You are on page 1of 10

Comenarem anant al ms profund de tu mateix, a lorigen de tot.

El 1948 van nixer Dan


Simmons, Terry Pratchet, John Carpenter, George R. R. Martin... i vas nixer tu. Qu va passar,
aquell any, perqu sortissin tants mestres?
Tamb van nixer William Gibson i Miquel Barcel, que sn mestres que admiro. Va ser un any de
trasps. Amb un dia ms, suposo que hi cabia ms gent.
Fa poc et vas jubilar, un pas a qu molta gent aspira, i a ms a ms, hi has arribat amb moltes forces
i amb moltes ganes de no quedar-te aturat. Qu tha canviat el fet de jubilar-te?
Sobretot, poder-me administrar el temps jo mateix. Com que tant s treballar com fer feina, quan no
tinc ganes descriure llegeixo, quan no tinc ganes de llegir surto a fer gestions, quan no tinc ganes
de sortir endreo...
Les teves facetes ms conegudes sn, probablement, escriptor, corrector i editor. Per... qu fas
quan no thi dediques? I en el teu temps lliure?
Doncs coses relacionades amb tot aix. Tinc una vida molt poc interessant: llegeixo, endreo papers
antics, sobretot nestripo, o en classifico o en fitxo. Despectacles, algun cop vaig al cinema, al
teatre, o a veure algun partit de futbol, al camp, no al bar.
Si no fossis escriptor, qu series?
De fet, no s si sc escriptor. No mhe sentit mai obrint la botiga descriptor. Havia provat de
dibuixar, i de fer teatre. Potser men sortia, per em sembla que no aportava res a aquestes
activitats. Escriure em costava ms. Potser he mirat de ser escriptor perqu em costa molt escriure.
Avui en dia estem envoltats de canvis tecnolgics constants: per exemple, el que va comenar amb
un ordinador de la mida duna pista de tennis sha acabat convertint en un telfon que t ms
potncia que el coet que va anar a la Lluna. Hi ests gaire immers, en tota aquesta tecnologia?
Gens. Mhe hagut danar actualitzant, i en trenta anys he anat passant dun Mac Plus a un LC3, a un
iMac daquells amb forma de mitja bola i ara un que noms s una pantalla amb peu, per
senzillament perqu em serveixen per a escriure. I encara faig coses, com les fitxes dels llibres i els
sobres de les cartes, amb una mquina descriure francesa Olympia Splendid 66. Ni ho defenso ni
men queixo, no s per cap militncia: s aix.
I qui parla de tecnologia, parla de xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram... Thi has
submergit?
No hi he entrat mai. Si matabala tenir mitja dotzena de correus electrnics per respondre! El mbil
el faig servir per a parlar, quan no tinc altre remei, o enviar algun SMS, sempre amb totes les lletres
i procurant redactar-lo de la manera ms correcta i creativa possible.
En el moment de preparar aquesta entrevista, si hi ha una cosa que omple els telfons de la gent s
el Pokmon Go: thi has viciat? Qu opines daquest tipus de jocs?
No en tinc opini, perqu no he fet servir mai ni tan sols cap videojoc. Tampoc no s que jugus
gaire abans: fora de la infantesa, desprs no mha atret cap joc de taula.
Si duna cosa no hi ha cap mena de dubte s que la cincia-ficci tapassiona. Don et ve, aquest

sentiment? Com vas arribar al gnere, i qu tatrau tant dell?


Sc un producte de la literatura de quiosc i del cinema dels anys cinquanta, i en aquell moment, que
podem situar entre la bomba atmica i el primer Sputnik, la cincia-ficci era present pertot, sempre
dins aquest mbit popular i de consum. Ara veig que quan vaig comenar a escriure una mica
seriosament, al voltant de 1968, ja em sortien coses entre la cincia-ficci i el terror. En un moment
que es comenava a dinamitar la censura, la trobava til per a bastir faules allegriques crtiques.
Aleshores ja hi trobava un espai de llibertat i de creativitat, que transgredia la realitat opressora i
tamb leixut realisme social de la literatura militant del moment.
Quina s la cosa ms perillosa que recordes haver fet mai? I la situaci que has trobat ms
divertida? De qu et sents ms orgulls?
Una vegada, a Burkina Faso, estava allotjat en una installaci militar. Sem va embussar la
canonada del lavabo, vaig sortir, vaig veure un gegants negre vestit amb una granota blava i li vaig
preguntar si era el lampista i si em podia desembussar la canonada. Va resultar que era un altssim
oficial de laviaci militar, all els militars sn omnipotents i poden fer impunement el que vuguin a
qui sigui, i solen ser brutals, es va sentir insultat i es va emprenyar com no he vist mai ning tan
furis, sem volia carregar i noms men vaig mig sortir demanant-li perd amb tot el repertori de
disculpes de les obres de Racine. Vaig estar tot el dia sense gosar sortir del bungalou. Un cop sortit
de Burkina, i de Mali i dAlgria, la vaig poder trobar una situaci divertida. No men sento
orgulls, per em sembla que no em sento orgulls de res.
Tots tenim una fantasia o altra que ens agradaria que passs tot i que sabem que s impossible.
Quina s la teva?
Potser poder fer una petita excursi enrere en el temps i poder reviure algun moment, ni que
noms fos..., com diu la can den Llach.
Qu et fa enfadar ms?
Ja s que s temps de grans indignacions, per a mi se mha esbravat fora la capacitat denfadarme.
Manies i fbies nhi ha de tot tipus, i si no, que lhi preguntin al pobre Lovecraft. Quines sn les
teves?
Diria que no en tinc tantes com lamic Howard Phillips. Potser canviaria la seva aversi a lolor de
peix per la de lolor de ceba. Tamb, si mhi fixo, pel carrer miro de no trepitjar les trapes
metlliques de terra. Potser s una reminiscncia de quan feia de dimoni als Pastorets.
Suposem que tornes a nixer sabent tot el que saps. En el si de la mateixa famlia, amb exactament
les mateixes oportunitats. Qu li demanaries als teus pares que fessin diferent, en la teva educaci?
Pobrets, em sembla que ho van fer tan b com van saber. Potser demanaria a la meva mare que no
fos tan polida i no es vengus tan sistemticament al drapaire lexcedent de llibres i tebeos que no
em cabien a lhabitaci i desava al recambr dels comptadors. I tamb quan jo men vaig anar de
casa me nhauria dhaver endut un parell de maletes ms de llibres i tebeos que vaig deixar perdre.
Si poguessis tenir un superpoder, quin seria?
Potser un de senzillet, com ara poder detectar de seguida les coses que busco.

Quan no tens res a fer i simplement escoltes msica, qu escoltes?


Ara no em paro mai a escoltar msica. Nhavia escoltada, s. Algun concert molt concret de Mozart
(sobretot el 23, per tamb el 20) i coses ms descriptives, com Els planetes de Holst o la sisena de
Beethoven (o encara ms el segon moviment de la setena, que tan b va aprofitar Boorman a
Zardoz). Per ms aviat veus i canons. Els anys seixanta, Raimon i tota la nova can, i els
francesos. Desprs, tamb Francesco Guccini, Elvis, Sinatra, Lou Reed...
Quins sn els teus tres llibres preferits? Per qu?
Penso que s una daquelles preguntes que tantes vegades com te la fan tantes respostes diferents
donars. Ara mateix ten diria tres daquests que estan entre aquesta realitat nostra i alguna altra
doculta per present, com Humus de Raul Brando, Sota el bosc lacti de Dylan Thomas i Caigut
fora del temps de David Grossman, perqu permeten que convisquin vius i morts.
Si ara sinvents la mquina del temps i tinguessis la possibilitat danar al passat, quin moment de la
histria tagradaria visitar? I si tinguessis opci danar al futur, voldries saber qu ens espera?
A part del que ja he respost fa un estona una mica ms amunt, em faria molta mandra haver-me de
desplaar dpoca. Per, posats a jugar, potser estaria b assistir a una representaci de Shakespeare
en el seu element. El futur em fa ms poca curiositat: penso que tot s en procs, i, doncs, veure un
moment del futur no garanteix que al moment segent tot torni a capgirar-se.
Com veus el futur: utpic o distpic?
De totes dues maneres alhora. Segons per a qui i en quin moment. Em sembla que en totes les
circumstncies nhi haur que trobaran que viuen la millor vida possible i per a altres tot ser
insuportable. No mengrescaria gens una terra de Xauxa estable i inamovible.
Avui en dia estem vivint un canvi que empeny cap a la possibilitat de convertir Catalunya en un
estat nou. Aquest procs independentista, en quin gnere de la cincia-ficci el posaries?
De fet, algun cop ja he opinat que tot el gavadal de literatura sobre la futura Catalunya independent,
i sobre els futurs Pasos Catalans emancipats, constitueix tot un subgnere que convindria classificar
i estudiar. Daltra banda, com ha passat en molts altres aspectes de la cincia-ficci, com ara les
anticipacions sobre lany 2000 o sobre alguns progressos que shan arribat a dur a terme, a lhora de
la veritat tamb ser interessant analitzar la correspondncia entre les previsions i la realitat, que sol
ser ms atrevida que la imaginaci.
Com veus linters del mn universitari per la cincia-ficci catalana? Creus que ha ents que
tamb ha de ser el seu objecte destudi?
No conec prou el medi, per em sembla que s innegable que hi ha hagut un canvi respecte a anys
enrere. Lany 2004 Vctor Martnez-Gil va publicar un antologia des de la seva condici de
professor universitari. Lany passat es va publicar una tesi doctoral sobre Andrea Vctrix de
Villalonga. Anna M. Moreno-Bedmar es va doctorar a final del curs passat amb una tesi sobre la
cincia-ficci de Pedrolo. Francesc Foguet tamb va fer el curs passat a la seva facultat una sessi
sobre una novella de cincia-ficci. Fa un any vaig participar amb Sebasti Roig en un curs destiu
sobre el gnere a la Universitat dAlacant, organitzat pels professors Toni Maestre i Eduard Baile.
Parlo noms de coses que conec de primera m, sent com sc foraster en terra estranya, per que

testimonien que alguna cosa es va movent.


Qu va ser el que et va portar a escriure?
El fet de llegir. No s veritat que el llegir faci perdre lescriure; s al revs. Qui comena a dibuixar
no copia la realitat, sin que copia els dibuixos que ha vist. Qui comena a escriure copia les coses
que ha llegit. En el meu cas, desprs de fora anys de lectures de tota mena, i tamb dhaver escrit
alguna coseta, la lectura dalguns textos dEstanislau Torres i de Pedrolo, obertament crtics i
combatius per fets en clau, em va fer adonar de les possibilitats de lescriptura. Tamb va coincidir
amb la lectura duna opini de Raimon (a mitjan anys seixanta escrivia una columna en castell a
Destino) en qu deia que no li agradaven les canons que es cantaven, i per aix ell feia les seves,
diferents. Vaig pensar que jo tamb ho podia fer, a la meva manera.
Tots els autors afronten el comenar una obra nova de manera diferent: nhi ha que estructuren fins
a la darrera escena, nhi ha que simplement deixen que ragi... tu com ho fas?
Vaig prenent notes, desordenadament, sovint es claven bufetades luna a laltra, i quan em sembla
que comeno a veure per on anir la cosa comeno a escriure. Vaig provant, fins que trobo el to i els
carrils per on ha de circular lobra. s la meva manera destructurar. I ben sovint no em serveix cap
de les notes prvies. Quan acabo la primera redacci s quan tinc tot el material endreat i llavors
comena la part que magrada ms, remenar-lo, manipular-lo, desplaar-lo, violentar-lo. De tota
manera, cada obra s un mn. A Veus de boira des del pont, que no es deia aix ni era com s ara, s
que em vaig fer alguns esquemes de levoluci dels diferents fronts que tenia oberts el protagonista:
la conquesta dun nom, la rivalitat amb Tici, lamistat amb el Verons, la lluita amb la fatalitat.
Comenar una obra nova implica crear una histria del no-res, i aix no ve sol. Tu com tho fas, per
a partir duna pgina en blanc arribar a tenir al cap tot all que acabars escrivint? Quines sn les
teves fonts dinspiraci?
Les idees, al final ja no saps don les has tret, per diria que generalment em vnen de lectures: no
literalment, ms aviat de vegades s una resposta contra all que llegeixes, o la derivaci duna
reflexi que tha despertat una lectura, que potser al final ja no hi t res a veure. Pot ser fins i tot el
ttol dun llibre o dun film, que em suggereix qu podria explicar. De vegades em cal anotar de
seguida la frase que em ve, si t alguna originalitat, per ms generalment la desplego caminant,
men vaig a voltar rumiant sobre la idea i deixo que la imaginaci faci la seva, i quan torno i
massec potser ja tinc una histria que no t res a veure amb la idea inicial. Em sembla que una cosa
s la fantasia, la capacitat de crear del no-res, i una altra la imaginaci, que s comenar a fabular a
partir dun estmul concret. Jo treballo amb la imaginaci.
Les teves obres sn experimentaci contnua i constant; per a tu qu s ms important: experimentar
o la histria que narres?
Per a mi les dues coses van juntes. Fons i forma sn indestriables. He dexplicar una cosa nova
duna manera nova, o ms aviat una cosa que no hagi explicat abans duna manera que no hagi fet
servir abans. Quan he utilitzat una forma, ja no em serveix per a una altra obra: fra repetir-me.
Quan veig que em passa, em sap greu.
Com a escriptor, qu et planteges abans: la histria o els personatges?
Tamb diria que en algun cas una cosa i en un altre laltra. A Veus de boira o a Lnica mort potser
eren ms els personatges, i escrivint els anava plantejant les situacions. A Ofici de torsimany tenia la

histria, ben marcada. Els personatges imprescindibles eren lescriptor i el gat. La noia era un
personatge secundari. Escrivia les escenes desordenadament, segons la climatologia, perqu en totes
les escenes plou i segons si feia fred o calor les descripcions servien per a una escena o altra (quan
plovia me nanava corrent a mirar el jard de la torre que em servia descenari per a copsar-ne les
sensacions, els sorolls, les olors...). Doncs b, vaig escriure lescena final a mig redactar la novella.
I quan seguint lacci vaig arribar al final, la noia es va negar a fer les coses que li feia fer en
aquella escena final (la progressi del personatge dins la novella lhavia dotat duna personalitat
diferent de la que jo li havia marcat), i la vaig haver de canviar.
Si una cosa provoca terror a tots els escriptors s seure davant de lordinador, posar les mans al
teclat... i que no surti res. Com tenfrontes al bloqueig de lescriptor?
Generalment tinc dues solucions. Aixecar-me i caminar, anar a la cuina a beure alguna cosa, a pixar,
endrear llibres, i sovint de cop surt la paraula que ho desencalla tot; o si no comenar a escriure
sabent que all que fas s dolent, que no servir, que no lliga amb res, per tires endavant i en algun
moment es reprn la situaci que no tenia sortida. Una altra, si s al vespre, s anar-men a dormir, i
deixar que el cervell treballi mentre dormo, i lendem al mat mentre em dutxo o mafaito arriba
sol el text que em faltava.
Escrius a m, a mquina o a lordinador?
Ara amb lordinador. A la meva primera trilogia, sobre lespai, el temps i el moviment, cada volum
t al final uns apndixs amb material i reflexions sobre el llibre mateix. Al tercer, Dem ser un
altre dia, al final justament hi ha una reflexi sobre la manera diferent com els havia escrit
cadascun: el primer, tancat al despatx davant la mquina, i picant-ho tot directament; el segon,
sortint al carrer a rebre limpuls i desprs passava a mquina el record o ampliava la impressi
anotada, i el tercer, en gran part escrit al carrer, lluny de casa, o en bars, a m. I aix donava una
escriptura diferent. Ara puc prendre notes a m al carrer o al tren, per tota la redacci la faig amb
lordinador.
Quan no escrius cincia-ficci, qu escrius?
Els contes, s que majoritriament sn de cincia-ficci, la majoria dencrrec: de 1984 a 1998 en
vaig fer una bona colla per a Tretzevents. Per tamb nhe anat fent de tota mena. En novella, o
diguem-ne textos o proses, guanyarien les que no sn de gnere per 7 a 5, em sembla. No fa gaire,
esperant en un aeroport, vaig escriure un rap.
Em dna la impressi que ets de les persones a qui el cap no se li pot estar parat i no para de crrer
duna idea a una altra, dun projecte a un altre. Aix, en qu treballes ara?
Lany passat vaig acabar una novella, i com que els de Males Herbes no tenen previst publicar-la
fins lany que ve, i em van fer uns suggeriments en qu vaig estar del tot dacord, aquest estiu lhe
refeta i ara ja est llesta. Tamb he fet un prleg per a un llibre de Dami Bardera que sortir
aquesta tardor. Fins a final dany he de participar en una colla de presentacions, congressos,
simposis i cicles de conferncies, i em sembla que no tocar res ms de creaci.
La cincia-ficci t molts subgneres: distopia, utopia, ucronia, space opera, dura, tova... en quin
et sents ms cmode?
Per pura ignorncia no em puc ficar en coses massa dures, per he mirat danar fent coses diferents.
Potser em sento ms confortable fent coses que no sallunyin gaire dara i aqu, i que introdueixin

una reflexi ms centrada en levoluci de la humanitat que sobre la de la tecnologia.


Una vegada vas dir que escrius coses perqu no passin. Quantes han passat?
Penso que molta cincia-ficci sescriu ms com a advertiment perqu rectifiquem comportaments
que no com a profecia del que vindr. El conte mateix que vaig publicar el juny passat dins Deu
relats ecofuturistes tracta duna insensatesa que t conseqncies fatals, situada tres-cents anys en el
futur. Doncs el juliol segent viem que a Pamplona es cometia la mateixa bretolada.
Si una cosa ets, s prolfic. Quantes obres tens publicades?
Ms aviat tinc la percepci dhaver estat restret. Els ltims temps mhe dedicat ms a endrear
lobra feta que a fer-ne de nova, i per aix ho tinc bastant controlat. Veig que, de creaci, entre
llibres gruixuts i prims, en tinc disset, ms un parell dassaig i estudi. A part de les antologies i la
participaci en llibres collectius. Aqu la proporci sinverteix: la llista dels contes publicats en
revistes i llibres collectius ocupa quatre fulls, mentre que la darticles, ressenyes, prlegs i
introducci dantologies en fa prop de nou.
Has estat dues vegades finalista del Premi Sant Jordi amb Entre Sant Peters i Sant Pau el 1995 i
amb Veus de boira des del pont el 1999, dues novelles del corrent principal, i has publicat tamb
cincia-ficci i antologies de la cincia-ficci catalana. Com veus lencaix de la cincia-ficci en la
teva literatura i en la literatura catalana?
Em sembla que, mentre acceptem els gneres, tots els gneres sn literatura i tota literatura s de
gnere. Per tant, dins la meva literatura, no veig cap diferncia entre les obres que es poden
qualificar de cincia-ficci i les que es poden qualificar de narrativa testimonial o de qualsevol altre
tipus. A un li pot agradar ms Entre Sant Peters que el Llibre de tot, per voldria pensar que no ha
de ser pel gnere. Dins la literatura catalana, penso que hauria de ser igual: el Mecanoscrit de
Pedrolo, Lenquesta del canal 4 de Tsner o Andrea Vctrix de Villalonga shaurien davaluar com la
resta dobres dels autors, pels seus mrits intrnsecs, deixant de banda en quin gnere els puguem
classificar.
En escriure cincia-ficci: quins han estat els teus mestres, els teus referents?
Especficament dins la cincia-ficci, potser Bradbury, Sturgeon, Vonnegut i Brown. Tamb Aldiss,
perqu s el que ms ha sabut integrar els nous corrents literaris dins el gnere. I justament perqu
la considero literatura, tamb he mirat de llegir tots els antecedents catalans, amb Pedrolo al centre,
per a mirar darticular la meva obra dins el corrent.
Michelada s, a parer de molts lectors, una obra que hauria de pertnyer al cnon del corrent
principal de la literatura catalana, tant pels registres de llenguatge que utilitza, com per les
reflexions metaliterries que cont. Qu et va moure a escriure una obra tan colossal?
Entra dins la manca de planificaci que comentava abans. De primer tenia la idea dels mutants que
incorporaven unes millores que esmenaven les mancances en el disseny dels humans a partir que
ens vam posar drets. Desprs va venir la construcci de la histria, en forma de western, farcit amb
tot de documents que eren les unitats didctiques que els introduen mentre els configuraven. Tot
plegat no acabava de funcionar, per jo anava tirant endavant. Desprs va venir la relectura de la
Ilada, i la idea de fer-ne un pastitx. Aqu va sortir lestructura. Posats a fer, tamb hi havia
dhomenatjar Joyce, i vaig anar reelaborant cada cant. I tal com lanava reescrivint lanava pastant
amb les variants dialectals. Ning no me la demanava i tenia tot el temps del mn per a anar-la

refent i refent.
Qu li trobes a faltar al gnere en catal? Qu li sobra?
Penso que li falta el mateix que li falta a la literatura catalana en general, que s articular tot el
sistema literari. Agafo una mica la idea dHugo von Hofmannsthal al seu discurs de 1927
Lescriptura com a espai espiritual de la naci, per s tamb la idea que fa anys que predica lex
Broch. Broch ho planteja ms en el sentit que cal una coordinaci dacci entre escriptors, crtics,
acadmia, editors i pblic lector, tota la societat literria. s el programa ambicis que cal. Per
aqu jo em reduiria a traslladar als autors i als lectors la idea de Hofmannsthal, que explica que els
francesos tenen una literatura, per els alemanys, tot i tenir Goethe i Schiller, noms tenen una
escriptura. Com nosaltres. Ho adapto. Ara tenim una colla de nois molt ben preparats, que han llegit
tots els autors moderns del gnere directament en angls, o traduts al castell, i incorporen tot de
temes nous. Magnfic. Per aix no fa una literatura. Haurien de llegir tamb tots els nostres
antecedents, saber qu sha fet, veure quins camins tenim oberts i quins sn indits, quines lnies val
la pena continuar, quina terminologia val la pena rescatar, quines vies cal obrir. La llengua de la
literatura no pot ser la dels diaris, ni la dels poltics, locutors o mestres ms circumstancials i
complaents. Qu li falta? Ossada, articulacions, nervis. Qu li sobra? Carn desarticulada, greixos no
saturats.
Com veus el passat, el present i el futur del gnere en catal?
Per a no retrocedir al diluvi universal, als anys seixanta hi va haver un intent darticular un
moviment, amb Calders, Ribera, Estrad, Lleget i Verdaguer al voltant de Sempronio i Tele/estel,
el 1984 es va tornar a intentar, amb ms bagatge, i el 1997 es va intentar fer unes bases noves. s la
base del passat. Penso que hem progressat, tenim ms autors i ms preparats, per com he dit abans
penso que el problema del present s la ignorncia i loblit del passat, que pot portar a la dispersi.
El futur pot ser esperanador si aconseguim integrar-lo amb el passat. Iniciatives com Males Herbes
i altres editorials, que donen veu als autors nous per no descuiden els antecedents, poden marcar el
cam.
Hi ha un debat etern sobre la cincia-ficci: hi ha qui considera que s un gnere per si mateix, hi ha
qui considera que s fantasia. Tu on et situes, en aquesta discussi?
A la bibliografia que he penjat a la pgina web de la SCCFF, de 1873 a 1973, no hi faig distincions,
i ho poso tot: com que hi ha el resum de largument, que cadasc tri. Penso que des de fa anys la
fantasia sha emancipat, i prcticament no la incloc a la bibliografia recent. Encara em serveix la
vella distinci que dins el gnere fantstic hi ha la fantasia, la cincia-ficci i el terror. No hi ha
gneres purs, per encara em sembla vigent la distinci de Campbell, en el sentit que la cinciaficci explicita dentrada quines variants introdueix, mentre que la fantasia les va introduint i
canviant sobre la marxa.
Una vegada vas dir que cert friquisme ens ha perjudicat. Encara hi s, aquest friquisme? s ms: el
que ens ha perjudicat s el friquisme o que la gent ha deixat morir el seu nen interior?
Suposo que em referia al fet que, si la manifestaci ms vistent de la cincia-ficci s una colla de
gent disfressada amb les armadures de les tropes imperials, aix no ajuda a fer que es respecti una
literatura. Penso que encara hi s, com el moviment dels nois amb caadora daviador i les noies
amb cotilla. I continuo pensant igual. I tamb que tothom pot disfressar-se del que vulgui. La part
final de la pregunta s la ms interessant. Perdre la capacitat de meravellar-te perjudica no solament
la cincia-ficci, sin tota la literatura, que al capdavall s creaci de mons.

Amb el canvi generacional ha vingut un canvi de temes que ens envolten, noms cal mirar, per
exemple, les sries de televisi dabans i les dara. Aix pot fer que el friquisme acabi sent un
avantatge i no un inconvenient?
Potser no acabo dentendre el concepte, o s que ha evolucionat amb el temps. Em pot divertir
veure una colla disfressada de zombis pels carrers de Sitges, per continuo pensant que no em far
cap favor que expliquin que representen els lectors de cincia-ficci si he danar a un congrs a
explicar qu es la cincia-ficci davant dun grup destudiosos de Proust. No trobo que laugment
quantitatiu hagi de representar necessriament un avantatge. Que una biblioteca sompli de gent que
hi va a connectar-se a Internet o que un museu sompli de turistes fent temps per a anar a dinar, no
ho acabo de veure com un avantatge per a la funci que han de fer aquestes institucions.
I al revs: hi ha classisme, en la literatura? Hi ha qui considera que tal o tal gnere sn superiors?
No en diria classisme, ms aviat ignorncia i prejudici. Per nhi ha, dissortadament. I aix noms
es combat elevant el nivell. s evident que en tots els gneres hi ha obres sense ambici,
voluntriament de consum immediat, devasi si vols, que si honestament donen all que prometen
sn prou respectables. Per tamb hi ha moltes obres anomenades de gnere prou ambicioses i
reeixides que sn perfectament homologables amb les considerades de gran literatura, que han fet
avanar la literatura.
I, parlant de sries, si una cosa ens ha vingut s una influncia molt vasta del mn anglosax,
sobretot dels USA. En qu ha influt el gnere en catal?
No puc opinar de les sries, perqu no en veig. Si parlem concretament del tema dels zombis (que
genricament enquadraria dins el terror, no la cincia-ficci), s que hi va haver fa pocs anys unes
quantes novelles catalanes que en feien sortir. En principi no s dolent rebre influncies, al contrari;
el mal s quan no sintegren a la base literria prpia que comentava abans. Aleshores surten coses
que sn simple mimetisme, que ni tenen arrels ni poden generar escola.
Qu et va semblar ladaptaci cinematogrfica del Mecanoscrit? Qu canviaries?
No s el film de la meva vida, per la vaig trobar prou digna. I dues vegades que hi vaig anar, una
per a fer-ne la presentaci i desprs moderar un colloqui amb el pblic, la resposta del pblic va ser
favorable. Potser hi tocaria algun detall, per ja dic que la trobo respectable.
Per qu fem servir mitologia de fora i no ens mirem la nostra?
s sempre el mateix problema, la ignorncia i el menysteniment de la tradici prpia. Per qu fem
servir orc (que en catal s un adjectiu), si des del segle XIX ja diem ogre?
Lany 2001 vas publicar un fams decleg de la cincia-ficci, el consideres encara vigent?
Em pensava que no lhavia llegit mai ning. El vaig proclamar en una vall perduda del Pirineu, i
quan tots plegats vam arribar a la terra baixa ja tenem altres preocupacions. Si de laltre decleg, el
de deb, ning no en fa cas, penso que no puc pretendre reinvindicar-lo gaire. Per suposo que s,
que sc prou insensat per a mantenir-lo.
La vuitena sentncia del decleg diu: Utilitzars metfores i frases fetes acordades a lpoca de
lacci. (Neuromntic comena dient: El cel del port era com un televisor connectat en canal

mort; aquest s el nivell del qual conv partir.) Aix s duna exigncia enorme i aquesta
exigncia caracteritza la teva literatura. Per qu texigeixes tant en les teves obres?
Si estigus ms dotat per a la literatura em podria anar deixar ms. Em costa escriure i mhe
dexigir un esfor per a fer alguna cosa decent. Si sovint exigeixo alguna mena desfor al lector,
em toca predicar una mica amb lexemple.
La desena sentncia del decleg diu: No escriurs textos postcatastrofistes ni postnuclears ni
postguerratotal, si no s estrictament necessari. (Els anys cinquanta ja es van escriure tots i sha de
ser molt genial per a poder fer una cosa nova de cincia-ficci anti progrs tecnocientfic.) Molta
de la cincia-ficci que sescriu ara en catal (i en altres llenges) no compleix aquest manament ni,
probablement, molts dels altres deu. Quina creus que ns la causa?
Segurament a conseqncia del cinema dels anys cinquanta, per a molta gent la cincia-ficci
noms tracta de dos temes: lapocalipsi i la invasi extraterrestre. La qesti dels extraterrestres t
algunes exigncies, per a resultar mnimament versemblant, i ja no es porta gaire (per es mant).
El catastrofisme sembla el tema ms fcil i agrat. Aix podria dur a la reflexi que els temes ms
tractats sn els que generen ms acceptaci, encara que costi daportar res de nou, i podria inclinar a
estudiar la nostra tradici, veure qu hem fet i qu no hem fet (ja veus que faig anar laigua al meu
mol).
En Miquel Barcel va declarar fa uns anys que la cincia-ficci catalana t ms de catalana que de
cincia-ficci. Hi ests dacord?
No gosaria discutir res a en Barcel, que en sap ms que jo. Per si abans he comentat que em
sembla que justament en t poc, de catalana, ho tenim bastant malament.
Has estat fundador i, desprs, president de la Societat Catalana de Cincia-Ficci. El 1997, quan es
va fundar la societat, citveu com a primer objectiu normalitzar la cincia-ficci en lmbit de la
llengua catalana i normalitzar la llengua catalana en lmbit de la cincia-ficci. Creus que la
SCCFF se nha sortit?
Vull pensar que alguna cosa sha avanat. Si ms no, dels que ara duen la SCCFF em sembla que ja
gaireb no hi ha ning dels que la vam comenar, i no hi han renunciat. Per tant, lobjectiu es
mant. Assolir una fita vol dir haver de plegar. No shi arriba mai, per potser limportant s no
renunciar-hi.
Vas estudiar histria de lart. Fins a quin punt than influt els estudis en la carrera professional?
Fent histria de lart tacostumes a estudiar coses que, per lluny que estiguin en el temps o en
lespai, les pots anar a veure i a tocar, pots entrar als espais que vols investigar. s una metodologia
que tamb he mirat daplicar a la literatura: anar a les fonts, tocar els llibres originals, no parlar
dobres que no hagi llegit.
Ja han passat uns quants anys, des de llavors. Si tornessis a nixer sabent el que saps, qu
estudiaries?
Potser el mateix, per procuraria que fos ms ampliat i aprofundit. Com que no tenia cap urgncia
dobtenir cap ttol, em vaig dedicar a anar triant professors i assignatures: sociologia de lart amb
Alexandre Cirici, histria de la msica amb Oriol Martorell, del teatre amb Ricard Salvat, del
cinema amb Miquel Porter, i fins i tot assignatures daltres departaments, com geografia amb Llus
Casassas, que ens havia dut a veure Pau Vila. Potser miraria de suplir algunes de les meves

mltiples ignorncies de cultura general, com disciplicines cientfiques i tcniques i idiomes.


Possiblement, els llocs on has estat treballant durant ms de temps, si ms no dels que than donat
ms reconeixement, han sigut Serra dOr i Pags Editors. Com hi vas anar a parar?
En el cas de Serra dOr, quan el 1976 va plegar llvar Valls, dos membres del consell, Joan
Triad i Xavier Fbregas, buscant qui el substitus, cadascun pel seu compte van anar a parar a mi,
que ja feia anys que traballava en lofici, en revistes com Oriflama i Canig. Amb Pags, el
primer contacte va ser quan el 1994 em van publicar el Llibre de tot, que havia guanyat el premi de
cincia-ficci dAndorra. Quan van decidir reorganitzar la collecci del gnere, mho van proposar.
Tiro a mandrs, i sempre mhan vingut a buscar quan mhan volgut fer treballar.
Passem a la teva faceta dantologista. Qu et va moure a fer la primera antologia? Qu creus que va
aportar al corpus literari?
Tamb va ser un encrrec, de Lloren Soldevila i Manuel Llanas, que duien la collecci El
garbell dEdicions 62. Quan a final dels anys seixanta vaig comenar a escriure coses del gnere,
em vaig dedicar a resseguir parades del mercat de Sant Antoni, buscant precedents catalans, com
hauria fet un aprenent darqueleg gratant estrats antics, esperant que altres de ms savis sabrien
valorar les troballes. Catorze anys desprs nhavia trobat una pila de curiosos, i quan va sortir la
revista Cincia el 1982 hi vaig publicar un article Sobre literatura catalana de cincia-ficci.
Jean-Pierre Moumon el va llegir i em va demanar perms per a traduir-lo al francs, per nhi vaig
fer un parell expressament, que van sortir el 1983, i tamb Jordi Sarsanedas men va demanar un
altre per a Serra dOr el mateix any. A partir daqu Joan Fuster em va demanar publicar a
Lespill la versi catalana dels articles francesos, i Soldevila i Llanas, lantologia. Era el 1984,
lany del llibre dOrwell, i van confluir diferents coses: tamb aquell any a Alella Jaume
Bonaventura i Ramon Ruiz van comenar la collecci 2001. Lantologia va sortir el 1985 i penso
que va servir per a comenar a endrear els elements dispersos del gnere i va collaborar a donar-hi
visibilitat. La idea era demostrar que tenem una tradici prpia.
Amb quins criteris vas fer lactualitzaci de lantologia? Sorprn, per exemple, que no hi hagi cap
Premi UPC.
Home, els de la UPC sn textos molt llargs. De tota manera, les actualitzacions (tamb encrrecs, en
aquest cas de Carme Arenas) han respectat el criteri historicista, i de publicar coses daccs difcil.
A la de 1997 hi vaig incloure Pep Albanell, com a representant de la generaci dels setanta, que a
lpoca de la primera edici intentaven normalitzar els gneres en catal, i a la de 2013 Montserrat
Galcia, que justament va debutar lany que vaig escriure la primera edici, el 1984.