Professional Documents
Culture Documents
Normes imprescindibles.
Les normes imprescindibles en catal
En catal existeixen poques normes essencials que siguin segures. Aqu en tens un
resum en un llenguatge que et ser fcil dentendre i recordar.
Normativa daccentuaci
Per posar correctament els accents grfics has de saber:
1) Qu s una sllaba
2) Els diftongs
3) La sllaba tnica
Qu s una sllaba?
Pronuncia aquesta paraula: aspirina.
Torna-la a pronunciar a poc a poc. Segur que lhas dita aix:
As-pi-ri-na
Cada una de les parts que has pronunciat amb un sol cop de veu s una sllaba.
En totes les sllabes hi ha, com a mnim, una vocal. Sense vocal no hi ha sllaba. En
canvi, pot haver-hi sllabes sense consonant, com a la paraula ateu (a-teu).
Cal saber comptar les sllabes duna paraula per saber on va laccent.
I un diftong, qu s?
De vegades dues vocals es pronuncien juntes: formen un diftong. Exemples: aire, blau,
xiular,...
La gran majoria de diftongs es formen quan la vocal u, o b la vocal i segueixen una
altra vocal:
Diftong = vocal + i
Diftong = vocal + u
Tamb hi ha diftong si tres vocals estan juntes i la del mig s la i o la u. Aix passa, per
exemple, a: mo-uen, ve-uas-sa, re-ial-me...
Darrera una q o una g, una u forma diftong amb la vocal segent.
Exemple: ai-gua, llen-gua, e-qua-dor...
A principi de paraula, la i forma diftong amb la vocal segent. Exemple: io-de, io-gur,
ian-qui...
Qu significa sllaba tnica?
Cada paraula t una sllaba que es pronuncia ms forta que les altres. s la sllaba
tnica. Exemple:
e-lec-tro-do-ms-tic
a-pren-dre
Les sllabes que no sn tniques reben el nom dtones o fluixes.
www.boiraeditorial.com
www.boiraeditorial.com
Les terminacions verbals, com per exemple: vindr, tingussiu... (llevat de ret (retenir),
mant (mantenir), encn (encendre), entn (entendre), estn (estendre), i pretn
(pretendre).
Accent diacrtic
Laccent diacrtic s laccent grfic que utilitzem per diferenciar paraules que sescriuen
igual, per que tenen un significat diferent. Aquests sn els ms usuals:
Amb accent sobre la
M (part del cos) i ma (meu)
Mhe trencat la m.
Amb accent sobre la
S (afirmatiu) i si (nota musical, pronom, conjunci, cavitat, part del cos)
Exemple: S, mha assegurat que vindr.
Amb accent sobre la
s (utilitzaci) i us (pronom)
Exemple: Fes bon s del teu material.
Amb accent obert sobre la
Mu, mus (miols de gat) i meu, meus (possessius)
Exemple: La gata feia mu, mu.
Pl, pls (cabells) i pel, pels (per+el/els)
Exemple: Et caur el pl.
Qu (sentit interrogatiu o desprs duna preposici) i que (relatiu, conjunci)
Exemple: Qu vols? De qu vas?
Amb accent tancat sobre la :
B, bns (correcte, propietats) i be, bens (xais)
Exemple: Est b tenir bns, si no shan robat.
Du (divinitat) i deu (nmero i verb deure)
Exemple: Grcies a Du que ja no deu diners.
s (verb sser) i es (pronom)
Exemple: Diuen que s un monstre.
www.boiraeditorial.com
www.boiraeditorial.com
Mha agafat
Tha agafat
Lha agafat
Nha agafat
Sha agafat
Agafam
Agafat
Agafal
Agafan
Per en canvi:
Ens agafa
Us agafa
Ens ha agafat
Us ha agafat
El pronom femen la no sapostrofa davant i/u tones, encara que portin una h al davant.
Tampoc sapostrofa davant hi.
Exemples:
Linsulten (mascul)
La insulten (femen)
Lhi donaran (mascul)
La hi donaran (femen)
Si no es pronuncien juntament amb el verb i van immediatament darrere seu o darrere
dun altre pronom, shi uneixen amb un guionet.
Exemple:
Mirar-ho
Dir-vos-ho
Sempre que en la pronncia desapareix alguna vocal i dos pronoms es fonen en un so
de vocal nica, cal escriure lapstrof entre els dos pronoms. Lapstrof sescriu tant a
la dreta com es pugui.
www.boiraeditorial.com
Exemple:
-mels
-tels
-men
-sen
Apstrofs
1- Larticle el sapostrofa sempre que sescriu davant duna paraula comenada en
vocal o h.
Exemple: lhome, lavi, lavi...
2- Larticle la sapostrofa davant de les paraules que comencen en vocal o h. Hem
dexceptuar les que comencen per i, u, hi i hu tones.
Exemple: lhora, lheura, leina, lnica, lilla...
Per: la intelligncia, la universitat, la humitat...
3- Tampoc sapostrofen els noms de les lletres precedides darticle.
Exemple: la essa, la i...
4- No sapostrofen noms que podrien confondres amb els seus contraris.
Exemple: la asimetria, la anormalitat... (paraules amb el prefix negatiu -a)
5- Tampoc sapostrofa la una, ni la ira per no confondre-la amb lira.
6- La preposici de sapostrofa sempre davant de vocal o h, excepte si es tracta de
noms de lletres.
Exemple: dortografia, dous, delles, dhistria...
Per: de esses, de emes...
Normes tils
Les normes segents serveixen per a moltes paraules i gaireb no tenen excepcions.
1) Les paraules que acaben en
fan el plural en
ca
a
gua
ja
ga
qua
ques
ces
ges
ges
gues
qes
Exemple:
vaca-vaques, llana-llances, llengua-llenges, raja-rages, tortuga-tortugues, pasquapasqes...
www.boiraeditorial.com
2) Quan escriguis xifres has de separar amb un guionet les desenes de les unitats i les
unitats de les centenes. Per recordar-ho, pots memoritzar: D-U-C
Exemple:
dos-cents vint-i-tres, cinc-cents quaranta-cinc...
3) El so de la essa sonora entre vocals sescriu sempre amb una sola essa.
Exemple: casa, cosa, pesa...
Cal exceptuar: amazona, trapezi i topazi (hi ha ms excepcions, per no sn usuals).
4) El so de la essa sonora a princici de paraula o desprs de consonant sempre
sescriu amb z.
Exemple: zoolgic, alzina, zinc...
Cal exceptuar els derivats i/o compostos de: fons (com enfonsar), dins (com endinsar)
i trans (com transistor).
5) Quan la erra sona forta entre vocals s sempre doble. Sexceptuen les paraules
compostes com: contrarevoluci, autoretrat...
Exemple: macarr, torr, morro...
6) Davant de la p i la m, sescriu m. Les excepcions ms freqents sn els compostos
de ben (benplantada, benparlat...) i la paraula tanmateix.
Exemple: ample, immens, commoure, camperol...
7) Sempre sescriu b si darrere hi va una consonant.
Exemples: bra, obstacle, obvi, blanquins...
8) Si al final duna paraula hi ha una u, en els derivats hi apareixer una v.
Exemple: neu-nevar, plou-plovia, meu-meva...
9) El so de la paraula jaqueta, davant a, o, u sempre sescriu amb j. Davant e, i
generalment sescriu amb g.
Exemple: gerani, girafa, mgia, Jaume, rajola...
Per escrivim j en els grups -jecc i -ject, com per exemple: projecte, injecci, objecci,
subjecte...
Tamb escrivim amb j: jeure, jeia, jeroglfic, majestat, jerarquia, Jerusalem, Jess,
Jeremies, jesuta, Jeroni i derivats.
10) Els verbs en passat que acaben en -ava, -aves, -vem, -veu, -aven sempre
sescriuen amb v (s el pretrit imperfet dindicatiu).
Exemples: caminava, mirveu, ballaven...
11) La majoria de les paraules masculines que acaben en a tona en algunes
varietats del catal sescriuen amb e final, i les femenines amb a.
Exemples de mots masculins: home, llibre, formatge...
Exemples de mots femenins: dona, roca, taula...
www.boiraeditorial.com
www.boiraeditorial.com