases dordenaci daquesta sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.11
bandera
dEspanya
Colors4.1
Les comunitats autnomes lhan dutilitzar juntament
amb la prpia4.2
de les comunitats autnomes
Els estatuts en poden reconixer de prpies4.2
Shan dutilitzar juntament amb la dEspanya4.2
bandes armades
Vegeu suspensi de drets i llibertats

bases
de lordenaci del crdit, la banca i les assegurances
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.11
de lorganitzaci militar
Una llei orgnica les ha de regular8.2
de la planificaci general de lactivitat econmica
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.13
de la sanitat
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.16
de les obligacions contractuals
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.8
del rgim jurdic de les administracions pbliques
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.18
del rgim miner i energtic
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.25
per al trasps de serveis a les comunitats autnomes
Determinen el marc competencial daquestes147.2.d
Vegeu tamb legislaci bsica; normes bsiques
78

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

batlles
Integren els ajuntaments140
beneficis fiscals
Els que afecten els tributs de lEstat shan destablir per llei133.3
Limport dels que afecten els tributs de lEstat sha de consignar
en els pressupostos generals de lEstat134.2
benestar general
Lactivitat dels organismes pblics que lafecta ha de comptar
amb la participaci dels interessats129.1
bns
El fet que perillin pot sser motiu de prohibici de reunions
i de manifestacions pbliques21.2
Ning no pot sser privat dels seus sin per causa dutilitat
pblica33.3
Els particulars han dsser indemnitzats si llurs bns o drets sn
lesionats a causa del funcionament dels serveis pblics106.2
No sen pot obstaculitzar la lliure circulaci pel territori
espanyol 139.2; 157.2
Les comunitats autnomes no poden gravar els situats fora de llur
territori157.2
comunals
La llei nha de regular el rgim jurdic132.1
de domini pblic
La llei nha de regular el rgim jurdic132.1
Determinaci dels de carcter estatal132.2
biblioteques
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.15
Competncies que hi t lEstat149.1.28
Biscaia
Resta derogada la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que la pugui
afectar DD 2
Boletn Oficial del Estado
Publica les sentncies del Tribunal Constitucional164.1
La Constituci entra en vigor el dia que shi publicaDF
79

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

C
cabildo
s una forma administrativa prpia de cada illa dun arxiplag141.4
cables aeris i submarins
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.21
Vegeu tamb transport per cable

caa
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.11
calamitat pblica
Els deures dels ciutadans en aquest supsit es poden regular
per llei30.4
cambres de les Corts Generals
Causes dinelegibilitat i incompatibilitats dels seus membres 67.1; 70.1
Convocatria reglamentria67.3
Acabament del mandat 68.4; 69.6
Donen lautoritzaci per a inculpar o processar llurs membres71.2
Estatut de llur personal72.1
Pressupostos72.1
Reglaments 72.1; 72.2
Elecci de presidents i de meses72.2
Sessions conjuntes 72.2; 74.1
Perodes ordinaris de sessions73.1
Sessions extraordinries73.2
Procediment especial per a adoptar determinades decisions74.2
Funcionen en Ple i per comissions75.1
Poden delegar la funci legislativa a les comissions 75.2; 75.3
Poden nomenar comissions dinvestigaci76.1
Cal comparixer-hi si ho requereixen76.2
Poden rebre peticions77
Tenen Diputaci Permanent78
Requisits per a adoptar acords 79.1; 79.2
Les sessions plenries tenen carcter pblic80
Poden requerir el pronunciament del Tribunal Constitucional
en matria de tractats95.2
80

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Dissoluci 99.5; 115; 168.1


Podran requerir la presncia i la informaci del Govern 109; 110
Interpellacions i preguntes al Govern111
Convocatria automtica en determinats supsits116.5
Assumeixen funcions a lentrada en vigor de la Constituci DT 8.1
Vegeu tamb Congrs dels Diputats; Corts Generals; diputats; senadors; Senat

canals
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.10
Canries
Vegeu arxiplag canari; illes

candidat a president del Govern


s proposat pel rei62.d; 99.1; 99.4
Ha dexposar el seu programa davant el Congrs dels Diputats99.2
El Congrs dels Diputats li pot denegar la confiana 99.3; 99.4; 99.5
El Congrs dels Diputats li pot atorgar la confiana 99.3; 114.2
Cal inclouren un en la moci de censura113.2
canvi
Vegeu sistema monetari

cap de lEstat
Vegeu rei

capacitat
s un principi determinant per a laccs a la funci pblica103.3
capital de lEstat
Ho s la vila de Madrid5
crrecs pblics
Els ciutadans tenen dret a accedir-hi23.2
Ocupar-ne determinats de lAdministraci de lEstat s causa
dinelegibilitat i incompatibilitat de diputats i senadors70.1.b
carreteres
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.5
Casa del Rei
Vegeu rei
81

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

castell
s la llengua oficial de lEstat3.1
Hi ha el deure de conixer-lo i el dret dusar-lo3.1
Vegeu tamb llenges espanyoles

catstrofes
Els deures dels ciutadans en aquest supsit es poden regular
per llei30.4
censura prvia
No es pot usar per a restringir els drets dexpressi i dopini20.2
centres docents
Els poders pblics en creen27.5
Llibertat de crear-ne27.6
Els professors, els pares i els alumnes intervenen en el control i la gesti
dels sostinguts per lAdministraci27.7
Reben ajut dels poders pblics27.9
cessaci del Govern
Es produeix per dimissi del seu president101.1
Vegeu tamb dimissi del Govern; remoci del president del Govern

Ceuta
s representada per un diputat68.2
Elegeix senadors69.4
Es pot constituir en comunitat autnoma DT 5
cincia
Els poders pblics la promouen44.2
Vegeu tamb creaci literria, artstica, cientfica i tcnica

circulaci
de bns
Vegeu llibertat de circulaci

de mercaderies
Vegeu llibertat de circulaci

de persones
Vegeu dret de circulaci; llibertat de circulaci

de serveis
Vegeu llibertat de circulaci
82

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

de vehicles de motor
s competncia exclusiva de lEstat149.1.21
circumscripci
electoral
En les eleccions a les Corts Generals ho s la provncia 68.2; 68.3; 69.2
En les eleccions al Senat a les provncies insulars, ho s cada illa69.3
En les eleccions al Senat a Ceuta i Melilla, ho s cada poblaci69.4
territorial
Els estatuts en poden establir de prpies152.3
Vegeu tamb agrupacions de municipis; divisi territorial

ciutadans
Sn subjectes a la Constituci9.1
Tenen dret a participar en els assumptes pblics23.1
Poden accedir a funcions i a crrecs pblics 23.2; 103.3
Han dsser escoltats en el procediment delaboraci de disposicions
administratives105.a
Tenen accs als arxius i als registres administratius105.b
clusula de conscincia
Vegeu dret a la clusula de conscincia

collegis professionals
La llei nha de regular el rgim jurdic36
comandament suprem de les Forces Armades
Correspon al rei62.h
comer
exterior
s competncia exclusiva de lEstat149.1.10
interior
Ha dsser regulat per llei51.3
Comissi
Constitucional del Congrs
Examina els projectes destatut dautonomia151.2.2
Si shi acumulen diversos projectes dEstatut, els dictamina per lordre
en qu han entrat DT 6
83

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Mixta Congrs - Senat


Es constitueix quan no hi ha acord entre ambdues cambres
sobre decisions concernents a determinades disposicions
constitucionals74.2
comissions
Constitueixen una de les formes de treball de les cambres75.1
dinvestigaci
El Congrs i el Senat en poden nomenar per a afers dinters pblic76.1
legislatives permanents
Els pot sser delegada la funci legislativa, excepte en determinades
matries 75.2; 75.3
compareixena davant les cambres
s obligatria a requeriment daquestes76.2
competncies
Les que corresponen a una comunitat autnoma han de constar
en el seu Estatut147.2.d
Determinaci de les que poden assumir les comunitats autnomes148
Les que no sn atribudes a lEstat poden correspondre a les comunitats
autnomes149.3
Les que no sn assumides per lestatut dautonomia corresponen
a lEstat149.3
dexecuci
Les comunitats autnomes en poden tenir en legislaci laboral149.1.7
Les comunitats autnomes en poden tenir en els serveis de la Seguretat
Social149.1.17
Les comunitats autnomes en poden tenir de les normes bsiques
del rgim de premsa, rdio i televisi149.1.27
exclusives
Determinaci de les que t lEstat149.1
En les que no sn atribudes a les comunitats autnomes les normes
de lEstat prevalen sobre les de les comunitats149.3
Les Corts poden atribuir el desenvolupament legislatiu de les estatals
a les comunitats autnomes per mitj duna llei orgnica150.1
LEstat pot transferir-ne o delegar-ne de prpies a les comunitats
autnomes150.2
84

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Compte general de lEstat


En fa lexamen el Tribunal de Comptes per delegaci de les Corts136.1
comunicacions
Sen garanteix el secret18.3
Sen pot suspendre el secret en determinats supsits55
Llur rgim general s competncia exclusiva de lEstat149.1.21
Vegeu tamb correus; telecomunicacions

comunitats autnomes
Les llenges respectives hi poden sser oficials3.2
Poden tenir banderes i ensenyes prpies4.2
Designen senadors69.5
Els decrets llei del Govern no poden afectar llur rgim86.1
Tenen iniciativa legislativa davant el Congrs dels Diputats87.2
Poden sser requerides a prestar informaci i ajut a les cambres109
Subministren previsions per als projectes de planificaci131.2
Poden establir tributs 133.2; 157.2
Gestionen llurs interessos137
Les diferncies entre llurs estatuts no poden implicar privilegis138.2
Procediment per a constituir-se 143; 144; 151; DT 2
No poden federar-se145.1
Rgim de cooperaci entre elles145.2
Lestatut dautonomia en fa constar la denominaci147.2.a
Lestatut dautonomia en fa constar la delimitaci del territori147.2.b
Lestatut dautonomia en fa constar les institucions147.2.c
Lestatut dautonomia en fa constar les competncies assumides147.2.d
Competncies que poden assumir148
Competncies que lEstat els ha de respectar en lexercici de les seves
competncies exclusives 149.1.6; 149.1.7; 149.1.8; 149.1.17;
149.1.18; 149.1.19; 149.1.21; 149.1.22; 149.1.23; 149.1.24; 149.1.27;
149.1.28; 149.1.29; 149.2; 149.3; 150
Supsits en qu hi pot prevaler el dret estatal149.3
Supsits en qu el dret estatal hi s supletori149.3
Poden sser facultades per a dictar normes en matries de competncia
estatal150.1
LEstat els pot transferir o delegar facultats prpies150.2
85

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

LEstat pot dictar lleis dharmonitzaci de llurs disposicions


normatives150.3
Organitzaci institucional bsica de les constitudes per iniciativa
especial152.1
Organitzaci judicial152.1
Poden tenir circumscripcions territorials prpies152.3
Control de lactivitat de llurs rgans153
Llur Administraci es pot coordinar amb la de lEstat154
Conseqncies dincomplir llurs obligacions constitucionals i legals
o datemptar contra linters general dEspanya155
Tenen autonomia financera156.1
Recursos econmics 156; 157.1; 158
Regulaci de llur collaboraci financera amb lEstat 156.2; 157.3
Sn destinatries del fons de compensaci interterritorial158.2
La coneixena de llurs conflictes de competncia amb lEstat i amb altres
comunitats autnomes competeix al Tribunal Constitucional161.1.c
El Govern pot impugnar llurs disposicions davant el Tribunal
Constitucional161.2
Poden interposar el recurs dinconstitucionalitat162.1.a
Ordenaci de les audincies territorials en llur mbit DA 4
Ceuta i Melilla shi poden constituir DT 5
Vegeu tamb assemblees legislatives de les comunitats autnomes;
competncies; consell de govern duna comunitat autnoma;
Estatut dautonomia; iniciativa del procs autonmic;
president duna comunitat autnoma

concessions administratives
La legislaci bsica daquestes s competncia exclusiva
de lEstat149.1.18
condecoracions
Correspon al rei de concedir-ne62.f
condemnats
Gaudeixen dels drets fonamentals i daltres25.2
confederacions de sindicats
Vegeu sindicats
86

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

confessi de culpabilitat
Ning no pot sser obligat a fer-ne24.2
confessions religioses
No poden tenir carcter estatal16.3
LEstat hi mant relacions de cooperaci16.3
Vegeu tamb Esglsia catlica

confiana
Vegeu candidat a president del Govern; president del Govern; qesti
de confiana

confiscaci
No s a labast del sistema tributari31.1
conflictes
collectius
Es reconeix el dret a adoptar-ne 37.2; 55.1
de competncies
Els relatius a competncies financeres poden sser regulats per una llei
orgnica157.3
El Tribunal Constitucional hi s competent161.1.c
de normes
Les normes per a resoldrels sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.8
Hi prevalen les normes de lEstat en tot all que no s competncia
autonmica exclusiva149.3
Congrs dels Diputats
Funcions del president 64.1; 72.2; 72.3
Elecci68
Composici68.1
Dissoluci 68.4; 99.5; 115; 116.5; 168.1
Convocatria del Congrs electe68.6
El seu president presideix les sessions conjuntes de les dues cambres72.2
Pot nomenar comissions dinvestigaci76.1
Cal la majoria absoluta perqu aprovi lleis orgniques81.2
Debat i vota els decrets llei86.2
T iniciativa legislativa87.1
87

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Potestat legislativa 88; 89; 90


Autoritza a convocar un referndum92.2
Procediment de la votaci dinvestidura99
El president del Govern hi planteja la qesti de confiana 112; 114.1
Pot adoptar moci de censura 113; 114.2
Autoritza la prrroga de lestat dalarma116.2
Autoritza lestat dexcepci116.3
Declara lestat de setge116.4
No pot sser dissolt mentre hi hagi declarats els estats dalarma,
dexcepci o de setge116.5
Funcions de la seva Comissi Constitucional 151.2.2; DT 6
Proposa el nomenament de quatre membres del Tribunal
Constitucional159.1
Vegeu tamb cambres; Corts Generals; diputats

cnjuges
La llei nha de regular els drets i els deures32.2
Consell
dEstat
s lrgan consultiu suprem del Govern107
Dictamina pel que fa al control pel Govern de lexercici de les funcions
delegades a les comunitats autnomes153.b
de Ministres
Aprova els decrets62.f
Aprova els projectes de llei88
Delibera sobre el plantejament de la qesti de confiana112
Delibera sobre la dissoluci de les cambres115.1
Declara els estats dalarma i dexcepci 116.2; 116.3
Proposa de declarar lestat de setge116.4
Vegeu tamb Govern

General del Poder Judicial


Estatut i rgim dincompatibilitats122.2
Funcions122.2
Llei orgnica122.2
s lrgan de govern del poder judicial122.2
Composici122.3
88

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Proposa el nomenament del president del Tribunal Suprem123.2


s escoltat per al nomenament del fiscal general de lEstat124.4
Proposa el nomenament de dos membres del Tribunal
Constitucional159.1
consell
de govern duna comunitat autnoma
Ha dsser configurat pels estatuts dautonomia152.1
Pot interposar recurs dinconstitucionalitat162.1.a
insular
s una forma administrativa prpia de cada illa dun arxiplag141.4
obert
La llei ha de regular les condicions en qu pot sser procedent140
conservatoris de msica
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.15
consort de la reina
No pot assumir funcions constitucionals58
Pot exercir la regncia 58; 59
Constituci
s aprovada per les Corts i ratificada pel poble espanyolprembul
Reconeix el dret a lautonomia de les nacionalitats i les regions2
Els partits poltics lhan de respectar6
Les associacions empresarials i els sindicats lhan de respectar7
Les Forces Armades tenen la missi de defensar-la8.1
Els ciutadans i els poders pblics hi resten subjectes9.1
Principis jurdics que garanteix9.3
Es pot atribuir a organitzacions internacionals lexercici
de competncies que en deriven93
Cal revisar-la si es conclouen tractats internacionals amb estipulacions
que hi sn contrries95
Procediment per al cas que les comunitats autnomes
la incompleixin155.1
Empara i respecta els drets histrics dels territoris forals DA 1
Resten derogades les disposicions que shi oposen DD 3
Sha de publicar en el Boletn Oficial del Estado DF
89

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Dia dentrada en vigorDF


Vegeu tamb constitucionalitat; recurs dinconstitucionalitat; reforma
constitucional; Tribunal Constitucional

constitucionalitat
El Tribunal Constitucional la controla pel que fa a les normes amb rang
de llei153.a; 161
Vegeu tamb recurs dinconstitucionalitat; Tribunal Constitucional

consulta
popular
Lautoritzaci per a convocar-la per via de referndum s competncia
exclusiva de lEstat149.1.32
Vegeu tamb referndum

prvia
Cal que el rei la faci amb els grups poltics per a proposar un candidat
a la Presidncia del Govern99.1
consumidors
Els poders pblics nhan de garantir la defensa i la protecci51.1
Els poders pblics nhan de promoure la informaci i leducaci
i fomentar-ne lorganitzaci51.2
contractes administratius
La legislaci bsica sobre aquests s competncia exclusiva
de lEstat149.1.18
Vegeu tamb obligacions contractuals

contribucions
Les comunitats autnomes en poden disposar de prpies157.1.b
convalidaci dels decrets llei
El Congrs shi ha de pronunciar expressament86.2
convenis
collectius
La llei nha de garantir el dret37.1
entre comunitats autnomes
Shan de preveure en llurs estatuts o requereixen lautoritzaci
de les Corts145.2
90

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

internacionals
Vegeu acords internacionals; tractats internacionals

convertibilitat
Vegeu sistema monetari

convivncia
Voluntat de garantir-la democrticamentprembul
convocatria
Vegeu cambres; Congrs dels Diputats; referndum

cooperaci entre comunitats autnomes


Els acords requereixen lautoritzaci de les Corts145.2
cooperatives
Vegeu societats cooperatives

coordinaci
s un principi dactuaci de lAdministraci 103.1; 103.2
La de lAdministraci de lEstat amb ladministraci de les comunitats
autnomes lexerceix el delegat del Govern154
Corona dEspanya ttol II
Vegeu abdicaci de la Corona; Corts Generals; Joan Carles I de Borb;
matrimoni; rei; renncies a la Corona

corporacions locals
Poden establir tributs133.2
Tenen iniciativa en el procs autonmic 143.2; DT 1
Les comunitats autnomes poden assumir funcions
que shi relacionen148.1.2
correus
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.21
Corts Generals ttol III
Aproven la Constituciprembul
Designen el Defensor del Poble54
Tenen intervencions amb relaci a la Corona 57.3; 57.4; 57.5; 59.2; 59.3;
60.1; 61.1
Autoritzen el rei a declarar la guerra o a fer la pau63.3
Sn formades pel Congrs i el Senat66.1
91

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Competncies generals66.2
Controlen lacci de govern66.2
Tenen potestat legislativa 66.2; 81; 82; 83; 84; 85; 86; 87; 88; 89; 90
Sn inviolables66.3
Els seus membres no sn lligats per mandat imperatiu67.2
Reglament72.2
Adopci de decisions en determinats casos74.2
Poden fer delegacions legislatives al Govern82
Poden tramitar decrets llei com a projectes de llei86.3
Competncies relatives als tractats internacionals 93; 94; 95.2
Relacions amb el Govern ttol V
Aproven els pressupostos de lEstat134.1
Competncies amb relaci als convenis i acords de cooperaci
entre comunitats autnomes145.2
Apreciaci de la necessitat de dictar una llei dharmonitzaci150.3
Vegeu tamb cambres; Congrs dels Diputats; diputats;
senadors; Senat

cosa jutjada
Les sentncies judicials no en perden el valor per declaraci
dinconstitucionalitat duna norma161.1.a
Les sentncies del Tribunal Constitucional en tenen el valor
lendem dhaver estat publicades164.1
cossos de seguretat
Vegeu forces de seguretat

costes
La illuminaci ns competncia exclusiva de lEstat149.1.20
Vegeu tamb zona maritimoterrestre

creaci literria, artstica, cientfica i tcnica


s un dret reconegut i protegit20.1.b
credencials
La validesa de les de diputats i senadors s sotmesa al control
judicial70.2
Vegeu tamb ambaixadors
92

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

crdit
LEstat i les comunitats autnomes han destar autoritzats per llei
per a contrauren135.3
Lestabliment de les bases per a ordenar-lo s competncia exclusiva
de lEstat149.1.11
Pot sser un recurs financer de les comunitats autnomes157.1.e
creences
No es pot obligar ning a declarar-les16.2
Els poders pblics han de tenir en compte les religioses16.3
culpabilitat
Vegeu dret a no confessar-se culpable

cultura
Voluntat de promouren el progrsprembul
Els condemnats a penes de pres tenen dret a accedir-hi25.2
s promoguda pels poders pblics44.1
La joventut hi ha de participar48
Shan datendre els problemes que presenta per a la tercera edat50
Les comunitats autnomes poden assumir competncies per a
fomentar-la148.1.17
El seu servei s un deure de lEstat149.2
cultures dels pobles dEspanya
Voluntat de protegir-lesprembul

D
decisions poltiques
Les de transcendncia especial poden sser sotmeses a referndum92.1
declaraci
El detingut no pot sser obligat a fer-ne 17.3; 55
Ning no pot sser obligat a fer-ne cap contra si mateix24.2
dinconstitucionalitat
La duna llei nafecta la jurisprudncia per no el valor de cosa jutjada
de la sentncia que shi hagi basat161.1.a
T plens efectes davant tothom164.1
93

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

de guerra
Correspon de fer-la al rei63.3
de poltica general
Pot sser objecte duna qesti de confiana112
Declaraci universal de drets humans
s regla interpretativa de les normes relatives als drets i a les llibertats
constitucionals10.2
decrets
El rei expedeix els acordats en Consell de Ministres62.f
legislatius
Ttol que reben les disposicions que contenen legislaci delegada85
Vegeu tamb delegaci legislativa

llei
s la forma que prenen les disposicions legislatives provisionals que el
Govern pot dictar en cas de necessitat urgent i extraordinria86.1
No poden afectar determinades matries86.1
Han dsser sotmesos a la convalidaci o la derogaci del Congrs
en un termini de trenta dies86.2
Les Corts poden tramitar-los com a projectes de llei urgents abans
de la ratificaci86.3
defensa
s una missi de les Forces Armades8.1
s un deure dels espanyols30.1
s dirigida pel Govern97
En all que lafecta, no hi pot haver accs dels ciutadans als arxius
i als registres administratius105.b
s competncia exclusiva de lEstat149.1.4
prpia
Tothom hi t dret en el procs judicial24.2
Defensor del Poble
Una llei orgnica nha de regular la instituci54
Exercir-ne el crrec s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat
de diputats i de senadors70.1.c
s legitimat per a interposar recursos dinconstitucionalitat
i dempara162.1.a; 162.1.b
94

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

dficit estructural
No podr superar els marges establerts, si sescau, per la Uni Europea
per als seus Estats membres135.2
Una llei orgnica en fixar el mxim perms a lEstat i a les comunitats
autnomes135.2
delegaci
de facultats
LEstat en pot fer a les comunitats autnomes en matries de la seva
titularitat 150.2; 153.b
de la potestat legislativa
Les cambres la poden fer a les comissions legislatives permanents 75.2; 75.3
legislativa
Les Corts la poden fer al Govern sobre determinades matries82.1
Sha de fer mitjanant una llei de bases82.2
Condicions 82.3; 82.4; 82.5; 82.6; 83
Quan s vigent el Govern pot oposar-se a les propostes que hi siguin
contrries84
Sen fa el desplegament mitjanant decrets legislatius85
delegat
El Govern en nomena un per a dirigir lAdministraci de lEstat
en una comunitat autnoma154
delictes
Les associacions que en tinguin com a mitj o finalitat sn illegals22.2
Shi aplica el principi de legalitat25.1
En all que nafecta la indagaci, no hi pot haver accs als arxius
i als registres administratius105.b
En les funcions dindagar-los, la policia judicial depn dels jutges,
dels tribunals i del Ministeri Fiscal126
contra la seguretat de lEstat
Requisits per a acusar-ne els membres del Govern102.2
flagrants
Sn causa de poder entrar en el domicili18.2
Sn causa de poder detenir diputats o senadors71.2
poltics
Resten exclosos de lextradici13.3
95

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

delinqents
En les funcions de descobrir-los, la policia judicial depn dels jutges,
els tribunals i el Ministeri Fiscal126
dependncia jerrquica
s un principi de funcionament del Ministeri Fiscal124.2
derogaci
Sen fa de determinades lleisDD
desafectaci
de bns comunals
Ha dsser regulada per llei132.1
de bns de domini pblic
Ha dsser regulada per llei132.1
descans
Els poders pblics lhan de garantir40.2
descentralitzaci
s un principi dactuaci de lAdministraci103.1
desconcentraci
s un principi dactuaci de lAdministraci103.1
desenvolupament econmic
Els poders pblics lhan datendre130.1
LEstat el pot planificar131.1
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.13
Vegeu tamb activitat econmica; economia; planificaci econmica;
poltica econmica nacional

desequilibris econmics
Un fons de compensaci es destina a corregir els de carcter
interterritorial158.2
desocupaci
El rgim pblic de Seguretat Social ha de garantir lassistncia
i les prestacions socials suficients en aquest cas41
despesa pblica
Tothom hi ha de contribuir31.1
Ha de realitzar una assignaci equitativa dels recursos pblics31.2
96

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

El Govern pot presentar projectes de llei que augmentin les aprovades


als pressupostos generals134.5
detenci
Condicions i formes perqu sigui legal17
Possibilitat de suspensi de les condicions i formes en determinats
supsits55
Els diputats i els senadors noms poden sser-ne objecte en cas
de delicte flagrant71.2
Vegeu tamb privaci de llibertat

detinguts
Vegeu detenci

deures
Per llei es poden regular els que concerneixen els ciutadans en els casos
de risc greu, catstrofe o calamitat pblica30.4
Per llei shan destablir els que concerneixen tothom amb relaci
a la salut pblica43.2
constitucionals
La regulaci de les condicions bsiques de llur exercici s competncia
exclusiva de lEstat149.1.1
de conixer el castell
Tots els espanyols el tenen3.1
de conservar el medi ambient
Tothom el t45.1
de defensar Espanya
Els espanyols el tenen30.1
de treballar
Tots els espanyols el tenen35.1
dels cnjuges
La llei els ha de regular32.2
dels pares
Sn de prestar assistncia completa als fills39.3
fonamentals ttol I, cap. II, secc. 2
Els decrets llei no els poden afectar86.1
Els tractats que els afectin requereixen lautoritzaci prvia
de les Corts Generals94.1.c
97

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

deute
de lEstat
s competncia exclusiva daquest149.1.14
pblic
El Govern ha destar autoritzat per llei per a emetren135
LEstat i les comunitats autnomes han destar autoritzats per llei
per a emetren135.3
No podr superar el valor de referncia establert en el Tractat
de Funcionament de la Uni Europea135.3
dignitat de la persona
s fonament de lordre poltic10.1
diligncies
judicials
Shi garanteix lassistncia dadvocat al detingut17.3
policaques
Shi garanteix lassistncia dadvocat al detingut17.3
dimissi
del Govern
Es produeix quan el Congrs li nega la confiana114.1
Es produeix si el Congrs adopta una moci de censura114.2
del president del Govern
s causa de cessaci del Govern101.1
dinastia histrica
Ns legtim hereu S.M. Joan Carles I de Borb57.1
diputacions
permanents de les cambres
Poden demanar sessi extraordinria73.2
Constituci i funcions78
La del Congrs nassumeix les competncies en els estats dalarma,
dexcepci i de setge116.5
provincials
Tenen encomanat el govern i ladministraci de les provncies141.2
Tenen iniciativa en el procs autonmic 143.2; 144.c; 151.1
98

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

diputats
Causes dinelegibilitat i dincompatibilitat 67.1; 70.1
Elecci68
Durada del mandat68.4
Actes i credencials70.2
Gaudeixen dinviolabilitat71.1
Cal lautoritzaci de la cambra per a processar-los71.2
Noms poden sser detinguts per delicte flagrant71.2
Gaudeixen dimmunitat71.2
La Sala Penal del Tribunal Suprem s competent en les causes
contra ells71.3
Tenen una assignaci econmica71.4
Llur vot s personal i indelegable79.3
Sn legitimats per a interposar recurs dinconstitucionalitat162.1.a
Vegeu tamb cambres; Congrs dels Diputats; Corts Generals; credencials

discapacitats
Vegeu disminuts fsics, sensorials i psquics

discriminaci
No en pot prevaler cap entre espanyols14
No sen pot fer per ra de sexe en el treball35.1
disminuci dels ingressos
El Govern pot presentar projectes de llei que nimpliquin respecte
als pressupostos vigents134.5
Les proposicions de llei i les esmenes que en comportin requereixen
laprovaci del Govern134.6
disminuts fsics, sensorials i psquics
Els poders pblics han de dedicar-hi una poltica especial i han
demparar-ne els drets49
disposicions
administratives
La llei ha de regular laudincia dels ciutadans en el procediment
per a elaborar les que els afecten105.a
Les de les comunitats autnomes sn controlades per la jurisdicci
contenciosa administrativa153.c
99

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

de les comunitats autnomes


El Govern pot impugnar-les davant el Tribunal Constitucional161.2
La impugnaci en provoca la suspensi161.2
del Govern
Les que contenen legislaci delegada reben el ttol de decrets legislatius85
legislatives provisionals
Prenen la forma de decrets llei86.1
Vegeu tamb decrets llei

normatives amb fora de llei


El Tribunal Constitucional controla la constitucionalitat de les dictades
per les comunitats autnomes153.a
Poden sser objecte de recurs dinconstitucionalitat161.1.a; 162.1.a;
163; 164
Vegeu tamb lleis; normes

normatives de les comunitats autnomes


LEstat pot dictar lleis que estableixin els principis necessaris
per a harmonitzar-les150.3
sancionadores
Es garanteix la irretroactivitat de les no favorables o restrictives de drets
individuals9.3
dissoluci de les cambres
Vegeu cambres; Congrs dels Diputats; Senat

distincions
Correspon al rei de concedir-ne62.f
divises
Vegeu sistema monetari

divisi territorial
Per al compliment de les activitats de lEstat ho s la provncia141.1
Vegeu tamb circumscripci territorial

doble nacionalitat
Vegeu nacionalitat

domicili
s inviolable18.2
La inviolabilitat en pot restar suspesa55
100

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

domini pblic
Vegeu bns de domini pblic

dones
Tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica32.1
Els poders pblics asseguren la protecci integral de les que sn mares39.2
En la successi al tron lhome del mateix grau s preferit a la dona57.1
dret
a contreure matrimoni
Lhome i la dona el tenen amb plena igualtat jurdica32.1
a entrar i sortir dEspanya
El tenen els espanyols segons que la llei determini19
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a sser informat de lacusaci
Tothom el t24.2
a lassistncia de lletrat
Tothom el t 17.3; 24.2
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a lautonomia
Es garanteix el de les nacionalitats i les regions2
Formes dexercir-lo les nacionalitats i les regions 143; 151; DT 2
a leducaci
Vegeu educaci

a lherncia
Es reconeix, dacord amb la seva funci social 33.1; 33.2
a lhonor
s garantit 18.1; 18.4
Ha dsser respectat en lexercici dels drets dexpressi i dinformaci20.4
a la clusula de conscincia
La llei lha de regular20.1.d
T lmits en altres drets20.4
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a la defensa per lletrat
Tothom el t24.2
Vegeu tamb advocats

a la defensa prpia
Tothom el t utilitzant els mitjans probatoris pertinents24.2
101

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

a la igualtat
Implica inexistncia de discriminaci14
Els ciutadans el tenen en laccs a les funcions i als crrecs pblics23.2
Implica els mateixos drets i les mateixes obligacions arreu
del territori139.1
La regulaci bsica de les seves condicions s competncia exclusiva
de lEstat149.1.1
a la integritat fsica i moral
El t tothom i implica prohibici de la tortura i de tractes inhumans15
a la intimitat
s garantit 18.1; 18.4
Ha dsser respectat en lexercici dels drets dexpressi
i dinformaci20.4
Ha dsser respectat en laccs dels ciutadans als arxius i als registres
administratius105.b
a la llibertat
El t tota persona17.1
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a la llibertat de ctedra
Es reconeix i es protegeix20.1.c; 20.2
T lmits en altres drets20.4
a la lliure elecci de professi o ofici
Tots els espanyols el tenen35.1
a la lliure expressi
Es reconeix i es protegeix20.1.a; 20.2
T lmits en altres drets20.4
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a la lliure informaci
Es reconeix i es protegeix20.1.d; 20.2; 20.3; 20.5
T lmits en altres drets20.4
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a la lliure sindicaci
Tothom el t28.1
Vegeu tamb sindicats

a la negociaci collectiva del treball


La llei lha de garantir37.1
102

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

a la presumpci dinnocncia
Tothom el t24.2
a la producci i a la creaci literria, artstica, cientfica i tcnica
Es reconeix i es protegeix20.1.b; 20.2
T lmits en altres drets20.4
a la promoci pel treball
Tots els espanyols el tenen35.1
a la prpia imatge
s garantit18.1
Ha dsser respectat en lexercici dels drets dexpressi
i dinformaci20.4
a la propietat privada
Es reconeix, dacord amb la seva funci social 33.1; 33.2
a la protecci de la salut
Es reconeix i correspon als poders pblics de tutelar-lo 43.1; 43.2
a la seguretat
El t tota persona17.1
Pot sser susps en determinats supsits55.1
a la tutela judicial
Tothom el t24.1
Qualsevol ciutad pot invocar-lo davant els tribunals respecte
als drets fonamentals53.2
a la vida
El t tothom15
a no confessar-se culpable
Tothom el t24.2
a no declarar contra si mateix
Tothom el t24.2
a participar en els afers pblics
El tenen els ciutadans espanyols 13.2; 23.1
a un habitatge digne
Tots els espanyols el tenen i els poders pblics nhan de promoure
les condicions per a fer-lo efectiu47
a un procs pblic
Tothom el t, sense dilacions i amb garanties24.2
103

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

a una remuneraci
El condemnat que compleix pres el t25.2
Tots els espanyols el tenen35.1
al conflicte collectiu
Es reconeix als treballadors i als empresaris37.2
al jutge ordinari
Tothom el t24.2
al secret professional
La llei lha de regular20.1.d
T lmits en altres drets20.4
La llei lha de regular quan per ra daquest no sest obligat
a declarar judicialment24.2
Pot sser susps en determinats supsits55.1
al treball
El condemnat que compleix pres el t25.2
Tots els espanyols el tenen35.1
civil especial o foral
Les comunitats autnomes on nhi hagi poden conservar-lo,
modificar-lo i desenvolupar-lo149.1.8
daccedir a funcions i crrecs pblics
El tenen els ciutadans espanyols 13.2; 23.2
dasil
Ha dsser regulat per llei13.4
s competncia exclusiva de lEstat149.1.2
dassociaci
Es reconeix sota determinades condicions22
Vegeu tamb associacions

dusar el castell
El tenen tots els espanyols3.1
de circulaci
El tenen els espanyols dins el territori nacional19
Pot sser susps en determinats supsits55.1
Vegeu tamb llibertat de circulaci

de defensar Espanya
Tots els espanyols el tenen30.1
104

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

de fundaci
Es reconeix per a finalitats dinters general34
de grcia
Correspon al rei dexercir-lo62.i
s matria exclosa de la iniciativa popular87.3
Supsits dinaplicabilitat102.3
de lEstat
Prevalena i supletorietat149.3
de lliure residncia
El tenen els espanyols dins el territori nacional19
Pot sser susps en determinats supsits55.1
de manifestaci
Es reconeix com a exercici del dret de reuni21.2
Pot sser susps en determinats supsits55.1
de petici
Tots els espanyols el tenen individualment i collectivament29.1
Els membres de les Forces Armades noms el poden exercir
individualment29.2
Es pot exercir respecte a les cambres legislatives77.1
de reuni
Es reconeix sota determinades condicions21
Pot sser susps en determinats supsits55.1
de sufragi
El tenen tots els ciutadans espanyols 13.2; 23.1; 68.5
Vegeu tamb sufragi universal

de vaga
Es reconeix als treballadors28.2
Pot sser susps en determinats supsits55.1
foral
Les situacions que empara no sn perjudicades per larticle 12 DA 2
Vegeu tamb dret civil especial o foral

drets
Els particulars han dsser indemnitzats si llurs bns o drets sn
lesionats a causa del funcionament dels serveis pblics106.2
dels infants
Vegeu infants
105

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

fonamentals ttol I; cap. 2; secc. 1


Shan dinterpretar segons la Declaraci universal de drets humans10.2
El condemnat a pres en gaudeix amb determinades limitacions25.2
Vinculen tots els poders pblics53.1
Noms per llei sen pot regular lexercici53.1
Sn tutelats pel Tribunal Constitucional 53.1; 53.2; 161.1.b; 162.1.b
Qualsevol ciutad pot demanar-ne la tutela als tribunals
ordinaris 53.2; 117.4
Poden sser suspesos en determinats supsits55
Es desenvolupen per llei orgnica81.1
Els decrets llei no els poden afectar86.1
Els tractats internacionals que els afecten requereixen lautoritzaci
de les Corts Generals94.1.c
La regulaci de les condicions bsiques per a exercir-los s competncia
exclusiva de lEstat149.1.1
La reforma constitucional que els afects requeriria la dissoluci
de les Corts, immediata a laprovaci de la iniciativa168.1
Vegeu tamb suspensi de drets i llibertats; violaci de drets i llibertats

histrics
Els dels territoris forals sn emparats i respectats DA 1
humans
Voluntat de protegir-ne lexerciciprembul
Les normes sobre drets fonamentals sinterpreten segons la Declaraci
universal de drets humans i els tractats que shi refereixen10.2
duanes
Vegeu rgim duaner i aranzelari

E
economia
Voluntat de promouren el progrsprembul
de mercat
s el marc de la llibertat dempresa38
general
Les seves exigncies condicionen lexercici de la llibertat dempresa38
106

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

i finances ttol VII


Vegeu activitat econmica; desenvolupament econmic; hisenda; ordenaci
general de leconomia; planificaci econmica; poltica destabilitat
econmica; poltica econmica nacional

edat
La necessria per a contreure matrimoni ha dsser regulada
per llei32.2
Vegeu tamb majoritat; minoritat

educaci
Tothom hi t dret27.1
Objecte27.2
Els poders pblics nhan de garantir el dret27.5
Les normes bsiques sn competncia exclusiva de lEstat149.1.30
fsica
Els poders pblics lhan de fomentar43.3
sanitria
Els poders pblics lhan de fomentar43.3
eficcia
s un principi dactuaci de lAdministraci pblica103.1
de les normes jurdiques
Les regles que shi refereixen sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.8
Vegeu tamb aplicaci de les normes jurdiques

elaboraci de les lleis ttol III, cap. II


eleccions
Noms els espanyols poden participar-hi13.2
Han dsser peridiques per sufragi universal23.1
a lassemblea legislativa duna comunitat autnoma
Shan de fer per sufragi universal, amb representaci proporcional
tenint en compte les diverses zones del territori152.1
de diputats
Forma i organitzaci68
de senadors
Forma i organitzaci69
107

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

locals
Hi poden participar no-espanyols13.2
Formes140
emigraci
s competncia exclusiva de lEstat149.1.2
Vegeu tamb treballadors

empara
Vegeu recurs dempara

empresa
Sen reconeix la llibertat dins el marc de leconomia de mercat38
En pot sser acordada la intervenci128.2
Els poders pblics hi han de promoure les formes
de participaci129.2
empresaris
Participen en la negociaci collectiva del treball37.1
Sen reconeix el dret a adoptar mesures de conflicte collectiu37.2
El dret de conflicte collectiu pot sser susps en determinats
supsits55.1
energia elctrica
Competncies que hi t lEstat149.1.22
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies149.1.22
Vegeu tamb rgim miner i energtic

ensenyament
Sen reconeix la llibertat27.1
El bsic s obligatori i gratut27.4
Vegeu tamb educaci

ensenyes de les comunitats autnomes


Els estatuts en poden reconixer de prpies4.2
equilibri
del desenvolupament sectorial i regional
LEstat pot fer-lo per llei131.1
econmic
LEstat ha de vetllar perqu sestableixi entre les diverses parts
del territori138.1
108

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

error judicial
Els danys que aquest causi donen dret a indemnitzaci121
escorcoll domiciliari
No es pot fer sense consentiment del titular o sense resoluci
judicial18.2
Es pot fer sense els requisits establerts en determinats casos
i supsits 18.2; 55
Esglsia catlica
Els poders pblics hi mantenen relacions de cooperaci16.3
Vegeu tamb confessions religioses

esmenes
El Govern pot oposar-shi si sn contrries a una delegaci
legislativa84
El Senat pot introduir-ne en un projecte de llei aprovat
pel Congrs 90.2; 90.3
Les Corts Generals poden fer-ne als pressupostos generals
de lEstat134.1
Les que comporten augment de crdits o disminuci dingressos
pressupostaris requereixen la conformitat del Govern134.6
No poden tenir per objecte els crdits per al pagament del deute
pblic135.2
espai aeri
s competncia exclusiva de lEstat149.1.20
espais forestals
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.8
La legislaci bsica sobre aquests s competncia exclusiva
de lEstat149.1.23
Vegeu tamb aprofitaments forestals

Espanya
s un Estat social i democrtic de dret1.1
La seva sobirania i independncia s garantida per les Forces
Armades8.1
Vegeu tamb bandera dEspanya; cultures dels pobles dEspanya;
Estat espanyol; modalitats lingstiques dEspanya; naci espanyola;
poble espanyol; pobles dEspanya
109

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

especulaci del sl
Els poders pblics lhan dimpedir47
esport
Els poders pblics lhan de fomentar43.3
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la promoci
daquest148.1.19
estabilitat econmica
Vegeu poltica destabilitat econmica

establiment
Vegeu llibertat destabliment

estadstica
La que t finalitats estatals s competncia exclusiva de lEstat149.1.31
Estat
de dret
Voluntat de consolidar-ne unprembul
espanyol
Valors superiors del seu ordenament jurdic1.1
La seva forma poltica s la monarquia parlamentria1.3
La seva llengua oficial s la castellana3.1
La seva capital s la vila de Madrid5
La seva defensa s causa dexcepci de laccs dels ciutadans als arxius
i als registres administratius105.b
social i democrtic de dret
Espanya shi constitueix1.1
estat
dalarma
s regulat per llei orgnica116.1
s declarat pel Govern116.2
Durant la seva vigncia el Congrs no pot sser dissolt116.5
No modifica el principi de responsabilitat del Govern116.6
Durant la seva vigncia no es pot iniciar la reforma constitucional169
dexcepci
Pot sser causa de suspensi de determinats drets55.1
s regulat per llei orgnica116.1
110

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

s declarat pel Govern amb autoritzaci del Congrs116.3


Durant la seva vigncia el Congrs no pot sser dissolt116.5
No modifica el principi de responsabilitat del Govern116.6
Durant la seva vigncia no es pot iniciar la reforma constitucional169
de setge
Pot sser causa de suspensi de determinats drets55.1
s regulat per llei orgnica116.1
s declarat pel Congrs a proposta exclusiva del Govern116.4
Durant la seva vigncia el Congrs no pot sser dissolt116.5
No modifica el principi de responsabilitat del Govern116.6
Durant la seva vigncia no es pot iniciar la reforma constitucional169
Estatut
dautonomia
Estableix les llenges oficials de la comunitat autnoma3.2
Pot reconixer la bandera de la comunitat autnoma4.2
Saprova per llei orgnica81.1
No pot implicar privilegis respecte a altres comunitats autnomes138.2
Procediments delaboraci 143; 144; 146; 151; DT 2; DT 6
Pot preveure els requisits dels convenis amb altres comunitats
autnomes145.2
s la norma institucional bsica de la comunitat autnoma147.1
Conceptes que ha de fer constar147.2
Reforma 147.3; 148.2; 152.2
Quan s aprovat pel procediment especial de larticle 151, ha destablir
una organitzaci autonmica basada en unes institucions
determinades152.1
Pot establir circumscripcions territorials prpies152.3
El rgim foral sactualitza dins el seu marc DA 1
Ordena les audincies territorials en lmbit de la comunitat
autnoma DA 4
Vegeu tamb comunitats autnomes

del personal de les Corts Generals


El regulen les cambres de com acord72.1
dels treballadors
La llei nha de regular un35.2
111

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

estrangeria
s matria de la competncia exclusiva de lEstat149.1.2
estrangers
Poden gaudir de doble nacionalitat en cas que hi hagi un tractat
concertat11.3
Gaudeixen de les llibertats pbliques13.1
No tenen dret de sufragi, excepte en supsits determinats13.2
Poden sser objecte dextradici en determinades condicions13.3
Poden gaudir del dret dasil en la forma que la llei estableix13.4
Vegeu tamb estrangeria

excepci
Vegeu estat dexcepci; tribunals dexcepci

execuci
Vegeu competncies dexecuci

exercici de les llibertats i els drets fonamentals


Noms es pot regular per llei53.1
Exrcit
de lAire
s un constituent de les Forces Armades8.1
de Terra
s un constituent de les Forces Armades8.1
Vegeu tamb Forces Armades

explosius
Llur rgim de producci, comer, tinena i s s competncia exclusiva
de lEstat149.1.26
expropiaci forosa
No pot fer-se sin per causa dutilitat pblica o dinters social,
dacord amb les lleis33.3
La seva legislaci s competncia exclusiva de lEstat149.1.18
extradici
Noms es concedeix en compliment dun tractat o de la llei13.3
En resten exclosos els delictes poltics13.3
112

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

F
famlia
Sen garanteix la intimitat18.1
La remuneraci en el treball ha dsser suficient per a satisfer-ne
les necessitats35.1
Els poders pblics nhan dassegurar la protecci social, econmica
i jurdica39.1
Vegeu tamb dones; fills; pares

reial
El rei percep dels pressupostos una quantitat per a sostenir-la65.1
federaci de comunitats autnomes
s prohibida145.1
feina
Vegeu desocupaci; dret al treball

ferrocarrils
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.5
Competncies que hi t lEstat149.1.21
fidelitat al rei
El prncep hereu i el regent han de prestar-ne jurament61.2
filiaci
No pot sser causa de desigualtat davant la llei39.2
Vegeu tamb fills; pares

fills
Han de rebre la formaci religiosa i moral volguda pels pares27.3
Sn iguals davant la llei amb independncia de la filiaci39.2
Els poders pblics nasseguren la protecci integral39.2
Els pares han de prestar-los assistncia completa39.3
Vegeu tamb alumnes; paternitat

finances ttol VII


Vegeu deute pblic; hisenda; pressupostos generals de lEstat;
recursos financers; Tribunal de Comptes; tributs
113

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

fires interiors
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.12
fiscal general de lEstat
s nomenat pel rei a proposta del Govern124.4
Vegeu tamb Ministeri Fiscal

fiscals
sser-ho s causa dinelegibilitat i incompatibilitat de diputats
i de senadors70.1.d
No poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics
ni a sindicats127.1
La llei ha destablir les condicions de llur associaci
professional127.1
Poden sser nomenats membres del Tribunal
Constitucional159.2
fons de compensaci
Se nha de constituir un per a corregir els desequilibris econmics
interterritorials i sser distribut entre les comunitats
autnomes158.2
fonts del dret
Fer-ne la determinaci s competncia exclusiva de lEstat149.1.8
fora major
Pot eximir dindemnitzaci per les lesions causades pels serveis
pblics106.2
Forces Armades
Forces que les constitueixen8.1
Missi8.1
Una llei orgnica nha de regular les bases dorganitzaci8.2
La llei pot limitar o exceptuar el dret a sindicar-se de llurs
membres28.1
Llurs membres noms poden exercir el dret de petici
individualment29.2
En correspon al rei el comandament suprem62.h
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.4
Vegeu tamb militar
114

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

forces de seguretat
La llei pot limitar o exceptuar el dret de sindicar-se de llurs membres28.1
sser-ne membre s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat
de diputats i de senadors70.1.e
Missi104.1
Una llei orgnica nha de determinar les funcions, els principis bsics
dactuaci i els estatuts104.2
Vegeu tamb policia; seguretat pblica

forests
Vegeu aprofitaments forestals; espais forestals

forma poltica de lEstat


s la Monarquia parlamentria1.3
formaci
professional
Ha dsser garantida pels poders pblics40.2
religiosa i moral
Ha dsser garantida pels poders pblics dacord amb les conviccions
dels pares27.3
funci
executiva
Lexerceix el Govern97
pblica
La llei nha de regular laccs dacord amb determinats principis
i condicions103.3
funcionaris pblics
La llei ha de regular les peculiaritats de llur dret de sindicaci 28.1; 103.3
La llei nha de regular lestatut, laccs a la funci pblica, el sistema
dincompatibilitats i les garanties dimparcialitat103.3
Les bases de llur rgim estatutari sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.18
Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional, si sn
juristes159.2
fundacions
Vegeu dret de fundaci
115

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

G
garanties
Hi han dsser totes en el procs judicial24.2
La llei que reguli el dret de vaga ha destablir les que calguin
per a assegurar els serveis essencials a la comunitat 28.2; 37.2
La llei ha de regular amb les que calguin lobjecci de conscincia30.2
La del compliment dels tractats que atribueixin a instncies
internacionals competncies constitucionals correspon a les Corts
o al Govern, segons els casos93
Les dimparcialitat dels funcionaris han dsser regulades per
la llei103.3
Nhi ha dhaver, quan sigui procedent, daudincia de linteressat
en els actes administratius105.c
La llei nofereix en les causes de remoci, suspensi, trasllat i jubilaci
de jutges i magistrats117.2
La de qualsevol dret pot sser causa que la llei atribueixi funcions
als jutjats i als tribunals117.4
La dun nivell mnim de prestaci dels serveis pblics fonamentals pot
determinar assignacions a les comunitats autnomes
en els pressupostos generals de lEstat158.1
constitucionals
Noms en aquest ordre el Tribunal Suprem no s lrgan jurisdiccional
superior123.1
Vegeu tamb Tribunal Constitucional

de les llibertats i els drets fonamentals ttol I, captol 4


Vegeu drets fonamentals; garanties explicitades en la Constituci; llibertats
fonamentals; tutela de drets i llibertats; recurs dempara

explicitades en la Constituci
Es garanteix (o sassegura):
El dret a lautonomia de les nacionalitats i les regions que integren
la naci espanyola2
La solidaritat entre totes les nacionalitats i les regions que integren
la naci espanyola 2; 138.1
El principi de legalitat9.3
La jerarquia normativa9.3
116

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

La publicitat de les normes9.3


La irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables
o restrictives dels drets individuals9.3
La seguretat jurdica9.3
La responsabilitat dels poders pblics9.3
La interdicci de larbitrarietat dels poders pblics9.3
La llibertat ideolgica dels individus i de les comunitats16.1
La llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats16.1
Lassistncia dadvocat al detingut17.3
El dret a lhonor 18.1; 18.4
El dret a la intimitat personal i familiar 18.1; 18.4
El dret a la prpia imatge18.1
El secret de les comunicacions, especialment de les postals, telegrfiques
i telefniques18.3
Laccs als mitjans pblics de comunicaci social dels grups socials
i poltics significatius20.3
El dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin formaci religiosa
i moral dacord amb les seves conviccions27.3
El dret de tothom a leducaci27.5
El dret a la negociaci collectiva del treball37.1
Lexercici de la llibertat dempresa38
La defensa de la productivitat38
La protecci social, econmica i jurdica de la famlia39.1
La protecci integral dels fills39.2
La formaci i la readaptaci professionals40.2
El descans laboral necessari40.2
La conservaci del patrimoni histric, cultural i artstic dels pobles
dEspanya i dels bns que lintegren46
La suficincia econmica durant la tercera edat50
La defensa dels consumidors i dels usuaris51.1
Lautonomia dels municipis140
Un tractament com dels administrats davant les administracions
pbliques149.1.18
Govern ttol IV
Nomenament dels seus membres62.e; 100
Nomenament del seu president62.d; 64.1; 99; 114.2
117

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

sser-ne membre no s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat


de diputats i de senadors70.1.b
Les Corts li poden fer delegaci legislativa 82; 83; 84; 85
Pot dictar decrets llei86
T iniciativa legislativa87.1
Aprova projectes de llei88
Competncies que li corresponen en matria de tractats
internacionals 93; 95.2
Funcions97
Composici98.1
La llei ha de regular lestatut i les incompatibilitats dels seus
membres98.4
Vot dinvestidura del seu president99
Cessaci 101.1; 114
Continua en funcions fins a la presa de possessi del nou Govern101.2
Es pot exigir responsabilitat criminal als seus membres102
Respon solidriament davant el Congrs dels Diputats de la seva gesti
poltica 108; 116.6
Compareix davant les cambres i les seves comissions110
s sotms a interpellacions i a preguntes111
Una qesti de confiana ha dsser objecte de la seva deliberaci
prvia112
Pot sser sotms a la moci de censura 113; 114.2
Si perd la confiana parlamentria ha de presentar la dimissi al rei114
Declara els estats dalarma i dexcepci 116.2; 116.3
Proposa al Congrs la declaraci destat de setge116.4
Elabora els projectes de planificaci131.2
Elabora els pressupostos134
Convoca assemblea de parlamentaris per a elaborar els projectes
destatut dautonomia151.2.1
Controla lexercici de funcions delegades als rgans de les comunitats
autnomes153.b
Nomena un delegat per a dirigir lAdministraci de lEstat en el territori
de les comunitats autnomes154
Pot adoptar mesures en cas que les comunitats autnomes incompleixin
les seves obligacions155
118

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Proposa el nomenament de dos membres del Tribunal


Constitucional159.1
Pot impugnar disposicions de les comunitats autnomes161.2
Vegeu tamb membres del Govern; president del Govern

grcia
Vegeu dret de grcia

gratutat
de lensenyament bsic 27.4
de la justcia119
gravacions
Noms poden sser segrestades per resoluci judicial20.5
La garantia judicial per al segrest pot sser suspesa en determinats
supsits55.1
grups
parlamentaris
Componen les diputacions permanents de les cambres en proporci
a llur importncia numrica78.1
Vegeu tamb grups poltics

poltics
Tenen accs als mitjans de comunicaci social20.3
Els que tenen representaci parlamentria sn consultats pel rei abans
de proposar un candidat a la Presidncia del Govern99.1
Vegeu tamb partits poltics

socials
Tenen accs als mitjans de comunicaci20.3
guerra
Correspon al rei de fer-ne la declaraci63.3
En temps de guerra es pot disposar la pena de mort15
En temps de guerra no es pot iniciar la reforma constitucional169
Guipscoa
Resta derogada la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que la pugui
afectar DD 2
119

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

H
habeas corpus
La llei nha de regular un procediment per a tota persona detinguda
illegalment17.4
Pot restar susps en determinats supsits55.1
habitatge
Tots els espanyols hi tenen dret47
Se nhan datendre els problemes especfics dels ciutadans durant
la tercera edat50
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.3
harmonitzaci
de les disposicions normatives de les comunitats autnomes
LEstat pot dictar lleis que nestableixin els principis necessaris150.3
de textos legals
La pot fer el Govern si ha estat especificada en la delegaci
legislativa82.5
del desenvolupament regional i sectorial
LEstat pot fer-la mitjanant llei131.1
herncia
Vegeu dret a lherncia

higiene
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.21
en el treball
Els poders pblics han de vetllar perqu nhi hagi40.2
hisenda
estatal
Les finances de les comunitats autnomes shi han
de coordinar156.1
general
s competncia exclusiva de lEstat149.1.14
local
Recursos de qu es nodreixen142
120

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

pblica
Els tractats internacionals que la poden afectar requereixen
lautoritzaci prvia de les Corts94.1.d
Vegeu tamb Tribunal de Comptes

homes
Tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica32.1
En la successi al tron lhome del mateix grau s preferit a la dona57.1
homologaci
de ttols acadmics i professionals
Fer-ne la regulaci s competncia exclusiva de lEstat149.1.30
del sistema educatiu
Els poders pblics lhan de fer per a garantir el compliment
de les lleis27.8
honors
Correspon al rei de concedir-ne62.f
Vegeu tamb dret a lhonor; tribunals dhonor

hora oficial
Fer-ne la determinaci s competncia exclusiva de lEstat149.1.12

I
idees
Es reconeix el dret a expressar-les i difondre-les lliurement20.1.a
ideologia
Vegeu llibertat ideolgica

igualtat
s un valor superior de lordenament jurdic1.1
Correspon als poders pblics de promoure-la9.2
Tots els espanyols en tenen davant la llei14
s un principi inspirador del sistema tributari31.1
Els fills en tenen davant la llei39.2
Tots els espanyols en tenen quant a drets i obligacions139.1
Vegeu tamb dret a la igualtat
121

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

illes
Sn circumscripci electoral per al Senat69.3
Tenen administraci prpia en forma de cabildo o consell141.4
Tenen iniciativa en el procs autonmic143.2
Vegeu tamb arxiplag canari

illuminaci de costes
s competncia exclusiva de lEstat149.1.20
immigraci
s competncia exclusiva de lEstat149.1.2
immunitat
Els diputats i els senadors en gaudeixen71.2
imparcialitat
La llei ha de regular les garanties per a la dels funcionaris pblics103.3
s un principi de funcionament del Ministeri Fiscal124.2
impostos
Constitueixen recursos de les comunitats autnomes157.1.a; 157.1.b
Vegeu tamb tributs; sistema tributari

imprescriptibilitat
s un principi del rgim jurdic dels bns de domini pblic
i comunals132.1
impugnaci
El Govern pot fer-ne a les disposicions de les comunitats
autnomes161.2
inalienabilitat
s un principi del rgim jurdic dels bns de domini pblic
i comunals132.1
inamovibilitat
Els jutges i els magistrats en gaudeixen 117.1; 117.2
Els membres del Tribunal de Comptes en gaudeixen136.3
Els membres del Tribunal Constitucional en gaudeixen159.5
incompatibilitats
La tutela reial en t amb qualsevol crrec poltic60.2
La llei determina la dels membres de les cambres 67.1; 70.1
122

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

La llei regula la dels membres del Govern 98.3; 98.4


La llei regula la dels funcionaris pblics103.3
La llei estableix la dels membres del Consell General
del Poder Judicial122.2
La llei estableix la dels jutges, magistrats i fiscals 127.1; 127.2
Els membres del Tribunal de Comptes resten sotmesos a les mateixes
que els jutges136.3
Els membres del Tribunal Constitucional en sn afectats159.4
incompliment dobligacions
El Govern pot prendre mesures per a evitar el de les prpies
de les comunitats autnomes155
inconstitucionalitat
Vegeu recurs dinconstitucionalitat

inculpaci
Els diputats i els senadors no en poden sser objecte sense lautoritzaci
prvia de la cambra respectiva71.2
indefensi
No nhi pot haver en lexercici dels drets i dels interessos legtims24.1
indemnitzaci
Correspon a qui s privat dels seus bns i dels seus drets33.3
Hi t dret qui per causa del funcionament dels serveis pblics rep
una lesi en els seus bns i drets106.2
Lerror judicial o el funcionament anormal de lAdministraci
hi dna dret121
independncia
Els jutges i els magistrats en gaudeixen 117.1; 117.2
El Ministeri Fiscal vetlla per la dels tribunals124.1
La llei assegura la dels membres del poder judicial127.2
Els membres del Tribunal de Comptes en gaudeixen136.3
Els membres del Tribunal Constitucional en gaudeixen159.5
dEspanya
Les Forces Armades la garanteixen8.1
indult general
La llei no el pot autoritzar62.i
Vegeu tamb dret de grcia
123

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

inelegibilitat
La llei electoral determina les causes de la dels diputats
i els senadors70.1
inembargabilitat
s un principi del rgim jurdic dels bns de domini pblic
i comunals132.1
infants
Llur protecci pot limitar les llibertats dexpressi i dinformaci20.4
Gaudeixen de la protecci prevista en els acords internacionals
que vetllen per llurs drets39.4
Vegeu tamb fills

informaci
Vegeu dret a sser informat de lacusaci; dret a la lliure informaci

informtica
La llei nha de limitar ls per a garantir el dret a lhonor
i a la intimitat18.4
ingressos
Els del sector pblic estatal shan dincloure en els pressupostos generals
de lEstat134.2
Les comunitats autnomes participen en els de lEstat157.1.a
Les comunitats autnomes en tenen de dret privat157.1.d
Vegeu disminuci dels ingressos

inhabilitaci
Les Corts Generals poden reconixer la del rei59.2
iniciativa
del procs autonmic
Correspon a les diputacions o a lrgan interinsular interessats
i als dos teros dels municipis 143.2; DT 3
Si no rex no es pot repetir fins passats cinc anys143.3
Les Corts poden substituir la de les corporacions locals per motiu
dinters nacional144.c
La que sigui acordada per les diputacions, les tres quartes parts dels
municipis de cada provncia i ratificada per referndum permet
dobviar el termini de cinc anys per a ampliar competncies151.1
124

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

En els territoris amb autonomia provisional, correspon a llurs rgans


collegiats superiors DT 1
La que sigui acordada pels rgans collegiats superiors preautonmics
dels territoris que en el passat haguessin plebiscitat estatuts permet
dobviar el termini de cinc anys per a ampliar competncies DT 2
En el cas de Navarra als efectes de la seva incorporaci al rgim
autonmic basc, correspon a lrgan foral competent DT 4
En els casos de Ceuta i de Melilla, correspon als ajuntaments
respectius DT 5
legislativa
En les Corts, correspon al Govern, al Congrs, al Senat i a les assemblees
de les comunitats autnomes 87.1; 87.2
La del Govern ha dsser aprovada pel Consell de Ministres88
La prioritat de la del Govern no ha dimpedir les altres que hi ha
regulades89.1
legislativa popular
Una llei orgnica nha de regular les formes i els requisits87.3
pblica
Es reconeix en lactivitat econmica128.2
innocncia
Vegeu dret a la presumpci dinnocncia

inspecci
Els poders pblics han dexercir la del sistema educatiu27.8
installacions elctriques
Autoritzar-les s competncia exclusiva de lEstat si laprofitament
o el transport de lenergia afecta una altra comunitat
autnoma149.1.22
institucions
Voluntat de protegir les dels pobles dEspanyaprembul
autnomes
Els estatuts dautonomia han de fer-ne constar la denominaci,
lorganitzaci i la seu147.2.c
Els estatuts aprovats pel procediment de larticle 151 han destablir-ne
unes de determinades152.1
125

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Les comunitats autnomes poden assumir competncies


en lorganitzaci de les prpies148.1.1
bsiques de lEstat
Els decrets llei no poden afectar-ne lordenament86.1
instruccions
El Govern en pot donar a totes les autoritats de la comunitat
autnoma a la qual calgui obligar al compliment fors
de les seves obligacions155.2
instruments pblics
Lordenaci daquests s competncia exclusiva de lEstat149.1.8
integritat
fsica i moral
Tothom hi t dret15
territorial
Les Forces Armades defensen la dEspanya8.1
Les Corts Generals han dautoritzar els tractats o convenis
que lafectin94.1.c
inters
general
Ha dinformar lexercici del dret de fundaci34.1
Els poders pblics promouran la cincia i la investigaci cientfica
per afavorir-lo44.2
La utilitzaci del sl lha de respectar47
LAdministraci pblica el serveix103.1
La riquesa del pas hi resta subordinada128.1
Es pot acordar la intervenci dempreses quan aquest
ho exigeixi128.2
Es poden dictar lleis dharmonitzaci entre comunitats autnomes
quan aquest ho demani150.3
El Govern pot adoptar mesures si les comunitats autnomes atempten
contra el dEspanya155.1
legtim
Tothom t dret a la tutela judicial en lexercici dels seus drets i interessos
legtims24.1
Qui ninvoqui un t legitimitat per a interposar recurs dempara162.1.b
126

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

nacional
Pel seu motiu les Corts Generals poden adoptar procediments especfics
per a la constituci duna comunitat autnoma144
pblic
Per a aclarir-ne qualsevol afer es poden nomenar comissions
dinvestigaci76.1
El Ministeri Fiscal el defensa124.1
social
Pot sser causa justificada dexpropiaci33.3
El Ministeri Fiscal el defensa124.1
interessats
Vegeu audincia; Ministeri Fiscal; participaci

interpellacions
El Govern hi resta sotms111
intervenci
dempreses
Es pot acordar quan ho exigeixi linters general128.2
judicial
Cal que nhi hagi en els casos de suspensi de drets fonamentals55.2
intimitat
Vegeu dret a la intimitat

investidura del president del Govern


Vegeu candidat a president del Govern; president del Govern

investigaci
Vegeu comissions dinvestigaci

cientfica i tcnica
Els poders pblics la promouen44.2
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.17
El foment i la coordinaci general sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.15
inviolabilitat
s inherent als drets de les persones10.1
El domicili en t 18.2; 55
127

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

La del domicili pot sser suspesa en determinats supsits 55.1; 55.2


La persona del rei en t56.3
Les Corts Generals en tenen66.3
Els diputats i els senadors en gaudeixen71.1
irretroactivitat
Es garanteix la de les disposicions sancionadores no favorables
o restrictives dels drets individuals9.3
Les lleis de base no poden facultar per a dictar normes amb aquest
carcter83.b

J
jerarquia
s un principi dactuaci de lAdministraci pblica103.1
normativa
Es garanteix9.3
Joan Carles I de Borb
La Corona dEspanya s hereditria en els seus successors57.1
s legtim hereu de la dinastia histrica57.1
Vegeu tamb rei

jornada laboral
Els poders pblics lhan de limitar per a garantir el descans40.2
joventut
La protecci daquesta s lmit de les llibertats dexpressi
i dinformaci20.4
Se nha de promoure la participaci en el desenvolupament poltic,
social, econmic i cultural48
juntes electorals
Vegeu membres de les juntes electorals

jurament
El rei en presta en sser proclamat davant les Corts Generals61.1
El prncep hereu en presta en aconseguir la majoria dedat61.2
El regent en presta en fer-se crrec de les seves funcions61.2
128

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

jurat
s la instituci per mitj de la qual els ciutadans poden participar
en lAdministraci de justcia125
jurisdicci
El Tribunal Suprem en t a tot Espanya123.1
El Tribunal de Comptes, sens perjudici de la que t, ha de trametre
un informe anual a les Corts Generals136.2
Sens perjudici de la que correspon al Tribunal Suprem, els tribunals
superiors de justcia culminen lorganitzaci judicial de cada
comunitat autnoma152.1
El Tribunal Constitucional en t a tot el territori espanyol161.1
contenciosa administrativa
Controla lactivitat administrativa i reglamentria dels rgans
de les comunitats autnomes153.c
militar
La llei nha de regular lexercici117.5
ordinria
Els principis rectors de la poltica social i econmica noms poden sser
allegats davant seu dacord amb el que disposin les lleis que els
desenvolupen53.3
jurisprudncia
s afectada per les sentncies del Tribunal Constitucional161.1.a
juristes
Ho han dsser els qui sn elegits membres del Consell General
del Poder Judicial122.3
Ho han dsser els qui sn nomenats membres del Tribunal
Constitucional159.2
justcia
Desig destablir-laprembul
s un valor superior de lordenament jurdic1.1
s administrada en nom del rei per jutges i magistrats117.1
s gratuta119
El Ministeri Fiscal nha de promoure lacci124.1
Vegeu tamb Administraci de justcia; jutges; jutjats;
procediment judicial; tribunals
129

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

jutges
Tothom t dret a obtenir-ne la tutela24.1
Tothom t dret a lordinari24.2
sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats
i de senadors70.1.d
Administren la justcia en nom del rei117.1
Sn independents i inamovibles 117.1; 117.2
Cal complir-ne les sentncies i prestar-los la collaboraci
que requereixin118
Una llei orgnica nha de determinar lestatut jurdic122.1
Poden sser nomenats membres del Consell General del Poder
Judicial122.3
La policia judicial en depn126
No poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits
poltics127.1
La llei nha destablir el sistema dassociaci professional127.1
La llei nha destablir el rgim dincompatibilitats127.2
Vegeu tamb intervenci judicial; magistrats

jutjats
Funcions 117.3; 117.4
Constituci, funcionament i govern122.1
Organitzaci en lmbit territorial de les comunitats
autnomes 152.1; DA 4
Vegeu tamb tribunals

L
legalitat
Els tribunals controlen la de lactuaci administrativa106.1
El Ministeri Fiscal t la missi de defensar-la124.1
Vegeu tamb principi de legalitat

legislaci
bsica
La de la Seguretat Social s competncia exclusiva de lEstat149.1.17
130

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

La de contractes i concessions administratives s competncia exclusiva


de lEstat149.1.18
La daprofitaments forestals s competncia exclusiva
de lEstat149.1.23
La despais forestals s competncia exclusiva de lEstat149.1.23
La de protecci del medi ambient s competncia exclusiva
de lEstat149.1.23
La de vies ramaderes s competncia exclusiva de lEstat149.1.23
Vegeu tamb bases; normes

civil
s competncia exclusiva de lEstat149.1.8
Les comunitats autnomes hi tenen competncia pel que fa a la
conservaci, la modificaci i el desenvolupament de llur dret civil,
foral o especial149.1.8
delegada
Vegeu delegaci legislativa

electoral
Estableix la forma de realitzaci de les eleccions de diputats
al Congrs68.1
Estableix la forma de realitzaci de les eleccions de senadors69.2
La que estableix el rgim electoral general t el carcter
dorgnica81.1
Si es refereix al dret electoral general no pot sser afectada
per un decret llei86.1
Estableix la forma de realitzaci de les eleccions de regidors
municipals140
laboral
s competncia exclusiva de lEstat149.1.7
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies
dexecuci149.1.7
mercantil
s competncia exclusiva de lEstat149.1.6
penal
s competncia exclusiva de lEstat149.1.6
131

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

penitenciria
s competncia exclusiva de lEstat149.1.6
processal
s competncia exclusiva de lEstat sens perjudici de les especialitats
derivades del dret de les comunitats autnomes149.1.6
legitimaci
davant el Tribunal Constitucional
Per a impugnar les disposicions i les resolucions de les comunitats
autnomes161.2
Per a interposar recursos dempara162.1.b
Per a interposar recursos dinconstitucionalitat162.1.a
Per a plantejar les qestions dinconstitucionalitat163
dinstica57.1
lesions
Sha dindemnitzar els particulars si en pateixen a causa dels serveis
pblics106.2
literatura
Vegeu creaci literria, artstica, cientfica i tcnica

lleis
Voluntat dassegurar-ne limperiprembul
El respecte a la llei s fonament de lordre poltic10.1
Elaboraci ttol III, cap. 2
Els tractats o convenis que impliquin modificaci o derogaci dalguna
requereixen lautoritzaci prvia de les Corts94.1.e
LEstat en pot dictar per a harmonitzar les disposicions normatives
de les comunitats autnomes150.3
Vegeu tamb constitucionalitat; derogaci; disposicions normatives amb fora
de llei; legislaci electoral

de bases
No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives
permanents75.3
La delegaci legislativa al Govern sha datorgar per mitj duna daquestes
quan es tracta de formar textos articulats 82.2; 82.4; 82.6; 83
132

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

marc
Mitjanant aquestes les Corts Generals delimiten la facultat legislativa
atribuda a les comunitats autnomes en matries de competncia
estatal150.1
orgniques
Nhi ha dhaver una per a regular bases de lorganitzaci militar8.2
Nhi ha dhaver una per a regular la instituci del Defensor
del Poble54
Nhi pot haver una que estableixi la suspensi de determinats drets
fonamentals en relaci amb el terrorisme55.2
Una daquestes ha de resoldre els dubtes sobre lordre de successi
a la Corona57.5
No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives
permanents75.3
Tenen aquest carcter les relatives als drets fonamentals i a les llibertats
pbliques81.1
Tenen aquest carcter les que aproven els estatuts dautonomia81.1
Tenen aquest carcter les que aproven el rgim electoral general81.1
Noms poden tenir aquest carcter les que determina
la Constituci81.1
Noms poden sser aprovades, modificades o derogades per majoria
absoluta del Congrs81.2
Nhi ha dhaver una per a regular la iniciativa popular87.3
Nhi ha dhaver una per a regular les formes de referndum 92.3; 151.1
Els tractats que impliquen atribuci a una instncia internacional
de competncies constitucionals cal que siguin autoritzats
mitjanant una daquestes93
Nhi ha dhaver una per a determinar les funcions, lactuaci
i els estatuts de les forces de seguretat104.2
Nhi ha dhaver una per a regular la composici i la competncia
del Consell dEstat107
Nhi ha dhaver una per a regular els estats dalarma, dexcepci
i de setge116.1
La del poder judicial ha de determinar el rgim dels jutjats
i dels tribunals i lestatut dels jutges i dels magistrats122.1
133

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Nhi ha dhaver una per a regular el Tribunal de Comptes136.4


Qualsevol alteraci de lmits provincials cal que sigui aprovada
mitjanant una daquestes141.1
Les intervencions de les Corts en determinades iniciatives autonmiques
per motiu dinters nacional shan de fer mitjanant una
daquestes 144; DT 5
Laprovaci per les Corts de la reforma dels estatuts sha de fer
mitjanant una daquestes147.3
Nhi ha dhaver una per a establir els termes de les facultats de les
comunitats autnomes amb relaci a les policies locals148.1.22
Nhi ha dhaver una per a establir el marc a qu shan de cenyir
les policies autonmiques149.1.29
La transferncia o la delegaci de facultats a les comunitats autnomes
en matries de titularitat estatal sha de fer mitjanant una
daquestes150.2
Lorganitzaci de les demarcacions judicials de les comunitats
autnomes ha de respectar la del poder judicial 152.1; DA 4
Nhi pot haver una per a regular lexercici de competncies financeres
de les comunitats autnomes i la collaboraci financera entre
aquestes i lEstat157.3
Nhi ha dhaver una per a regular el Tribunal Constitucional 162.2; 165
llenges espanyoles
Voluntat de protegir-lesprembul
El castell s loficial de lEstat3.1
Les altres que la castellana sn tamb oficials en les respectives
comunitats autnomes3.2
Llur riquesa s un patrimoni cultural objecte despecial respecte
i protecci3.3
La llei nha de garantir el respecte en els mitjans de comunicaci
social20.3
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en el foment
de lensenyament de llurs llenges148.1.17
La Constituci hi ha dsser publicada en el Boletn Oficial
del EstadoDF
134

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

lletrats
Vegeu advocats

lleure
Els poders pblics nhan de facilitar la utilitzaci adequada43.3
Shan datendre els problemes que presenta per a la tercera edat50
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en la promoci148.1.19
llibertat
Desig destablir-laprembul
s un valor superior de lordenament jurdic1.1
Vegeu tamb dret a la llibertat

delecci de professi o ofici


Vegeu dret a la lliure elecci de professi o ofici

dempresa
Es reconeix dins el marc de leconomia de mercat38
densenyament
Es reconeix27.1
Vegeu tamb educaci

destabliment
Cap autoritat no pot obstaculitzar la de les persones a tot el territori
espanyol139.2
dexpressi
Vegeu dret a la lliure expressi

de ctedra
Vegeu dret a la llibertat de ctedra

de circulaci
Cap autoritat no pot obstaculitzar la de les persones i els bns per tot
el territori espanyol139.2
Les comunitats autnomes no poden adoptar mesures tributries
que obstaculitzin la de mercaderies o de serveis157.2
Vegeu tamb dret de circulaci

de crear centres docents


Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques27.6
135

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

de culte
Es garanteix16.1
de residncia
Vegeu dret de lliure residncia

ideolgica
Es garanteix sense ms limitaci que el manteniment de lordre
pblic 16.1; 16.2
religiosa
Es garanteix 16.1; 16.2
sindical
Vegeu dret a la lliure sindicaci

llibertats
fonamentalsttol I, cap. 2, secc. 1
Les normes que shi refereixen sinterpreten segons la Declaraci
universal de drets humans10.2
Garanties53
Suspensi55
Sn desenvolupades per mitj de lleis orgniques81.1
Els decrets llei no les poden afectar86.1
La reforma constitucional que les afects requeriria la dissoluci
de les Corts, immediata a laprovaci de la iniciativa168.1
pbliques
Vegeu llibertats fonamentals

M
Madrid
s la capital de lEstat5
magistrats
sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat dels diputats
i dels senadors70.1.d
Administren la justcia en nom del rei117.1
Sn independents i inamovibles 117.1; 117.2
Una llei orgnica del poder judicial nha de determinar lestatut
jurdic122.1
136

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Poden sser nomenats membres del Consell General del Poder


Judicial122.3
No poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits
poltics127.1
La llei nha destablir el sistema dassociaci professional127.1
La llei nha destablir el rgim dincompatibilitats127.2
Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional159.2
Vegeu tamb jutges

majoria
Vegeu qurum

absoluta
Cal a les cambres per a aprovar-ne els reglaments i llurs reformes72.1
Cal a les cambres per a aprovar el Reglament de les Corts Generals72.2
Cal a les cambres per a la petici de sessi extraordinria que poden
formular llurs membres73.2
Cal al Congrs per a decidir en cas que el text presentat per la Comissi
Mixta no fos aprovat per totes dues cambres74.2
Cal a les cambres per a acordar que una sessi no sigui pblica80
Cal al Congrs en la votaci final conjunta duna llei orgnica81.2
Cal al Senat per a oposar el veto a un projecte de llei90.2
Cal al Congrs per a ratificar un projecte de llei vetat pel Senat90.2
Cal al Congrs per a atorgar la confiana al candidat a la Presidncia
del Govern99.3
Cal al Congrs per a acusar el president o altres membres del Govern
de traci o dun delicte contra la seguretat de lEstat102.2
Cal al Congrs per a adoptar una moci de censura al Govern113.1
Cal al Congrs per a declarar lestat de setge116.4
Cal a cada cambra per a acordar la necessitat de dictar una
llei harmonitzadora de les disposicions de les comunitats
autnomes150.3
Cal al Senat per a aprovar prviament ladopci pel Govern de mesures
per a protegir linters general dEspanya o per a obligar una
comunitat autnoma a un compliment155.1
Un text de reforma constitucional sobre el qual no hi ha acord entre
el Congrs i el Senat lha dhaver obtinguda favorablement al Senat
perqu el Congrs pugui aprovar-lo167.2
137

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

de les dues terceres parts


Cal al Congrs per a aprovar un text de reforma constitucional
sobre el qual no hi ha acord entre Congrs i Senat per t el vot
favorable de la majoria absoluta de senadors167.2
Cal a cada cambra per a adoptar lacord de principi de reforma total
de la Constituci o parcial sobre els ttols preliminar,
I (cap. II, secc. 1) o II168.1
Cal a cada cambra novament elegida per a aprovar un text
de reforma total de la Constituci o parcial sobre els ttols
preliminar, I (cap. II, secc. 1) o II168.2
de tres cinquenes parts
Cal a cada cambra per a elegir membres del Tribunal
Constitucional 122.3; 159.1
Cal a cada cambra per a aprovar un projecte de reforma
constitucional167.1
simple
Cal perqu el Congrs ratifiqui un projecte de llei vetat dos mesos abans
pel Senat o perqu es pronunci sobre les esmenes presentades
pel Senat90.2
Cal perqu el Congrs atorgui la confiana al candidat a la Presidncia
del Govern en segona votaci99.3
Cal perqu el Congrs voti favorablement una qesti
de confiana112
majoritat
Els espanyols lassoleixen a divuit anys12
El prncep hereu, en aconseguir-la, presta jurament61.2
La declarada amb carcter general no perjudica les situacions emparades
pels drets forals DA 2
mandat imperatiu
Els membres de les Corts Generals no hi estan lligats67.2
manifestacions
Cal comunicar-ne prviament lorganitzaci a lautoritat21.2
Noms es poden prohibir per motius dalteraci dordre pblic21.2
s prohibit de fer-ne per presentar peticions davant les cambres77.1
Vegeu tamb dret de manifestaci
138

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

mar territorial
s un b de domini pblic estatal132.2
mares
Els poders pblics nasseguren la protecci39.2
marina mercant
s competncia exclusiva de lEstat149.1.20
marisc
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la pesca
daquest148.1.11
maternitat
Vegeu mares

matriculaci daeronaus
Vegeu aeronaus

matrimoni
Dret a contreuren32.1
Regulaci legal32.2
Pot sser causa dexclusi de la successi de la Corona57.4
Les relacions juridicocivils relatives a les seves formes sn competncia
exclusiva de lEstat149.1.8
medi ambient
Tothom t el deure de conservar-lo45.1
Tothom t dret a gaudir-ne45.1
Els poders pblics han de vetllar per defensar-lo i restaurar-lo45.2
La llei obliga a reparar-hi el dany causat45.3
La llei ha de fixar sancions per als qui el malmeten45.3
Les comunitats autnomes poden assumir competncies de gesti
en la protecci daquest148.1.9
La legislaci bsica sobre la protecci daquest s competncia exclusiva
de lEstat149.1.23
Vegeu tamb recursos naturals

Melilla
s representada per un diputat68.2
Elegeix senadors69.4
Es pot constituir en comunitat autnoma DT 5
139

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

membres
de les forces de seguretat
Vegeu forces de seguretat; policia

de les juntes electorals


sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats
i de senadors70.1.f
del Consell General del Poder Judicial
Vegeu Consell General del Poder Judicial

del Govern
Correspon al rei nomenar-los i remourels62.e; 100
Els proposa el president del Govern62.e; 100
El que ns competent referenda, en lloc del president del Govern,
si sescau, els actes del rei64.1
sser-ho no s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats
i de senadors70.1.b
Funcions i responsabilitat98.2
Incompatibilitats 98.3; 98.4
Estatut98.4
Sels pot exigir responsabilitat criminal102
Compareixen davant les cambres i llurs comissions110
Sn sotmesos a interpellacions i a preguntes111
Vegeu tamb Govern; president del Govern

del Tribunal Constitucional


sser-ne s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats
i de senadors70.1.a
Nomenament 159.1; 159.2
Durada del perode de designaci159.3
Renovaci 159.3; DT 9
Incompatibilitats159.4
Independncia i inamovibilitat159.5
del Tribunal de Comptes
Vegeu Tribunal de Comptes

mercaderies
Les comunitats autnomes no poden adoptar mesures tributries
que nobstaculitzin la lliure circulaci157.2
140

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

mercat
Es reconeix la llibertat dempresa dins el marc de la seva economia38
mrit
s un principi determinador de laccs a la funci pblica103.3
mesures
Vegeu pesos i mesures

de seguretat
Respecte als condemnats, han de restar orientades vers la reeducaci
i la reinserci social25.2
preventives
Correspon de prendren als poders pblics en lorganitzaci i la tutela
de la salut pblica43.2
militar
sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats
i de senadors70.1.e
Els tractats internacionals que en tinguin el carcter requereixen
lautoritzaci prvia de les Corts94.1.b
Vegeu tamb Forces Armades

mines
Vegeu rgim miner i energtic

Ministeri Fiscal
Se li comunica el resultat de les comissions dinvestigaci76.1
T la missi de promoure lacci de la justcia124.1
Actua dofici o a petici dels interessats124.1
Principis de funcionament124.2
Estatut orgnic124.3
La policia judicial en depn126
Pot interposar recurs dempara162.1.b
Vegeu tamb fiscals

ministres
Vegeu membres del Govern

minoritat
Els pares han de protegir la dels fills39.3
Exercici de la regncia durant la del rei 59.1; 60.1
141

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

minusvlids
Vegeu disminuts fsics, sensorials i psquics

mitjans
dinformaci
Noms sen pot acordar el segrest per resoluci judicial20.5
Vegeu tamb mitjans de difusi

de comunicaci social
La llei ha de regular lorganitzaci i el control parlamentari
dels que depenen de lEstat o de les entitats pbliques20.3
La llei ha de garantir laccs dels grups socials i poltics significatius
als que depenen de lEstat o de les entitats pbliques20.3
La llei ha de garantir que els que depenen de lEstat o de les entitats
pbliques respectin el pluralisme de la societat i de les diferents
llenges dEspanya20.3
Les normes bsiques de llur rgim sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.27
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies
de desenvolupament i dexecuci149.1.27
de difusi
Per qualsevol daquests hom t dret a comunicar o a rebre informaci
vera20.1.d; 55.1
Vegeu tamb mitjans dinformaci

de producci
Els poders pblics han de facilitar que en sigui accessible la propietat
als treballadors129.2
de reproducci
Per qualsevol daquests hom t dret a expressar i difondre lliurement
el pensament, les idees i les opinions20.1.a; 55.1
probatoris
Tothom t dret dutilitzar els pertinents per a la defensa prpia24.2
moci
Tota interpellaci hi pot donar lloc111.2
de censura
Cal la majoria absoluta del Congrs per a adoptar-la113.1
Lha de proposar almenys la desena part dels diputats113.2
142

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Ha dincloure un candidat a la Presidncia del Govern113.2


No es pot votar abans de cinc dies de la presentaci113.3
Shi poden presentar mocions alternatives113.3
Si es rebutja, els signataris no en poden presentar cap ms dins
el mateix perode de sessions113.4
Si sadopta, el Govern ha de dimitir i resta investit el candidat
proposat114.2
No es pot proposar de dissoldre les cambres quan nhi ha una
en trmit115.2
modalitats lingstiques dEspanya
Sn objecte de respecte i protecci3.2
Vegeu tamb llenges espanyoles

monarquia parlamentria
s la forma poltica de lEstat espanyol1.3
moneda
Vegeu sistema monetari

monopolis
Poden sser reservats al sector pblic els de determinats recursos
i serveis essencials128.2
moral
Vegeu formaci religiosa i moral

motivaci
Les sentncies judicials sempre lhan de contenir120.3
municipis
LEstat shi organitza territorialment137
Gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos propis 137; 140
Llur govern i administraci corresponen als ajuntaments
respectius140
Gaudeixen de personalitat jurdica plena140
La llei regula la procedncia del rgim de consell obert140
Tenen iniciativa en els processos autonmics 143.2; 151.1
En lalteraci de llurs termes les comunitats autnomes
poden assumir competncies148.1.2
Vegeu tamb agrupacions de municipis
143

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

muntanya
Vegeu zona de muntanya

museus
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.15
LEstat t competncies exclusives en els de titularitat estatal149.1.28
Les comunitats autnomes poden exercir la gesti dels de titularitat
estatal149.1.28

N
naci espanyola
En s de la seva sobirania proclama la seva voluntat en determinats
ordresprembul
T una unitat indissoluble2
s integrada per nacionalitats i regions2
Vegeu tamb Espanya; Estat espanyol

nacionalitat
s competncia exclusiva de lEstat149.1.2
LEstat pot concertar tractats amb determinats pasos per a la doble
nacionalitat11.3
espanyola
La llei estableix com sadquireix, es conserva i es perd11.1
Cap espanyol dorigen no en pot sser privat11.2
nacionalitats
Es reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les que integren
la naci espanyola2
Vegeu tamb comunitats autnomes

naixena
No pot sser motiu de discriminaci14
Navarra
La iniciativa per a incorporar-se al rgim autonmic basc correspon
al seu rgan foral competent DT 4
necessitat urgent i extraordinria
Permet que el Govern dicti decrets llei86
144

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

negociaci collectiva
La llei nha de garantir el dret37.1
nivell de vida
Els poders pblics han de tendir a equiparar el de tots
els espanyols130.1
normes
Les relatives als drets fonamentals shan dinterpretar de conformitat
amb la Declaraci universal de drets humans i amb els tractats
ratificats per Espanya10.2
Les lleis de bases no poden facultar per a dictar-ne amb carcter
retroactiu83.b
Les regles sobre llur aplicaci i eficcia sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.8
Les referents a la resoluci de conflictes de lleis sn competncia
exclusiva de lEstat149.1.8
Les de lEstat prevalen, en cas de conflicte, sobre les de les
comunitats autnomes si no es tracta de competncia exclusiva
daquestes149.3
Les que resolguin els conflictes que poguessin sorgir en la cooperaci
financera entre lEstat i les comunitats autnomes poden sser
regulades per llei orgnica157.3
Vegeu tamb lleis

addicionals
Les comunitats autnomes tenen facultats per a establir-ne de referents
a la protecci del medi ambient149.1.23
amb fora de llei
Vegeu lleis

bsiques
Les del rgim de premsa, rdio, televisi i de tots els mitjans
de comunicaci social sn competncia exclusiva de lEstat149.1.27
Les del desenvolupament de larticle 27 de la Constituci (educaci)
sn competncia exclusiva de lEstat149.1.30
Vegeu tamb bases; legislaci bsica

de dret foral o especial


La determinaci de les fonts del dret shi ha dacordar149.1.8
145

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

institucionals bsiques duna comunitat autnoma


Ho s lEstatut dautonomia dins els termes de la Constituci147.1
legislatives
Les Corts poden atribuir a les comunitats autnomes la facultat
de dictar-ne en matries de competncia estatal150.1
reglamentries
La jurisdicci contenciosa administrativa controla les de les comunitats
autnomes153.c

O
objecci de conscincia
La llei lha de regular30.2
Shi pot aplicar el recurs dempara53.2
obligacions
contractuals
Les bases daquestes sn competncia exclusiva de lEstat149.1.8
financeres
Vegeu hisenda pblica

militars
Vegeu servei militar obligatori

obligatorietat
Lensenyament bsic en t el carcter27.4
obres pbliques
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en les que sn
dinters seu dins el seu territori148.1.4
Les dinters general o que afecten ms duna comunitat autnoma sn
competncia exclusiva de lEstat149.1.24
ocupaci
A qui no en t la Seguretat Social ha de garantir assistncia41
Els poders pblics han de realitzar una poltica orientada cap a la plena
ocupaci40.1
146

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

ofici
Tots els espanyols tenen dret a fer-ne lliure elecci35.1
Vegeu tamb actuacions dofici

oficis civils i militars


Correspon al rei de proveir-los62.f
opini
No pot sser ra de discriminaci14
Es reconeix el dret a difondre-la lliurement20.1.a
Els diputats gaudeixen dinviolabilitat per les que manifesten71.1
oralitat
Vegeu procediment judicial

ordenaci
de la banca
Les bases daquesta sn competncia exclusiva de lEstat149.1.11
de la pesca martima
Shi poden atribuir competncies a les comunitats autnomes149.1.19
de les assegurances
Les bases daquesta sn competncia exclusiva de lEstat149.1.11
del crdit
Les bases daquesta sn competncia exclusiva de lEstat149.1.11
del territori
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.3
del turisme
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies
dins llur mbit territorial148.1.18
dels recursos i aprofitaments hidrulics
Si les aiges passen per ms duna comunitat autnoma,
s competncia exclusiva de lEstat149.1.22
dels registres
s competncia exclusiva de lEstat149.1.8
general de leconomia
La competncia de les comunitats autnomes en agricultura
i ramaderia shi han dacordar148.1.7
147

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

ordenament
constitucional
Les Forces Armades lhan de defensar8.1
Vegeu tamb Constituci

jurdic
En sn valors superiors la llibertat, la justcia, la igualtat
i el pluralisme poltic1.1
Els ciutadans i els poders pblics hi resten subjectes9.1
Els tractats internacionals en sn part integrant96.1
Els estatuts dautonomia en sn part integrant147.1
ordre
de successi al tron
Ha de seguir el regular de primogenitura i representaci57.1
Els fets que shi esdevenen shan de resoldre amb una llei orgnica57.5
La Regncia sha dexercir segons el que estableix la Constituci59.1
del dia
Cal que nhi hagi un de determinat en la convocatria duna sessi
extraordinria de les cambres73.2
econmic i social
Voluntat que nhi hagi un de justprembul
poltic
Els seus fonaments10.1
pblic
s lnic motiu possible de limitaci de les manifestacions de la llibertat
ideolgica, religiosa i de culte16.1
s lnic motiu possible de prohibici de reunions o de
manifestacions21.2
Vegeu tamb actes de terrorisme; estat dalarma; estat dexcepci; estat de setge;
suspensi de drets i llibertats

rgan
consultiu suprem
Del Govern ho s el Consell dEstat107
fiscalitzador suprem
Dels comptes i de la gesti econmica de lEstat, ho s el Tribunal
de Comptes136.1
148

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

foral de Navarra
La iniciativa dincorporaci al rgim autonmic basc correspon
al que ns competent DT 4
jurisdiccional superior
Ho s el Tribunal Suprem en tots els ordres llevat en garanties
constitucionals123.1
rgans
collegiats superiors de les comunitats autnomes
Designen els senadors corresponents si no hi ha assemblea
legislativa69.5
Els dels territoris amb rgim provisional dautonomia poden iniciar
el procs autonmic DT 1
Els preautonmics dels territoris que haguessin plebiscitat estatuts
en el passat poden acordar diniciar el procs autonmic
especial DT 2
de govern del poder judicial
Ho s el Consell General del Poder Judicial122.2
de lAdministraci de lEstat
Sn creats, regits i coordinats dacord amb la llei103.2
de les comunitats autnomes
Poden executar la legislaci laboral de lEstat149.1.7
El control de llur activitat s exercit per determinades instncies153
El Govern en pot impugnar davant el Tribunal Constitucional
les disposicions amb fora de llei161.2
executius de les comunitats autnomes
Sn legitimats per a interposar recurs dinconstitucionalitat162.1.a
interinsulars
Els correspon, si escau, la iniciativa del procs autonmic 143.2; 151.1
Elaboren, si escau, el projecte destatut146
judicials
Les successives instncies processals sesgoten, si escau, davant
els radicats en el mateix territori de la comunitat autnoma
on hi ha el de primera instncia152.1
Poden plantejar qesti dinconstitucionalitat al Tribunal
Constitucional163
149

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

organismes
provisionals autonmics
Dissoluci DT 7
pblics
La llei ha destablir les formes de participaci dels interessats
en lactivitat dels que afecten la qualitat de vida o el benestar
general129.1
organitzaci
judicial
En lmbit duna comunitat autnoma ha de culminar en un Tribunal
Superior de Justcia152.1
militar
Una llei orgnica nha de regular les bases8.2
territorial de lEstat ttol VIII
Vegeu comunitats autnomes; municipis; provncia

organitzacions
de consumidors i usuaris
Els poders pblics les han de fomentar51.2
econmiques
Han de collaborar en els projectes de planificaci del Govern131.2
empresarials
Han de collaborar en els projectes de planificaci del Govern131.2
Vegeu tamb associacions empresarials

internacionals
Per tractat sels poden atribuir competncies derivades de la
Constituci93
professionals
No hi pot haver tribunals dhonor en llur mbit26
La llei les ha de regular52
Llur estructura interna i llur funcionament han dsser democrtics52
Han de collaborar en els projectes de planificaci del Govern131.2
sindicals internacionals
Vegeu sindicats
150

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

P
parentiu
Pot sser motiu per no estar obligat a declarar24.2
pares
Drets que tenen en matria educativa 27.3; 27.7
Han dassistir els fills39.3
Vegeu tamb paternitat

Parlament
Vegeu cambres; Corts Generals

parlamentaris
Vegeu diputats; senadors

participaci
Els poders pblics han de facilitar la dels ciutadans en la vida poltica,
cultural i social9.2
Els ciutadans nhan de poder tenir en els afers pblics23.1
Els ciutadans en poden tenir en lAdministraci de justcia per mitj
del jurat125
Els interessats nhan de tenir en la Seguretat Social i en els organismes
pblics relacionats amb el benestar129.1
Els poders pblics lhan de promoure en lempresa129.2
partits poltics
Reconeixement i regulaci6
Els jutges, els magistrats i els fiscals no hi poden pertnyer127.1
Els membres del Tribunal Constitucional no hi poden exercir funcions
directives159.4
Vegeu tamb grups parlamentaris; grups poltics

paternitat
La llei nha de fer possible la investigaci39.2
ptria
La naci espanyola s la de tots els espanyols2
151

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

patrimoni
artstic
Els poders pblics nhan de garantir la conservaci46
Fer-ne la defensa contra lexportaci i lespoliaci s de la competncia
exclusiva de lEstat149.1.28
cultural
Les modalitats lingstiques dEspanya en sn un3.3
Els poders pblics nhan de garantir la conservaci46
Fer-ne la defensa contra lexportaci i lespoliaci s competncia
exclusiva de lEstat149.1.28
de lEstat
Ha dsser regulat per llei132.3
histric
Els poders pblics en garanteixen la conservaci46
monumental
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en el patrimoni que sigui de llur inters148.1.16
Fer-ne la defensa contra lexportaci i lespoliaci s competncia
exclusiva de lEstat149.1.28
nacional
Ha dsser regulat per llei132.3
pau
Correspon al rei de fer-la63.3
social
Els seus fonaments10.1
pena de mort
Resta abolida, llevat del que puguin disposar lleis penals militars
per a temps de guerra15
penes
de pres
Qui en compleixi ha de gaudir dels drets fonamentals,
amb les excepcions que hi corresponguin25.2
degradants
Ning no hi pot sser sotms15
152

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

inhumanes
Ning no hi pot sser sotms15
privatives de llibertat
Han de restar orientades vers la reeducaci i la reinserci social
i no poden consistir en treballs forats25.2
pensament
Es reconeix i protegeix el dret a expressar-lo i difondrel lliurement20.1.a
pensions
Els poders pblics han de garantir per mitj daquestes la suficincia
econmica dels ciutadans en la tercera edat50
perode de sessions
Les cambres en tenen dos danuals73.1
Dins un mateix perode de sessions una moci de censura rebutjada
no pot sser replantejada pels mateixos signataris113.4
Si les cambres no shi trobaven, resten automticament convocades
en declarar-se els estats dalarma, dexcepci o de setge116.5
personalitat
El seu lliure desenvolupament s fonament dordre poltic10.1
El condemnat a pena de pres t dret al desenvolupament integral
de la seva25.2
persones
La dignitat i els drets de la persona sn fonament de lordre poltic10.1
Sen garanteix la intimitat 18.1; 105.b
Cap autoritat no pot obstaculitzar-ne la llibertat de circulaci
i establiment per tot el territori espanyol139.2
Si una invoca un inters legtim pot interposar recurs dempara162.1.b
pesca
Els poders pblics hi han de tenir una actuaci especial130.1
Vegeu tamb aqicultura

del marisc
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.11
en aiges interiors
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.11
153

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

fluvial
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.11
martima
s competncia exclusiva de lEstat149.1.19
Shi poden atribuir competncies a les comunitats autnomes149.1.19
pesos i mesures
La legislaci sobre aquests s competncia exclusiva de lEstat149.1.12
peticions
Vegeu dret de petici

planificaci econmica
Ha de respectar la llibertat dempresa38
La pot fer lEstat per a determinades finalitats131.1
El Govern nelabora els projectes dacord amb les previsions de les
comunitats autnomes i la collaboraci de les organitzacions
sindicals, professionals, empresarials i econmiques131.2
Se nha de constituir un consell131.2
Establir-ne les bases i fer-ne la coordinaci sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.13
plataforma continental
Els recursos naturals daquesta sn un b de domini pblic estatal132.2
platges
Sn bns de domini pblic estatal132.2
Ple de les cambres
Vegeu cambres

plebiscit
Els territoris que en el passat nhaguessin fet un de positiu
sobre un projecte destatut dautonomia poden iniciar
immediatament el procs autonmic especial DT 2
plena ocupaci
Vegeu ocupaci

pluralisme
de la societat
Els mitjans pblics de comunicaci social lhan de respectar20.3
154

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

poltic
s un valor superior de lordenament jurdic1.1
s expressat pels partits poltics6
plusvlues
La comunitat ha de participar en les que genera lacci urbanstica
de les entitats pbliques47
poble espanyol
Ratifica la Constituciprembul
Hi resideix la sobirania1.2
El representen les Corts Generals66.1
pobles
dEspanya
Sen protegeixen les cultures i tradicions, llenges i
institucionsprembul
Vegeu tamb llenges dEspanya; nacionalitats; regions

de la Terra
Voluntat de collaborar en lenfortiment de les relacions i la cooperaci
entre tots ellsprembul
poder
executiu
Vegeu Govern

judicialttol VI
Vegeu Administraci de justcia; Consell General del Poder Judicial; justcia;
jutges; tribunals

legislatiu
Vegeu cambres; Congrs dels Diputats; Corts Generals; Senat

poders
de lEstat
Emanen del poble espanyol1.2
pblics
Resten subjectes a la Constituci9.1
La Constituci garanteix la interdicci de llur arbitrarietat9.3
Sn vinculats pels drets i per les llibertats constitucionals53.1
155

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

policia
sser-ne membre s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat
de diputats i de senadors70.1.e
Les comunitats autnomes poden crear-ne149.1.29
Vegeu tamb forces de seguretat; seguretat pblica

judicial
Depn dels jutges, dels tribunals i del Ministeri Fiscal126
local
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.22
poltica
destabilitat econmica
s el marc de la promoci del progrs social i econmic40.1
de formaci professional
Vegeu formaci professional

de readaptaci professional
Vegeu readaptaci professional

econmica nacional
Els seus objectius emmarquen lexercici de les competncies
de desenvolupament econmic de les comunitats autnomes148.1.13
Vegeu tamb planificaci econmica

envers els disminuts


Vegeu disminuts fsics, sensorials i psquics

exterior
s dirigida pel Govern97
general
Vegeu declaraci de poltica general

interior
s dirigida pel Govern97
per a la plena ocupaci
Vegeu ocupaci

sobre els treballadors a lestranger


Vegeu treballadors

social i econmica
Principis rectors ttol I, captol III
156

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

ports
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en els de refugi, els esportius i els que no acompleixen activitats
comercials148.1.6
LEstat t competncia exclusiva en els dinters general149.1.20
potestat
jurisdiccional
Correspon dexercir-la als jutjats i als tribunals117.3
legislativa de lEstat
Lexerceixen les Corts Generals66.2
Vegeu tamb delegaci de la potestat legislativa; delegaci legislativa

reglamentria
s exercida pel Govern97
s subjecta a la Constituci i a les lleis97
s sota el control judicial106.1
tributria
Vegeu impostos; sistema tributari; tributs

preferncia
s un principi en qu sha de basar el procediment judicial en la tutela
dels drets i les llibertats fonamentals53.2
En lordre de successi al tron, en t la lnia anterior57.1
preguntes
El Govern resta sotms a les que li formulin davant les cambres111.1
premsa
Les normes bsiques del seu rgim sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.27
A les comunitats autnomes els en poden correspondre facultats
de desenvolupament i execuci149.1.27
Vegeu tamb mitjans de comunicaci social

president
duna comunitat autnoma
Ha dsser institut necessriament per lEstatut dautonomia152.1
El Govern li adrea els requeriments per actuacions greus
de la comunitat autnoma155.1
157

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

del Congrs dels Diputats


Referenda determinats actes del rei 64.1; 99.1; 99.5
s elegit per la cambra72.2
Funcions 72.2; 72.3; 90.1
del Consell General del Poder Judicial
s el del Tribunal Suprem122.3
del Govern
Procediments per a la investidura parlamentria
del candidat62.d; 99; 114.2
Nomenament62.d; 99.3; 114.2
Cessaci62.d; 101.1
Proposa al rei de nomenar i remoure els membres
del Govern62.e; 100
Referenda els actes del rei64.1
Proposa de convocar els referndums92.2
Funcions98.2
Li pot sser exigida la responsabilitat criminal102
Pot plantejar la qesti de confiana 112; 114.1
Pot proposar de dissoldre les cambres115
Pot interposar recurs dinconstitucionalitat162.1.a
Vegeu tamb candidat a president del Govern; Govern; membre del Govern

del Senat
s elegit per la cambra72.2
Funcions 72.2; 72.3; 90.1
del Tribunal Constitucional
s nomenat pel rei160
del Tribunal Suprem
s nomenat pel rei123.2
pres
Vegeu legislaci penitenciria; penes de pres

provisional
La llei nha de determinar la durada17.4
presos
Vegeu legislaci penitenciria; penes de pres
158

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

pressupostos
de les cambres
Vegeu cambres

generals de lEstat
Consignen una quantitat per a la Casa del Rei65.1
No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives
permanents75.3
Elaboraci, examen, esmena i aprovaci134.1
Tenen carcter anual134.2
Contingut134.2
Termini de presentaci al Congrs134.3
Prrroga134.4
Supsits daugment de despeses o disminuci dingressos134.5
No poden crear tributs134.7
Poden establir una assignaci a les comunitats autnomes158.1
prestacions
de salut pblica
Als poders pblics correspon de fer-les43.2
patrimonials de carcter pblic
Noms sen poden establir dacord amb la llei31.3
personals de carcter pblic
Noms sen poden establir dacord amb la llei31.3
socials
La llei en pot imposar de substitutries del servei militar30.2
La Seguretat Social nha de garantir de suficients, especialment
en cas de falta de feina41
presumpci dinnocncia
Vegeu dret a la presumpci dinnocncia

prevalena
Les normes estatals en tenen sobre les de les comunitats autnomes
en tot all que no sigui de la competncia exclusiva
daquestes149.3
primogenitura
La successi al tron ha de seguir lordre regular57.1
159

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

prncep
dAstries
El prncep hereu en t la dignitat57.2
hereu
Ttols que li pertoquen57.2
Pot exercir la regncia59.2
Jurament61.2
Vegeu tamb successi al tron

principi
deficcia
LAdministraci hi acorda la seva actuaci103.1
destabilitat pressupostria
Totes les administracions pbliques hi ha dadequar les seves
actuacions135.1
digualtat
s un valor superior de lordenament jurdic de lEstat1.1
Inspira el sistema tributari30.1
dimparcialitat
El Ministeri Fiscal shi ha de subjectar124.2
dimprescriptibilitat
Inspira el rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals132.1
dinalienabilitat
Inspira el rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals132.1
dinembargabilitat
Inspira el rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals132.1
dunitat dactuaci
El Ministeri Fiscal hi conforma lexercici de les seves funcions124.2
dunitat jurisdiccional
s la base de lorganitzaci i del funcionament dels tribunals117.5
de capacitat
Determina laccs a la funci pblica103.3
de coordinaci
Saplica en la relaci entre lautonomia financera de les comunitats
autnomes i la hisenda estatal156.1
de descentralitzaci
LAdministraci hi acorda la seva actuaci103.1
160

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

de desconcentraci
LAdministraci hi acorda la seva actuaci103.1
de jerarquia
LAdministraci hi acorda la seva actuaci103.1
El Ministeri Fiscal hi conforma lexercici de les seves funcions124.2
de legalitat
Es garanteix9.3
Ning no pot sser condemnat o sancionat en contradicci
amb aquest25.1
El Ministeri Fiscal shi subjecta124.2
de preferncia
El procediment judicial per a tutelar els drets fonamentals
shi ha de basar53.2
de progressivitat
Inspira el sistema tributari31.1
de reciprocitat
La prctica de lextradici shi ha dacordar13.3
de responsabilitat del Govern
No s modificat per la declaraci dels estats dalarma, dexcepci
i de setge116.6
de solidaritat
Es reconeix i garanteix entre totes les nacionalitats i regions2
LEstat en garanteix la realitzaci efectiva138.1
Lautonomia financera de les comunitats autnomes
shi ha dacordar156.1
Sha de fer efectiu mitjanant el fons de compensaci158.2
de sumarietat
El procediment judicial per a tutelar els drets fonamentals
shi ha de basar53.2
del mrit
Determina laccs a la funci pblica103.3
principis
bsics dactuaci de les forces de seguretat
Han dsser determinats per llei orgnica104.2
constitucionals
La regulaci de les bases de lorganitzaci militar shi ha de conformar8.2
161

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

La llibertat de creaci de centres docents els ha de respectar27.6


Lexercici de la jurisdicci militar shi ha dacordar117.5
democrtics de convivncia
El respecte daquests s un objecte de leducaci27.2
per a harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats
autnomes
LEstat pot dictar lleis que els estableixin150.3
rectors de la poltica social i econmica ttol I, cap. III
Han dinformar la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci
dels poders pblics53.3
Davant la jurisdicci ordinria noms poden sser allegats dacord
amb el que disposin les lleis53.3
privaci
de bns
Ning no en pot sser objecte sin per causa justificada dutilitat pblica
o dinters social33.3
de drets
Ning no en pot sser objecte sin per causa justificada dutilitat pblica
o dinters social33.3
de llibertat
Ning no en pot sser objecte sin en els casos i en la forma previstos
per la llei17.1
LAdministraci civil no pot imposar sancions que nimpliquin25.3
Vegeu tamb detenci; penes de pres

privilegis econmics i socials


Les diferncies entre els estatuts de les diverses comunitats autnomes
no en poden implicar138.2
procediment
administratiu
s regulat per llei105
LEstat t competncia exclusiva en el com davant les administracions
pbliques149.1.18
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en les especialitats daquest derivades de llur prpia
organitzaci149.1.18
162

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

durgncia
Shi poden tramitar com a projectes de llei els decrets llei86.3
El Senat disposa de vint dies per a vetar o esmenar el projecte
que shi tramiti90.3
judicial
Ha dsser predominantment oral120.2
Vegeu tamb procs judicial

legislatiu
Vegeu elaboraci de les lleis

per a elaborar els estatuts dautonomia


Vegeu Estatut dautonomia

procs
autonmic
Vegeu iniciativa del procs autonmic

judicial
En els de qualsevol mena lexercici de la potestat jurisdiccional
correspon als jutges i tribunals que les lleis determinen117.3
Tothom ha de prestar collaboraci en el curs daquest118
Si una norma que hi s aplicable s considerada
com a anticonstitucional per lrgan judicial,
nha de plantejar la qesti al Tribunal Constitucional163
Vegeu tamb dret a un procs pblic

penal
Hi pot haver la instituci del jurat en els que la llei determini125
processament de diputats i de senadors
Cal lautoritzaci prvia de la cambra respectiva71.2
proclamaci del rei
Sha de fer davant les Corts Generals amb prestaci
de jurament61.1
producci literria, artstica, cientfica i tcnica
s un dret reconegut i protegit20.1.b
Vegeu tamb creaci literria, artstica, cientfica i tcnica

productes
comercials
La llei nha de regular el rgim dautoritzaci51.3
163

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

farmacutics
La legislaci sobre aquests s competncia exclusiva
de lEstat149.1.16
productivitat
Els poders pblics en garanteixen i protegeixen la defensa38
professi
Tots els espanyols tenen el dret a fer-ne lliure elecci35.1
La llei ha de regular lexercici de les titulades36
Vegeu tamb formaci professional; readaptaci professional; ttols acadmics
i professionals

professors
Intervenen en el control i en la gesti dels centres docents27.7
duniversitat
Els que sn juristes poden sser elegits membres del Tribunal
Constitucional159.2
programa poltic del Govern
El candidat a la Presidncia del Govern lexposa davant el Congrs
dels Diputats99.2
El president del Govern hi pot plantejar la qesti de confiana112
progrs
de la cultura
Voluntat de promourelprembul
econmic
Voluntat de promourelprembul
Els poders pblics nhan de promoure les condicions favorables40.1
social
Els poders pblics nhan de promoure les condicions favorables40.1
progressivitat
s un principi inspirador del sistema tributari31.1
projectes de llei
Les cambres en poden delegar laprovaci a les comissions legislatives
permanents75.2
Els aprova el Consell de Ministres88
Van acompanyats duna exposici de motius i dantecedents88
164

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Tenen prioritat sobre les proposicions de llei89.1


Un cop aprovats pel Congrs han de passar al Senat90.1
El Senat pot votar-los o esmenar-los90.2
Poden sser declarats urgents90.3
Vegeu tamb esmenes

promoci
Vegeu dret a la promoci pel treball

promulgaci
de la Constituci
Obre la possibilitat que determinats territoris inicin immediatament
el procs autonmic especial DT 2
Obre el termini per a iniciar el primer procs de designaci
constitucional del president de Govern DT 8
de les lleis
Correspon al rei62.a; 91
dels decrets llei
Obre el termini per a fer-ne el debat i la votaci en el Congrs86.2
dels estatuts dautonomia
El rei la fa com a llei 151.2.4; 151.2.5.
propietat
industrial
La legislaci sobre aquesta s competncia exclusiva de lEstat149.1.9
intellectual
La legislaci sobre aquesta s competncia exclusiva de lEstat149.1.9
privada
Vegeu dret a la propietat privada

proposicions de llei
Les cambres en poden delegar laprovaci a les comissions legislatives
permanents75.2
El Govern pot oposar-se a les contrries a una delegaci legislativa84
Les assemblees de les comunitats autnomes en poden trametre
al Congrs87.2
La tramitaci daquestes s regulada pels reglaments de les cambres89.1
Les que el Senat prengui en consideraci han dsser trameses
al Congrs89.2
165

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Les que comportin augment dels crdits o disminuci dels ingressos


pressupostaris requereixen la conformitat del Govern134.6
Vegeu tamb esmenes; iniciativa legislativa; iniciativa popular

protecci
als disminuts fsics, sensorials i psquics
Vegeu disminuts fsics, sensorials i psquics

dedificis i installacions
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en la dels que sn seus148.1.22
de la famlia
Vegeu famlia

de la salut
Vegeu dret a la protecci de la salut

del medi ambient


Vegeu medi ambient

dels drets
Vegeu tutela de drets i llibertats

prova
Vegeu mitjans probatoris

provncia
s circumscripci electoral68.2
Els votants de cada una elegeixen quatre senadors 69.2; 69.3
LEstat sorganitza territorialment en provncies137
Gaudeix dautonomia per a la gesti dels seus interessos137
s una entitat local determinada per lagrupaci de municipis141.1
s la divisi territorial per al compliment de les activitats
de lEstat141.1
No sen poden alterar els lmits si no s per llei orgnica
de les Corts141.1
T govern i administraci autnoms encomanats a diputacions
o altres corporacions de carcter representatiu141.2
Es poden crear agrupacions de municipis altres que aquesta 141.3; 152.3
Poden accedir a lautogovern i constituir-se en comunitats
autnomes 143.1; 144.a; 151
166

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Els membres dels seus rgans de govern integren lassemblea


elaboradora del projecte destatut dautonomia146
Poden participar, si no han constitut comunitat autnoma, en un fons
de compensaci interterritorial158.2
provncies insulars
Vegeu illes

publicaci
La dels decrets legislatius esgota la delegaci legislativa82.3
El rei ordena la de les lleis91
La dels tractats internacionals comporta la inclusi daquests
en lordenament intern96.1
La de les sentncies del Tribunal Constitucional sha de fer en el Boletn
Oficial del Estado164.1
La de la Constituci marca la seva entrada en vigorDF
publicacions
Noms sen pot acordar el segrest per resoluci judicial20.5
La garantia judicial per al segrest pot sser suspesa en determinats
supsits55.1
publicitat
Es garanteix la de les normes9.3
A lefecte daquesta, les associacions shan dinscriure en un registre22.3
Els plens de les cambres nhan de tenir80
Les actuacions judicials nhan de tenir120.1

Q
qualitat de vida
Voluntat dassegurar-ne a tothom una de dignaprembul
Els poders pblics han de vetllar per protegir-la i millorar-la45.2
Hi ha dhaver participaci dels interessats en els organismes pblics
la funci dels quals lafecta129.1
qesti de confiana
El president del Govern la pot plantejar112
El Govern ha de presentar la dimissi si s negada114.1
167

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

qestions internacionals
Les cambres no en poden delegar a les comissions legislatives
permanents laprovaci de projectes o proposicions de llei75.3
No hi s procedent la iniciativa popular87.3
qurum
de decisi
Al Congrs i al Senat ha dsser de la majoria dels membres presents,
sens perjudici de les majories especials establertes per la Constituci,
les lleis i els reglaments de les cambres79.2
Vegeu tamb majoria

de presncia
Al Congrs i al Senat ha dsser de la majoria dels membres de qu
es compon cada cambra79.1

R
racisme
No hi pot haver discriminaci per ra de raa 14
rdio
Les normes bsiques del rgim daquesta sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.27
Les comunitats autnomes hi poden tenir facultats de desenvolupament
i execuci149.1.27
Vegeu tamb mitjans de comunicaci social

radiocomunicaci
s competncia exclusiva de lEstat149.1.21
ramaderia
Els poders pblics hi tenen una actuaci especial de modernitzaci
i desenvolupament130.1
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.7
Vegeu tamb vies ramaderes

ratificaci
dun projecte destatut dautonomia
La fan els plens de les cambres151.2.4
168

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

de la Constituci
La fa el poble espanyolprembul
de la decisi dincorporar Navarra al rgim autonmic basc
Sha de fer per referndum DT 4 1
de la decisi de reformar la Constituci
Lhan de fer les noves cambres elegides per aquest motiu168.2
de la reforma constitucional
Sha de fer per referndum 167.3; 168.3
de la suspensi de disposicions autonmiques impugnades
El Tribunal Constitucional lha de fer en un termini de cinc mesos161.2
dels projectes de llei vetats pel Senat
La fa el Congrs90.2
readaptaci professional
Els poders pblics han de fomentar una poltica que la garanteixi40.2
reciprocitat
s un principi en matria dextradici13.3
s un criteri per a atorgar als estrangers el dret de sufragi actiu
en les eleccions municipals13.2
recurs
dempara
Es pot interposar al Tribunal Constitucional per demanar la tutela
de les llibertats i dels drets53.2
El Tribunal Constitucional s competent per a conixer-ne161.1.b
En pot interposar tota persona que invoqui un inters legtim162.1.b
dinconstitucionalitat
El Tribunal Constitucional s competent per a conixer-ne161.1.a
Legitimaci per a interposar-lo162.1.a
recursos
del fons de compensaci
Els han de distribuir les Corts Generals158
essencials
Poden sser reservats al sector pblic128.2
financers
Fons que constitueixen els de les comunitats autnomes157.1
169

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

hidrulics
Vegeu aprofitaments hidrulics

naturals
Els poders pblics han de vetllar per la utilitzaci racional
daquests45.2
Sancions per als qui els malmeten45.3
Els de la zona econmica marina i de la plataforma continental
sn bns de domini pblic132.2
pblics
La despesa pblica nha de fer una assignaci equitativa31.2
tributaris
Poden sser recaptats, gestionats i liquidats per les comunitats
autnomes156.2
reeducaci
Shi han dorientar les penes privatives de llibertat25.2
referendament
Els actes del rei hi estan subjectes56.3
El president del Govern, o el ministre competent, ha de fer el dels actes
del rei64.1
El qui faci el dels actes del rei ns responsable64.2
Cal el del president del Congrs perqu el rei proposi i nomeni
el president del Govern64.1
Cal el del president del Congrs perqu el rei dissolgui les cambres
i convoqui noves eleccions quan el Congrs nega la investidura
al president del Govern 64.1; 99.5
referndum
Correspon al rei de convocar-lo62.c; 92.2
Les decisions poltiques despecial transcendncia hi poden sser
sotmeses92.1
Els autoritza el Congrs i els proposa el president del Govern92.2
Una llei orgnica en regula les condicions, el procediment
i les modalitats92.3
Lautoritzaci de convocar-lo s competncia exclusiva
de lEstat149.1.32
Cal per ratificar la iniciativa del procs autonmic151.1
170

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Els projectes destatut dautonomia hi han dsser sotmesos151.2.3


Cal per a la modificaci dels estatuts dautonomia152.2
Cal per a ratificar la reforma constitucional 167.3; 168.3
Cal per a la incorporaci de Navarra al rgim autonmic basc DT 4
reforma
constitucional
No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives
permanents75.3
Cal fer-la prviament a la conclusi dun tractat internacional
amb estipulacions contrries a la Constituci95.1
Iniciativa166
Procediment daprovaci167
Si s total o afecta el ttol preliminar, el ttol I, cap. 2, secc. 1,
o el ttol II requereix la dissoluci de les Corts i la ratificaci
posterior per referndum168
No es pot iniciar en temps de guerra o destat dalarma, dexcepci
o de setge169
dels estatuts dautonomia
Vegeu Estatut dautonomia

refosa de textos legals


La delegaci legislativa per fer-la sha datorgar mitjanant
una llei ordinria, segons determinades condicions 82.2; 82.5
regadius
Vegeu regatges

regatges
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en els de llur inters148.1.10
regncia
La reina consort o el consort de la reina la poden assumir58
Titularitat, supsits i durada 59.1; 59.2
Les Corts Generals la poden nomenar en cas que no hi hagi
cap de les persones a qui correspon59.3
Requisits per a exercir-la59.4
s exercida per mandat constitucional i en nom del rei59.5
Vegeu tamb regent
171

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

regent
El crrec s incompatible amb la tutela del rei, amb determinades
excepcions60.1
Jurament61.2
Vegeu tamb regncia

regidors
Integren els ajuntaments i sn elegits pels vens140
rgim
duaner i aranzelari
s competncia exclusiva de lEstat149.1.10
electoral general
s matria de llei orgnica81.1
foral
Lactualitzaci daquest sha de fer dins el marc de la Constituci
i dels estatuts dautonomia DA 1
jurdic de les administracions pbliques
Les bases daquest sn competncia exclusiva de lEstat149.1.18
local
La legislaci que shi refereix determina quines funcions estatals
sobre corporacions locals es poden transferir a les comunitats
autnomes148.1.2
Vegeu tamb corporacions locals

miner i energtic
Les bases daquest sn competncia exclusiva de lEstat149.1.25
rgims provisionals dautonomia
Procediments diniciativa autonmica que poden seguir els territoris
que en tenen DT 1; DT 2
Dissoluci de llurs organismes DT 7
regions
Tenen dret a lautonomia2
Vegeu tamb comunitats autnomes

registres
administratius
La llei hi ha de regular laccs dels ciutadans105.b
Lordenaci daquests s competncia exclusiva de lEstat149.1.8
172

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

dassociacions
Les associacions shi han dinscriure nicament als efectes
de publicitat22.3
reglament
de les cambres
Vegeu cambres

de les Corts Generals


Vegeu Corts Generals

rei
s el cap de lEstat56.1
Funcions 56.1; 62; 63
Denominaci i ttols56.2
Inviolabilitat56.3
Referendament dels seus actes 56.3; 64.1; 64.2; 99.5
No s subjecte a responsabilitat 56.3; 64.2
Pot prohibir el matrimoni dels successors al tron57.4
Les Corts en poden reconixer la inhabilitaci59.2
Minoritat 59.1; 60.1
Pot nomenar en el testament el tutor del rei menor60.1
Proclamaci i jurament61.1
Percep una consignaci pressupostria i la distribueix lliurement65.1
Nomena i separa lliurement els membres de la seva Casa65.2
Sanciona les lleis aprovades per les Corts91
Convoca el referndum a proposici del president del Govern92.2
Proposa el candidat a president del Govern per mitj del president
del Congrs99.1
Nomena president del Govern a qui el Congrs atorga la seva
confiana 99.3; 114.2
Dissol les cambres a proposta del president del Govern 99.5; 115.1
Nomena els membres del Govern a proposici del president del
Govern100
La justcia sadministra en nom seu117.1
Nomena els membres electes del Consell General del Poder Judicial122.3
Nomena el president del Tribunal Suprem a proposici del Consell
General del Poder Judicial123.2
Nomena els membres electes del Tribunal Constitucional159.1
173

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Nomena el president del Tribunal Constitucional a proposici


del mateix Tribunal160
Vegeu tamb prncep dAstries; regncia; reina consort; successi al tron;
tutela del rei menor dedat

Reials Acadmies
Lalt patronatge en correspon al rei62.j
reina consort
No pot assumir funcions constitucionals58
Regncia 58; 59
reinserci social
Les penes privatives de llibertat shi han dorientar25.2
relacions
entre el Govern i les Corts Generals ttol V
internacionals
El rei hi t la ms alta representaci de lEstat56.1
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.3
Vegeu tamb acords internacionals; poltica exterior; tractats internacionals

pacfiques
Voluntat de collaborar a enfortir-les entre tots els poblesprembul
religi
No pot sser ra de discriminaci14
Vegeu tamb confessions religioses; formaci religiosa i moral; llibertat de culte;
llibertat religiosa

remoci
del president del Govern
Correspon al rei62.d
dels membres del Govern
Correspon al rei, a proposta del president del Govern62.d
remuneraci
Vegeu dret a una remuneraci

renda
Els poders pblics han de promoure que hi hagi una distribuci ms
equitativa de la personal i la regional40.1
La planificaci de lactivitat econmica t com una finalitat estimular-ne
el creixement131.1
174

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

renncies a la Corona
Shan de resoldre amb una llei orgnica57.5
representaci
La successi al tron nha de seguir lordre regular57.1
proporcional
Sha dassegurar en lelecci de diputats en cada circumscripci68.3
Sha dassegurar en la designaci de senadors per lassemblea legislativa
de la comunitat autnoma69.5
Sha dassegurar en les eleccions per a lassemblea legislativa de les
comunitats autnomes152.1
representants
dels ciutadans
Sn un mitj pel qual els ciutadans poden participar en els afers
pblics23.1
dels grups poltics
El rei consulta els dels que tenen representaci parlamentria abans
de proposar un candidat a la Presidncia del Govern99.1
diplomtics
Sn acreditats pel rei63.1
requeriment de les cambres
s obligatori complir-lo76.2
residncia
Vegeu dret de lliure residncia

responsabilitat
criminal del Govern
s exigible davant el Tribunal Suprem102.2
de jutges i de magistrats 117.1
de les administracions pbliques
La legislaci bsica sobre el sistema daquesta s competncia exclusiva
de lEstat149.1.18
del rei
Vegeu rei

dels poders pblics


Es garanteix9.3
175

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

poltica
El Govern la t davant el Congrs108
El Congrs pot exigir-la al Govern mitjanant una moci
de censura113.1
El president i el consell de govern de les comunitats autnomes la tenen
davant lassemblea legislativa daquestes152.1
Vegeu tamb qesti de confiana

reuni
Vegeu dret de reuni

reunions de les cambres


Vegeu cambres

revisi constitucional
Vegeu reforma constitucional

riquesa
Resta subordinada a linters general128.1
LEstat nha destimular el creixement i la distribuci justa131.1
risc greu
Els deures dels ciutadans en aquest supsit es poden regular per llei30.4

S
salaris
Vegeu dret a una remuneraci

salut
Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la pblica43.2
Els poders pblics han datendre els problemes que presenta
per a la tercera edat50
Vegeu tamb dret a la protecci de la salut

sanci
Correspon al rei la de les lleis62.a; 91
Correspon al rei la dels estatuts dautonomia151.2.4
sancions
Ning no en pot rebre per fets que en el moment de produir-se
no constitueixen delicte, falta o infracci25.1
176

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

LAdministraci civil no en pot imposar cap que impliqui privaci


de llibertat25.3
sanitat
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.21
Les bases i la coordinaci general daquesta sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.16
exterior
s matria de la competncia exclusiva de lEstat149.1.16
secret
de les comunicacions
Vegeu comunicacions

professional
Vegeu dret al secret professional

sector pblic
Determinats recursos o serveis essencials li poden sser reservats128.2
Les despeses i els ingressos de lestatal shan dincloure
en els pressupostos generals de lEstat134.2
El Tribunal de Comptes ns lrgan fiscalitzador 136.1; 136.2
segrest
Noms es pot acordar el de publicacions, gravacions i altres mitjans
dinformaci per resoluci judicial o per declaraci destat
dexcepci o de setge 20.5; 55.1
seguretat
Desig destablir-laprembul
Vegeu tamb mesures de seguretat

ciutadana
Les forces i els cossos de seguretat tenen per missi de garantir-la104.1
de lEstat
Noms el Congrs pot acusar el president o altres membres del Govern
dun delicte contra aquesta102.2
s un lmit en la regulaci de laccs dels ciutadans als arxius
i als registres pblics105.b
en el treball
Els poders pblics hi vetllaran40.2
177

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

jurdica
Es garanteix9.3
pblica
s competncia exclusiva de lEstat149.1.29
Les comunitats autnomes hi poden assumir determinades
competncies148.1.22; 149.1.29
Vegeu tamb dret a la seguretat; forces de seguretat; policia; seguretat
ciutadana

social
El condemnat a penes de pres t dret als beneficis daquesta25.2
Els poders pblics nhan de mantenir un rgim pblic amb prestacions
suficients41
La llei ha destablir la participaci dels interessats en aquesta129.1
La legislaci bsica i el rgim econmic sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.17
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies dexecuci
dels serveis149.1.17
senadors
No poden sser alhora diputats al Congrs67.1
Elecci69
Elecci dels que representen les comunitats autnomes69.5
Durada del mandat69.6
Causes dinelegibilitat i incompatibilitat70.1
Actes i credencials70.2
Gaudeixen dinviolabilitat71.1
Gaudeixen dimmunitat71.2
Cal autoritzaci de la cambra per a processar-los71.2
Noms poden sser detinguts per delicte flagrant71.2
La Sala Penal del Tribunal Suprem s competent en les causes
contra ells71.3
Tenen una assignaci econmica71.4
Llur vot s personal i indelegable79.3
Sn legitimats per a interposar recurs dinconstitucionalitat162.1.a
Vegeu tamb cambres; Corts Generals; credencials; Senat
178

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

Senat
Elecci69
s la cambra de representaci territorial69.1
Dissoluci 69.6; 99.5; 115; 168.1
Estableix el seu Reglament72.1
Elecci de la Mesa72.2
Elecci del president72.2
Facultats del president72.3
Sessions 73; 80
Inicia el procs per a lautoritzaci de convenis i acords
entre comunitats autnomes 74.2; 145.2
Inicia el procs per a la distribuci de recursos del fons
de compensaci 74.2; 158.2
Pot nomenar comissions dinvestigaci76.1
T Diputaci Permanent78
T iniciativa legislativa 87.1; 89.2
Potestat legislativa90
Interpellacions i preguntes111
Aprova les mesures que el Govern adopta per obligar una comunitat
autnoma a un compliment fors155.1
Proposa el nomenament de quatre membres del Tribunal
Constitucional159.1
Vegeu tamb cambres; Corts Generals; senadors

sentncies
del Tribunal Constitucional
Shan de publicar en el Boletn Oficial del Estado i no poden sser objecte
de recurs en contra164.1
judicials
Obligatorietat de complir-les118
Han dsser motivades i shan de pronunciar en audincia pblica120.3
Les que han recaigut en funci duna norma jurdica declarada desprs
inconstitucional no perden el valor de cosa jutjada161.1.a
senyals martims
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.20
179

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

servei
civil
Sen pot establir un30.3
meteorolgic
s competncia exclusiva de lEstat149.1.20
militar obligatori 30.2
La llei nha de regular lobjecci de conscincia i altres causes
dexempci30.2
serveis
Llur lliure circulaci no pot sser obstaculitzada per mesures tributries
de les comunitats autnomes157.2
Vegeu tamb trasps de serveis a les comunitats autnomes

de salut pblica
Correspon als poders pblics dorganitzar-ne els necessaris43.2
essencials
La llei que reguli el dret de vaga i de conflicte collectiu ha destablir
les garanties per a assegurar-ne el manteniment 28.2; 37.2
Alguns poden sser reservats al sector pblic128.2
pblics
Les lesions que ocasionen en particulars han dsser
indemnitzades106.2
La prestaci daquests ha de tenir un nivell mnim a tot el territori
espanyol158.1
socials50
Els poders pblics nhan de promoure per a la tercera edat50
sessions de les cambres
Vegeu cambres; perode de sessions

setge
Vegeu estat de setge

sexisme
No hi pot haver discriminaci per ra de sexe14
No hi pot haver discriminaci per ra de sexe en el treball
ni en la remuneraci35.1
180

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

signatures
Sen requereixen almenys 500.000 per a la iniciativa legislativa
popular87.3
sindicats
Han de tenir estructura i funcionament democrtics7
Finalitats7
Han de respectar la Constituci i la llei en la seva creaci i activitat7
Dret dafiliar-shi28.1
Dret de fundar-ne28.1
Poden formar confederacions28.1
Poden fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-shi28.1
Els jutges i els magistrats no hi poden pertnyer127.1
Collaboren en la planificaci econmica131.2
Els membres del Tribunal Constitucional no hi poden exercir funcions
directives159.4
sistema
de representaci proporcional
Vegeu representaci proporcional

educatiu
Els poders pblics lhan dinspeccionar i homologar27.8
electoral
Vegeu eleccions; rgim electoral general

monetari
s competncia exclusiva de lEstat149.1.11
tributari
Principis en qu sha dinspirar31.1
Vegeu tamb impostos; tributs

sobirania
La naci espanyola fa s de la sevaprembul
La nacional resideix en el poble espanyol1.2
La dEspanya s garantida per les Forces Armades8.1
societat
El pluralisme daquesta sha de tenir en compte en la regulaci
de laccs als mitjans de comunicaci social20.3
181

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

democrtica
Voluntat destablir-ne una davanadaprembul
espanyola
Els poders pblics nhan de tenir en compte les creences
religioses16.3
societats cooperatives
Han dsser fomentades pels poders pblics129.2
sl
Els poders pblics nhan de regular la utilitzaci dacord amb linters
general47
Vegeu tamb urbanisme

solidaritat
Vegeu principi de solidaritat

collectiva
s el suport indispensable de la protecci i la millora de la qualitat
de vida i de la defensa i la restauraci del medi ambient45.2
successi al tron 57
Ha de seguir lordre regular de primogenitura57
sufragi universal
Sha daplicar en lelecci dels representants dels ciutadans 68.1; 69.2;
140; 152.1
sumarietat
Vegeu principi de sumarietat

supletorietat
El dret estatal en t amb relaci al dret autonmic149.3
suspensi de drets i llibertats
s possible en cas de declaraci destat dexcepci o de setge55.1
s possible, per llei orgnica, per a determinades persones
amb relaci a lactuaci de bandes armades o elements
terroristes55.2

182

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

T
taxes
Constitueixen un recurs financer de les comunitats autnomes157.1.b
tcnica
Vegeu creaci literria, artstica, cientfica i tcnica

telecomunicacions
Sn competncia exclusiva de lEstat149.1.21
televisi
Les normes bsiques del seu rgim sn competncia exclusiva
de lEstat149.1.27
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies149.1.27
Vegeu tamb mitjans de comunicaci social

tercera edat
Els poders pblics lhan de protegir50
territori
Vegeu ordenaci del territori; plebiscit

territoris forals
Se nemparen i respecten els drets histrics DA 1
terrorisme
Vegeu actes de terrorisme

textos refosos
Vegeu refosa de textos legals

ttols acadmics i professionals


Fer-ne la regulaci s competncia exclusiva de lEstat149.1.30
tortura
Ning no hi pot sser sotms15
tractats internacionals ttol III, cap. 3
Els ratificats per Espanya sobre drets fonamentals sn regla
interpretativa de les normes sobre aquestes matries10.2
LEstat en pot concertar de doble nacionalitat11.3
En compliment dun s possible de concedir lextradici13.3
183

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Correspon al rei de manifestar el consentiment de lEstat


per a obligar-shi63.2
Cal autoritzar-los per llei orgnica si impliquen atribuci
de competncies derivades de la Constituci93
Cal lautoritzaci prvia de les Corts per a conclouren
sobre determinades matries94.1
Cal informar el Congrs i el Senat immediatament dhaver-ne concls
algun94.2
Cal la revisi constitucional prvia si contenen estipulacions contrries
a la Constituci95.1
El Tribunal Constitucional pot sser requerit a pronunciar-se
sobre llur adequaci constitucional95.2
Formen part de lordenament jurdic una vegada sn publicats
oficialment96.1
Derogaci, modificaci o suspensi96.1
Procediment per a denunciar-los96.2
Vegeu tamb acords internacionals

tractes inhumans o degradants


Ning no hi pot sser sotms15
tradicions
Voluntat de protegir les dels pobles dEspanyaprembul
trfic
Vegeu trnsit

traci
Noms el Congrs pot acusar daquest delicte el president
o altres membres del Govern102.2
transferncies a les comunitats autnomes
En relaci amb les corporacions locals es poden assumir
les que autoritzi la legislaci sobre rgim local148.1.2
LEstat en pot fer, per llei orgnica, de facultats corresponents a matries
de titularitat estatal150.2
Les dun fons de compensaci interterritorial constitueixen un
de llurs recursos financers157.1.c
Vegeu tamb trasps de serveis a les comunitats autnomes
184

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

trnsit
aeri
s competncia exclusiva de lEstat149.1.20
de vehicles de motor
s competncia exclusiva de lEstat149.1.21
transport
aeri i terrestre
Sn competncia exclusiva de lEstat si circulen pel territori
de ms duna comunitat autnoma 149.1.20; 149.1.21
per cable
Les comunitats autnomes poden assumir competncies si transcorre
ntegrament per llur territori148.1.5
per carretera
Les comunitats autnomes poden assumir-ne competncies si transcorre
ntegrament per llur territori148.1.5
per ferrocarril
Les comunitats autnomes poden assumir-ne competncies si transcorre
ntegrament per llur territori148.1.5
trasps de serveis a les comunitats autnomes 147.2.d
treball
Vegeu dret al treball; treballadors

treballadors
Tenen dret de vaga28.2
El dret de vaga pot sser susps per declaraci de lestat dexcepci
o de setge55.1
Tenen dret a la promoci mitjanant el treball35.1
Tenen dret a una remuneraci suficient35.1
La llei ha de garantir llur dret a la negociaci collectiva37.1
Tenen dret a adoptar mesures de conflicte collectiu37.2
LEstat ha de vetllar pels drets dels que sn a lestranger
i nha de procurar el retorn42
El dret al conflicte collectiu pot sser susps per declaraci de lestat
dexcepci o de setge55.1
185

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Sels ha de facilitar laccs a la propietat dels mitjans


de producci129.2
Vegeu tamb dret a la lliure sindicaci; emigraci; Estatut dels treballadors;
formaci professional; jornada laboral; llibertat sindical; seguretat i higiene
en el treball; sindicats; vacances

treballs forats
Vegeu penes privatives de llibertat

Tribunal Constitucional ttol IX


Pot entendre sobre el contingut dels tractats internacionals95.2
Controla ladequaci a la Constituci de les normes de les comunitats
autnomes153.a; 161.2
President160
T jurisdicci a tot el territori espanyol161.1
s competent per a conixer del recurs dinconstitucionalitat161.1.a
s competent per a conixer del recurs dempara161.1.b
s competent per a conixer dels conflictes de competncia161.1.c
Legitimaci per a recrrer-hi 162; 163
Sentncies164
Una llei orgnica lha de regular165
Vegeu tamb membres del Tribunal Constitucional

Tribunal de Comptes
s lrgan fiscalitzador suprem dels comptes i la gesti econmica
de lEstat i del sector pblic 136.1; 136.2
Depn de les Corts136.1
Tramet un informe anual a les Corts136.2
Els seus membres tenen el mateix estatut que els jutges136.3
Una llei orgnica el regular136.4
Tribunal Superior de Justcia
Culmina lorganitzaci judicial dins lmbit territorial de cada
comunitat autnoma152.1
Tribunal Suprem
s competent en les causes contra diputats o senadors71.3
Hi s exigible la responsabilitat criminal del president i dels membres
del Govern102.1
186

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

s lrgan jurisdiccional superior, llevat del que pertoca a garanties


constitucionals123.1
Nomenament del president123.2
Els tribunals superiors de justcia dins les comunitats autnomes
no ho sn en detriment de la jurisdicci daquest152.1
tribunals
Dret a obtenir-ne la tutela24.1
Les conclusions de les comissions dinvestigaci no els obliguen76.1
Controlen la legalitat de lactuaci administrativa106.1
Controlen la potestat reglamentria106.1
Funcions 117.3; 117.4
El principi de la unitat jurisdiccional s la base de llur organitzaci
i funcionament117.5
Cal prestar-los la collaboraci que requereixin118
Tothom t lobligaci de complir-ne les sentncies118
Constituci, funcionament i govern122.1
La policia judicial en depn126
En les comunitats autnomes llur organitzaci culmina en un Tribunal
Superior de Justcia152.1
Vegeu tamb Administraci de justcia

consuetudinaris i tradicionals
Els ciutadans hi poden participar125
dexcepci
Resten prohibits117.6
dhonor
Es prohibeixen en lmbit de lAdministraci civil i les organitzacions
professionals26
tributs
La iniciativa popular no hi s procedent87.3
La potestat originria per a establir-los correspon exclusivament
a lEstat per llei133.1
Les comunitats autnomes i les corporacions locals poden establir-ne
i exigir-ne133.2
Els beneficis fiscals que afectin els de lEstat shan destablir per llei133.3
187

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

Limport dels beneficis fiscals que afectin els de lEstat sha de consignar
als pressupostos generals134.2
La llei de pressupostos no en pot crear134.7
Les hisendes locals shan de nodrir dels propis i de la participaci
en els de lEstat142
Les comunitats autnomes poden fer la recaptaci, la gesti
i la liquidaci dels de lEstat per compte daquest156.2
Les comunitats autnomes no en poden establir sobre bns situats fora
de llur territori o que impedeixin la lliure circulaci de mercaderies
i serveis157.2
Vegeu tamb impostos; sistema tributari

turisme
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la promoci
i lordenaci daquest dins llur mbit territorial148.1.18
tutela
de drets i llibertats
Tothom t dret a obtenir-la dels jutges i dels tribunals en lexercici
dels seus24.1
La de les lleis que regulen els del captol 2 del ttol I correspon
al Tribunal Constitucional53.1
Tot ciutad pot demanar la dels reconeguts per lart. 14
i per la secc. 1 del cap. 2 del ttol I, davant els tribunals ordinaris
i el Tribunal Constitucional53.2
Vegeu tamb recurs dempara

del rei menor dedat


Persones a qui correspon dsser tutor del rei60.1
La poden exercir el pare o la mare mentre restin vidus60.1
Exercir-la s incompatible amb qualsevol crrec o representaci
poltica60.2
Vegeu tamb tutor del rei

tutor del rei


Vegeu tutela del rei menor dedat

188

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

U
unitat
La de la naci espanyola s indissoluble i la Constituci
shi fonamenta2
El rei s el smbol de la de lEstat56.1
La del poder judicial ha dsser respectada per les comunitats
autnomes en lorganitzaci de les demarcacions 152.1; DA 4
Vegeu tamb principi dunitat dactuaci; principi dunitat jurisdiccional

universitats
Sen reconeix lautonomia27.10
urbanisme
Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies148.1.3
urgncia
Vegeu necessitat urgent i extraordinria; procediment durgncia

usuaris
Els poders pblics nhan de garantir la defensa i la protecci51.1
Els poders pblics nhan de promoure la informaci, leducaci
i lorganitzaci51.2
utilitat pblica
Pot sser causa dexpropiaci33.3

V
vacances
Les peridiques i retribudes sn un mitj pel qual els poders pblics
garanteixen el descans40.2
vaga
Vegeu dret de vaga

vaixells
Vegeu abanderament de vaixells

valors superiors
Vegeu ordenament jurdic
189

N D EX ANALTIC DE LA CONSTITUCI

vehicles de motor
Llur circulaci s competncia exclusiva de lEstat149.1.21
veredicte
Pot limitar el contingut dels drets fonamentals de qu gaudeix
el condemnat25.2
Quan depn duna norma que pot sser contrria a la Constituci,
lrgan judicial ho ha de plantejar davant el Tribunal
Constitucional163
El del Tribunal Constitucional pot contenir disposicions
sobre la vigncia de la llei en la part no afectada
per inconstitucionalitat164.2
vicepresidents
Poden sser components del Govern98.1
Vegeu tamb Govern; membres del Govern

vida
Vegeu dret a la vida; nivell de vida; qualitat de vida

vies ramaderes
La legislaci bsica sobre aquestes s competncia exclusiva
de lEstat149.1.23
vigilncia
Les comunitats autnomes poden assumir competncies
en la de llurs edificis i installacions148.1.22
vila de Madrid
s la capital dEspanya5
violaci de drets i llibertats
En t la consideraci la utilitzaci injustificada o abusiva de
les facultats de suspensi per llei orgnica de drets o llibertats55.2
Pot sser objecte de recurs dempara davant el Tribunal
Constitucional161.1.b
voluntat
de la naci espanyola
Es proclama en diversos aspectesprembul
190

N D E X ANAL TI C DE LA CONSTI TUCI

popular
Sexpressa per un Estat de dret que asseguri limperi de la lleiprembul
Els partits poltics concorren a manifestar-la6
vots
Els particulars dels membres del Tribunal Constitucional
shan de publicar juntament amb la sentncia164.1
Vegeu tamb eleccions

Z
zona
de muntanya
Shi ha de donar un tractament especial per a modernitzar-la,
desenvolupar-la i equiparar-ne el nivell de vida130.2
econmica
Els seus recursos naturals sn un b de domini pblic132.2
maritimoterrestre
s un b de domini pblic132.2

191