You are on page 1of 218

Gestió logística i comercial

Administració i gestió

Gestió logística i comercial
CFGS.AFI.M10/0.14

CFGS - Administració i finances

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament

M10_GLC_IOC_coberta_CMYK.indd 1

16/06/14 12:04

GLCCATA_unidad00a_portadilla_p001 14/02/13 10:03 Página 1

Gestió Logística
i Comercial

Francisco Lobato
Fernando L. Villagrá

M10_GLC_IOC_unitat00b_index_p002-005 28/05/14 15:05 Página 2

ÍNDEX
PLANIFICACIÓ D’APROVISIONAMENT

Unitat 1 - La funció d’aprovisionament
1 >> L’aprovisionament

6
7

1.1 > Concepte d’aprovisionament

7

1.2 > Objectius de l’aprovisionament

8

2 >> La funció d’aprovisionament
2.1 > L’aprovisionament a l’empresa
2.2 > Importància de l’aprovisionament

9
9
12

3 >> Les necessitats d’aprovisionament

13

4 >> El pla d’aprovisionament

14

5 >> Les TIC en l’aprovisionament

15

Unitat 2 - Gestió d’estocs
1 >> Els estocs

20
21

1.1 > Concepte d’estoc

21

1.2 > Tipus d’estocs

22

2 >> Necessitat de gestionar els estocs
2.1 > La rotació dels estocs
3 >> Com gestionar els estocs

25
25
27

3.1 > La previsió de la demanda

28

3.2 > Anàlisi de l’estoc

31

3.3 > Manteniment d’estocs

32

3.4 > Control d’estocs i reposició de mercaderies

37

4 >> Ruptura d’estocs

41

Unitat 3 - Emmagatzematge de l'estoc

48

1 >> L’emmagatzematge de l'estoc

49

2 >> El magatzem

50

2.1 > Concepte de magatzem

50

M10_GLC_IOC_unitat00b_index_p002-005 28/05/14 15:05 Página 3

ÍNDEX
2.2 > Tipus de magatzems

50

2.3 > Organització del magatzem

52

2.4 > Sistemes d’emmagatzematge

53

3 >> Procés de gestió de l’emmagatzematge d'estoc

57

3.1 > Entrada de mercaderies

57

3.2 > Emmagatzematge de mercaderies

58

3.3 > Sortida de mercaderies

59

4 >> Indicadors de qualitat en la gestió
de l’emmagatzematge

65

SELECCIÓ I CONTROL DE PROVEÏDORS

Unitat 4 - Gestió de compres

70

1 >> El procés de compra

71

1.1 > Anàlisi de les necessitats

72

1.2 > Desenvolupament de les especificacions

72

1.3 > Fonts d’aprovisionament

74

1.4 > Execució de la compra

77

1.5 > Seguiment i control de la compra

79

2 >> Qualitat en la gestió de compres

80

2.1 > Model de qualitat en la gestió de compres

80

2.2 > Control de qualitat en la gestió de compres

83

Unitat 5 - Els proveïdors
1 >> Qui són els proveïdors?

92
93

1.1 > Concepte de proveïdor

93

1.2 > Tipus de proveïdors

94

2 >> Els proveïdors i l’empresa
2.1 > Localització de proveïdors
2.2 > Selecció de proveïdors

97
97
104

4 > Tancament de la negociació 126 3 >> La gestió de les relacions amb els proveïdors 130 3.2 > Inici de la negociació 122 2.3 > Desenvolupament de la negociació 123 2.2 > Àrees de col·laboració amb proveïdors 132 3.2 > Qualitat total 153 3.3 > Objectius de la logística 145 1.1 > Preparació de la negociació 122 2.Gestió de proveïdors 1 >> La relació amb els proveïdors 1.3 > La cadena logística 150 2.4 > Implantació de la logística 146 2 >> L’organització logística 147 2.M10_GLC_IOC_unitat00b_index_p002-005 28/05/14 15:05 Página 4 ÍNDEX Unitat 6 .1 > Concepte de logística 143 1.1 > Principis bàsics de relació amb els proveïdors 2 >> La negociació amb els proveïdors 118 119 120 121 2.4 > Servei al client 157 4 >> Aplicació d’eines informàtiques 158 .3 > Sistemes Just in Time (JIT) 156 3.2 > Funcions de la logística 144 1.1 > El pla de direcció logística 147 2.La funció logística 142 1 >> La logística a l’empresa 143 1.3 > Control de les relacions amb els proveïdors 132 OPERATIVA I CONTROL DE LA CADENA LOGÍSTICA Unitat 7 .1 > Graus d’associació amb proveïdors 130 3.1 > La qualitat com a estratègia 153 3.2 > El procés de la planificació logística 148 2.4 > Models de gestió logística 152 3 >> Qualitat logística 153 3.

1 > Concepte de logística inversa 181 1.Exercici global de gestió de logística comercial 197 202 1 >> Situació de partida 203 2 >> Realització de tasques 205 2.2 > Importància dels costos logístics 166 2 >> Tipus de costos logístics 168 2.1 > Cost ocults 174 3.3 > Costos de la logística inversa 193 3 >> La logística inversa i la responsabilitat social corporativa Apèndix .2 > Operacions de logística inversa 182 1.1 > Tractament de devolucions 185 2.Els costos logístics 1 >> Costos logístics 164 165 1.2 > Selecció de proveïdors 207 2. envasos i embalatges 188 2.4 > Tractament de les devolucions dels clients 213 2.3 > Cost de transport 172 2.1 > Cost d’aprovisionament 168 2.5 > Inventaris 214 .1 > Concepte de costos logístics 165 1.3 > Utilitat de la logística inversa 183 2 >> Gestió de la logística inversa 185 2.M10_GLC_IOC_unitat00b_index_p002-005 28/05/14 15:05 Página 5 ÍNDEX Unitat 8 .1 > Càlcul de les necessitats d’aprovisionament. el número de comandes i la quantitat de producte 205 2.2 > Tractament de residus.2 > Factors que influeixen en els costos 175 Unitat 9 .3 > Execució de la compravenda 208 2.4 > Cost d’administració 173 3 >> Optimització de costos logístics 174 3.2 > Cost d’emmagatzematge 169 2.La logística inversa 180 1 >> La logística inversa 181 1.

·· Analitzar la implicació dels diferents departaments de l’empresa en l’aprovisionament.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 6 u n i t a 1 t La funció d’aprovisionament SUMARI ■ L’aprovisionament: concepte i objectius ■ La funció d’aprovisionament ■ Necessitats i importància de l’aprovisionament OBJECTIUS ·· Definir la funció d’aprovisionament. . ·· Descriure un pla d’aprovisionament. ·· Valorar la importància d’una gestió d’aprovisionament eficient.

Reaprovisionament La garantia que l’empresa disposarà de tot el que necessiti ha de ser permanent en el temps. és convenient analitzar el propi procés format per la seqüència següent: Procés d’aprovisionament Etapa Descripció Identificació de necessitats Comunicació de cada departament de les necessitats de material per al seu funcionament. de manera que ha de ser una funció rendible en si mateixa. – Garanteix la disponibilitat de tots els productes i serveis necessaris. Indica les relacions que es poden establir entre aquestes dues funcions empresarials. De l’anàlisi d’aquesta definició s’obtenen les idees següents: – És un procés i. el procés d’aprovisionament és continu i les operacions d’aprovisionament que es repeteixen es denominen reaprovisionament. 1. independentment del tipus. – És una funció estratègica.1 > Concepte d’aprovisionament L’aprovisionament és el procés que. Per tant. Per identificar les activitats que formen l’aprovisionament. així com de les entrades i sortides de materials dels diferents magatzems de l’empresa. duu a terme una empresa per garantir-se la disponibilitat dels productes i els serveis externs necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i. de forma eficient. Aleshores s’entén que s’ha d’encarregar de tot l’abastiment de l’empresa. per a l’assoliment dels seus objectius estratègics. consta d’un conjunt d’activitats ordenades amb un objectiu concret. com també ho és la producció. la mida i l’activitat a què es dediquin. en tota empresa és necessari dur a terme algun sistema capaç d’abastir-la dels materials necessaris.La funció d’aprovisionament 1 >> L’aprovisionament Totes les empreses. Per tant. Selecció de les fonts d’aprovisionament Recerca dels proveïdors adequats per realitzar les compres o recompres necessàries per a l’aprovisionament. es coneix com a aprovisionament. Aquest sistema és el que. per tant. Gestió d’estocs Realització i control de les operacions d’emmagatzematge de les mercaderies. Gestió de compres Realització de la comanda. necessiten materials per desenvolupar les seves activitats. control de la recepció dels materials i validació de l’operació per tal que es procedeixi al pagament corresponent. en el llenguatge empresarial. ja que està directament relacionada amb els objectius estratègics de l’empresa. Activitats proposades 1·· L’aprovisionament és una funció bàsica a l’empresa. per tant. .GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 7 7 Unitat 1 . – És eficient. Avaluació i control Valoració de l’assoliment dels objectius del procés d’aprovisionament i control del correcte desenvolupament de les activitats d’acord amb el previst.

. però cada un té una incidència major en una determinada etapa d’aquest procés d’aprovisionament. en el lloc precís. – Mantenir unes normes de qualitat adequades a l’estratègia empresarial. – El magatzem haurà de gestionar l’entrada i l’anotació de mercaderies adquirides abans de lliurar-les al departament de manteniment. subministraments i serveis necessaris per al funcionament de l’empresa. que s’han d’avaluar de forma independent. – Buscar. es pot completar amb els següents objectius específics de l’aprovisionament: – Proporcionar un flux ininterromput de materials. L’assoliment d’aquests objectius. Activitats proposades 2·· Els objectius de l’aprovisionament s’han de complir al final del procés. mantenir i gestionar proveïdors idonis. Casos pràctics 1 Bones pràctiques en aprovisionament ·· L’empresa Metalls i Pedres. – El departament de compres haurà de seleccionar les fonts d’aprovisionament i realitzar la compra. Aquest objectiu general. seguir de forma lògica el procés d’aprovisionament.2 > Objectius de l’aprovisionament Es pot dir que l’objectiu general de l’aprovisionament consisteix en aconseguir que el producte o servei estigui disponible quan es necessiti. necessita adquirir diverses eines per al departament de manteniment de maquinària. fa que s’aconsegueixi la finalitat de l’aprovisionament. Aquesta empresa vol realitzar un sistema de bones pràctiques en aprovisionament. amb la qualitat adequada. – El departament de compres haurà de realitzar l’avaluació de tot el procés. que suposa la principal finalitat de l’aprovisionament. – Comprar els elements i serveis necessaris al preu més baix possible. aconseguint els objectius proposats amb el mínim cost possible. – Mantenir la posició competitiva de l’empresa al mercat. en la quantitat necessària i en el termini oportú. Així: – El departament de manteniment haurà d’identificar les necessitats d’eines. – Normalitzar els processos d’adquisició de mercaderies. Indica l’etapa en què major incidència té cada un dels objectius. – Reduir les pèrdues d’existències al nivell mínim possible. trobar. – Assolir l’eficiència en la funció d’aprovisionament. amb el menor cost possible. cada departament té diferents tasques. – Mantenir les inversions en existències. és a dir.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 8 8 1. Quins són els departaments de l’empresa implicats en aquest procés? Solució ·· En l’aprovisionament. SA.

GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 9 9 Unitat 1 . 2. la funció d’aprovisionament es pot complir de tres formes diferents: – Aprovisionament esporàdic: consisteix en aprovisionar-se en el moment en què fan falta les mercaderies. de forma que impedeixin qualsevol retard en la fabricació o la comercialització de productes. entre el 35% i el 40% dels seus recursos a finançar la funció d’aprovisionament. en aquest sistema organitzatiu. La majoria de les mitjanes i grans empreses s’organitzen de forma departamental i. és necessari que la funció d’aprovisionament estigui completament assumida per tots els departaments de l’empresa que tenen responsabilitat damunt seu. La forma en què s’integra depèn de diferents factors empresarials: tipus d’activitat. de forma que no calgui emmagatzemar.La funció d’aprovisionament 2 >> La funció d’aprovisionament La funció d’aprovisionament tracta de conjugar dos criteris bàsics: – Un criteri tècnic que consisteix en mantenir les existències el més altes possibles. – Aprovisionament sincronitzat amb la producció: denominat mètode just a temps. de forma que no cal emmagatzemar. Preval el criteri tècnic. . etc. de mitjana. l’empresa sempre té un número mínim d’existències emmagatzemades. de forma que no es puguin produir retards en les funcions productiva i comercial. – Manteniment d’un determinat estoc de seguretat: en aquest cas. que s’analitzarà més endavant. producció i comercialització. L’organigrama de la dreta mostra la ubicació del departament de compres. Preval el criteri econòmic sobre el tècnic. DIRECCIÓ GENERAL Direcció de producció Departament de compres Direcció comercial Departament de logística Direcció administrativa Departament de comercialització Direcció de recursos humans El departament de compres dins de l’organigrama d’una empresa. Per compatibilitzar aquests dos criteris. i pretén equilibrar els criteris tècnic i econòmic. Recursos per a la funció d’aprovisionament Nombrosos estudis indiquen que les empreses dediquen. El problema és que suposa costos d’emmagatzematge. criteris organitzatius. Sigui quina sigui la forma elegida. dimensions de l’empresa. El problema de resoldre l’aprovisionament d’aquesta forma és que suposa una forta dependència dels proveïdors i un risc cert de desabastiment. la funció d’aprovisionament la realitza el departament de compres. estableix dates exactes per als lliuraments dels proveïdors. Requereix un control molt rigorós de les funcions d’aprovisionament.1 > L’aprovisionament a l’empresa El desenvolupament de la funció d’aprovisionament requereix que s’integri en el sistema organitzatiu de l’empresa de forma coherent. que és un dels que depenen de la direcció comercial de l’empresa. – Un criteri econòmic i financer que tracta de minimitzar el cost de l’aprovisionament i el manteniment de les existències.

tant en quantitat com en qualitat i freqüència d’ús. – Compra dels productes necessaris per realitzar la funció administrativa. de forma que el departament de compres no existeix. Aquest sistema organitzatiu respon a un sistema d’aprovisionament de gestió centralitzada. S’utilitza quan les divisions de l’empresa són molt especialitzades i les seves necessitats d’aprovisionament també.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 10 10 Les funcions que ha de desenvolupar el departament de compres. – Col·laborar en la gestió d’estocs per tal que sigui eficient. . – Controlar i avaluar tots els processos de compra per millorar-los i dotarlos de major qualitat. Comercialització – Informació sobre la necessitat de productes per a la venda. – El cost econòmic. Determinació de la forma de fer. Establiment d’objectius. – Compra dels productes necessaris per realitzar la funció de recursos humans. – Assegurar l’existència de proveïdors fiables i competitius. Direcció administrativa – Actualització dels registres d’informació i comptabilitat. – Compra dels productes necessaris per realitzar la funció de comercialització. És una mena de gestió centralitzada per regions. són: Punts crítics de la funció d’aprovisionament Per aprovisionar-se amb eficàcia. – Realitzar totes les compres en les condicions més avantatjoses possibles per a l’empresa. S’ha posat de manifest que una de les funcions principals del departament de compres és dur a terme una relació fluida amb la resta de departaments involucrats en la gestió de l’aprovisionament. Direcció de recursos humans – Petició de les persones que desenvolupin els llocs de treball necessaris. Al quadre següent s’indiquen quines són aquestes relacions: Departament Contingut Direcció comercial – – – – Direcció de producció – Necessitat de productes per al desenvolupament de la funció de producció. Logística – Coneixement dels sistemes d’emmagatzematge i transport. – Garantir que l’aprovisionament respon de forma coherent a les necessitats de l’empresa. S’utilitza en empreses multinacionals. – El temps i l’espai. Definició del pressupost. però cal indicar que existeixen altres alternatives per realitzar aquesta gestió. – Compra dels productes necessaris per realitzar la funció logística. – Matricial: l’empresa adquireix tots els productes que necessita a uns pocs proveïdors especialitzats en cada zona geogràfica en què opera. – Relacionar-se de forma fluida i eficaç amb la resta dels departaments de l’empresa involucrats en l’aprovisionament. en dependència directa de la direcció comercial de l’empresa. Aquest manual es desenvolupa sobre la visió centralitzada de la gestió de l’aprovisionament. – Informació per a la gestió d’estocs. que són: – Descentralitzada: cada un dels departaments s’encarrega de realitzar les seves pròpies compres. Compra dels productes necessaris per realitzar la funció de direcció comercial. – Ordres per tal que es realitzin els pagaments de les compres. les empreses han de tenir en compte els factors següents: – Els objectius estratègics de l’empresa. que consisteix en el fet que sigui un sol departament el que realitzi totes les compres de l’empresa.

La funció d’aprovisionament L’aplicació pràctica de les tres estructures organitzatives anteriors (centralitzada. Casos pràctics 2 Avantatges i inconvenients de l’aprovisionament centralitzat ·· Com hem dit. – Necessitat del suport d’experts en compres de productes sofisticats. Aquest llibre. – Major cost de l’aprovisionament. Indica les relacions que s’estableixen entre els departaments de compres. descentralitzada i matricial. Sistema Centralitzat Avantatges Inconvenients – Control global de l’aprovisionament. en la majoria dels casos. ja que és necessari fer menys comandes. En quin d’aquests departaments ha d’incloure la funció d’aprovisionament? Justifica la teva resposta. Activitats proposades 3·· En la funció d’aprovisionament participen diferents departaments de l’empresa relacionant-se entre si. Solució ·· Els avantatges i inconvenients del sistema centralitzat comparant-lo amb el descentralitzat es presenten al quadre següent. – Menors costos. 4·· Analitza les tres formes diferents d’aprovisionament i indica la relació que existeix entre elles i els costos que suposa per a una empresa l’emmagatzematge de mercaderies. descentralitzada i matricial) no sol ser excloent. 5·· Una petita empresa que no estava departamentalitzada ha crescut suficientment com per canviar la seva organització i crear els departaments següents: de producció. – Procés més llarg. . de forma que el temps necessari per a les compres és major. de fet. – Repetició d’operacions en els diversos departaments. però. La gestió matricial està pensada per a grans empreses multinacionals. Per entendre’l millor.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 11 11 Unitat 1 . l’organització de l’aprovisionament a les empreses respon a una estructura mixta que agafa el que més li convé de cada model. és necessari determinar quins són els avantatges i els inconvenients d’aquest sistema en comparació amb el descentralitzat. – Consolidació de compres. existeixen tres alternatives de gestió de l’aprovisionament: centralitzada. Descentralitzat – Experts en els productes que és necessari comprar. – Procés de compra més curt. de comercialització i de logística. – Millors preus per volum de compres. comercial i administratiu. – Control parcial de l’aprovisionament. analitza el sistema centralitzat.

D’aquesta forma. fet que pot utilitzar per obtenir: • • • • Augment del benefici. Per això. Ara bé. . Indica els beneficis econòmics i de relacions que li pot produir a l’empresa la col·laboració amb proveïdors. – Beneficis tècnics: l’aprovisionament eficient té com a objectiu principal dur a terme l’adquisició dels productes més adequats per a cada un dels processos en què s’utilitzen. entre altres consideracions. Aquest tipus de relació comercial representa els avantatges següents per a l’empresa: • Garantia de subministrament. de forma que el pes econòmic d’aquesta funció és considerable. Tenint en compte tots els punts descrits a grans trets fins aquí. – Optimització de la gestió d’estocs. • Informació de primera mà sobre els mercats de matèries primeres i béns d’equip. Activitats proposades 6·· L’aprovisionament eficient inclou.2 > Importància de l’aprovisionament La funció d’aprovisionament és una de les que més valor generen a l’empresa.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 12 12 2. Pes econòmic de l’aprovisionament En la major part de les empreses. – Implementació de la qualitat en els processos de compra. Augment de la qualitat. per tal que la importància de l’aprovisionament sigui real. l’aprovisionament suposa més d’una tercera part dels ingressos totals. fet que la converteix en una de les funcions més importants. l’empresa augmenta el seu marge de maniobra. Manteniment de l’avantatge competitiu. – Beneficis en les relacions: un dels pilars fonamentals de la gestió de l’aprovisionament és la relació de confiança amb els proveïdors. podem afirmar que l’aprovisionament és una de les funcions bàsiques de l’empresa. L’observança d’aquests punts produeix beneficis en diversos aspectes de l’empresa: – Beneficis econòmics: la gestió de l’aprovisionament eficient aconsegueix reduir costos en els materials. ha de ser eficient. • Major informació del personal de l’empresa. • Producció eficient en reduir la quantitat de residus en el procés de fabricació. s’ha de centrar en els punts següents: – Col·laboració amb els proveïdors. – Disseny i aplicació d’estratègies de compres basades en la tecnologia i l’experiència. Això pot generar les següents utilitats per a l’empresa: • Implementació de processos de qualitat en reduir els errors. Reducció dels costos. la necessitat d’un sistema eficaç de col·laboració amb els proveïdors. i que en la gestió de l’aprovisionament rauen moltes de les possibilitats d’èxit del negoci.

. – Garantia de lliurament en temps i forma. – Sistemes d’emmagatzematge. Com comprar? – Eficiència en els processos empresarials. Quan comprar? – Rendibilitat de la funció d’aprovisionament. Activitats proposades 7·· Analitza les necessitats d’aprovisionament i relaciona cada una de les seves quatre qüestions bàsiques amb els objectius de la funció d’aprovisionament. de forma que cada una impliqui la presa de decisions estratègiques i operatives adequades per a la satisfacció de les necessitats descrites a la taula següent: Les necessitats d’aprovisionament Qüestió Necessitats Punts clau en la presa de decisions Què comprar? – Abastiment de productes i serveis per al funcionament normal de l’empresa. – Finançament de les compres. publicitat. és necessari que el sistema d’informació de l’empresa permeti una comunicació fluida entre els diversos departaments implicats en la funció d’aprovisionament. – Preu. Per satisfer les esmentades necessitats. – A qui comprar? Existeixen nombroses fonts externes on trobar informació sobre els possibles proveïdors: publicacions. – Fonts d’informació sobre proveïdors. – Disposició de la quantitat de producte necessària en el moment precís. – Quantitat de producte per cada compra. – Formes de pagament. existeixen una sèrie de necessitats d’informació externa. etc.La funció d’aprovisionament 3 >> Les necessitats d’aprovisionament Per tal que la funció d’aprovisionament d’una empresa sigui eficient. cal donar resposta a quatre qüestions fonamentals: què comprar? Quan comprar? A qui comprar? I com comprar? La resposta a aquestes preguntes ha d’estar basada en les necessitats de l’empresa.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 13 13 Unitat 1 . A qui comprar? – Garantia de qualitat de productes. – Qualitat dels productes. Casos pràctics 3 Necessitats d’informació en l’aprovisionament ·· Entre les diferents necessitats d’aprovisionament. anàlisis de la competència. Quines són? Solució ·· Les necessitats d’informació externa se centren en la resposta a dues qüestions: – Què comprar? És necessari sondejar el mercat per determinar el tipus de producte que s’ajusta a les necessitats de l’empresa. – Criteris de selecció de proveïdors. – Procés de compra. associacions empresarials. – Quantitat de producte. – Periodicitat de les compres.

– Com tot pla. habitualment un any.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 14 14 4 >> El pla d’aprovisionament L’aprovisionament. s’ha de dur a terme de forma coherent i ordenada o. ordenat i definit per a un període concret que té com a objectiu final l’elaboració i la implantació del programa de compres que respongui a les necessitats de l’empresa. El disseny de les activitats logístiques de transport i emmagatzematge són punts bàsics d’un pla d’aprovisionament eficient. mitjançant el desenvolupament d’un pla específic. es poden extraure les següents conclusions respecte del pla d’aprovisionament: – És un programa detallat d’accions que persegueixen uns objectius concrets. el que és el mateix. – Es realitza per a un període determinat. Les fonts d’informació per realitzar el pla d’aprovisionament. – S’elabora a partir de l’estudi de les necessitats de l’empresa i de l’aplicació dels objectius estratègics. etc. els criteris d’emmagatzematge i la gestió d’estocs Posada en marxa – Desenvolupament del procés de compra – Aplicació dels models apropiats de gestió d’estocs – Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació Valoració i control – Control del procés per verificar que s’ha realitzat d’acord amb el previst – Aplicació de paràmetres de qualitat per no cometre errors – Valoració econòmica dels resultats obtinguts Contingut del pla d’aprovisionament. El pla d’aprovisionament és el document de treball escrit. són les que contenen les necessitats de l’empresa o. se n’ha de controlar la implementació i se n’han d’avaluar els resultats per tractar de millorar en el següent pla que es realitzi. màrqueting. Analitzant aquesta definició. El pla d’aprovisionament ha de contenir el reflectit a continuació: Anàlisi prèvia – Estimació dels objectius estratègics de l’empresa – Valoració del pla anterior d’aprovisionament – Estudi de la resta de plans de l’empresa per determinar les necessitats Redacció del pla – Establiment d’objectius operatius a curt termini – Definició d’estratègies per determinar els sistemes d’aprovisionament. juntament amb la resta de les funcions empresarials. com ja hem indicat. la resta de plans de l’empresa: producció. el que és el mateix. . recursos humans.

– Desenvolupar el control documental i administratiu del procés de compra. . Per implementar un sistema e-procurement cal que les empreses implicades. connectats amb altres paquets (comptabilitat i facturació). Generació automàtica de comandes. • Disminució de costos d’emmagatzematge en estalviar temps en les transaccions i en l’enviament de les mercaderies.La funció d’aprovisionament 5 >> Les TIC en l’aprovisionament L’evolució de la gestió i l’avenç de la tecnologia permeten que l’aprovisionament sigui molt més eficient amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La utilització d’Internet per als negocis ha generat l’anomenat e-procurement. de forma que requereix sistemes i aplicacions que siguin capaços de: – Determinar les necessitats d’aprovisionament de l’empresa. – Fitxes de proveïdors. assumeixin un compromís de col·laboració lleial per a ambdues parts. tant els clients com els proveïdors. – Control de les comandes en marxa. les aplicacions informàtiques de facturació i aprovisionament realitzen les funcions següents: – – – – Càlcul de la demanda. • Disminució de costos de compra en evitar intercanvis de documentació i la participació d’intermediaris. permeten una gestió administrativa integral de l’aprovisionament de l’empresa. amb els avantatges següents: • Identificació de nous proveïdors per a cada categoria de producte. – Gestionar de forma eficient les relacions amb les empreses proveïdores. ja que comparteixen una gran quantitat d’informació. • Intercanvi d’informació rellevant amb els proveïdors sobre l’evolució dels diferents mercats. – Col·laboració directa i automàtica entre client i proveïdor. que consisteix en la utilització de la xarxa per aconseguir la integració dels processos de negocis entre compradors i venedors. Les solucions que les tecnologies de la informació i la comunicació aporten per fer més eficient la funció d’aprovisionament se centren en dos aspectes diferents: – Gestió interna del procés.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 15 15 Unitat 1 . Aplicacions informàtiques de facturació i aprovisionament Pel que fa a l’aprovisionament. Càlcul de l’estoc actual. L’aprovisionament suposa el maneig d’una gran quantitat d’informació i la gestió de relacions permanents entre diferents empreses. • Realització del procés de compra complet a través d’Internet. Enviament de comandes mitjançant el correu electrònic. Existeixen eines informàtiques que utilitza l’empresa en la seva gestió interna que permeten realitzar de forma eficient les operacions següents: • Estimació de la demanda: quant vendrà l’empresa? • Càlcul de necessitats d’aprovisionament: quant i quan cal comprar? • Avaluació de proveïdors: quins proveïdors ofereixen les millors condicions? • Gestió d’estocs: quina mercaderia té l’empresa en poder seu i quin és el seu valor econòmic? • Gestió administrativa de les compres: quins són els documents que cal generar per realitzar les compres? Per a aquesta gestió interna del procés existeixen paquets informàtics específics que.

l’aprovisionament com a part d’aquesta gestió. accedeix a la informació sobre la versió FacturaPlusElite. Justifica la teva resposta. 3·· Quina relació té la gestió d’estocs amb la funció d’aprovisionament? 4·· A la unitat s’han descrit nou objectius per a la funció d’aprovisionament. Indica quins són. . que es troba a la part inferior. 8·· Descriu la importància que té l’aprovisionament en l’assoliment de la bona qualitat dels productes fabricats per una empresa. 1·· Una empresa que dedica la seva activitat a la fabricació de productes electrònics per a l’automòbil vol contractar un treballador per tal que dugui a terme la funció d’aprovisionament. clica a Facturación i. 5·· Defineix aprovisionament esporàdic i aprovisionament sincronitzat. les relacions que existeixen entre el departament d’aprovisionament i la resta de departaments de l’empresa. justificant la teva resposta. des del teu punt de vista. cal resoldre les qüestions següents: a) Quins objectius ha d’aconseguir? b) Quins criteris haurà d’aplicar per realitzar les seves funcions? c) Com s’ha de relacionar amb la resta de les funcions de compra i venda de l’empresa? d) Quins són els aspectes econòmics més importants que caldrà tenir en compte? 2·· Al mercat existeixen una gran quantitat d’aplicacions per desenvolupar totalment la gestió comercial de l’empresa i. indicant les diferències més importants entre aquests dos tipus d’aprovisionament. els quatre més importants. 1·· Indica les característiques més importants del concepte d’aprovisionament i descriu-ne un exemple de cada una. de forma gràfica. 10·· A la unitat s’indiquen els avantatges de l’e-procurement. 9·· Indica la relació que existeix entre les necessitats d’aprovisionament d’una empresa i el corresponent contingut del pla d’aprovisionament. a continuació. per tant. A l’apartat Programas. 2·· Diferencia entre la funció d’aprovisionament i la gestió de compres. Identifica’ls. 7·· La implementació de qualitat en els processos de compres produeix a l’empresa beneficis econòmics i tècnics. 6·· Dibuixa un esquema que contingui.sage.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 16 16 Activitats finals .es d’Internet. indicant la relació que existeix entre aquestes dues funcions empresarials. Per determinar el perfil del lloc de treball. Analitza la fitxa i descriu les funcions que desenvolupa per gestionar l’aprovisionament. Analitza’ls i indica els inconvenients que pot generar l’aplicació d’aquest sistema de relació amb els proveïdors.: CONSOLIDACIÓ :.: APLICACIÓ :. Entra a la pàgina http://tienda. .

per conèixer els objectius estratègics. per conèixer tot el relatiu als estocs de productes que té l’empresa.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 17 17 Unitat 1 . consultant les fonts següents: – Pla estratègic de l’empresa. cal obtenir informació sobre les necessitats d’aprovisionament de l’empresa. – Comptabilitat de l’empresa. La informació necessària per fer-ho es troba en les fonts següents: – Pla d’aprovisionament corresponent al període anterior. Solució ·· Per desenvolupar un pla d’aprovisionament.La funció d’aprovisionament Cas final 4 Realització del pla d’aprovisionament ·· L’empresa de fabricació de productes de neteja Fabrilga. ha de confeccionar un nou pla d’aprovisionament per al pròxim exercici econòmic. L’elaboració del pla requereix el desenvolupament d’una sèrie de tasques i l’obtenció d’informació de fonts concretes. cal consultar les següents fonts d’informació: – Pla d’aprovisionament del període anterior. per determinar les condicions de compra. Per fer-ho. cal seguir el procés que respon a la següent seqüència de preguntes: quina és la situació actual? Com és la situació a la qual es vol arribar? I què cal fer per aconseguir-ho? Quina és la situació actual? Cal analitzar la situació actual per determinar el punt de partida del pla. . – Plans departamentals de l’empresa. per conèixer les necessitats de cada un dels departaments. per detectar els possibles errors comesos i desenvolupar potencials millores. Què cal fer per aconseguir-ho? Les accions que cal desenvolupar per aconseguir-ho estan centrades bàsicament en actuacions sobre els estocs i el procés de venda. SA. Com és la situació a la qual es vol arribar? L’objectiu és aconseguir un aprovisionament eficient que minimitzi els costos de comanda i emmagatzematge. Indica les tasques que cal desenvolupar per realitzar el pla d’aprovisionament i les fonts per obtenir la informació necessària. Per desenvolupar aquesta part del pla. per tal de determinar els materials que són necessaris en cada moment. – Pla del període anterior. per determinar els costos de comanda i emmagatzematge. – Fonts d’informació sobre proveïdors. – Base de dades de compres de l’empresa. – Documentació del magatzem i comptabilitat de l’empresa. per conèixer la distribució dels magatzems i la seva capacitat. – Pla de logística. en les quantitats i els moments precisos. on es troben tots els processos de compra que s’han realitzat en els últims temps. els objectius estratègics i la forma de fer les coses. posant a disposició de l’empresa els productes i serveis necessaris.

GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 18 18 Idees clau Concepte Procediment eficient que aconsegueix que l’empresa disposi de tots els productes i serveis que necessita Identificació de necessitats Selecció de fonts Etapes Gestió de compres Gestió d’estocs Avaluació i control Criteris de funcionament Tècnic Econòmic i financer Esporàdic Tipus Sincronitzat amb la producció Manteniment d’estoc de seguretat APROVISIONAMENT Funció desenvolupada de forma global i amb la implicació de tots els departaments de l’empresa Centralitzada Formes de gestió Descentralitzada Matricial Econòmica Importància per a l’empresa En les relacions Tècnica Què comprar? Necessitats que cobreix Quan comprar? A qui comprar? Com comprar? Es desenvolupa d’acord amb un pla concret Gestió interna Aplicació de TIC Col·laboració entre client i proveïdor .

bureaudeprensa. és: www. publicat per la CMT (Comissió del Mercat de les Telecomunicacions).9 milions d’euros. La seva característica principal.com Aquest mercat electrònic es dirigeix al comerç entre empreses i està obert a qualsevol sector comercial o industrial. els efectes de la crisi actual que pateix el teixit empresarial de forma generalitzada. el comerç i la indústria estan generant negoci des de les seves pròpies pàgines web. 715. o bé simplement les que no es van abonar directament a través de la pàgina web. En aquest sentit. Però també estan cobrant una especial importància els mercats electrònics.2 milions d’euros pertanyen a operacions realitzades dins del territori nacional.La funció d’aprovisionament REVISTA ADMINISTRATIVA Nou merc@t electrònic especi@litz@t en l@ gestió de l’@provision@ment egons es desprèn de l’últim “Informe sobre comerç electrònic a Espanya a través d’entitats de mitjans de pagament”. que s’ha convertit en el vehicle per evadir. respon les preguntes següents: 1·· Des del teu punt de vista. que ha començat a operar a Espanya aquest any. mitjançant targeta de crèdit. El que aquestes xifres sí que reflecteixen clarament és que l’empresa espanyola està apostant fortament pel comerç electrònic. Font: www. és que està enfocat a la gestió de compres. S D’aquest total d’operacions comercials realitzades a Espanya. com ara contra reemborsaments o xecs. i que la diferencia de la resta de pàgines web dedicades al comerç electrònic entre empreses. el volum de negoci generat a Internet és de 1 669.proveedoresdeespaña.8% més que en el mateix trimestre de l’any 2009. Un d’aquests mercats electrònics. Per tant. És factible pressuposar que aquestes xifres són bastant més elevades. quines raons existeixen per tal que el comerç per Internet hagi augmentat considerablement en els últims anys? 2·· Quina relació existeix entre els mercats virtuals (e-marketplaces) i l’aplicació del sistema de relacions e-procurement? . que desenvolupen un paper similar als centres de negocis o centres comercials físics. xifra que suposa un 34. de dèbit o transferència.com Activitats Després de llegir l’article. corresponent al 1r trimestre de 2010.GLCCATA_unidad01_p006-019 14/02/13 10:07 Página 19 Unitat 1 . ja que l’informe només engloba les operacions comercials amb pagament formalitzat a través d’una entitat bancària. omet la resta d’operacions pagades amb altres mitjans de pagament. també coneguts com a e-marketplaces (per la seva terminologia en anglès). o com a mínim disminuir.

. ·· Determinar la capacitat òptima del lot econòmic de comanda. ·· Analitzar les necessitats d’estocs d’una empresa. ·· Valorar la importància d’una gestió d’estocs eficient.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 20 u n i t a 2 t Gestió d’estocs SUMARI n Estocs: concepte i tipus n Gestió d’estocs: procés i mètodes n Ruptura d’estocs n Millora de la gestió d’estocs OBJECTIUS ·· Obtenir previsions d’aprovisionament i demanda per períodes.

tant en la comercialització com en el transport i l’emmagatzematge. Es denomina estoc d’una empresa les mercaderies de què disposa. així com tots els components i recanvis. Productes en curs Productes que es troben a l’espera de ser integrats a la següent fase d’un procés de fabricació. però que no arriben a formar part del producte final. els que no es destinen a la venda mentre no se’n completa la fabricació. Aquesta tasca es denomina gestió d’estocs. Residus Productes de residu generats en les activitats de producció o consum.1 > Concepte d’estoc L’anàlisi de la gestió d’estocs comença amb la seva definició i l’enunciat de les seves funcions. Béns d’equip La maquinària i els equips usats per desenvolupar el procés de producció.Gestió d’estocs 1 >> Els estocs Per tal que el funcionament de les empreses sigui eficient.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 21 21 Unitat 2 . i que tenen com a objectiu la seva aplicació empresarial en processos industrials o comercials. En el terme estoc s’inclou una gran diversitat de productes que es poden agrupar en diferents conceptes. determinant el que es coneix com a composició dels estocs. acumulades en un lloc determinat. Productes defectuosos i obsolets Els que tenen alguna tara de fabricació o s’han quedat desfasats per mantenir-se molt temps sense vendre’s. – Control de part del valor de l’immobilitzat de l’empresa. . Materials auxiliars Productes necessaris per a les activitats de producció. Productes acabats Existències als magatzems a l’espera de ser venudes. Envasos i embalatges Tots els elements destinats a contenir els productes. Aquestes són les funcions de l’estoc: – Aproximació de la mercaderia necessària per a l’activitat empresarial. – Compensació de les diferències entre les previsions de vendes i les vendes reals d’una empresa. que s’indica al quadre següent: Composició dels estocs Denominació Descripció Matèries primeres Mercaderies no processades que serveixen per a la fabricació i que es troben al magatzem a l’espera de ser usades en el procés de producció. és necessari realitzar una gestió adequada dels productes adquirits. en trànsit o immerses en el procés de producció. 1.

en curs (en el procés de fabricació). etc. Sistema ABC – Grup A: poques unitats (20%) que tenen molt valor econòmic (80%). Així. Net Estoc físic menys les comandes no servides a clients. En trànsit Són totes les mercaderies immerses en els diferents canals de producció i/o comercialització. D’anticipació Dedicats a servir possibles vendes estacionals o especials. Mort Inclou totes les mercaderies que ja no tenen cap ús per a l’empresa. – Grup C: moltes unitats físiques (40%) que representen poc valor econòmic (5%). cal classificar-los en funció de diferents criteris: Classificació dels estocs Criteri Durada: temps de vida útil de la mercaderia Aplicació: utilitat que tenen les mercaderies per a l’empresa Funció: paper que compleixen a l’empresa Gestió: incidència en la gestió de les existències Valor: valor econòmic que representen en relació amb l’estoc total Tipus Descripció Perible Es deterioren amb el pas del temps. hi ha mercaderies en ruta (en el transport).2 > Tipus d’estocs Per poder analitzar els estocs d’una empresa de forma coherent. al magatzem. en embalatge (en el procés de sortida). Amb data de caducitat No es poden vendre després d’una data concreta. etc. D’especulació S’aprofiten preus baixos per comprar més de l’habitual. De cicle També denominats normals. No perible Gairebé no es veuen afectats pel pas del temps. – Grup B: percentatge mitjà respecte de les unitats físiques (40%) i respecte del valor (25%). Físic Quantitat de producte disponible. en un moment donat. Aquest tipus d’estocs indica de forma evident nivells d’existències excessius. Disponible Estoc net més les comandes no rebudes dels proveïdors. llevat la seva possible venda com a material de residu (ferralla.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 22 22 1. Operatiu Els reaprovisionaments de mercaderies que s’utilitzen habitualment. Industrial Productes que s’incorporen al procés productiu. Comercial Productes que formen l’assortiment de l’empresa o. Adormit La part de les mercaderies que no s’ha utilitzat en molt temps. De seguretat Tenen la funció d’evitar ruptures d’estoc.). . oferta comercial de l’empresa als seus clients. cobreixen la demanda habitual a l’empresa. En els establiments d’autoservei es coneix com a estoc de presentació. Reutilitzable Mercaderies rebutjades que poden ser reutilitzades completament o parcialment. el que és el mateix.

18 12 000 € 38. ja que actuant sobre aquest grup s’aconsegueix controlar la major part del valor del magatzem amb poques operacions. s’elegeixen els productes tipus A ja que.Gestió d’estocs Des d’un punt de vista econòmic i funcional. la classificació segons el sistema ABC és molt útil. . es qualifiquen els productes: JWE i JZU són productes tipus A. – El grup B mereix un control mitjà. controlant menys del 14% de les unitats controlem gairebé el 90% del valor del magatzem.62% i 5. ja que tenen poc valor relatiu a les unitats (8. els següents estocs valorats: Producte Unitats Valor JWE JXI JYO JZU 50 400 100 30 15 000 € 1 000 € 3 000 € 12 000 € Determina les mercaderies sobre les quals cal exercir major control al magatzem segons el sistema ABC.39% i 38. ja que cal intervenir sobre grans quantitats de producte que representen poc valor. Per últim. Casos pràctics 1 Aplicació del sistema ABC ·· JPAC té.39 JXI 400 68.18%.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 23 23 Unitat 2 . ja que indica el nivell de control que s’ha d’exercir sobre els diferents grups de productes: – El grup A s’ha de controlar amb molta cura i de forma permanent.62 15 000 € 48. d’aquesta forma.70 TOTALS 580 100 31 000 € 100 Un cop determinats els valors relatius.24 3 000 € 9.70%. en primer lloc es determinen els valors relatius dels diferents estocs respecte del valor total del magatzem: Producte Unitats % unitats Valor % sobre valor JWE 50 8. Solució ·· Per aplicar el sistema ABC sobre la valoració dels estocs.68 JZU 30 5. en un dels magatzems. Sumant el control del grup A al d’aquest grup B es controla gairebé la totalitat del valor econòmic del magatzem.23 JYO 100 17. respectivament) i un alt valor relatiu en la valoració econòmica (48. respectivament). – El grup C necessita controls simples i aleatoris.96 1 000 € 3.

es poden considerar matèries primeres. – Eines diverses per a la producció d’armaris.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 24 24 Casos pràctics 2 Identificació i classificació d’estocs ·· L’empresa JPAC té. – Escapçadures de metall procedents de la fabricació d’armaris. d’estoc mort. es consideren béns d’equip. dedicada a la comercialització de material d’oficina. les mercaderies següents: – Caixes per embalar lots de productes i protegir-los durant el transport. són residus. b) Classifica els diferents estocs segons els criteris d’aplicació i funció. té la següent situació pel que fa al seu producte cartutxos d’impressió làser PIL-345: ha demanat als seus proveïdors 200 unitats que encara no ha rebut. – Armaris venuts: no formen part de l’estoc pròpiament dit de l’empresa. Eines: per aplicació es consideren industrials i per funció són de cicle. ja que no li pertanyen per haver estat venuts. – Armaris ja venuts i que estan en el procés de ser enviats als compradors. a l’estoc net se li suma el ja comprat i no rebut: −100 + 200 = 100 . – Planxes de metall que s’utilitzen per fer els armaris. de forma que del físic cal descomptar-ne el venut i no servit: 50 – 150 = –100. es consideren envasos i embalatges. – Per calcular el disponible. al magatzem en té 50 unitats i té 150 unitats pendents de servir als clients. Solució ·· Per determinar els estocs que es demanen. per funció. analitzem cada un dels materials: – L’estoc físic és la quantitat de producte disponible al magatzem en un moment donat: 50 unitats. Determina els estocs físic. a) Identifica els estocs de l’empresa i la seva composició. b) La classificació segons els criteris d’aplicació i funció és la següent: – – – – Caixes per embalar: per aplicació es consideren industrials i per funció són de cicle. Casos pràctics 3 Diferenciació dels estocs segons la incidència en les existències ·· L’empresa Papelcosa. – Eines: formen part de l’estoc. Escapçadures: en cas que es venguin serien d’aplicació comercial i. – El net és la quantitat real d’estoc de l’empresa. – Escapçadures: formen part de l’estoc. – Planxes de metall: formen part de l’estoc. net i disponible. en un dels magatzems. Solució ·· La resposta de cada apartat és la següent: a) Analitzem cada un dels materials: – Caixes per embalar: formen part de l’estoc. Planxes de metall: per aplicació es consideren industrials i per funció poden ser de cicle i en trànsit.

– Financers: cost del capital invertit en emmagatzematge.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 25 25 Unitat 2 . La millor forma de disminuir els costos de possessió és disminuir la possessió el màxim possible o. Així.Gestió d’estocs 2 >> Necessitat de gestionar els estocs La gestió d’estocs té com a objectiu determinar les quantitats de productes que ha de tenir l’empresa en cada moment. Els costos de possessió de l’esmentat lot de productes ascendeixen a 50 €. cal determinar un sistema que equilibri els costos de possessió de les mercaderies amb la satisfacció de les necessitats de producció i comercialització de l’empresa. Per augmentar el marge comercial.1 > La rotació dels estocs S’entén per marge comercial la diferència que existeix entre el cost de possessió de les mercaderies i els beneficis que s’obtenen d’aquesta possessió en la comercialització del producte. – Econòmics: pèrdues i deterioraments de la mercaderia. assegurances dels riscos de les mercaderies. la necessitat de gestionar els estocs de forma programada naix de la conveniència de coordinar de forma eficient els serveis a clients. el que és el mateix. que les mercaderies es reposin permanentment al magatzem. Per tant. Costos de possessió d’estocs Es denominen d’aquesta manera tots els costos en què ha d’incórrer l’empresa per conservar els seus estocs. les necessitats de producció i les comandes als proveïdors. Per determinar el marge comercial es resten. sense comptar els impostos. es denomina índex de rotació dels estocs. impostos i subministraments dels espais d’emmagatzematge. recuperant la inversió realitzada i obtenint el marge comercial. la gestió d’estocs ha de dotar l’empresa d’una flexibilitat en els nivells d’existències que li permeti produir i/o adquirir productes a ritmes diferents dels de les vendes. Les mercaderies es venen per 320 €. emmagatzemar el mínim de productes durant el mínim de temps possible. Els més importants són els següents: – Administratius: despeses de personal administratiu. amortitzacions. el marge comercial d’aquesta operació és de 70 €. – D’espai: lloguers. de forma que es compleixi el principi logístic bàsic: disposar en cada moment dels materials necessaris amb el menor cost possible. és necessari disminuir els costos de possessió. sistemes informàtics. el preu d’adquisició del producte i els costos de possessió: 320 − 200 − 50 = 70 €. etc. 2. en un període determinat de temps. per tant. Per això. El número de vegades que un producte es reposa al magatzem. és a dir. – Operatius: despeses de personal del magatzem. Per aconseguir aquest objectiu de rendibilitat. La consecució d’aquest equilibri determinarà la rendibilitat que la gestió d’estocs és capaç d’obtenir de la inversió realitzada en la pròpia gestió. Per tant. material administratiu. per tal que pugui servir a temps tant les comandes previstes com les imprevistes. al preu final de venda sense impostos. Exemples Càlcul del marge comercial Una empresa adquireix un lot de productes per 200 €. equips d’emmagatzematge. s’hauran de prendre decisions que redueixin aquests costos. cal combinar dos conceptes: el marge comercial i l’índex de rotació dels estocs. . etc. assegurances.

Calcula els mateixos conceptes que en l’activitat 1. D’aquesta forma. i ven aquestes mateixes unitats de producte en el mateix període per 700 000 €. – Menor risc de quedar-se amb productes obsolets. Per calcular l’índex de rotació.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 26 26 Exemples Càlcul de l’índex de rotació Durant un any surten del magatzem 120 000 unitats de producte. la gestió d’estocs (s’emmagatzema el mínim temps possible) i la comercialització (es ven ràpidament tot el que es compra o fabrica). – Augment del risc de disminuir el nivell de servei als clients en comandes imprevistes. s’introdueixen les modificacions següents: costos de possessió de 40 000 € i estoc mitjà de 15 000 unitats. identificant i explicant les causes que fan que el benefici es modifiqui. Per tal que la gestió d’estocs tendeixi a augmentar l’índex de rotació. es divideix el número d’unitats del producte entre l’estoc mitjà: 120 000 = 30 vegades s’ha reposat la mercaderia al magatzem 4 000 Mètodes de càlcul de l’índex de rotació A més del mètode que s’ha exemplificat. . ja que gairebé no hi ha emmagatzematge. basat en les sortides. el benefici que s’obtingui en la gestió dels estocs és el número de vegades que s’aconsegueix el marge comercial: Benefici = Marge comercial · Índex de rotació Per tant. per tant. existeixen altres dos mètodes de càlcul de l’índex de rotació en funció de les dades disponibles. calcula: a) El marge comercial b) L’índex de rotació d’estocs c) El benefici del període 2·· Partint del cas de l’activitat 1. amb un estoc mitjà al magatzem de 4 000 unitats. que s’ha demostrat que té més avantatges que inconvenients. Així. Si els costos de possessió de les 200 000 unitats han ascendit a 20 000 € i l’estoc mitjà del magatzem al llarg de l’any es xifra en 5 000 unitats. – Optimització dels costos de possessió. cal que es coordinin totalment tres funcions bàsiques de l’empresa: la gestió de compres (només es compra el necessari). augment dels costos de gestió de compres. també es pot calcular basant-se en les entrades al magatzem o realitzant un recompte de les unitats físiques al propi magatzem en diferents moments. 3·· Compara els resultats de les dues activitats anteriors. fet que allibera recursos per a altres activitats de l’empresa. Els avantatges i els inconvenients de mantenir un índex de rotació d’estocs alt són els següents: Avantatges Inconvenients – Menor inversió en la gestió dels estocs. – Augment de les operacions de compra i. Activitats proposades 1·· Una empresa compra durant un any 200 000 unitats de producte pagant-ne 400 000 €. sembla que l’ideal és augmentar l’índex de rotació d’estocs mantenint el marge comercial.

també és útil per determinar les compres. la gestió d’estocs comença amb la previsió de la demanda.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 27 27 Unitat 2 . – Anàlisi de l’estoc: determina la quantitat mínima. és necessari tornar a actualitzar el nivell d’estocs per mitjà de la reposició.Gestió d’estocs 3 >> Com gestionar els estocs La gestió dels estocs d’una empresa és un procés circular que té com a objectiu fonamental establir l’equilibri entre el cost dels estocs i el nivell de servei d’atenció al client. òptima i màxima de mercaderia que ha de contenir el magatzem en cada moment. Per tant. – Reposició de l’estoc: el desenvolupament d’aquesta funció indica el moment en què s’han de realitzar les compres i la quantitat de producte que cal adquirir per tal que la gestió d’estocs sigui eficient. 1 Previsió de la demanda 2 Anàlisi d’estocs 5 Entrada d’estocs 3 Sortida d’estocs 4 Reposició d’estocs Procés circular de gestió eficient d’estocs. ja que a partir de les dades de previsió de vendes s’analitza la composició de l’estoc necessari per servir aquestes vendes. per a cada producte. consisteix en determinar amb la major exactitud possible el volum de vendes de l’empresa. Per tant. així que cal fer la previsió de compres. La reposició es fa comprant les quantitats necessàries per tornar a l’estat d’equilibri. en un determinat període de temps. Com es pot veure al gràfic. per tant. i executar-la per tal que la mercaderia entri i es tanqui el cercle. que està directament relacionada amb la de vendes. les mercaderies surten del magatzem. les funcions bàsiques que cal desenvolupar per dur a bon terme la gestió dels estocs són: – Previsió de la demanda: realitzada pel departament comercial de l’empresa. . Quan es produeix la venda.

– En els casos en què no es puguin utilitzar dades històriques de vendes. – L’exactitud de la previsió depèn del rigor i l’objectivitat de les dades. ja sigui perquè es tracti d’un producte nou o bé per la falta de rigor de les dades. entre els quals destaquen els següents: – Subjectius (qualitatius): es basen en opinions i judicis d’experts en la matèria. que dependrà del tipus de producte. el risc en la presa de les decisions logístiques i comercials. – En molts casos. poden ser de dos tipus: • No causals: es realitzen previsions de la demanda futura sense analitzar les causes de les seves possibles variacions. principalment els mètodes ingenu. Poden ser quantificats. del mercat i de l’estratègia comercial de l’empresa. En qualsevol cas. els mètodes idonis són els mètodes objectius no causals. – Objectius (quantitatius): les previsions es realitzen a partir de sèries cronològiques de dades. és més important identificar els factors que fan variar la demanda que quantificar-ne la possible variació. Se solen utilitzar per al llarg termini o bé per estimar la demanda de nous productes dels quals no tenim dades històriques. és necessari tenir en compte que: – Cap mètode de previsió és perfecte. – Les dades obtingudes en les previsions han de servir com a base per a la presa de decisions estratègiques de l’empresa. – L’exactitud exigida en la previsió. Per això. i el seu principal problema és la subjectivitat. La major utilitat rau en el fet que són capaços d’identificar les tendències del mercat.1 > La previsió de la demanda La primera fase del procés de gestió d’estocs consisteix en preveure la demanda futura. . S’utilitzen diferents models per als mercats de consum (es calcula el número possible de consumidors i el que podrien consumir) i per als mercats industrials (es pregunta directament als interessats per la possibilitat d’adquirir el producte). Per a la gestió d’estocs. • Causals: s’expliquen els factors que més poden incidir en les variacions de la demanda futura. i abans de descriure els diferents mètodes de previsió. La seva major utilitat és la possibilitat de quantificar amb certa exactitud la demanda futura. de les mitjanes simples i de les mitjanes mòbils. Per calcular la previsió de la demanda existeixen diferents mètodes. ja que és impossible determinar els esdeveniments futurs. – La previsió de la demanda té com a objectiu fonamental reduir la incertesa i. Al seu torn. existeixen diversos mètodes que s’utilitzaran en funció del següent: Estimació de la demanda És l’alternativa que s’utilitza per determinar la possible quantitat de producte demandat en un període futur. mitjà o llarg. – El termini de la previsió de la demanda: curt.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 28 28 3. per tant. S’utilitzen quan les dades de què es disposa sobre el mercat són suficientment fiables. es pot estimar la demanda. decisions que influeixen directament en la gestió d’estocs. ja que no es basa en dades numèriques. o bé determinar les causes que produeixen les variacions. – La disponibilitat de dades històriques fiables (dades de vendes ja realitzades en els períodes anteriors al qual es pretén predir).

de forma que el resultat respon a la tendència de tota la sèrie de dades.Gestió d’estocs Mètode ingenu Aquest mètode consisteix en aplicar el percentatge de variació del període anterior al període futur. es pot aplicar el mètode de mitjanes mòbils. La fórmula de càlcul per a la mitjana mòbil de rang tres dels tres primers valors d’una sèrie és: MM4 = P1 + P2 + P3 3 Descomposició de sèries cronològiques Aquest mètode. En aquest mètode. Si prenem P com el volum de vendes de cada període. Si prenem P com el volum de vendes de cada període. que pren com a partida el càlcul de les mitjanes mòbils. ja que només té en compte les variacions de l’últim període. de forma que s’indica el rang de la mitjana mòbil. . es prenen tots els valors de la sèrie cronològica de tants en tants. la fórmula de càlcul és: Pn+1 = P1 + P2 + . Per exemple. D’aquesta forma. El càlcul de les mitjanes mòbils indica la tendència que ha seguit la sèrie de dades al llarg del temps. de forma que se suposa que la tendència de les vendes es manté constant en el temps. És un mètode molt senzill de calcular però poc rigorós.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 29 29 Unitat 2 . + Pn n Mètode de les mitjanes mòbils Per resoldre el problema d’atorgar la mateixa importància a totes les variacions entre períodes sense tenir en compte l’antiguitat de les dades. es fa una nova sèrie. la fórmula de càlcul és: Pn+1 = Pn · Pn Pn−1 Mètode de les mitjanes simples Aquest mètode usa tots els valors de la sèrie cronològica per calcular la seva mitjana aritmètica com a previsió per al període següent. se suposa que les variacions d’un període estan condicionades per les variacions que van tenir lloc en els períodes anteriors.. els valors presos de tres en tres indiquen una mitjana mòbil de rang tres. El problema rau en el fet que s’atorga la mateixa importància a les variacions produïdes en tots els períodes sense tenir en compte la seva proximitat al moment real. Amb el resultat de les mitjanes obtingudes amb els valors segons el grau.. i la previsió s’obté d’aquesta nova sèrie. inclou la possible estacionalitat de la demanda i les variacions que es produeixen en les diferents etapes del cicle econòmic.

Solució ·· La previsió de la demanda mitjançant cada mètode seria la següent: Mètode ingenu Es calcula el percentatge de variació entre els valors del període n i el període n − 1 i es multiplica pel valor del període n: Pn+1 = Pn Pn−1 · Pn = 430 500 · 430 = 370 Mètode de les mitjanes simples La previsió és igual a la mitjana aritmètica de totes les dades de tota la sèrie: Pn+1 = P1 + P2 + . La previsió de la mitjana mòbil per al període n + 1 (en aquest cas.5 4 = 560 + 600 + 500 + 430 = 522. 560.5 4 MM4 + MM5 + MM6 3 = 552.. període 7) surt de la taula següent: Període Sèrie original 1 500 2 550 3 560 Sèrie mitjanes mòbils (MM) MM4 = MM5 = 4 600 552. Determina la previsió de la demanda per al 7è període mitjançant els mètodes ingenu. ja que la variació de l’últim període ha estat molt negativa. + Pn n = 500 + 550 + 560 + 600 + 500 + 430 6 = 523 Mètode de les mitjanes mòbils Es calculen les mitjanes mòbils de tota la distribució prenent la mitjana simple de les dades dels períodes presos de quatre en quatre.5 + 522.5 Previsió Càlcul de les mitjanes mòbils i previsió 543 MM6 = Pn +1 = P1 + P2 + P3 + P4 4 P1 + P2 + P3 + P4 4 P1 + P2 + P3 + P4 4 = 500 + 550 + 560 + 600 = 552.5 + 552. .. 600. Així. la previsió és més pessimista.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 30 30 Casos pràctics 4 Previsió de la demanda ·· L’empresa JPAC ha venut durant els sis últims anys les següents quantitats del seu producte JWE: 500. en el cas del mètode ingenu.5 5 500 552.5 4 = 550 + 560 + 600 + 500 = 552.5 = 543 3 Les diferències en els resultats es deuen al contingut dels diferents mètodes. mentre que en els altres dos mètodes la previsió de vendes és més alta perquè al llarg de la sèrie la majoria de les variacions són positives. 500 i 430. de mitjanes simples i de mitjanes mòbils de rang quatre. 550.5 6 430 522.

podem dir que aquest estoc té els límits següents: • Físic: la mida del magatzem. es pot dir que l’estoc de seguretat és la quantitat de producte que cal tenir emmagatzemada com a garantia de manteniment de l’estoc mínim en la pitjor de les situacions previstes.0 Temps 5 Representació gràfica del comportament cíclic dels estocs al llarg del seu procés de gestió. per tant.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 31 31 Unitat 2 . ja que no es poden satisfer les necessitats dels clients. – Estoc de seguretat: quantitat de producte determinada per tal que l’empresa no quedi desabastida en un moment donat. – Estoc màxim: quantitat màxima de cada producte que és convenient emmagatzemar per mantenir un servei d’atenció al client de total qualitat al menor cost possible. – Estoc mínim: quantitat mínima de mercaderia necessària per poder servir les comandes dels clients i no quedar desabastit. Per tant. • Econòmic: el cost d’emmagatzematge. A grans trets. • Financer: la disponibilitat financera de l’empresa.Gestió d’estocs 3. la disminució del nivell de servei al client. – Comportament cíclic de l’estoc: degut a la reposició que es realitza cada determinat temps per mantenir l’estoc entre els seus límits màxim i mínim. podem afirmar que el desencadenant de la ruptura d’estoc sol ser la insuficiència de l’estoc de seguretat. i la conseqüència immediata és el desabastiment i. – Ruptura d’estoc: anomenem així la situació que es presenta quan es produeix l’esgotament sobtat d’un actiu o una matèria primera que s’havia d’utilitzar amb normalitat en el procés productiu d’un bé o de la prestació d’un servei. que es pot representar gràficament de la forma següent: 1 Comportament cíclic de l’estoc 2 Nivell de l’estoc mínim 3 Nivell de l’estoc màxim Estocs 4 Estoc de seguretat 3 1 2 4 0.2 > Anàlisi de l’estoc L’anàlisi de l’estoc parteix de l’observació del comportament que presenten els estocs d’una empresa. El comportament més habitual és el cíclic. A grans trets. 5 Ruptura d’estoc . El desabastiment genera greus problemes.

els terminis de lliurament i revisió. – No hi ha restriccions físiques o econòmiques per dur a terme l’aprovisionament. es calcula: Estoc mitjà = Q + ss 2 3. el nivell de servei al client i el cost d’emmagatzematge. es tenen en compte la demanda diària. Es defineix com la mitjana de la quantitat de mercaderia que entra en cada període (Q) més l’estoc de seguretat (ss). – L’estoc de seguretat representa l’estoc mínim necessari per satisfer els clients. Per analitzar el manteniment d’estocs. l’estoc mínim tendeix a ser zero. Per calcular-lo. En el cas d’una gestió eficient just a temps.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 32 32 L’anàlisi de l’estoc es realitza a través dels càlculs necessaris per determinar cada un dels estocs: – L’estoc mínim representa la quantitat de producte necessària per satisfer les comandes rebudes mentre arriben les mercaderies de les comandes emeses. . tenint en compte possibles retards en les entrades de producte. – El termini d’aprovisionament (lliurament de la mercaderia des que es fa la comanda) és conegut.3 > Manteniment d’estocs El manteniment d’estocs s’entén com una part més de la seva anàlisi que té com a finalitat determinar el número d’unitats que cal comprar per mantenir els nivells d’estoc previstos sota condicions de cost eficient. s’aplica el model de Wilson. Es calcula multiplicant la demanda diària (Dd) pel número de dies de retard observats en els lliuraments de proveïdors (que és la diferència entre els dies en què estava previst realitzar l’aprovisionament [d] i els dies en què es realitza l’aprovisionament en la realitat [dr]): ss = Dd · (dr − d) – L’estoc màxim representa la quantitat màxima de producte que cal mantenir emmagatzemat per assegurar el màxim nivell de servei al client amb el mínim cost possible. Suposant que totes les entrades són de la mateixa quantia. En l’anàlisi d’estocs existeix un altre concepte que cal tenir en compte: l’estoc mitjà. que parteix de les premisses següents: – La demanda prevista és cíclica i regular: es venen les mateixes quantitats en els mateixos períodes. – Els preus de compra es mantenen fixos durant el període d’anàlisi.

Model de Wilson Cost Descripció Fórmula de càlcul Notació de les fórmules Adquisició Preu del producte que cal adquirir. Ca = D · P D = Volum de la demanda Comanda Despeses que cal realitzar per emetre les comandes del període. Cp = E · D Q Emmagatzematge Cost del manteniment de les mercaderies al magatzem des que entren fins que surten. representa el benefici que podria obtenir l’empresa en el cas d’invertir els diners dels estocs al tipus d’interès del mercat. Del gràfic anterior s’obtenen les fórmules que permeten gestionar el manteniment de l’estoc: – Quantitat econòmica de comanda (lot econòmic): el número d’unitats que cal adquirir en cada una de les comandes. suposant que aquestes quantitats siguin constants. Cf = Ca = Cost d’adquisició P = Preu d’unitat de producte Cp = Cost de comanda E = Despeses d’emetre una comanda Q = Quantitat de producte per comanda Cl = Cost d’emmagatzematge P·Q ·i 2 A = Despeses per mantenir una unitat de producte al magatzem Cf = Cost financer i = Tipus d’interès A partir de l’anàlisi d’aquests costos i de la previsió de la demanda sorgeix el gràfic següent: n = Número de dies que dura el període 1 Nivell de l’estoc màxim Estocs 2 Nivell de l’estoc mínim 1 3 Quantitat econòmica de comanda (Q ) 4 Termini de lliurament de comanda 3 5 2 4 Temps 0. Cl = A · Q 2 Financer També anomenat cost d’oportunitat.0 Representació gràfica de la gestió d’entrades d’estocs. mitjançant les fórmules següents: PP = D d + ss n PP = Dd · d + ss 5 Punt de comanda .Gestió d’estocs En aquest model es determinen en primer lloc els costos que afecten les quantitats de producte que és necessari demanar: Costos de manteniment d’estocs. proporciona informació sobre el moment de realitzar la comanda per rebre la mercaderia. el termini de lliurament de les mercaderies (d) i l’estoc de seguretat (ss).M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 33 33 Unitat 2 . Es calcula amb la fórmula: Qp = 2⋅ D ⋅ E A – Punt de comanda: indica el número d’unitats que ha de tenir el magatzem per realitzar una comanda. la durada del període (n). és a dir. Es calcula tenint en compte les sortides previstes en el període (D).

Es calcula dividint la demanda total (D) entre el número de dies que dura el període. Per finalitzar l’anàlisi del model de Wilson. que es defineix com el nivell d’estoc que maximitza el nivell de servei al client minimitzant els costos de manteniment dels estocs. Els més importants d’aquests valors són: – Demanda diària: quantitat mitjana que surt del magatzem segons el número de dies que dura el període. El valor numèric de l’estoc òptim se situa entre l’estoc màxim i l’estoc de seguretat. Casos pràctics 5 Càlcul dels diferents nivells d’estoc d’un magatzem ·· L’empresa Ferrisas ven 40 unitats diàries del seu producte JFTW. – Estoc actiu: quantitat d’actiu necessari per atendre les necessitats normals del procés productiu que exigeix el client. Analitza la situació i determina els valors següents: a) Estoc de seguretat b) Estoc mitjà Solució ·· En tots els casos de terminis. Es calcula dividint la quantitat econòmica de comanda (Qp) entre la demanda diària. Es calcula dividint la demanda total del període (D) entre el lot econòmic (Qp). que són aquells en què es pot comprar i vendre: a) L’estoc de seguretat es calcula multiplicant la demanda diària pels possibles dies de retard: ss = Dd · (dr − d) = 40 · (17 − 12) = 200 unitats b) L’estoc mitjà es calcula a partir de la quantitat de producte demanada per l’empresa: Estoc mitjà = Q 2 + ss = 500 2 + 200 = 450 unitats .M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 34 34 L’aplicació del model de Wilson també permet calcular altres valors importants per a la gestió dels estocs de l’empresa. Les comandes d’aquest producte que realitza Ferrisas són una quantitat fixa de 500 unitats. – Número de rotacions: número de vegades que cal reposar un article al magatzem durant un determinat període de temps. Els proveïdors d’aquesta empresa tarden 12 dies en servir el producte des que se’ls demana. – Estoc d’anticipació: els estocs que tracten de satisfer les necessitats d’aprovisionament en un moment determinat de la producció. – Temps de reaprovisionament: el temps que transcorre entre dues entrades consecutives de mercaderia al magatzem. és necessari esmentar el concepte d’estoc òptim. s’estimen únicament els dies hàbils. de forma que només es pot realitzar a través de la utilització de programes informàtics. El càlcul d’aquest valor és molt complex. encara que també és possible que tardin fins a 17 dies.

05 = 421. els valors següents: a) Els costos de manteniment dels estocs b) El lot econòmic c) El punt de comanda d) El número de rotacions anuals Solució ·· Tenint en compte que per realitzar aquests càlculs només es comptabilitzen els dies hàbils de l’any. Els proveïdors d’aquesta empresa tarden 10 dies en servir el producte des que se’ls demana. el número de comandes anuals que ha de fer l’empresa: Número de rotacions = D Qp = 123 500 1 406 = 88 . b) Per calcular el lot econòmic o la quantitat econòmica de comanda s’aplica la fórmula següent: Qp = 2⋅D⋅E = A 2 ⋅ 123 500 ⋅ 4 = 1 976 000 = 1 406 0. 247 dies hàbils.5 € 2 12 · 1 406 5 · = 8436 · 0. els valors demanats són els següents: a) Per calcular els costos de manteniment dels estocs.4 € 1 406 Cl = 0. El tipus d’interès de mercat és del 5%. ja que és el que donarà el número d’unitats per comanda. Calcula per a un període d’un any. prèviament cal determinar-ne el valor) i el consum del període entre comandes.Gestió d’estocs Casos pràctics 6 Aplicació del model de Wilson ·· L’empresa Ferrisas ven 500 unitats diàries del seu producte TCTVX.5 c) El punt de comanda es calcula sumant l’estoc de seguretat (per tant.d) = 500 · (14 . cal determinar la demanda total del període. és a dir. emmagatzematge i financer es calculen després de determinar la quantia de producte del lot econòmic.50 €. El cost de cada unitat de producte és de 12 €. El cost per comanda realitzada és de 4 € i el cost d’emmagatzematge per producte i dia ascendeix a 0. però poden existir retards en els lliuraments que allarguin el termini fins a 14 dies. L’estoc de seguretat seria: ss = Dd · (dr .10) = 2 000 El consum del període entre comandes serà: n 247 ⋅ Dd = ⋅ 500 = 1 406 D / Qp 123 500 / 1 406 PP = 2 000 + 1406 = 3 406 d) Per calcular el número de rotacions anuals es divideix el total de vendes de l’any (D) entre la quantitat econòmica de comanda.5 · Cf = 1 406 = 351. fet que indicarà la quantitat de vegades que és necessari reposar els productes al magatzem. que és la demanda diària (Dn) pel número de dies del període (n): D = Dn · n = 500 · 247 = 123 500 unitats Cost Fórmula Resultat Adquisició Ca = D · P Ca = 123 500 · 12 = 1 482 000 € Comanda D Cp = E · Q Cp = 4 · Emmagatzematge Cl = A · Financer Cf = Q 2 P·Q ·i 2 123 500 = 351.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 35 35 Unitat 2 .8 € 2 100 Els costos de comanda.

M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 36 36 Activitats proposades 4·· L’empresa JPAC ha venut en els set últims anys les següents quantitats del seu producte HTI-23: 3 000. Indica. d) El cost total de comanda. c) El número de comandes que es realitzaran a l’any. Calcula: a) El número d’unitats que ha de tenir cada una de les comandes que es realitzin als proveïdors. compta amb les dades següents: – Demanda diària per part dels clients: 60 unitats . .60 € – Tipus d’interès del mercat: 5. Explica les causes de la diferència dels resultats dels tres mètodes de càlcul utilitzats.Preu de compra de cada unitat: 40 € .60% Calcula els valors següents: a) Estoc de seguretat b) Lot econòmic c) Punt de comanda d) Número de rotacions anuals e) Estoc mitjà f) Temps de reaprovisionament 9·· Una empresa té un producte amb 100 rotacions anuals. b) El número d’unitats de producte que hi ha d’haver al magatzem per realitzar la comanda. 4 900. en el següent període es produeix un descens de les vendes de 10 unitats diàries. 8·· L’empresa JPAC vol fer l’anàlisi i el manteniment de l’estoc del seu producte GPS-XP per al període d’un any (247 dies hàbils).Termini de lliurament amb retard previst: 12 dies . Descriu les modificacions que experimentaran els diferents costos de manteniment d’estocs en aquesta situació. 7·· En el cas del producte TCTVX de l’empresa Ferrisas.Cost diari d’emmagatzematge dels productes: 0. Per fer-ho. D’altra banda. Determina: a) L’estoc de seguretat b) L’estoc mitjà 6·· Descriu la relació que existeix entre l’estoc de seguretat i els altres nivells d’estocs definits anteriorment. S’aconsegueix eliminar els retards. s’aconsegueix un contracte de venda de 15 unitats diàries més. Després aconsegueix atendre la mateixa demanda amb 90 rotacions anuals. Determina la previsió de la demanda per al 8è període mitjançant els mètodes ingenu. quins d’aquests nivells poden ser majors o menors que l’estoc de seguretat.Despesa per cada comanda: 6 € .Termini de lliurament per part dels proveïdors: 9 dies . justificant la teva resposta. i els costos de comanda i emmagatzematge unitari del producte ascendeixen un 10%. 4 100 i 3 500. e) El cost total d’emmagatzematge. d’altra banda. el preu del producte augmenta fins als 15 € per unitat. 4 560. 5·· En el cas del producte JFTW de l’empresa Ferrisas. s’aconsegueix eliminar 2 dies en el nivell de retard possible mitjançant un acord amb els proveïdors i. de mitjanes simples i de mitjanes mòbils de rang tres. 4 000.

El control dels estocs requereix la realització d’inventaris. La realització d’un inventari suposa desenvolupar el procés descrit a la figura del marge. Aquest sistema és bastant exacte i funciona a la perfecció. mitjançant el codi de barres. . – Requereixen el recompte físic dels estocs. de forma que es realitza un control exhaustiu de les existències en cada moment. totes les entrades.4 > Control d’estocs i reposició de mercaderies Per dur a efecte la gestió d’estocs. amb la utilització d’aquest sistema juntament amb els sistemes integrats de gestió. capturen les dades de les etiquetes dels paquets amb total fiabilitat. mitjançant un sistema informàtic específic.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 37 37 Unitat 2 .). usant el sistema de revisió contínua i. – Es refereixen a un moment concret. Per fer-ho. procés productiu. A més. els sistemes de revisió contínua i periòdica no són excloents entre si. – Localitzen les existències allà on siguin (magatzem. és possible que les comandes es generin de forma automàtica en arribar les existències al punt de comanda. independentment del número de productes i de les quantitats de cada producte que hi hagi al magatzem. – Contribueixen de forma decisiva al control de la gestió d’estocs. cal controlar en cada moment l’estoc real de l’empresa. de tal forma que la majoria de les empreses els apliquen complementàriament. PREPARACIÓ Definició del tipus d’inventari Determinació del moment Instrucció del personal EXECUCIÓ Col·locació de la mercaderia Recompte físic Anotació APLICACIÓ Valoració Control Procés de realització d’un inventari. producte per producte. de forma que només s’usa en magatzems en què hi ha molt pocs productes i poques unitats de cada una. que són uns documents amb les característiques següents: – Indiquen la valoració econòmica de les mercaderies de l’empresa. Evidentment. – Sistema de revisió contínua: consisteix en anotar. botiga. devolucions i ruptures que es produeixen al magatzem. realitzant recomptes periòdics per contrastar la informació. a més. però que té l’inconvenient que és molt pesat per a qui el duu a terme. per tant. cal efectuar-los cada vegada que sigui necessari tenir un coneixement exacte de les mercaderies de l’empresa. sortides.Gestió d’estocs 3. tant al magatzem com a la resta de l’empresa. L’aplicació del sistema de revisió contínua s’ha vist molt afavorida amb l’aparició dels lectors òptics (escàner) que. És un sistema molt senzill que es pot realitzar sense cap tipus d’instruments auxiliars. existeixen dos sistemes diferents: – Sistema de revisió periòdica: consisteix en realitzar recomptes físics. de totes les mercaderies que hi ha. etc.

M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 38 38 Els inventaris més habituals en una empresa són els següents: – Inventari per seccions: es realitza l’inventari dels estocs fent un recompte físic segons les seccions formades per grups de productes de la mateixa naturalesa. es valora segons el cost d’entrada al magatzem. 1 Data de realització de l’inventari 2 Nom de la secció 1 Inventari de 20XX 3 Codi del producte 4 Denominació del producte Producte: 2 5 Quantitat del producte per cada una de les talles Talles Codi Denominació A 3 4 B C D E F 5 Model d’inventari per articles. llevat en casos en què el preu de mercat del producte hagi caigut i sigui inferior al d’adquisició. Per regla general. . – Inventari per articles: aquest sistema consisteix en realitzar el recompte físic segons els productes que presenten diferències de colors i talles. es tindrà en compte aquest últim per evitar la sobrevaloració. en aquest supòsit. 1 Data de realització de l’inventari 2 Nom de la secció 1 Inventari de 20XX 3 Codi del producte 4 Denominació del producte 5 Quantitat de producte que hi ha al recompte Secció: 2 6 Cost unitari del producte Codi Producte Quantitat Cost entrada 3 4 5 6 Model d’inventari per seccions. – Inventari valorat: registra el valor dels estocs.

Els més importants són: – Sistema de reposició simple: quan surt un producte. poden rebre la comanda en molt poc temps. és a dir. per tant. cal fer un breu esment dels sistemes de reposició de mercaderies. la comanda es fa quan el nivell d’existències arriba a una determinada quantitat.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 39 39 Unitat 2 . ja que l’inventari valorat sempre es fa per productes 2 Identificació del compte del pla general de comptabilitat al qual correspon la família de productes 3 Data de la valoració 4 Codi de cada un dels productes relacionats 5 Nom de cada un dels productes relacionats 6 Número d’unitats de cada producte 7 Cost monetari d’entrada per unitat de producte 8 Preu de mercat (venda) per unitat de producte 9 Valor que s’aplica: el menor dels dos anteriors 10 Valor total de cada producte. És el sistema utilitzat per les farmàcies. – Sistema de reposició de nivell mínim: aquest sistema es basa en el punt de comanda. es calcula multiplicant la quantitat pel valor unitari .Gestió d’estocs 1 Família de productes: 3 2 Compte: Data: de 20XX Codi Producte Quantitat Cost entrada Preu de venda Valor unitari Import total 4 5 6 7 8 9 10 Model d’inventari valorat. Per finalitzar amb els sistemes de gestió d’estocs. que disposen d’un magatzem regional proper als punts de venda i que. es fa la comanda per reposar-lo. Aquest sistema és útil per a empreses que tenen una gran varietat de productes. Aquí existeixen dues variants: • Amb quantitat fixa: sempre es realitza la comanda de la mateixa quantitat de mercaderia. 1 Identificació de la família de productes a la qual correspon l’inventari. • Amb quantitat variable: la quantitat que es demana depèn de la demanda prevista per al període següent a la comanda.

s’ha elaborat l’inventari següent:  .M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 40 40 Casos pràctics 7 Confecció d’inventaris ·· A la secció d’eines de l’empresa Herrasa.

 .

                .

    .

   .

    .

     .

      .

s’aplica el marge comercial al cost d’entrada. Confecciona l’inventari valorat.  .   El marge comercial que s’aplica als productes de la secció d’eines és del 25%. Solució ·· A l’inventari valorat cal incloure els preus de venda i tenir en compte que el valor d’inventari que es dóna a cada producte és el menor dels dos (cost d’entrada i preu de venda). Per calcular el preu de venda. Les maces són un producte obsolet que es ven a 20 € per sota del seu cost d’entrada.

     .

 .

 .

      .

  .

   .

      .

  .

 .

 .

           .

         .

  !  !   .

      !  .

        !   .

     .

Activitats proposades 10·· Confecciona l’inventari valorat de les eines del cas pràctic a partir de les següents variacions de l’inventari per seccions de les eines: – Les quantitats dels productes augmenten en un 10%. Les dues situacions que se solen donar en els casos de ruptura són les dues primeres. ja que al benefici perdut en l’operació amb ruptura cal afegir el valor (subjectiu) que l’empresa dóna als clients perduts. Descriu la relació que existeix entre la ruptura d’estocs i els tres conceptes esmentats. que provoquen que l’empresa baixi el seu nivell de rendibilitat.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 41 Unitat 2 . excepte el producte denominat HM-26. El cost de la ruptura és la diferència entre el benefici previst en la comanda original i el benefici realment obtingut. En aquest cas. el punt de comanda i el cost d’emmagatzematge. determinar el cost de la ruptura és complex. Per programar aquesta ruptura. de forma que si en troben un altre que els serveix de forma eficient. que desapareix de l’inventari. Però no és necessàriament així. ja que sembla que la no atenció a les necessitats dels clients és perniciosa per a l’empresa. 11·· Indica les diferències que existeixen entre els tres tipus d’inventaris que s’han desenvolupat en aquestes pàgines. 41 . una incidència indesitjable en la gestió. 12·· La ruptura d’estocs és una situació que està relacionada amb l’estoc de seguretat. – Pèrdua de rendibilitat: els clients que no poden ser atesos amb un determinat producte canvien la seva comanda per un altre producte d’inferior qualitat o que deixa un marge comercial menor a l’empresa. – Ruptura programada: és habitual que els clients admetin certa demora en el lliurament de les comandes. – Augment de la rendibilitat: els clients que no poden ser atesos amb un determinat producte canvien la seva comanda per un altre producte de qualitat superior o que deixa un marge comercial major a l’empresa. de forma que l’empresa pot programar la ruptura dels estocs. – Els costos d’entrada disminueixen un 8% i el marge comercial aplicable és un 18%. que és la diferència entre el benefici previst en la comanda original i el benefici obtingut realment. en principi. entre altres conceptes de la gestió d’estocs.Gestió d’estocs 4 >> Ruptura d’estocs La ruptura d’estocs constitueix. El cost de la ruptura suposa un benefici. Existeixen diferents situacions en cas de ruptura d’estocs: – Pèrdua de clients: els clients que no veuen ateses les seves necessitats busquen altres proveïdors entre els competidors. cal determinar la diferència entre el temps de servei (termini de lliurament que s’ofereix als clients) i el temps de ruptura (dies de retard en el lliurament admesos pel client). El benefici obtingut en la ruptura programada consisteix en la disminució del cost d’emmagatzematge. deixaran de fer comandes a l’empresa que ha tingut la ruptura d’estocs.

de les quals ja ha rebut comandes pendents de servir per 590 unitats. 7·· Indica les bases del model de Wilson i explica la relació que existeix entre el temps de reaprovisionament i el número de rotacions. 1·· En un taller mecànic es poden trobar. s’observen les dades següents: – Dies hàbils de l’any: 250 – Preu unitari del producte: 15 € – Termini de lliurament. calcular la possible demanda del període següent. 8·· Explica el funcionament del sistema de reposició del nivell mínim d’estocs. calcula: a) Quantitat econòmica de comanda b) Punt de comanda c) Número de rotacions anuals d) Temps de reaprovisionament e) Estoc mitjà f) Cost financer . 6·· Defineix i relaciona els termes estoc mínim. estoc mitjà i ruptura d’estocs.: APLICACIÓ :. net i disponible. llaunes d’oli lubricant. els estocs següents: claus de femelles. per al qual es calcula la previsió de la demanda. que encara no ha rebut. amb possible retard: 12 dies – Tipus d’interès al mercat: 6. calculadora. anticipació i seguretat. els següents estocs valorats: Producte PC-01 IL-03 SZ-07 LT-03 ZT-21 Unitats 50 100 200 700 1 000 Valor 5 000 € 25 000 € 3 000 € 3 000 € 5 600 € Classifica els estocs del magatzem segons el mètode ABC. sabó i peces avariades per vendre al ferroveller. 3·· Defineix estoc i indica les diferències que existeixen entre els estocs de cicle. Analitza aquesta situació i determina els estocs físic. En el període actual. estoc de seguretat. . Determina la composició dels estocs i la seva tipologia utilitzant els criteris de durada i aplicació. 2·· Les dades de vendes del producte TZBA realitzades per JPAC en els sis últims anys són: Any 1 2 3 4 5 6 Unitats venudes 2 100 2 400 2 100 1 950 1 900 1 800 El mètode de previsió de la demanda que utilitza aquesta empresa és el de mitjanes mòbils de rang tres. a partir d’una sèrie històrica de dades de venda. entre altres.: CONSOLIDACIÓ :. 1·· Una empresa té. Aquesta empresa ha realitzat una comanda de 300 unitats. 2·· Una empresa té emmagatzemades 500 unitats del producte J-98. en un dels magatzems. perquè estima que la setmana vinent en vendrà 750 unitats.5% – Termini de lliurament previst de les mercaderies: 9 dies Amb aquestes dades. rodes de recanvi.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 42 42 Activitats finals . 4·· Indica la relació existent entre els conceptes marge comercial i índex de rotació. 5·· Descriu el procés que s’ha de realitzar per.

En la secció de Mobiliari d’estudi té diversos tipus de taules.1. Per seguir amb el desenvolupament del cas. fes una anàlisi completa de la gestió i el manteniment d’estocs que inclogui: – Previsió de la demanda mitjançant els tres mètodes anteriorment analitzats. una de les quals és la taula amb ala GD-202. s’han venut les següents quantitats anuals de l’esmentat producte: Any Unitats venudes 1 900 2 950 3 900 4 1 110 5 1 000 6 900 7 980 8 800 L’anàlisi de les dades dels registres de l’empresa indica el següent: – – – – – – Termini de lliurament del proveïdor que serveix les taules: 10 dies Termini de lliurament amb possible retard: 12 dies Dies hàbils de l’any en curs per a aquesta empresa: 242 Cada una de les comandes comporta una despesa de 9 € Cost diari d’emmagatzematge per unitat de producte: 0. Durant els últims 8 anys. primer es calcula el percentatge de variació entre els valors del període n i el període n . que després es multiplica pel valor del període n: Pn+1 = 800 980 · 800 = 653 . Solució ·· El primer pas per realitzar l’anàlisi de la gestió i el manteniment d’estocs és determinar el volum de vendes previst per al producte en el pròxim període. l’estoc mitjà i els costos de manteniment. l’estoc de seguretat. el punt de comanda. calculant el lot econòmic. es pren la dada obtinguda en el mètode de mitjanes mòbils de rang quatre. Mètode ingenu Per calcular la previsió del volum de vendes mitjançant el mètode ingenu. que en l’actualitat té un preu d’adquisició per unitat de 150 €. el número de rotacions.Gestió d’estocs Cas final 8 Anàlisi integral de la gestió d’estocs ·· L’empresa comercial Gralamesa comercialitza diferents seccions de productes. – Aplicació del model de Wilson.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 43 43 Unitat 2 . – Indicació del tipus de reposició d’estocs més adequat al cas.2 € Tipus d’interès en el mercat: 7% Amb aquestes dades. per a la qual cosa es duu a terme una previsió de la demanda. el temps de reaprovisionament.

5 + 920 5 = 970 unitats Per tant. • Abans de calcular l’estoc de seguretat. 7 i 8. cal calcular la demanda diària: 970 D Dd = = = 4 unitats 242 n • El valor de l’estoc de seguretat es calcula multiplicant la demanda diària pel número de dies de retard possible: ss = Dd · (dr − d) = 4 · (12 −10) = 4 · 2 = 8 dies • Ara s’aplica la fórmula de punt de comanda: PP = Dd · d + ss = 4 · 10 + 8 = 48 unitats .5 MM7 = 997.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 44 44 8 Mètode de les mitjanes simples La previsió és igual a la mitjana aritmètica de totes les dades de tota la sèrie: Pn+1 = P1 + P2 + .. la previsió de vendes és de 970 unitats. 6. El següent pas és aplicar el model de Wilson. cada comanda que es realitzi constarà de 296 taules (el resultat numèric s’arrodoneix cap amunt. 5. – El punt de comanda es calcula sumant a l’estoc de seguretat (és necessari determinar-ne el valor prèviament) el consum del període entre comandes.5 8 800 920 Càlcul de les mitjanes mòbils MM4 = MM5 = P1 + P2 + P3 + P4 4 P2 + P3 + P4 + P5 4 P3 + P4 + P5 + P6 4 = 900 + 950 + 900 + 1110 = 965 4 = 950 + 900 + 1110 + 1000 = 990 4 = 900 + 1110 + 1000 + 900 = 977.5 4 MM88 = 920 La previsió de la mitjana mòbil per al període n + 1 (en aquest cas. ja que les unitats han de ser sempre nombres enters). és a dir.5 0.5 + 997. que es calcula de la mateixa forma: Pn+1 = MM4 + MM5 + MM6 + MM7 + MM8 5 = 965 + 990 + 977. Pn n = 900 + 950 + 900 + 1 110 + 1 000 + 900 + 980 + 800 8 = 942 Mètode de les mitjanes mòbils Les mitjanes mòbils es calculen agrupant les mitjanes simples cada quatre períodes: Període Sèrie original Sèrie mitjanes mòbils (MM) 1 900 2 950 3 900 4 1 110 965 5 1 000 990 6 900 977.. el 9è període) és la mitjana de les mitjanes mòbils 4.2 Per tant. calcular el lot econòmic i el punt de comanda: – Lot econòmic o quantitat econòmica de comanda: Qp = 2⋅D⋅E = A 2 ⋅ 970 ⋅ 9 = 87 300 = 295.5 MM6 = 7 980 997.

2 · Financer Cf = P·Q ·i 2 Cf = 970 = 9 · 3. el que és el mateix.3 = 29.7 € 296 296 = 0. . el número de comandes que es fan en el període: Número de rotacions = D Qp = 970 296 = 3 rotacions – Temps de reaprovisionament: és el temps que transcorre entre dues entrades de mercaderia al magatzem: 296 Qp Temps de reaprovisionament: = = = 74 dies 4 Dd – Estoc mitjà: quantitat de mercaderia que hi ha de mitjana al magatzem de l’empresa Estoc mitjà = Q + ss = 2 296 2 + 8 = 148 + 8 = 156 unitats Un cop calculats tots aquests valors.07 = 1554 € 2 100 Per finalitzar l’anàlisi dels estocs.6 € 2 150 · 296 7 · = 22200 · 0.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 45 45 Unitat 2 . Per tant. és el moment de calcular els costos de manteniment dels estocs. el temps de reaprovisionament i l’estoc mitjà: – Número de rotacions: és la quantitat de vegades que cal reaprovisionar el magatzem o.Gestió d’estocs 8 Amb aquestes dades es pot completar l’anàlisi calculant el número de rotacions. En aquest cas. que es basa en el punt de comanda. Cost Fórmula Resultat Adquisició Ca = D · P Ca = 970 · 150 = 145 500 € Comanda Cp = E · D Q Cp = 9 · Emmagatzematge Cl = A · Q 2 Cl = 0. En aquest model sempre es realitza la comanda de la mateixa quantitat de mercaderia. fet que permet equilibrar la demanda d’entrada i l’estoc de seguretat. el més adequat és el sistema de nivell mínim amb quantitat fixa.2 · 148 = 29. la comanda es fa quan el nivell d’existències arriba a una determinada quantitat (48 unitats). és convenient determinar el sistema de reposició que ha de fer servir aquesta empresa.

acumulades en un lloc determinat. màxim. model de Wilson Lot econòmic Demanda diària Temps de reaprovisionament Número de rotacions Control i reposició d’estocs Ruptura d’estocs Sistemes de control (inventaris) Sistemes de reposició Revisió periòdica Revisió contínua Simple Nivell mínim . mitjà i de seguretat Costos d’adquisició. i que tenen com a objectiu l’aplicació comercial en processos industrials o comercials. Composició dels estocs Classificació d’estocs – – – – – Per la durada Per l’aplicació Segons la funció Segons la gestió Pel seu valor Rotació d’estocs – Marge comercial – Índex de rotació Gestió d’estocs Previsió de la demanda per determinar les necessitats d’estocs GESTIÓ D’ESTOCS Comportament cíclic Estocs: mínim. emmagatzematge i financer Anàlisi d’estocs Punt de comanda Manteniment.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 46 46 Idees clau Concepte d’estoc Mercaderies que es troben a l’empresa. en trànsit o immerses en el procés de producció. comanda.

revista Stock.M10_GLC_IOC_unitat02_p020-047 27/05/14 15:09 Página 47 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 2 . si s’escau.org ▲ Gestió d’estocs en temps de crisi Les empreses han aprofitat els anys de bonança econòmica per créixer sense preocupar-se. L’impacte immediat d’una reducció indiscriminada dels estocs serà irremeiablement un empitjorament del servei al client per la menor disponibilitat d’alguns materials. d’altra banda. però és possible que sentim menys pressió per mantenir els nivells de servei escudats en el fet que tenim un problema major. l’estimació de la demanda. El valor de l’estoc mitjà total s’ha de reduir en la mateixa proporció que es redueix la demanda. possiblement perdrem més vendes. Activitats 1·· Indica la relació que existeix entre les idees bàsiques de l’article. El més senzill i eficaç és reduir o eliminar estocs que no roten.Gestió d’estocs Font: José Arias. Si es redueixen dràsticament els estocs i es deteriora el servei al client.icil. però. En èpoques de crisi. però és possible que s’origini un desastre a llarg termini per la pèrdua de confiança del client. Pot consistir en quelcom tan senzill com fer un repàs als diferents inventaris. Si els clients troben un competidor capaç de mantenir el nivell de servei. . els plans d’ajust a les empreses solen girar entorn a tres eixos: reducció de la mà d’obra. maximitzar el servei amb una alta disponibilitat de materials quan es presenta la demanda (nivells d’estoc en unitats elevades i per a la major quantitat possible de referències) i. els costos de manteniment i el lot econòmic de comanda. s’ha d’ajustar el valor de l’estoc en proporció a la nova xifra de vendes per tal que el quocient es mantingui constant. reducció d’altres despeses i reducció d’estocs. La reducció d’estocs en temps de crisi ha de ser un objectiu a assolir tan important i urgent com la reducció de mà d’obra i altres despeses. és a dir. La gestió d’estocs requereix sempre jugar amb dos objectius contraposats: d’una banda. minimitzar la inversió econòmica. caldrà posar més control. fins i tot en situació de crisi. ▲ Les solucions per mantenir els estocs controlats en temps de crisi no són diferents a les que cal aplicar en qualsevol altra situació. es pot donar un descans al negoci per tal que no s’enfonsi a curt termini. en les compres per no generar nous estocs que no roten i en les autoritzacions de nous productes per incloure al catàleg. Aquest plantejament no és diferent de les exigències d’un negoci en qualsevol altra situació. www. En paral·lel a aquesta mesura. No ens hem de deixar arrossegar pel pànic ni perdre la referència de mantenir el servei al client com a màxima prioritat.

M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 48 u n i t a 3 t Emmagatzematge d’estoc SUMARI n El magatzem i la seva tipologia n La funció d’emmagatzematge n Sistemes d’emmagatzematge n Moviment de mercaderies n Envasos i embalatges OBJECTIUS ·· Identificar la funció d’emmagatzematge i descriure’n els punts crítics. ·· Elaborar la documentació dels moviments de mercaderia al magatzem. ·· Determinar la capacitat òptima d’emmagatzematge. . ·· Identificar i diferenciar envasos i embalatges.

Emmagatzematge d’estoc 1 >> L’emmagatzematge de l’estoc La gestió de l’estoc determina què. susceptible de desenvolupar-se sota els paràmetres de la qualitat de gestió. és necessari desenvolupar de forma eficient la gestió de l’emmagatzematge. – Millorar la qualitat dels productes fabricats i del servei d’atenció al client. La resposta a aquestes dues qüestions s’obté amb l’anàlisi de la gestió de l’emmagatzematge. de forma que constitueixi una unitat de negoci que afegeixi valor a l’estoc propietat de l’empresa. 49 . – Optimitzar els costos. ja que és impossible disposar dels materials necessaris. Per completar l’anàlisi. per tant. fonamentalment. Per complir aquests objectius. per la qual cosa és necessari desenvolupar un mètode d’emmagatzematge que aporti més valor que els recursos que consumeixi. és necessari indicar on i com s’han d’emmagatzemar aquests productes. – Optimitzar l’aplicació de recursos financers. indicant les similituds i les diferències que existeixen entre les dues gestions esmentades. Es defineix emmagatzematge com el procediment sistematitzat pel qual s’apliquen els recursos humans i materials necessaris per aconseguir el funcionament eficient dels magatzems de l’empresa. dos: – Aportar solucions als requeriments de l’activitat empresarial. tant en temps com en qualitat. per tant. – Reduir les tasques administratives dels processos de gestió de l’estoc. Per assolir tots aquests objectius. per tant. rendible en si mateix. – La configuració de l’emmagatzematge s’ha de realitzar segons els recursos disponibles. l’emmagatzematge ha de ser capaç del següent: – Reduir els temps dels processos de fabricació i/o comercialització augmentant el número de rotacions. La norma ISO 9000 contempla tot el procés d’emmagatzematge des de l’entrada fins a la sortida de l’estoc. Per tant. Les característiques bàsiques de l’emmagatzematge obtingudes de la seva definició són: – És un procediment sistematitzat i. és una funció més que s’ha de pressupostar. Activitats proposades 1·· La gestió de l’estoc i la gestió de l’emmagatzematge són parts d’un mateix procés. – L’emmagatzematge ha de ser eficient i. per al desenvolupament de l’activitat de l’empresa sense emmagatzemar estoc. Indica el procés del qual formen part.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 49 Unitat 3 . cal emmagatzemar productes per adequar la demanda interna (producció i/o provisió) a la demanda externa (venda). quant i quan s’han de ser emmagatzemats els diferents productes. Els objectius de l’emmagatzematge que es plantegen en qualsevol empresa són.

Segons la funció en el sistema logístic de l’empresa Depenent de la funció que el magatzem compleixi en el sistema logístic de l’empresa. – El seu establiment i el seu funcionament es dissenyen sota el criteri de rendibilitat. – La mercaderia es guarda de forma ordenada. 2. en funció de les seves característiques i valor. – La conservació de la mercaderia guardada requereix tasques d’emmagatzematge i d’administració. es poden distingir els següents tipus de magatzems: – Plataformes logístiques: magatzems en què se centralitza una gran quantitat de mercaderia de tot tipus per ser distribuïda als seus punts de destinació. ordenadament i sota criteris de rendibilitat.2 > Tipus de magatzems Distingir els diferents tipus de magatzems que existeixen és fonamental per poder dissenyar un sistema d’emmagatzematge que respongui de forma eficient a les necessitats de l’empresa. l’emmagatzematge ha de ser rendible per a l’empresa.1 > Concepte de magatzem El magatzem és el local on es guarda. es troba als magatzems de l’empresa. – Magatzems locals: s’hi guarda la mercaderia que es distribuirà en destinacions de la mateixa zona geogràfica. També es denominen magatzems de distribució regional. estoc de mercaderia que té com a destinació la venda o la incorporació al procés productiu. per tant. Les característiques bàsiques del magatzem són les següents: – És un local que pot prendre qualsevol forma física en funció de les necessitats de l’empresa o el tipus de mercaderia. – Magatzems de trànsit: s’hi agrupen petits volums de mercaderia per enviar-la a altres magatzems. 2. és a dir.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 50 50 2 >> El magatzem La major part de l’estoc de l’empresa es troba guardat en les millors condicions possibles per ser utilitzat en el moment oportú. . Existeixen diferents tipus de magatzems que estan dissenyats en funció de diferents criteris.

– Magatzems de subproductes: guarden materials sobrants que poden tenir utilitat en un altre procés de fabricació. existeixen els següents tipus de magatzems: – Magatzems de matèries primeres: guarden les matèries primeres necessàries per als processos de fabricació. tot i que s’utilitzin elements mecànics per al transport i la col·locació de la mercaderia. – Magatzems de recanvis: s’hi guarden els productes que n’han de substituir altres de deteriorats en els processos de reparació. Estan a prop dels centres de producció. existeixen aquests magatzems: – Magatzems propis: formen part de l’immobilitzat de l’empresa propietària de la mercaderia emmagatzemada. Solen ser magatzems descoberts.Emmagatzematge d’estoc Segons la funció en el procés productiu de l’empresa Depenent de la funció que el magatzem compleixi en el procés productiu de l’empresa. Funcions del magatzem Els magatzems han de complir a l’empresa quatre funcions bàsiques: – Correcció dels desequilibris que es produeixen entre l’oferta de l’empresa i la demanda dels clients. Requereixen una forta inversió. descàrrega i col·locació de la mercaderia es realitzen amb l’ajuda de mecanismes controlats per un ordinador central. – Manteniment del nivell de servei al client. Segons el règim de propietat Depenent del règim de propietat. és a dir. Segons els sistemes de manipulació de les mercaderies Depenent dels sistemes de manipulació de les mercaderies que s’utilitzin. en règim de lísing. – Reducció de costos logístics. Se situen a prop dels centres de fabricació. – Magatzems en copropietat: pertanyen a una associació de diverses empreses que s’uneixen per utilitzar com a magatzem el mateix recinte físic. – Magatzems de matèries auxiliars: conserven la mercaderia que cal incorporar al producte en la seva fase de fabricació. – Conservació òptima dels productes. – Magatzems automàtics: les operacions de càrrega. S’ubiquen als tallers de reparació. Solen estar situats a les pròpies plantes de producció. però proporcionen el control complet sobre la gestió. – Magatzems de productes acabats: conserven els productes totalment acabats a l’espera de ser distribuïts a través de la cadena logística. superfícies de terreny sense edificar. – Magatzems de productes semielaborats: contenen productes que ja han finalitzat una part del procés de fabricació i estan a l’espera d’entrar en una altra. – Magatzems d’accessoris: es poden considerar magatzems de productes acabats que serviran com a accessoris per a altres productes. – Magatzems en lísing: magatzems llogats amb opció de compra. propietat de totes. Estan ubicats en les proximitats del centre de producció. els magatzems es classifiquen de la forma següent: – Magatzems manuals: els sistemes d’emmagatzematge no tenen cap tipus d’automatització. . Se situen a l’entorn del centre de producció.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 51 51 Unitat 3 . També es denominen magatzems de planta. és a dir. – Magatzems llogats: instal·lacions pertanyents a una altra empresa per les quals es paga un lloguer mensual.

així com els passadissos necessaris per als moviments físics de persones i mercaderies. – Segons el procés productiu: tots els magatzems d’aquesta empresa són magatzems de productes acabats. zona d’emmagatzematge. de forma que la sortida i l’entrada estan en el mateix costat de l’edifici. zona de manteniment i zona d’envasos buits. Personal S’han de dissenyar els llocs de treball necessaris per desenvolupar les funcions de magatzem i seleccionar les persones adequades per als llocs. ja que l’elecció del sistema de manipulació depèn. del tipus de mercaderia. ja que és una empresa comercial que adquireix els productes preparats per a la seva venda i ús. Distribució de l’espai L’espai s’ha de distribuir de forma òptima. Cal habilitar molls de càrrega i descàrrega. – Segons el règim de propietat: en cas que una persona decideixi no invertir en immobilitzat. flexibilitat davant de possibles modificacions i compliment de la seguretat laboral. i de diversos magatzems locals (Castella-la Manxa. Amb aquestes dades. – Segons els sistemes de manipulació: no és possible determinar la tipologia ideal amb les dades disponibles. determina la tipologia dels magatzems idonis en aquest cas. de forma que l’entrada i la sortida estan enfrontades a ambdós costats de l’edifici. les zones següents: recepció per a l’entrada de mercaderies. que rebin la mercaderia des de la plataforma i la distribueixin als punts de venda propers. optimització dels moviments de mercaderia. Andalusia oriental. és un procés que es desenvolupa amb la següent seqüència d’etapes: Etapes en l’organització del magatzem Etapa Descripció Disseny El disseny del magatzem ha de complir aquests principis: aprofitament òptim de l’espai. – En ferradura. on centralitzi la mercaderia de compra als seus proveïdors. de serveis administratius i del personal. sembla que el sistema més adequat és el sistema manual. a més de la inversió. Hi ha dues opcions bàsiques: – En línia recta.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 52 52 2. zona de devolucions. Una opció estratègica d’aquesta empresa és la circulació ràpida del capital. que requereix molta menys inversió inicial que el sistema automàtic. En un principi. . almenys. de forma que inverteix en immobilitzat el mínim possible. L’elecció entre aquestes dues opcions dependrà d’un altre tipus de qüestions. Castella-la Manxa i Extremadura. Casos pràctics 1 Tipologia i organització del magatzem ·· Els proveïdors d’una empresa dedicada a la comercialització de mobiliari estan situats a la província de València i els clients a Andalusia. zona d’expedició per a la sortida de mercaderies. Andalusia occidental i Extremadura). Zonificació Un magatzem ha de tenir. com són les fiscals. com a espai físic.3 > Organització del magatzem L’organització d’un magatzem. Solució ·· La tipologia dels magatzems que pot tenir l’empresa segons els diferents criteris és la següent: – Segons el sistema logístic: ha de disposar d’una plataforma logística a la província de València. i degut a la decisió de no invertir en immobilitzat. compta amb les opcions de lísing o arrendament per als seus magatzems.

que dóna lloc a l’esquema següent: Safates i caixes Palets i accessoris Estàtics Suports de càrrega Contenidors Lleugeres Prestatgeries De paletització D’emmagatzematge segons les característiques del producte Amb braços de càrrega Amb forca i pal Carretons elevadors SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE De preparació amb forques i pal Combinades Dinàmics Armaris rotatius Carrusels Transtockeurs Dispositius de càrrega global De classificació Auxiliars D’embalatge D’etiquetatge Classificació dels sistemes d’emmagatzematge segons la utilitat. . La classificació dels sistemes d’emmagatzematge se sol realitzar en base al criteri descriptiu d’utilitat.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 53 53 Unitat 3 .4 > Sistemes d’emmagatzematge S’entén per sistemes d’emmagatzematge els recursos materials que s’utilitzen per dur a terme les operacions d’emmagatzematge de mercaderies.Emmagatzematge d’estoc 2.

N’hi ha de diversos tipus de formes. Possibiliten la circulació de mercaderies en espais petits en què no es poden utilitzar carretons. S’utilitzen com a suport de petites peces en grans quantitats o bé de peces grans en quantitats menors. Els més importants són els següents: Operari situant un palet en una prestatgeria amb un carretó elevador. – Dispositius de càrrega global: plataformes col·locades al moll de càrrega que s’acoblen al mitjà de transport (camió) i sobre les quals es col·loquen els palets de mida normalitzada. La classificació dels diferents tipus de carretons elevadors es fa en funció dels accessoris de què estan proveïts. són elements que treballen en passadissos estrets. – Contenidors: tots els elements dissenyats per contenir mercaderia. tant per al seu transport com per a la seva elevació. per una obertura. S’utilitzen per guardar peces petites sense empaquetar (safates i calaixos) o empaquetades (caixes) en petites quantitats. S’emmagatzemen al terra o en altres elements. on s’instal·len sobre un rail i s’hi desplacen manipulant la mercaderia. – Armaris rotatius: armaris muntats sobre dos eixos horitzontals amb una rotació que permet extraure. com ara prestatges. – Palets i accessoris: suports de càrrega sobre els quals es diposita la mercaderia. Per aixecar la càrrega. de tracció i destinades fonamentalment a transportar i aixecar càrregues. Permeten guardar d’una forma ordenada una gran quantitat d’objectes en superfícies de terra de magatzem molt reduïdes. Els que s’utilitzen amb més freqüència són els següents: Transtockeur. han d’estar proveïts d’accessoris que permetin subjectar-la. – Prestatgeries: suports rígids en què es manté col·locada la mercaderia als prestatges. ancoratges i prestatges. Sistemes dinàmics Els sistemes dinàmics són els sistemes d’emmagatzematge que es poden moure per si mateixos. les barres o safates sobre les quals es col·loca la mercaderia. El mateix mecanisme que fa la càrrega també fa la descàrrega. Les càrregues que desplacen no poden ser de gran volum o pes. la mida de les prestatgeries està normalitzada i es determina en funció de la mercaderia que contenen. Les safates se solen posar en caixes. N’hi ha de molt diferents tipus i formes en funció de les necessitats de l’emmagatzematge i la seva estructura està formada per suports. – Safates i caixes: petits contenidors que s’utilitzen per guardar materials classificats i col·locar-los als prestatges. mides i materials. . – Carrusels: armaris muntats sobre eixos verticals en què es pengen prestatges i recipients on es poden guardar mercaderies. – Carretons elevadors: màquines que es desplacen per terra. Es poden desplaçar frontalment i lateralment fins a una velocitat de 15 quilòmetres per hora. – Transtockeurs: també denominats transelevadors. Serveixen per aprofitar l’espai i ordenar mercaderia de petites dimensions. D’altra banda.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 54 54 Sistemes estàtics Són estàtics els sistemes d’emmagatzematge que no es poden moure per si mateixos.

entre els quals destaquen l’espai disponible. 4. les tasques serien: – Tasques administratives i auxiliars (comunes): càrrega del carretó a l’àrea de sortida. solen desenvolupar la funció d’etiquetatge.). El procés de càlcul del temps idoni es desenvolupa de la forma següent: 1. normalment. els sistemes d’emmagatzematge funcionen segons el previst. de forma que estan ben elegits. el tipus d’embalatge i la velocitat d’atenció requerida. – Etiquetadores: també anomenades aplicadores d’etiquetes. Per calcular el temps idoni. Elecció dels sistemes d’emmagatzematge L’elecció dels sistemes d’emmagatzematge depèn de diversos factors. els nivells d’estoc. 55 .Emmagatzematge d’estoc Sistemes auxiliars Són les màquines que s’utilitzen per automatitzar les tasques auxiliars del magatzem. – Embaladores: formen els paquets corresponents per al transport de la mercaderia. mitjançant l’aplicació de la mesura teòrica de temps i moviments. – Trasllat de la càrrega fins al moll: descàrrega del carretó. Els quatre primers factors són diferents per a cada situació. únicament analitzarem el factor de velocitat d’atenció requerida. Les més importants són les següents: – Classificadores: realitzen la classificació dels paquets en funció de la mida o la destinació. caldrà revisar la composició dels sistemes d’emmagatzematge. la naturalesa de la mercaderia. confeccionen i apliquen les etiquetes identificatives als paquets preparats per al transport. La velocitat d’atenció requerida determina el temps idoni de desenvolupament de les operacions de magatzem per mantenir el nivell establert de servei al client. – Tornada. Es divideix el temps idoni entre el temps real. de forma que no els podem estudiar en un manual d’aquest tipus. cal desglossar l’operació en les tasques que la formen i mesurar el temps que s’ha de tardar en cada una. Es determina el temps mínim per a tot el procés. s’admet fins a un 15% de desviació. Es calcula el temps real a partir de la mesura d’observacions. del carretó del moll a l’àrea de sortida. El temps que es calcula d’aquesta forma és l’idoni per a cada operació del magatzem. etc. A més. i els col·loquen agrupats en els llocs de càrrega. 5. que cal imputar proporcionalment a cada una de les operacions. Es defineix el marge de tolerància entre el temps idoni i el temps observat. Es determinen les tasques que cal realitzar per a l’operació. en buit. per això.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 55 Unitat 3 . En cas que el temps real sigui superior a l’idoni. Prenent com a exemple la càrrega en el transport per a la sortida de la mercaderia. Existeixen tasques comunes a tot el magatzem (administració. 3. En cas que el valor estigui dins del marge de tolerància. 2. neteja.

97 TR 278 Per tant. La distància (e) que separa la zona de sortida del moll de càrrega és de 12 m. La seva velocitat de desplaçament. Determina. és de 5 m/s i la velocitat de càrrega i descàrrega és de 18 s per operació.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 56 56 Casos pràctics 2 Aplicació de la velocitat d’atenció requerida ·· En un magatzem s’estableix que el temps idoni de l’operació de càrrega per a la sortida de mercaderia per a un camió de 32 palets és de 270 segons (s). i el temps total que s’imputa a aquesta operació per tasques comunes és de 90 s. el carretó que s’utilitza és idoni per al nivell de servei definit en aquest magatzem. la velocitat d’atenció requerida (VAR) ha de ser superior a 0. tant en buit com carregada. per un que té una capacitat màxima de càrrega de 6 palets. i una velocitat mitjana de càrrega i descàrrega completes (8 palets) de 20 s cada una. s’ha de calcular aquest temps real: Les repeticions de càrrega són el total de la càrrega dividit entre la capacitat del carretó: 32 / 8 = 4. de 4 m/s.9 [(100 – 10) / 100]: VAR = TI 270 = = 0. cal comparar el temps real amb el temps idoni i. la idoneïtat del carretó per a les operacions del magatzem. El carretó que s’utilitza per realitzar l’operació té una velocitat mitjana de desplaçament amb càrrega (vcarregada) de 3 m/s i sense càrrega (vbuida). mantenint el nivell de servei. Solució ·· Per determinar la idoneïtat de l’element dinàmic d’emmagatzematge. És acceptable aquest canvi de carretó? . per fer-ho. Activitats proposades 2·· Al magatzem del cas pràctic anterior es pretén canviar el carretó. amb un marge de tolerància del 10%. de repeticions Temps per operació Temps procés Comunes – – 90 s Càrrega carretó 4 20 s 80 s Desplaçament carretó carregat 4 Descàrrega de carretó 4 Desplaçament de carretó buit 4 t= 12 e = =4s 3 v carregada 20 s t= 12 e = =3s 4 v buida Temps total del procés 16 s 80 s 12 s 278 s Tenint en compte que el marge de tolerància és del 10% i també el quocient entre el temps idoni (TI) i el temps real (TR). El temps (t) total del procés és el temps que requereix cada tasca pel número de repeticions: Tasca Núm.

M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 57

57

Unitat 3 - Emmagatzematge d’estoc

3 >> Procés de gestió de l’emmagatzematge
d’estoc
Un cop definit el magatzem com a element físic per a l’emmagatzematge
de l’estoc, és el moment de descriure el model de procés de gestió de l’emmagatzematge de mercaderies.
El procés de gestió de l’emmagatzematge s’estructura en tres etapes i les
tasques bàsiques es poden observar a l’esquema següent:
ENTRADA

Recepció del transport

Control de la descàrrega

Inspecció de la mercaderia

EMMAGATZEMATGE

Ubicació

Conservació

SORTIDA

Preparació de comandes

Embarcament de la càrrega

Procés de gestió de l’emmagatzematge.

3.1 > Entrada de mercaderies
L’entrada de mercaderies inclou totes les tasques que cal realitzar des que
el transport arriba amb la mercaderia a la porta del magatzem fins que
aquesta mercaderia hi queda dipositada.
Les tasques més importants en aquesta etapa es descriuen a continuació.
Recepció del transport
La recepció del transport consisteix en guiar el transportista fins al lloc on
ha de descarregar la mercaderia, franquejar-li l’accés i posar a la seva disposició els recursos, humans i materials, necessaris per a la descàrrega. A
més, és el moment de comprovar que l’albarà que acompanya l’enviament
correspon a la comanda realitzada per l’empresa.
Control de la descàrrega
Durant la descàrrega de la mercaderia s’ha de verificar que el número de
paquets que es descarreguen correspon amb el número que figura al document i que les seves característiques físiques són les que s’hi expressen.
D’altra banda, es comprova l’estat dels paquets per separar els que presentin
cops o no estiguin degudament subjectes. Un cop que s’han realitzat totes
les comprovacions pertinents, s’han d’anotar les dades del transportista
(empresa, conductor i vehicle) en un registre a l’efecte.

M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 58

58
Inspecció de la mercaderia
Un cop que s’ha comprovat que els paquets corresponen a l’estipulat, cal
identificar la marca, el model, la quantitat, l’estat de conservació i la resta
de característiques de la mercaderia, a més de verificar que correspon al
que figura a l’albarà. Després, se signa el rebut a l’albarà, que es lliura al
transportista i que serveix com a justificant que la mercaderia ha estat
lliurada.
Registre d’entrades
Després d’inspeccionar la mercaderia s’aplica el sistema de codificació de
mercaderies establert per l’empresa, ja que cada producte, segons el codi,
té la seva pròpia fitxa de magatzem, en què s’anoten totes les entrades i
sortides. El document de registre sol respondre al model següent:
Entrada de mercaderies
Magatzem

Num.
Data
d’entrada entrada

Proveïdor

Codi de
mercaderia

Quantitat de
mercaderia

Número
de lot

Número
de paquets

Valor
unitari

Valor
total

Observacions

Model de registre d’entrades en un magatzem.

3.2 > Emmagatzematge de mercaderies
Les mercaderies ja estan registrades, de forma que han passat a ser estoc
de l’empresa. És el moment de col·locar-les al magatzem en les millors
condicions possibles d’emplaçament i conservació.
A continuació, es descriuen les tasques més importants de l’etapa d’emmagatzematge dins del procés de control de l’emmagatzematge.
Ubicació de la mercaderia
Per col·locar la mercaderia al magatzem, cal ubicar-la en funció de quatre
factors fonamentals:
– L’espai del magatzem: és l’espai disponible per ubicar els productes.
Depèn de les dimensions i l’organització del magatzem.
– El control sobre les mercaderies: és la capacitat de conèixer en cada moment i de forma gairebé exacta la quantitat i la situació física de totes i
cada una de les mercaderies que es col·loquen al magatzem. Per fer-ho,
es realitzen i s’actualitzen els inventaris.

M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 59

59

Unitat 3 - Emmagatzematge d’estoc

– Les característiques de les mercaderies: hi ha mercaderies que, donades
les seves característiques físiques (líquids, per exemple) necessiten contenidors específics, o bé per ser tòxiques, corrosives, etc., s’han d’emmagatzemar lluny d’altres que poden patir contaminació.
– La circulació necessària per al moviment de mercaderies: el moviment
de la mercaderia és l’operació que genera la circulació al magatzem i
aquesta circulació determina, en gran mesura, els costos d’emmagatzematge, de forma que a major circulació, major cost. Per tant, cal utilitzar
sistemes d’ubicació que, respectant les característiques físiques de la
mercaderia, optimitzin l’espai del magatzem, el control de la mercaderia
i la circulació.
Conservació
La conservació de la mercaderia ha d’assegurar el manteniment de les seves
característiques íntegres fins al moment en què s’hagi de preparar per a la
sortida del magatzem, utilitzant els mitjans que siguin necessaris per fer-ho.

3.3 > Sortida de mercaderies
L’etapa de sortida de mercaderies del magatzem o picking comença amb
la preparació de les comandes rebudes en el departament de vendes i finalitza amb la càrrega de la mercaderia en el mitjà de transport elegit
per a l’operació.

1 Data de recepció i acceptació de
la comanda quan arriba a l’empresa

Les tasques més importants d’aquesta etapa del procés de gestió de l’emmagatzematge es descriuen a continuació.

4 Codi de la mercaderia

Preparació de comandes
Les comandes es reben al departament comercial, el qual ha de procedirne a l’acceptació i el registre.

2 Número d’entrada del document
amb el llibre de registre d’entrades
de correspondència
3 Codi del client

5 Unitats de cada una de
les diferents mercaderies
que formen la comanda
6 Data en què la comanda s’ha
de lliurar al client
7 Qualsevol circumstància que sigui
convenient ressenyar

Registre de comandes rebudes
Data

Núm. document

Client

Mercaderia

Unitats

Data de lliurament

Observacions

1

2

3

4

5

6

7

Model de registre de comandes rebudes.

Un cop registrada la comanda, es procedeix a preparar la càrrega que ha
de sortir del magatzem. En aquest moment, existeixen dues possibilitats
diferents:
– Que es prepari cada comanda de forma individual: s’aplica a les comandes urgents i a les grans comandes.
– Que es preparin diverses comandes alhora: s’aplica a les comandes ordinàries i a les comandes petites.

M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 60

60
En qualsevol dels dos casos anteriors, la seqüència de tasques que s’ha de
realitzar és la següent:
1. Extracció: consisteix en extraure la mercaderia de la seva ubicació. El
procés d’extracció comença amb la confecció de l’ordre d’extracció que
es realitza a partir de la comanda. Es tracta d’un document que té el
format següent:

Ordre d’extracció de mercaderies
Document

Data

1

Operari

2

UBICACIÓ

Magatzem

3

PRODUCTE
UNITATS

Passadís

Prestatgeria

5

4

6

Codi

7

8

9

10

11
Lliurat

EXISTÈNCIA

Descripció

12
Rebut

Model d’ordre d’extracció de mercaderies.

1 Número de l’ordre d’extracció
2 Data de l’ordre d’extracció
3 Identificació de l’operari
que realitza l’extracció
4 Denominació del magatzem
5 Identificació del passadís
en què es troba la mercaderia
6 Identificació de la prestatgeria
on està ubicat el producte
que s’ha d’extraure
7 Codi del producte
8 Nom del producte
9 Número d’unitats
que cal extraure
10 Número d’unitats del producte
que queden al magatzem després
d’extraure’s les reflectides
en l’ordre d’extracció
11 Signatura de l’operari que rep l’ordre
d’extracció per procedir a recollir
els productes en la seva ubicació
12 Signatura de l’operari que recull
els productes a la zona de preparació

L’organització de l’extracció pot agafar dues formes diferents:
– Ordre per comanda: quan es prepara una sola comanda (urgent o
gran). En aquesta ordre s’anoten totes les mercaderies que formen la
comanda, de forma que l’operari lliura a la zona de preparació la comanda ja conformada.
– Ordre per producte: quan es preparen diverses comandes alhora. Se
solen agrupar tots els productes iguals de diferents comandes en una
sola ordre, emetent tantes ordres diferents com productes calgui extraure del magatzem. L’operari que realitza l’extracció lliura la mercaderia a la zona de preparació per tal que s’hi classifiqui i es vagin
conformant les diferents comandes que s’hi atenen.
Les extraccions per ordre de producte es realitzen mitjançant les anomenades rondes de càrrega, que eviten desplaçaments ineficients dels
carretons a mitja càrrega.
Els criteris que s’utilitzen per organitzar les rondes de càrrega són els
següents: tipus de comandes, volum i pes de la mercaderia, ubicació de
la mercaderia al magatzem i accessibilitat dels passadissos on està localitzada la mercaderia.
En qualsevol cas, l’ordre d’extracció s’emet al magatzem i té com a finalitat controlar les sortides de productes.

Pesada: quan els paquets estan preparats. és molt útil usar màquines classificadores i comprovar cada paquet en el moment de carregar-lo al mitjà de transport. – Formar el mínim número de paquets possible. 4. etc. petites peces de polietilè. ja que és freqüent que cada enviament s’hagi de carregar en un mitjà de transport diferent.. La forma d’embalatge es decideix al magatzem en funció del sistema de gestió corresponent i de la naturalesa dels productes. Etiquetatge: els paquets no poden sortir de la zona de preparació del magatzem sense identificar. Aquesta etapa té tres fases clarament diferenciades: – Preparació dels enviaments: els paquets que conformen cada comanda s’han d’agrupar junts en una zona concreta i estar diferenciats de la resta d’enviaments. L’operació d’envasatge i embalatge se sol dur a terme mitjançant diferents sistemes mecànics.. – Emplenar els espais buits dels paquets amb material de protecció (bosses de bombolles. peces rígides de polietilè. Per protegir la mercaderia de forma individual. identifica el producte i afegeix totes les consideracions necessàries per al seu transport (fragilitat. La funció de l’etiquetatge és doble: d’una banda.). També és convenient determinar el volum de cada paquet amb el mateix objectiu que el pes. – Obtenir el màxim volum de mercaderia en el mínim espai possible. Per tal que en aquestes operacions no es produeixin errors. s’han de pesar. s’utilitzen els envasos i per agrupar-la s’usa l’embalatge.). de l’altra. ha de complir les indicacions següents: – Protegir la mercaderia. en alguns casos. pes. L’etiquetatge es duu a terme amb màquines específiques que. ja que és important tant per al maneig de la mercaderia com per al seu transport. La pesada es realitza en bàscules a l’efecte i se n’ha d’indicar el resultat a l’exterior del paquet. Embarcament de la càrrega L’última fase del procés de sortida de mercaderia és la sortida física de la mercaderia del magatzem i la seva càrrega en el mitjà de transport elegit a l’efecte. de forma que cal etiquetar-los. aporta informació sobre el destinatari de cada un dels paquets que es carreguen al palet per dur-los al mitjà de transport i. són les pròpies bàscules de pesada. volum. cal procedir a precintar els paquets per tal que arribi al destinatari en les mateixes condicions en què va sortir del magatzem. En qualsevol cas. – Aconseguir una mida adequada dels paquets. toxicitat. Embalatge: és una tasca que té com a objectiu protegir i agrupar la mercaderia. 61 . 3.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 61 Unitat 3 .Emmagatzematge d’estoc 2. Un cop embalada la mercaderia.

L’albarà del lliurament té el número 451 i el producte s’embala en paquets de 20 unitats. – Lliurament per a transport: el lliurament de la càrrega al transportista es realitza utilitzant els mitjans físics del magatzem en els corresponents molls de càrrega. volum i tipus de mercaderia que conté cada un. Aquesta mercaderia està ubicada a la prestatgeria B-6 del passadís 12 del magatzem C01 i les existències d’aquest producte abans de la seva extracció són de 561 unitats. El magatzem ha de conservar còpia dels dos documents. . cal portar un registre d’albarans amb el format següent: Registre d’albarans emesos Data Núm. La comanda s’accepta i se serveix el dia 25.50 €. El número d’entrada de mercaderia. amb un preu unitari de 2. JPAC rep del seu client Vederona la comanda número 347. és el 245. que ve embalada en paquets de 100 unitats cada un. amb referència CC-2345. A més d’actualitzar totes les fitxes dels productes per anotar la sortida. 1 Data d’emissió del document 2 Número d’albarà 3 Codi del client 4 Número de paquets que formen l’enviament 5 Identificació del transportista 6 Data en què la comanda s’ha de lliurar al client 7 Qualsevol altra circumstància que sigui convenient ressenyar • La carta de ports és el document que determina les condicions del transport. El número d’extracció de la comanda número 347 de Vederona és el 258. que consta de 100 unitats del producte “contenidors de plàstic”. cal emetre els documents que es generen per al control de l’operació. El transportista que ha de recollir l’enviament és Transports Llop. que l’ha de signar indicant que ha rebut la comanda. l’operari encarregat d’aquesta comanda és el JAH-3. Per tal que el control de la documentació sigui eficient. Aquesta comanda consta de 300 unitats del producte «caixes de cartró». s’emeten l’albarà i la carta de ports: • L’albarà ha de relacionar els paquets que formen l’enviament i acompanyar-los fins al seu lliurament al client. En aquest segon cas. El transportista haurà de signar el full de ports i el llistat de mercaderies que se li lliurin. amb la referència COP-9567. SL. Casos pràctics 3 Registre d’entrada i sortida de mercaderies ·· L’empresa JPAC rep el dia 22 la mercaderia referenciada en la comanda número 156 realitzada a l’empresa Fabricosas el dia 15.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 62 62 – Emissió de documents: quan la mercaderia està preparada per sortir del magatzem. caldrà lliurar al transportista un llistat numerat que especifiqui les característiques dels paquets que formen l’enviament: pes. document Client Paquets Transportista Data de lliurament Observacions 1 2 3 4 5 6 7 Model de registre d’albarans. El mateix dia 22. Aquest document pot ser expedit al magatzem o elaborat pel propi transportista.

M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 63 63 Unitat 3 . SL 25-mm-aa Observacions . elabora els següents documents. entrada Data entrada Proveïdor Codi de mercaderia Quantitat de mercaderia Núm. lot Núm. cal realitzar-lo un cop que els paquets estan descarregats i inspeccionats: REGISTRE DE MERCADERIES Magatzem ______________________________________ Núm. paquets Valor unitari Valor total 245 22-mm-aa Fabricosas CC-2345 300 NNNN 3 2. document Client Mercaderia Unitats Data de lliurament 22-mm-aa 347 Vederona COP-9567 100 25-mm-aa Observacions c) L’ordre d’extracció es realitza quan la comanda està acceptada i dóna inici al procés de sortida de la mercaderia: ORDRE D’EXTRACCIÓ DE MERCADERIES Document: 258 Data: 25-mm-aa Operari: JAH-3 Ubicació Magatzem: C-01 Producte Passadís Prestatgeria Codi Descripció 12 B-6 COP-9567 Contenidors de plàstic Lliurat: 25-mm-aa Unitats Existències 100 461 Rebut: 25-mm-aa d) El registre d’albarans emesos es confecciona després de realitzar l’albarà que es lliura al transportista que agafa la càrrega per portar-la al client: REGISTRE D’ALBARANS EMESOS Data Núm. document Client Paquets Transportista Data de lliurament 25-mm-aa 451 Vederona 5 Transports Llop.Emmagatzematge d’estoc 3 Amb aquestes dades.50 750 Observacions b) El registre de comandes rebudes s’emplena un cop que l’empresa ha acceptat la comanda del client: REGISTRE DE COMANDES REBUDES Data Núm. indicant el moment en què es realitzen: a) Registre d’entrada de mercaderies b) Registre de comandes rebudes c) Ordre d’extracció d) Registre d’albarans emesos Solució ·· a) El registre d’entrada de mercaderies.

les existències del producte són de 260 parells. Aquesta comanda se serveix amb els mitjans de transport de la pròpia empresa Sabateres del Nord. passadís 07. realitza les tasques següents: a) Descriu el procés de sortida de les mercaderies. d) Registra l’albarà emès. b) Fes l’apunt corresponent al registre de comandes rebudes. Abans de realitzar la sortida d’aquesta comanda. 6·· L’empresa Sabateres del Nord rep avui. Les condicions de la comanda són les següents: – – – – – Número de comanda: 214 Producte: BTH-234 botes de treball negres Quantitat: 150 parells Preu unitari: 33 € Cada parell de botes està embalat en una caixa i cada paquet està format per 25 caixes. el passadís 32 i la prestatgeria J-4. impermeables grises Quantitat: 80 parells Preu unitari: 19 € Demà passat es dóna l’ordre d’extracció al magatzem per tal que serveixi la comanda aquest mateix dia. indicant els factors que es tenen en compte per ubicar una mercaderia concreta. 4·· Explica en què consisteix la ubicació de mercaderies. . del seu client Subministraments Industrials. realitza les tasques següents: a) Descriu el procés de recepció de la mercaderia que es desenvolupa al magatzem. 5·· L’empresa Almacasisa rep el dia 30 la mercaderia referenciada en la comanda número 235 a l’empresa Sabateres del Nord el dia 21. Amb aquestes dades. c) Confecciona l’ordre d’extracció. L’operari encarregat de realitzar les operacions de sortida per a aquesta comanda té el codi JAG-12. La mercaderia està ubicada al magatzem PT-01. per després formar paquets de 20 caixes cada un. Les dades que cal tenir en compte al magatzem són: – – – – – – Número d’extracció: 123 Cada parell de botes s’embala en una caixa.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 64 64 Activitats proposades 3·· Descriu la diferència que existeix entre les següents tasques de l’etapa de sortida de mercaderies: control de la descàrrega i inspecció de la mercaderia. A l’albarà de lliurament de la mercaderia li correspon el número 145. prestatgeria B-10 Amb aquestes dades. A la recepció de la mercaderia s’afegeixen les dades següents: – Número d’entrada de la mercaderia: 310 – Ubicació de la mercaderia: magatzem 01. b) Confecciona el registre d’entrada de mercaderies. la comanda següent: – – – – – Número de comanda: 120 Data de comanda: fa 9 dies naturals Producte: BAI-119 botes de goma.

major serà la qualitat de la gestió del magatzem. Es divideix el número total de sortides realitzades a temps entre el número total de sortides. Si es vol expressar en percentatge. més eficient serà la gestió del magatzem. Com menor sigui el valor. De totes les sortides.Emmagatzematge d’estoc 4 >> Indicadors de qualitat en la gestió de l’emmagatzematge Els indicadors de gestió logística (KPI) adequats per mesurar la qualitat en la gestió de l’emmagatzematge es resumeixen a la taula següent: Indicadors de qualitat en la gestió de l’emmagatzematge Denominació Valoració Càlcul Cost unitat emmagatzemada Controla el cost unitari de les mercaderies que hi ha al magatzem. més eficient serà la gestió del magatzem. Es divideix el valor del cost total de les operacions de sortida durant el mes entre el número d’unitats que han sortit en el període. Es divideix el cost total del magatzem en el període entre els metres quadrats de superfície que ocupa el magatzem. Es divideix el valor del cost total del magatzem durant el mes entre el número d’unitats emmagatzemades (estoc mitjà) en el període. es multiplica per 100.5% Despatx a temps: 95% Amb aquestes dades. Despatxos a temps El càlcul d’aquests indicadors s’ha de fer de forma periòdica. El número d’unitats venudes va ascendir a 16 300 unitats. el 70% dels quals són zona útil d’emmagatzematge. indicant els aspectes en què cal millorar la gestió de l’emmagatzematge.11 €/unitat Cost unitat despatxada: 0. Cost de superfície Controla el cost del metre quadrat del magatzem en referència al cost total de l’emmagatzematge.20 €/unitat Cost de superfície: 2. Els estàndards adequats establerts al pla de qualitat són: – – – – Cost unitat emmagatzemada: 0. amb un cost mitjà per sortida de 50 €. Com major sigui aquest percentatge. Cost unitat despatxada Controla el cost unitari de la mercaderia que surt del magatzem. Activitats proposades 7·· Una empresa dedicada a la venda de roba esportiva té un magatzem de 1400 m2. 71 es van realitzar en el temps establert. Es calcula el percentatge d’operacions de sortida que s’han complert en el temps establert. realitza les tasques següents: a) Calcula els indicadors de qualitat d’emmagatzematge per a aquesta situació.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 65 65 Unitat 3 . Com menor sigui el valor. Com menor sigui el valor. b) Determina el nivell de qualitat en aquest magatzem. Els períodes els estableixen les empreses en funció dels seus protocols de qualitat. Les dades respecte de l’emmagatzematge durant el mes passat van ser les següents: – – – – – Cost total del magatzem: 2 300 € Estoc mitjà de productes: 24 500 unitats Durant el mes es van realitzar 75 sortides. més eficient serà la gestió del magatzem. .

Les existències d’aquest producte abans d’aquesta extracció són de 4 100 unitats. en el procés d’organització d’un magatzem. El transportista que ha de recollir l’enviament és Ara t’ho porto. 10·· Descriu el procés d’entrada de mercaderies que es desenvolupa en un magatzem. Analitza la definició que has proposat i. La mercaderia està ubicada al passadís 21 i la prestatgeria J-16 del magatzem central. Amb aquestes dades. SA. El número d’extracció de la comanda és el 483 i l’operari encarregat d’aquesta comanda és el MJM-01. A més: – – – – – El número d’entrada de mercaderia. que ve embalada en paquets de 300 unitats cada un. 3·· Descriu les característiques bàsiques d’un magatzem. indica les característiques bàsiques de l’emmagatzematge. 6·· Explica la diferència que existeix entre els sistemes d’emmagatzematge estàtics i dinàmics. 2·· Descriu els objectius generals que es plantegen les empreses en el procés d’emmagatzematge de l’estoc.: APLICACIÓ :. 9·· Dibuixa un diagrama de flux en què es representi el procés que cal desenvolupar per elegir els sistemes d’emmagatzematge adequats per a la situació específica de l’empresa. realitza els documents següents: a) Registre d’entrades de mercaderies b) Registre de comandes rebudes c) Ordre d’extracció d) Registre d’albarans emesos . entre la zonificació i la distribució de l’espai.: CONSOLIDACIÓ :.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 66 66 Activitats finals . 13·· Analitza els quatre indicadors de qualitat en la gestió logística i indica les similituds que existeixen entre ells pel que fa la seva forma de càlcul i interpretació. 8·· Indica les diferències i similituds que existeixen entre un armari rotatori i un carrusel. L’albarà del lliurament té el número 611. 4·· Dibuixa un esquema en què s’incloguin els diferents tipus de magatzem en funció dels criteris de procés productiu i règim de propietat. a partir d’aquesta definició. 12·· Amb l’ajuda d’un exemple concret. és el 478. 5·· Indica la diferència que existeix. 1·· L’empresa Comercia rep el dia 9 la mercaderia referenciada en la comanda número 233 realitzada a l’empresa Producció el dia 1. 1·· Defineix gestió de l’emmagatzematge. 7·· Descriu la utilitat d’aquests sistemes d’emmagatzematge: contenidors.50 €. amb un preu unitari de 12. carretons elevadors i transelevadors. Il·lustra la descripció amb un exemple concret. . 11·· Explica els factors que cal tenir en compte per determinar la ubicació òptima de les mercaderies al magatzem. descriu el procés d’embarcament de la càrrega dins del procés de sortida de les mercaderies del magatzem. Aquesta comanda consta de 1 8000 unitats del producte “fundes de silicona per a mòbils” amb la referència SFS-Y21.

entrada Data entrada 436 12-12-XX 437 438 439 _ Codi de mercaderia Quantitat de mercaderia Número del lot Número de paquets Valor unitari Valor total Somnis de Fil RNPN-007008 100 XX 2 14  1 400  12-12-XX Somnis de Fil RNBN-006008 150 XX 3 15  2 250  12-12-XX Somnis de Fil RNPN-003212 50 XX 1 20  1 000  12-12-XX Somnis de Fil RNPN-003777 100 XX 2 21  2 100  Proveïdor Observacions . Solució ·· En el procés d’entrada de mercaderies. el registre de les mercaderies s’ajusta al document següent: Entrada de mercaderies Magatzem central Núm. cal registrar les entrades de totes i cada una de les diferents referències que es reben i s’ubiquen al magatzem. En aquest cas. tenint en compte que l’última entrada registrada és la número 435. 1 08402 Tel. SL C/ Major.: 93 789 987 CIF: A-25000676 Número de document: _546 _ Codi Prop dels Núvols. SL Paquets: 8 paquets de 50 peces Lloc de lliurament: Domicili del comprador Observacions: Conforme Data i signatura Confecciona el registre d’entrada de mercaderies corresponent.Emmagatzematge d’estoc Cas final 4 Entrada de mercaderies al magatzem ·· El magatzem central de l’empresa Prop dels Núvols. SA C/ Sant Agustí. SL. rep el dia 12 de desembre la mercaderia que acompanya l’albarà següent: Somnis de Fil. 14 08500 – Vic Tel. 93 111 222 CIF: B-45000267 Número de comanda: 234 Quantitat RNPN-007008 RNBN-006008 RNPN-003212 RNPN-003777 100 150 50 100 _ Data: XX _de __________de 20 XX Descripció Pijames nen model dues peces “estrelles” Bates nen model “estrelles” Pijames nena model “dues peces flors” Bates nena model “flors i cintes” Preu unitari Preu total 14 € 15 € 20 € 21 € 1 400 € 2 250 € 1 000 € 2 100 € CONDICIONS DE LLIURAMENT Transportista: Sobre Rodes.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 67 67 Unitat 3 .

ordenadament i sota criteris de rendibilitat.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 68 68 Idees clau Definició Procediment sistematitzat pel qual s’apliquen els recursos humans i materials necessaris per aconseguir el funcionament eficient dels magatzems de l’empresa. estoc que té com a destinació la venda o la incorporació al procés productiu. El magatzem és el local on es guarda. Sistema logístic Es classifiquen segons Procés productiu Règim de propietat Sistemes de manipulació Es desenvolupa en magatzems Disseny S’organitzen segons Zonificació Distribució de l’espai Personal EMMAGATZEMATGE D’ESTOC Sistemes estàtics Utilitzen Sistemes dinàmics Sistemes auxiliars Recepció del transport Entrada de mercaderies Control de la descàrrega Inspecció de la mercaderia Registre d’entrades Procés de gestió Ubicació Emmagatzematge Conservació Sortida de mercaderies Verificació Preparació de la comanda Embarcament de la càrrega Es realitza amb els indicadors de qualitat en la gestió .

reflexiona sobre la importancia tiene la gestión del almacenaje per paraa el de l’empresa en funció del servei al client. aquest sistema. hem decidit treballar en col·laboració amb un partner capaç d’invertir en una sola màquina d’última generació i única a Europa. Durant les rebaixes d’estiu. Aquesta dada confirma l’alta qualitat del servei de la pàgina web núm. 7 d’agost de 2012 Activitats Actividades 1·· Un reflexiona sobre la importància queque té la gestió de l’emmagatzematge l’èxit Unacop vezllegit leídol’article. conclou Treppoz. un dels 26 països europeus on Sarenza es troba present. Aquesta innovadora tecnologia ha estat creada i desenvolupada durant un any i mig per ADSAlpha Direct Services. Cendrillon s’ha posat en marxa des de fa uns mesos i ha arribat a gestionar entre 70 200 i 450 000 comandes al dia per a tot Europa. fet que ens ha permès incrementar el nostre sistema logístic i aconseguir el nostre objectiu més ambiciós: 5 milions de productes venuts». el artículo. Font: RRHH Digital. Gràcies al desenvolupament de Cendrillon. el qual assegura la recepció del producte per part del client en la seva pròpia casa en tot just unes hores. format per 300 000 corredores i cinc carrils de 80 metres de llarg. l’empresa francesa va celebrar els 4 milions de sabates venudes. «Per això. CEO de Sarenza. explica Stéphane Treppoz. un nou sistema automàtic capaç de multiplicar per 10 la gestió de l’emmagatzematge i l’enviament de fins a 100 000 parells en una hora. Aquesta venda es va dur a terme a Espanya. Una prova n’és el sistema d’enviament exprés per a les compres efectuades abans de les 12 h. éxito de la empresa en función deld’atenció servicio de atención al cliente.Emmagatzematge d’estoc Magatzems automàtics INNOVACIÓ en l’àmbit de la LOGÍSTICA RRHH Digital Sarenza. gràcies a la posada en marxa de Cendrillon. L’objectiu durant els dos propers anys (d’acord amb l’evolució i les implantacions suplementàries) serà arribar a les 90 000 comandes al dia. Sarenza es posiciona com a líder en la venda de sabates en línia i mostra un model de negoci a disposició de les necessitats del client que desenvolupa constantment una tecnologia que optimitza el seu procés logístic assegurant un enviament ràpid i precís. el seu magatzem central de més d’un milió de parells de sabates. «Ens enfrontarem a una carrera contra rellotge per estar al capdavant dels nous mercats i la clau de l’èxit rau en la qualitat de les mesures que prenguem». 1 en vendes de sabates en línia. que ha atorgat els drets exclusius d’aquest sistema a Sarenza. la pàgina web núm. optimitza el seu centre logístic de Beauvais.M10_GLC_IOC_unitat03_p048-069 27/05/14 16:21 Página 69 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 3 . . Som els únics que ens aprofitem dels seus avantatges. tipus i preu. Cendrillon ha permès a Sarenza arribar a la impressionant xifra de 5 milions de productes venuts des de principis del mes de juliol. Gràcies a la seva tecnologia única i a una gestió d’enviaments completament automàtica. 1 en vendes de sabates en línia. Al març de 2012. talla. consta a més de cinc passadissos equipats amb sis naus cada un que permeten identificar i emmagatzemar un total de 250 000 parells de sabates per marca.

·· Valorar la importància de tractar de forma automàtica i segura la informació que es genera en els processos de compra.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 70 u n i t a 4 t Gestió de compres SUMARI n El procés de compra: anàlisi i desenvolupament n La qualitat en la gestió de compres n Informació de la gestió de compres OBJECTIUS ·· Analitzar el procés de compra. ·· Descriure i elaborar la documentació que es genera en un procés de compra. ·· Determinar els factors que defineixen la qualitat en un procés de compra. .

el denominat procés de compra. Decisor Decideix què es compra i les condicions en què es fa. Consum Compra que es fa per satisfer necessitats personals o familiars. El procés és repetit. és convenient familiaritzar-se amb els aspectes més determinants en la compra: els elements personals. per tant. No hi ha experiència i cal desenvolupar totes les etapes del procés de compra de forma exhaustiva. les empreses de serveis per poder desenvolupar la seva activitat. universitats. és necessari repetir tot el procés. alguns manuals així ho reflecteixen.Gestió de compres 1 >> El procés de compra Un dels elements fonamentals de la funció d’aprovisionament és la compra que ha de dur a terme l’empresa per abastir-se de tot el necessari. Institucional Compra realitzada per les administracions i institucions públiques (Administració Central. . de fet. administracions autonòmiques. Usuari Usa el producte i. amb l’objectiu d’aprovisionar-se dels béns i serveis necessaris per al desenvolupament de les seves funcions. és un assessor tècnic que informa sobre la millor manera de cobrir la necessitat. els tipus i les situacions de compra. La funció d’aprovisionament i la gestió de compres no són el mateix És possible que pensis que aprovisionarse i comprar són la mateixa cosa i. Recompra modificada Es produeix quan la valoració d’una compra anterior és negativa. És la situació més comuna en la compra industrial. és el que millor en coneix la utilitat. ajuntaments. Recompra Es produeix quan cal reaprovisionar-se de productes que s’usen habitualment. Abans d’analitzar el procés de compra. etc. Per tant.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 71 71 Unitat 4 . Influent No està directament vinculat amb la compra. Anàlisi de les necessitats Desenvolupament d’especificacions Fonts d’aprovisionament Preparació de la compra Execució de la compra Seguiment i control Etapes en el procés de compra. Per tal que aquesta compra sigui eficient. de forma que ha d’estar automatitzat. cal desenvolupar un procés lògic. Comprador Negocia amb els proveïdors i executa la compra. És la compra que realitzen les indústries per poder fabricar. ja que comprar només és una part de l’aprovisionament. o les empreses comercials per poder revendre.). Aspectes de la compra Elements personals Prescriptor Analitza una necessitat i defineix les especificacions del producte que satisfà aquesta necessitat. Es disposa d’experiència i es té una gran quantitat d’informació. de forma que el procés següent s’ha de desenvolupar evitant errors. Industrial Compra de les mercaderies i serveis necessaris per a la producció d’altres productes i/o serveis més elaborats. Tipus Situacions Compra nova Es produeix quan és la primera vegada que es compra un determinat bé o servei. però no és correcte. L’aprovisionament també engloba la determinació de què cal comprar i el tractament que s’ha de donar al producte comprat.

– L’abast de la garantia. – El període de prova del producte. Les necessitats que sorgeixen a l’empresa es poden incloure en dos grans grups: 1 Departament que requereix la compra i signatura de requisició 2 Número de requisició que ha de posar el departament de compres quan la rep 3 Data d’emissió de la requisició 4 Data en què s’utilitzarà el producte 5 Nom comercial del producte necessari – Necessitats estratègiques: relacionades amb els objectius estratègics de l’empresa. per això.2 > Desenvolupament de les especificacions 9 Signatura de qui va analitzar la necessitat 10 Signatura de l’encarregat d’executar la compra Un cop analitzades les seves necessitats. centrant-se en: REQUISICIÓ DE COMPRES DEPARTAMENT: 1 Número: 2 Data de la requisició: 3 Data d’utilització: 4 Article Descripció Quantitat 5 6 7 ESPECIFICACIONS 8 Qualitat Envasos. augment de la qualitat i augment de la rendibilitat. – La quantitat necessària del producte. – La qualitat objectiva i/o certificada del producte. al departament de compres. Model de requisició de compres. 6 Descripció tècnica del producte 7 Quantitat de producte 8 Especificacions tècniques per a l’operació de compra 1. el departament que necessita aprovisionar-se. – La qualitat del manteniment postcompra. embalatges i etiquetatge. utilitzant un document de règim intern denominat requisició de compres. – Els envasos. – La formació dels operaris que han de fer servir el producte en cas necessari. que és el que s’encarrega de seguir amb el procés. – La data en què cal disposar del producte. Les més importants són: disminució de costos. ha de fer una descripció detallada de les característiques específiques del producte que necessita. Aquestes especificacions s’han de lliurar per escrit. Les necessitats sorgeixen en tots i cada un dels departaments de l’empresa i són els responsables de cada departament els que han de procedir a la seva anàlisi. Aquest tipus de necessitats són les que es tractarà d’ara en endavant.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 72 72 1. . el primer pas consisteix en detectar la necessitat que implica una compra i analitzar-la amb la finalitat de determinar-ne la influència en els objectius de l’empresa. embalatges i etiquetatge Període de prova i garantia Necessitats de manteniment Altres observacions: Emesa per: Rebuda per: 9 Signat.1 > Anàlisi de les necessitats Els processos de compra responen a una necessitat d’aprovisionament i. – Necessitats de desenvolupament de l’activitat d’explotació de l’empresa: la més important és l’aprovisionament per a la producció i la comercialització. Al marge apareix un model de requisició de compres. 10 Signat. – Les característiques tècniques del producte.

Emplena la requisició de compres.25 x 0. el tipus de compra i la situació de compra.Gestió de compres Casos pràctics 1 Requisició de compres ·· L’empresa JPAC disposa de diversos magatzems distribuïts per la geografia espanyola. Solució ·· El document de requisició de compres seria el següent: REQUISICIÓ DE COMPRES DEPARTAMENT: Magatzem Central del Nord-oest Número: 254/12 Data de la requisició: 22/09/XX Data d’utilizació: 01/12/XX Article Descripció Quantitat Prestatgeria Picking Prestatgeries de plafó ranurat de 2. . de 2. Cap de Compres Activitats proposades 1·· Explica la diferència que existeix entre una compra industrial i una compra institucional. és més còmode utilitzar indicadors magnètics a les prestatgeries que no pas els clàssics targeters. Justifica les teves respostes. embalatges i etiquetatge ---------------- Període de prova i garantia Garantia d’l any Necessitats de manteniment No requereix manteniment extern Altres observacions: Es prefereix que les prestatgeries disposin d’indicadors magnètics en comptes de targeter de senyalització. Emesa per: Producció Rebuda per: Compres Signat. i amb fons de malla 4 Especificacions Qualitat Certificació AENOR Envasos.5 m i amb 4 prestatges verticals i 3 d’horitzontals). amb 3 prestatges horitzontals i 4 de verticals. – Per realitzar el treball diari al magatzem. 2·· Analitza el cas pràctic i identifica l’usuari. – La qualitat de tots els equips d’emmagatzematge de l’empresa ha d’estar certificada per AENOR i tots han de disposar almenys d’un any de garantia assegurada pel fabricant.5 m de fons. El Magatzem Central del Nord-oest està essent objecte d’una reestructuració. de la qual han sorgit certes necessitats: – Precisa adquirir 4 prestatgeries de Picking (de plafó ranurat. Cap de Magatzem Central del Nord-oest Signat.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 73 73 Unitat 4 .25 m d’altura i 0. amb fons de malla.

.3 > Fonts d’aprovisionament Fonts d’aprovisionament espanyoles Durant l’any 2011. els cinc que més venen a les empreses espanyoles són Alemanya.). – Llistat depurat: a les empreses del llistat anterior s’apliquen. ha de localitzar les fonts d’aprovisionament adequades per establir relacions comercials que donin lloc a contractes de compra i aprovisionament. b) Redacta la resposta de Dissenys Mataró. el prestigi. s’ha d’analitzar la localització geogràfica.2% Àsia: 20. de forma rigorosa. a la vista de les requisicions rebudes d’altres departaments. contactes del departament comercial i suggeriments dels departaments interessats en l’aprovisionament. El departament de compres. L’oferta és vinculant per al proveïdor que la signa i el seu termini de validesa sol ser inferior a 90 dies. D’aquesta anàlisi s’obté una llista preliminar d’empreses.8% Amèrica: 10. Per fer-ho. que ha de contenir l’oferta concreta de l’operació. Identificació de subministradors potencials Establerts els criteris. l’ètica empresarial. es realitza les accions següents: – Llistat preliminar: s’analitzen fonts d’informació adequades. que ha d’incloure les especificacions tècniques del producte i les condicions de l’operació (forma de pagament. Els criteris més habituals que fan referència al producte són qualitat.5% Oceania: 1% Per països. etc. censos empresarials de les cambres de comerç. els percentatges de les fonts de subministrament a Espanya d’empreses de la resta del món. la capacitat de prestació de serveis. garantia. Xina. se segueix el procés següent: Procés de localització de fonts de subministrament Establiment de criteris El primer que cal fer és establir els criteris bàsics que han de complir tant el producte que es necessita adquirir com l’empresa subministradora. que tindrà com a base els criteris establerts per a l’elaboració de les llistes i les condicions de l’operació.5% Àfrica: 8. els criteris establerts. les condicions laborals. fires i exposicions. França.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 74 74 1. cal buscar les empreses que els compleixin. lloc i data de lliurament. van ser: – – – – – Europa: 59. organitzades per continents. Selecció de proveïdor Un cop rebudes les ofertes de les diferents empreses. forma de transport. la solvència. etc. La factura conjunta d’aquests països suposa una tercera part de les importacions espanyoles. preu. es duu a terme un procés de selecció de proveïdors. Itàlia i Regne Unit. etc. Casos pràctics 2 Petició d’ofertes ·· L’empresa JPAC ha seleccionat l’empresa Dissenys Mataró com a possible proveïdora de les prestatgeries de Picking que necessita per al seu Magatzem Central del Nord-oest. Per localitzar les fonts d’aprovisionament. per obtenir una llista de les que compleixin amb tots els requisits. Pel que fa a l’empresa subministradora. com fitxers de l’empresa. a) Redacta la petició d’oferta que enviarà JPAC. El desenvolupament d’aquest procés s’analitza de forma detallada en epígrafs posteriors d’aquesta unitat. Petició d’ofertes A les empreses del llistat depurat se’ls sol·licita una oferta.

com en el vostre cas. Així mateix. 2. és a dir. En aquestes cartes es poden sol·licitar catàlegs o fullets. 3. des de fa més de 25 anys i amb gran èxit en el mercat. en cas que existeixin. Habitualment. c/ Camí de Vallcalent. us sol·licitem informació completa dels diferents tipus de prestatgeries de picking que comercialitzeu. Breu explicació de com es va obtenir la informació sobre l’empresa o el producte requerit. en haver conegut la vostra empresa a través de la publicació professional Logística Total. 22 25006 Lleida Dissenys Mataró. 4. (signat) El cap de vendes Resposta a la petició d’oferta. de la seva relació amb l’emissor i del tipus de producte sobre el qual es pregunta o es demana informació. Assumpte: oferta comercial Barcelona. informació sobre condicions de pagament. En aquest cas. 4. 12 dies a comptar des de la data de recepció de la comanda. per a la qual cosa pretenem ampliar el nostre Magatzem Central del Nord-oest. 28 de gener de 20XX Benvolguts senyors. Som una empresa dedicada a la logística comercial implantada en totes les ciutats importants de Catalunya. s’hi inclou un fullet o catàleg amb totes les consideracions tècniques i d’ús necessàries. Explicació de les condicions generals de venda que segueix l’empresa per vendre aquest producte. Agraïm per avançat la vostra resposta i esperem que aquest sigui l’inici d’una satisfactòria relació comercial per a ambdues parts. Encapçalament amb la identificació de les parts. la de qui rebrà la carta (destinatari). Desenvolupament de les condicions particulars. . Agraïment de la confiança dipositada en l’empresa. En aquest cas. l’assumpte (petició d’oferta). oferim un 15% de descompte sobre l’import de la primera comanda. c/ Sagrada Família. és convenient fer referència a la petició concreta. Agraïm per avançat la vostra resposta i esperem que aquest sigui O·Lnici d·una satisfactòria relació comercial per a ambdues parts. preus o pressupostos. 5 de febrer de 20XX Benvolgut XXX. Busquem proveïdors solvents per a equipaments de magatzem de negoci i.Gestió de compres 2 Solució ·· a) La petició d’oferta sol ser una carta comercial amb un contingut que depèn del tipus de destinatari. S. Salutacions cordials. una mostra del producte. Us adjuntem les condicions tècniques del producte. 5. a la fabricació d’elements d’emmagatzematge i que permanentment ens superem. 6 08010 Barcelona Assumpte: petició d’informació i ofertes Lleida. d’aquesta operació en concret. A l’hora de redactar aquest document. 22 25006 Lleida Aquesta carta s’ha de redactar seguint aquest ordre: 1. Dissenys Mataró. 6 c/ Sagrada Familia 6 08010 Barcelona 08010 Barcelona Magatzems JPAC. Salutacions cordials. el seu contingut s’ha de disposar d’acord amb l’ordre següent: 1.A. detalls en particular sobre algun producte o servei. Com a condicions particulars de venda per als nostres nous clients. (signat) El cap de compres Petició d’oferta.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 75 75 Unitat 4 . Agraïment de la seva resposta per avançat. Descripció de les característiques tècniques del producte. l’assumpte i la data corresponents. Per acabar. 6. Per acabar. en un fullet signat i segellat que té una vigència de 90 dies. Afirmació explícita que es tracta de la resposta a una petició rebuda. etc. incorporant els últims avenços tecnològics del sector. amb la identificació de qui escriu (emissor). SL c/ Camí de Vallcalent. volem informar-vos que som una empresa que es dedica. es realitzarà un document com el que apareix a la dreta. així com les condicions generals de venda. b) La resposta del proveïdor a la petició d’oferta sol consistir en una carta. 7. Així mateix. en la qual s’especifica l’oferta concreta que es fa per a l’operació sol·licitada. Encapçament de la carta. us garantim el lliurament de la mercaderia en el termini que estipuleu. SA c/ Sagrada Família. En resposta a la vostra petició d’oferta del passat dia 28 de gener. SA Diseños Mataró. Sol·licitud d’informació precisa sobre el producte o servei que es desitja. declaració de l’interès que es té per mantenir relacions comercials amb l’empresa destinatària. 3. 5. declaració de l’interès per mantenir relacions comercials amb l’empresa destinatària. així com lloc i data de l’emissió de la carta. es realitzarà un document com el que apareix a la dreta. 2. estem en disposició de fer-vos una bona oferta per a l’adquisició de prestatgeries d’angle ranurat. Un dels nostres objectius estratègics és l’expansió en el mercat. Per això.

Com a condicions un 15% ajustan lo solicitado por el posible se adjuntan en un folleto. En tan solo se requiere limpieza productos neutros. b) Els Los criteris criteriosque quehadebe d’utilitzar utilizarl’emprenedor el emprendedor per para buscar buscar les fonts las fuentes de subministrament.20 (1. arxivador.alalmenys. respaldo regulables. Tots els que d’estar amb hidròfugs i estar certificats per Todos loselements elementos ques’adquireixen se adquierenhan deben estarconstruïts construidos conmaterials materiales hidrófugos y estar certificados AENOR. tensió. manteniment. 4·· En En elelproceso procés de decompra compraded’una empresaseesgeneran generen una sèrie de documents relacionatsentre entre si que una empresa una serie de documentos relacionados sí que se s’aniran analitzant llarg del del libro. 60) amb con una escritorio de dos cajones calaix archivador. per la qual cosa por necessita adquirir el mobiliari precís perpreciso tal quepara la nova persona que s’hi que incorpori trabajo administrativo. pretendePer vender.que quehahadedetener. b) Petición de oferta. per tant. Pel cuanto que fa al mantenimiento. El plazo dede entrega de lade mercancía ha de ha serde inferior a 20 días. de les Una activitats de las actividades més importants más importantes d’aquesta empresa de esta empresa és aprovisionar-se es aprovisionarse dels productes de los productos que pretén que vendre. c) Els Los documents documentosque ques’hauran se deberán de confeccionar confeccionaren enlalarecerca búsqueda de de proveïdors proveedores per apara la compra. s’adjunten en un fullet. quién el documento. asiento seient i yrespatller – Silla ergonómica giratoria y con ruedas. Prestatgeria dues altures: cinc (de 190 i 90 cmy 90 d’ample) i l’altrayde – Estantería ded’oficina oficina aados alturas: unauna de de ellas deprestatges cinco estantes (de cm 190 d’alt cm de alto cm de ancho) la dos prestatges (de 80(de cm80 d’alt 90alto cm d’ample). indica qui emet el emite document. de suministro. cadirauna ergonòmica i una prestatgeria modulable que que compleixen els requisitos requisits de compuesto por una silla ergonómica y una estantería modulable cumplenamb con los Gomà Pinós LesLas característiques les condiciones condicions generals dede venda. de quals aa la l’empresa la que qualaún encara notenido ha tingut cap relació comercial. de aprovisionamiento. d’aquesta Respecto situació. tenir. cuáles son los datos que contiene. amb recollida de de cables cables yi regulable en altura. Redacta los els siguientes documentsdocumentos: següents: Requisició de a) Requisición decompres. cajón con sistema de baixada bajada yi recogida Cadira ergonòmica giratòria i amb rodes. porbuscar tanto. c) Oferta. Este se compone los siguientes artículos: Taula de de despacho despatx en una cajonera calaixerade d’escriptori calaixos yi un – Mesa enforma formade deLL(1. por AENOR.una unapetició petición de oferta y una oferta. només fa falta netejar-ho amb con productes neutres. Aquest mobiliari inclou elsde articles següents: corpore pueda trabajar. amb con la no ha relación comercial alguna. 5·· L’assessoria i Associats ha pres la decisió crear un llocundenuevo treballpuesto adminisLa asesoría empresarial empresarial Gomà GarcíaPinós Pérez y Asociados ha tomado la de decisión denou crear de tratiu. control de tensión. una mesa. braços. cliente. la empresa decidefer hacer variaspeticions peticiones de oferta.les buscar fontslas d’aprovisionament fuentes de aprovisionamiento més convenients. això. ajuste lumbar y sistema de bloqueo del desplazamiento. ajust lumbar i sistema de bloqueig del desplaçament. b) Indica la relación queexisteix existe entre mencionados.En A les unitat. lo que necesita adquirir el mobiliario que la nueva persona se inpugui treballar. termini lliurament la mercaderia ser inferior a 20 dies. Para ha deello realitzar debe realizar comprescompras i. quién es eli destinatario dades principals queprincipales conté. compras. És imprescindible elslos elements compleixin la la normativa de de seguretat i higiene en elen treball en oficiEs imprescindible que quetots todos elementos cumplan normativa seguridad e higiene el trabajo en nes. ofrece un 15% de tratarse de un nuevo cliente.que ques’ase justen alasol·licitat pel possible client. període de garantía garantia ha de ser de. compras. ellas empresa Tecmobsa. relació que entre los els tres tres documentos documents esmentats. años. Petició d’oferta. Como particulars condicioness’ofereix particulares se de descompte perdescuento tractar-sepor d’un nou client.seesreproducen reprodueixen modelsdedetres tresdocumentos: documents: irán analizando a loallargo laspàgines páginasd’aquesta de esta unidad modelos requisició de d’oferta i una oferta. para Una el hogar. . El periodo al menos.20××80 80 i y60 60××60). menos. una una de les Una vezrealitzada realizada la de proveïdors. resposta de l’empresa Tecmobsa consta d’unadeoferta en la qual un equip complet d’oficina La contestación de la empresa Tecmobsa consta una oferta en las’inclou que incluye un puesto completo de format oficina per una taula. respecto uno de los tres documentos. Tecmobsa. Un cop la selección selecció de l’empresa decideix diverses d’oferta. característicastècniques técnicas yi las generales venta. a estadetermina: situación. y. Asociados. la compra. más Respecte convenientes. una requisición decompres. qui és el destinatari quines són lesy Señala. determina: a) El tipus tipo yi la la situación situació de decompra compraen enquè los que estàestá catalogada catalogada aquesta esta acció acciónd’aprovisionament. brazos. proveedores. otra de dos estantes cm ide y 90 cm de ancho). almenys de dosdos anys. llibre. a) Respecte de cadade uncada dels tres documents. oficinas. compra de García Pérezi yAssociats.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 76 76 Activitats proposades 3·· Un emprenedor emprendedorhahadecidit decidido posar poner en marxa en marcha una empresa una empresa de comercialització de comercialización d’accessoris de accesorios diversos diversos per a la llar.

de forma que pot ser escrita o verbal. és el moment de realitzar la compra.4 > Execució de la compra Un cop seleccionat el proveïdor. per tant. amb ànim de lucrar-se amb la revenda. dedicada a les relacions amb els proveïdors. té el seu origen legal en el contracte de compravenda entre les dues empreses (verbal o escrit) i el seu origen documental en els documents generats fins al moment: la requisició de compra. – Especifica les mercaderies objecte de la compra i les condicions de l’operació comercial. Tot i això. Per tant. 1 Identificació del comprador 1 2 2 Identificació del venedor 3 Identificació del document 3 Número: 4 Identificació de la mercaderia Data: 5 Condicions de compra Codi Quantitat Preu unitat Descripció 4 CONDICIONS Data de lliurament: Lloc de lliurament: Descomptes: 5 Forma de pagament: Forma de lliurament: Altres despeses: Observacions Signatura del comprador 6 Model de nota de comanda. – Com a sol·licitud que és.Gestió de compres 1. – Naix d’un pacte previ entre les parts. hi ha una etapa prèvia denominada preparació de la compra. l’oferta i el contracte de compravenda. Aquest document. Preu total 6 Declaració de voluntat del comprador . L’execució de la compra es desenvolupa amb el llançament de l’ordre de compra per part de l’empresa que adquirirà el producte. Les seves característiques són: Compravenda mercantil S’entén per mercantil la compravenda que té com a objectiu la compra de coses o mobles per revendre’ls. també denominat nota de comanda. que consisteix en el desenvolupament d’un procés de negociació entre l’empresa compradora i el proveïdor seleccionat. la petició d’oferta. concreta els drets i els deures de les parts. ja sigui en la forma en què es van comprar o en una altra de diferent. Aquest procés s’analitza a la Unitat 6.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 77 77 Unitat 4 . no ha de respondre necessàriament a una forma determinada. – L’expedeix el comprador i la rep el venedor. la nota de comanda és la sol·licitud de mercaderies que el comprador fa al venedor sota unes condicions prèviament pactades.

D’aquests documents també se’n pot obtenir la descripció i el preu del producte. Elabora la nota de comanda per a aquesta operació comercial. – – – – – Número de l’ordre de compra: 235-15. i amb fons de malla. utilitzant les dades de què disposes gràcies als anteriors casos pràctics i afegeix-hi els següents: – Lloc de lliurament: magatzems del comprador. raonadament. Forma de pagament: per transferència bancària en els set dies posteriors a la seva recepció. totes les dades que hi falten i que són imprescindibles per a la validesa del document. Preu unitari: 300 €. – Forma de lliurament: mercaderia embalada i descarregada al magatzem del comprador. ús i manteniment) i la certificació d’AENOR. El pagament es realitza al comptat en el termini d’una setmana després del lliurament. Data d’emissió: 07-02-2XXX. Elabora l’ordre de compra. SA Número: 235-15 Codi Quantitat AR2-500 4 Data: 07-02-2XXX Descripció Prestatgeries de plafó ranurat de 2.00 CONDICIONS Data de lliurament: 26-02-2XXX Descomptes: 15% Lloc de lliurament: magatzems del comprador Forma de pagament: per transferència bancària en 7 dies després de la seva recepció Forma de lliurament: mercaderia embalada i descarregada al magatzem del comprador Altres despeses: ------------ Observacions: lliurament de suport informàtic amb instruccions i certificats Signatura del comprador Activitats proposades 6·· Gomà Pinós i Associats accepta l’oferta presentada per Tecmobsa pel preu de catàleg (sense descompte) de 1 500. La nota de comanda és la següent: NOTA DE COMANDA DISSENYS MATARÓ.00 Preu total 1 200. . amb 3 prestatges horitzontals i 4 de verticals.5 m de fons. Preu unitat 300. – Observacions: amb la mercaderia s’ha de lliurar un suport informàtic (que conté les instruccions d’instal·lació. Solució ·· Les dades de les empreses intervinents es poden extraure de la requisició de compra i de l’oferta enviada pel proveïdor. Les condicions de l’operació que cal afegir-hi són el lliurament de la mercaderia en 12 dies després de la recepció de la comanda i la seva instal·lació a l’oficina del comprador.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 78 78 Casos pràctics 3 Ordre de compra ·· JPAC decideix acceptar l’oferta de Dissenys Mataró per a la compra de les quatre prestatgeries de plafó ranurat. – Data de lliurament: 26-02-2XXX.00 €. Confecciona la nota de comanda afegint-hi. Codi: AR2-500.25 m d’altura i 0.

etc. has completat una part fonamental del procés de compra d’una empresa.5 > Seguiment i control de la compra El procés de compra no finalitza amb el llançament de la comanda. Recepció de la mercaderia Quan la mercaderia arriba a l’empresa. Aquest procés es desenvolupa d’acord amb l’esquema següent: Procés de seguiment i control de la compra Seguiment de la comanda La comanda es pot emetre utilitzant qualsevol mitjà de comunicació a l’abast de l’empresa: correu. Anàlisi de resultats S’analitza i es valora el resultat de la compra en funció de la satisfacció de les necessitats de l’empresa i del compliment dels acords per part dels proveïdors. denominat també nota de lliurament).M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 79 Unitat 4 . o incompliment de les condicions. Internet. Activitats proposades 7·· Al llarg dels exercicis que has anat realitzant. cal desenvolupar un seguiment del procés que. Ordre de pagament Un cop realitzades la recepció de la mercaderia i la comprovació que tot és correcte. d’una banda. telèfon. etc. a més. cal realitzar les accions següents: descarregar la mercaderia. verificar la documentació que acompanya la mercaderia. Entre l’emissió de la nota de comanda i la recepció i el pagament de la factura. verificar que la mercaderia rebuda es correspon amb la sol·licitada (això es fa contrastant la realitat amb la informació inclosa a l’albarà.Gestió de compres 79 1. que pot donar lloc a reclamacions i/o anul·lacions. dipositar la mercaderia al magatzem i introduir les dades als registres corresponents. fax. verifiqui que tot s’ha desenvolupat d’acord amb el previst i que. Els resultats d’aquesta anàlisi poden ser dos: compliment de les condicions. és convenient analitzar-ne el desenvolupament amb la finalitat de determinar les incidències que l’hagin pogut fer ineficient. En cas que no es rebi l’acceptació en el termini previst. diferències entre la quantitat sol·licitada i la rebuda. s’analitzen les incidències que s’hagin donat respecte de terminis de lliurament. sinó amb el pagament de la factura generada en l’operació. de forma que es tindrà en compte el proveïdor per a compres futures. possibles devolucions per no conformitat amb el compliment de les condicions de compra. és necessari verificar que ha arribat a la seva destinació en el temps previst i que el proveïdor accepta les condicions definitives establertes al document. el departament de compres emet una ordre de pagament al departament financer per tal que pagui la factura. . Control d’incidències Per finalitzar el procés. Amb aquesta ordre de pagament s’adjunta una còpia de l’ordre de comanda i una altra de l’ordre de lliurament. Un cop emesa la comanda. Indica les funcions de seguiment que ha realitzat Gomà Pinós i Associats fins a aquest moment. cal posar-se en contacte amb el proveïdor. i indica quines són les que ha de realitzar el departament de compres de l’assessoria des d’aquest instant fins al control de resultats (sense incloure’l). estat dels embalatges. aporti informació rellevant per a la millora contínua de la funció d’aprovisionament. Per això.

En el cas de les compres. se sol definir com el procediment que descriu la forma en què s’han de fer les sol·licituds de necessitats de mercaderies. Totes les activitats de l’empresa estarien afectades pel procés. Objecte L’objecte indica la finalitat del procediment de qualitat que es desitja implantar a l’empresa. deixant l’avaluació de proveïdors per a futures unitats. es descriu a continuació. equips. Abast L’abast indica les activitats sobre les quals incideix directament el procediment de qualitat. Per tant.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 80 80 2 >> Qualitat en la gestió de compres La funció d’aprovisionament constitueix. en el cas de la gestió de compres. A més. . de forma eficient. 2. la recepció corresponent. tots els recursos materials necessaris per al bon funcionament de l’empresa. aconseguint com a resultat final l’obtenció de productes que compleixen tots els requisits de l’empresa. i la verificació i avaluació dels productes i serveis rebuts per l’empresa. com hem vist. Concepte de qualitat de la gestió de compres És la capacitat de la gestió de compres per proporcionar. Aquest procediment general se sol dividir en dos d’específics: la gestió de les compres i l’avaluació dels proveïdors.1 > Model de qualitat en la gestió de compres El procediment de la gestió de compres engloba dues tasques que es poden diferenciar de forma clara: la gestió de compres i l’avaluació de proveïdors. el que és el mateix. sota un criteri de qualitat total. Per tant. que és el referent per implementar bones pràctiques en la funció d’aprovisionament. en cada un dels seus procediments que. En aquesta unitat analitzarem la qualitat en la gestió de compres. és una descripció de les activitats que s’han de realitzar d’acord amb la norma de qualitat. així com la posterior tramitació de les comandes. subministraments i serveis. En el cas de les compres determinaria totes les activitats associades a la identificació i la definició de necessitats de compres i contractació de les comandes. Les normes de qualitat ISO 9000 i 9001 aplicades a l’aprovisionament defineixen un procediment de qualitat denominat habitualment gestió de compres i avaluació de proveïdors. és molt important que es desenvolupi amb els mínims errors possibles o. s’indica quines altres activitats de l’empresa estan afectades per les definides per al procés. una de les funcions bàsiques de l’empresa. L’aplicació d’una norma de qualitat ISO s’ha d’adaptar a un model concret.

les responsabilitats se solen assignar segons l’esquema següent: Responsabilitat en un procés de gestió de compres de qualitat Etapa Anàlisi de les necessitats Desenvolupament de les especificacions Fonts de subministrament Preparació i execució de les compres Control i avaluació Procés Responsables Detecció i comunicació de necessitats de mercaderies i serveis Personal del departament corresponent Recepció de la comunicació de les necessitats Personal del departament de compres Registre i arxivament dels documents de comunicació de les necessitats Personal del departament de compres Desenvolupament de les especificacions i confecció del document de requisició Personal del departament corresponent Recepció del document de requisició. enviament. petició d’ofertes i selecció de proveïdors Personal del departament de compres Contacte amb els proveïdors. En el cas de la gestió de compres. registre i arxivament de notes de comanda Personal del departament de compres Recepció i control de la mercaderia. elaboració.Gestió de compres Responsabilitats Les responsabilitats determinen qui ha de realitzar cada una de les tasques del procés de gestió de compres de l’empresa.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 81 81 Unitat 4 . registre i arxivament Personal del departament de compres Establiment de criteris generals per a la seva localització i contractació Direcció de l’empresa Localització de proveïdors. En la gestió de compres. de forma que s’eliminen totes les duplicitats i ambigüitats que es puguin donar al llarg del seu desenvolupament. registre de les entrades de mercaderia i arxivament del document de lliurament Personal del magatzem Pagament de la compra i registre i arxivament de la factura i els documents de pagament Personal del departament d’administració i comptabilitat Control dels models de documents i del desenvolupament del procés forma de compravenda Personal del departament de qualitat Control del procés de gestió de compres i assignació corresponent de recursos Direcció del departament de compres i direcció de l’empresa Avaluació del desenvolupament del procés Personal del departament de qualitat Avaluació de resultats Direcció del departament de compres i direcció de l’empresa Processos relacionats Els processos relacionats són la resta dels grans processos que duu a terme l’empresa que depenen directament del que s’ha definit com de qualitat. el procés directament relacionat i dependent és el de la gestió de magatzems. . comprovació.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 82

82
Desenvolupament

Diagrama de flux
És la representació gràfica d’un procés
que indica els passos que cal seguir (rectangles), les verificacions que cal realitzar (rombes) i els documents que contenen la informació generada en el seu
desenvolupament (símbol de document).

El procés de desenvolupament es defineix de forma gràfica en un esquema,
un diagrama de flux, en què s’indiquen els punts crítics i els documents
que cal realitzar en cada cas. En la gestió de compres de mercaderies és
d’aquest tipus:

Detecció
de necessitats

Habitacions
al magatzem

Fi del procés

No
Comunicació
departament de compres

Requisició
de compres

Preparació de la compra

Pressupost
compres

Realització de la comanda

Nota
de comanda

Enviament de la comanda

Correu
Telèfon
Internet

Verificació
de recepció de la comanda

Correu
Telèfon
Internet

Fi del procés

Diagrama de flux de la gestió de compres de mercaderies.

Arxivament
L’emmagatzematge i la conservació de la documentació generada en un
procés és fonamental per al desenvolupament de les operacions administratives d’una empresa, tant des del punt de vista legal (la llei obliga a
conservar durant cert temps determinats documents) com des del punt de
vista de l’organització i gestió de la informació.
Per això, en els protocols de qualitat es determina quins són els documents
que s’han d’arxivar i qui té l’obligació de fer-ho.
En el cas de la gestió de compres, tota la documentació generada en el
procés de compres (notes de comanda, correus electrònics, contractes de
subministrament, etc.) serà arxivada pel departament de compres.
La documentació de control del procés (incidències, qüestionaris d’avaluació, etc.) és arxivada pel departament de qualitat.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 83

83

Unitat 4 - Gestió de compres

2.2 > Control de qualitat en la gestió de compres
Per determinar si el procés de compres es realitza en un marc de qualitat,
cal realitzar-ne un control rigorós dins del marc de qualitat total de l’empresa.

Control de qualitat

Per tal que el procés de control tingui el suficient rigor, és necessari dur a
terme dues operacions prèvies de gran importància: el registre de les incidències sorgides durant el procés i la mesura dels resultats segons els indicadors de qualitat.

És l’activitat mitjançant la qual es determina fins a quin punt un procés compleix els estàndards de desenvolupament prefixats al manual de qualitat de
l’empresa.

Registre de les incidències
Es denominen incidències totes les desviacions sobre el prèviament establert
que es produeixen en el desenvolupament d’un procés determinat.
Valoració de la incidència

Les incidències reflecteixen de forma objectiva els errors que s’han produït
en la gestió de compres, per la qual cosa permeten buscar i, per tant, corregir les causes d’aquests errors.

La valoració de la incidència indica la
gravetat objectiva de la situació que
produeix a l’empresa. Se sol utilitzar
una escala d’1 a 5, amb la valoració següent: (1) lleu, (2) moderada, (3) greu,
(4) molt greu i (5) intolerable. En la majoria dels casos d’incidències valorades
amb un 5 es trenquen les relacions amb
el proveïdor.

Les incidències s’han de comunicar al departament de qualitat, que és
l’encarregat de registrar-les i analitzar-ne les causes i conseqüències.
Cada empresa determina el tipus de document que utilitza per al registre
de les incidències. Aquí es reprodueixen dos formularis (fitxa individual
d’incidència i llistat trimestral), que compleixen els requisits de qualitat
de la norma ISO 9001.
Comanda núm.:

Data de la incidència:

Proveïdor:

Valoració de la incidència:
Documentació
Qualitat del producte

La incidència
és relativa a:

Quantitat de producte
Condicions de lliurament

Observacions
Data:

He rebut
Dept. Qualitat

Model de fitxa d’incidències en comandes.

REGISTRE D’INCIDÈNCIES EN LA GESTIÓ DE COMPRES
Any
Núm.

Data

Núm. comanda

Model de fitxa trimestral de registre d’incidències.

Proveïdor

Relativa a:

Valoració

Trimestre
Observacions

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 84

84
Indicadors de qualitat (KPI) en la gestió de compres
S’entén per indicador de qualitat l’instrument que mesura la qualitat d’un
determinat procés. Existeixen diversos tipus d’indicadors:
KPI
KPI és el nom que es dóna als indicadors
de gestió de qualitat de qualsevol procés. Determinen el resultat quantitatiu
del desenvolupament d’un procés i el
comparen amb el nivell de referència
determinat com a “de qualitat”.
Els KPI han de ser senzills, adequats,
útils i oportuns.

– Sistemàtics: l’aplicació i la interpretació dels indicadors ha de ser capaç
de mesurar el nivell de compliment del sistema de qualitat prèviament
definit.
– Normalitzats: la seva aplicació ha de donar els mateixos resultats amb
independència de qui els calculi.
– Homogenis: les unitats de mesura que s’utilitzen han de ser sempre les
mateixes.
– Periòdics: s’han d’utilitzar periòdicament, de forma que permetin observar l’evolució dels resultats en el temps.
Per a la gestió de compres, i d’acord amb la norma ISO 9001, els indicadors
de qualitat més utilitzats són els següents:
Indicadors de qualitat més utilitzats per a la gestió de compres
Denominació

Valoració

Càlcul

Lliuraments
complets

Mesura el percentatge de comandes
que s’han rebut en la seva totalitat
i sense errors. Com més proper a 1
sigui el valor obtingut, major serà
la qualitat en el procés.

Número de comandes rebudes completes dividit entre el
número total de comandes.

Lliuraments
a temps

Mesura el percentatge de comandes
que s’han rebut en el termini establert. Com més proper a 1 sigui el
valor obtingut, major serà la qualitat
en el procés.

Número de comandes rebudes en el
termini establert dividit entre el número
total de comandes.

Lliuraments
amb
incidències

Mesura el percentatge de comandes
que s’han rebut amb incidències.
Com més proper sigui el valor obtingut a 0, menor número d’errors i,
per tant, major serà la qualitat.

Número de comandes rebudes amb incidències dividit entre el número total
de comandes.

Lliuraments
retornats

Mesura el percentatge de lliuraments
que l’empresa ha rebutjat (lliuraments retornats) per tenir errors intolerables. Com menor sigui el valor
obtingut, major serà la qualitat.

Número de comandes retornades dividit entre el número
total de comandes.

Comandes
rebutjades

Mesura el percentatge de comandes
no ateses pels proveïdors respecte
del total de les comandes. Com més
proper a 0 sigui el valor obtingut,
major serà la qualitat.

Número de comandes rebutjades dividit entre el número
total de comandes.

L’anàlisi dels resultats d’aquests indicadors proporciona informació valuosa
sobre el nivell de qualitat assolit en els processos de compra de l’empresa.
Per determinar les causes de les desviacions i prendre les mesures necessàries per a la seva eliminació, és necessari complementar l’anàlisi d’aquests
indicadors amb una anàlisi profunda de tots i cada un dels processos en
què s’hagin detectat errors.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 85

85

Unitat 4 - Gestió de compres

Casos pràctics

4

Càlcul de KPI de gestió de compres
·· L’empresa JPAC ha emès durant l’últim trimestre 300 comandes, 6 de les quals no han estat ateses pel proveïdor inicialment seleccionat, 14 han arribat amb retard, 9 han arribat incompletes, 3 han estat retornades
per errors intolerables i 4 han arribat sense tota la documentació necessària.
Calcula els indicadors de qualitat de la gestió de compres i descriu-ne el nivell de qualitat del procés en
aquesta empresa.

Solució ·· El càlcul dels indicadors és el següent:
Denominació

Càlcul

Interpretació

Lliuraments
complets

Comandes completes
=
Comandes totals

= 0,97

Es pot dir que el valor és molt
positiu, ja que s’aproxima molt a 1.

Lliuraments
a temps

Comandes a temps
300 − 14
=
= 0,953
Comandes totals
300

Es pot dir que el valor és molt
positiu, ja que s’aproxima molt a 1.

Lliuraments
amb
incidències

Comandes amb incidències 6 + 14 + 9 + 3 + 4
=
= 0,12
Comandes totals
300

El número d’incidències supera el
10%, de forma que no es pot dir que
el nivell de qualitat sigui bo.

Lliuraments
retornats

Comandes retornades
3
=
= 0,01
Comandes totals
300

El valor s’aproxima a 0, de forma que
aquest indicador mostra qualitat.

Comandes
rebutjades

Comandes rebutjades
6
=
= 0,02
Comandes totals
300

El valor s’aproxima a 0, de forma que
aquest indicador mostra qualitat.

300 − 9
300

Tots els indicadors, excepte el de lliuraments amb incidències, indiquen alts nivells de qualitat.
Els lliuraments amb incidències inclouen tot tipus d’errors, de forma que aquest indicador és poc acceptable,
ja que indica que hi ha massa errors, però no se’n concreta una causa.

Activitats proposades
8·· Analitza els documents de gestió d’incidències que es reprodueixen en aquest epígraf i indica quines són
les dades més importants que contenen, qui els ha de confeccionar i a qui s’adrecen.

9·· Al trimestre següent, JPAC realitza 240 comandes i totes s’atenen, de manera que no se’n rebutja el lliurament de cap. De totes les comandes, 12 han arribat amb retard i 10 no estaven completes. A més, 10
comandes han arribat sense la documentació completa.
Calcula els indicadors de qualitat per a aquest trimestre i compara els resultats amb els que es van obtenir el
trimestre anterior. Descriu l’evolució de la qualitat en el procés de gestió de compres d’aquesta empresa en
aquest període.

10·· Explica la relació que existeix entre els cinc indicadors de gestió de qualitat, tant en la forma de càlcul
com en la seva interpretació.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:40 Página 86 86 Activitats finals . El pagament es farà al comptat mitjançant xec conformat. Sobre la requisició de compra indica el següent: a) Qui l’emet i qui la rep. a un preu cert i en unes condicions de venda pactades. El lloc de lliurament del producte és l’oficina del comprador i el termini de lliurament és de 8 dies des de la recepció de la nota de comanda. . 1 de les quals no ha estat atesa pel proveïdor inicialment seleccionat. respectivament. 6·· L’aplicació de la norma de qualitat ISO 9001 a la gestió de compres requereix el desenvolupament d’un document que inclou diversos aspectes. Indica si aquesta definició és correcta o incorrecta. justificant la teva resposta. 500. han de tenir un any de garantia i estar certificats segons la norma ISO 9000. justificant la teva resposta. Calcula i interpreta els indicadors de qualitat de la gestió de compres. 2·· La requisició de compres és un document que reflecteix les necessitats d’aprovisionament d’un departament concret d’una empresa en un moment determinat. 2·· L’empresa Sigamalsa ha emès 145 comandes durant l’últim trimestre. 1·· Defineix els termes compra i recompra.: APLICACIÓ :. 1·· El departament de Recursos Humans de l’empresa Sigamalsa necessita adquirir un ordinador de sobretaula. 3·· Descriu el procés de recerca de fonts d’aprovisionament que ha de dur a terme una empresa abans de realitzar una compra. b) Activitats que es veuen afectades. una impressora làser color. b) La informació mínima que ha de contenir pel que fa a les mercaderies i les condicions de lliurament.: CONSOLIDACIÓ :. Descriu els següents: a) Objectiu de la gestió de qualitat en la gestió de compres. El preu dels productes elegits és de: 600. 3 han arribat amb retard. 400 i 900 €. Confecciona la requisició de compres i la comanda. 4·· L’ordre de compra o nota de comanda és un document mitjançant el qual una empresa realitza a una altra una oferta de determinats productes. un ordinador portàtil i un projector. Sobre l’ordre de compra indica el següent: a) Qui l’emet i qui la rep. Indica si aquesta definició és correcta o incorrecta. b) La informació mínima que ha de contenir pel que fa a les especificacions. c) Nivells de responsabilitat del personal del departament de compres. . 4 han arribat incompletes i 10 han estat retornades per errors intolerables. A més. i indica’n les similituds i les diferències. Indica també els documents que s’han de realitzar en el desenvolupament de la gestió de compres de qualitat. Les característiques tècniques que requereix són les d’una sèrie mitjana d’aquests productes. 7·· Descriu el procés que ha de dur a terme una empresa per mesurar el nivell de qualitat de la gestió de compres que realitza. 5·· Descriu el procés de seguiment d’una operació de compra que ha de dur a terme una empresa.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:41 Página 87

87

Unitat 4 - Gestió de compres

Cas final

5

Procés de gestió de compres
·· Per seguir amb el seu pla de treball, el departament
de producció de l’empresa Fabrilsa necessita, en el
termini de 15 dies, una partida de 100 sacs de 50 quilos
de grànuls de cautxú reciclat.
Les característiques tècniques del producte són:
– Composició: monòmer del diè del propilè de l’etilè
(EPDM).
– Gra de mida regular i homogeni de color vermell.
– No ha de contenir traces de cap material tòxic.
El proveïdor habitual d’aquest tipus de productes ha
tingut algunes incidències greus en els últims temps,
de forma que l’empresa decideix buscar un proveïdor
nou per a aquesta comanda.
Fabrilsa realitza una petició d’oferta a les diferents empreses que s’anuncien a la revista Cautxú industrial.
De les ofertes que rep accepta la de l’empresa Facadesa, que inclou les següents condicions de compravenda:
– El producte s’ha de lliurar a les instal·lacions del comprador.
– El preu del sac és de 60 €, el termini de lliurament de 8 dies i es paga amb un efecte comercial acceptat a
60 dies.
– L’operació té un descompte del 5% per volum de compres.
A la recepció del producte, l’empleat del magatzem s’adona que 20 dels sacs són de color marró, per la qual
cosa no els accepta. Comunica l’error al proveïdor, que ho soluciona en el termini de 24 hores.
En relació amb la situació descrita, realitza les tasques següents:
a) Descriu el tipus i la situació de compra que es donen en aquest cas.
b) Determina el tipus de necessitats de l’empresa que es cobreixen amb aquesta compra.
c) Redacta i emplena els documents i els registres estudiats a la unitat que ha de realitzar l’empresa Fabrilsa.
Tenint en compte el protocol de qualitat ISO 9001 per a la gestió de compres, respecte de cada un dels documents indica’n el responsable de confeccionar-lo i el responsable d’arxivar-lo.

Solució ·· Les tasques es realitzarien de la forma següent:
a) El tipus de compra és una compra industrial, ja que l’empresa Fabrilsa adquireix el producte per incorporar-lo al seu procés productiu, a través del qual fabrica un producte més complex.
La situació de compra es pot considerar una recompra modificada, ja que és un producte que s’adquireix de
forma habitual a l’empresa i, en aquest cas, es torna a realitzar el procés de compra complet perquè els
resultats amb l’anterior proveïdor no van ser satisfactoris. Per tant, es modifica una part dels processos anteriors.
b) El tipus de necessitats que es cobreixen amb aquesta compra és de desenvolupament de l’activitat d’explotació de l’empresa, ja que la mercaderia que s’adquireix és una matèria primera que s’utilitza per fabricar els
productes que ven l’empresa.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:41 Página 88

88

5
c) Els documents i registres que ha d’emetre i emplenar l’empresa Fabrilsa són els següents:
Requisició de compres
El document de requisició de compres l’emet el departament de producció, ja que és el que realment coneix
les característiques del producte i, per tant, que ha de fer les especificacions.
El document és rebut i arxivat pel personal del departament de compres, ja que és el punt de partida del desenvolupament de l’operació de compres.
REQUISICIÓ DE COMPRES
Número: XXX
Departament: Producció
Data de la requisició: XX-XX-XXXX

Data d’utilització: 15 dies després

Article

Descripció

Grànul de cautxú reciclat

Sacs de 50 quilos; composició EPDM, color vermell

Quantitat
100

Especificacions
Qualitat
Mida regular i homogènia del gra

Envasos, embalatges i etiquetatge
Sacs de tela de 50 quilos

Període de prova i garantia
------

Necessitats de manteniment
------

Altres observacions:
No ha de contenir cap material tòxic en cap quantitat, ni tan sols traces.
Emesa per: Producció

Rebuda per: Compres

Signat.

Signat.

Petició d’oferta

c/ Dels Transports, 28
27290 Girona

Facadesa
Carrer del Roure, 3
43005 Tarragona

Assumpte: petició d’informació i ofertes

Girona, 28 de gener de 20XX

Benvolguts senyors,
Som una empresa dedicada a la fabricació de productes derivats del
cautxú.
Degut a alguns problemes amb els nostres proveïdors habituals,
busquem un nou proveïdor que sigui capaç de complir els nostres requisits
i condicions d’aprovisionament.
Hem tingut coneixement de la vostra empresa a través de la publicació
professional Cautxú industrial i creiem que podeu atendre les nostres
necessitats, de forma que us sol·licitem informació completa sobre els
diferents tipus de grànuls de cautxú reciclat que comercialitzeu.
A graïm per avançat la vostra resposta i esperem que aquest sigui l’inici
d’una satisfactòria relació comercial per a ambdues parts.

Cap de compres,

(signat)

Com que es tracta d’una recompra modificada per incompliment del proveïdor, és necessari buscar nous proveïdors, als quals s’envia una petició d’oferta. El document és emès i arxivat pel departament de compres.

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:41 Página 89

89

Unitat 4 - Gestió de compres

5
Nota de comanda
Aquest document el realitza el departament de compres d’acord amb la requisició i la informació sobre les
condicions de venda rebuda del proveïdor. La responsabilitat d’arxivar el document i, per tant, de tractar la
informació, també és del departament de compres.

Codi

Quantitat

S-50

100

FITXA DE COMANDA

Proveïdor: FACADESA

Comanda número: XXX

Data: XX-XX-XXXX

Descripció

Preu unitat

Preu total

60,00

6 000,00

Sacs de grànuls de cautxú reciclat EPDM, color vermell

CONDICIONS
Data de lliurament:
8 dies des de la recepció de la comanda

Descomptes:
5% per volum de compra

Lloc de lliurament:
Instal·lacions del comprador
c/ Dels Transports 28 - 27290 (Girona)

Forma de pagament:
Efecte acceptat a 60 dies

Forma de lliurament:
------

Altres despeses:
------

Observacions: -----Signatura del comprador

Fitxa d’incidències
La confecciona el personal del magatzem, reflectint-hi la naturalesa i la gravetat de la incidència. El destinatari
del document i l’encarregat d’analitzar la informació que conté i, per tant, d’arxivar-la és el departament de
qualitat.
Comanda núm.XXX

Data de la incidència: XX-XX-XXXX

Proveïdor: FACADESA

Valoració de la incidència: 1

Documentació
Qualitat del producte
La incidència és relativa a:

El 20% de la mercaderia s’ha de retornar per no ajustar-se a
les especificacions tècniques. El color del producte és diferent
al sol·licitat

Quantitat de producte
Condicions de lliurament
Observacions:
Comunicada la incidència al proveïdor, que ha garantit resoldre el problema en 24 hores
Data: XX-XX-XXXX

He rebut
Dept. Qualitat

Registre trimestral d’incidències
Aquest registre el manté el departament de qualitat i s’hi anota totes les incidències que s’han produït en el
trimestre en relació amb l’aprovisionament.
REGISTRE D’INCIDÈNCIES EN LA GESTIÓ DE COMPRES
Any XXX
Núm.

Data

Núm. comanda

Proveïdor

Relativa a:

Valoració

X

XX-XX-XXXX

XXX

FACADESA

Qualitat del producte

1

Trimestre X

Observacions
Resolt pel proveïdor de
forma immediata

M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:41 Página 90

90

Idees clau

Concepte

Procés que gestiona la compra de les mercaderies i els
serveis necessaris per a la producció d’altres productes i/o
serveis més elaborats, o per a la revenda dels productes
comprats

Anàlisi de les necessitats
de mercaderies i serveis per
al funcionament de
l’empresa

Determinació
d’especificacions tècniques
dels productes que cobreixen
les necessitats

EL PROCÉS
DE COMPRA

Desenvolupament

Localització de fonts
d’aprovisionament, que
són els proveïdors que
disposen dels productes
que cobreixen les
necessitats

Execució de la compra fent
una comanda al proveïdor
elegit

Documents:
– Requisició de compres

Documents:
– Petició d’ofertes
– Ofertes

Documents:
– Nota de comanda

Seguiment i control de
la compra per a la millora
contínua del procés

Qualitat
del procés

Model de gestió segons ISO
i verificació de la qualitat a
través de l’ús d’indicadors

Documents:
– Fitxa d’incidències
– Llistat d’incidències

envia un missatge a l’ordinador del proveïdor amb la nota de comanda. necessaris per a l’enviament de la mercaderia. els avantatges que suposa per al departament de compres d’una empresa la utilització del sistema EDI. El magatzem del proveïdor despatxa la comanda. 2·· Especifica com calcularies l’indicador de qualitat basat en la utilització del sistema EDI en la gestió de compres. 2. el proveïdor. EDI es va crear com un sistema d’intercanvi electrònic dels documents necessaris per a les operacions comercials. 3. Ara bé. amb les dades incloses a l’ordre de comanda.Gestió de compres Aplicació del SISTEMA EDI a la GESTIÓ DE COMPRES El sistema EDI (Electronic Data Interchange) es defineix com la transferència per mitjans electrònics d’informació comercial en format estàndard entre els diferents agents del mercat. ja que el preu dels components dels sistemes EDI és cada vegada més competitiu. en part. com més s’aproxima a 1 el seu valor. pot generar tota la documentació necessària sense haver de tornar a introduir les dades al seu sistema. El sistema informàtic del proveïdor registra la comanda i genera tots els documents. El sistema EDI augmenta la qualitat del procés i evita errors en la successiva manipulació de dades que requereixen els sistemes convencionals. tant interns com externs. Activitats 1·· Indica. major és la qualitat del procés. amb la utilització de la signatura digital. 1. Els missatges EDI són missatges de correu electrònic amb un determinat format que permet que els programes de comptabilitat i gestió processin automàticament la informació inicial. des del teu punt de vista. Aquest problema està disminuint. – La falta d’agents digitals amb capacitat de donar fe de la veracitat dels documents per evitar manipulacions de la informació. Mitjançant el sistema EDI. evitant així la possibilitat d’errors. essent les dues següents les més importants: El seu funcionament segueix l’esquema següent: – El cost d’implantació del sistema EDI és bastant alt. . de forma que les petites i mitjanes empreses tenen greus dificultats econòmiques i financeres per poder-hi accedir. el sistema EDI també té les seves limitacions. Aquest problema està resolt.M10_GLC_IOC_unitat04_p070-091 27/05/14 16:41 Página 91 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 4 . Així. Existeix un indicador de qualitat basat en la utilització del sistema. Una empresa necessita mercaderies per al seu procés de fabricació.

GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 92 u n i t a 5 t Els proveïdors SUMARI n Concepte de proveïdor i tipologia n Recerca i localització dels proveïdors n Requisits mínims dels proveïdors de l’empresa n Llistats de proveïdors n Procés de selecció. ·· Definir els indicadors de qualitat i eficàcia operativa en la gestió de proveïdors. ·· Confeccionar llistes de proveïdors. ·· Comparar ofertes de diversos proveïdors per elegir la més adequada. valoració i avaluació de proveïdors OBJECTIUS ·· Delimitar el concepte i els tipus de proveïdor d’una empresa. ·· Definir els criteris essencials en la selecció de proveïdors. .

el que és el mateix. és primordial saber què es busca. De l’anàlisi d’aquesta definició s’extrauen les conclusions següents: – El proveïdor és una empresa que es relaciona amb altres empreses. . Per realitzar una recerca eficient. de forma que és necessari tenir en compte les condicions de la contractació mercantil. la seva activitat s’emmarca dins dels mercats industrials o. 1.). no es pot considerar com a tal un agent intermediari que posa en contacte a dues empreses. serveis i/o recursos a altres empreses sota les condicions legals de la contractació mercantil. – Cap de compres: responsable directe de les relacions amb els proveïdors. etc. serveis. Personal relacionat amb els proveïdors El personal d’una empresa que està relacionat amb els proveïdors és: – Cap de logística: responsable de la coordinació de les relacions de l’empresa amb els proveïdors. – Les operacions que es realitzen entre els proveïdors i els seus clients estan regulades pel dret mercantil. Aquesta unitat defineix els conceptes i principis bàsics sobre els proveïdors d’una empresa que cal tenir en compte per tal que el procés de recerca de fonts d’informació sigui coherent. la segona en el desenvolupament del procés. la recerca i selecció de proveïdors. per tant. s’entén per proveïdor l’empresa que garanteix i efectua el subministrament de béns. – Cap de departament: col·laboradors necessaris en la selecció de proveïdors per a l’aprovisionament de material per al seu departament. les relacions entre empreses. el que és el mateix.1 > Concepte de proveïdor En el camp de la logística comercial.Els proveïdors 1 >> Qui són els proveïdors? En l’anàlisi del procés d’aprovisionament de l’empresa. és la recerca i selecció de fonts d’aprovisionament o. – Els subministraments que proporcionen els proveïdors abracen totes les possibles necessitats de l’empresa (béns. una de les fases considerades més importants. – El proveïdor és qui efectua el subministrament i.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 93 93 Unitat 5 . recursos. per tant.

els proveïdors de recursos financers no tenen gran rellevància. Aquest tipus de proveïdors és molt important a l’empresa moderna. . etc. els proveïdors poden ser: – Proveïdors interns: són departaments de l’empresa que gestionen els estocs i els faciliten a altres departaments per al seu funcionament. Des del punt de vista de la logística. ja que són els que proporcionen accés a Internet i a altres mitjans de comunicació.2 > Tipus de proveïdors Per analitzar la localització de les fonts d’aprovisionament de l’empresa. eines. De fet. – Proveïdors externs: es tracta d’empreses que faciliten l’aprovisionament de tot el necessari per tal que es pugui dur a terme l’activitat productiva en condicions òptimes. mobiliari o equips. – Proveïdors de recursos financers: són entitats financeres que faciliten l’accés de l’empresa als recursos econòmics externs. els proveïdors interns en algun moment s’aprovisionen mitjançant proveïdors externs. organització de fires i viatges. ja que aporten a l’empresa el que necessita. i un cop definit el terme proveïdor. és convenient diferenciar els tipus de proveïdors que es poden trobar en funció dels criteris més importants de tipificació: Segons el tipus de necessitat que cobreixen Atenent al tipus de necessitat que cobreixen. com són. Segons la posició respecte de l’empresa Segons la seva posició respecte de l’empresa. aquests són els proveïdors realment importants. tot tipus d’assessoraments. els proveïdors es classifiquen en els següents tipus: – Proveïdors de béns: cobreixen les necessitats d’aprovisionament dels productes béns. Des del punt de vista de l’aprovisionament. El proveïdor intern més habitual és el magatzem.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 94 94 1. matèries primeres. per exemple. de fet. energia. – Proveïdors de serveis: cobreixen les necessitats de contractació dels serveis externs que precisa l’empresa per al seu funcionament. alguns autors ni tan sols els tenen en compte com a proveïdors pròpiament dits.

– Fabricants: empreses que fabriquen. i que estan en situació d’obtenir certificacions de qualitat a curt termini. Segons el sistema de gestió de qualitat de l’empresa Segons aquest criteri. – Proveïdors de grau IV: empreses de capacitat dubtosa en la prestació de serveis o en l’aprovisionament de béns. excepte en mercats molt concrets. Una altra classificació de proveïdors Hi ha moltes empreses que classifiquen els seus proveïdors en funció del material que subministren. . però no és l’única. Són empreses que haurien d’implementar programes de millora de forma urgent. Aquests proveïdors són totalment fiables per a qualsevol empresa i en qualsevol situació. La tipificació que aquí es presenta és molt generalitzada. ja que cada empresa pot realitzar la seva pròpia tipificació en funció de les seves polítiques d’aprovisionament. en cas contrari. així. En la majoria dels casos. se’ls encarreguen productes molt especials. Les dimensions d’aquestes empreses són molt diverses i la seva capacitat de producció els permet servir als seus clients habituals.Els proveïdors Segons el grau de vinculació amb la producció D’acord amb aquest criteri. Aquests proveïdors poden aportar un nivell de seguretat més que acceptable en l’aprovisionament. els proveïdors poden ser: – Artesans: persones que realitzen tasques d’artesania produint béns diferenciats i de gran qualitat. d’energia. amb procediments industrials. ja que. béns de tot tipus. Aquest tipus de classificació és molt útil per disposar de llistats ordenats de proveïdors. etc. hi ha proveïdors de components electrònics. – Importadors: empreses majoristes que adquireixen productes de fabricants de països diferents al dels clients que els compren aquests mateixos productes. els proveïdors poden ser: – Proveïdors de grau I: empreses amb certificacions de qualitat que compleixen tots els requisits que planteja una empresa i que poden subministrar els seus béns o serveis sense cap restricció. de papereria. perdran tots els clients. Són els anomenats majoristes.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 95 95 Unitat 5 . Només s’acut a aquest tipus de proveïdors quan no hi ha altra solució per a l’aprovisionament. En l’actualitat. segons la necessitat d’aprovisionament de l’empresa. – Distribuïdors: empreses que compren productes als fabricants i els venen a altres empreses. – Proveïdors de grau III: empreses que tenen una capacitat de prestar serveis eficients limitada i que podrien obtenir certificacions de qualitat a mig o llarg termini. els fabricants solen ser proveïdors dels distribuïdors. ja que solen tenir una capacitat de producció molt limitada. de forma que puguin establir relacions de cooperació satisfactòries per a ambdues parts. que tenen com a funció fonamental assumir els costos i els riscos de la comercialització dels productes. la majoria de les empreses busquen contractes estables amb pocs proveïdors de grau I. En la majoria dels casos. Aquestes empreses han de plantejar plans de millora per oferir confiança als seus possibles clients. La seva funció fonamental és assumir la gestió i els riscos propis del comerç internacional. – Proveïdors de grau II: empreses fiables amb un alt grau de capacitat per al subministrament de béns i serveis.

Casos pràctics 1 Tipus de proveïdors ·· L’empresa Trapasisa realitza les següents operacions d’aprovisionament: a) Compra diversos objectes de ceràmica exclusius per regalar-los als treballadors que han complert 25 anys d’antiguitat a l’empresa. només fabriquen per a la distribuïdora. b) Proveïdor de serveis. amb la intenció que la col·laboració sigui de per vida i inverteix en plans de millora per a aquestes empreses. Mercadona els compra productes per revendre’ls. Solució ·· La tipologia dels proveïdors en aquests casos és: a) Proveïdors de béns (ja que es tracta de productes bé). Analitza cada una d’aquestes situacions i determina per a cada cas quina és la tipologia dels proveïdors que hi intervenen. – Proveïdors intermediaris: agents que fan de mediadors en les compres entre els fabricants i els distribuïdors. en alguns casos. No és possible determinar la tipologia segons la gestió de qualitat perquè no hi ha dades explícites. . d) Proveïdor de béns i intern. c) Proveïdor de béns. – Proveïdors clàssics: proveïdors amb què s’estableixen relacions mercantils puntuals. fabricant i de grau I. extern (és un empresari aliè a l’empresa) i artesà (fabrica productes exclusius d’artesania). c) Compra matèries primeres procedents de Xile a una majorista de Saragossa que té la intenció de sol·licitar la certificació de qualitat. per tant. etc. extern. b) Realitza un contracte de subministrament de gas amb una empresa distribuïdora que és líder a la zona i que té sol·licitada la certificació de qualitat. les quals.). Mercadona hi manté una relació molt estreta i duradora. e) Encarrega la fabricació d’una màquina específica a una empresa que és posseïdora de la certificació de qualitat. Són empreses que fabriquen marques pròpies que a la distribuïdora li interessa tenir en el seu assortiment. Mercadona distingeix els següents tipus de proveïdors: – Interproveïdors: empreses que fabriquen els productes propis de la marca (Hacendado. distribuïdor i de grau II. Deliplus. Són empreses petites que no poden dedicar els seus esforços a la comercialització o que tenen dificultats per desenvolupar els seus propis canals de distribució. Mercadona els evita sempre que pot i en aquest manual ni tan sols se’ls arriba a considerar proveïdors.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 96 96 Exemples Els proveïdors de Mercadona Un dels pilars bàsics de l’empresa Mercadona. és la seva política d’aprovisionament. líder de la distribució comercial a Espanya. extern. Bosque Verde. e) Proveïdor de béns. – Proveïdors «al coll»: empreses que venen la majoria de la seva producció a la distribuïdora i que hi tenen una gran dependència. d) Trasllada accessoris del magatzem de transferència a la planta de fabricació. importador i de grau III. extern.

Una bona coordinació amb els proveïdors redunda en la millora de la producció. La relació entre empreses i proveïdors s’ha d’ajustar ràpidament a les necessitats del mercat si volen mantenir o augmentar el seu nivell de negoci. – Recompra: adquisició repetida d’un producte que ha estat totalment satisfactori en l’aplicació o l’ús. les empreses necessiten tenir confiança amb els proveïdors i una bona relació basada en els principis següents: – Col·laboració: incrementa la capacitat de les dues parts per crear riqueses.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 97 97 Unitat 5 . Situacions de compra Per definir les relacions amb els proveïdors. El desenvolupament de la localització de proveïdors respon a l’esquema que apareix a continuació: Anàlisi de les necessitats d’aprovisionament Procés de localització de proveïdors. Per la seva banda. A més. s’entén per localització de proveïdors el procés que es desenvolupa amb l’objectiu d’identificar i situar les empreses que poden satisfer les necessitats d’aprovisionament de forma eficient. és el moment de localitzar els proveïdors. – Flexibilitat: facilita la ràpida adaptació a les necessitats i expectatives dels consumidors. – Estabilitat: garanteix nivells mínims d’aprovisionament per a les empreses i nivells mínims de negoci per als proveïdors. A aquests tres principis bàsics se’ls poden afegir altres de més desenvolupats que aprofundeixin en cada un 2. l’empresa depèn dels seus proveïdors en el sentit que sense ells no pot produir béns i/o serveis de forma eficient. ja que la seva relació augmenta la capacitat de les dues de generar riquesa i de mantenir-se en el sistema d’activitat econòmica.Els proveïdors 2 >> Els proveïdors i l’empresa Les empreses i els seus proveïdors es beneficien mútuament. En termes generals. és necessari diferenciar les situacions de compra industrial. de forma que en depèn la seva supervivència. Per tant. Establiment de requisits mínims dels proveïdors Recerca i anàlisi d’informació interna Recerca i anàlisi d’informació externa LLISTATS DE PROVEÏDORS . el proveïdor sobreviu gràcies al comerç que realitza amb els seus clients.1 > Localització de proveïdors Un cop que l’empresa ha detectat les seves necessitats d’aprovisionament i ha definit els productes i serveis que necessita comprar per cobrir-les. – Recompra modificada: aprovisionament d’un nou producte que en substitueix un altre que s’ha estat comprant i ha generat insatisfacció en l’aplicació o l’ús. fet que propicia un augment del nivell de servei al client. que són les següents: – Compra nova: adquisició d’un producte per primera vegada.

– Requisits de protecció mediambiental: les empreses fabricants de productes i que. han d’estar al dia en les seves obligacions fiscals i amb la Seguretat Social. existeixen requisits molt estrictes per als proveïdors de productes agroalimentaris. així com de contaminació acústica i ambiental. Així. existeix una sèrie de requisits acceptats de forma generalitzada: – Requisits legals: els proveïdors han de ser empreses legalment constituïdes i registrades en els registres mercantils corresponents. Així. – Requisits laborals: els proveïdors han de complir totes les lleis laborals del seu país i les recomanacions de l’Organització Internacional del Treball. entre altres coses. per tant. A més. requisits mínims que han de complir els seus proveïdors per poder assolir un nivell de servei adequat als seus clients. . – Requisits de salut i seguretat: els proveïdors han d’implementar les mesures pertinents per complir totes les normes de salut i seguretat laboral vigents. s’inicia en l’aprovisionament. – Requisits de qualitat: és convenient que els proveïdors segueixin programes de qualitat en tots els seus processos. per exemple. Cada empresa estableix els requisits que considera oportuns en funció dels seus propis criteris. evitant en tots els casos el treball infantil. En qualsevol cas. És necessari conèixer les especificacions tècniques dels productes que s’han de comprar per buscar els proveïdors que estan capacitats per complir-les. – Especials: inversions en béns d’equip. – Estacionals: compres de productes de temporada. se solen referir a qüestions administratives (facturació i documentació). Establiment de requisits mínims dels proveïdors El nivell de servei que una empresa pot oferir als seus clients depèn de tot el procés de producció i. – Immediates: atenen necessitats urgents. el treball forçat. Moltes empreses publiquen manuals per als seus possibles proveïdors on descriuen els requisits mínims que cal complir per establir-hi relacions comercials. – Oportunes: es realitzen quan existeixen oportunitats d’obtenir rendibilitat amb la pròpia compra. dur a terme pràctiques laborals justes i respectuoses amb els drets humans. Aquests requisits. a més dels anteriors. qualsevol tipus de discriminació i la persecució. per tant. com ja hem explicat a les pàgines anteriors. la majoria de les empreses estableixen. Moltes empreses aconsegueixen certificacions de qualitat per poder ser proveïdors de grans empreses. de forma implícita o explícita.). – Requisits específics: existeixen determinats sectors en què els proveïdors han de complir requisits específics en funció dels productes que comercialitzen. químics o d’altres materials que puguin ser perillosos. El primer pas per localitzar els proveïdors que necessita l’empresa és determinar les necessitats d’aprovisionament. etc. aspectes logístics (períodes i formes de lliurament de mercaderies) i aspectes tècnics (procediments de fabricació. materials. poden ser proveïdors han de complir amb tota la normativa vigent sobre tractament de residus i aigües residuals. fet que implica.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 98 98 Anàlisi de les necessitats d’aprovisionament Tipus de compres segons les necessitats d’aprovisionament – Cícliques: compres rutinàries i regulars.

que disposa d’informació quantitativa rellevant sobre els proveïdors habituals. les cambres de comerç faciliten llistats d’empreses per sector d’activitat.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 99 99 Unitat 5 . la informació interna no és suficient i es necessita acudir a l’externa. principalment. així mateix. Per tant. – Guies professionals i llistats telefònics: aquestes publicacions contenen les dades bàsiques de tot tipus d’empreses. es poden trobar informes sobre l’activitat empresarial i anuncis de les pròpies empreses proveïdores. Entre els seus objectius fonamentals figura el suport comercial a les empreses. – Associacions empresarials i professionals: són entitats que sorgeixen de la iniciativa de diferents empreses i professionals que pretenen donar suport a la comercialització dels seus socis. es procedeix a l’anàlisi dels arxius i les bases de dades de l’empresa per aconseguir informació secundària sobre els proveïdors. consultant al personal de compres de l’empresa. en conseqüència. . organismes de l’Administració Pública i empreses especialitzades). s’acut a la informació interna primària. comença el procés de recerca d’informació. S’hi poden trobar les adreces i les formes de contacte de les empreses que interessin com a proveïdores. Un exemple és l’ajuda que proporciona l’ICEX (Institut de Comerç Internacional) per localitzar proveïdors estrangers. En cas que aquest procés no sigui suficient. – Organismes públics: existeixen diferents organismes públics que donen suport a les empreses en la recerca de fonts d’aprovisionament posant a la seva disposició informació rellevant d’altres empreses. a buscar proveïdors a qui vol comprar. Els fitxers de proveïdors i la comptabilitat de compres són els dos registres que aporten més informació. En aquestes revistes. caixes d’estalvi. publicades per diverses empreses i institucions (bancs. Recerca i anàlisi d’informació externa En situacions de compra nova i de recompra modificada. – Primàries: informació que és necessari elaborar a partir de les dades que es van obtenint a l’empresa. Quan l’aprovisionament es genera en una situació de recompra. Les fonts d’informació externa més habituals en la localització de proveïdors són les següents fonts d’informació secundàries: – Cambres de comerç i indústria: són corporacions de servei públic que agrupen totes les empreses de la seva zona d’influència. Fonts d’informació Les fonts d’informació sobre els proveïdors poden ser: – Internes: informació que s’ha generat a l’interior de l’empresa i que està en situació de ser utilitzada.Els proveïdors Recerca i anàlisi d’informació interna Un cop que s’han establert els criteris mínims que han de complir els proveïdors. entre altres coses. En primer lloc. no és necessari continuar amb la recerca d’informació per localitzar els proveïdors. – Secundàries: informació ja elaborada i. Per això. – Externes: informació que es genera fora de l’empresa. que és la que s’obté. ordenades segons la seva activitat econòmica. – Publicacions especialitzades: en tots els sectors d’activitat existeixen publicacions tècniques i específiques que proporcionen informació sobre l’activitat econòmica dels diferents sectors. aquestes associacions ajuden a buscar clients a qui vol vendre i. directament aplicable. proporcionant així als seus associats les dades necessàries per a la localització de possibles proveïdors.

així com que garanteixi total seguretat i transparència en les operacions. Algunes desenvolupen el procés complet de localització i selecció de proveïdors. Les empreses hi presenten directament les seves novetats. ja que les relacions amb el proveïdor s’estableixen directament sense la necessitat d’intermediaris. ja que en un sol lloc es troba tota la informació sense necessitat de buscar i visitar la web de cada proveïdor. cal seguir una sèrie de pautes que evitin que la informació obtinguda sigui incorrecta o inapropiada. etc. sobre els possibles proveïdors per a l’aprovisionament. En aquests espais virtuals conflueixen diferents operadors amb una activitat econòmica comuna i s’hi poden activar ordres de compra. – Fires i exposicions: constitueixen mostres de mercats reals en què es troba concentrada la millor font d’informació del sector. oferir productes o excedents d’estoc. La utilització dels e-marktplaces ofereix els següents avantatges per a l’empresa compradora: • Reducció de costos d’aprovisionament. una empresa necessita que la informació sigui rigorosa.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 100 100 Altres fonts de relacions amb proveïdors – Outsourcing: proveïdors de serveis empresarials especialitzats que es contracten per al desenvolupament de funcions dins de l’empresa. cal tenir en compte que la seva implementació és bastant complexa i requereix que l’empresa gestora de l’espai faciliti. – Empreses especialitzades: existeixen empreses especialitzades en l’anàlisi de mercats que disposen d’informació sobre el conjunt del mercat i. són llocs virtuals i globals de negoci que permeten localitzar i establir relacions comercials entre diferents empreses. Ara bé. presentar ofertes o demandes concretes. per tant. es pot dir que la informació que s’obté és molt poc costosa econòmicament. ja que es fan en un espai únic i en temps real. • Estalvi de temps en la recerca i la localització de proveïdors. ja que permet conèixer de primera mà les característiques de les empreses del sector. . xarxes socials o directoris. En la majoria dels casos. l’accés a les empreses compradores i venedores. però la informació de les empreses especialitzades es paga. – E-marktplaces: considerats com una varietat singular en la recerca de proveïdors per Internet. – E-procurement: aplicació dels recursos del comerç electrònic a les compres. • Optimització de despeses administratives en el llançament de comandes. que es pot trobar a través d’eines com cercadors. en buscar per Internet. amb eines senzilles. oportuna i rellevant. les més idònies són les pàgines web pròpies de les empreses proveïdores. – Internet: a la xarxa hi ha disponible una gran quantitat d’informació sobre proveïdors. blocs. De tota manera. Aquestes pautes es refereixen a tenir en compte el prestigi i la serietat de les pàgines que es visiten. la relació amb els proveïdors es pot desenvolupar a través dels propis intermediaris. establir acords. En els casos anteriors. de forma que. de forma que s’hi pot descobrir la tendència del mercat i establir-hi relacions directes amb els possibles proveïdors. • Augment significatiu de la varietat de proveïdors als quals es pot tenir accés. – Intermediaris comercials: la relació amb intermediaris comercials experts en determinats mercats suposa una font d’informació valuosa i rellevant. fòrums.

es recorrerà a informació externa primària. a més de la possibilitat de contrastar les diferents opcions i conèixer totes les novetats tècniques que li ofereix el mercat. Llistats de proveïdors Finalitzat el procés de recollida d’informació sobre els possibles proveïdors. però sol ser similar al següent: Criteris mínims complerts Proveïdor Subministrament Adreça Web/E-mail Model de llistat preliminar de proveïdors. Telèfon Legals Laborals Seguretat i salut Qualitat Mediambientals Específics . El format d’aquest llistat el determina cada empresa segons els seus criteris. es tracta d’esdeveniments que es realitzen periòdicament i als quals acuden empreses d’una determinada activitat econòmica a exposar els seus productes i aconseguir relacions comercials. es plasma la informació en dos llistats successius: – Llistat preliminar: en aquest llistat es recullen tots els proveïdors sobre els quals s’ha obtingut informació suficient.GLCCATA_unidad05_p092-117 19/02/13 07:47 Página 101 101 Unitat 5 . que té com a fonts més importants les fires. La utilitat que pot obtenir una empresa que acut a una fira o un saló professional respecte de l’aprovisionament rau en la possibilitat de visitar en un mateix lloc i amb un gran estalvi de temps molts proveïdors.Els proveïdors En cas que la informació obtinguda fins aquí no sigui suficient. Final No suficient Suficient Informació interna primària Final No suficient Les fires no es poden considerar llocs de compravenda perquè són espais en què el principal objectiu consisteix en provocar relacions entre fabricants i distribuïdors i entre proveïdors i compradors. Suficient Informació interna secundària Suficient Informació externa secundària Final No suficient Informació externa primària Suficient Final No suficient Final Procés de recerca d’informació sobre proveïdors. les exposicions i els salons professionals. Per tant.

– Tenyisa no pot demostrar documentalment el compliment de la legislació ambiental. i es realitza un altre llistat que només contingui les empreses que compleixen inequívocament aquests criteris..@. 3 Laborals Seguretat i Salut Qualitat Mediambientals Específics El dia 20 de febrer.. – Landen no segueix cap protocol de qualitat en la fabricació dels seus productes.@.. Realitza el llistat depurat de proveïdors.. 9 Tenyisa Teles B www. .. 6 Landen Pantalons C ... Aquests llistats solen respondre al format següent: Proveïdor Subministrament Adreça Web/e-mail Telèfon Contacte Data acceptació Observacions Model de llistat depurat de proveïdors. donant-se les situacions següents: – Baronesa té diverses denúncies per explotació infantil...GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 102 102 – Llistat depurat: es realitza una anàlisi del llistat preliminar en què es comprova si les empreses incloses compleixen els criteris definits per l’empresa com a mínims.. 9 Joposa Patrons D .. El departament de compres prendrà aquests llistats com a referència per seguir amb el procés i realitzar la selecció del proveïdor més adequat per a cada compra.. Casos pràctics 2 Llistat de proveïdors d’una empresa tèxtil ·· El desenvolupament del procés de localització de proveïdors en el cas de l’empresa de fabricació i comercialització de productes tèxtils Ropimodasa ha donat lloc al següent llistat preliminar de proveïdors: Criteris mínims complerts Proveïdor Subministrament Adreça Web/e-mail Telèfon Legals Llanes del Nord Teles A www. 9 Recocain Camises E ---- 3 Baronesa Abrics F www. l’empresa realitza la comprovació dels requisits...

GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 103 103 Unitat 5 . ---- 3. Després de realitzar el procés convenient. Sra. Sra. 6 Sí Sí Sí Sí No ¿? Landen Pantalons C . 9..... 20-02-2xxx Joposa Patrons D.. 9 Sí Sí Sí No Sí ¿? Joposa Patrons D .. l’incompliment manifest d’algun dels criteris genera dubtes sobre el compliment d’altres que es podrien anomenar complementaris.. quines són les dues raons més evidents per tal que sigui així. a) Descriu el procés de recerca que ha desenvolupat aquesta empresa fins a arribar a aquesta decisió. l’incompliment de requisits laborals sol comportar l’incompliment de requisits legals i de seguretat i salut laboral....... 20-02-2xxx Observacions Activitats proposades 1·· Una empresa que adquireix habitualment productes de papereria arriba a una situació d’insatisfacció total amb el seu proveïdor habitual. reflectint-hi la possible persona de contacte a l’empresa. Analitza aquesta consideració i indica. sempre es prioritza l’obtenció d’informació primària (sobre la secundària) i d’informació externa.@. 3 ¿? No ¿? Sí Sí Sí En la majoria dels casos. 9 Sí Sí Sí Sí Sí Sí Recocain Camises E ---- 3 Sí Sí Sí Sí Sí Sí Baronesa Abrics F www.Els proveïdors 2 Solució ·· En primer lloc. L’incompliment de certs requisits (de qualitat i mediambientals) en l’elaboració del producte dificulta el compliment eficient de requisits específics relacionats amb el producte. Posteriorment..@.@. es realitza el nou llistat depurat. 20-02-2xxx Recocain Camises E. Criteris mínims complerts Proveïdor Subministrament Adreça Web/ e-mail Telèfon Legals Laborals Seguretat i Salut Qualitat Mediambientals Específics Llanes del Nord Teles A www.... entenent que on no hi ha incidències es compleixen els requisits.. per la qual cosa ha de desenvolupar un procés de recerca d’informació de proveïdors.... 2·· En el desenvolupament de la recerca d’informació per a la localització de proveïdors. Proveïdor Subministrament Adreça Web/e-mail Telèfon Contacte Data acceptació Llanes del Nord Teles A... D’altra banda. decideix inscriure’s en un espai de negocis e-marktplaces. 9. des del teu punt de vista.. es reflecteix al llistat preliminar el compliment dels requisits.. .. 9 Sí Sí Sí Sí Sí Sí Teñisa Teles B www... www. b) Indica els avantatges que aquesta decisió podria suposar a l’empresa en matèria d’aprovisionament.. Sr.... .

etc.2 > Selecció de proveïdors A partir dels llistats depurats es realitza el procés de selecció dels proveïdors adequats per realitzar cada una de les operacions d’aprovisionament necessàries. Aquestes característiques són determinades pel departament que ha d’utilitzar el producte i queden detallades en les especificacions de la requisició de compres que emet.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 104 104 2. en canvi. – Condicions de la compravenda: condicions negociades de l’operació de compravenda en què s’inclouen formes de pagament i lliurament del producte. preu. capacitat per satisfer un determinat volum de compres en un temps determinat. són criteris que s’estableixen per a cada una de les compres i que se centren en les qüestions següents: – Atributs del producte: característiques que ha de complir el producte per tal que la seva utilització sigui eficient. possibilitat de formació en l’ús d’un nou producte. Els de localització són criteris mínims relacionats amb els atributs i les característiques que han de tenir les empreses proveïdores i el seu incompliment per part seva determina una situació de no relació permanent (fins que compleixin els requisits). Aquest procés respon al següent esquema de desenvolupament: Establiment de criteris de selecció Contacte amb proveïdors i petició d’ofertes Valoració de les ofertes Elecció del proveïdor Realització de la compra Avaluació dels proveïdors Procés de selecció de proveïdors. Els criteris de selecció. . Establiment de criteris de selecció Els criteris que s’usen per seleccionar proveïdors no s’han de confondre amb els que s’usen per localitzar els proveïdors. manteniment.

dins dels que utilitzen una mitjana ponderada de valoració. de forma que el proveïdor seleccionat és aquell amb una valoració total major després de sumar la valoració parcial de cada un dels atributs valorats. Aquestes són les més utilitzades: – Atributs i condicions excloents: en aquest cas.Els proveïdors En funció de l’operació que es realitzi. Es calcula donant a tots els atributs el mateix valor numèric. tots els criteris de selecció no tenen la mateixa importància.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 105 105 Unitat 5 . Comoditat en el subministrament de la comanda 13. que es basa en 17 criteris: 1. Confiança en la data de lliurament promesa 17. de forma que es minimitzin els riscos que tenen les decisions de gestió empresarial preses de forma individual. 5. Exemples Criteris de selecció de proveïdors segons el mètode Lehman i O’Shaughnessy Un dels mètodes més utilitzats per a la selecció de proveïdors. 2. l’aplicació pràctica de la selecció de proveïdors es duu a terme per part d’un comitè de compres format per persones pertanyents al departament de compres. donada la importància relativa de cada criteri d’aprovisionament. Aquest valor es defineix amb un sistema de ponderació objectiva. El proveïdor seleccionat és aquell que obté un major valor en la mitjana aritmètica ponderada dels valors numèrics de tots els criteris. Facilitat de manteniment . el proveïdor que no compleixi amb un dels atributs del producte o de les condicions de compravenda determinat com a excloent no serà seleccionat. Facilitat d’ús 15. A les empreses que segueixen models d’aprovisionament eficient. – Ponderació objectiva multicriteri: cada criteri té un determinat valor en funció del tipus d’operació d’aprovisionament de què es tracti. 4. de forma que és necessari prioritzar els uns sobre els altres mitjançant algun tipus de mesura. 8. 6. 9. 3. – Quantitat d’atributs i condicions en valors absoluts: aquest criteri considera que tots els requisits tenen la mateixa importància. Reputació general del proveïdor Condicions financeres Servei tècnic ofert Preu Servei postvenda Especificacions tècniques Temps de formació requerit Formació oferta pel subministrador Flexibilitat del subministrador per adaptar-se a les necessitats de l’empresa 10. Preferències de l’usuari principal del producte 16. és el mètode Lehman i O’Shaughnessy. al departament al qual va destinat l’aprovisionament i al departament administratiu i financer. de forma que el proveïdor seleccionat serà el que reuneixi un major número de requisits. 7. Confiança amb el venedor 12. Experiència amb el subministrador en situacions anàlogues 11. Dades sobre l’adequació de la comanda 14.

telèfon. es tracta d’obtenir una oferta concreta i detallada per realitzar la compra. seguint el procés de compres desenvolupat a la Unitat 2. comprovar-ne el grau de compliment. Per contra. i si el requisit no és indispensable. en què se selecciona el proveïdor amb major número d’avantatges. el comú compliment del requisit no suposa avantatge ni inconvenient. a la valoració que permeti comparar-les i elegir la més adequada. un cop definits. se li apunta un inconvenient. La posada en contacte es pot realitzar per Internet. Elecció del proveïdor La comparació dels resultats obtinguts en el procés de valoració de proveïdors determina el proveïdor seleccionat. correu convencional o amb una visita personal. com s’ha indicat en parlar dels criteris de selecció. Aquest mètode consisteix en determinar els criteris que es valoraran i. Les dades dels proveïdors no seleccionats es conserven com a informació secundària interna per poder-la utilitzar en posteriors processos de localització i selecció de proveïdors. durant un procés de negociació amb els proveïdors que s’analitzarà en la propera unitat d’aquest manual. si el requisit no es compleix. es realitza la compra mitjançant un contracte mercantil. de forma que estarà directament relacionada amb els criteris de selecció de proveïdors establerts per al cas. Existeixen diversos mètodes per valorar les ofertes. En qualsevol cas. Valoració de les ofertes La recepció d’ofertes dóna pas a la seva anàlisi i. per tal d’analitzar les tendències en el comportament de tots els proveïdors en general i de cada un en particular. D’altra banda. s’elimina el proveïdor. posteriorment. sinó que s’ha d’actualitzar cada vegada que es rebi una oferta. es determina una situació d’avantatge. en la majoria dels casos. sorgeixen dues possibilitats: si el requisit és indispensable. . En cas que el compliment del requisit excedeixi del fixat. Cal tenir en compte que la informació que s’ha de sol·licitar en la petició d’ofertes és la que es necessita per seleccionar el proveïdor. Convé precisar que les condicions de compra utilitzades per a la selecció es determinen.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 106 106 Contacte amb proveïdors i petició d’ofertes El pas següent consisteix en entrar en contacte amb els proveïdors de la llista depurada. A la Unitat 2 vam explicar la petició d’ofertes i vam mostrar diversos exemples del contingut que ha de tenir aquest tipus de document i de la informació que busca el departament d’aprovisionament per seleccionar els proveïdors. Valoració de proveïdors La valoració no és un exercici estàtic. El còmput d’avantatges ha de tenir en compte els inconvenients com a valors negatius. En aquest manual s’ha optat per desenvolupar la valoració de criteris en valors absoluts o anàlisi d’avantatges. Elegit el proveïdor.

Relació de preus Expressa la relació entre el preu proposat pel proveïdor i el preu mínim del mercat. Com més proper a 1 sigui el valor obtingut. Proveïdors certificats en qualitat Mesura el percentatge de proveïdors amb certificació de qualitat sobre el total dels proveïdors. cal realitzar una avaluació dels resultats obtinguts en les relacions establertes amb ells. afegit al resultat obtingut en els indicadors de la gestió de compres (que també mesuren la qualitat dels lliuraments dels proveïdors). L’anàlisi dels resultats d’aquests indicadors. dividit entre el número total de modificacions sol·licitades.Els proveïdors Avaluació dels proveïdors Per tancar el procés de localització i selecció de proveïdors. Aquesta avaluació té com a objectiu determinar el nivell de qualitat del servei rebut i. s’utilitzen els indicadors de qualitat (KPI) en la gestió de proveïdors. . Número de proveïdors certificats dividits entre el número total de proveïdors. Número de comandes acceptades pels proveïdors dividit entre el número total de comandes emeses per l’empresa. Flexibilitat en els enviaments Mesura el grau de reacció d’un proveïdor respecte de les modificacions no previstes en les comandes. Aquests indicadors i els de gestió de compres s’apliquen a cada proveïdor de forma individual per obtenir-ne l’avaluació de cada un. els més usats són els següents: Indicadors de qualitat per als proveïdors d’acord amb la norma ISO Denominació Valoració Càlcul Grau d’acceptació de comandes Expressa el grau de compliment de les característiques qualitatives dels articles que subministra el proveïdor. D’acord amb la norma ISO. Preu mínim del producte en el mercat dividit entre el preu proposat pel proveïdor. Termini de resposta Mesura la capacitat dels proveïdors per posar a disposició del seu client tota la informació necessària. Número de dies idoni per a la resposta dividit entre el número de dies que tarden en respondre. major serà la qualitat dels proveïdors.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:55 Página 107 107 Unitat 5 . proporciona informació valuosa sobre el nivell de qualitat assolit en el procés de selecció de proveïdors. Número de modificacions ateses en temps i forma. per fer-ho.

es depurarà el llistat eliminant els que no compleixin algun dels requisits fixats. així com la data en què els necessita i el preu orientatiu de l’equip (5 500 €). SL. amb les condicions que l’equip compleixi les normes ISO de qualitat. que es dedica a l’assessorament tècnic a empreses fabricants de productes de metall. a) Indica de quina situació de compra es tracta. . el departament de compres ha de localitzar diversos proveïdors. ja que l’empresa no havia adquirit mai abans un equip d’aquest tipus. Per fer-ho. en què especifica la composició que ha de tenir l’equip (ordinador amb pantalla tàctil + escàner + plòter) i les característiques tècniques mínimes de cada element. Fixats els requisits mínims dels proveïdors. Si això no fos suficient. Un cop trobat l’índex a Internet. possibles descomptes. b) Un cop rebuda l’ordre de compra de la direcció. almenys. la direcció passa una ordre al departament de compres per tal que la dugui a terme. A partir del llistat de proveïdors ja depurat. es realitza un llistat previ de proveïdors en què s’inclouen tots els que estiguin en l’àmbit d’actuació de l’empresa. fins a trobar un índex d’empreses especialistes en aquest tipus de productes. queden localitzades diverses empreses a les quals es demana una oferta concreta. el primer pas és buscar informació interna secundària als seus arxius sobre les empreses proveïdores de productes d’informàtica amb què ja s’han mantingut relacions. s’aplica un procés de selecció de proveïdors basats en el número d’avantatges. requeriments sobre les dades següents: – Especificacions del producte: descripció tècnica. El cap d’aquest departament realitza un informe. Si tot l’anterior no té efecte. – Condicions de compravenda: termini i lloc de lliurament. La direcció analitza el cas i demana l’opinió a un dels seus assessors tècnics externs.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:56 Página 108 108 Casos pràctics 3 Localització d’un proveïdor de productes informàtics ·· L’empresa Gestió Global. que el seu preu no superi els 6 600 € i que sigui lliurat i instal·lat en el termini de 15 dies. així com forma i responsabilitat del transport i la instal·lació. una recerca per Internet de directoris d’empreses. Un cop aprovada la compra. normativa de qualitat que compleix. – Preu: preu per element. es passa a buscar informació externa secundària realitzant. Solució ·· Cada un dels apartats es resol de la forma següent: a) Es tracta d’una situació de compra nova. b) Descriu el procés que ha de seguir el departament de compres per localitzar i seleccionar els proveïdors. Aquesta petició ha de contenir. adreçat a la direcció. Un cop rebudes les ofertes. per exemple. servei postvenda i instruccions de maneig i garantia. necessita adquirir un equip informàtic per al seu nou departament de projectes. es busca informació interna secundària indagant en les dades que coneixen els empleats de compres i els de projectes. forma i termini de pagament i possibilitat de finançament.

. Només s’hi inclouen els criteris en què hi ha diferències. Totes compleixen els requisits tècnics. finançables a 90 dies sense interessos ni despeses addicionals. – Oferta 3: sessió d’instruccions de maneig de 6 hores per a dues persones. – Oferta 4: garantia d’1 any. no es tenen en compte el compliment de les especificacions tècniques i l’estàndard de qualitat. el proveïdor seleccionat serà el número 3. ja que és el que presenta més avantatges. el servei postvenda i el compliment del termini de lliurament. preu de 6 000 € i pagament en 60 dies. – Oferta 2: garantia d’1 any. transport i instal·lació per compte del venedor. i després d’analitzar el quadre. preu de 7 200 € al comptat. A més. amb un 5% de descompte i pagament en 30 dies.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:56 Página 109 109 Unitat 5 . per tant. transport per compte del venedor i instal·lació per compte del comprador. es repetiria el quadre només amb ells. Es tracta d’un proveïdor de gran prestigi. És un proveïdor nou del qual no hi ha cap informació. Quan es vol realitzar una anàlisi exhaustiva. preu de 6 500 €. És un proveïdor que no té bona fama en el mercat. Es tracta d’un proveïdor amb el qual hem mantingut relacions comercials sense problemes. presenten les següents característiques particulars: – Oferta 1: curs de 20 hores per a una persona amb l’objectiu que aprengui a utilitzar l’equip de forma eficient. En cas que diversos proveïdors presentessin el mateix número d’avantatges. preu de 5 600 €. transport i instal·lació per compte del comprador. i el proveïdor elegit serà el que major valoració obtingui. garantia de 2 anys. garantia de 2 anys.Els proveïdors Casos pràctics 4 Quina oferta és la més avantatjosa? ·· En el desenvolupament del procés de compra de l’equip informàtic. transport i instal·lació per compte del venedor. Criteris Proveïdors 1 Formació/instruccions Curs de 20 hores per a 1 persona Avantatge Garantia 2 3 4 No s’hi inclou Sessió de 6 hores per a 2 persones Avantatge No s’hi inclou 2 anys Avantatge 1 any 2 anys Avantatge 1 any Preu (− descompte) 7200 € Eliminat (supera el màxim) 5 600 € 6 175 € Avantatge (6 500 − 5%) 6 000 € Pagament ajornat No 90 dies Avantatge 30 dies Avantatge 60 dies Avantatge Transport per compte del venedor Sí Avantatge No Sí Avantatge Sí Instal·lació per compte del venedor Sí Avantatge No Sí Avantatge No Prestigi del venedor Avantatge Es desconeix Sí Avantatge No Sí Avantatge En principi. es valoren numèricament els criteris. compten amb servei postvenda propi i garanteixen els terminis de lliurament. Quina de les quatre ofertes és la més interessant? Solució ·· Es construeix un quadre comparatiu per determinar els avantatges de cada opció. Gestió Global SL rep quatre ofertes.

– El preu mitjà que s’ha pagat per les comandes és un 15% superior al preu mínim del mercat. quatre de les quals han estat rebutjades.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:56 Página 110 110 Casos pràctics 5 Avaluació de proveïdors ·· L’empresa JPAC decideix avaluar la qualitat del conjunt dels seus proveïdors durant el mes passat.9. que indica qualitat total. Calcula els indicadors de qualitat de l’avaluació de proveïdors d’aquesta empresa per descriure el nivell de qualitat global dels seus proveïdors. La dada és molt negativa.87 El valor és positiu perquè passa de 0. Solució ·· Per avaluar els proveïdors en conjunt i determinar el nivell de qualitat que presenten en el seu desenvolupament.99 Aquest índex indica que la qualitat dels proveïdors de l’empresa ha de millorar. Els proveïdors no tenen flexibilitat. Hi ha massa proveïdors sense certificar. – En tots els casos.33 + 0. ja que tots han respost dins del termini. per tant. tres de les quals han estat ateses a temps.94 + 0. de forma que la dada obtinguda és l’ideal. Per ferho.94 = 0.9. el valor és 1. s’ha rebut la informació dels proveïdors en els terminis previstos. El valor no es pot considerar positiu. El percentatge de comandes rebutjades. Modificacions acceptades Modificacions sol·licitades Preu mínim de mercat Preu proposat = 3 = 9 1 1.86 En aquest cas. El resultat s’estima tenint en compte que el màxim valor possible és 5. ja que està allunyat de l’excel·lència. Aquest procés es realitza de la forma següent: Denominació Grau d’acceptació de comandes Proveïdors certificats en qualitat Termini de resposta Flexibilitat en els enviaments Relació de preus Càlcul Interpretació Comandes acceptades Comandes realitzades 67 − 4 = 67 Proveïdors certificats 18 = Total de proveïdors 21 = 0. Per calcular el nivell de qualitat global. parteix de les dades següents: – El número total de proveïdors als quals ha comprat producte és de 21. Índex de qualitat global = 0. El valor no es pot considerar positiu perquè no arriba a 0.87 = 3. No hi ha errors. és acceptable. posteriorment. ja que no arriba a 0.9. Cal revisar els preus. la qualitat total. ja que no arriba a 0. se suma el valor de cada un dels indicadors. divuit dels quals compten amb alguna certificació de qualitat.15 = 0. comparar la suma dels resultats amb el valor que indica l’excel·lència i.85 + 1 + 0. – S’han realitzat 67 comandes. . representada pel valor 5.5. – S’han sol·licitat 9 modificacions sobre les comandes ja realitzades. per tant. s’ha de calcular el valor per a cada un dels indicadors bàsics de qualitat i.33 = 0.

11 de les quals es van atendre a temps. pagament en 90 dies. 6·· Calcula els indicadors de qualitat per avaluar la qualitat per avaluar la qualitat dels proveïdors de Gestió Global. transport per compte del venedor. El registre de compra de mobiliari d’oficina de què es disposa data de fa 6 anys i es va realitzar amb un proveïdor que va abandonar el negoci de mobles d’oficina per dedicar-se al mobiliari de cuina i bany. tenint en compte que: – El número total de proveïdors als quals ha comprat productes és de 31. b) El resultat t’indicarà que és possible realitzar una recerca més precisa i completa fent clic sobre una de les empreses. preu unitari de 250 €. transport per compte del venedor. en la qual pots buscar empreses de qualsevol activitat a l’Estat. admetre totes les mides de carpetes penjants i disposar de sistema antibolcada i pany centralitzat.org) compta amb un enllaç per accedir a cada una de les funcions fonamentals d’aquesta institució. – S’han realitzat 96 comandes. excepte la número 4. a) Realitza una recerca concreta d’empreses de refinament de petroli (IAE 130) i descriu com es realitza el procés de recerca i els resultats que s’obtenen. 5·· Gestió Global SL rep cinc ofertes per a l’adquisició dels mobles arxivadors. tenen la seva qualitat avalada per la normativa ISO. Empresa de venda per Internet de la qual no es tenen informes. preu unitari de 240 €. transport per compte del venedor. – Oferta 5: garantia de 4 anys. transport per compte del venedor.camaras. – S’han sol·licitat 19 modificacions de les comandes ja realitzades.Els proveïdors 111 Activitats proposades 3·· La pàgina web del Consell Superior de Cambres de Comerç (http://www. selecciona el proveïdor més adequat per a aquest tipus de compra. La resta de característiques de cada oferta són les següents: – Oferta 1: garantia de 2 anys. Totes compleixen els requisits tècnics. el termini de lliurament i. . preu unitari de 230 €. SL. El departament de compres demana un informe al director administratiu sobre les característiques que han de complir els mobles i especifica que han de ser metàl·lics. La direcció de l’empresa encarrega al departament de compres que realitzi totes les tasques oportunes. Clica aquest enllaç i hi trobaràs una opció denominada Censo Nacional de Empresas. – Oferta 4: garantia d’1 any. amb 4 calaixos. És una empresa amb experiència i prestigi en el sector. – Oferta 2: garantia de 3 anys. – Oferta 3: garantia de 2 anys. pagament al comptat. – El preu mitjà que s’ha pagat per les comandes és un 10% superior al preu mínim del mercat.96. pagament al comptat. tenint en compte que els arxivadors han d’estar disponibles en el termini de 20 dies. preu unitari de 330 €. És una empresa amb àmplia experiència en el sector. Una d’aquestes funcions és Informar y Representar. pagament de 30 dies. 4·· Gestió Global SL necessita adquirir 8 mobles arxivadors. Indica de quina situació de compra es tracta i el procés que ha de seguir el departament de compres per localitzar els proveïdors.GLCCATA_unidad05_p092-117 19/02/13 07:58 Página 111 Unitat 5 . preu unitari de 200 €. És una empresa nova que s’acaba d’instal·lar a la ciutat. transport per compte del comprador. pagament al comptat. – L’índex de valoració del termini de resposta té un valor ja calculat de 0. descompte del 5%. tres de les quals han estat rebutjades. Entra a la pàgina web del fitxer i explica quins serveis presta als empresaris que busquen proveïdors. on enllaçaràs amb el fitxer d’empreses espanyoles. Utilitzant el mètode dels avantatges. 23 dels quals compten amb alguna certificació de qualitat. És una empresa de gran prestigi. que han de complir la normativa de qualitat ISO i que el preu de cada un ha de ser inferior a 300 €.

Les especificacions tècniques del productes indiquen que la cadira ha de ser giratòria i regulable en altura. ha tingut problemes en els últims temps amb el seu proveïdor habitual de cadires de feina administrativa (SGO-12456).es/list_proveedores i analitza el llistat de proveïdors que hi apareix. Les tres empreses es fan càrrec del transport i altres despeses. flexibilitat en els enviaments i terminis de resposta. reben les següents: – Empresa A: és líder en el sector de fabricació de mobiliari d’oficina i ofereix unes cadires que compleixen totes les especificacions tècniques. 6·· Indica les diferències que existeixen entre els diversos llistats de proveïdors que s’expliquen a la unitat. que es dedica a la comercialització de mobiliari i material d’oficina. 5·· Dibuixa un diagrama de flux en què es descrigui el procés de localització de proveïdors. SA. per la qual cosa decideix buscar un nou proveïdor. Indica: a) De quina situació de compra es tracta. tenint en compte que aquests agents faciliten l’aprovisionament a les empreses. amb pagament ajornat a 30 dies i 12 dies de termini de lliurament. – Empresa B: és desconeguda i ofereix cadires que compleixen totes les especificacions tècniques. 4·· Descriu els principis en què s’ha de basar la relació de confiança entre les empreses i els seus proveïdors. indicant la característica fonamental de cada un. amb pagament al comptat i termini de lliurament de 14 dies. . a 60  €/unitat.: APLICACIÓ :. a 54 €/unitat. – Empresa C: és un proveïdor habitual de taules i ofereix cadires que compleixen totes les especificacions tècniques. A continuació. Justifica la teva resposta. 1·· Els agents intermediaris que es limiten a cobrar una comissió per la seva funció no es consideren proveïdors. a pagar en 60 dies i amb un termini de lliurament de 21 dies. complir amb la normativa de qualitat UNE. Després de l’emissió de les peticions d’ofertes. 7·· Divideix els 17 criteris de selecció de proveïdors del model Lehman i O’Shaughnessy en atributs del producte i condicions de compravenda. indicant de quin tipus és i les diferències que existeixen entre aquest llistat i els proposats a la unitat. tenir un límit de preu unitari de 55 € i comptar amb un termini màxim de lliurament de 15 dies. c) El proveïdor més adequat per a aquesta operació. 1·· L’empresa Comercial Ofina. definint el significat de cada una de les etapes.: CONSOLIDACIÓ :. . b) El procés de localització de proveïdors que ha dut a terme Comercial Ofina fins a entrar a la pàgina web de les tres empreses seleccionades. entra a l’adreça web http://xurl. 3·· Dibuixa un esquema que contingui els diferents tipus de proveïdors que s’expliquen a la unitat. 8·· Defineix i indica la diferència que existeix entre els següents indicadors de l’avaluació de proveïdors: grau d’acceptació de comandes. a 50 €/unitat. 2·· Explica les característiques bàsiques d’una empresa considerada proveïdora. Explica per què. segons la definició de proveïdor.GLCCATA_unidad05_p092-117 19/02/13 07:58 Página 112 112 Activitats finals . amb un descompte del 15%.

El departament d’innovació ha dissenyat un nou producte que consisteix en una manta coixí reversible de pell sintètica. de forma que és necessari realitzar la ponderació. se n’han preseleccionat tres. . amb disminució d’un 5% per tram.5% Embalatges 5 € peça Inclosos Inclosos Transport 175 € 200 € Inclosos Termini de lliurament A 5 dies de la comanda A 4 dies de la comanda A 7 dies de la comanda Forma de pagament Al comptat Efecte comercial a 30 dies Efecte comercial a 60 dies Qualitat de la mostra Bona Acceptable Molt bona Certificació de qualitat Sí No Sí Els criteris de selecció de proveïdors establerts pel departament de compres són els següents: – La forma de pagament preferida per l’empresa és a 60 dies. de 20 metres cada una. • Termini de lliurament: 25% • Certificació de qualitat de l’empresa: 10% Utilitzant les dades obtingudes.5% 2. – El preu òptim per peça és de 1 100 €. El departament de producció lliura una requisició al departament de compres en què sol·licita l’aprovisionament de 100 peces. que es durà a terme segons els valors següents: • Cost: 30% • Forma de pagament: 15% • Qualitat de la mostra: 20% al resultat de les mostres.Els proveïdors 113 Cas final 6 Selecció de proveïdors ·· L’empresa Fabripielsa es dedica a la producció de tapisseries de pell per a automòbils. – El termini de lliurament màxim considerat és de 10 dies. El departament de compres desenvolupa el procés de localització de proveïdors que finalitza amb la petició d’ofertes. de pell sintètica ecològica de 4 mm d’espessor i de color verd botella. per a l’elaboració de la qual és necessari realitzar una compra. – El valor dels factors determinants en la requisició no és idèntic. Després de rebre les ofertes. selecciona el proveïdor idoni per a aquesta comanda.GLCCATA_unidad05_p092-117 19/02/13 07:58 Página 113 Unitat 5 . la informació més rellevant de les quals és la que es presenta a la taula següent: Oferta A Oferta B Oferta C Preu/metre 60 € 65 € 75 € Descompte comercial 2% 1.

el valor econòmic final que s’ha obtingut per a cada oferta: Oferta A 1 100 · 30 1 182.75 = 1 182. es calcula el cost real per peça de cada operació. Concepte Oferta A Oferta B Oferta C Preu/peça 20 · 60 = 1 200 € 20 · 65 = 1 300 € 20 · 75 = 1 500 € Descompte 2% sobre 1 200 = 24 € 1.5% sobre 1 500 = 37. en funció de la puntuació màxima.5 € Embalatges 5€ - - Transports 175/100 = 1.5 Oferta C = 25.5 + 2 = 1 282. Càlcul de la puntuació del cost En primer lloc.5 € 2.5 = 1 462. El primer pas consisteix en determinar el barem de ponderació: Concepte Avaluació òptima Puntuació màxima 1100 € 30 Molt bona 20 60 dies amb lletra 15 1 dia 25 Qualitat certificada 10 Cost per peça Qualitat de la mostra Forma de pagament Termini de lliurament Certificació de qualitat TOTAL 100 Un cop establert el barem.5% sobre 1 300 = 19. es calcula la puntuació per a cada criteri i per a cada proveïdor.75 Oferta B = 27.56 Càlcul de la puntuació de la qualitat de la mostra S’estableix un rang de 5 punts. es pondera. les ofertes obtenen la puntuació següent: Oferta A Oferta B Oferta C 15 10 20 5 Molt dolenta 0 .GLCCATA_unidad05_p092-117 19/02/13 07:58 Página 114 114 6 Solució ·· En aquest supòsit.5 € 1 500 − 37.5 € Un cop calculat el cost. s’utilitzarà el sistema de valor ponderat.5 = 22. tenint en compte totes les despeses.73 1 100 · 30 1 462. de forma que la puntuació de la qualitat de la mostra és: Molt bona 20 Bona 15 Acceptable 10 Dolenta Segons aquesta taula.90 30 1 100 · 1 282.75 € 200/100 = 2 € - Total 1 200 − 24 + 5 + 1.75 € 1 300 − 19.

per tant. a partir del valor considerat òptim: Oferta A 0· 15 60 Oferta B =0 15 30 · 60 Oferta C = 7.73 1462. .25 25 1· 7 = 3.56 Bona 15 Acceptable 10 Molt bona 20 Al comptat 0 30 dies 7. que supera àmpliament els altres dos i.90 1282.57 Sí 10 No 0 Sí 10 Qualitat de la mostra Forma de pagament Termini de lliurament Certificació qualitat TOTAL 57.50 60 dies 15 5 dies 5 4 dies 6. a partir del valor considerat òptim.Els proveïdors 6 Càlcul de la puntuació de la forma de pagament La puntuació es calcula proporcionalment. es compleix la condició (tota la puntuació) o no es compleix la condició (cap puntuació). la valoració és la següent: Oferta A Oferta B Oferta C 10 0 10 Càlcul del valor total de cada oferta Se sumen els valors obtinguts i se selecciona el proveïdor que té el valor més alt: Oferta A Oferta B Oferta C Concepte Oferta Punts Oferta Punts Oferta Punts Cost unitari 1182.57 Càlcul de la puntuació de la certificació de qualitat Aquesta és una variable dicotòmica.5 15 60 · 60 = 15 Càlcul de la puntuació del termini de lliurament La puntuació es calcula proporcionalment. segons els dies. Oferta A 1· 25 5 Oferta B =5 1· 25 4 Oferta C = 6.50 € 25. Segons aquest criteri.GLCCATA_unidad05_p092-117 19/02/13 07:58 Página 115 115 Unitat 5 .90 49. és a dir.75 € 27. segons els dies.48 71.13 El proveïdor que té el valor més alt és el proveïdor C.25 7 dies 3.5 € 22. serà el proveïdor seleccionat.

GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:56 Página 116 116 Idees clau Empreses que garanteixen i efectuen el subministrament de béns. serveis i/o recursos a altres empreses sota les condicions legals de la contractació mercantil. De béns Segons la necessitat que cobreixen De serveis De recursos financers Interns Segons la posició Externs Artesans Tipus Segons la vinculació Fabricants Distribuïdors Importadors De grau I ELS PROVEÏDORS Segons el sistema de qualitat De grau II De grau III De grau IV Anàlisi de les necessitats d’aprovisionament Establiment de requisits mínims dels proveïdors Localització Recerca i anàlisi d’informació interna i externa Llistats de proveïdors Establiment de criteris Contacte amb proveïdors i petició d’ofertes Selecció Valoració de les ofertes Elecció del proveïdor Avaluació .

“Això ocorre perquè tots estaven pitjor abans de conèixer Roig. Com es pot veure. òbviament. Per comprovar-ho. “Es tracta d’una relació de mútua confiança i a llarg termini que ens té en guàrdia tot el temps. Tant l’un com l’altre no seria ningú si no haguessin rebut la trucada de Mercadona”. des del teu punt de vista. venc tota la meva producció i sé que cobraré en 30 dies”. assegura un rival del sector. Tot i el criticable que pugui semblar aquesta política. L’Executiu vol exigir als que tenen major poder en la negociació. 19 d’octubre de 2012 Activitats 1·· Indica la relació que. Mercadona no enganya ningú. El nou marc legal té com a propòsit “reduir el desequilibri en les relacions comercials entre els diferents operadors de la cadena de valor”. El Ministeri d’Agricultura. van guanyar diners el 2011. existeix entre aquestes dues notícies i la forma de selecció de proveïdors. estava allunyat dels líders i va decidir convertir-se en fabricant de marca de distribuïdor. A canvi. segons el Ministeri. així com la relació que es pot establir entre una gran empresa i els seus proveïdors. tot i ser marquista. és a dir. només cal saber que aquest centenar d’empreses. Font: Lainformacion. Font: economiadigital. han enfortit Mercadona en perjudici dels productors i proveïdors d’aliments.GLCCATA_unidad05_p092-117 14/02/13 10:56 Página 117 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 5 . Ni a ell ni als altres 105 socis (com Siro.com. o Casa Tarradellas) els preocupa aquesta situació de dependència. la cadena de supermercats fa un estudi sobre els estàndards de qualitat i costos del candidat per aconseguir la màxima competitivitat. 14 d’octubre de 2012 El Ministeri vol acotar per llei el poder de Mercadona El Govern vol posar límit al creixent poder de la cadena Mercadona. abans de signar l’acord. segons alguns proveïdors i competidors. El contracte també haurà de regular la informació que manegen les parts en les seves negociacions per evitar que els supermercats aprofitin la informació dels seus proveïdors per competir de forma deslleial amb les seves marques blanques. que s’encarrega del pa i de la brioixeria. . les grans cadenes de supermercats. Alimentació i Medi Ambient va presentar aquest divendres al Consell de Ministres un avantprojecte de llei amb mesures destinades a millorar el funcionament de la cadena alimentària que limiten una bona part de les pràctiques que. Mercadona assegura vendes a canvi que el seu soci accepti unes regles. Mercadona colla els seus interproveïdors però no els ofega.Els proveïdors Els interproveïdors Roig va crear als anys 90 la figura de l’interproveïdor per denominar aproximade Mercadona Joan dament un centenar de fabricants amb els quals Mercadona signa un contracte de per vida per tal que siguin subministradors de les seves marques pròpies i als quals més exigeix d’entre els seus col·laboradors. assegura un interproveïdor. exigeix inversions per seguir el ritme d’obertura de botigues.es. que formalitzin per escrit els contractes amb els seus proveïdors i especifiquin les relacions comercials. que donen feina a 41 000 treballadors i que l’any passat van invertir 500 milions d’euros en seguir el ritme de la cadena de supermercats. Per començar. Existeixen dos tipus d’interproveïdor: aquell al qual Mercadona va ajudar a muntar la fàbrica i aquell que. Les regles són clares i tots les coneixen. També demana saber el que factura i guanya cada fabricant i.

. ·· Desenvolupar un procés de negociació comercial enfocat a l’aprovisionament.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 118 u n i t a 6 t Gestió de proveïdors SUMARI n Relacions amb els proveïdors n Condicions per al tracte amb proveïdors n La negociació amb els proveïdors n Control de proveïdors OBJECTIUS ·· Determinar els criteris bàsics per relacionar-se amb els proveïdors de forma eficient.

la localització i selecció dels proveïdors. Una adequada relació amb els proveïdors s’ha de desenvolupar d’acord amb el següent diagrama de flux: RECERCA I SELECCIÓ DE PROVEÏDORS Establiment de principis de relació amb els proveïdors Processos de negociació Comunicació permanent Sistema de gestió de relacions Representació gràfica de les relacions amb els proveïdors. En aquesta unitat s’analitzen la resta d’etapes. la funció d’aprovisionament és una de les que conformen la base de la cadena de valor per obtenir el valor afegit que permet assolir els objectius estratègics. els proveïdors són de vital importància per a l’empresa. Transparència . ja l’hem estudiat a la unitat anterior. Per tant. Per tant. de forma que les relacions que s’estableixen entre ells han de ser duradores i de confiança.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 119 119 Unitat 6 .Gestió de proveïdors 1 >> La relació amb els proveïdors La moderna organització empresarial es basa en la planificació estratègica. No es busca únicament realitzar una compra avantatjosa. El primer pas del procés. L’eficàcia de l’aprovisionament depèn de les empreses que l’executen i dels seus proveïdors. Com hem vist en unitats anteriors. amb la finalitat d’assolir els objectius per als quals s’ha constituït l’organització. sinó també establir un sistema de relacions eficaç que garanteixi l’aprovisionament en condicions òptimes. que abraça totes i cada una de les funcions que es desenvolupen a l’empresa. cal fer servir un sistema de coordinació amb els proveïdors que possibiliti que l’aprovisionament es converteixi en una font d’avantatges competitius.

Notificació de qualsevol canvi per part del proveïdor. Programa de seguretat alimentària que ha d’incloure tot tipus de controls i programes de traçabilitat.cocacola. Establiment de contractes mercantils per a les relacions comercials entre ambdues parts.es . per part de Coca-Cola. és la col·laboració a llarg termini. Exemples Principis de relació de Coca-Cola amb els seus proveïdors L’empresa Coca-Cola estableix que la relació amb els seus proveïdors s’ha de basar en els principis següents: – – – – – – – Capacitació del personal complint totes les lleis laborals vigents.1 > Principis bàsics de relació amb els proveïdors La relació amb els proveïdors ha de respondre a una estratègia empresarial concreta que. però en la majoria dels casos no es diferencien gaire dels principis següents: – Cooperació: la responsabilitat de desenvolupar programes de qualitat pertany al proveïdor i al client. – Independència: el proveïdor i el client han de ser independents entre si. el proveïdor i el client han de dur a terme un procés de negociació pel que fa a quantitat. – Transparència: els dos agents econòmics tenen la responsabilitat de subministrar a l’altre informació. – Avaluació i control: les dues empreses han de fer servir el mateix sistema d’avaluació i control en totes les relacions que s’estableixin entre ells per tal que es mantinguin d’acord amb una base coherent de cooperació. cal un sistema específic de cooperació. condicions de lliurament i forma de pagament. Pots veure el desenvolupament d’aquests principis a l’enllaç següent: conoce. d’inspeccionar i avaluar instal·lacions i processos. Registres d’informació accessibles. actualitzats i basats en estàndards de qualitat. qualitat. clara i adequada. Per això. – Resolució amistosa de conflictes: s’han d’incloure als contractes sistemes i procediments que permetin solucionar amistosament les possibles discrepàncies quan sorgeixi qualsevol tipus de conflicte. Fabricació d’acord amb normes de qualitat que assegurin el manteniment del nivell de servei al client de Coca-Cola. ja que és necessària la total compatibilitat dels programes que desenvolupa cada una de les empreses per separat.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 120 120 1. Possibilitat. preu. – Nivell de servei al client: s’ha de prestar especial atenció a la repercussió de totes les transaccions comercials en el nivell de servei que l’empresa compradora presta als seus clients. fet que s’ha de respectar recíprocament i en tots els casos. Cada empresa determina aquestes regles en funció de la seva estratègia i cultura empresarials pròpies. de forma que el proveïdor sàpiga amb tota precisió què ha de subministrar i que el client conegui perfectament les característiques de la mercaderia que rep. en la majoria de les empreses actuals. – Negociació: amb anterioritat a l’establiment d’acords i contractes.

Tipus de negociació Existeixen diferents tipus de negociació segons el tema que es tracti en el procés. En el cas de la negociació comercial amb proveïdors. socials i comercials. i en funció de l’objectiu. l’estil i l’estratègia INICI DE LA NEGOCIACIÓ – Contacte amb el proveïdor – Presentació de les condicions d’aprovisionament DESENVOLUPAMENT DE LA NEGOCIACIÓ – Argumentació – Tipus d’objeccions i tractament – Bloqueig i desbloqueig de la negociació – Poder negociador TANCAMENT DE LA NEGOCIACIÓ – Formes de tancament – Tipus d’acords Desenvolupament del procés de negociació. es poden diferenciar les negociacions competitives (es vol guanyar l’altra part) i les cooperadores (es busquen acords beneficiosos per a ambdues parts). Així. les etapes són: PREPARACIÓ DE LA NEGOCIACIÓ – Localització del proveïdor – Recopilació d’informació sobre el proveïdor – Aproximació al proveïdor – Establiment d’objectius – Determinació del lloc. D’altra banda. Les negociacions amb proveïdors han de ser cooperadores. encara que la intensitat de cada una depèn de la complexitat del procés de compravenda i de l’actitud dels negociadors. hi ha negociacions laborals.Gestió de proveïdors 2 >> La negociació amb els proveïdors El procés de negociació consta d’una sèrie d’etapes que van des de la posició inicial fins a l’acord. . que és en les que s’enquadra la negociació amb proveïdors. Aquestes etapes han de seguir un ordre concret i una no pot començar si no ha finalitzat l’anterior.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 121 121 Unitat 6 . econòmiques. polítiques. Totes les negociacions comercials passen per aquestes etapes.

GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 122

122
2.1 > Preparació de la negociació
Abans d’iniciar una negociació, s’han de dur a terme de forma sistemàtica
una sèrie de tasques que tenen una gran importància per al seu resultat
final:

Estratègies i tàctiques de
negociació
Són mecanismes i models de conducta
que les parts utilitzen per influir sobre
l’altre i aconseguir una solució satisfactòria. Es basen en el poder potencial de
les parts implicades en la negociació.
L’objectiu de l’activitat tàctica és la
consecució del millor acord possible des
del punt de vista del negociador.

– Localització del proveïdor: cal saber qui és i on és el proveïdor amb el
qual es vol negociar.
– Recopilació d’informació sobre el proveïdor: no n’hi ha prou de saber
on és el proveïdor, sinó que també és convenient conèixer-ne les característiques més destacades, com la seva capacitat de producció, les necessitats de venda, la forma de venda, la solvència financera i la serietat
comercial. Aquesta informació permetrà realitzar una oferta inicial coherent i atractiva sobre la qual negociar. Conèixer el proveïdor és fonamental per aconseguir un cert nivell d’empatia amb ell, fet que facilita
molt el procés.
– Aproximació al proveïdor: aquesta fase és molt important, ja que en
depèn l’actitud amb què el proveïdor afrontarà el procés de negociació.
Aquest procés d’aproximació sol seguir la seqüència següent:
• Contacte telefònic: es realitza a través d’una trucada en fred, és a dir,
en què no es coneix l’interlocutor, per la qual cosa s’ha de ser molt
cortès.
• Contacte epistolar: un cop realitzat el contacte telefònic, convé mantenir un contacte per correu en què es pot ampliar la informació.
• Visita prèvia per donar-se a conèixer d’una forma personal.
– Establiment d’objectius: els objectius s’estableixen després de conèixer
el proveïdor, tant a través[ de la informació reunida sobre ell com amb
un contacte previ que verifiqui les dades de què es disposa.
– Determinació del lloc, l’estil i l’estratègia: en la majoria dels casos, el
lloc serà el domicili del proveïdor, sobre el qual no es pot establir cap
control. Quan sigui possible, és preferible aconseguir que la negociació
es realitzi a les pròpies dependències de l’empresa, les quals sí que es
poden controlar. Evidentment, no és el mateix jugar fora que a casa.

2.2 > Inici de la negociació
Per començar la negociació, s’ha d’entrar en contacte amb el proveïdor.
La presa de contacte consta de dos moments fonamentals:
1. Trencar el gel i establir una via de comunicació: és un període de
temps breu però de gran importància, ja que és el primer contacte personal amb el proveïdor. Per tal que aquest primer moment sigui exitós,
se sol seguir aquest guió:
– Fer referència a contactes anteriors, telefònics i epistolars.
– Realitzar preguntes generals sobre el mercat o la seva activitat.
– Provocar la curiositat del proveïdor.
2. Identificar la qualitat de l’oferta del proveïdor: per identificar la
qualitat de l’oferta, cal preguntar al proveïdor sobre el sistema de qualitat que la seva empresa té implementat, la forma en què preveu resoldre els problemes que es puguin plantejar, etc.

GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 123

Unitat 6 - Gestió de proveïdors

Casos pràctics

123

1

Primers passos d’una negociació amb proveïdors
El cap de compres d’una empresa dedicada a la instal·lació de sistemes de seguretat realitza una visita a una
fàbrica d’alarmes amb la finalitat de signar un contracte d’aprovisionament. Un cop localitzat el proveïdor,
aquesta visita suposa el primer contacte entre les parts.
Realitza les tasques següents:
a) Descriu el procés de preparació de la negociació que cal dur a terme.
b) Indica de què hauria de constar el guió que doni inici a la negociació.

Solució ·· Les tasques es realitzarien de la forma següent:
a) El procés de preparació de la negociació és el següent:
– Recopilació d’informació: abans de començar el procés, i com a primera part, el cap de compres haurà d’analitzar tota la informació sobre el proveïdor que es pugui obtenir de les fonts externes oportunes, ja que no
existeix cap dada interna sobre aquest nou proveïdor. Aquesta informació ha d’estar centrada en la capacitat
de producció, les necessitats i la forma de venda, la solvència financera i la serietat comercial.
– Aproximació al proveïdor: un cop localitzat el proveïdor, s’hi estableix un contacte telefònic previ. Després
hi haurà un encreuament de correus electrònics entre les dues parts, en què s’ampliarà la informació que es
vol compartir i es determinarà el moment exacte de la visita personal.
– Determinació del lloc, l’estil i l’estratègia: en l’aproximació del punt anterior, es proposarà una reunió a les
instal·lacions del proveïdor, fet que permetrà comprovar l’exactitud de la informació aconseguida sobre
l’empresa proveïdora.
b) El guió que doni pas a la negociació seguirà els passos següents:
– Trencar el gel amb una conversació sobre el contacte previ mantingut, la font d’informació que ha portat el
comprador fins al proveïdor, la situació de l’empresa proveïdora en el mercat i les característiques de
l’empresa compradora que provoquin la curiositat i l’atenció del proveïdor.
– Identificar la qualitat de l’oferta del proveïdor que, en la majoria dels casos, depèn del sistema de producció
i dels procediments logístics de recepció de comandes, emmagatzematge de productes i lliurament de mercaderies, de forma que cal preguntar directament sobre aquest tipus de qüestions i, fonamentalment, sobre
la implantació d’alguna norma de qualitat a l’empresa.

2.3 > Desenvolupament de la negociació
Argumentació
En el procés de negociació, ambdues parts han d’argumentar sobre els
avantatges i els beneficis de les seves propostes. Tot i això, no es tracta només d’aconseguir una opinió positiva, sinó que el veritablement interessant
és que aquesta opinió es materialitzi en una comanda i sobretot en una
relació comercial estable. Per això, l’argumentació ha de complir les característiques següents:



Ser adequada al cas i significativa per als destinataris.
Ser defensable enfront de qualsevol objecció lògica.
Estar expressada de forma precisa i clara per evitar malentesos.
No contenir contradiccions de cap tipus.

GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 124

124
Objeccions
Davant de l’argumentació sempre es plantejaran objeccions, que no s’han
d’entendre com a obstacles, ja que en realitat indiquen la importància de
la negociació. Sempre sorgeix la temptació de respondre totes les objeccions
que es plantegen, per demostrar el propi coneixement del tema o per resultar vencedor en l’intercanvi d’arguments, però això és un gran error.
El procés de negociació persegueix establir relacions comercials duradores
entre clients i proveïdors.
Segons la seva intenció, les objeccions poden ser de dos tipus:
– Objeccions reals: arguments que el client o el proveïdor tenen per no
realitzar l’operació en les condicions que es proposen.
– Excuses: objeccions que indiquen que l’operador no hi està interessat
en aquest moment, però no ho vol manifestar obertament.
Davant de les objeccions reals, cal analitzar-ne les causes i refutar-les en la
mesura que sigui possible. Però si es detecten i es verifiquen excuses, no s’hi
ha d’insistir, ja que qui presenta excuses vol posposar el moment de la decisió;
per tant, l’operació no es realitzarà i la insistència pot ser contraproduent.
Les causes de les objeccions reals solen ser les següents:



No tenir capacitat de decisió per realitzar l’operació.
No estar convençut dels avantatges i els beneficis de l’operació.
No disposar de tota la informació precisa per prendre la decisió.
No considerar atractives les condicions de la proposta.

Amb independència de quina sigui la causa de l’objecció, sempre es tracta
de la forma següent:
Formes de tractar les objeccions
Escoltar

– S’obté informació rellevant sobre les intencions de l’altra part.
– Es coneix la base de l’argument objector.
– S’aconsegueix que l’altra part se senti bé, ja que a totes les persones els agrada que les escoltin.

Anticipar-se

– Si es respon abans que es plantegin les objeccions habituals en les negociacions del mateix tipus, es
guanya temps i es reforça la confiança.

Comprendre

– L’objector s’ha de sentir comprès i ha de percebre que la seva objecció es considera lògica i coherent.

Refutar

– Utilitzar arguments que provin objectivament, amb dades o demostracions físiques, que l’objecció no
ha de tenir influència en la presa de decisions.
– Acceptar una part de l’objecció i, davant de la sorpresa de l’objector, argumentar contra la resta.
– Demanar aclariments per detectar la possibilitat d’una excusa.
– Posposar la resposta per reunir diverses objeccions en una de sola sobre la qual s’argumentarà.

Per afrontar les objeccions, s’han desenvolupat una sèrie de tècniques (explicació, preguntes, boomerang, punt màxim, etc.) que comparteixen la
mateixa base. Totes pretenen:
– Diferenciar les objeccions de les excuses.
– Determinar la causa de les objeccions.
– Propiciar que sigui el propi objector el que, a través de l’argumentació
de l’altra part, desmunti la seva pròpia objecció.

GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 125

125

Unitat 6 - Gestió de proveïdors

Bloqueig i desbloqueig
És freqüent que les negociacions se situïn, temporalment, en un carreró
sense sortida, és a dir, que es bloquegin per la dificultat d’arribar a un
acord. Les causes d’aquest bloqueig són múltiples i, en la majoria dels casos, tenen a veure amb dues qüestions: la llunyania de les postures i l’actitud dels negociadors.
Per desbloquejar una negociació, és necessari atendre la causa del seu bloqueig. El quadre següent mostra les estratègies a seguir:
Formes de desbloquejar una negociació
Causa del bloqueig

Forma de desbloquejar-lo

Llunyania de les postures

– Aproximar les dues parts.
– Reconsiderar, una o ambdues parts, els seus objectius inicials.

Actitud dels negociadors

– Buscar punts d’acord i aprofundir-hi per resoldre els desacords.
– Prendre’s un temps per reconsiderar l’estratègia i, per tant, l’estil de negociació.

Poder negociador
Per al desenvolupament de la negociació, és important determinar quina
de les dues parts es troba en millor situació o, el que és el mateix, quin és
el grau de poder d’influència que existeix entre el proveïdor i el seu client.
En la negociació comercial amb els proveïdors, el poder d’influència està
determinat d’acord amb els criteris següents:
Poder d’influència
Criteri diferenciador

Proveïdor

Client

Mida del client

Poc

Molt

Prestigi del client

Poc

Molt

Percentatge de vendes que el proveïdor fa al client

Poc

Molt

Nivell de servei del comprador al client final

Molt

Poc

Posició del client en el mercat

Poc

Molt

Complexitat de la producció de les matèries primeres

Molt

Poc

Casos pràctics

2

Objeccions i poder negociador
·· En el desenvolupament del procés de negociació establert entre els representants de l’empresa de seguretat
i l’empresa fabricant d’alarmes, aquests últims indiquen que el nivell d’exigència en les especificacions
tècniques és excessiu, ja que els obliga a realitzar una remodelació del sistema de producció i, per tant, els
impedeix prendre decisions abans de reunir-se amb el cap de producció de l’empresa.
D’altra banda, l’empresa de seguretat és una empresa gran, amb prestigi i líder en el mercat, mentre que
l’empresa fabricant és petita i té molt pocs clients.

Aleshores caldrà revisar com s’ha desenvolupat el procés per trobar els errors i no tornarlos a cometre. Aquest és un error molt habitual en alguns negociadors. Però això és un error. – Planificació deficient: quan la planificació i la preparació no han estat correctes.4 > Tancament de la negociació L’última etapa del procés de negociació és el tancament. l’operació o l’altra part. indica’n la causa. poden sorgir una sèrie de dificultats que cal superar. en aquest cas. de forma que.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 126 126 2 Resol aquestes qüestions: a) L’observació del fabricant sobre el nivell d’exigència podria ser una objecció. la posició del proveïdor és molt dèbil. 2. Si aquest fos el cas. entre les quals és fonamental la incapacitat per prendre decisions en el moment de la negociació. En aquest moment en què finalitza el procés. b) Qui té més poder en aquest procés de negociació? Solució ·· Les qüestions es resolen de la forma següent: a) L’observació del fabricant és una objecció. – Pressió: manejar el procés de forma agressiva pot obtenir operacions puntuals. però no estableix relacions duradores. b) El repartiment del poder negociador s’indica al quadre següent: Criteri Poder negociador Grans dimensions del client sobre el proveïdor Client Prestigi del client Client Percentatge de vendes del proveïdor al client pot ser ampli Client Nivell de servei d’atenció al client final Sense informació Posició preponderant del client en el mercat Client Poca complexitat de producció Client El poder negociador recau en el client. és molt difícil transmetre bones sensacions. – Actitud negativa: si el negociador presenta una actitud negativa envers la seva tasca. Les més importants són: – Por al rebuig: hi ha negociadors que accepten molt malament una negativa i que l’assumeixen com un fracàs personal. . ja que el bon negociador sap que hi haurà negociacions que no obtindran un resultat positiu i és determinant comptar amb bones dosis d’autoestima i confiança en el propi treball. ja que és un argument clar sobre la impossibilitat de dur a terme l’operació en les circumstàncies actuals i està basat en causes objectives. les possibilitats d’èxit són molt escasses. fet que provoca que s’arribi al tancament amb molt desavantatge.

– El venedor ha d’utilitzar aquesta forma de tancament quan està convençut que té un gran producte. podria succeir el contrari.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 127 127 Unitat 6 . Tancament a prova – El venedor ofereix al comprador la possibilitat de provar el producte al seu domicili durant un temps determinat. El tancament de la negociació. – És una bona forma de tancament per ambdues parts. per tal que la decisió se centri en què comprar en comptes de si comprar o no. aquest tancament força la venda sense convicció total per part del client. – És la millor forma de tancament per a un venedor. – A vegades. realitzi una bona operació i aconsegueixi un client. tancament per punt menor. – És una bona forma de tancament. encara millor.). Tancament amb opcions – El venedor presenta diverses possibilitats de compra (no massa) al comprador. el venedor no haurà interpretat bé el procés de negociació. tant si s’ha realitzat la venda com si no.). d’aquesta forma. perquè és el preu de magatzem.). però queda pendent de saber quan vol que li enviï la comanda. sempre que les concessions del venedor facin rendible l’operació o. Tancament per aprofitament de l’oportunitat – El venedor ressalta que es tracta d’una oportunitat única per al comprador (perquè no hi ha cap més producte igual. – El venedor tanca la negociació donant per suposat que el client comprarà. si el comprador compra el producte. ho farà assumint la realitat del seu funcionament. fidelitzin el client. En cas que la seva resposta sigui negativa. etc. però amb la condició que el venedor li ofereixi alguna cosa concreta (com. Tancament amb condicions millorades – Es tanca la negociació amb un acord lleugerament més beneficiós per al comprador. Tancament múltiple – Es realitza preguntes al client que impliquen respostes favorables que forcen a una decisió final positiva per la seva part. d’aquesta forma. o el que és el mateix si s’ha arribat o no a un acord. – És una bona forma de tancament. implica la finalització del procés. etc. – És un bon tancament quan el venedor pot complir la condició fixada. Tancament condicionat – El comprador està decidit a tancar l’operació. ja que la resposta del client sol ser positiva. – És una bona forma de tancament. etc. ja que. – El tancament es concreta en una comanda que se signa en el mateix moment en què es tanca la negociació. si no compleix la condició. Tancament per resum de beneficis – Es plantegen al client els beneficis del producte de forma successiva. Tancament per suposició – Es tanca la negociació amb un acord satisfactori per a ambdues parts. Tot i això. realitzar el lliurament l’endemà mateix). – Existeixen moltes variacions d’aquesta forma de tancament (tancament de l’afirmació contínua. ja que li sol atorgar un prestigi davant del comprador i és possible que. . – El venedor opta per millorar les condicions de la seva proposta per vèncer la resistència del comprador (més producte pel mateix preu. per exemple. el valor d’aquests beneficis augmenta el valor del benefici final presentat.Gestió de proveïdors Formes de tancament Les diferents formes de tancament que es donen en un procés de negociació comercial amb proveïdors són les següents: Formes de tancament Forma de tancament Descripció Tancament directe – Es tanca la negociació amb un acord satisfactori per a ambdues parts. descompte addicional. tancament de la negociació impossible. Això pot ser perillós de cara a conservar el client si aquesta venda no el satisfà. ja que el comprador actua amb ple convenciment que està comprant el que realment necessita.

un acord que no contingui beneficis per a una part no és recomanable en l’activitat comercial. S’ha de recordar que la compravenda és un intercanvi que produeix beneficis a totes les parts. llevat per l’ambient de confiança que s’hagi generat entre les dues parts. és a dir. Per tal que un procés de negociació comercial es tanqui amb un acord satisfactori per a ambdues parts. Tipus d’acords Els acords es poden classificar de la forma següent: Guanyen tots dos Equilibrats Perden tots dos TIPUS D’ACORDS Guanya un i perd l’altre Desequilibrats Perd un i perd l’altre Tipologia dels acords en una negociació. a més de ressaltar els beneficis que aconseguirà amb la venda. el venedor no ha de tancar mai una negociació creant mal ambient o fent un cop de porta. felicitant-lo per la bona operació realitzada. per tant. – Agrair l’atenció prestada i la confiança dipositada. Per tant. cal tenir molt clar que el desacord en un procés no implica que no es puguin assolir acords totalment satisfactoris en altres ocasions. el proveïdor ha d’observar el següent protocol d’actuació: – Confirmar la venda amb el client. en què surten guanyant tots dos. En la negociació comercial.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 128 128 Una negociació que finalitza sense acord no suposa cap tipus de conseqüències futures. una venda. – Assegurar-se que se li serveix la comanda de forma corresponent a l’acord assolit. l’únic tipus d’acord acceptable és l’acord equilibrat. . fonamental en la negociació comercial. Per aquest motiu. Un cop tancada la comanda. s’ha de realitzar una operació comercial.

ja que l’empresa compradora adquirirà els productes amb la condició que el proveïdor implanti un sistema per certificar la qualitat de la seva producció. 3·· Amb l’ajuda d’un exemple. ja que el proveïdor aconsegueix un bon contracte d’aprovisionament i finançament per fer inversions de millora i el client té a la seva disposició un proveïdor certificat en qualitat que li fabrica el producte amb les característiques que necessita. etc. Defineix i relaciona els següents: a) Negociació b) Servei d’atenció al client 2·· Dibuixa un diagrama de flux en què es representin totes i cada una de les accions que cal dur a terme per preparar la negociació. Esclat. amb opcions i per resum de beneficis. l’empresa compradora es compromet a col·laborar en el finançament necessari per a l’assoliment del certificat de qualitat. sempre i quan aquesta empresa aconsegueixi un certificat de qualitat en un termini determinat. . Solució ·· El tancament d’aquest procés de negociació es pot considerar un tancament condicionat. Carrefour. 8·· Analitza els tipus de tancament que es plantegen a la unitat i indica’n un exemple de cada un.) i una petita cooperativa productora de llet. es pot considerar equilibrat. descriu la forma en què el cap de compres d’una empresa s’ha d’aproximar a un proveïdor per iniciar una negociació que pugui portar a una futura relació comercial. 4·· Indica les diferències que existeixen entre les dues parts que constitueixen l’inici d’una negociació. Pel que fa al tipus d’acord. indica quina de les dues empreses té un major poder de negociació i justifica la teva resposta: a) Coca-Cola i una petita empresa de distribució per a una província catalana.Gestió de proveïdors Casos pràctics 3 Tancament de la negociació ·· El procés de negociació entre el fabricant d’alarmes i l’empresa de sistemes de seguretat finalitza amb l’acord següent: l’empresa de seguretat comprarà al fabricant d’alarmes un cert número d’unitats d’un tipus d’aparell. Activitats proposades 1·· Indica quins són els principis bàsics de relació amb els proveïdors. 6·· En els casos que apareixen a continuació. b) Danone i una cadena de supermercats de tipus mitjà (Plusfresc. Il·lustra la teva resposta amb un exemple. c) Una gran empresa de distribució d’aliments (Mercadona. 5·· Indica la diferència que existeix entre una objecció real i una excusa amb l’ajuda d’un exemple d’un procés de negociació amb proveïdors. 7·· Indica les diferències existents entre els següents tipus de tancament: a prova. en el qual guanyen tots dos.).GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 129 129 Unitat 6 . etc. Indica el tipus de tancament i el tipus d’acord que s’han produït en aquesta negociació. A més.

– Subministraments basats en comandes úniques a curt termini: el proveïdor no obté garantia de comandes futures. excepte si l’empresa client decideix prendre mostres basant-se en dades històriques o per l’escassa importància que té el component. – Necessitat d’evitar faltes al magatzem: l’empresa client no sap si els proveïdors oferiran qualitat o si tindran capacitat per adaptar-se a canvis en el pla. de forma que s’ha de protegir emmagatzemant reserves dels materials. El propòsit de la SRM és permetre que l’empresa millori la comunicació amb els diferents proveïdors. – Desenvolupar un sistema de control de les relacions amb els proveïdors que garanteixi l’eficiència dels processos de comunicació. atenent als diferents nivells de relació que es creen segons les característiques de les operacions que es realitzen i el grau de vinculació que existeix entre les parts. – Mantenir una política de proveïdors i una base de dades de proveïdors i contractes. i hi incrementi la seva familiaritat amb la finalitat d’optimitzar el procés de subministrament. En funció de les relacions que s’estableixin entre proveïdor i client. elegeix els que li garanteixin els preus més baixos. Nivell III: proveïdor convencional Les relacions amb proveïdors de nivell III tenen aquestes característiques: – Negociacions basades en les especificacions qualitatives mínimes i el preu: l’empresa client troba tots els proveïdors disponibles al mercat i. . existeixen tres nivells que defineixen els proveïdors (encara que la majoria de les relacions comencen al nivell III i no és obligatori el seu posterior pas als altres nivells). la flexibilitat en els lliuraments i l’intercanvi d’un producte òptim al preu més baix possible.1 > Graus d’associació amb proveïdors El comarkership és una forma de gestionar les relacions entre el comprador i el proveïdor en què tots dos comparteixen un esperit de socis que defensa objectius comuns. – Gestionar el rendiment dels proveïdors a través de l’aplicació i el càlcul d’indicadors de qualitat logística adequats. en base a especificacions qualitatives mínimes.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 130 130 3 >> La gestió de les relacions amb els proveïdors Una adequada gestió de les relacions amb els proveïdors s’ha de plantejar els objectius següents: SRM (Supplier Relationship Management) Aquest terme fa referència a l’ús de tecnologies per part d’una empresa per millorar els mecanismes de subministrament dels seus proveïdors. – Avaluació regular dels subministraments: els subministraments s’han de comprovar al 100%. – Assegurar que els contractes i acords amb els proveïdors estiguin alineats amb l’estratègia i les necessitats de negoci de l’organització. termes comercials i informació. hi comparteixi una metodologia. com ara el compliment dels acords. – Negociar els contractes amb els proveïdors i gestionar-los al llarg del seu cicle de vida. 3. – Aportar el màxim valor afegit al menor cost en aquells serveis que presten els proveïdors. Existeixen diverses formes de gestionar les relacions amb els proveïdors.

basant-se en la idea que viu del negoci del client i que el client viu de la capacitat del proveïdor per fer-ho possible. i tenen aquestes característiques: – Relació a llarg termini. 131 . ajudant-lo a assolir el nivell del seu competidor. es defineixen les condicions cada any i. – Millores sistemàtiques en la qualitat i en el preu dels productes subministrats: si el client es troba en el camí cap a la qualitat total. en petits lots o basats en comandes obertes: la implantació de la logística just in time comporta rebre petits lots amb major freqüència que abans. per tant. el proveïdor ha de subministrar les comandes en un breu espai de temps. – Acceptació sense test: s’elimina el control d’entrada. s’han d’afegir les següents: – Cooperació en el disseny de nous productes i tecnologies: el proveïdor s’integra en les operacions de l’empresa client. no se’l canvia immediatament.Gestió de proveïdors Nivell II: proveïdor associat (comakership operatiu) Les relacions a establir amb els proveïdors de nivell II són més estretes que en el nivell anterior. sinó que es recolza el proveïdor associat. – Intercanvi constant d’informació relativa als processos i productes: l’enviament immediat i directe al proveïdor d’informació sobre el mercat de l’empresa client permet fer estimacions ràpides i introduir puntualment els canvis requerits. Nivell I: el proveïdor soci (comakership global) Les relacions que s’estableixen amb els proveïdors de nivell I han de ser de col·laboració total. – Responsabilitat total sobre els subministraments lliurats: el proveïdor assumeix la responsabilitat total sobre les conseqüències de qualsevol falta de producte venut. fet que garanteix estalvis econòmics. reducció d’estocs i reducció del temps global de producció. en funció de la demanda. sense mantenir estocs en reserva: a les empreses que desenvolupen programes logístics eficients. el proveïdor associat no es pot aïllar d’aquesta estratègia i ha de contribuir-hi garantint millores contínues. a més de mantenir les característiques de les relacions establertes amb els proveïdors de nivell II. – Qualitat garantida i autocertificada d’acord amb criteris ja acordats: per arribar a ser associat. amb l’objectiu d’eliminar emmagatzematges intermediaris i operacions de manipulació.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 131 Unitat 6 . que es revisa periòdicament: als proveïdors habituals que mantenen els atributs precisos no se’ls analitza en cada compra. si es troba un proveïdor alternatiu. – Consultes i formació a proveïdors: el client invertirà en accions i recursos que facilitin el desenvolupament de l’organització del proveïdor. per reduir al màxim el cost d’emmagatzematge d’estocs. – Subministraments directes als departaments en un flux pull. – Inversions conjuntes en I+D i en avenços tecnològics. – Subministraments freqüents. el proveïdor haurà hagut de passar una avaluació de capacitat per part del client.

serà el client qui precisi formació del proveïdor per utilitzar de forma òptima i eficient els equips que adquireix. D’aquesta forma. – Logística: l’aplicació de programes d’eficiència logística estableix plans flexibles per al flux de materials i el maneig dels inventaris per les dues parts. – Innovació: existeixen dues opcions de col·laboració pel que fa a la innovació en la producció. que no s’ha de confondre amb el sistema d’avaluació de proveïdors. 3. – Inversió: les inversions del proveïdor han de tenir com a objectiu la millora dels productes i serveis que presta als seus clients. Quan el proveïdor té dificultats per complir els requisits del client. En altres casos. – Control de processos: al client li convé controlar els processos del proveïdor per garantir l’homogeneïtat del producte i la reducció de les variacions dels subministraments que adquireix. per tal que l’impacte en la satisfacció dels clients sigui el més positiu possible. però. i particular. La segona es dóna quan és el client qui desenvolupa nous productes o serveis. – Costos: la col·laboració permet un millor coneixement mutu. amb beneficis per a ambdues parts. en què es valoren les relacions amb tots els proveïdors de forma global. podrà analitzar com incideix l’aprovisionament en el nivell de servei als seus clients. Aquest sistema de control. llevat que es compti amb bons mecanismes de control i gestió que impliquin d’igual manera els proveïdors i compradors dels diferents serveis empresarials. cal definir-ne i implementar-ne un sistema eficient de control. fet que comporta la possible aplicació de programes coordinats de reducció de costos. La primera consisteix en el fet que el proveïdor desenvolupi productes o serveis que propiciïn la innovació en els sistemes de producció del seu client. de forma que sembla lògic que els plans d’inversió dels proveïdors s’elaborin de mutu acord i que els clients col·laborin en el seu finançament. esperant que el proveïdor col·labori aportant innovacions en els aprovisionaments. els punts bàsics de col·laboració són els descrits a continuació: Influència de la col·laboració amb proveïdors en el nivell de servei al client La col·laboració amb els proveïdors no suposa una garantia d’augment de servei al client. . és el proveïdor qui precisa formació per part del client.2 > Àrees de col·laboració amb proveïdors Per desenvolupar de forma eficient les relacions amb els proveïdors. Es pot dur a terme de dues formes diferenciades: general. – Formació: existeixen dues formes de col·laboració pel que fa a la formació.3 > Control de les relacions amb els proveïdors Per finalitzar una anàlisi completa de la gestió de les relacions que una empresa manté amb els seus proveïdors. – Sistemes d’informació: el desenvolupament eficient de la col·laboració en les àrees anteriors requereix sistemes d’informació i comunicació compatibles i fiables en les dues direccions. convé delimitar les àrees d’activitat empresarial en què la col·laboració proveïdor-client és viable i convenient. En la majoria dels casos.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 132 132 3. en què es controlen les relacions amb cada un dels proveïdors de l’empresa per separat. té com a objectiu valorar la idoneïtat de les relacions que l’empresa manté amb els seus proveïdors.

La valoració de la resposta a la incidència es realitza en funció de la seva gravetat o. 1. que habitualment són els següents: 2 Tipus d’operació: compra de matèries primeres. greu. 9 En cas que no existeixin incidències. Registre de les incidències: un cop que s’han valorat les incidències. manteniment. Se sol classificar de la forma següent: lleu. del perjudici produït a l’empresa compradora. compra d'equips. 3. 6 Valoració numèrica del compliment de les operacions administratives del proveïdor. es basa en dos factors: la velocitat en la comunicació i l’eficàcia en la resposta. – Servei postcompra (serveis que presta el proveïdor després de l’enviament dels materials o la prestació del servei. Per fer-ho. Establiment dels punts de control que cal valorar. és convenient comunicar als proveïdors el resultat del procés de control. 5 Valoració numèrica del compliment dels terminis de lliurament. molt greu o de gravetat extrema.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 133 133 Unitat 6 . 3 Valor econòmic total. segons la seva gravetat i la velocitat de la resposta. el valor serà 100. a més del registre de relacions. una anàlisi estadística de la tipologia de les incidències. depenent del número i de l’activitat dels proveïdors. cal registrar-les en un document del tipus següent: 7 Valoració numèrica del compliment en les actuacions de servei postvenda.Gestió de proveïdors El control de les relacions amb els proveïdors el realitza el departament d’aprovisionament de forma periòdica. té lloc una incidència que cal valorar en la seva justa mesura. – Compliment d’especificacions tècniques (qualitat dels subministraments). etc. de l’operació. Registre de control de les relacions amb els proveïdors Any Mes Proveïdor Tipus d’aprovisionament Valor de l’operació Especificacions tècniques Terminis de lliurament Gestió administrativa Servei postvenda Valoració total 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Model de registre de control de les relacions amb els proveïdors. 4. Comunicació de la valoració del control de les relacions als proveïdors amb incidències: amb l’objectiu de millorar la relació proveïdorclient. el que és el mateix. etc. . Qualificació de les incidències: cada vegada que ocorre un incompliment.). – Compliment dels terminis de lliurament. resposta a reclamacions. 4 Valoració numèrica del compliment de les especificacions tècniques. Realització de l’informe de valoració de les relacions amb els proveïdors: aquest document conté. Aquest procés es desenvolupa de la forma següent: 1 Identificació del proveïdor. 2. S'anirà descomptant un percentatge per cada incidència ocorreguda. prestació de servei. El major valor possible és 400. – Compliment de la gestió administrativa (lliurament i recepció de documents). 5. per exemple. sense impostos. un cop al mes o al trimestre. 8 Valoració numèrica del conjunt de les relacions amb el proveïdor. formació.

b) Calcula les dades estadístiques per proveïdors i incidències. Aquestes operacions s’han realitzat amb 23 proveïdors. 11 en la gestió administrativa. Solució ·· Les tasques requerides es realitzen de la forma següent: a) El registre de les incidències es fa al document següent: REGISTRE DE CONTROL DE RELACIONS AMB ELS PROVEÏDORS Any: _______ Mes: _______ Tipus d’aprovisionament Valor de l’operació Especificacions tècniques A01 Aprovisionament d’envasos 7 400 € 100 90 100 100 390 A05 Adquisició de material d’escriptori 2 100 € 94 100 100 100 394 A07 Compra de matèries primeres 5 850 € 70 100 100 100 370 A11 Contractació de servei informàtic 3 210 € 100 100 100 20 320 Proveïdor Terminis de Gestió lliurament administrativa Servei postvenda Valoració total . l’aplicació falla i el proveïdor. sense l’homologació corresponent dels materials. 19 en els terminis de lliurament. valorada en 5 850 €. – El proveïdor A07 ha enviat una comanda de matèries primeres. – El proveïdor A05 ha enviat una comanda de material d’escriptori valorat en 2 100 € en el temps estipulat. amb les incidències següents: – – – – 8 referents a les especificacions tècniques. Un cop detectada la incidència. Algunes de les incidències són les següents: – El proveïdor A01 ha enviat una comanda d’envasos valorada en 7 400 €. no ho fa satisfactòriament. – El proveïdor A11 ha desenvolupat una aplicació informàtica per al magatzem valorada en 3 210 €. a més de tardar molt en resoldre el problema. el proveïdor la resol de forma immediata. Es considera una incidència lleu que té un valor del 10% sobre el valor del proveïdor en terminis de lliurament. amb un retard de 2 dies respecte del previst. c) Redacta una carta de comunicació al proveïdor A07. 6 dels quals estan involucrats en alguna incidència i la seva valoració mitjana és de 392 punts. però amb la falta d’una part dels productes. fet que es considera una incidència greu que penalitza amb un 30% del valor total del proveïdor en aquest apartat.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 134 134 Casos pràctics 4 Documents de control de les relacions amb els proveïdors El departament de compres de Confang ha realitzat 165 operacions amb proveïdors durant l’últim mes. Aquesta incidència s’estima amb un 80% del valor del criteri respectiu. Realitza les tasques següents: a) Registra les incidències ressenyades. fet que es considera una incidència lleu del 6% sobre el valor del proveïdor. Un cop instal·lada. 4 en el servei postvenda.

8% Percentatge d’incompliment de terminis 11. La nostra intenció és millorar les nostres relacions comercials.4% Respecte dels resultats de la relació amb la vostra empresa. . Proveïdors amb incidències 26% Qualificació mitjana de proveïdors 392 sobre 400 Percentatge d’incidències en especificacions tècniques 4. el protocol d’actuació que ha de realitzar el client un cop assolit un acord en una negociació comercial i després de realitzar la comanda. Signat Cap de compres La comunicació serà un document similar al de la figura lateral. Us comuniquem que a la nostra empresa s’ha realitzat el procés mensual de control de les relacions amb els proveïdors. – Les estadístiques per proveïdors són les següents: • El percentatge de proveïdors amb incidències. Activitats proposades 9·· Descriu. _____ de __________ de 20XX Dades del proveïdor • Percentatge d’incompliment de terminis: Assumpte: Informació sobre el control de proveïdors 19 = 0. SA Plaça del Mercat.115 ⋅ 100 = 11. 10·· Explica com poden col·laborar el proveïdor i el seu client en les següents àrees de funcionament empresarial: logística. que es calcula dividint el número de proveïdors amb incidències entre el total de proveïdors.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 135 135 Unitat 6 .26 ⋅ 100 = 26% 23 • La mitjana de qualificació de cada proveïdor. allunyada de 392. inversió i formació. 5 46001 València _________.Gestió de proveïdors 4 b) Per realitzar l’informe. – La seva puntuació és de 370 i. cal calcular les estadístiques per proveïdors i per incidències. per tant. la nostra documentació aporta les dades següents: – Una incidència en l’apartat d’especificacions tècniques que ha estat qualificada com a greu.5% Percentatge d’incompliment en gestió administrativa 6.6% 165 • Percentatge d’incompliment en servei postcompra: 4 = 0.5% 165 • Percentatge d’incompliment en gestió administrativa: Benvolguts senyors. Els resultats generals del procés han estat els següents: 11 = 0. és el següent: 6 = 0.024 ⋅ 100 = 2. que ja s’ha obtingut.6% Percentatge d’incompliment en servei postcompra 2.066 ⋅ 100 = 6. Rebeu una salutació cordial. que és la puntuació mitjana.048 ⋅ 100 = 4. per contraposició al que fa el proveïdor. és de 392 sobre 400. 11·· Analitza la carta de comunicació. – Les estadístiques per incidències es calculen dividint el número d’incidències entre el total d’operacions: • Percentatge d’incidències en especificacions tècniques: 8 = 0. de forma que estem disposats a col·laborar en l’eliminació d’incidències en el futur.8% 165 Confang.4% 165 c) La carta de comunicació que s’envia al proveïdor ha d’indicar les incidències que s’han produït en els seus enviaments i les dades generals amb què es comparen. descriu-ne l’estructura i indica la informació que ha de contenir.

.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 136 136 Activitats finals 1·· Indica què són els principis bàsics de relació amb els proveïdors. targetes gràfiques i unitats de processament de dades). 5·· Indica les causes del possible bloqueig d’una negociació comercial amb proveïdors. targetes de memòria. . 10·· Indica les diferències que s’estableixen entre els proveïdors de nivell III i els proveïdors de nivell II. 3·· Indica les diferents causes d’objecció que es poden plantejar en un procés de negociació. a) Explica les activitats que haurà de desenvolupar el cap de compres de l’empresa comercial abans de visitar el fabricant. 1·· El cap de compres d’una empresa que es dedica al muntatge i la comercialització d’equips informàtics ha de visitar un fabricant de productes electrònics amb l’objectiu de tancar un contracte d’aprovisionament de components dels ordinadors (ratolins. segons el comarkership. 4·· Explica les accions que ha de dur a terme un negociador davant de les objeccions que se li mostren en el desenvolupament del procés de negociació. abans de començar el procés de negociació. Defineix i relaciona els següents: a) Cooperació b) Transparència 2·· Descriu les accions que ha de dur a terme un negociador respecte de l’altra part. 9·· Descriu tres dels objectius possibles que es pretenen aconseguir en la implementació d’un sistema de control de relacions amb els proveïdors. 6·· Explica què és el poder negociador i indica en quina part recau el major poder de negociació en funció de les dimensions de les empreses negociadores i de la complexitat de fabricació del producte. 11·· Explica com poden col·laborar el proveïdor i el seu client en les següents àrees de funcionament empresarial: a) Innovació b) Costos c) Control de processos 12·· Descriu els punts de control bàsics que cal tenir en compte per valorar les incidències en les relacions amb proveïdors. que la mida de les dues empreses és similar i que l’empresa comercial té un gran prestigi. teclats.: APLICACIÓ :. Justifica la teva resposta. 7·· Indica les dificultats amb què es pot trobar un negociador abans de tancar un acord amb el proveïdor. c) Indica quina de les dues empreses tindrà major poder en la negociació. tenint en compte que la fabricació d’aquests productes és molt poc complexa. múltiple i condicionat. Posa’n un exemple. 8·· Indica les diferències existents entre els següents tipus de tancament: directe. Proposa’n dos exemples per a cada una. b) Descriu els possibles tipus de tancament que es poden donar en aquesta negociació.

Gestió de proveïdors Cas final 137 5 Relacions amb els proveïdors en una empresa comercial ·· L’empresa Ofipaper té la intenció d’automatitzar el seu magatzem central de productes acabats. – El proveïdor BB ha enviat una comanda d’accessoris valorada en 20000 €. sense l’homologació corresponent dels materials. Es considera una incidència greu que penalitza un 30% del valor del proveïdor en aquest apartat. quin tipus de proveïdor seria el d’aquest cas? Indica les característiques que hauran de tenir els subministraments per tal que la relació avanci al nivell següent i indica els punts bàsics de col·laboració que es poden donar en les dues empreses. . valorada en 7000 €.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 137 Unitat 6 . a) Descriu la preparació del procés negociador per part de l’empresa Ofipaper. f) Registra les incidències en el document corresponent. Un cop detectada la incidència. D’altra banda. El proveïdor CC ha enviat una comanda d’eines. fet que es considera una incidència greu d’un 25% en el nivell d’atenció postcompra i una incidència lleu d’un 10% en referència al compliment de termini. Es considera una incidència lleu del 12% sobre el valor del proveïdor en el compliment dels terminis. Realitza les tasques següents: e) Dibuixa un esquema del procés de control de les incidències. amb un retard de 2 dies. el departament de compres d’Ofipaper ha tingut les següents incidències en l’aprovisionament durant l’últim mes: – El proveïdor AA ha enviat una comanda de matèries primeres valorada en 12 345 € sense la documentació corresponent. b) Què ha de fer el negociador de l’empresa compradora en cas que es produeixi un bloqueig en el procés de negociació? c) En quins elements s’ha de fixar el comprador per determinar la seva estratègia de negociació en funció del poder negociador d’ambdues parts? d) En un programa comakership. El departament de compres ha desenvolupat el procés de localització i selecció de proveïdors pertinents i ha estat seleccionada l’empresa Alatumatic com a primera opció de proveïdor. Es considera una incidència lleu del 10% sobre el valor del proveïdor en la seva gestió administrativa. el proveïdor ha tardat 6 dies més del previst en retirar la mercaderia i 2 dies més en reposar-la.

segons comakership. necessitats de venda. forma de venda. fet que permetrà comprovar l’exactitud d’algunes de les informacions recopilades sobre l’empresa proveïdora. es pot produir un bloqueig del procés. – Subministraments freqüents. control dels processos i sistemes compartits de tractament de la informació. el nivell de servei que ofereix el comprador als seus clients. – Recopilació d’informació: anàlisi del procés de selecció del proveïdor i de la documentació utilitzada per determinar aspectes com la seva capacitat de producció. Els punts bàsics en què poden col·laborar són alguns dels següents: innovació en els sistemes de producció. d) La relació que s’estableix amb un proveïdor per primera vegada el converteix. . l’empresa compradora haurà de desenvolupar les activitats següents per preparar el procés: – Localització del proveïdor: anàlisi de la informació interna de l’empresa en les bases de dades de proveïdors i de la informació externa per poder seleccionar Alatumatic com a proveïdor. com en aquest cas. hi ha una oferta concreta ja seleccionada per a una operació determinada. es pot arribar a substituir el negociador per una altra persona. inversions. c) Els elements que determinen el poder negociador de les parts. el prestigi de les empreses. la causa serà l’actitud dels negociadors. En aquest cas. que poden ser dues: allunyament de postures o actitud dels negociadors. no se sol donar l’allunyament de postures. els que hauran de replantejar-se les actituds i les estratègies per buscar punts de trobada. Un d’aquests àmbits són els subministraments. en una negociació comercial amb proveïdors. la posició del client en el mercat i la complexitat de la producció de les matèries primeres. per això. solvència financera i serietat comercial. En les negociacions amb proveïdors en què. la dependència del proveïdor respecte del client. en petits lots o basats en comandes obertes: les relacions a llarg termini se solen concretar en contractes d’aprovisionament que inclouen comandes petites de forma permanent i comandes urgents segons les necessitats de producció. Per passar al nivell II. respecte dels quals ha de complir el següent: – Responsabilitat total sobre els subministraments lliurats: el proveïdor té total responsabilitat sobre la qualitat del producte subministrat.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 138 138 5 Solució ·· Cada un dels apartats es realitza de la forma següent: a) Abans de començar el procés de negociació. reducció de costos logístics. formació del personal d’ambdues empreses. en un proveïdor de nivell III o proveïdor convencional. Per tant. b) Al llarg del procés negociador. així com sobre el compliment de totes les condicions de lliurament i terminis. – Subministraments directes als departaments de producció: el proveïdor ha de subministrar les comandes directament al departament que necessiti la mercaderia per evitar costos d’emmagatzematge i operacions intermèdies. la millor manera de realitzar l’aproximació per a la negociació és la resposta cordial a l’oferta rebuda. el negociador elegit per Ofipaper haurà d’analitzar-ne les causes. plans d’eficiència logística. – Determinació del lloc. ja que les postures s’han anat aproximant en el procés de selecció del proveïdor. la data i l’estratègia: en la comunicació d’aproximació del punt anterior es proposa una reunió a les instal·lacions del proveïdor. cal que el proveïdor compleixi una sèrie de requisits sobre diferents àmbits. són: les dimensions relatives de les empreses. – Aproximació al proveïdor: Ofipaper ha sol·licitat a Alatumatic una oferta concreta per realitzar el procés de selecció. En cas que no sigui possible.

GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 139 139 Unitat 6 . El registre quedaria de la forma següent: REGISTRE DE CONTROL DE LES RELACIONS AMB ELS PROVEÏDORS Any: ______ Mes: ________ Terminis Gestió de administrativa lliurament Proveïdor Tipus d’aprovisionament Valor de l’operació Especificacions tècniques Servei postvenda Valoració total AA Matèries primeres 12 345  100 100 90 100 390 BB Accessoris 20 000  100 88 100 100 388 CC Eines 7 000  70 90 100 75 335 . El valor total de cada criteri sense incidències és 100 i.Gestió de proveïdors 5 e) El procés de control de les incidències en les relacions amb proveïdors s’ajusta a l’esquema següent: – Especificacions tècniques – Terminis de lliurament – Gestió administrativa – Servei postcompra Establiment dels punts de control Determinar el nivell de gravetat de les possibles incidències i la seva valoració numèrica Qualificació de les incidències Anotar cada una de les incidències al registre corresponent Registre de les incidències Amb les dades del registre s’elabora un informe en què s’inclouen dades estadístiques per proveïdors i per incidències Elaboració de l’informe de control Carta destinada als proveïdors en què es reflecteixen les incidències concretes del proveïdor i les estadístiques generals d’incidències Comunicació als proveïdors f) Per registrar les incidències. se’n descompta el percentatge corresponent. en el cas d’haver-hi incidències. cal calcular el valor de cada proveïdor en cada criteri.

GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 140 140 Idees clau Principis bàsics de relació amb els proveïdors – Cooperació – Independència – Transparència – Negociació – Resolució amistosa – Avaluació i control – Nivell de servei al client Preparació i inici de la negociació Argumentació GESTIÓ DE PROVEÏDORS La negociació amb proveïdors Desenvolupament de la negociació Objeccions Bloqueig i desbloqueig Poder negociador Formes de tancament Tancament de la negociació Tipus d’acords Graus d’associació amb proveïdors Innovació Logística Costos Gestió de les relacions Àrees de col·laboració Inversió Formació Control de processos Sistemes d’informació Qualificació i registre d’incidències Control de les relacions Informes de control .

i enfortirà la nostra posició com un dels grans protagonistes del mercat de la distribució i l’exhibició cinematogràfica de tot Europa”. El programa compta amb més de 100 iniciatives. de forma que es converteixi en proveïdor preferent dels equips de projecció implantats per dcinex. Aquest programa es basa en dos pilars bàsics: la introducció de bones pràctiques laborals i la construcció de relacions a llarg termini amb els seus proveïdors. El nou projecte 4K de Sony està ple d’innovacions tècniques. Sony Digital Cinema ha subscrit un acord de col·laboració amb una de les principals companyies d’integració de sistemes de cine digital d’Europa.Gestió de proveïdors REVISTA ADMINISTRATIVA Acord de col·laboració entre Sony Digital Cinema i dcinex El seu objectiu és impulsar la projecció en 4K de Sony per tot Europa. Apreciem el fet que dcinex hagi decidit centrar el futur del seu negoci en l’establiment de relacions amb proveïdors de preferència escollits entre els principals fabricants d’aquesta indústria. 7 de novembre de 2012 L’Oréal rep un premi per la seva política social corporativa Fa tres anys. 16 d’octubre de 2012 Activitats 1·· Indica la relació que. Oliver Pasch. existeix entre aquestes dues notícies i la relació de col·laboració que s’estableix entre clients i proveïdors. Font: cineytele. ens sentim orgullosos que un d’aquests fabricants sigui Sony i el nostre sistema de projecció en 4K”. com ara la resolució 4K. està establert en més de 40 països i forma part del Programa d’Aprovisionament Solidari de la companyia Buy&Care. dcinex. L'Oréal va posar en marxa el programa Buy&Care. Una de les accions que L’Oréal ja ha implantat i que forma part de Buy&Care és el Programa d’auditories socials.]. des del teu punt de vista. des del 2003..com. vicepresident de l’àrea de serveis d’exhibició de dcinex. com el 4K. 3·· Identifica el grau d’associació que s’estableix entre els proveïdors i els clients d’aquests dos casos. director comercial de Sony Digital Cinema. per tal que els seus proveïdors redueixin les seves emissions de CO2. . ha comentat que “l’acord i el llançament del nostre nou sistema de projecció posa de relleu el compromís de Sony a llarg termini amb el sector de l’exhibició i el seu desig és col·laborar amb els principals integradors de la indústria cinematogràfica europea. L’Oréal també treballa.com. En aquest sentit. mitjançant el qual la companyia assegura que els seus proveïdors i subcontractistes respecten els drets humans de l’Organització Internacional del Treball (OIT). 2·· Indica els principis bàsics de relació amb proveïdors que són presents en cada un dels dos casos que s’han descrit. Font: compromisorse. En virtut de l’acord. afirma per la seva part que “és fonamental per a nosaltres oferir als nostres clients l’última tecnologia de cine digital. una excepcional relació de contrast i nous sistemes de làmpades que proporcionen a l’espectador una experiència de visualització superior.GLCCATA_unidad06_p118-141 14/02/13 11:02 Página 141 Unitat 6 . Aquesta associació amb Sony Digital Cinema consolidarà els coneixements de dcinex sobre formats emergents. Till Cussmann.. amb l’objectiu de construir relacions a llarg termini amb els seus proveïdors i integrar els principis de la RSE en la seva cadena de subministrament. Sony es convertirà en proveïdor preferent dels equips de projecció implantats per la companyia [.

identificant-ne activitats. ·· Interpretar diferents fases de la cadena logística. ·· Valorar les diferents alternatives en els diferents models o estratègies de distribució de mercaderies. fases. ·· Assegurar la satisfacció del client.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 142 u n i t a 7 t La funció logística SUMARI ■ La funció logística a l’empresa ■ Definició i característiques bàsiques de la cadena logística ■ Qualitat total i Just in Time ■ Gestió de la cadena logística ■ Elements de servei al client OBJECTIUS ·· Definir les característiques bàsiques de la cadena logística. . agents que hi participen i relacions entre ells.

Els conceptes de logística El concepte clàssic de logística. Indica. Activitats proposades 1·· Les empreses grans tenen. Per tant. – Determinat nivell de servei: s’introdueix el concepte de qualitat i. mentre que les petites i mitjanes empreses solen incloure la funció logística dins del departament comercial. el funcionament intern de l’empresa i el nivell de qualitat ofert al mercat. com també passa amb la resta de les funcions que desenvolupa una empresa. desenvolupant aquesta funció de forma adequada. la logística a l’empresa és de gran importància.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 143 143 Unitat 7 . – Gestió del flux d’informació: a més de gestionar les mercaderies físiques. per assegurar el nivell determinat de servei al menor cost possible. els recursos i la seva aplicació han de complir uns estàndards mínims prèviament establerts per l’empresa. generalment. . cal gestionar la informació. ha de ser rendible per si mateixa. quines són les raons fonamentals. depèn de la necessitat que tenen les empreses d’aprovisionar-se de forma adequada i de donar una resposta eficient i a temps als consumidors. coordinant recursos i demanda. s’obtenen les conclusions següents: – Conjunt de tècniques i mitjans: tant pel que fa a la forma de fer les coses com als mitjans que cal utilitzar per dur-les a terme. de forma que s’han de formalitzar diferents tipus de documents que contenen dades rellevants sobre aquestes mercaderies. de forma que han de ser suficients per respondre-la. Analitzant el concepte definit. la definia com el conjunt d’activitats d’emmagatzematge i transport. 2·· Segons el teu criteri. La logística és el conjunt de tècniques i mitjans destinats a gestionar el flux de materials i d’informació. 1.1 > Concepte de logística El concepte de logística ha anat evolucionant en el temps de forma simultània al desenvolupament de l’aplicació de polítiques i estratègies de màrqueting a les empreses. – Gestió de flux de materials: és necessari diferenciar clarament entre productes i materials. un departament de logística que depèn de la direcció general. Heskett. – Coordinació de recursos i demanda: els recursos que l’empresa usa per al desenvolupament de la funció logística han d’estar al servei de la demanda dels consumidors. es pot millorar la gestió d’aprovisionament. en quin tipus d’empreses és més important la funció logística: en les comercials o en les industrials? Argumenta la teva resposta. al teu parer. – Menor cost possible: la funció logística. per tant. ja que la logística pròpiament dita s’aplica a aquests últims. procedent del llenguatge militar. les tècniques. ja que. El concepte actual d’aquest terme va ser desenvolupat pel professor James L.La funció logística 1 >> La logística a l’empresa La logística a l’empresa no depèn de les dimensions ni del sector d’activitat. d’aquí en endavant es denominaran mercaderies.

complint les funcions següents: Funcions de la logística Àrea Funcions Descripció Gestió de comandes Tasques pròpies de l’aprovisionament que inclouen el procés de compra industrial: – Especificació de necessitats.2 > Funcions de la logística En l’actualitat. incloent l’embalatge dels productes i l’etiquetatge. tant de temps i forma com de rendibilitat. les dues funcions directament relacionades amb la logística són la producció i la comercialització. en qualsevol cas. respectivament. Gestió d’estocs Determinació dels nivells d’estocs adequats per al funcionament de l’empresa amb el mínim cost possible. Control d’inventaris Control i valoració de les existències de mercaderies als magatzems en cada moment. – Recerca de proveïdors. i es pot dir que la logística és una funció intermediària entre aquestes dues. per tant. cal tenir en compte que l’expedició de mercaderies i el nivell de servei que es pot oferir al client són funcions bàsiques de la logística externa. Transport Trasllat de la mercaderia des del magatzem fins al punt de destinació en condicions òptimes. Emmagatzematge Ubicació. de les plantes de producció. Aprovisionament El transport i l’emmagatzematge són els eixos bàsics de la logística externa i interna. . – Recepció de la mercaderia. la logística gestiona l’aprovisionament dels materials necessaris i la localització dels magatzems i. que porta a determinar la quantificació i la periodicitat de les comandes. Logística interna Logística externa El desenvolupament d’aquestes funcions determina les relacions directes que s’estableixen entre la logística i les altres funcions bàsiques de l’empresa. ha d’incidir en tres àrees diferents. conservació i manipulació de les mercaderies mentre es troben a l’empresa. Atenció al client Desenvolupament del sistema de logística comercial en funció de les necessitats del client. Expedició de mercaderies Preparació de les comandes de clients. – Realització de la comanda.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 144 144 1. – Determinació de les mercaderies necessàries. la logística s’entén com un sistema integral que pot prendre diferents formes organitzatives però que. Respecte de la comercialització. Així. Pel que fa a la producció.

– Logística externa: • Prioritzar les necessitats dels clients. basantse en criteris de rendibilitat. aquest objectiu es pot dividir en una sèrie d’objectius específics que. – Logística interna: • Determinar els recursos humans i materials precisos per al correcte desenvolupament de l’empresa. interna i externa. amb eficiència. • Distribuir les mercaderies en la forma i el temps òptims amb el menor cost possible. • Relacionar-se amb els proveïdors. Casos pràctics 1 Objectius logístics de la relació amb els proveïdors ·· Desenvolupa en objectius més específics. relacionant-los amb les funcions logístiques. • Establir les quantitats precises de mercaderies en cada moment. en aquest cas. podrien ser: – – – – – Buscar proveïdors. els anomenats objectius específics o operatius que. Aquests objectius es poden dividir en objectius encara més específics.3 > Objectius de la logística De l’anàlisi del concepte de logística i de les seves funcions. se’n dedueix que l’objectiu general és respondre a les necessitats de la distribució. • Gestionar el magatzem amb criteris d’eficiència. • Valorar les mercaderies utilitzant el mètode més adequat a cada situació. analitzant les funcions i els objectius de la logística. Realitzar comandes. que són la base de les tasques que cal realitzar en el desenvolupament i la implantació de la logística en una empresa. Al seu torn.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 145 Unitat 7 . solvència i cost. segons el teu criteri. Rebre les mercaderies. . Seleccionar els proveïdors més adequats aplicant criteris de seguretat. s’enumeren de la forma següent: – Aprovisionament: • Determinar els productes necessaris en funció del procés productiu o comercial. Solució ·· Els objectius generals no són directament aplicables. Controlar la documentació que es genera en les comandes. l’objectiu d’aprovisionament “relacionar-se amb els proveïdors”. • Controlar la ubicació i l’estat de les mercaderies. cal dividir-los en objectius d’un nivell més concret i identificable. Per aconseguir-los.La funció logística 145 1. • Adaptar-se de forma dinàmica a la situació de constant canvi que presenta el mercat.

Quan s’ha determinat el tipus d’empresa de què es tracta en funció de les dimensions i el sistema organitzatiu. – Incloure la funció logística al departament comercial. ja que la logística industrial (empreses fabricants) és molt més complexa que la logística comercial (empreses distribuïdores). – Crear el departament de logística de forma autònoma. com es pot veure al diagrama següent: Flux de materials FLUX D’INFORMACIÓ Logística industrial Logística comercial Aprovisionament Aprovisionament Emmagatzematge i transport Fabricació Emmagatzematge Muntatge Emmagatzematge i transport Comercialització Comercialització Comparació entre logística industrial i logística comercial. cal determinar el tipus d’empresa i el sector d’activitat al qual pertany. Producció Comandes Aprovisionament Estocs Administració DIRECCIÓ GENERAL Magatzems Interna Control d’inventaris Logística Expedició Externa Comercialització Departament autònom de logística dins de l’organigrama d’una empresa.4 > Implantació de la logística Per implantar la logística en una empresa. Transport Atenció al client . es presenten tres possibilitats: – Externalitzar la funció.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 146 146 1. encarregant-la a una empresa especialitzada en serveis logístics.

– Augmenta el control sobre els processos d’aprovisionament.1 > El pla de direcció logística El concepte de pla és molt ampli i. Per això. el pla de direcció logística ha de respondre a les necessitats que es plantegen en el pla estratègic de l’empresa. segons el teu criteri. – Millora la distribució. la seva planificació estarà inclosa al pla de màrqueting. – El pla de direcció logística inclou l’estratègia. Utilitats de la planificació logística En cas que la logística sigui una part més del departament comercial. cal tenir en compte que: – Existeixen diferents nivells de planificació a l’empresa. 4·· Completa l’organigrama de la pàgina anterior introduint la divisió de les funcions en diversos objectius operatius. . és el moment de determinar com s’implementa la logística.La funció logística 2 >> L’organització logística Fins aquí hem emmarcat el concepte de logística en la gestió empresarial. producció i comercialització. de forma que s’ha de realitzar en tres nivells de planificació diferents. cal formular l’estratègia logística de l’empresa. de forma que sempre hi està supeditat. com per a qualsevol altra estratègia. Per realitzar el pla. analitzant les funcions i els objectius de la logística. el desenvolupament i el control. en cas que la funció logística compti amb un departament propi. – Fa més eficient l’emmagatzematge i el transport. El nivell superior és la planificació estratègica de l’empresa. a més de situar-la en l’estructura organitzativa de l’empresa. de la qual depenen tota la resta de plans que es realitzen en els diferents departaments. el seu desenvolupament i control. l’objectiu de logística interna “gestionar el magatzem amb criteris d’eficiència”. determinar l’objectiu i especificar i quantificar les accions que cal dur a terme per aconseguir-lo. cal dissenyar i dur a terme un pla que ha de respondre als principis bàsics de la planificació empresarial. De qualsevol manera. sempre posats al servei dels objectius estratègics de la pròpia empresa. s’entén com el document que inclou l’estratègia logística de l’empresa. aquesta planificació es realitzarà mitjançant un pla de direcció logística. Per desenvolupar el pla de direcció logística. – Possibilita la comunicació amb clients i proveïdors. en aquest cas. La bona planificació logística presenta les utilitats següents: 2. diferenciant les funcions i els objectius que compleix i persegueix. Tot i això. Per a la formulació de l’estratègia logística. cal respondre tres qüestions fonamentals: – Quina és la situació actual? – Quina és la situació desitjada? – Quines accions cal dur a terme per arribar a la situació desitjada? La resposta a aquestes tres qüestions defineix l’estratègia i determina el procés a seguir per a la confecció del pla de direcció logística. Activitats proposades 3·· Desenvolupa en objectius més específics. Per tant.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 147 147 Unitat 7 . és a dir.

ja que té una gran importància per a la logística. el mercat i la competència.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 148 148 2. El temps. el pas següent és establir els objectius que han de conduir a la situació a la qual s’aspira. transport i expedició. s’analitza tota la informació interna sobre el funcionament de les diferents tasques que s’han dut a terme. En aquesta fase. i que han de tractar sobre: • • • • • Els recursos utilitzats. Quina és la situació actual? Anàlisi de la situació Anàlisi operativa Revisió dels recursos Quina és la situació desitjada? Definició d’objectius Objectius generals Objectius operatius Quines accions cal dur a terme? Estructura de l’organització Desenvolupament i control de les accions Control de les accions Procés de planificació logística. Existeixen dos tipus d’objectius: estratègics i operatius o tàctics. Primerament. Així. L’eficiència dels fluxos d’informació. La millora dels punts dèbils detectats en la fase anterior. En aquesta fase s’analitza la informació. – Fase 3: revisió dels recursos. els recursos materials i els recursos funcionals. interna i externa. L’enfortiment dels punts forts detectats en la fase anterior. recurs funcional. que es prenen directament del pla estratègic de l’empresa. . La idoneïtat dels fluxos de materials. l’anàlisi se centra en determinar els punts forts i dèbils de les següents funcions que cal realitzar sobre les mercaderies: aprovisionament. Aquesta anàlisi se centra en l’aplicació que s’ha fet dels recursos en el desenvolupament de la funció logística. – Equilibri: adequació entre les finalitats i els recursos. revisant el desenvolupament dels productes i les perspectives del mercat en el marc de l’estratègia general de l’empresa. emmagatzematge. ha de ser objecte d’una anàlisi especial. – Eficiència en l’assignació de recursos: ús dels mitjans més adequats per al desenvolupament del sistema. Els recursos que es tenen en compte són els recursos humans.2 > El procés de la planificació logística Anàlisi estratègica Conceptes clau per a la implantació de la logística Els conceptes clau per a la implantació de la logística són: – Senzillesa: el sistema logístic ha de ser fàcil de comprendre i aplicar. – Fase 4: definició d’objectius. cal fixar els objectius de gestió. – Oportunitat: el sistema ha de funcionar perfectament quan sigui necessari. – Fase 2: anàlisi operativa. – Flexibilitat: ha de ser fàcilment adaptable a noves situacions o imprevistos. sobre el producte. El desenvolupament de les fases del procés de planificació logística és el següent: – Fase 1: anàlisi estratègica. Després de realitzar l’anàlisi i determinar la situació de la logística a l’empresa.

Informació externa procedent dels proveïdors. les que procedeixen de dins de l’empresa. Casos pràctics 2 Fonts d’informació logística ·· Les tres primeres fases de realització del pla de direcció logística tenen en comú l’anàlisi de la informació. Informació interna procedent de l’informe del desenvolupament del pla anterior i del pla d’empresa. – Fase 6: control de les accions. – Fase 2. Informació interna procedent del pla anterior. – Fase 3. En totes les fases del procés. L’estructura s’ha de determinar sobre els elements següents: ELS RECURSOS HUMANS – Càrrega de treball – Personal necessari – Gestió i direcció del personal LA PLANIFICACIÓ OPERATIVA – Previsió de compres – Previsió de vendes – Seguiment de la demanda – Programació d’emmagatzematge – Programació del transport ELS RECURSOS MATERIALS – Instal·lacions – Elements físics – Elements auxiliars de gestió EL SISTEMA D’INFORMACIÓ – Informació relativa a l’aprovisionament – Informació relativa a l’emmagatzematge – Informació relativa a l’expedició – Informació relativa al transport Estructura de l’organització logística.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 149 149 Unitat 7 . i la seva aplicació al cas és la següent: – Fase 1. que descriuen de forma concreta tots i cada un dels objectius estratègics i defineixen com es poden aconseguir i quin és el cost adequat per tal que es realitzin sota el criteri d’eficiència. cal indicar el camí per a assolir-los. i aquesta és la funció dels objectius operatius o tàctics. – Fase 5: estructura de l’organització. .La funció logística Un cop determinats els objectius estratègics. Informació interna procedent del pla anterior. o externes. de la documentació generada i de les opinions del personal. Activitats proposades 5·· Descriu les diferències entre els diferents tipus d’objectius de la planificació logística. les que procedeixen de fora de l’empresa. però quines són les fonts en què s’ha de buscar aquesta informació? Solució ·· Les fonts d’informació poden ser internes. de la documentació generada i de les opinions del personal. Informació externa procedent d’un estudi de mercat. cal aplicar un sistema d’avaluació i control que estigui basat en criteris d’eficiència. És el moment de definir la forma d’aconseguir els objectius aplicant els recursos disponibles.

sobre el disseny i el desenvolupament de la qual cal actuar. El desenvolupament de la cadena logística suposa la construcció o el lloguer de magatzems. Per tant. consisteix en un sistema integrat per les funcions d’emmagatzematge i transport que té com a finalitat posar els productes a disposició del consumidor. • Disminuint el número de magatzems pels quals ha de passar la mercaderia. Totes les decisions empresarials estan sotmeses a un determinat nivell de risc. – Possibilitat d’establir avantatges competitius. – Lliurar la mercaderia just a temps: • Combinant de forma adequada els mitjans de transport amb l’emmagatzematge. • Establint rutes de doble direcció per tal que el transport sempre es realitzi a plena càrrega. el procés de disseny i implantació de la cadena logística s’ha de dur a terme amb molta cura i partint d’anàlisis fiables i rellevants. – Minimitzar la quantitat de producte en estoc: • Mantenint les mercaderies el menor temps possible al magatzem. Els objectius que cal desenvolupar per complir aquesta funció són: – Optimitzar el transport: • Aplicant economies d’escala usant mitjans de major capacitat. allò en què l’empresa és més eficient que la competència. L’eficiència de la distribució de productes suposa. com el sistema logístic. Per tant.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 150 150 2. sol perdurar en el temps.3 > La cadena logística La cadena logística. • Utilitzant la combinació d’elements de transport de diferent capacitat. que és major com major sigui el termini per al qual es pren la decisió. – Elevat cost econòmic. també denominada cadena de subministraments. de forma que el nivell de risc que cal assumir és alt. així com l’adquisició de diversos elements de transport. ha de ser durador i quan es basa en un dels elements estructurals de l’empresa. situació que aconsella que aquest tipus de decisions es prenguin de forma molt rigorosa i realista. en molts casos. – Nivell de risc. La configuració de la cadena logística és una decisió a llarg termini. L’avantatge competitiu. una font d’avantatges competitius. la funció principal de la cadena logística és proporcionar als minoristes la suficient quantitat de producte per satisfer el mercat amb el menor cost possible. . El disseny de la cadena logística suposa una decisió d’alt valor estratègic i de gran importància per a l’empresa degut a tres circumstàncies fonamentals: Centre de transferència d’aprovisionament Transport Centre de transferència de producció Transport Centre de transferència de distribució Transport MERCAT Elements d’una cadena logística. Al gràfic del marge es poden veure els diferents elements que formen una cadena logística.

Exemples PLAZA: la major plataforma logística d’Europa Amb una extensió de 13 117 977 m2. Porcelanosa. SA. La seva extensió. Són mitjans de transport més ràpids però de molta menor capacitat que els anteriors. execució i promoció estan encomanades a PLAZA. normalment per carretera. societat participada majoritàriament pel Govern d’Aragó. S’utilitzen entre els magatzems de trànsit i les plataformes logístiques. Centres de transferència Magatzems de trànsit Són magatzems que agrupen comandes de petites dimensions. com Inditex. . – Poden ser per a una sola modalitat de transport. DHL Express. o multimodals. És important usar aquest mitjà de transport sempre que sigui possible. Se solen utilitzar entre els proveïdors i els magatzems de trànsit. i entre aquestes i els magatzems locals. ja que els retards en els lliuraments. la Plataforma Logística de Zaragoza (PLAZA) és el recinte logístic de majors dimensions d’Europa. La seva gestió. En la logística. a les quals reben i envien mercaderia per diferents mitjans de transport. Magatzems locals Concentren les comandes dels clients de la mateixa àrea geogràfica per després distribuir-les entre els minoristes de la mateixa zona. amb presència de l’Ajuntament de Saragossa i de les dues principals entitats d’estalvi de la comunitat autònoma. TDN. De gran capacitat Són mitjans de transport capaços de transportar grans quantitats de mercaderia. amb connexions amb els més rellevants centres de producció i consum europeus. Memory Set.La funció logística A la taula següent s’analitzen les característiques bàsiques dels diferents elements d’una cadena logística: Característiques bàsiques dels elements d’una cadena logística Instal·lacions on se centralitza una gran quantitat de mercaderia de tot tipus per ser distribuïda als seus punts de destinació: Plataformes logístiques En l’actualitat. i entre els magatzems locals i els clients. També es denominen magatzems de distribució regional.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 151 151 Unitat 7 . Imaginarium. les Administracions Públiques. Barclays Bank o Mann Filter. Elements de transport De poca capacitat Factors temps – Compten amb tot tipus de serveis per a transport i mercaderies: manteniment i conservació. per reunir les mercaderies en enviaments de major volum cap a plataformes logístiques o a altres tipus de destinació. el factor temps és fonamental perquè els materials han d’estar en la seva destinació just a temps i en les quantitats apropiades. tant a Espanya com en altres països. la falta de mercaderia i l’excés d’estocs generen pèrdues econòmiques importants. estan promovent la construcció de plataformes logístiques multimodals com a instruments per al desenvolupament econòmic. la ubicació a la diagonal del sud-oest europeu i la capacitat de servei intermodal han fet que PLAZA sigui l’emplaçament elegit per empreses líders en els seus respectius sectors. fet que possibilita unes capacitats que converteixen Saragossa en una de les ciutats logístiques més importants d’Europa. realitzades a diferents proveïdors. La seva característica principal és que està basada en un centre intermodal de transports (ferrocarril. carretera i avió). ja que té un cost per unitat menor que el transport de poca capacitat.

Cal afegir que la gestió de mercaderies industrials tendeix a la centralització i la mercaderia de consum. que consisteix en optar per una de les dues alternatives per a la gestió d’estos: model de gestió centralitzat o model de gestió descentralitzat. . basada en els objectius estratègics de l’empresa. de titularitat pública o multiempresa.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 152 152 2. L’elecció de la millor opció es basarà en l’anàlisi d’aquestes qüestions: – Quina és la quantitat òptima d’estoc de cada mercaderia? – Quin és el temps màxim que s’ha de mantenir en estoc a la cadena i en cada un dels magatzems? – On es poden aplicar les economies d’escala. a la descentralització. o bé aplicar els diferents models als diferents productes. en quins elements de la cadena es poden aconseguir els majors estalvis? – La resposta eficient i a temps al client justifica un augment de les inversions? Les respostes a aquestes preguntes mostren els avantatges de cada opció: – Avantatges del sistema de gestió d’estocs centralitzat: • Es tracta de forma integrada tot el flux d’informació. • S’aconsegueix un major control sobre els fluxos de materials. • Disminueix el risc de desabastiment del client. existeix una tendència a l’ús massiu de grans plataformes logístiques multimodals. és a dir. – Avantatges del sistema de gestió d’estocs descentralitzat: • Augmenta la presència del producte en el mercat. Plataformes multimodals En l’actualitat. També es pot arribar a un model mixt en què existeixi una gestió centralitzada al nucli de la cadena que després es descentralitzi en els extrems amb diversos magatzems de trànsit i locals. • S’optimitza el cost del transport. Producció Producció Producció PLATAFORMA LOGÍSTICA Distribució Distribució Funcionament de la gestió centralitzada d’estocs.4 > Models de gestió logística El disseny de la cadena logística es desenvolupa definint l’estructura d’aquesta cadena i realitzant un sistema de distribució per als dos fluxos (mercaderies i informació). que permeten la centralització amb costos bastant baixos. Distribució Producció Producció Producció MAGATZEM 1 MAGATZEM 2 MAGATZEM 3 Distribució Distribució Distribució Funcionament de la gestió descentralitzada d’estocs. Ambdós passos han de partir d’una decisió prèvia. • Aproxima els estocs als clients.

és molt important que les operacions que formen el sistema logístic es realitzin desenvolupant una estratègia de qualitat total.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 153 Unitat 7 . – Determina una sèrie de normes que indiquen com fer les coses bé. de la qualitat amb què es desenvolupi el sistema logístic. optimitzant l’aplicació dels recursos disponibles de l’empresa. – Identificació de les dimensions clau del procés sotmès a millora contínua. El problema d’una estratègia de qualitat aplicada a la logística rau en determinar les dimensions sobre les quals cal actuar per tal que sigui eficient i. a la primera i sense errors. 153 . com ja hem dit.2 > Qualitat total S’entén per qualitat total el sistema de gestió empresarial basat en la idea de millora contínua. és una de les funcions fonamentals de l’empresa i forma part de la seva cartera de valor.1 > La qualitat com a estratègia La qualitat és una estratègia que permet adquirir avantatges competitius.La funció logística 3 >> Qualitat logística La funció logística. que té com a principis fonamentals: – Assoliment de la plena satisfacció de les necessitats i les expectatives del client. – Total compromís de la direcció de l’empresa. en gran mesura. – Implicació del proveïdor en el sistema de gestió d’aprovisionament de l’empresa. 3. de forma que no es poden implantar amb èxit sistemes de qualitat per a funcions individualitzades. – Augmenta de forma significativa el nivell de servei al client en cobrir les seves expectatives amb eficiència en el moment i el lloc adequats i en la quantitat precisa. Per tant. de forma que constitueix un argument bàsic de competència. per tant. En aquest sentit. – Es planteja a llarg termini com una opció estratègica amb la finalitat d’aconseguir la millora evident dels resultats de l’empresa. la funció logística de qualitat es basa en la capacitat de l’empresa per desenvolupar recursos que proporcionin confiança a l’organització i als clients. podem dir que la qualitat: – Fa referència al total de l’organització empresarial. – Desenvolupament d’un procés de millora contínua en totes les activitats i tots els processos duts a terme a l’empresa. de manera que el rendiment de l’empresa depèn. 3. Per tant. – Participació de tots els membres de l’organització i foment del treball en equip. es desenvolupi en un marc de qualitat total. – Presa de decisions de gestió basades en dades i fets objectius.

la conservació de les mercaderies. l’optimització dels temps d’estada de la mercaderia. etc. Fiabilitat S’entén per fiabilitat la probabilitat que no es cometin errors. – Fiabilitat: un magatzem fiable és el que és capaç de gestionar els estocs amb eficiència i de tenir la quantitat de producte justa per cobrir les comandes en el temps donat i en els pics de demanda dels productes que estan inclosos al magatzem. – Compliment d’estàndards preestablerts: en un magatzem. la ubicació de les mercaderies. Prestacions afegides Són aquelles prestacions que fan que el producte es diferenciï de la resta.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 154 154 Dimensions de la qualitat logística Prestacions bàsiques Es denominen prestacions bàsiques les característiques elementals que defineixen un producte (atributs físics) o servei (components fonamentals que el configuren). la diligència en les operacions de càrrega. Compliment dels estàndards fixats Les operacions es realitzen amb qualitat quan s’ajusten a una sèrie de normes prefixades. En logística. aquests estàndards se solen referir a la quantitat de producte emmagatzemada i el temps mínim i màxim d’emmagatzematge. descàrrega i ubicació de mercaderies. cal complir els estàndards fixats a les normes. . els estàndards fixats tenen a veure sempre amb el temps de transport i emmagatzematge. són prestacions bàsiques el transport i l’emmagatzematge amb unes determinades condicions mínimes de conservació. així com amb la quantitat de producte transportada o emmagatzemada. a més del control de la ubicació. ni tan sols en situacions de pressió. Per tant. tenint la virtut de millorar-les. l’anàlisi de les necessitats mínimes dels clients i totes les prestacions que puguin millorar el servei bàsic de conservació i control d’estocs. Solució ·· Les tasques sol·licitades serien les següents: – Prestacions bàsiques: la recepció de mercaderies. Capacitat de reacció Un servei de qualitat no ha de tenir errors. eficiència i sol·licitud. el control dels estocs i la preparació de les comandes. En logística. – Capacitat de reacció: solució ràpida de problemes d’abastiment mitjançant la utilització coherent dels estocs de seguretat. les entrades i les expedicions. Els lliuraments urgents i la utilització de xarxes logístiques eficients es poden considerar prestacions afegides. – Percepció del client: s’identifica la qualitat amb l’ordre en la col·locació dels productes. En logística. Per tant. Casos pràctics 3 Dimensions de qualitat total en la funció d’emmagatzematge ·· Indica tasques concretes que cal desenvolupar en la funció d’emmagatzematge tenint en compte les dimensions de la qualitat logística. el funcionament dels sistemes d’emmagatzematge. però cal assumir que això és totalment impossible. la no comissió d’errors té a veure amb el compliment dels terminis de transport i la gestió òptima dels estocs. ja que s’introdueixen com a complement a les prestacions bàsiques. – Prestacions afegides: l’anàlisi dels productes. es considera una mesura de qualitat la capacitat de l’organització per resoldre els possibles errors amb rapidesa.

Com major sigui l’índex. amb la finalitat de poderhi operar. Qui efectua el control La responsabilitat de dur a terme el control ha de recaure en el propi departament de logística. Determina la probabilitat que el servei no es realitzi a temps. Comparació de les actuacions amb els estàndards fixats. En quin moment i lloc controlar El control s’ha de realitzar al magatzem i als punts de pas del transport en els moments en què es produeixen les operacions més importants. major és la qualitat. cal dur a terme un programa de control de qualitat. que es basa en el càlcul de tres índexs bàsics: – Índex de servei: és el percentatge de comandes servides sobre el total de comandes rebudes. cal prioritzar la dimensió sobre la qual exercir el control. 31 es van servir fora de termini i 14 es van retornar. major és la qualitat. cal fixar els punts crítics sobre els quals implantar la qualitat i la forma de fer-ho. Anàlisi dels resultats. de les quals se n’han servit 816. com es pot veure a la taula següent: Definició dels punts crítics d’un sistema de qualitat logística Dimensions a controlar No es pot exercir el control sobre totes les dimensions al mateix temps. Determina la probabilitat que existeixin problemes de desabastiment. per tant. Dels serveis demanats. Determina les probabilitats d’errors i desperfectes. major és la qualitat. Per poder dur a terme un control de qualitat eficient. – Índex de devolucions: és el percentatge de comandes amb devolució respecte del total de les comandes servides. Variables a controlar S’han de definir les variables que cal controlar i la seva naturalesa. Calcula els índexs de qualitat per poder aplicar el mètode de control i comenta’n els resultats.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 155 155 Unitat 7 . Activitats proposades 6·· Una empresa ha rebut durant el mes de març 834 comandes. – Índex de retards: és el percentatge de comandes servides fora de termini sobre el total de comandes servides.La funció logística Control de qualitat Per tal que un sistema de qualitat total sigui eficient. la seqüència d’activitats és la següent: – – – – – Mesura de les actuacions. que consisteix en una seqüència d’activitats que comproven l’aplicació del procés de millora contínua. Control total o estadístic S’ha de decidir si el control és total o bé es realitza sobre mostres per generalitzar-ne els resultats. Comprovació de l’existència de desviacions. . En la logística. Com menor sigui l’índex. Com menor sigui l’índex. El mètode més utilitzat per realitzar el control de qualitat és el denominat mètode de control total. Correcció de les desviacions.

constitueixen una metodologia que tendeix a eliminar ineficiències en tot el procés industrial. – Eliminació de totes les tasques que no afegeixen valor (temps d’espera. fet que deriva en una reducció de costos i facilita la coordinació entre venedor i comprador. aquests sistemes permeten millorar els costos i la qualitat. etc. . El camp d’aplicació de JIT és tota l’empresa i els seus beneficis. ja que la reducció o eliminació d’ineficiències abraça tot tipus de funcions. els avantatges competitius s’obtenen diferenciant-se dels competidors per aconseguir productes i serveis a un cost més baix. i la producció. que s’han de donar de forma simultània i concurrent: Objectius JIT Els principals objectius dels sistemes JIT són: – – – – Abordar els problemes fonamentals.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 156 156 3. es redueixen les inversions de capital i els inventaris. i millorant la gestió de la cadena de subministraments. Buscar la senzillesa. viatge en buit. fomentant el manteniment de relacions estables a llarg termini amb l’objectiu que aquests proveïdors situïn les seves fàbriques prop de l’empresa client. perquè ha modificat pràctiques en tota la cadena de distribució. els aprovisionaments i les compres es generen d’una manera concatenada a mesura que el client consumeix. – Aplicació pràctica i simultània del concepte de qualitat total. Correctament aplicats. des de l’abastiment fins a la distribució. – Èmfasi de la potenciació de la participació respecte de les relacions humanes. donat que ja no es produirien. – Eradicació de recursos destinats a esmenar errors. El seu impacte en les activitats logístiques és transcendent. El Just in Time impulsa l’agrupament de subministraments en pocs proveïdors.3 > Sistemes Just in Time (JIT) Els sistemes Just in Time o just a temps (JIT). Cal tenir present que. Simultàniament. L’aplicació òptima d’un sistema JIT hauria d’aconseguir els següents efectes en la cadena logística: – Estoc de seguretat nul. tant de productes acabats com de materials en procés. Convé saber que els sistemes JIT es basen tres components fonamentals per a l’eliminació d’ineficiències. – Sincronització i equilibri en el procés de manufactura.). Establir sistemes eficaços de detecció de problemes. i fan possible la reducció dràstica en els temps de resposta. que se situa a l’extrem del canal logístic i tira dels productes cap al mercat. – Temps d’aprovisionament i lliurament mínims. o bé per una combinació de tot l’anterior. entre les quals figura la logística. a grans trets. Eliminar els malbarataments. a una millor qualitat o amb un termini de lliurament més reduït. que es porten a nivells ínfims o nuls. – Concentració de l’aprovisionament en el número mínim de proveïdors possible. Essent JIT un sistema basat en la demanda. desenvolupats com a filosofia industrial als anys 70 a l’empresa japonesa Toyota Motor Corporation.

Terminis i formes de lliurament. – La implementació de sistemes d’eficiència total que estiguin basats en la filosofia JIT. 8·· En el cas pràctic d’aquest apartat. defectes de qualitat i defectes en la posada en marxa de l’equip de treball.La funció logística 157 3. Preu. . Condicionament de la mercaderia en els envasos i embalatges més adequats. tot indicant la incidència que tenen l’un en l’altre. Prenent com a base la solució d’aquest cas pràctic. És necessari tenir en compte que també els clients reals del servei de logística de l’empresa són altres departaments de la pròpia empresa. per aconseguir que aquest servei sigui de qualitat. cal que l’organització de l’empresa se centri en: – La selecció i la formació de recursos humans capacitats per desenvolupar les funcions logístiques de forma eficient. per extensió. temps buits. – Assistència tècnica. funcionament a poca capacitat. 9· En l’aplicació de sistemes JIT. – Servei postvenda. cal observar amb la mateixa diligència els principis d’un servei de qualitat. la seva rendibilitat. que pots buscar en qualsevol diccionari o a la Vikipèdia. Al text s’ha proposat una definició de qualitat: analitza aquesta definició i relaciona-la amb el concepte d’estratègia. es podrà oferir als clients un servei de qualitat caracteritzat per l’optimització dels factors següents: – – – – – – Disponibilitat del producte. Qualitat de servei. En aquest cas. es tenen en compte sis grans generadors de pèrdues: avaries.4 > Servei al client El servei al client representa l’objectiu final de la funció logística de l’empresa i. desenvolupa la resposta corresponent a l’altra activitat bàsica de la logística: el transport. Relaciona aquests generadors de pèrdues amb els tres punts bàsics dels sistemes JIT. Activitats proposades 7·· La relació entre la qualitat i l’estratègia de l’empresa és evident. – El desenvolupament d’una estructura única per a la funció logística que sigui capaç de gestionar de forma eficient l’aprovisionament. s’analitzen les dimensions de la qualitat total per a una de les dues activitats bàsiques de la logística: l’emmagatzematge. titulat Dimensions de la qualitat total en la funció d’emmagatzematge. Condicions de pagament. 10·· Relaciona els conceptes qualitat total i servei al client. ja que en dependrà l’eficiència de les operacions de l’empresa i. temps de preparació i ajust de la maquinària. la producció i la distribució de tots els materials i productes amb què treballa l’empresa. – Procediments d’urgència per a situacions específiques. D’aquesta forma.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 157 Unitat 7 .

no com a eix del sistema. realitzen les següents funcions relacionades amb les operacions d’aprovisionament i emmagatzematge: Aplicacions informàtiques de gestió comercial Comandes a proveïdors – Generació automàtica de comandes. situacions atípiques de clients. ubicacions. actualització automàtica tant dels preus de compra per cada proveïdor com dels de venda. empaquetatge. es poden trobar tres nivells d’aplicacions específiques: – Aplicacions de gestió comercial. Regularització de magatzems. Enviament de comandes a través de correu electrònic Albarans de proveïdors – Generació automàtica d’albarans. EAN 13. – Control de la situació de cada comanda. a més de la gestió de compravenda. data de caducitat. Aquestes aplicacions gestionen les vendes de l’empresa centrant-se en les tasques següents: gestió d’estocs i magatzems. la implantació de la filosofia JIT requereix la utilització d’aplicacions informàtiques com a eines eficients. control mitjançant la utilització dels codis de barres EAN 13. 39 i 128. estoc per magatzems. i desenvolupament de sistemes de traçabilitat. colors. múltiples adreces d’enviament per client. – Recàlcul d’estocs de magatzem.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 158 158 4 >> Aplicació d’eines informàtiques En la informatització de les operacions de logística. modificant l’estoc físic Realització de l’inventari físic amb terminals de mà JIT no és només informàtica Una anàlisi superficial del funcionament dels sistemes JIT pot dur a la idea que la seva implantació consisteix en la compra i la utilització d’un determinat programa informàtic. proveïdors i agents. . de lot. Gestionen el magatzem des d’un punt de vista comercial i. Factures de proveïdors Generació i comptabilització de les factures a partir dels albarans. Regularització d’estoc valorada Control de costos Històrics de moviments i regularitzacions de magatzem Inventaris valorats Fitxes de magatzem per productes Gestió de mercaderies a través de codis de barres (EAN 8. Res més lluny de la realitat. agrupació de clients per àrees de lliurament. família. tipus de descompte. estocs màxim i mínim pendents de servir i rebre. EAN 39. moviments de mercaderies entre magatzems.). – Càlcul d’estoc del magatzem. – Control de la situació de cada expedició. etc. 14. etiquetes d’enviament. núm. estoc físic. EAN 128). preu majorista. – Aplicacions per al control de la distribució. propietats definides per l’usuari (talles.

– Forma d’etiquetatge. Gestió de contenidors. Anàlisi de costos.La funció logística – Aplicacions per a la gestió logística integral. localitza a la pestanya Productes el software de magatzem i analitza’n el contingut. Ordre de lliurament. Expedició – – – – – – Gestió de la cartera de lliuraments. Gestió mitjançant els codis EAN. Optimització dels embalatges – Resistència i capacitat. Gestió de reserves. Entra a la pàgina web www. Aplicació dels diferents mètodes de valoració d’estocs. Activitats proposades 11·· Al mercat existeixen una gran quantitat de productes que desenvolupen les funcions descrites anteriorment. Emmagatzematge – – – – – – – – Reubicació dinàmica. Gestió administrativa de les recepcions.es. Elecció del mitjà de transport més adequat. o pot existir. Recepció. . per tant. – Capacitat màxima d’amuntegament i resistència dels palets. – Optimització de l’espai. rotacions i assignacions. Determinació de tipus de lliurament i servei. Agrupació de comandes. Control de picking. Determinació dels nivells d’estocs mínims i màxims de seguretat. 12·· Existeix. Confirmació dels lliuraments. amb les funcions següents: Aplicacions per a la gestió logística integral Mòdul Funcions Gestió d’aprovisionament – – – – Gestió de la cartera de proveïdors. Control d’embalatge i etiquetatge. Optimització del mètode de lliurament – – – – Optimització de les rutes – Assignació automàtica de rutes. – Edició de la carta de ports i el full de ruta. moviments d’entrada i devolucions. Gestió de ruptures. alguna relació entre els sistemes JIT i la informatització de les activitats logístiques? Argumenta la teva resposta. Gestió de les càrregues i de les rutes de lliurament.mecalux. Realització d’inventaris físics i valorats. de temps i d’esforços. Optimització dels moviments – Estalvi de moviments i. Els programes informàtics que gestionen la logística integral solen estar formats per diferents mòduls. Realitza un esquema amb les funcions que realitzen i indica el tipus d’aplicació de què es tracta. els mitjans de transport i els palets.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 159 159 Unitat 7 . Gestió de les operacions d’ubicació. Optimització de les càrregues – En els contenidors. ubicació i reubicació en temps real.

des del teu punt de vista.: CONSOLIDACIÓ :. SA. 4·· Diferencia els tres nivells de planificació que es donen en la confecció del pla de direcció logística.: APLICACIÓ :. En relació amb les operacions esmentades. indica quines funcions de la logística es posen en funcionament en cada una. com a mètode de control de qualitat. Divendres: enviament d’una comanda del client Sistemes de Depuració Jaume Piqué. 7·· Un centre logístic es defineix com un recinte industrial dins del qual estan reunides totes les activitats relatives a la logística. les següents operacions en l’última setmana: – – – – – Dilluns: sol·licitud de catàlegs de productes a diversos proveïdors. explica les afirmacions següents: a) La logística s’encarrega de gestionar els fluxos de mercaderies i informació que es generen en la funció d’aprovisionament. 1·· A partir de l’anàlisi del concepte de logística. 3·· Existeixen. i on tenen cabuda totes les empreses que desitgin operar des d’un entorn ple de serveis. 8·· Indica. Indica quins són tant els punts en comú com les diferències. 1·· Una empresa de comercialització de pintures i productes per a la decoració va realitzar. Dimecres: enviament d’informació sobre una oferta de productes als clients de l’empresa que realitza més comandes. 11·· Quins avantatges té l’aplicació de la informàtica a la gestió de les operacions logístiques? 12·· Descriu quines són les principals diferències entre una aplicació informàtica de gestió comercial i una altra de gestió logística. què vol dir qualitat total i descriu les dimensions bàsiques de la qualitat logística. Dimarts: comanda de mercaderia al proveïdor Produccions Químiques. sobre quines qüestions els ha de preguntar? 10·· Defineix els sistemes d’eficiència total just a temps i indica quina relació s’estableix entre la implantació d’aquestes sistemes i el nivell d’atenció al client. 9·· Una empresa que vol conèixer el nivell de satisfacció dels seus clients. b) La logística ha de ser rendible. Descriu aquests tres objectius. Es pot dir que un centre logístic i una plataforma logística són el mateix? Justifica la teva resposta. bàsicament.GLCCATA_unidad07_p142-163 19/02/13 08:02 Página 160 160 Activitats finals . de què depèn i com es defineix l’estructura de l’organització en el desenvolupament del procés d’elaboració del pla de direcció logística? 6·· La cadena logística d’una empresa es planifica i desenvolupa per a l’assoliment de tres objectius fonamentals. . . Dijous: recepció de mercaderies de la comanda sol·licitada el dimarts. logística interna i logística externa. dos tipus d’estructures logístiques: les industrials i les comercials. el transport i la distribució de mercaderies en el seu sentit més ampli. entre altres. 5·· Què és. 2·· Indica la similituds i les diferències que existeixen entre les tres àrees fonamentals de la logística: aprovisionament.

La determinació dels diferents nivells d’estoc.La funció logística Cas final 4 Control de qualitat logística ·· En un magatzem es vol desenvolupar un sistema de qualitat total. b) El diagrama de flux de la funció d’emmagatzematge i gestió d’estocs seria: Recepció i trasllat de la mercaderia Control de documentació d’entrada Ubicació de la mercaderia Extracció de la mercaderia Recepció dels documents de comanda Control i manteniment de la mercaderia Preparació de la comanda Emissió dels documents d’expedició Lliurament per al transport Desplaçaments Emmagatzematge c) Els punts crítics són: – – – – – L’entrada de mercaderies. La preparació i l’expedició de mercaderies. Prestacions afegides. Per tal que el sistema de qualitat implantat sigui eficient. – Emmagatzematge de mercaderies i gestió d’estocs. Compliment dels estàndards fixats. La realització d’inventaris. Solució ·· La resposta correcta a les activitats és la següent: a) Les dimensions que cal controlar són: – – – – – Prestacions bàsiques. Per a la seva aplicació.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 161 161 Unitat 7 . – Expedició de mercaderies. b) Dibuixa un diagrama vertical de flux de la mateixa funció. Capacitat de reacció. Administració . es divideixen les funcions del magatzem en tres: – Recepció de mercaderies. Fiabilitat. c) Indica els punts crítics del sistema de qualitat de l’emmagatzematge i la gestió d’estocs. La ubicació de les mercaderies. realitza les tasques següents: a) Indica les dimensions de la qualitat que cal controlar en la funció d’emmagatzematge i gestió d’estocs.

GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 162 162 Idees clau Concepte Funció Organització Conjunt de tècniques i mitjans destinats a gestionar el flux de materials i d’informació Aprovisionament – Gestió de comandes – Gestió d’estocs Logística interna – Emmagatzematge – Control d’inventaris Logística externa – Expedició de mercaderies – Transport – Atenció al client Pla de direcció que té les fases següents: – – – – – – Anàlisi estratègica Anàlisi operativa Revisió de recursos Objectius generals Objectius operatius Estructura de l’organització – Control de les accions LA FUNCIÓ LOGÍSTICA Centres de transferència Cadena logística Elements de transport Factor temps Centralitzada Gestió logística Descentralitzada Estratègia de qualitat total Qualitat logística Sistemes Just in Time per optimitzar les tasques i els recursos Servei al client Aplicacions informàtiques – Gestió comercial – Control de la distribució – Gestió logística integral .

. l’establiment d’acords logístics entre les parts és un factor clau.es Activitats Act 1·· Analitza el text de les recomanacions per a l’eficiència logística i relaciona cada un dels factors clau en aquestes recomanacions amb els elements més importants dels sistemes Just in Time i de l’atenció al client. amb el desenvolupament i la realització de les recomanacions AECOC per a la logística (RAL). que causen pèrdues i demores. dades bàsiques per garantir i gestionar un servei de qualitat al consumidor. gràcies a la prevenció amb acords anticipats. Acords RAL (àmbit): – – – – – Normalització del lliurament-recepció: la fitxa logística. de preparació. a través d’acords de bones pràctiques en els processos logístics. ja que permet obtenir millores: – Facilita la planificació de les activitats en la recepció. càrrega. entre les parts. Magatzem. – Facilita l’organització adequada del transport.GLCCATA_unidad07_p142-163 14/02/13 11:04 Página 163 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 7 . – Estableix acords de qualitat concertada. transport. distribuïdors. Els acords logístics són les estipulacions i informacions tècniques que s’estableixen. les temperatures controlades i les de congelació. operadors de transport i transportistes que busquen l’eficiència dels processos i les seves activitats. descàrrega i recepció de la mercaderia. Font: www. – Estableix acords de paletització amb la finalitat d’optimitzar l’espai en el transport i el magatzem.La funció logística Acords logístics RAL: RECOMANACIONS AECOC PER A LA LOGÍSTICA Ja hem indicat que per assolir l’eficàcia i l’eficiència en els processos.aecoc. Embalatges secundaris i terciaris. Paletització. Unitats de càrrega eficient. – Agilitza el cicle en el lliurament i la recepció de mercaderies. – Resol incidències imprevistes. s’ha estat treballant en consensuar aquest tipus d’acords entre les empreses. manipulació. – Estableix com s’ha de gestionar la informació de les dades sobre les dates de consum preferent i caducitat. Des d’AECOC. aportant valor i productivitat a la globalitat de la cadena de subministrament. transport i manipulació. per exemple. Les RAL són un conjunt d’especificacions acordades i consensuades per fabricants.

·· Valorar la importància dels costos logístics per a l’empresa. ·· Analitzar els costos directes. ·· Calcular els diferents costos logístics. fixos i variables. .GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 164 u n i t a 8 t Els costos logístics SUMARI n Els costos logístics: concepte i importància n Tipologia dels costos logístics n Optimització del cost i el servei OBJECTIUS ·· Descriure els costos logístics. indirectes.

és a dir. – Costos d’informació associats: es podrien denominar costos d’administració de la logística. En el cas dels costos logístics. En qualsevol cas. a més dels costos de venda. emmagatzematge. és important delimitar clarament quins són. s’aplica l’opció restrictiva. Per tant. els costos logístics es poden definir així: Els costos logístics són aquells en què incorre una empresa per gestionar i controlar els fluxos de materials i els fluxos d’informació associats. ja que.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 165 165 Unitat 8 . transport i administració logística. la qual només analitza els costos logístics més significatius. En aquest manual. 1. entre altres variables. amb la qual cosa únicament es restringirien als costos d’aprovisionament. cal conèixer quins són els costos necessaris per posar en marxa la funció logística d’una empresa. la incidència dels costos logístics en la construcció representa el doble que en la producció industrial. transport i emmagatzematge dels materials i les mercaderies que circulen per l’empresa i que corren a càrrec de la pròpia empresa. i essent fidels a les últimes tendències en la gestió empresarial. se sol anomenar d’aquesta manera el conjunt de tots els costos d’aprovisionament. ja que aquests costos són els necessaris per dur a terme aquesta funció. motiu pel qual sempre s’ha de tendir a aconseguir un nivell alt de qualitat amb un nivell baix de costos. Costos logístics i sector d’activitat El percentatge que representen els costos logístics en el total dels costos de les empreses depèn. D’aquesta forma. es pot optar per dues solucions diferenciades: – Opció restrictiva: consisteix en aplicar el concepte de costos logístics de forma molt rigorosa. tenint en compte que l’optimització d’una funció només es considera real quan el cost de dur-la a terme és proporcional a la utilitat que aquesta funció genera. per exemple.1 > Concepte de costos logístics Per acotar els costos logístics i diferenciar-los de la resta de costos de l’empresa.Els costos logístics 1 >> Costos logístics Totes les operacions de logística comercial que hem analitzat fins aquí han de tenir com a objectiu l’optimització del servei de logística. Per aplicar un sistema de costos a l’empresa. . del sector d’activitat en què l’empresa es desenvolupi. – Opció expansiva: s’aplica el concepte de costos logístics a tot el que té a veure amb els estocs. s’ha d’analitzar la funció logística. els costos logístics han de respondre necessàriament a una planificació estratègica basada en el principi d’eficiència. D’acord amb això. alguns autors hi inclouen els costos dels propis estocs i el seu finançament. són els necessaris per controlar i gestionar la informació que es produeix en el desenvolupament de la funció logística. De l’anàlisi d’aquesta definició s’obté la distinció d’aquests dos tipus de costos: – Costos de gestió i control del flux de materials: en l’àmbit de la logística.

A la figura següent.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 166 166 1. El model teòric de planificació estratègica. desenvolupament econòmic de la zona de l’empresa i eficiència empresarial. les referides a la creació de productes o serveis. Des del punt de vista estratègic. A mode d’exemple. entre les quals es troba la logística. que té com a objectiu la creació de valor per al client. a mode d’exemple. mentre que a les empreses dels seus veïns centre-americans va superar el 18%. és identificar el percentatge de cost que representa cada una de les quatre funcions logístiques que s’han associat a aquests costos. menor incidència del cost logístic a l’empresa. el model de les cinc forces i les estratègies competitives genèriques. els costos logístics tenen una gran importància. depenent del sector d’activitat de què es tracti i de l’eficiència en l’aplicació d’aquests costos. Una de les qüestions més importants. divideix les funcions de l’empresa en dos tipus: primàries. La relació entre els costos logístics i el desenvolupament econòmic és inversa: a major desenvolupament econòmic. podent-se estimar com a mitjana en un 12%.2 > Importància dels costos logístics L’anàlisi de la importància que tenen els costos logístics a l’empresa se sol abordar des de dues òptiques diferents: la comptable i l’estratègica. els costos logístics tenen com a objectiu augmentar el nivell de servei al client (intern o extern) i així optimitzar la resta de les funcions de l’empresa. el cost logístic mitjà a les empreses dels Estats Units no va arribar al 9%. la seva incidència respecte del total del volum de negoci oscil·la entre el 7 i el 20%. la funció logística representa el suport fonamental de les activitats primàries que generen valor per a l’empresa. denominat cadena de valor de Porter. . i secundàries. en què la primera és l’aprovisionament. Gestió d’informació 9% Aprovisionament 16% Transport 42% Emmagatzematge 33% Distribució mitjana dels costos logístics a la Unió Europea el 2009 en els 24 sectors d’activitat més importants. entre les quals destaquen la cadena de valor. es mostren les dades següents: l’any 2008. Michel Porter És un economista nord-americà i professor de Harvard que ha desenvolupat importants teories sobre la planificació estratègica empresarial. que són necessàries com a activitats de suport a la producció. ja que. s’indica la distribució mitjana dels costos logístics a la Unió Europea el 2009 en els 24 sectors d’activitat més importants. des de l’òptica comptable. Des del punt de vista comptable. Aquests percentatges varien en funció de diferents factors: sector d’activitat. Dit d’una altra manera.

.. l’emmagatzematge.30 €. Gestió de recursos humans Exemples: reclutament. Logística externa Exemples: processament de comandes.. Serveis postvenda Exemples: instal·lació.... investigació de mercat. serveis...Els costos logístics ACTIVITATS DE SUPORT ACTIVITATS PRIMÀRIES Infraestructura de l’empresa Exemples: finançament. . de forma que no es tenen en compte ni el valor del producte (2 500. Identifica els costos logístics d’aquesta operació.00 €) ni els costos de gestió de les vendes (150. fabricació de components. promocions. publicitat. resolució de queixes. maneig de dipòsits. quines suporten algun cost logístic? Justifica la teva resposta. Operacions Exemples: muntatge.. reparacions. Solució ·· Els costos logístics són els que tenen a veure amb l’aprovisionament. Els costos d’aprovisionament i transport són de 130. MARGE Cadena de valor de Porter. recepció de dades.. publicitat. Compres Exemples: components. accés de clients. Màrqueting i vendes Exemples: força de vendes.00 €. relació amb els inversors.. presentacions de propostes. Casos pràctics 1 Identificació de costos logístics ·· Una empresa adquireix una partida de productes que li costa 2 500. Activitats proposades 1·· De les activitats primàries de la cadena de valor. maquinàries. sistema de remuneració.. planificació... exposicions.. preparació d’informes. suport al client. operacions de sucursal...GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 167 167 Unitat 8 . Logística interna Exemples: emmagatzematge de materials.. Emmagatzema els productes amb un cost d’emmagatzematge i gestió del magatzem de 60. el transport i la gestió.40 € i ven els productes amb un cost de transport de 60.25 €).25 €. Desenvolupament de tecnologia Exemples: disseny de productes. capacitació.00 € i de gestió de vendes de 150.

fixos i variables. 2. despeses de material. cal determinar el percentatge de temps que es dedica a aquestes empreses. Es pot dir que el cost d’aprovisionament és el cost de l’emissió de comandes. com ja hem vist. i evidents i ocults.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 168 168 2 >> Tipus de costos logístics Els costos logístics es divideixen en directes i indirectes. Tot i això. l’anàlisi més eficient és la que els relaciona amb les operacions logístiques més importants. amortitzacions. L’emissió de les comandes és una tasca que consumeix recursos de l’empresa i. s’utilitza la primera de les dues opcions d’expressió del cost d’emissió de comanda. es divideix el total del cost anual de llançament de les comandes entre el número de comandes realitzades durant l’any. Per calcular-lo. En ambdós casos. per tant. . Habitualment. etc. D’acord amb això. té un cost determinat.1 > Cost d’aprovisionament Per dur a terme l’aprovisionament. comunicacions. cal realitzar compres i. el cost de les comandes serà el total del cost del departament (despeses de personal. – Empresa sense departament de compres: si les compres es fan en un departament en què es realitzen altres funcions. El cost d’aprovisionament seria aquest percentatge en relació amb el cost total del departament.). els costos logístics directes es poden classificar de la forma següent: Aprovisionament Espai Instal·lacions COSTOS LOGÍSTICS Emmagatzematge Transport Manipulació Manteniment d’estocs Administració Esquema dels costos logístics directes. – Pel valor de les comandes: mesura el cost de les comandes en funció del seu valor. cal emetre comandes. Es calcula dividint el total del cost de llançament de les comandes entre el valor total de les compres i es multiplica pel valor de cada una de les compres. el cost de llançament de les comandes es pot expressar de dues formes: – Per número de comandes: mesura el cost unitari de les comandes sense tenir en compte el seu valor. que es pot desenvolupar de dues formes: – Empresa amb departament de compres: en aquest cas. en conseqüència.

Solució ·· Aquest cas inclou les dues formes possibles d’expressió del cost d’aprovisionament: a) Per calcular el cost unitari de les comandes es divideix el cost total de la funció de compres relacionada amb l’emissió de comandes entre el número total de comandes. que va ascendir a la quantitat de 21 750. amb un cost total anual de 22 657. determina el cost unitari de les comandes i el cost de la comanda número 875. Cost de l’espai El cost de l’espai és el derivat de disposar d’un lloc dedicat a la conservació de les mercaderies. la multiplicació del valor de la superfície per la superfície que ocupa cada mercaderia dóna el cost de l’espai destinat a cada referència. les despeses de finançament de la compra del magatzem. – Magatzem propi: el cost està format per les amortitzacions de l’edifici i les diferents instal·lacions.19 € Número de comandes 1176 b) Per calcular el cost per comanda. El cost de l’espai difereix en funció de si els magatzems són propietat de l’empresa o llogats: – Magatzem llogat: el cost engloba la suma dels lloguers. sobre el valor total del cost de les comandes. el cost de les operacions de reparació i manteniment. . – Per referència: cada tipus (referència) de mercaderia té destinat un determinat espai que es mesura en metres quadrats. de forma que s’obté el cost mitjà: Cost unitari de les comandes = Cost total de les comandes 22 567 = = 19. fet que també comporta una sèrie de costos.13 € Valor total de les comandes 2 346 999 2. s’ha de determinar el percentatge que. per tant.2 > Cost d’emmagatzematge Quan arriben les mercaderies.00 €. de forma que s’obté el cost per unitat de superfície. En ambdós casos.Els costos logístics Casos pràctics 2 Càlcul del cost d’aprovisionament ·· Una empresa que va realitzar 1 176 comandes l’any passat té un empleat dedicat únicament a aquesta funció.00 €.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 169 169 Unitat 8 . les assegurances i els impostos. el cost es pot expressar de dues formes diferents: – Per superfície: es divideix el total del cost de l’espai entre els metres quadrats del magatzem. correspon a cada comanda segons el seu valor: Cost d’una comanda = Cost total de les comandes ⋅ Valor de la comanda 22 567 ⋅ 21750 = = 209. Si el valor total de les comandes va ascendir a 2 346 999 €. les assegurances i els impostos. cal rebre-les i conservar-les de forma ordenada en un magatzem.

– Per unitats monetàries: es divideix el total del cost de tinença entre el valor mitjà de les mercaderies emmagatzemades al llarg de l’any. operaris del magatzem. les amortitzacions i les despeses de reparació i manteniment. etc. – Com a part de l’espai: s’inclou el cost de les instal·lacions en el cost de l’espai. el que és el mateix. Aquesta opció és la que utilitzarem en aquest llibre. Els costos de tinença s’expressen de dues formes diferents: – Per unitat de pes de la mercaderia: es divideix el total del cost de tinença entre el pes mitjà de les mercaderies emmagatzemades durant l’any. l’interès que suposaria tenir invertit el valor dels estocs al tipus d’interès mitjà del mercat.).) necessàries per tal que l’emmagatzematge tingui lloc en les condicions adequades. Per obtenir el cost de tinença. administratiu d’entrades i sortides. molles. Cost de manipulació Per col·locar. etc. de neteja. màquines de pesada i etiquetatge. considerant el número de paquets que s’han expedit a la sortida de mercaderies. El cost dels recursos materials està format per l’amortització dels equips. les despeses financeres de la seva adquisició i les despeses de reparació i manteniment. – Per unitat de manteniment: es divideix el total dels costos de manipulació entre el número de paquets que s’han manipulat al magatzem. Cost de tinença d’estocs S’entén per cost de tinença d’estocs el cost d’oportunitat que suposa tenir recursos econòmics invertits en els estocs i no en una altra cosa. Els costos de manipulació s’expressen de dues formes diferents: – Per unitat de temps: es divideix el total dels costos de manipulació entre el número d’hores que el magatzem es manté actiu. . cal utilitzar diferents recursos materials i humans.) i els recursos materials són els elements dinàmics del magatzem (carretons. administratiu de magatzem. moure i mantenir les mercaderies al magatzem. armaris. seguretat social i altres despeses dels treballadors). etc. Quan els recursos siguin llogats. el cost és exclusivament la suma dels lloguers que se’n paguen. Els recursos humans són els empleats que desenvolupen la seva tasca al magatzem (cap de magatzem. elevadors. de forma que s’obté el cost de manipulació per hora. encarregats de seguretat. El cost de les instal·lacions es pot calcular: – Com un element separat de l’espai: es tindran en compte els costos de les instal·lacions.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 170 170 Cost de les instal·lacions Els magatzems estan dotats amb una sèrie d’instal·lacions (portes. El cost de recursos humans són les despeses que suposa el personal del magatzem (sous. es calcula el cost financer o.

50 € Activitats proposades 2·· Des del punt de vista de la importància relativa dels costos logístics de l’empresa. i el cost anual de reparació i manteniment ascendeix a 3 345. sobre quin cal fer major incidència? I.00 € i l’impost anual corresponent ascendeix a 975.50 = 9 670.00 €. Solució ·· Per calcular el cost de les instal·lacions. com que es tracta d’un lloguer.Els costos logístics Casos pràctics 3 Cost de l’espai del magatzem ·· Una empresa paga anualment 11 544. 5·· El producte AB-465 necessita determinades tasques de manipulació per a la seva conservació. El cost de l’amortització. Explica com es calcula aquest cost en funció del temps. que s’amortitzen en quota constant durant 10 anys. 4·· En aquest magatzem es conserva el producte AB-465.50 €. cal incloure les amortitzacions i les despeses de reparació i manteniment. . cal dividir el total del cost entre els metres quadrats del magatzem. Determina el cost de l’espai del magatzem per superfície. com que es fa en 10 anys a quota constant.32 €/m2 3 000 Casos pràctics 4 Càlcul del cost de les instal·lacions ·· L’empresa del cas pràctic anterior té unes instal·lacions al magatzem que li han costat 63 250. és: Amortizació anual = Cost inicial d’instal·lacions 63 250 = = 6 325. sobre quins costos es té major control? 3·· A partir de les dades dels casos pràctics anteriors. En aquest cas. L’assegurança anual sobre les instal·lacions del magatzem és de 456.00 € Períodes d’amortització 10 Al cost de l’amortització se li sumen la resta de despeses: Cost de les instal·lacions = 6 325 + 3 345. Solució ·· Per determinar el cost per superfície.00 €. els costos estan formats per la quantia del lloguer. Determina el cost anual de les instal·lacions d’aquest magatzem. des del punt de vista de les funcions d’una empresa comercial amb el seu magatzem corresponent. al qual es destinen 170 m2. les assegurances i els impostos: Cost per superfície = Cost total del magatzem Número dem 2 = 11544 + 456 + 975 = 4. Calcula el cost de l’espai i de les instal·lacions que s’imputaria a aquest producte.00 € pel lloguer del seu magatzem de 3 000 m2.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 171 171 Unitat 8 . determina el cost per metre quadrat de l’espai més les instal·lacions.

les reparacions i el manteniment. El cost de transport es pot expressar de tres formes diferents: – Per distància: es divideix el total del cost entre els quilòmetres recorreguts. les assegurances. cal dividir el total dels costos de transport entre els quilòmetres recorreguts: Cost per distància = 70 780 + 15 670 + 8 970 + 3 459. equival al valor de les factures dels diferents proveïdors del servei de transport que utilitzi l’empresa. Dins d’aquests últims. existeixen dues opcions clarament diferenciades: – Transport realitzat pels propis mitjans de l’empresa: en aquest cas. Casos pràctics 5 Càlcul del cost de transport ·· Una empresa que transporta les seves mercaderies als magatzems dels seus clients suporta els següents costos anuals: – – – – – Despeses de personal (conductors). Aquest cost depèn en gran mesura del tipus de mercaderia. els consumibles (combustible. Solució ·· Per determinar el cost per distància. pneumàtics. temps morts d’espera o operacions de càrrega i descàrrega). cost de tornada en buit. cal tenir en compte els costos de personal (conductors) i dels elements de transport (vehicles).50 € Consumibles i despeses de manteniment: 35 890 € Si el total de quilòmetres recorreguts per tots els vehicles de l’empresa ha estat de 348 970. s’inclouen l’amortització.00 € Assegurances dels vehicles i la mercaderia: 8 970. lubricants. amb la qual cosa s’obté el cost per quilòmetre. cal afegir-hi les despeses de viatge (peatges. – Transport contractat a tercers: en aquest cas. amb la qual cosa s’obté el cost per quilo. Per calcular el cost de transport. incloses les despeses de viatge: 70 780. – Per paquet: es divideix el cost total del transport entre el número de palets que es desplacen durant un determinat període. de la distància i del mitjà de transport que s’utilitzi. etc.5 + 35 890 = 0.00 € Impostos sobre els vehicles: 3 459.39 €/km 348 970 .GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 172 172 2.). determina el cost per quilòmetre del transport d’aquesta empresa. A més.00 € Amortitzacions dels vehicles: 15 670. – Per pes: es divideix el total del cost entre els quilograms de pes total de la mercaderia. els impostos.3 > Cost de transport El cost de transport és el que s’ha d’invertir en portar les mercaderies d’un lloc (origen) a un altre (destinació).

etc. registre. cost de manteniment dels estocs. empaquetatge. Per determinar el cost d’administració per unitats de càrrega.Els costos logístics 2. cal saber el número de palets que s’han manipulat al magatzem al llarg de l’any. cost de sortida i cost de realització dels inventaris. s’analitza el percentatge dels recursos materials del magatzem que es dediquen a aquestes operacions. cost per metre quadrat de l’espai del magatzem. de forma que serà necessari saber quants treballadors es dediquen a aquestes tasques i quant temps s’usa en cada una per determinar-ne el cost.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 173 173 Unitat 8 . . etiquetatge. quants treballadors del magatzem realitzen tasques d’administració i quant temps setmanal hi dediquen. Per ferho. El cost d’administració logística es pot expressar de diverses maneres: – Unitats de temps: es calcula el cost total i es divideix entre les hores que es dediquen a aquestes tasques. el d’entrada de les mercaderies. Determina quina informació de la rebuda és necessària per calcular el cost d’administració logística i quina és la informació que no s’ha rebut i és necessària per determinar el cost d’administració per unitats de càrrega. – La realització dels recomptes per als inventaris. Solució ·· De la informació rebuda són necessaris el cost total del personal. 6 Definició dels costos d’administració logística ·· Una empresa de distribució necessita determinar el cost d’administració del seu magatzem central. A més. de forma que s’obté el cost d’administració per hora de treball. – La sortida de mercaderies del magatzem: etiquetatge. – Unitats de pes: es divideix el total del cost d’administració entre el número mitjà de quilograms de la mercaderia emmagatzemada durant un determinat període. Aquestes operacions les realitza el personal del magatzem. amortització dels carretons. cost de manipulació de la mercaderia del magatzem. el de sortida i el de realització d’inventaris. caldria desagregar-los. Per definir el cost dels recursos materials. Casos pràctics Atenció Pot ocórrer que aquests costos ja s’hagin tingut en compte en calcular el cost de manteniment. etc. és necessari conèixer. registre. control de qualitat. rep la informació següent: cost total del personal. cost d’entrada de la mercaderia. en aquest cas. – Unitats de càrrega: es divideix el total del cost d’administració entre el número mitjà de palets que es manipulen al magatzem al llarg d’un determinat període. a més.4 > Cost d’administració El cost d’administració o gestió logística inclou tots els costos en què s’incorre per realitzar les activitats següents: – L’entrada de mercaderies al magatzem: recepció.

Per minimitzar els costos ocults i optimitzar així l’estructura dels costos logístics de l’empresa. un producte pot perdre el seu valor econòmic de forma ràpida i significativa. Entre altres. – Diferències en els inventaris: en magatzems grans. Les causes principals d’aquestes diferències són els errors d’anotació (no es tradueixen en un cost significatiu). que és la pèrdua de prestigi comercial de l’empresa.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 174 174 3 >> Optimització dels costos logístics L’anàlisi dels costos logístics té com a finalitat la millora contínua de la gestió dels estocs. La mesura més adequada és implementar sistemes de qualitat i oportunitat en la gestió de costos. destaquen els següents: – Obsolescència: degut a canvis en la tecnologia o en la percepció del mercat. En la logística moderna. – Cost de ruptura d’estocs: s’origina quan no hi ha existències suficients als magatzems per servir comandes de clients. 3. – Ruptures o deterioraments: les mercaderies passen per determinades operacions d’ubicació i trasllat en què poden patir cops. de forma que algunes unitats es podrien trencar o deteriorar. . cal tractar els residus que es produeixen en la gestió dels estocs. principalment envasos i embalatges. de forma que els costos que genera no es consideren ocults.. – Cost de la logística inversa: quan es produeixen devolucions per part dels clients. ja que es produiria un cost per pèrdua de valor. les operacions de logística inversa es tracten com una funció necessària per a l’empresa. com són la reducció d’estocs. ja que. ja que una estructura òptima dels costos és un dels pilars bàsics sobre els quals ha de reposar la implementació de la qualitat en la logística. i independent de la logística directa. Per tant. és habitual que es produeixin diferències en els recomptes entre les unitats de mercaderies registrades i les unitats reals. es produeix una pèrdua econòmica que té dos aspectes. En aquest cas. que és el benefici de la venda no realitzada. etc. el valor dels estocs al magatzem seria inferior al comptabilitzat. un d’objectiu i fàcil de quantificar. i un altre de subjectiu i molt difícil de quantificar. que suposen la pèrdua del valor de la mercaderia extraviada o robada. Aquí es plantegen dos tipus de costos: la pèrdua de valor si el producte es deteriora de forma irrecuperable i la reparació en el cas que es pugui recuperar aplicant-hi alguna operació tècnica. els extraviaments i els furts. per adequar el funcionament de l’empresa a la legislació vigent i a la seva responsabilitat social. etc. els sistemes Just in Time.1 > Costos ocults L’anàlisi completa dels costos logístics ha d’anar més enllà de l’estudi dels costos que s’han vist fins aquí. caigudes. cal prendre mesures que influeixin directament sobre les seves causes. D’altra banda. tenen lloc una sèrie d’operacions que suposen un determinat valor econòmic. en la gestió d’estocs tenen lloc una sèrie de costos ocults que cal posar de manifest.

En qualsevol cas. majors recursos s’hauran de dedicar a l’emmagatzematge. subfamílies i tipus de productes que cal emmagatzemar. que són factors estructurals de l’empresa (política de personal. Naturalesa de les mercaderies: aspectes com la mida. Envàs i embalatge de les mercaderies: els envasos i embalatges s’han de manipular i emmagatzemar com una mercaderia més. Activitats proposades 6·· Indica. alguna mesura que haurien de prendre les empreses per poder estimar els costos ocults del següent exercici econòmic. L’anàlisi dels factors que influeixen en els costos d’emmagatzematge fa possible que s’actuï damunt seu per optimitzar-los. que es representen a la taula següent: Factors que incideixen en els costos d’emmagatzematge Tipus de costos Factors d’influència Número de referència: indica el número de famílies.Els costos logístics 3. i per optimitzar l’estructura dels costos logístics. la fragilitat.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 175 175 Unitat 8 . la reducció d’estocs i el nivell de servei d’atenció al client o. tipus d’instal·lacions. D’altra banda. – – – – Espai Instal·lacions Manipulació Manteniment Número de productes per referència: com major sigui el número de productes emmagatzemats. de forma que generen els mateixos costos que els productes. el pes i altres característiques físiques dels productes fan que el seu emmagatzematge sigui més o menys costós. per tal de poder actuar sobre seu. de forma que els costos són majors com més referències hi hagi. el que és el mateix. . el fet que les comandes es realitzin de forma periòdica fa que les operacions es puguin programar i que disminueixin els costos.2 > Factors que influeixen en els costos D’altra banda. cal determinar els factors bàsics que tenen major incidència. Composició de les compres: el número de referències per comanda i les dimensions de la comanda són directament proporcionals al cost de recepció. Es poden analitzar dos tipus de factors: els que incideixen en les tasques administratives (costos de llançament de comanda o de gestió d’estocs). des del teu punt de vista. la millor forma d’optimitzar els costos és implementar sistemes que valorin i equilibrin les operacions d’emmagatzematge.) i els factors que incideixen en els costos d’emmagatzematge. – Manipulació Dimensions i composició de les vendes: com majors i més complexes siguin les comandes rebudes (si cal manipular moltes referències). Cada família de productes comporta un tipus de tractament diferent. etc. major serà el cost. la implementació de sistemes de qualitat. Volum i periodicitat de les compres i les vendes: el número d’operacions i les dimensions és directament proporcional al cost.

Tenint en compte que en tots dos casos els costos d’impostos i assegurances són els mateixos i que. i el número de referències per comanda. 2·· Una empresa comercial necessita obrir un magatzem de 4 500 m2 i se li presenten dues opcions: – Opció 1: comprar una nau que costa 120 000. 12·· Des del punt de vista de la logística.00 €: a) Determina l’opció que suposa un cost menor per a l’empresa. 9·· Indica el procés de càlcul del cost de tinença d’estocs.00 €/mes.: CONSOLIDACIÓ :. 1·· Defineix les similituds i les diferències que existeixen entre els costos logístics de gestió i control de materials i els costos logístics d’informació. 2·· Descriu la importància que. . tenen els costos logístics per a una empresa.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:06 Página 176 176 Activitats finals . L’assegurança anual sobre les instal·lacions d’aquest magatzem és de 756. les dues formes en què s’expressa el cost de manipulació d’estocs. quina aporta una informació més rigorosa per determinar el cost unitari de la mercaderia? 5·· Classifica i defineix els diferents costos d’emmagatzematge en què es poden dividir els costos logístics. des del punt de vista estratègic. 8·· Explica. És possible unificar-los en un sol cost? Justifica la teva resposta.: APLICACIÓ :. en el cas del magatzem propi. el cost anual previst per obres de manteniment és de 800. què són els costos ocults i quina importància té el seu càlcul per a l’empresa? 13·· Indica com incideixen en els costos logístics la naturalesa de les mercaderies. 6·· Indica les diferències que existeixen entre el cost de l’espai i els d’emmagatzematge.00 € i l’impost anual sobre les instal·lacions ascendeix a 750. que amortitzarà en quota constant a 10 anys. 10·· Descriu les partides que formen el cost de transport d’una empresa que opta per tenir la seva pròpia flota de transport. – Opció 2: llogar un magatzem totalment equipat per una quantitat de 1 200. indicant-ne les diferències. Determina el cost d’espai del magatzem per superfície. 1·· Una empresa paga anualment 18 000 € pel lloguer del seu magatzem de 4 500 m2. indicant-ne les diferències. les tres formes en què s’expressa el cost d’administració logística.00 €. . 11·· Explica. que ha d’amortitzar en quota constant durant 20 anys.00 € més en instal·lacions per posar en marxa el magatzem.00 €. els envasos i embalatges. Des del teu punt de vista. b) Indica les diferències que existirien en la resta dels costos logístics en funció de si el magatzem és propi o llogat. 4·· Indica les dues formes en què es pot expressar el cost d’aprovisionament. 3·· Indica les diferències i similituds que existeixen entre el cost d’aprovisionament i els d’emmagatzematge. i invertir 65 300. 7·· Indica en què es distingeixen les dues formes d’expressió del cost de l’espai.

GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:07 Página 177 177 Unitat 8 . . es determina el percentatge de superfície que ocupa el magatzem i s’aplica sobre el total del cost. és convenient determinar els costos logístics. Cost de transport El cost de transport imputable a cada punt de venda és un cost logístic en la seva totalitat. A aquest cost se suma el dels elements dinàmics que s’utilitzen només al magatzem i el percentatge d’ús dels elements que es comparteixen amb la botiga. i les sortides del magatzem a la botiga. El fet que les instal·lacions dels magatzems i el personal que els atén siguin compartits amb els punts de venda no evita que existeixin estocs i que tinguin un cost concret. El procés que cal seguir per calcular els costos logístics s’adapta a l’esquema següent: Càlcul dels costos logístics Cost Procés de càlcul Cost d’aprovisionament L’empresa ha de subministrar a tots els punts de venda i cada un ha de fer les comandes necessàries. Cost de les instal·lacions Es determinen les instal·lacions que són exclusives del magatzem i se’n calcula el cost com una part percentual del cost total de les instal·lacions. Cost de tinença d’estocs Es calcula el cost de tots els estocs que hi ha al magatzem. cal determinar el temps que els empleats de la botiga destinen a aquestes tasques. Cost de la manipulació Per calcular el cost del personal. per la qual cosa existirà un cost de transport. sobre això. El càlcul del cost d’aquestes comandes el formen el temps que dedica el treballador corresponent a aquesta funció i el material que usa per dur-la a terme. és convenient determinar els costos logístics de l’empresa o és suficient imputar-los als punts de venda? En cas que sigui necessari determinar els costos logístics. se’n calcula la part sobre el total dels costos del magatzem i la botiga. per la qual cosa el cost de transportar les mercaderies des del seu origen fins a aquests punts de venda s’imputa als costos logístics de cada punt de venda. ja que són fonamentals per poder analitzar amb rigor l’estructura de costos de l’empresa. Cost d’administració Cal determinar el temps i els materials que els empleats dediquen a gestionar les entrades de les mercaderies. Cost de l’espai Es calcula el total del cost de l’espai de l’edifici destinat a punt de venda i magatzem i. quin serà el procés de càlcul d’aquests costos? Solució ·· En tots els casos. cal portar les mercaderies als punts de venda. Un cop determinats els percentatges. els quals són gestionats pel mateix personal de les botigues.Els costos logístics Cas final 7 Els costos logístics de l’empresa Una empresa comercial que disposa de 10 punts de venda té un sistema de reposició d’estocs molt eficient que li permet emmagatzemar els productes que ven en espais concrets situats en els mateixos edificis que els punts de venda. D’altra banda. des del transport. En aquesta situació.

Des del punt de vista comptable Importància Des del punt de vista estratègic Aprovisionament Espai ELS COSTOS LOGÍSTICS Instal·lacions Emmagatzematge Classificació dels costos Manipulació Manteniment Transport Administració Costos ocults L’optimització de costos analitza Millorar de forma contínua per a Factors d’influència Mantenir alt nivell de servei al client .GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:07 Página 178 178 Idees clau Concepte Conjunt de despeses que ha de realitzar una empresa per controlar els fluxos de materials i els fluxos d’informació associats.

cada grup de treball de PSE-Globalog ha desenvolupat tecnologies i metodologies en els àmbits prioritaris detectats. per fomentar l’ús de les tècniques d’informació i comunicació (TIC). 7 de setembre de 2010 Foment estudia mesures logístiques per rebaixar els costos de transport L ’Associació de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac) i el Ministeri de Foment negocien una sèrie de mesures de caràcter logístic que contribueixin a abaratir els costos de la fabricació i el transport de vehicles a Espanya. i els Fons Feder de la Unió Europea. éxito de la empresa en función del servicio de atención al cliente. sobre logístics la importancia tiene la gestión del almacenaje Europea. La ministra Ana Pastor es va comprometre davant del sector a aprovar l’ampliació de l’altura dels camions de 4 a 4.Els costos logístics Els costos logístics a Espanya se situen dos punts per sobre de la resta d’Europa A Espanya els costos logístics són lleugerament més alts que a la resta d’Europa.GLCCATA_unidad08_p164-179 14/02/13 11:07 Página 179 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 8 . mesura necessària per transportar tot-terrenys i furgonetes.7% del total de les vendes. que compta amb el suport del Govern espanyol. Igualment. L’anàlisi l’ha realitzat PSE-Globalog. Altres aspectes que l’estudi ha mostrat són que també existeix una baixa taxa del nivell de servei mitjà. Font : cincodias. 3·· Determina. Concretament. Per aquest motiu. enfront del de carretera (82%). tant en infraestructura com en adopció de pràctiques avançades de logística i cadena de subministrament. des del teu punt de vista. Per últim. 20 d’agost de 2012 Activitats Actividades 1·· Una Indica causes que fanreflexiona que els costos siguin que superiors a Espanya que a la resta para de laelUnió vezles leído el artículo. a través del Ministeri de Ciència i Innovació. tal com es percep a la Guia per ser més competitius a través de la logística. també destaca que existeix poca confiança entre els membres de la cadena de subministrament en què opera cada empresa. Font: alimarket. que és del 78%. aquest últim punt es refereix a la baixa penetració del ferrocarril. En concret. amb un percentatge d’utilització del 2%. . Tots aquests aspectes demostren que existeixen importants oportunitats per millorar la competitivitat en la logística i les pràctiques de cadena de subministrament a Espanya. baixos nivells d’utilització de les tecnologies que faciliten la gestió logística i l’ús escàs de la intermodalitat com a forma de transport sostenible. el projecte ha creat una plataforma integral de serveis tecnològics. el transport aeri (4%) i el marítim (13%). dos punts més que a la resta del Vell Continent. a Espanya ascendeixen al 10. les mesures que es poden prendre per millorar l’estructura dels costos logístics a Espanya.5 metres. 2·· Indica els problemes que pot generar a l’economia la seva estructura de costos logístics. amb una operativitat validada a través de casos pilot.es.com.

·· Descriure les operacions de gestió de la logística inversa. operacions i utilitat n Gestió de la logística inversa n Nivell de servei al client n Responsabilitat social corporativa en logística inversa OBJECTIUS ·· Detectar incidències freqüents en el procés d’aprovisionament per adoptar mesures pertinents que tendeixin a evitar-les. ·· Valorar la responsabilitat social corporativa en la gestió de residus. . ·· Procurar la satisfacció del client en la gestió de devolucions.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 180 u n i t a 9 t La logística inversa SUMARI n La logística inversa: concepte.

materials en curs de producció i productes acabats. des de la definició d’objectius fins a la forma d’assolir-los. Des del punt de vista de l’activitat administrativa de l’empresa. així com de la informació relacionada. es denomina logística inversa. Indica’n les diferències.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 181 Unitat 9 . Per aquest motiu. implantació i control: procés que abraça. la recuperació de materials o la satisfacció del client. cal gestionar la informació. 1. – Gestió del flux d’informació: a més de les mercaderies físiques. – Gestió de matèries primeres.La logística inversa 181 1 >> La logística inversa Fins ara hem analitzat les operacions de logística comercial que porta a terme qualsevol empresa que posa els seus productes al mercat. dels residus que es generen en la producció. des del punt de consum al punt d’origen. implantació i control de forma eficient i al cost òptim. materials i matèries primeres. del flux de matèries primeres. les empreses han de preveure algun tipus de solució per a aquestes qüestions. – Forma eficient i cost òptim: les operacions de logística inversa han de ser rendibles i cal aplicar-hi els recursos necessaris. . ja que han de rebre tractaments diferenciats. dels excedents que no es poden comercialitzar i dels productes que els clients retornen.1 > Concepte de logística inversa Existeixen diferents definicions de logística inversa en funció del criteri des del qual s’abordi el tema: la defensa del medi ambient. El seu objectiu és recuperar el valor dels materials o assegurar-ne la correcta eliminació. de forma que s’han de formalitzar diferents tipus de documents que contenen informació rellevant. Activitats proposades 1·· Analitza i compara les definicions de logística presentades a la Unitat 7 i la de logística inversa que es presenta en aquesta pàgina. fet que constitueix la logística inversa. En l’actualitat. per tant. Un cop consumat aquest procés. materials i productes: és necessari diferenciar clarament entre productes acabats. De l’anàlisi d’aquesta definició s’obtenen les conclusions següents: – Procés de planificació. la definició de logística inversa més adequada és: La logística inversa és el procés de planificació. – Des del punt de consum al punt d’origen: els diferents productes fan el camí invers al de la comercialització. és necessari fer-se càrrec dels productes que s’han quedat obsolets o inservibles. – Recuperar el valor dels materials o assegurar-ne la correcta eliminació: els dos camps més importants de la logística inversa són les devolucions i el compliment de la normativa mediambiental.

. convé distingir els productes dels quals es fa càrrec. envasos o embalatges que procedeixen de l’acord postvenda d’intercanvi o reemplaçament. Aquests productes poden ser: – Béns no desitjats: són tots els articles que entren al canal invers procedents de les devolucions de clients i amb una arribada no predictible. – Transport i emmagatzematge del producte: es porta el producte a una dependència on l’empresa en pugui disposar. La seva arribada està prevista i el seu tractament programat. Un cop el producte ha entrat en el canal invers. aquesta informació ha de provenir del punt de venda que rep la devolució. de forma que la mercaderia s’agrupi en un mateix lloc. aquesta informació és prèvia i la recollida del producte o envàs ja està programada. Aquestes devolucions es produeixen per diversos motius. se segueix aquesta seqüència d’operacions: Informació sobre l’entrada d’un producte al canal invers Transport i emmagatzematge del producte al centre de producció Origen de la logística inversa La logística inversa sorgeix a la segona meitat del segle XX. ja que el seu tractament ha de ser diferenciat. normalment per la insatisfacció del consumidor. moment en què les empreses necessiten atendre el retorn i la devolució d’envasos i residus. Revisió. – Béns desitjats: són els productes.2 > Operacions de logística inversa Abans de descriure les operacions més importants de la logística inversa. Els mitjans i canals que s’utilitzen en la logística inversa són els mateixos que s’usen en la logística directa. classificació i decisió de la destinació que es donarà al producte Recuperació Reparació Renovació Rebuig i destrucció Reutilització Reciclatge Seqüència que segueix un producte que entra al canal de logística inversa. pateixi els menors desplaçaments possibles i que aquests desplaçaments agrupin un número considerable de productes. mentre que si es tracta d’una devolució.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 182 182 1. L’habitual és utilitzar una estratègia de consolidació. – Informació sobre l’entrada d’un producte al canal invers: si es tracta de béns desitjats. productes obsolets i altres mercaderies en qualsevol baula de la cadena logística.

– Complir la normativa mediambiental i de gestió de residus. S’aplica a béns que s’han quedat obsolets. Reducció de recursos En la producció industrial. – Millora de la imatge de l’empresa davant de la societat per complir la seva responsabilitat social.La logística inversa – Revisió. • Renovació: s’usa quan el producte serveix de base per produir un altre bé més complex i sofisticat. en el període 20092011. – Contribuir al compliment de la responsabilitat social de l’empresa. se’n decideix la destinació. • Reutilització: consisteix en utilitzar el mateix producte diverses vegades per a la mateixa funció en comptes de rebutjar-lo després del primer ús. al mateix temps. Les accions de logística inversa a Espanya han estalviat. les operacions que s’apliquen als productes són processos senzills com el rentat. En aquest cas. preval el criteri de recuperació. És molt freqüent en els envasos i embalatges. les utilitats que la logística inversa aporta a l’empresa són almenys les següents: – Reducció de la incertesa en la devolució de productes per part dels clients. – Menor utilització de matèries primeres i matèries components. Aquestes operacions s’apliquen en els casos en què els productes retornats tenen problemes que es poden qualificar com a lleus. • Reciclatge: és la conversió de béns en materials que es puguin tornar a utilitzar en processos productius com a substituts de les matèries primeres. 1. – Optimització de la gestió d’envasos i embalatges. gràcies tant a la recuperació de materials amb valor econòmic com a l’augment de la qualitat de servei al client. per aconseguir-ho. Aquestes són les diferents possibilitats de recuperació: • Reparació: s’utilitza quan el producte és susceptible de funcionar de forma òptima després de ser sotmès a un procés de reparació. L’objectiu principal és la reducció de recursos i. s’optimitza l’aprovisionament. es dedueix que els seus objectius són els següents: – Gestionar de forma eficient les devolucions de clients per augmentar el nivell de servei al client.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 183 183 Unitat 9 . . Aquest procés s’aplica a tots els productes susceptibles de ser reciclats. s’entén per reducció de recursos la mínima utilització possible de matèries primeres i recursos naturals.3 > Utilitat de la logística inversa De l’anàlisi de l’exposat fins aquí sobre la logística inversa. – Contribució a la formació d’avantatges competitius. més de 100 000 tones de matèries primeres. de forma que es pugui garantir la sostenibilitat de la producció i la protecció mediambiental. Per aconseguir-ho. – Obtenció d’informació sobre la percepció del producte al mercat. – Augment de la confiança dels clients. de forma que es redueix la dependència dels proveïdors i. Aquesta operació també es denomina reenginyeria o refabricació. mentre que el de destrucció és l’últim recurs. classificació i decisió de la destinació del producte: un cop revisats i classificats els productes.

així com del consum energètic en els processos de fabricació. Solució ·· De les utilitats de la logística inversa que s’han analitzat. cal que el disseny dels productes i envasos que s’utilitzin compleixi els següents requisits bàsics: – Reducció del volum i la varietat de materials utilitzats. des del punt de vista de la logística inversa. reciclar i reutilitzar. Activitats proposades 2·· Una empresa rep una devolució de materials per part d’un client per no ajustar-se a la comanda realitzada. per això. Casos pràctics 1 Objectius i utilitats de la logística inversa ·· L’empresa Cocicasa. – Desenvolupament d’operacions alienes a la funció principal de l’empresa. la major dificultat a què haurà de fer front serà la gestió de la pròpia logística inversa. – Augment de la confiança dels clients. ja que tots els departaments s’han d’implicar en la gestió de la logística inversa. algunes de les quals s’han d’externalitzar. l’aplicació de la logística inversa comporta alguns problemes que cal tenir en compte. així com la major dificultat a la qual s’ha d’enfrontar per assolir el seu objectiu. En qualsevol cas. – Senzillesa en el desmuntatge dels components dels productes acabats. ja que la relació amb els clients és una de les operacions habituals en tota empresa i. es planteja com a objectiu del seu programa de logística inversa la millora de la relació amb els seus clients. ja que la logística inversa requereix una sèrie d’operacions que no són pròpies de la logística directa. Els més importants són: Beneficiaris de la logística inversa La implantació de programes de logística inversa beneficia: – Les empreses. – Complexitat de l’organització de l’empresa. – Possibilitat de reutilització sense necessitat de reparació o reciclatge. en quin dels objectius s’incideix i quines són les utilitats que es posen en marxa. Indica. – La societat. – Els clients.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 184 184 Tot i això. dedicada a la fabricació de paraments de la llar. – Dificultat afegida en la gestió de la funció logística. – L’Administració. Indica les utilitats de la logística sobre les quals haurà d’incidir. el tipus de material de què es tracta. renovar. les que entren en joc per assolir aquest objectiu són: – Reducció de la incertesa en la devolució de productes per part dels clients. que rep suport en el compliment de la normativa. ja que es té cura del medi ambient. – Obtenció d’informació sobre la percepció del producte en el mercat. Il·lustra la resposta amb un exemple de cada un dels casos. 3·· Explica la diferència que existeix entre reparar. – Contractació de personal especialitzat. Probablement. . que augmenten la productivitat. i per tal que la utilitat de la logística inversa a l’empresa sigui positiva. sol estar perfectament programada i no presentar cap tipus de dificultat extraordinària. que obtenen millor nivell de servei.

el qual. el tractament de residus. Cada empresa desenvolupa el seu propi procés. les dimensions de l’empresa. Devolució als proveïdors Les destinacions que les empreses donen als productes rebuts per devolució són: – Reciclatge (35%) – Reparació o refabricació i venda en altres mercats (31%) – Venda en altres mercats sense cap modificació del producte (12%) – Desmuntatge (7%) – Retorn a l’inventari (6%) – Destrucció i eliminació (5%) – Donacions (4%) . és possible definir un procés model per a les empreses comercials amb l’estructura següent: Causes de la devolució de productes Diferents estudis realitzats al llarg dels últims anys indiquen que les causes de devolució dels productes per part dels clients són: – – – – Defectes en els productes (40%) Insatisfacció del client (30%) Errors en els enviaments (14%) Danys durant el transport i l’emmagatzematge (12%) – Altres causes (4%) Destinacions dels productes retornats Recollida del producte al client Transport del producte als magatzems de l’empresa Inspecció del producte i verificació de les causes de devolució Responsabilitat de l’empresa Sense utilitat comercial Reciclatge Responsabilitat dels proveïdors Amb utilitat comercial Reparació i revenda Desmuntatge Revenda Eliminació Donació Retorn a l’estoc Procés model per al tractament de les devolucions.La logística inversa 2 >> Gestió de la logística inversa El procés de gestió de la logística inversa es desenvolupa a través d’un pla d’actuació que té tres eixos fonamentals: el tractament de les devolucions de clients. envasos i embalatges. Tot i això. a més. 2.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 185 185 Unitat 9 .1 > Tractament de devolucions Un cop que la devolució del producte per part del client és ferma. serà diferent segons el producte. etc. i l’anàlisi dels costos de les operacions de logística inversa. l’empresa ha de desenvolupar un procés logístic.

Client: Nom: Carrer i número: CP i població: Número de factura: Control: Departament: Venedor: Codi de devolució: Número de paquets: Data de recollida: Responsable de la recollida: MERCADERIA Referència Descripció Lloc de recollida: VERIFICACIÓ Quantitat Causa de devolució Bon estat Mal estat He rebut: Conforme: Signat. que no es pugui comercialitzar o que s’hagi de retornar al proveïdor. que serveix tant per a la funció directa com per a la inversa. – Inspecció del producte i verificació de les causes de devolució: el producte ha d’estar acompanyat d’una fitxa de devolucions emplenada pel responsable de la recollida del producte. ja sigui dins o fora de l’empresa. ja sigui en la mateixa forma i lloc en què el va lliurar o bé a través del seu departament d’atenció al client.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 186 186 El funcionament del procés es pot concretar de la forma següent: – Recollida del producte al client: quan la reclamació d’un client dóna lloc a la devolució del producte. Un cop comprovat l’estat del producte retornat i que correspon a l’operació realitzada. La gestió de devolucions abraça més operacions. com són les comptables i d’atenció al client. . – Transport del producte als magatzems de l’empresa: com hem indicat en analitzar les operacions de la logística inversa. Aquesta fitxa sol tenir el format següent: Fitxa de devolució de mercaderies núm. Responsable de la recollida Signat. se n’indica. en funció de l’estat del producte: que es pugui comercialitzar. s’usa la xarxa logística de l’empresa. l’empresa s’ha de fer càrrec del transport del producte fins als seus magatzems. l’empresa ha de recollir el producte. Per fer-ho. El client Observacions Model de fitxa de devolucions. amb una etiqueta. la situació. Això dóna lloc a tres possibilitats. – Enviament a la seva destinació: l’últim pas és enviar el producte a la seva destinació. Aquestes operacions no són objecte d’aquest manual perquè es tracten en profunditat en altres mòduls del cicle.

amb data 12-04-XX. a la cadena de ferreteries comercials Menaferro. però sí reciclar. – 20 tapes de vidre de cassola V12. La part de la comanda que es desitja retornar és la següent: – 10 paelles X30. ja que el producte està inservible i no es pot reparar. a més. una comanda formada per diferents productes de parament de cuina.Reus Número de factura: AB-234/12 Control: Departament: Atenció al client Venedor: Jacint Pons Giró Codi de devolució: 12-27 Número de paquets: 2 Data de recollida: 15-04-XX Responsable de la recollida: Transports TM MERCADERIA VERIFICACIÓ Referència Descripció Quantitat Causa de devolució SC-300022 Paelles X30 10 No corresponen al producte sol·licitat TC-120044 Tapes vidre V12 20 Ruptures i desperfectes Estat Bo Dolent Observacions Producte substituït per la comanda (Y18) Producte substituït Lloc de recollida: He rebut: Conforme: Magatzems de Menaferro Signat. 027 Client: 43000076 Nom: Menaferro Carrer i número: del Balancí. La devolució del producte ha d’anar acompanyada d’una fitxa com la següent: FITXA DE DEVOLUCIÓ DE MERCADERIES NÚM. durant el transport la mercaderia no va rebre el tracte adequat. – Transport del producte: Cocicasa ha de transportar el producte fins als seus magatzems durant els seus propis mitjans o contractant el servei d’una empresa de transport. El dia 15. cassoles. 12 Codi postal i població: 43205 . Cocicasa realitza les oportunes investigacions i conclou que al magatzem va tenir lloc una confusió entre dos paquets i que. Cocicasa rep una notificació de Menaferro en què s’indica que una part de la mercaderia de la comanda rebuda el dia 12 no es correspon amb la comanda realitzada.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 187 187 Unitat 9 . Solució ·· El procés de gestió de la devolució és el següent: – Recollida del producte al client: quan rep la notificació de Menaferro. – Inspecció del producte i verificació de les causes de devolució. ja que estan en perfectes condicions per ser comercialitzades. al mateix temps que el substitueix pel producte adequat. El client . amb referència SC-300022. paelles i cassons. Indica el procés que cal seguir per atendre correctament la devolució i confecciona la corresponent fitxa de devolució. l’empresa Cocicasa ha de recollir el producte a les instal·lacions de la primera. Responsable de la recollida Signat. ja que es van sol·licitar paelles Y18.La logística inversa Casos pràctics 2 Gestió de devolucions ·· L’empresa Cocicasa ha servit. de forma que se’n sol·licita la recollida al magatzem central de València. amb referència TC-120044. i les tapes es reciclaran. per la qual cosa es va trencar un altre paquet. – Enviament del producte a la seva destinació: les paelles es retornaran a l’estoc. ja que presenten desperfectes i ruptures que n’impedeixen la comercialització.

van ser les administracions municipals. les empreses. també són les empreses envasadores o importadores del producte les que s’han de responsabilitzar de la gestió dels envasos inutilitzats i dels residus dels embalatges.). • Assimilables als urbans: fermentables (matèria orgànica) i combustibles (paper. . en què s’inclouen les peces de recanvi i els components de l’automòbil. – Normativa per als Residus d’Equips Electrodomèstics-Línia Blanca. organitzades individualment o col·lectivament. D’aquesta forma.2 > Tractament de residus. • Especials: tòxics. A partir de l’any 2005. – Envasos fora d’ús: recipients que contenien un producte ja utilitzat i que no es poden utilitzar per a una altra cosa.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 188 188 2. envasos i embalatges Un dels pilars més importants de la logística inversa és el tractament dels materials que l’empresa ha de rebutjar per falta d’utilitat. – Directiva 2002/96/CE de Residus d’Equips Elèctrics-Electrònics-Línia Marró (REEE). cartró. Pel que fa als envasos i embalatges. a Espanya els responsables del tractament dels diferents tipus de residus. els responsables del tractament dels residus són les empreses fabricants o importadores del producte que ha quedat inutilitzat. ferralla. amb atenció especial a les piles i bateries. Per tant. – Normativa per assegurar el correcte tractament dels envasos de productes fitosanitaris. amb l’aplicació de la normativa referida. – Embalatges: elements materials que protegien mercaderies ja utilitzades i que han quedat fora d’ús.. ha anat generant la Unió Europea i que s’ha traslladat a la legislació espanyola. – Directiva 2000/53CE de Vehicles Fora d’Ús (VFU). s’han de fer càrrec del tractament dels residus. ja que no són perillosos per al medi ambient (vidre. tenint en compte el respecte al medi ambient i la recerca del mínim cost possible? La resposta a totes aquestes qüestions es troba recollida fonamentalment en la legislació de protecció mediambiental que. Aquests materials es classifiquen de la forma següent: – Residus: materials inservibles ja que no són capaços de generar la utilitat per a la qual van ser creats. de construcció i biosanitaris..). – Qui és el responsable del seu tractament? – Què fer-ne.. Qui és el responsable del tractament dels residus? Fins a l’any 2005. assegurant la millor alternativa de gestió de residus des de tots els punts de vista: tècnic. eren els ajuntaments els que se n’havien de fer càrrec exclusivament com a únics responsables. perillosos i radioactius. – Industrials: • Inerts: no necessiten tractament. excepte dels industrials.. El tractament d’aquests materials respon a dues qüestions: Tipus de residus Aquests són els tipus de residus que se solen produir en una empresa: – Urbans: domiciliaris. que sempre han tingut un tractament específic. La legislació bàsica aplicable al desenvolupament de la logística inversa està formada per les normes següents: – Directiva 94/62/CE d’Envasos i Residus d’Envasos (E+RE). – Normativa específica per a Residus de Construcció i Demolició (RCD). en canvi. comercials. econòmic i ambiental. a partir dels anys noranta.

mostrant així que aquest envàs compleix amb la Llei d’Envasos. Les obligacions que les empreses adherides a un SIG tenen respecte dels envasos que utilitzen són les següents: – Identificar amb un punt verd els envasos que posen al mercat. Camps d’actuació dels SIG Els camps d’actuació dels SIG que operen a Espanya són els següents: – – – – – – – – – – – Per la seva banda. – Pagar les tarifes corresponents que es desprenguin de la declaració anual d’envasos. els fabricants pagaven una quantitat per assegurar un tractament adequat dels materials de rebuig. una autoliquidació que té diverses utilitats: d’una banda. així com el reciclatge de tot el material d’envasos recuperat. envasos i embalatges inutilitzats. Sigrauto: residus de vehicles. Sigaus: olis industrials. inclosa la seva consideració des del disseny inicial del producte. és la base per realitzar estadístiques i estudis industrials i mediambientals. situat en un lloc visible. a canvi d’una aportació econòmica relativament baixa. l’entitat SIG adquireix les obligacions següents: – Garantir la recollida selectiva dels residus.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 189 189 Unitat 9 . – Invertir en projectes d’I+D que tinguin com a principal objectiu millorar les tècniques de recuperació i reciclatge. Sinus i TNU: pneumàtics. Ambilamp i Ecolum: residus d’aparells d’il·luminació. Ecofimàtica i Tragamòvil: residus informàtics i de telecomunicacions. que inclou un tractament integral dels productes.La logística inversa Com tractar els residus? Abans que l’esmentada normativa europea introduís. a més. Tot i això. Ecolec i ERP-SAS: residus elèctrics i electrònics. Sigfito: productes fitosanitaris. amb l’aplicació de la nova legislació. de l’altra. Aquest document és. Aquest logotip. el concepte PFU (productes fora d’ús). L’avantatge que aporta a les empreses optar per l’adhesió a un SIG és que. Adhesió a un sistema integrat de gestió (SIG) Els sistemes integrats de gestió (SIG) són entitats sense ànim de lucre que. s’encarreguen de dur a terme el tractament adequat dels envasos i embalatges rebutjats. avala la pertinença al SIG. l’any 2005. serveix per calcular la cotització que s’ha de satisfer al SIG pels seus serveis i. Sigclima: residus d’aparells d’aire condicionat. Ecovidre: vidre. . en què es descriuen els envasos posats al mercat l’any anterior. – Ecoembes: envasos. no s’han d’ocupar del que ocorri als seus envasos un cop posin els seus productes al mercat. – Contribuir amb inversions a l’increment i la renovació de la infraestructura municipal de recuperació de residus d’envasos. – Establir acords amb les comunitats autònomes i els ajuntaments per a la recollida i el tractament dels residus. Sigre: medicaments. les empreses generadores d’envasos tenen dues opcions: l’adhesió a un SIG o la implementació d’un SDDR. Ecotic. – Finançar i realitzar accions d’informació i comunicació per als gestors públics i els ciutadans. Ecopilos: piles. autoritzades per l’Administració. – Realitzar la declaració anual d’envasos a principis de cada any.

associació empresarial a la qual pertany. els sindicats i les organitzacions ecologistes i de consumidors que pretén que s’implementin SDDR a Espanya. devolució i retorn) desenvolupen el seu propi sistema de tractament de residus d’envasos. ja que. segons els seus estudis. per cada envàs que se li lliura amb els productes que compra. telèfon de contacte. Solució ·· El procés d’adhesió d’aquesta empresa al SIG és el següent: 1. Determina el SIG al qual s’ha d’adherir. localitat i província). CP. El funcionament d’aquest sistema implica directament el consumidor. Després. adreça de correu electrònic i domicili (carrer. a mode de fiança.retorna. devolució i retorn (a Alemanya. Tot i això. En l’actualitat. – Dades de l’activitat empresarial: facturació de l’últim any. és l’empresa la que s’ocupa de dur a terme el tractament de l’envàs retornat mitjançant els seus propis mitjans. explica el procés d’adhesió i indica la documentació que ha de presentar periòdicament per declarar el número d’envasos posat al mercat. ja que aquesta opció presenta més avantatges que la implementació d’un SDDR.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 190 190 Implementació d’un sistema de dipòsit. la majoria de les empreses opta per adherir-se a un SIG. Casos pràctics 3 Documentació per a la gestió de residus a través d’un SIG ·· Una nova empresa de producció de melmelades que presenta el seu producte al consumidor en envasos de vidre de 450 cl decideix adherir-se a un SIG per dur a terme la gestió dels seus envasos en logística inversa.org Les empreses que opten per implementar un SDDR (sistema de dipòsit. sector d’activitat econòmica en què opera. CIF/NIF. ja que se li cobra una certa quantitat. devolució i retorn (SDDR) Retorna Retorna és una iniciativa de la indústria del reciclatge. ja que. Aquest formulari ha de contenir les dades següents: – Dades identificatives de l’empresa: raó social. posició en el canal de distribució i any d’aplicació del conveni d’adhesió. . a Europa està creixent un moviment favorable a la implantació de sistemes de dipòsit. DNI. correu electrònic professional i càrrec que ocupa a l’empresa. això milloraria el medi ambient i crearia 14 000 llocs de treball: www. Les empreses que opten per aquesta solució han de mantenir informades les administracions públiques sobre totes les operacions de reciclatge que duen a terme. se n’obtenen molts més beneficis socials que amb els SIG. – Dades identificatives del representant de l’empresa que signa el contracte: nom i dos cognoms. L’empresa ha de sol·licitar l’adhesió al SIG mitjançant un formulari d’adhesió. número. Aquesta quantitat se li torna en retornar l’envàs. per exemple. el 98% de les ampolles de plàstic es retornen als seus fabricants). segons alguns estudis.

Descripció de l’activitat Descripción de la actividad Correu electrònic Nombre de treballadors (2) Número de trabajadores Nombre d'empleats al procés (3) Número de empleados en el proceso Continua / Sigue G. el SIG i l’empresa.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 191 191 Unitat 9 . – Clàusules. Processos de gestió de residus portats a terme al centre de gestió ( 5 ) H. Domicili social NIF Dirección social DADES DEL CENTRE DE GESTIÓ DATOS DEL CENTRO DE GESTIÓN responsable Polígon industrial Telèfon Polígono industrial Fax Teléfono Carrer Calle Núm. PROCESOS DE GESTIÓN DE RESIDUOS REALIZADOS EN EL CENTRO DE GESTIÓN K. al compte del SIG en una entitat bancària concreta. Nom de l’empresa Nombre de la empresa DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DESCRIPCIÓN DEL PROCESO TIPUS DE PROCÉS: V. el lloc i la data de signatura. PROCÉS Nº de proceso 1 Continua / Sigue . Fax Correu electrònic Nº Correo electrónico Codi postal Pàgina web Código postal Página web Continua / Sigue M. que conté la data d’inici de la validesa del contracte i la durada. Periòdicament. que es redueixen a la concreció de les obligacions que té cada una (ja s’han indicat en pàgines anteriors). – Manifestació de voluntat.La logística inversa 3 2. en què es fixen les condicions de la relació entre les dues parts. El SIG rep el formulari d’adhesió i. T. incloent les dades identificatives i el càrrec de les persones que signen el conveni. Domicili social NIF Domicilio social responsable Polígon industrial Telèfon Polígono industrial Calle Població Población Identificación del/de la responsable de residuos Nombre NIF o CIF NIF o CIF Carrer Identificació del/de la responsable de residus Nom Nº de proceso Teléfono Núm. 4. Per tal que l’adhesió sigui efectiva. D. Altres processos OTROS PROCESOS DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DESCRIPCIÓN DEL PROCESO Procés general del centre TIPUS DE PROCÉS Tipo de proceso Núm. Adreça de la planta Dirección de la planta Nº CCAE Telèfon Polígon industrial Carrer Calle Núm. Nº Correo electrónico Població Codi postal Pàgina web Código postal Población Página web G. E ( 5 ) Tipo de proceso Núm. 3. Població Codi postal Nº Código postal DESCRIPCIÓ D’ACTIVITATS PER CCAE PRINCIPAL DESCRIPCIÓN DE ACTIVIDADES POR CCAE Fax Teléfono Polígono industrial Población 2 F. la relació entre les dues parts. mitjançant un conveni plasmat en un contracte. Nom de l’empresa Nombre de la empresa Identificació del/de la responsable de residus Identificación del/de la responsable de residuos nom nombre B. un cop que se signa el conveni. en què les dues parts indiquen la seva voluntat de complir les condicions del contracte i la legislació vigent. l’empresa adherida ha de presentar la declaració d’envasos del període anterior utilitzant el model següent: 1 Declaració anual residus industrials per a GESTORS DE RESIDUS Any 2012 Declaración anual de residuos industriales para GESTORES DE RESIDUOS Año 2012 TIPUS D’INSTAL·LACIÓ TIPO DE INSTALACIÓN Codi de gestor Codi de productor Código de gestor Código de productor Tipus d’instal·lació (1) Origen dels residus Origen de los residuos Municipals Industrials Municipales Industriales Construcció Construcción Sanitaris Ramaders Sanitarios D'altres Gestors de Residus Ganaderos Otros Gestores de Residuos DADES GENERALS DE L’EMPRESA TITULAR DATOS GENERALES DE LA EMPRESA TITULAR A. El model de contracte conté el següent: – Dades identificatives de les dues parts. CCAE E. que es fixa en funció de les dades de facturació i l’activitat de l’empresa. un cop l’ha estudiat i analitzat. A partir d’aquest moment. Dades IIAA Datos IIAA ANNEX IIAA ANNEX IIAA ANEXO IIAA ANEXO IIAA DADES GENERALS DE L’EMPRESA EXPLOTADORA DATOS GENERALES DE LA EMPRESA EXPLOTADORA 3 L. comença l’efecte de l’adhesió. es posa en contacte amb l’empresa per formalitzar. Cognoms Apellidos J. PROCÉS ( 6 ) I. NIF o CIF cognoms NIF o CIF apellidos C. CNAE 2009 (4) DADES DEL CENTRE DE GESTIÓ DATOS DEL CENTRO DE GESTIÓN Núm. – Peu. l’empresa adherida ha de dipositar una fiança.

Entrades d’altres matèries primeres ENTRADAS DE OTRAS MATERIAS PRIMAS Continua / Sigue Codi CCPA (8 ) Descripció Quantitat Unitat Núm. Productes obtinguts (NO residus) PRODUCTOS OBTENIDOS (NO RESIDUOS) CANTIDAD Unitat UNIDAD 7 EMMAGATZEMATGE PREVI I POSTERIOR AL TRACTAMENT ALMACENAJE PREVIO Y POSTERIOR AL TRATAMIENTO R.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 192 192 3 4 ENTRADES DE RESIDUS I D’ALTRES MATÈRIES PRIMERES ENTRADAS DE RESIDUOS Y OTRAS MATERIAS PRIMAS N. MODO Y MOTIVO DEL ALACENAMIENTO CANTIDAD S. Consum energètic CONSUMO ENERGÉTICO Consum energètic elèctric anual de la instal·lació (Kwh/any) Consum de combustibles fòssils anual (m3/any o t/any) CONSUMO ENERGÉTICO ELÉCTRICO ANUAL DE LA INSTALACIÓN CONSUMO ANUAL DE COMBUSTIBLES FÓSILES (m3/año o t/año) Aprofitament energètic (9) APROVECHAMIENTO ENERGÉTICO Codi emmagatzematge CÓDIGO ALMACENAJE Magatzem ALMACÉN PREV tract I al am ent Quantita PO tractSTERIO am R al ent DESCRIPCIÓN mbr e Descripció ner CÓDIGO CCPA dese Codi CCPA 31 Nº PROCESO 1 ge Núm. procés . manera i motiu d'emmagatzematge Quantitat (Tn) DESCRIPCIÓN DESCRIPCIÓN DEL LUGAR. FA Tratamiento de destino Classificació catalana Classificació europea Clasificación Clasificación catalana europea Q. Entrades de residus ENTRADAS DE RESIDUOS I D’A GE LTR ST E OR ER NIT AR SA TR NS MA D RA CO US TR UC IAL CIÓ Nº PROCESO L Núm. procés ORIGEN IND CAT ALU Origen residu IPA PROCEDENCIA NIC Procedència MU CANTIDAD EN TONELADAS DO CO MÈS ME TIC RC / IAL Quantitat en tones DESCRIPCIÓN NY A Descripció CER FO CAT RA ALU NY A CER (7 ) 5 ENTRADES DE RESIDUS I D’ALTRES MATÈRIES PRIMERES ENTRADAS DE RESIDUOS Y OTRAS MATERIAS PRIMAS O. procés Tractament de destí Núm. Emmagatzematge de residus ALMACENAJE DE RESIDUOS Continua / Sigue CER Descripció CER Descripció del lloc. procés Código CCPA DESCRIPCIÓN CANTIDAD UNIDAD Nº PROCESO És subproducte ES SUBPRODUCTO N0 SÍ 6 SORTIDES DE RESIDUS I PRODUCTES SALIDAS DE RESIDUOS Y PRODUCTOS P. Residus generats i tipus de gestió RESIDUOS GENERADOS Y TIPO DE GESTIÓN Descripció CER DESCRIPCIÓN Continua / Sigue Quantitat en Tn CANTIDAD Gestor destí Destinació GESTOR DESTINO CODI gestor DESTINO Nom CÓDIGO GESTOR NOMBRE NYA CER FO CATARA LUNY A Nº PROCESO CATA LU Núm.

Alumini 0. Cost de la logística inversa per a les empreses adherides a un SIG El cost que la logística inversa suposa per a les empreses adherides a un SIG està basat en les tarifes de cotització que han d’aportar en funció dels envasos que posen al mercat.377 €/kg Més de 100 cl HDPE flexible. per estar exempts. Solució ·· El SIG al qual s’ha d’adherir aquesta empresa és Ecovidrio.0197 = 531.75 cl. determina el cost de la gestió d’envasos de l’empresa Vinostintos.068 €/kg 3 Més de 50 cl a 70 cl incl. .021 €/kg Categoria cotització Mida envàs 1 €/unitat 0. Acer 0.0028 €/kg 0.472 €/kg 2 Més de 70 cl a 100 cl incl. suposaran 0 €. aquestes tarifes són les següents: Tarifa per al període 2011-2013 per a envasos de vidre Tarifa del punt verd per a altres materials per al període 2011-2013 Preus Tipus d’envàs Preu PET i HDPE (cos rígid) 0. la càpsula i l’etiqueta que. les etiquetes i les càpsules protectores estan exemptes de tarificació. a) Tenint en compte que els taps.323 €/kg 4 Més de 25 cl a 50 cl incl. Cada ampolla de vidre pesava 450 g i incloïa un suro de 5 g. que es comercialitzaven en caixes de cartró de 6 unitats. una etiqueta de paper-cartró d’1.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 193 193 Unitat 9 . Cada caixa de cartró de 6 unitats pesava 300 g.102 €/kg 6 Igual o menys de 12.9 € El preu per unitat és 60 000 · 0. Cal determinar-ne el preu per pes. 60 000 ampolles de vi de 0.9 + 168 = 699. Paper i cartró 0.085 €/kg 5 Més de 12. Cartró per a begudes 0. Per al període 2011-2013.9 € – Determinar el cost del tap de suro.45 = 27 000 ⇒ 27 000 · 0.0197 Casos pràctics 4 Cost de la logística inversa d’una empresa adherida a un SIG ·· La bodega Vinostintos va envasar i va posar al mercat.5 cl Fusta 0. LDPE i resta de plàstics 0. per la qual cosa es calcula el pes en kg: 60 000 · 0.3 > Costos de la logística inversa El cost de la logística inversa s’analitza des de dos punts de vista diferents: el cost que suposa per a les empreses adherides a un SIG i el cost que la logística inversa suposa per als SIG i per a les empreses que opten per crear el seu propi SDDR. b) Emplena la fitxa de declaració d’envasos 2012.5 g i una càpsula protectora del tap de PVC d’1 g.La logística inversa 2.0028 = 168 € El preu del vidre serà 531.5 cl a 25 cl incl. durant l’any 2011. a) El procés per determinar el cost de la gestió és el següent: – Determinar el cost del vidre: categoria 2 de cotització (envasos entre 70 i 100 cl).

de material + - = X 0.1 3 000 204. que es pot obtenir a www. Inclusive Más de 50 cl cl. SUB-TOTAL COTIZACIÓN OTROS ENVASES RÍGIDOS (B1 + B2 + B3 + B4 + B5 + B6) = D. Inclusive Más de 25 cl. MATERIAL UNIDAD COTIZABLE Nº TOTAL + IMPORTACION - EXPORTACION = BASE LIQUIDABLE X CUOTA EUROS TOTALES A COTIZAR = A.3 1. 782/1998. de 30 de abril. MATERIAL UNIDAD COTIZABLE Nº TOTAL + IMPORTACION - EXPORTACION = BASE LIQUIDABLE X CUOTA / KG. de material + - = Nº de Cajas + - = + D. kg de material y litros/kg de producto.6 Más de 70 cl a 100cl.068 = 204 € 6 – Determinar el cost total: vidre + caixes de cartró = 699.1 + A1.085 Euros/Kg = X 0.2 CAJA MADERA D.es. = Kg. es obligatorio cumplimentar Nº de envases.. a 50 cl.1) ENVASES DE VIDRIO NO REUTILIZABLES 1. de material 60 000 27 000 60 000 27 000 Nº de Envases + - = X 0..5 cl.". Kg.1 CAJA DE CARTON mayor de 100 gr.4 + A1. 782/1998. SUB-TOTAL COTIZACIÓN CAJAS Y EMBALAJES (D1+ D2 + D3 + D4 ) = IMPORTE TOTAL A COTIZAR A ECOVIDRIO (A + B + D) 699.3 CAJA METALICAS D. quedaria de la forma següent: FICHA DE DECLARACIÓN DE ENVASES 2012 (Envases comercializados en el año 2011) Nº DE CONTRATO En cumplimiento de lo dispuesto en el R. Nº de Envases + - = X 0. de 30 de abril. 15: ".4 D.A. = + - = X 0..4 NO COTIZAN Nº de rotaciones IMPORTE COTIZACIONES A.0028 Euros/Und.D.90 Euros (+ 8% de I. de material + - = Nº de Cajas + - = Kg. = Kg.0028 Euros/Und. de material + - = X 0.0197 Euros/Kg = Kilos o Litros de producto + - = Nº de Envases + - = X 0. SUB-TOTAL COTIZACIÓN VIDRIO (A1.2 + A1. Kg.00 Euros = 903.1.0028 Euros/Und.. de material + - = Nº de Cajas + - = Kg. 3 000 10 000 - = + - = + - = Nº de Cajas + - = Kg. 15: ".90 Euros Euros 204.5 1. de material + - = X 0.4 1.". Art.5 ENVOLTORIO DE PLASTICO CAJA PLASTICO REUTILIZABLE C. de material + - = X 0.021Euros/Kg = X 0.3 + A1. Inclusive Igual o menos de 12. inclusive Más de 12.015 ampolla b) La fitxa. de material Nº de Cajas Kilos de material D. de material + - = X 0..068 Euros/Kg = X 0.0028 Euros/Und.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 194 194 4 – Determinar el cost de les caixes de cartró.0197 Euros/Kg = Kilos o Litros de producto + - = Nº de Envases + - = X 0. calculant el pes total i multiplicant-lo per la tarifa: 60 000 = 10 000 caixes ⇒ 10 000 ⋅ 300 = 3 000 000 g = 3 000 kg ⇒ 3 000 ⋅ 0.D.Se detallará el peso y el número total de unidades de los envases y de los productos envasados.472 Euros/kg = EUROS TOTALES A COTIZAR D) CAJAS Y EMBALAJES CAJA DE CARTON menor o igual a 100 gr.0197 Euros/Kg = Kilos o Litros de producto + - = Kilos o Litros de producto Nº de Envases 1.0028 Euros/Und.5 + A1..0197 Euros/Kg = + - = + - = X 0.1 Más de 100 cl.9 + 204 = 903. a 70 cl cl. = X 0.90 / 60 000 = 0.. de material + - = Nº de Cajas + - = Kg. es obligatorio cumplimentar Nº de envases.) .0197 Euros/Kg = Kilos o Litros de producto + - = 168.2 C.6) = B.90 € – Determinar el cost de reciclatge per unitat de producte: 903.5 cl. Art.90 FICHA DE DECLARACIÓN DE ENVASES 2012(Envases comercializados en el año 2011) Nº DE CONTRATO En cumplimiento de lo dispuesto en el R.ecovidrio.068 Euros/Kg = X 0.V. = Kg. a 25 cl.0028 Euros/Und. = Kg.Se detallará el peso y el número total de unidades de los envases y de los productos envasados. kg de material y litros/kg de producto.2 1.00 531. = Kg..0197 Euros/Kg = Kilos o Litros de producto + - = Nº de Envases + - = X 0.3 C.00 C.

que consumeixen recursos i que. aigua. com s’indica a la figura. etc. els ingressos obtinguts per la venda dels materials que s’han reciclat o recuperat. que s’utilitzen per al tractament dels materials. Aquests costos. Es divideix en dues partides diferents: • Cost del transport dels elements rebutjats des del punt de consum fins al punt net. per tant. per determinar el cost real es resten. és necessari fer un emmagatzematge intermedi dels residus abans de portar-los a aquests centres. • Cost del transport des del punt net fins al centre de tractament. – Cost de tractament i recuperació: un cop que els materials arriben als centres de tractament. generen determinats costos que s’agrupen en tres partides: • Costos generals: que inclouen els costos d’administració. es generen els costos propis de mantenir els materials en un magatzem. a la quantitat obtinguda de totes les partides anteriors.La logística inversa Cost de la logística inversa per als SIG i per a les empreses amb el seu propi SDDR El cost que la logística inversa suposa per als SIG i per a les empreses que opten per crear el seu propi SDDR està format pels elements següents: – Cost de transport: és el cost que suposa portar els materials rebutjats als centres de tractament. es calculen per unitat de pes (euros per kg). lloguers. són sotmesos a una sèrie de processos. – Cost d’emmagatzematge: a vegades. energia. TRACTAMENT DE PRODUCTES FORA D’ÚS Productes Reparació Materials Reciclatge Recuperació Reutilització Processos que segueixen els productes i materials als centres de tractament. Ara bé. • Costos d’amortització: que inclouen l’amortització dels béns d’immobilitzat (màquines i eines).GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 195 195 Unitat 9 . quan els centres de tractament estan allunyats dels punts nets. En aquests casos. Reconfiguració . • Costos de personal: que inclouen els sous i les cotitzacions a la Seguretat Social de tots els empleats del centre de tractament. aplicats als materials.

a més. contenen caixes de plàstic i de cartró. al seu torn. se’ls dóna la destinació següent: si estan en bon estat. en caixes de fusta que. Quan es tracta de clients no habituals. Els residus que es venen estan emmagatzemats en un lloc específic del magatzem. ja que quan tornen al magatzem ho fan com a materials utilitzables. Aquesta empresa contracta una altra organització que s’encarrega de recollir les caixes amb els envasos buits. recull els embalatges a la setmana següent. no es pot aplicar cap cost de transport. etc. i si no es poden reparar. es calcula el percentatge de superfície destinat a aquest emmagatzematge i un percentatge similar dels costos totals del magatzem. se’ls retorna al magatzem per ser reutilitzats. En el cas dels clients ocasionals. Quan els envasos i embalatges arriben de tornada a l’empresa. si estan deteriorats però es poden reparar. vendre els residus a una empresa de reciclatge. Es tracta d’un SIG o d’un SDDR? Com s’han de calcular els costos per a l’empresa cervesera? . amortització de les eines. en el cas d’envasos deteriorats. ja que es realitza a través d’un mitjà de transport de l’empresa que ha de tornar a les seves instal·lacions. – Costos d’emmagatzematge: els envasos que es reutilitzen no generen costos d’emmagatzematge. procedir-ne a la higienització per a la reutilització i retornar-los-hi. Per determinar els costos. Aquesta empresa compta amb dos empleats que es dediquen exclusivament a la recuperació d’envasos i són els que s’encarreguen de totes les operacions. consum d’energia. fer-ho amb el pes dels envasos no suposa cap cost apreciable.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 196 196 Casos pràctics 5 Cost de la logística inversa en una empresa que implementa un sistema SDDR ·· Una empresa dedicada a la fabricació i venda a l’engròs de productes de ceràmica lliura les seves comandes. – Costos de tractament i recuperació: inclouen totes les despeses de les reparacions: matèries primeres. Cada vegada que lliura una comanda a un client habitual. caldrà determinar el cost del transport que s’utilitzi per recollir aquests envasos i embalatges. recull les caixes de la comanda anterior. – Costos de personal: salaris i costos socials dels dos treballadors dedicats a aquestes tasques. Solució ·· Els costos que cal tenir en compte són: – Costos de transport: en el cas dels envasos que es recullen als clients habituals en la comanda següent. s’emmagatzemen en un lloc específic del magatzem central on són recollits setmanalment per una empresa de reciclatge que en paga una determinada quantitat. amb els seus propis mitjans de transport. se separen i van al magatzem d’envasos. A més. Activitats proposades 4·· Una empresa ven cervesa a un establiment d’hostaleria en caixes de plàstic rígid de 24 unitats. – Ingressos per vendes de residus: a la suma de tots els costos anteriors es resta la quantitat que paga l’empresa de reciclatge. Descriu els costos de logística inversa d’aquesta empresa de ceràmica.

).) i de la societat en general. que ha donat lloc a la globalització. – Desenvolupament d’una conducta ètica per part dels empresaris o. ja que l’aplicació de la RSC transcendeix a l’obligatori compliment de la llei. Per tant. D’aquesta idea es desprèn el concepte de responsabilitat social corporativa (RSC). proveïdors. accionistes. Aquesta és voluntària. ha possibilitat la creació de grups empresarials que manegen més recursos que els governs dels països. reconeixent i respectant els interessos de tots i cada un dels grups implicats en la gestió (clients. materials. però la seva procedència és comuna: l’entorn social i natural en què l’empresa es desenvolupa. etc. com ja s’ha indicat.La logística inversa 3 >> La logística inversa i la responsabilitat social corporativa La dinàmica productiva i comercial dels últims anys. S’entén per responsabilitat social corporativa (RSC) el compromís empresarial d’operar de forma econòmica i mediambientalment sostenible. Això es duu a terme a través de dues de les seves funcions: – Millora del servei al client en la gestió de devolucions de producte. la implementació d’un sistema de logística inversa és un dels pilars bàsics per al compliment de la RSC. – Adaptació de l’empresa a l’entorn en què funciona. etc. per la qual cosa la seva actuació afecta de forma directa la vida de les persones i el sosteniment del medi ambient. ja que una de les seves funcions bàsiques. tenint en compte la seva minimització des del moment del disseny del producte. D’altra banda. – Aplicació de criteris de sostenibilitat mediambiental al tractament dels residus de productes i envasos que es puguin produir. consisteix en contribuir al compliment de la responsabilitat social de l’empresa. 197 . l’empresa ha d’actuar de forma responsable amb tot el seu entorn o. de forma que es reconeguin els interessos dels clients. financers.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 197 Unitat 9 . ha de ser socialment responsable. de forma que s’integri tant econòmicament com socialment a la seva zona d’influència. – Decisió estratègica de l’empresa que li permeti generar una millor imatge en la societat. Aquests recursos que l’empresa necessita són de naturalesa molt variada (humans. aplicació del principi que la finalitat no justifica els mitjans. el que és el mateix. és necessari recordar que les empreses estan formades per grups de persones que treballen juntes en la recerca d’un objectiu comú que implica moltes altres persones alienes a l’empresa i inclou tots els recursos que mobilitzar per assolir els seus objectius. es pot dir que la RSC implica: – Compromís empresarial d’operar de forma que es generi valor per a tota la societat. el que és el mateix. naturals. – Cura del medi ambient com a objectiu estratègic de l’empresa. En aquest sentit. Per tant.

7·· Explica la diferència que existeix entre les diferents destinacions que pot tenir un producte retornat. b) Calcula el cost que suposarà a aquesta empresa la logística inversa. en la seva part de recuperació d’envasos. amb referència RT-22174. l’ha rebutjat. 1·· Una empresa ha de fer front a la devolució d’una comanda completa. per estar realitzat amb criteris de logística inversa.70 raquetes de tennis marca Volea model 23R. amb referència MT-00111.: APLICACIÓ :. 8·· Dibuixa un esquema del funcionament del procés de devolució de productes. en logística inversa. té com a objectiu fonamental la sostenibilitat mediambiental.1 caixa de 100 canelleres marca Arti model 12B. els residus dels seus envasos. 3·· Indica els diferents tipus de productes que poden entrar en un canal de logística inversa i indica les diferències que existeixen entre ells. Aquesta empresa està adherida a Ecoembes per gestionar. La causa de la devolució és que la comanda ha arribat fora de termini i el client. exercint el seu dret. l’any 2011. amb referència PT-21345.: CONSOLIDACIÓ :. 9·· Descriu les obligacions d’una empresa envasadora respecte del disseny i el tractament dels envasos que utilitza. 4·· Des de l’òptica de la logística inversa. assumeix una empresa que s’adhereix a un SIG en relació amb el tractament dels residus de què és responsable. Relaciona’ls entre si. 6·· Indica dues característiques que ha de complir un envàs. 10·· Indica els avantatges i els inconvenients que.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 198 198 Activitats finals . que consta de: . a) Indica les dades que l’empresa va proporcionar en el seu moment a Ecoembes per formalitzar l’adhesió. Indica el procés que cal seguir i confecciona la fitxa de devolució corresponent. . una empresa fabricant de refrescs va llençar al mercat 214 000 paquets de 6 llaunes de 33 cl. 1·· A partir de l’anàlisi del concepte de logística inversa.100 unitats de tubs de 4 pilotes de tennis. . des del teu punt de vista. . des del seu disseny. 2·· L’any 2011. explicant en què consisteix cada una de les seves fases. també denominada logística verda. . explica les afirmacions següents: a) La logística inversa. 2·· Indica la diferència que existeix entre la logística directa i la inversa. b) La logística inversa suposa un cost per a l’empresa i un benefici per a la societat. 11·· Explica la relació que existeix entre el concepte de responsabilitat social corporativa i l’aplicació de la logística inversa. quan està justificada la destrucció d’un material de rebuig? 5·· Descriu els objectius d’un programa de logística inversa i les utilitats o els beneficis que produeixen a l’empresa. El pes de l’acer de què està formada cada llauna és de 25 g i les llaunes estan unides per un element de fixació d’anelles de plàstic per a les 6 llaunes que pesa 4 g.

quines són les seves obligacions? Quina quantitat econòmica hauria de lliurar al SIG l’any 2012 per les seves operacions el 2011? c) En cas que no s’adhereixi a un SIG. Els costos són els següents: Producte Espàrrecs Material d’envàs Pes Acer de la llauna 600 000 · 50/1 000 = 30 000 kg 0. – Pagar les tarifes corresponents que es desprenguin de la declaració anual d’envasos.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 199 199 Unitat 9 . al principi de l’any. tractar-los i reutilitzar-los per a futures conserves.00 € Paper de l’etiqueta 350 000 · 0. 20 g. – 350 000 pots de vidre de cogombrets de 200 g de producte cada un. Aquesta empresa ha d’implementar un sistema de logística inversa per al tractament dels envasos que posa al mercat: a) Quins objectius de la logística inversa cobreix amb el reciclatge dels envasos? b) En cas que l’empresa opti per adherir-se a un SIG. 0.0680 € 16. que implicaria que es fes responsable directa de recollir els envasos dels clients.00 € Acer de la llauna 750 000 · 40/1 000 = 30 000 kg 0.66 € Acer de la tapa 350 000 · 8/1 000 = 2 800 kg 0.0680 € 816.00 € Cartró de la caixa 600 000 · 20/1 000 = 12 000 kg 0. – Realitzar.00 € 350 000 · 155/1 000 = 54 250 kg 0.00 € Paper de l’etiqueta 750 000 · 8/1000 = 6 000 kg 0.0850 € 2 550. la declaració anual d’envasos en què s’especifiquen els envasos posats al mercat l’any anterior.39 € c) En cas que l’empresa envasadora no es volgués adherir a un SIG. Cada pot pesava 155 g.0850 € 2 550.0850 € 238. i contribuir al compliment de la responsabilitat social de l’empresa.00 € Pot de vidre Cogombrets Olives Tarifa per kg (o unitat) TOTAL Total 8 627.7/1 000 = 245 kg 0. – 750 000 pots d’olives de 280 g de producte cada un. quines opcions té? Solució ·· Les respostes a cada un dels apartats serien les següents: a) Els objectius de la logística inversa que cobreix són complir la normativa mediambiental i de gestió de residus. Cada pot estava format per 40 g d’acer i 8 grams de paper plàstic de l’etiqueta. l’any 2011 va llançar tres productes al mercat: – 600 000 llaunes d’espàrrecs envasades en caixes de cartró individuals de 460 g de producte. hauria d’implementar el seu propi sistema de reciclatge mitjançant un sistema de dipòsit.0197 € 1 068.73 € Per unitat: 350 000 unitats 0. b) Les obligacions que assumeix l’empresa envasadora respecte al SIG són: – Identificar amb el punt verd els envasos que posa al mercat.7 g l’etiqueta de paper i 8 g la tapa d’acer de cada unitat.0028 € 980.La logística inversa Cas final 6 Implementació de la logística inversa ·· Una empresa que es dedica a l’envasatge d’hortalisses. Cada llauna d’acer pesava 50 g i cada caixa de cartró. . devolució i retorn (SDDR).0680 € 408.

materials en curs de producció i productes acabats. de forma eficient i al cost òptim. El seu objectiu és recuperar el valor dels materials o assegurar-ne la correcta eliminació Gestió eficient de les devolucions dels clients Objectius Compliment de la normativa mediambiental Contribució a la responsabilitat social de l’empresa LOGÍSTICA INVERSA – El tractament de: • Les devolucions de clients • Residus d’envasos i embalatges Gestiona – Informació sobre l’entrada d’un producte al canal invers – Elements de transport i emmagatzematge del producte Contribueix al compliment de la responsabilitat social corporativa Millorant el servei d’atenció al client Contribuint a la sostenibilitat mediambiental i econòmica Adherint-se a un SIG Creant el seu propi SDDR . implantació i control.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 200 200 Idees clau Concepte Procés de planificació. així com de la informació relacionada. des del punt de vista de consum al punt d’origen. del flux de matèries primeres.

més d’11 milions de tones han estat reciclades. 12088 empreses adherides a Ecoembes van realitzar un gran esforç econòmic per complir mplir la Llei d’Envasos en un any marcat per la crisi si i van certificar el seu compromís amb el medi ambient.2 milions de tones reciclades. El · SIG d’Ecoembes és el tercer d’Europa per número d’empreses adherides.7 milions de tones.ecoembes. SA (Ecoembes) és una societat anònima sense ànim de lucre que té com a objecte social el disseny i l’organització d’un sistema integrat de gestió (SIG) encaminat a la recollida selectiva i la recuperació de residus d’envasos per al seu posterior tractament. · Creació de més de 5500 llocs de treball directes. fabricants de matèries primeres i recicladors. Font: www.com Activitats 1·· Quines són les obligacions d’Ecoembes amb les empreses adherides? 2·· Quins beneficis aporta Ecoembes a les empreses i a la societat en conjunt? 3·· Des del teu punt de vista. reciclatge i valorització. Espanya nya se situa 13 punts per sobre de l’establert. en Compliment d’objectius de la Llei d’Envasos os i de la Directiva Comunitària 2004/12/CE. obtenint un estalvi en emismissions de 10 milions de tones equivalents de CO2. INFORME DE RESULTATS Valo Valoració general al tancament de l’exercici cici 2009: 200 · Es consolida el creixement del reciclatgee d’envasos. Més de 36000 mesures de prevenció desenvolupades per les empreses adherides des des del 1999. El seu accionariat està format per 57 empreses i associacions d’empreses que integren tots els sectors que participen en la gestió d’envasos. d’ · MMés d’1.GLCCATA_unidad09_p180-201 14/02/13 11:12 Página 201 REVISTA ADMINISTRATIVA Unitat 9 . · El sector de l’alimentació és el que més empreses aporta a Ecoembes. Ecoembes va néixer el 1996 i en l’actualitat més de 12 100 companyies s’han adherit al SIG. Des de 1998. quines són les causes que siguin les empreses d’alimentació i begudes les que més aporten a Ecoembes? . des de fabricants i envasadors a distribuïdors. · El sector de begudes és el de major facturació. xifrara que · · · · suposa la gestió del 78% dels envasos lleugers su ugers i envasos de cartró i paper. Dades sobre les empreses envasadoress adherides al final de 2011: bes: · Número d’empreses adherides a Ecoembes: ts al 12088 empreses (90% dels envasos posats mercat en tot Espanya). · Tones d’envasos posades al mercat: 1.La logística inversa Ecoembes SIG per a la gestió d’envasos Ecoembalajes España.

·· Redactar i emplenar els documents i registres propis de la gestió d’estocs i la logística inversa. ·· Analitzar els costos logístics. el punt de comanda i la quantitat econòmica de comanda. ·· Gestionar les relacions amb els proveïdors. .GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:13 Página 202 a p è n d i x Exercici global de gestió de logística comercial SUMARI n Situació de partida n Càlcul de les necessitats d’aprovisionament i del punt de comanda n Selecció de proveïdors n Execució de les operacions d’entrada i sortida d’estocs n Tractament de les devolucions n Inventaris n Anàlisi dels costos logístics OBJECTIUS En una simulació de gestió de logística comercial: ·· Calcular les necessitats d’aprovisionament. ·· Determinar el proveïdor adequat. ·· Executar la compravenda.

Comercialització: en paquets de 5 unitats. Figueres (Girona). 203 . Cost d’emmagatzematge per producte i dia: 0. Mida: 160 x 160 cm. 5 dies de termini de lliurament i transport per compte del venedor. La situació de compra que es planteja a Magatzems Escòcia és una recompra modificada. Alzira (València) i Inca (Mallorca). Un d’aquests models és el denominat Alaska. realitza l’oferta següent: preu de 40 €/paquet. – Importacions Mantex. 8 000. qualitat certificada. 7 200 i 6 980. SA.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:13 Página 203 Apèndix . amb referència MM-78965. no garanteix el producte en una temperatura de rentat superior a 60º. Cost de llançament de comanda: 5 €. 7 900. disposa de diversos magatzems: un magatzem central a Igualada i quatre magatzems locals situats a Reus (Tarragona). Entre altres productes. rentat a 95º. En logística.Exercici global de gestió de logística comercial 1 >> Situació de partida L’empresa majorista Magatzems Escòcia. El proveïdor al qual Magatzems Escòcia comprava habitualment les tovalles Alaska ha fet fallida. per la qual cosa ja no li podrà servir les futures comandes. 11 dies de termini de lliurament i transport per compte del comprador. País Valencià i Illes Balears). presenta l’oferta següent: preu de 18 €/paquet. de forma que cal buscar i seleccionar proveïdors. Termini per a la recepció de comandes: entre 6 i 10 dies. Tipus d’interès del mercat: 6%. una empresa a la qual ja es compra un altre tipus de productes. s’obté un llistat de proveïdors als quals se’ls demana una oferta i dels quals s’obtenen les respostes següents: – Tèxtil Comte Arnau. Després de realitzar una recerca de proveïdors utilitzant informació interna secundària i informació externa obtinguda a la Cambra de Comerç. 8 190. Magatzems Escòcia comercialitza diversos models de tovalles de cotó per a restaurants. desenvolupa la seva activitat comercial en el sector de productes per a l’hostaleria i actua en el mercat geogràfic corresponent als Països Catalans (Catalunya. Color: blanc mat amb quadres de 40 x 40 mm en relleu.23 €. 7 dies de termini de lliurament i transport per compte del venedor. amb les característiques següents: – – – – Material: cotó 100%. descompte del 5%. – Subministraments HOTE. una empresa de la qual no hi ha informes i que ofereix les condicions següents: preu de 42 €/paquet. Per això. una empresa que no té gaire bona fama en el mercat. per a aquest producte s’han calculat les dades següents: – – – – – Dies hàbils per a la compravenda del producte per any: 240. Les dades que el departament de vendes té sobre les vendes d’aquestes tovalles durant els últims sis anys són les següents: 7 550.

A partir de la situació descrita. 6 dies de termini de lliurament i transport per compte del venedor. de 50 tovalles model Alaska en paquets de 5 unitats. a Magatzems Escòcia reben una comunicació indicant que el producte rebut no es correspon amb la comanda realitzada: les tovalles són d’un model i color diferents als sol·licitats. – Explicar el procés de realització dels inventaris i fer l’apunt referent a les tovalles Alaska per a l’inventari valorat. el temps entre comandes i la quantitat de mercaderia per comanda. Entre aquests. qualitat certificada i prestigi del venedor. 12 dels paquets de 5 unitats que es reben presenten símptomes d’humitat. – Confeccionar la documentació i emplenar els registres necessaris per al control de l’entrada i la sortida de mercaderies. . Magatzems Escòcia es posa en contacte amb el seu proveïdor. tenint en compte que el preu total del cost de les tovalles és de 9. – Descriure el procés de tractament de la devolució del client. que s’ubica juntament amb l’estoc de seguretat d’aquest producte. Magatzems Escòcia es fa càrrec de la devolució de mercaderies comprometent-se a recollir en 48 hores el producte lliurat i a substituir-lo pel producte sol·licitat.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:13 Página 204 204 – Artesanies Tèxtils és una empresa de gran prestigi que certifica la qualitat i garanteix l’origen de totes les matèries primeres i la no explotació humana en la producció. transport per compte del venedor. els prioritaris són la qualitat certificada i el preu. Els criteris per elegir proveïdor són: compliment de les especificacions tècniques. – Calcular el número de comandes. l’estat de les existències i el valor. En analitzar la mercaderia. on s’acaba de rebre la comanda de les tovalles Alaska. Magatzems Escòcia rep una comanda d’un client. En la primera comanda que l’empresa realitza al proveïdor seleccionat. Ofereix un preu de 50 €/paquet. – Localitzar i seleccionar el proveïdor idoni. Al magatzem central. preu. s’han de realitzar les següents tasques de gestió logística comercial: – Determinar la demanda prevista per al període següent. que li indica que la causa del mal estat de part de la mercaderia va ser un problema en el transport i es compromet a canviar les tovalles deteriorades en un termini de 48 hores. De tota manera. D’altra banda. el Restaurant Trèvol. un cop lliurada la mercaderia. s’observa que té un color estrany.25 €/unitat i que el marge comercial és del 45%. el proveïdor compleix el seu compromís. Finalment. de forma que no es pot fer servir. El transport de la mercaderia el realitza Transports Fletxa. el dia 30 de setembre es duu a terme una revisió física de la mercaderia per verificar la quantitat real. termini de lliurament adequat a l’establert per l’empresa (amb preferència pels més curts).

5 4 MM4 + MM5 + MM6 3 Per tant. que surt de la taula següent: Període Sèrie original 1 7 550 2 8 000 3 8 190 Sèries mitjanes mòbils (MM) MM4 = MM5 = 4 7 900 7 910 5 7 200 7 822.5 4 = 8190 + 7 900 + 7 200 + 6 980 = 7 567. per la qual cosa s’arrodoneix la xifra cap amunt. i la demanda prevista s’obté amb la funció mitjana aplicada sobre les mitjanes mòbils.Exercici global de gestió de logística comercial 2 >> Realització de tasques 2.5 Previsió Càlcul de les mitjanes mòbils i previsió 7 767 MM6 = Pn+1 = P1 + P2 + P3 + P4 4 P2 + P3 + P4 + P5 4 P3 + P4 + P5 + P6 4 = 7 550 + 8 000 + 8190 + 7 900 = 7 910 4 = 8 000 + 8190 + 7 900 + 7 200 = 7 822. per servir les comandes als clients ha d’existir l’estoc necessari i. ja que és el més rigorós dels que s’han tractat al llarg del manual.1 > Càlcul de les necessitats d’aprovisionament. l’empresa necessita 7 767 unitats de producte per cobrir la demanda del pròxim any.5 = 7 767 3 . el número de comandes i la quantitat de producte El primer pas necessari per desenvolupar la gestió de la logística comercial és determinar les necessitats d’aprovisionament de l’empresa.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:13 Página 205 205 Apèndix . període 7). per fer-ho. Es calculen les mitjanes mòbils de tota la distribució prenent la mitjana simple de les dades dels períodes presos de 4 en 4.4. les necessitats d’aprovisionament depenen de l’activitat de l’empresa. Usant aplicacions informàtiques El càlcul de la previsió de la demanda mitjançant el mètode de mitjanes mòbils es resol de forma molt senzilla utilitzant un full de càlcul. = 7 910 + 7 822. s’utilitza el mètode de les mitjanes mòbils.5 6 6 980 7 567. En tots els casos. prenent els rangs de dades de 4 en 4. és necessari adquirir durant el pròxim exercici econòmic el següent número de paquets: 7 767 = 1 554 paquets 5 El resultat exacte és 1 553. Com que el producte es presenta per a la seva comercialització en paquets de 5 unitats. s’han de calcular el número de comandes i la quantitat econòmica de comanda més eficient en funció de l’estructura de costos de l’empresa. però cal adquirir paquets complets. En aquest cas. Col·locades les dades històriques de vendes en una columna.5 + 7 567. La previsió és la mitjana mòbil per al període n + 1 (en aquest cas. Previsió de la demanda Les necessitats d’aprovisionament es calculen amb la previsió de la demanda. A més. que al seu torn està directament relacionada amb la demanda de productes per part dels seus clients. les mitjanes mòbils es calculen amb la funció mitjana.

Es comença obtenint el valor de l’estoc de seguretat: ss = Dd ⋅ (dr − d) ss = 1 554 ⋅ (10 − 6) = 26 paquets 240 A continuació.23 – Número de rotacions anuals. es realitzarà una comanda cada 40 dies. Això indicarà la quantitat de vegades que és necessari reposar els productes al magatzem. Per tant. Per fer-ho. xifra que correspon a una comanda cada 40 dies laborables (240 dies anuals laborables dividits entre les 6 comandes anuals). en el cas que la demanda sigui constant. El punt de comanda es calcula sumant l’estoc de seguretat (amb un valor que cal determinar prèviament) i el consum del període entre comandes (amb un valor que també cal calcular prèviament). el punt de comanda seria: pp = ss + Demanda entre comandes pp = 26 + 259 = 285 paquets Per tant. – El punt de comanda. el número de comandes anuals que ha de fer l’empresa és el següent: Número de rotacions = 1 554 D = = 6 paquets Qp 260 Per satisfer la demanda anual dels clients es faran 6 comandes. Per calcular-lo. Per calcular-les. la comanda s’ha de fer quan les existències del magatzem arribin a 285 paquets de 5 tovalles cada un. Així es conclou que. es realitzarà una comanda quan quedin 285 paquets al magatzem.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:13 Página 206 206 Quan fer les comandes i quant cal demanar Ara que ja es coneix la demanda de producte. es divideix el número de dies comercials entre el número de comandes anuals. es calcula la demanda entre comandes. .23 0. s’aplica la fórmula següent: Qp = Qp = 2⋅ D ⋅ E A 2 ⋅ 1 554 ⋅ 5 15 540 = = 67 566 = 260 0. i es multiplica per la demanda diària: Demanda entre comandes = 240 1 554 ⋅ = 259 paquets 6 240 Així. i en el cas que la demanda fluctuï. es pot aplicar el mètode de Wilson per determinar el lot econòmic. es divideix el total de vendes de l’any entre la quantitat econòmica de comanda. el punt de comanda i les rotacions anuals: – Lot econòmic o quantitat econòmica de comanda.

. Aquest quadre comparatiu apareix a la pàgina següent. on subministra mercaderia a més de 1000 clients... parcella 27 08700 .. en haver conegut la seva empresa a través de .. carrer 7. se sol utilitzar la connexió amb el full de càlcul o la base de dades. el preu.Exercici global de gestió de logística comercial 2. es realitza la selecció del proveïdor pel mètode dels avantatges. a vegades..... en concret el model Alaska... us saludem atentament.. . l’estàndard de qualitat. Agraint per avançat la seva resposta i esperant que aquest sigui l’inici d’una satisfactòria relació comercial per a ambdues parts. fent servir l’opció Correspondència del Word. Les cartes se solen realitzar amb Microsoft Word i els llistats de proveïdors amb el full de càlcul Microsoft Excel i. incloent únicament els criteris en què existeixen diferències: el compliment de les especificacions tècniques. . es construeix un quadre comparatiu que determini els avantatges de cada opció. Aquest procés de localització finalitza amb un llistat depurat dels possibles proveïdors. Un dels productes que comercialitzem són tovalles per a restaurants.... Cap de compres Signat..... de . Per personalitzar les cartes. amb una mida de 160 x 160 cm i amb quadres en relleu... Als proveïdors seleccionats se’ls ha d’enviar una carta de petició d’oferta similar a la següent: Polígon industrial del Bruc.. Som una empresa dedicada a la comercialització de productes per a l’hostaleria que opera a tots els Països Catalans. Per fer-ho.. el transport per compte del venedor i el prestigi del venedor. de 20XX Assumpte: petició d’informació i ofertes ***GLC-ApP07DOC1 Benvolguts senyors. que venem en paquets de cinc unitats..GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:13 Página 207 207 Apèndix ..2 > Selecció de proveïdors Un cop que s’han calculat la demanda i la quantitat econòmica de comanda. el termini de lliurament.Igualada (Barcelona) PROVEÏDOR LOCALITZAT Igualada.. és el moment de buscar el proveïdor més adequat per a l’operació. Usant aplicacions informàtiques Un cop rebudes les ofertes. sollicitem informació completa sobre el producte tovalles Alaska de color blanc mat.. amb la base de dades Microsoft Access... Busquem proveïdors solvents per a l’esmentat producte i.

o bé amb una aplicació específica de gestió de compravenda o de gestió logística.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 208 208 PROVEÏDORS CRITERIS Tèxtil Comte Arnau Subministraments HOTE Importacions Mantex Artesanies Tèxtils Sí No Sí Es desconeix Es desconeix Sí 18 50 11 dies 6 dies No Sí No Sí Compliment especif. Signat. 160 x 160 cm. Per fer-ho. Avantatge Avantatge Avantatge Eliminat Avantatge Avantatge En principi. i després d’analitzar el quadre. hi ha tres proveïdors amb el mateix nombre d’avantatges i un d’eliminat per no complir els requisits mínims. embalatges i etiquetatge Paquets de cinc unitats Període de prova i garantia Necessitats de manteniment Rentat a 95º Altres observacions Emesa per: Magatzem Rebuda per: Compres Signat. El proveïdor Tèxtil Comte Arnau té avantatge en els criteris prioritaris. . en cas que es decideixi la utilització d’una aplicació de propòsit general per a la gestió logística. les dades necessàries són les següents: – Dades identificatives – Tipus de producte – Quantitat prevista de compres en el període – Forma de pagament – Forma de lliurament – Observacions Això s’ha vist al mòdul Procés Integral de l’Activitat Comercial del curs anterior. Per tant. En qualsevol cas. de forma que serà el seleccionat. tècniques Sí Estàndard de qualitat Sí Preu (descompte) 42 · 0. blanc mat amb quadres en relleu de 40 x 40 mm 260 ESPECIFICACIONS Qualitat Certificada. cal que el departament responsable de la utilització de la mercaderia empleni i faci arribar al departament de compres una requisició de compres com la que adjuntem a continuació: REQUISICIÓ DE COMPRES Departament: Magatzem Número: XXX Data de la requisició: dd/mm/aa Data d’utilització: durant 40 dies Article Descripció Quantitat MM-78965 Tovalles model Alaska.9 Avantatge 40 Termini de lliurament 7 dies 5 dies Transport per compte del venedor Sí Sí Prestigi del venedor Es desconeix Sí Usant aplicacions informàtiques La fitxa del proveïdor es pot fer amb la base de dades Microsoft Access.3 > Execució de la compravenda Requisició de compres És el moment de realitzar la comanda corresponent. 2. cal valorar cada un dels avantatges. El pas següent és obrir la fitxa del proveïdor seleccionat. Cotó 100% Envasos.95 = 39.

160 x 160 cm Preu unitari Preu total 8. el procediment és el següent: – Introduir la fitxa del producte (les dades són a l’enunciat). El preu unitari ofert pel proveïdor (42. En cas d’utilitzar una aplicació específica. Forma de pagament Efectiu Forma de lliurament Altres despeses A les installacions del comprador en Despeses de transport per compte paquets de 5 unitats del venedor Observacions Signatura del comprador Les dades que es necessiten per confeccionar el document de comanda. – Assignar-la al proveïdor corresponent. Cal confirmar l’acceptació de la comanda per part del proveïdor. La requisició de compres i la comanda es poden confeccionar amb un full de càlcul mitjançant l’opció d’importar dades des de la base de dades (en què cal haver creat un fitxer específic per als productes). de forma que ha d’emetre la comanda corresponent: Usant aplicacions informàtiques TÈXTIL COMTE ARNAU Número: XXX Data: dd/mm/aa Codi Quantitat MM-78965 260 Descripció Tovalles model Alaska. en cas que s’utilitzi una aplicació informàtica de propòsit general..00 €) fa referència a paquets de cinc unitats. Realització de la comanda El departament de compres ja té la requisició i ja ha seleccionat el proveïdor idoni. ja es poden imprimir els dos documents: la requisició de compres i la comanda. la qual cosa se sol fer per telèfon. Un cop fet això.4  2 184. – Introduir les dades de la comanda. . s’obtenen de les ofertes realitzades pels proveïdors i de la requisició de compres. blanc mat..GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 209 209 Apèndix .40 €. de forma que és necessari calcular el preu unitari de cada tovalla dividint-lo entre 5. fax o correu electrònic. excepte la referent a la quantitat de producte. Així s’obté un preu de 8.Exercici global de gestió de logística comercial Les dades per emplenar la requisició s’obtenen de l’enunciat de la situació de partida.00 CONDICIONS Data de lliurament 7 dies després de la recepció de la comanda Descompte 5% sobre preu de catàleg Lloc de lliurament Installacions del comprador Carrer. que s’ha obtingut en calcular el lot econòmic de comanda.

de forma que els productes tenen un color estrany Revisada la mercaderia. XXX 52 8. la resta de registres s’actualitzaran automàticament. el magatzem s’haurà de preparar per a la recepció de la mercaderia. s’observa que una part presenta mal estat. En el lliurament. només serà necessari anotar la compra realitzada. s’utilitza el registre següent: ENTRADA DE MERCADERIES Magatzems : Central Igualada Núm. Per fer-ho. Un cop revisat l’albarà i comprovat que el seu contingut correspon a la mercaderia rebuda. Aquesta tasca la realitza el departament de qualitat i. en cas que aquest departament no existís. Així mateix. s’hauran d’actualitzar les bases de dades de proveïdors.4 2 184 Observacions 12 dels paquets presenten símptomes d’humitat. Usant aplicacions informàtiques La recepció de la mercaderia comporta diferents apunts que s’han de fer utilitzant mitjans informàtics: – En cas que s’utilitzi una aplicació de propòsit general. entrada Data entrada Proveïdor X dd/mm/aa Tèxtil Comte Arnau Codi de mercaderia Quantitat de mercaderia Núm. cal anotar i registrar la incidència en els documents i registres corresponents. de paquets Valor unitari Valor total MM-78965 260 Núm. la qual cosa es comunica al proveïdor per tal que procedeixi a reposar-la.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 210 210 Recepció de la mercaderia Acceptada la comanda. la mercaderia vindrà acompanyada d’un albarà. – En cas d’utilitzar una aplicació específica de gestió de compres o de gestió d’estocs. comandes rebudes i productes. és el moment de donar entrada als productes al magatzem. del lot Núm. els documents i registres serien responsabilitat del magatzem. .

que és el referent al lliurament. . per tant. Qualitat REGISTRE D’INCIDÈNCIES EN LA GESTIÓ DE COMPRES Any: _____ Núm. comanda Proveïdor Relativa a Valoració XX dd/mm/aa XX Tèxtil Comte Arnau Condicions de lliurament 1 Trimestre: _____ Observacions El proveïdor ha reposat el producte en 48 hores REGISTRE DE CONTROL DE RELACIONS AMB ELS PROVEÏDORS Mes: _____ Proveïdor Tipus d’aprovisionament Tèxtil Comte Arnau Mercaderia per a la seva revenda Any: _____ Valor de l’operació Especificacions tècniques Lliurament Gestió administrativa Servei postvenda Valoració total 2 184  100 80 100 100 380 La incidència que s’ha produït és d’ordre 1. Data Núm.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 211 211 Apèndix .: XXX Data de la incidència: dd/mm/aa Proveïdor: Tèxtil Comte Arnau Valoració de la incidència: 1 (lleu) Documentació Qualitat del producte La incidència és relativa a: Quantitat de producte Condicions de lliurament Part del producte demanat. de forma que se li descompta el 20% del valor de l’apartat concret. lleu. el registre d’incidències i el registre de relació amb els proveïdors: FITXA D’INCIDÈNCIA Comanda núm. 12 paquets de cinc unitats de tovalles model Alaska.Exercici global de gestió de logística comercial Els documents i registres habituals per realitzar aquesta operació són la fitxa d’incidència. és a dir. sense errors. La resta de l’operació ha tingut lloc segons el previst i. està en mal estat per presentar un color molt estrany degut a la humitat. Observacions: el proveïdor es compromet a reposar el producte en 48 hores Data: dd/mm/aa He rebut: Dept.

de forma que al magatzem de l’empresa majorista cal dur a terme diverses operacions. només serà necessari anotar la compra realitzada. document dd/mm/aa XXX Client Restaurant Trèvol Usant aplicacions informàtiques Mercaderia Unitats MM-78965 50 4 dies després Observacions Transport a càrrec del venedor 2. 1. Data de lliurament ORDRE D’EXTRACCIÓ DE MERCADERIES Document: 123 Data: dd/mm/aa Ubicació A-4 Magatzem: Central Igualada Producte Passadís Prestatgeria 10 Operari: CLC-21 Codi Descripció MM-78965 Tovalles Alaska Lliurat: 25/mm/aa Unitats Existències 50 650 Rebut: 25/mm/aa 3. s’hauran d’actualitzar les bases de dades de proveïdors.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 212 212 Sortida de la mercaderia Magatzems Escòcia ha rebut una comanda del Restaurant Trèvol. la resta de registres s’actualitzaran automàticament. Registrar la comanda rebuda: REGISTRE DE COMANDES REBUDES Data Núm. document Client Paquets Transportista Data de lliurament dd/mm/aa 311 Restaurant Trèvol 10 Transports Fletxa 4 dies després Observacions . – En cas d’utilitzar una aplicació específica de gestió de compres o de gestió d’estocs. Extraure les mercaderies del magatzem per preparar-les per a la seva sortida: La recepció de la mercaderia comporta diferents apunts que s’han de fer utilitzant mitjans informàtics: – En cas que s’utilitzi una aplicació de propòsit general. Confeccionar l’albarà que acompanya a la mercaderia i registrar-lo amb un apunt com aquest: REGISTRE D’ALBARANS EMESOS Data Núm. comandes rebudes i productes.

Barcelona Número de factura: AB-234/12 Control: Departament: Atenció al client Venedor: V-16 Codi de devolució: 12-07 Número de paquets: 10 Data de recollida: dd/mm/aa Responsable de la recollida: Transports Fletxa MERCADERIA Referència Descripció Quantitat MM-78965 Tovalles Alaska 50 VERIFICACIÓ Causa de devolució Bon estat No corresponen al producte sollicitat Sí Mal estat Observacions Producte original reposat en la recollida Lloc de recollida: He rebut: Conforme: Restaurant Trèvol Responsable de la recollida El client Signat. – Transport del producte des del domicili del client fins al magatzem central de Magatzems Escòcia: a través de la mateixa empresa de transport (Transports Fletxa).GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 213 213 Apèndix . s’haurà de tornar a repetir l’ordre d’extracció i tot el procés de verificació i lliurament de la comanda.Exercici global de gestió de logística comercial 2. tot això en el menor temps possible. 14 CP i població: 08080 .4 > Tractament de les devolucions dels clients La mercaderia enviada no es correspon amb la ressenyada a la documentació de compravenda. 07 Client: 43000055 Nom: Restaurant Trèvol Carrer i número: Mitjana. – Inspecció del producte i verificació de les causes de devolució: el producte ha d’estar acompanyat d’una fitxa de devolucions com la que segueix: FITXA DE DEVOLUCIÓ DE MERCADERIES NÚM. ja que estan en perfectes condicions per ser comercialitzades. . Signat. de forma que el procés de gestió de la devolució és el següent: – Recollida del producte al client: quan es confirma l’error comès s’ha de recollir el producte a les instal·lacions del comprador. com que cal lliurar la mercaderia sol·licitada en un principi. D’altra banda. – Enviament del producte a la seva destinació: les tovalles recollides tornaran a l’estoc. al mateix temps que se substitueix pel producte adequat.

Usant aplicacions informàtiques Sigui quina sigui la solució informàtica que s’utilitzi. per tant. sumat a la quantitat econòmica de comanda. – Instruccions al personal. – En el cas d’una aplicació específica. En aquest cas. L’empresa ha elegit el 30 de setembre per final de trimestre i una època (final d’estiu) en què l’activitat dels seus clients i. analitzar-la i després tornar-la a col·locar al seu lloc. És necessari donar al personal del magatzem. que és l’encarregat de fer l’inventari.41 9. – Determinació del moment.5 > Inventaris El procés de realització dels inventaris que es duu a terme el dia 30 de setembre al magatzem central de Magatzems Escòcia és el següent: – Definició del tipus d’inventari. . i un inventari valorat per determinar el valor econòmic de l’estoc inclòs al magatzem central.25 2 645.25 13. sembla lògic fer un inventari per article en què es reflecteixi la quantitat i l’estat de la mercaderia. Per dur a terme un recompte físic complet i comprovar l’estat de la mercaderia.50 La quantitat de producte és l’estoc de seguretat calculat. executant la funció corresponent. INVENTARI VALORAT Família de productes: tovalles Compte: Data: dd/mm/aa Codi Descripció Quantitat Cost d’entrada Preu de venda Valor unitari Import total MM-78965 Tovalles Alaska 286 9. que són 260 unitats. hi ha d’haver 286 unitats. el primer pas és col·locar-la al lloc on hauria de ser. mitjançant un informe de base de dades. descendeixen considerablement. que és de 26 unitats de producte. per tant. les instruccions necessàries per tal que el procés sigui correcte. la seva.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 214 214 2. – Col·locació de la mercaderia. i tenint en compte que l’objectiu és conèixer l’estat i el valor de tots els articles del magatzem. l’inventari es generarà automàticament: – En el cas d’una aplicació de propòsit general.

de 8 jaquetes model Tiga i 4 pantalons model Rafa.6 de referents al servei postvenda. . tira de botons oculta i butxaca per a termòmetre o bolígraf. . 4·· Descriu el procés que cal dur a terme per localitzar possibles proveïdors en una situació de compra nova o recompra modificada. 12·· Magatzems Escòcia va realitzar l’any passat 950 comandes. . tenint en compte que el percentatge de proveïdors amb incidències és del 14% i que la puntuació mitjana dels proveïdors és de 391 punts sobre 400. 11·· El Restaurant Trèvol realitza una comanda. determina el cost unitari mitjà de les comandes i el cost de la comanda número 456. El seu preu és de 20 €/unitat i va embalat en paquets de 4 unitats. 3·· Determina la quantia de l’estoc mitjà. 5·· Explica els diferents llistats de proveïdors que realitzarà l’empresa en el procés de localització i selecció de proveïdors. 8·· Identifica el model de gestió logística que desenvolupa Magatzems Escòcia i descriu els avantatges que obté utilitzant el model identificat. cordó d’ajustat. amb les incidències següents: . Confecciona la documentació necessària per a la sortida de la mercaderia. 7·· Durant l’últim trimestre s’han realitzat 220 operacions amb proveïdors. amb un cost total anual de 15 000 €. que s’accepta. 6·· Explica el procediment que cal seguir per desenvolupar un procés de negociació que generi una relació amb el proveïdor que el converteixi en proveïdor de nivell III. – 200 jaquetes de cuina model Tiga amb les característiques següents: jaqueta blanca de coll Mao. dues butxaques laterals i una butxaca al darrere. a) Confecciona la documentació necessària per a l’execució de la compravenda. amb tancament de botons a pressió. 10·· Magatzems Escòcia decideix ampliar la col·laboració amb Tèxtil Comte Arnau i li fa una nova comanda (número 456): – 100 pantalons de cuina model Rafa amb les següents característiques: pantalons negres amb ratlles blanques. amb cintura elàstica. Si el valor total de les comandes va ascendir a 8 100 000 €. El material és 100% cotó i suporta el rentat a 60 ºC. 9·· Indica les possibilitats que existeixen de millorar l’atenció al client aplicant un sistema just a temps.6 de referents a les especificacions tècniques. . tenint en compte que el valor d’entrada és un 10% superior al preu de compra i que el marge comercial aplicable per a la venda és el 45%. Les condicions de compra són les mateixes que en el cas de les tovalles. i suporta el rentat a 95 ºC. El material és 65% polièster i 35% cotó. 13·· En cas que al llarg de l’exercici s’hagi produït alguna operació de logística inversa.GLCCATA_unidad10_Apendice_p202-216 14/02/13 11:14 Página 215 215 Apèndix .12 de referents a la gestió administrativa. Calcula les estadístiques per incidències i redacta la comunicació que s’enviarà a un proveïdor que no hagi tingut cap incidència. 2·· Calcula els costos de manteniment dels estocs en els magatzems de l’empresa.Exercici global de gestió de logística comercial Activitats proposades 1·· Determina la demanda per al següent període utilitzant el mètode de les mitjanes simples. identifica-la.11 de referents als terminis de lliurament. b) Realitza els apunts d’aquests dos productes en l’inventari valorat. descriu-la i classifica-la. Les condicions de venda són les habituals. El preu és de 30 €/unitat i va embalat en paquets de 4 unitats.

© Francisco Lobato. Ester Rodríguez Teresa Traducció i correcció: Montserrat Solé Serra Coordinació de maquetació: Ángeles Marcos Maquetació: JB Estudio Gráfico. Villagrá © MACMILLAN IBERIA.indd 1 18/07/14 12:01 . Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia. M10_GLC_IOC_INTcontra_CREDITS.A. Zaragoza ISO 9001 certified (SPAIN). La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel·lectual (Art. S. Edifici Eurocentro 28020 Madrid (ESPANYA) Telèfon: (+34) 91 524 94 20 Edició: Virgilio Nieto. comprès el tractament informàtic i la reprografia. o la distribució d’aquesta obra.com. Fernando L. la reproducció total o parcial. empresa que pertany a MACMILLAN SCIENCE AND EDUCATION c/ Capitán Haya.L. per qualsevol mitjà o procediment. IngImatge ISBN: 978-84-16092-10-9 Dipòsit legal: M-21991-2014 Imprès a Edelvives Talleres Gráficos. Queda prohibida. 270 i següents del Codi Penal). sense autorització escrita dels titulars del copyright. 91 702 19 70 / 93 272 04 47). 1 – planta 14ª. Disseny de coberta: Institut Obert de Catalunya Realització de coberta: Pedro Coronado Fotografies: age fotostock. inclòs el disseny de coberta. Reservats tots els drets. S.

14 CFGS .indd 1 16/06/14 12:04 .M10/0.AFI.Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament M10_GLC_IOC_coberta_CMYK.Gestió logística i comercial Administració i gestió Gestió logística i comercial CFGS.