Bona ortografia sense esfor

Normes imprescindibles.
Les normes imprescindibles en catal
En catal existeixen poques normes essencials que siguin segures. Aqu en tens un
resum en un llenguatge que et ser fcil dentendre i recordar.

Normativa daccentuaci
Per posar correctament els accents grfics has de saber:
1) Qu s una sllaba
2) Els diftongs
3) La sllaba tnica
Qu s una sllaba?
Pronuncia aquesta paraula: aspirina.
Torna-la a pronunciar a poc a poc. Segur que lhas dita aix:
As-pi-ri-na
Cada una de les parts que has pronunciat amb un sol cop de veu s una sllaba.
En totes les sllabes hi ha, com a mnim, una vocal. Sense vocal no hi ha sllaba. En
canvi, pot haver-hi sllabes sense consonant, com a la paraula ateu (a-teu).
Cal saber comptar les sllabes duna paraula per saber on va laccent.
I un diftong, qu s?
De vegades dues vocals es pronuncien juntes: formen un diftong. Exemples: aire, blau,
xiular,...
La gran majoria de diftongs es formen quan la vocal u, o b la vocal i segueixen una
altra vocal:
Diftong = vocal + i
Diftong = vocal + u
Tamb hi ha diftong si tres vocals estan juntes i la del mig s la i o la u. Aix passa, per
exemple, a: mo-uen, ve-uas-sa, re-ial-me...
Darrera una q o una g, una u forma diftong amb la vocal segent.
Exemple: ai-gua, llen-gua, e-qua-dor...
A principi de paraula, la i forma diftong amb la vocal segent. Exemple: io-de, io-gur,
ian-qui...
Qu significa sllaba tnica?
Cada paraula t una sllaba que es pronuncia ms forta que les altres. s la sllaba
tnica. Exemple:

e-lec-tro-do-ms-tic
a-pren-dre
Les sllabes que no sn tniques reben el nom dtones o fluixes.
www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

Per, quan saccentuen?

La majoria de paraules saccentuen grficament seguint les normes segents:
1- Quan la sllaba tnica o forta s la tercera comenant pel final shi posa accent...
SEMPRE!
Sn les paraules esdrixoles.
Exemple: matemtiques
2- Si la sllaba tnica s la segona comenant pel final, diem que s una paraula
plana. Noms hi posarem accent si NO ACABA en vocal, en vocal+s, -en, -in. S que
saccentuen si acaben en diftong.
Exemples amb accent i sense: rtol, til, vingureu, cadira, llibre...
3- Quan la sllaba tnica s la primera comenant pel final, es tracta duna paraula
aguda. Laccentuarem NOMS SI ACABA EN vocal, vocal+s, -en, -in. Si acaba en
diftong, no saccentua.
Exemples amb accent i sense: avi, dof, fronds, depn, Pilarn, Andreu, caminant...
I el sentit de laccent?
Sempre amb accent tancat // a les vocals:
Sempre amb accent obert /`/ a la vocal
Com saccentua la vocal o?
Si la paraula s esdrixola, laccent ser obert:
Si la paraula s plana, laccent tamb ser obert:
Si la paraula s aguda, laccent ser tancat:
Excepcions ms usuals:
De les esdrixoles: frmula, plvora, tmbola, trtora.
De les planes: estmac, furncol, crrer (i derivats).
De les agudes: arrs, esps, reps, tals, terrs, aix, all, per i les compostes amb
monosllabs: reb, retr, recls, capgrs, semit, ress, deb...
Com saccentua la vocal e?
En general, tant si sn agudes, planes o esdrixoles laccent s sempre obert:
Excepcions ms usuals:
De paraules esdrixoles: esglsia, llmena.
De paraules planes: crvol, prssec, ferstec, sser, nixer, crixer, prmer, esprmer,
tmer, rem, reu.
De les agudes: clix, consom, jaqu, peron, ximpanz, reb, tamb, abec, desprs,
noms i les que fan el plural en -essos com congrs (congressos), ingrs (ingressos),
exprs, succs... (llevat de xers, inters i esps).

www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

Les terminacions verbals, com per exemple: vindr, tingussiu... (llevat de ret (retenir),
mant (mantenir), encn (encendre), entn (entendre), estn (estendre), i pretn
(pretendre).
Accent diacrtic
Laccent diacrtic s laccent grfic que utilitzem per diferenciar paraules que sescriuen
igual, per que tenen un significat diferent. Aquests sn els ms usuals:
Amb accent sobre la
M (part del cos) i ma (meu)
Mhe trencat la m.
Amb accent sobre la
S (afirmatiu) i si (nota musical, pronom, conjunci, cavitat, part del cos)
Exemple: S, mha assegurat que vindr.
Amb accent sobre la
s (utilitzaci) i us (pronom)
Exemple: Fes bon s del teu material.
Amb accent obert sobre la
Mu, mus (miols de gat) i meu, meus (possessius)
Exemple: La gata feia mu, mu.
Pl, pls (cabells) i pel, pels (per+el/els)
Exemple: Et caur el pl.
Qu (sentit interrogatiu o desprs duna preposici) i que (relatiu, conjunci)
Exemple: Qu vols? De qu vas?
Amb accent tancat sobre la :
B, bns (correcte, propietats) i be, bens (xais)
Exemple: Est b tenir bns, si no shan robat.
Du (divinitat) i deu (nmero i verb deure)
Exemple: Grcies a Du que ja no deu diners.
s (verb sser) i es (pronom)
Exemple: Diuen que s un monstre.

www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

Ms (quantitat) i mes (part de lany)

Exemple: Vull ms xocolata.
Nt, nta (parents) i net, neta (sense embrutar)
Exemple: El meu nt es diu Xavier.
S (saber) i se (pronom)
Exemple: S la veritat.
T (tenir) i te (infusi, pronom)
Exemple: No t prous diners.
Vns, vnen (venir) i vens, venen (vendre)
Exemple: Dem vnen els meus cosins.
Amb accent tancat sobre la
Bta, btes (recipient) i bota, botes (calat)
Exemple: Porta la bta de vi.
Dna, dnes (verb donar) i dona, dones (persones)
Exemple: No li dna la gana.
Fra (verb ser) i fora (adverbi, preposici)
Exemple: Fra bo que vinguessis.
Mn (planeta) i mon (meu)
Exemple: Vivim en aquest mn i cal millorar-lo.
Mra, mres (fruites) i mora, mores (dona rab)
Exemple: He fet melmelada de mres.
s, ssos (animal) i os, ossos (esquelet)
Exemple: He vist un s polar.
Sc (verb ser) i soc (calat de fusta)
Exemple: Ja sc aqu.
Sn (verb ser) i son (ganes de dormir)
Exemples: Elles sn amigues.
Amb accent obert sobre la
Mlt, mlta (de moldre) i molt, molta (quantitat)
Exemple: He mlt el caf.
Sl, sls (terra) i sol, sols (estrelles, sense companyia, adverbi)
Exemple: s un sl molt argils.

www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

Els pronoms febles

Els pronoms sn paraules que designen persones o coses sense anomenar-les. Els
pronoms febles no poden fer de subjecte. Generalment acompanyen el verb, a vegades
sapostrofen, a vegades se separen amb un guionet i altres vegades sescriuen separats.
Guieu-vos molt per la pronncia.
Sn complicats i per aix els dediquem aquest espai.
Aquesta s una sntesi que cobreix la majoria dels casos ds com (per no la totalitat).
Heus aqu la llista de pronoms febles:
De primera persona: em i ens.
De segona persona: et i us.
De tercera persona: les, li, hi, ho (aquests mai no sapostrofen), el, la, els, en, es.
Sapostrofen davant i darrere de verb comenat o acabat amb vocal o hac quan a la
pronncia es fa aix (quan selideixen vocals).
Exemple:
Magafo
Tagafo
Lagafo
Nagafo
Sagafa

Mha agafat
Tha agafat
Lha agafat
Nha agafat
Sha agafat

Agafam
Agafat
Agafal
Agafan

Per en canvi:
Ens agafa
Us agafa

Ens ha agafat
Us ha agafat

El pronom femen la no sapostrofa davant i/u tones, encara que portin una h al davant.
Tampoc sapostrofa davant hi.
Exemples:
Linsulten (mascul)
La insulten (femen)
Lhi donaran (mascul)
La hi donaran (femen)
Si no es pronuncien juntament amb el verb i van immediatament darrere seu o darrere
dun altre pronom, shi uneixen amb un guionet.
Exemple:
Mirar-ho
Dir-vos-ho
Sempre que en la pronncia desapareix alguna vocal i dos pronoms es fonen en un so
de vocal nica, cal escriure lapstrof entre els dos pronoms. Lapstrof sescriu tant a
la dreta com es pugui.
www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

Exemple:
-mels
-tels
-men
-sen
Apstrofs
1- Larticle el sapostrofa sempre que sescriu davant duna paraula comenada en
vocal o h.
Exemple: lhome, lavi, lavi...
2- Larticle la sapostrofa davant de les paraules que comencen en vocal o h. Hem
dexceptuar les que comencen per i, u, hi i hu tones.
Exemple: lhora, lheura, leina, lnica, lilla...
Per: la intelligncia, la universitat, la humitat...
3- Tampoc sapostrofen els noms de les lletres precedides darticle.
Exemple: la essa, la i...
4- No sapostrofen noms que podrien confondres amb els seus contraris.
Exemple: la asimetria, la anormalitat... (paraules amb el prefix negatiu -a)
5- Tampoc sapostrofa la una, ni la ira per no confondre-la amb lira.
6- La preposici de sapostrofa sempre davant de vocal o h, excepte si es tracta de
noms de lletres.
Exemple: dortografia, dous, delles, dhistria...
Per: de esses, de emes...

Normes tils
Les normes segents serveixen per a moltes paraules i gaireb no tenen excepcions.
1) Les paraules que acaben en

fan el plural en

ca
a
gua
ja
ga
qua

ques
ces
ges
ges
gues
qes

Exemple:
vaca-vaques, llana-llances, llengua-llenges, raja-rages, tortuga-tortugues, pasquapasqes...

www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

2) Quan escriguis xifres has de separar amb un guionet les desenes de les unitats i les
unitats de les centenes. Per recordar-ho, pots memoritzar: D-U-C
Exemple:
dos-cents vint-i-tres, cinc-cents quaranta-cinc...
3) El so de la essa sonora entre vocals sescriu sempre amb una sola essa.
Exemple: casa, cosa, pesa...
Cal exceptuar: amazona, trapezi i topazi (hi ha ms excepcions, per no sn usuals).
4) El so de la essa sonora a princici de paraula o desprs de consonant sempre
sescriu amb z.
Exemple: zoolgic, alzina, zinc...
Cal exceptuar els derivats i/o compostos de: fons (com enfonsar), dins (com endinsar)
i trans (com transistor).
5) Quan la erra sona forta entre vocals s sempre doble. Sexceptuen les paraules
compostes com: contrarevoluci, autoretrat...
Exemple: macarr, torr, morro...
6) Davant de la p i la m, sescriu m. Les excepcions ms freqents sn els compostos
de ben (benplantada, benparlat...) i la paraula tanmateix.
Exemple: ample, immens, commoure, camperol...
7) Sempre sescriu b si darrere hi va una consonant.
Exemples: bra, obstacle, obvi, blanquins...
8) Si al final duna paraula hi ha una u, en els derivats hi apareixer una v.
Exemple: neu-nevar, plou-plovia, meu-meva...
9) El so de la paraula jaqueta, davant a, o, u sempre sescriu amb j. Davant e, i
generalment sescriu amb g.
Exemple: gerani, girafa, mgia, Jaume, rajola...
Per escrivim j en els grups -jecc i -ject, com per exemple: projecte, injecci, objecci,
subjecte...
Tamb escrivim amb j: jeure, jeia, jeroglfic, majestat, jerarquia, Jerusalem, Jess,
Jeremies, jesuta, Jeroni i derivats.
10) Els verbs en passat que acaben en -ava, -aves, -vem, -veu, -aven sempre
sescriuen amb v (s el pretrit imperfet dindicatiu).
Exemples: caminava, mirveu, ballaven...
11) La majoria de les paraules masculines que acaben en a tona en algunes
varietats del catal sescriuen amb e final, i les femenines amb a.
Exemples de mots masculins: home, llibre, formatge...
Exemples de mots femenins: dona, roca, taula...
www.boiraeditorial.com

Bona ortografia sense esfor

Les excepcions coincideixen amb el castell: febre/fiebre, classe/clase, egoista/

egoista...
12) Les paraules de lapartat anterior sempre fan el plural en -es.
Exemples: llibres, formatges, dones, roques, taules, classes...
13) La mai sescriu davant la e o la i.

Parells de mots que ofereixen dificultats especials

Aqu hi ha algunes parelles de paraules que poden induir a confusi en un gran nombre
docasions.
Perqu
Ho faig perqu vull (resposta)
Thas daixecar perqu et veiem (indica finalitat)
Mai no sabrs el perqu de la decisi (motiu)
Per qu
Per qu ho dius? (sentit de pregunta)
Quan
Quan arribar? (adverbi de temps)
Quant
Quant de terreny teniu! (indica quantitat).
Qu
No s qu vols (sentit de pregunta)
En el moment en qu ens trobem (es pot substituir per el/la qual, els/les quals, on).
Que
Vindr la setmana que ve (conjunci o relatiu feble)
Sin
No vindr avui, sin dem (conjunci adversativa)
Si no
Et castigar si no em fas cas (condici negada)
Tan
Tan simptic com s (equival a tan en castell).
Tant
No ser pas tant (equival a tanto en castell).

www.boiraeditorial.com