Professional Documents
Culture Documents
04/01/17
web tecnologia
Pg. 1 de 59
2.1
04/01/17
Lletra
tova
0-1
8B-3B
mitjana
2-3
2B-B-HB-F
dura
4-5
H a SH
Molt dura
6-9
6H a 10H
Es convenient que per dibuixar utilitzis un llapis amb el tipus de mina HB.
La goma de esborrar permet esborrar les lnies fetes amb llapis i fer
correccions.
web tecnologia
Pg. 2 de 59
04/01/17
Cartab
Esquadra
Transportador
d'angles
web tecnologia
Pg. 3 de 59
04/01/17
El paper s el suport dels dibuixos. N'hi ha reciclat en el que s'ha aprofitat paper usat
per fer-ho i que, des del punt de vista del medi ambient, s millor que el no reciclat, ja
que la matria base per fer paper no reciclat s la fusta d'arbres.
s important estalviar i reciclar paper.
Tamb es diferencia entre paper opac, translcid i amb superfcie ms o menys
rugosa.
Les mides dels fulls de paper i la seva densitat estan normalitzades.
Exercici 2.1_1
Uneix dos fulls A4 pels seues costats llargs (p.ex. amb cinta adhesiva) i mesura amb
la regla quant fan d'ample i de llarg fulls A3, A4, A5 i A6.
Denominaci
Mides
A3
mm
mm
A4
mm
mm
A5
mm
mm
A6
mm
mm
web tecnologia
Pg. 4 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 5 de 59
2.2
04/01/17
2.2.1
La regla disposa d'una escala formada per ratlles llargues, intermdies i curtes. Sota
les ratlles llargues es troben nombres que indican els centmetres. Entre dues ratlles
llargues n'hi ha una mitjana i entre una ratlla llarga i una mitjana, quatre curtes, que
representen els millmetres.
Per mesurar la llargria d'una lnia, se situa la ratlla llarga amb el zero a l'inici de la
lnia i s'observa sobre quina ratlla cau el final de la lnia. El nombre de centmetres i
millmetres sobre el que cau el final de la lnia, dna la seva llargria.
Exercici 2.2_1
Indica la llargria de les lnies de les imatges.
Lnia 1
Escala en centmetres
Escala en polzades
(inch)
Lnia 2
Lnia 3
web tecnologia
Pg. 6 de 59
04/01/17
Exercici 2.2_2
Dibuixa lnies rectes amb les segents llargries: 159 mm, 3,4 cm i 57 mm.
2.2.2
Mesurar un angle
Per mesurar l'angle que formen dues lnies utilitzem el transportador d'angles.
Lnia 1
Lnia 2
web tecnologia
Pg. 7 de 59
04/01/17
Per mesurar l'angle situem l'origen del transportador en el punt on es creuen les lnies.
Origen del
transportador
web tecnologia
Pg. 8 de 59
04/01/17
90
Escala en graus
L'angle s de 90.
Exercici 2.2.2_1
Mesura els segents angles.
web tecnologia
Pg. 9 de 59
04/01/17
Exercici 2.2.2_2
Dibuixa dues lnies formant els segents angles: 55, 78, 120.
2.2.3
web tecnologia
Pg. 10 de 59
04/01/17
150
Exercici 2.2.3_1
Fes la segent imatge utilitzant l'esquadra i el cartab. La distncia entre lnies
paralleles venes s d'un centmetre.
web tecnologia
Pg. 11 de 59
04/01/17
Exercici 2.2.3_2
Els segments
S1, de 3 cm,
S2, de 45 mm
S3, de 6 mm
S4, de 5 cm i
S5 de 20 mm,
s'han de dibuixar units pels extrems que duen la mateixa lletra.
L'angle A entre els segments S1 i S2 s de 120.
L'angle B entre els segments S2 i S3 s de 90.
L'angle C entre els segments S3 i S4 s de 45.
L'angle D entre els segments S4 i S5 s de 20.
S1
A
S2
S3
S4
S5
A
B
C
D
web tecnologia
Pg. 12 de 59
04/01/17
Exercici 2.2.3_3
Els segments
S1, de 70 mm,
S2, de 6,5 cm
S3, de 5 mm
S4, de 5 cm i
S5 de 17 mm,
s'han de dibuixar units pels extrems que duen la mateixa lletra.
L'angle A entre els segments S1 i S2 s de 90.
L'angle B entre els segments S2 i S3 s de 180.
L'angle C entre els segments S3 i S4 s de 45.
L'angle D entre els segments S4 i S5 s de 135.
web tecnologia
Pg. 13 de 59
2.2.4
04/01/17
Exercici 2.2.4_1
Fes un triangle issceles amb base de 8 cm i amb costats de 10 cm de llargria.
web tecnologia
Pg. 14 de 59
2.2.5
04/01/17
En primer lloc, dibuixa un cercle de 4 cm de radi i divideix-lo amb una lnia vertical
que passi pel centre. La intersecci superior entre la lnia i el cercle la identificarem
amb la lletra A, la inferior, amb el nombre 1.
A continuaci, mantenint el comps amb la mateixa apertura que en el pas inicial, 4
cm de radi, colloca la punta del comps que no es desplaa en el punt 1 i dibuixa un
arc amb interseccions amb el cercle. Aquestes interseccions les anomenarem B i C.
Unint amb lnies els punts A, B i C, resulta ell triangle equilter.
Exercici 2.2.5_1
Dibuixa un triangle de amb els tres costats iguals, dintre d'un cercle de 10 cm de
dimetre.
web tecnologia
Pg. 15 de 59
2.2.6
04/01/17
Dibuixar un quadrat
La caracterstica del quadrat s que els seu quatre costats tenen la mateixa llargria i
cada un dels seu quatre angles s recte (90).
Com a exemple dibuixarem un quadrat amb costats de 6 cm.
En primer lloc, dibuixa la base de 6 cm de llargria. Identifica els extrems de la base
amb les lletres A i B.
A continuaci fes una lnia perpendicular a la base en cada un dels seus extrems, s a
dir, en els punts A i B.
Ajusta el comps a la llargria de la base i, agafant com a centre l'extrem A, dibuixa
un arc amb intersecci amb la lnia perpendicular que passa per A. Aquesta
intersecci la identificarem amb C. Fes el mateix en el punt B. La intersecci entre la
lnia perpendicular per B i el arc l'anomenarem D.
Finalment dibuixa la lnia entre C i D.
Exercici 2.2.6_1
Dibuixa un quadrat amb costats de 5 cm.
web tecnologia
Pg. 16 de 59
2.2.7
04/01/17
La caracterstica del hexgon s que els seu sis costats tenen la mateixa llargria i
cada un dels seu sis angles s de 120.
Com a exemple dibuixarem un hexgon amb costats de 4 cm.
Primer dibuixa un cercle amb radi de 4 cm. Com veus, el radi del cercle i la llargria
dels costats de l'hexgon coincideixen.
Dibuixa una lnia vertical que passi pel centre del cercle. La intersecci superior
d'aquesta lnia amb el cercle l'anomenarem A, la inferior B.
Mantenint la apertura de 4 cm del cercle, colloca la punta del comps que no es
desplaa en el punt A i dibuixa un arc amb les interseccions C i D amb el cercle. Fes
el mateix en el punt B, anomenant les interseccions E i F.
Exercici 2.2.7_1
Dibuixa un hexgon amb costats de 6 cm de llargria.
web tecnologia
Pg. 17 de 59
2.3
04/01/17
El cercle
Podem mesurar el permetre, agafant un fil, posant-lo damunt la lnia del cercle i
mesurant-lo.
web tecnologia
Pg. 18 de 59
04/01/17
D
i
m
et
re
La lnia recta que passant pel centre del cercle, tocant el permetre en dos punts,
s'anomena dimetre.
Exercici 2.3_1
Dibuixa dos cercles, un dels quals tingui un dimetre tres vegades major que l'altre.
Comprova quantes vegades s mes llarga la lnia del cercle gran que la del cercle
petit.
Permetre cercle 1
Permetre cercle 2
Dimetre cercle 1
Dimetre cercle 2
Permetre dividit
entre dimetre
cercle 1
Permetre dividit
entre dimetre
cercle 2
web tecnologia
Pg. 19 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 20 de 59
04/01/17
Exercici 2.3_4
Utilitza esquadra i cartab per fer el segent dibuix.
10 cm
1 cm
45
1,
6
2 cm
cm
0,
8
cm
cm
cm
135
45
web tecnologia
Pg. 21 de 59
04/01/17
Exercici 2.3_5
Calcula la quantitat de pintura necessaria per donar dues mans de pintura a la segent
habitaci.
Les instruccions del pot de pintura indiquen que amb 1 kg de pintura pots pintar 6 m2
de superfcie de paret.
Fes un croquis (dibux a m alada, sense regla) de cada una de las superfcies a
pintar, indicant les seves dimensions.
7m
3m
5,5 m
50 cm
2,5 m
Finestr
a
Porta
220 cm
80 cm
web tecnologia
Pg. 22 de 59
2.3.1
04/01/17
Sovint necessitem conixer la superfcie d'un cercle, per exemple per calcular la
quantitat d'aigua que es troba en l'interior una canonada, d'un dipsit o recipient.
Exercici 2.3.1_1
Dibuixa un cercle de 10 cm de dimetre i divideix-lo en 16 segments. Retalla els
segments i pega-los en un full de formant un rectangle.
Calcula la superfcie del cercle mesurant el rectangle.
web tecnologia
Pg. 23 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 24 de 59
04/01/17
P/2 = R
R
Exercici 2.3.1_2
Calcula la superfcie del cercle de 10 cm de dimetre i compara-la amb la mesurada
en l'exercici 2.3.1_1
web tecnologia
Pg. 25 de 59
04/01/17
.
Exercici 2.3.1_3
Calcula la superfcie de la tapa un got de melmelada de 7 cm de dimetre.
web tecnologia
Pg. 26 de 59
2.4
04/01/17
Fins ara hem calculat la llargria del permetre, utilitzant el dimetre, i tamb hem
calculat la superfcie d'un cercle.
Si us fixeu, el dimetre i el permetre es mesuren en mm, cm o m, mentre que la
superfcie del cercle, o qualsevol altra superfcie, es mesura em mm2, cm2 o m2 .
Si volgussim mesurar el contingut d'un tetrabric de llet, ho farem en cm3.
Per qu aquestes diferncies?
Perqu el dimetre i el permetre sn llargries, que noms poden variar sobre una
lnia, augmentant o disminuint.
Imagina un tren que es mou damunt una via perfectament recta, que no es desvia ni
cap a dreta ni cap a esquerra i perfectament horitzontal, no es desvia ni cap amunt ni
cap avall. Aquest tren es mou en un espai d'una dimensi. Es podria dir que es mou
damunt una lnia recta. El tren es pot moure noms en dues direccions damunt la via,
cap endavant o cap endarrere. Una lnia, encara que no sigui recta, s un espai d'una
dimensi. Les llargries, que sn distncies recorregudes damunt una lnia, es
mesuren en mm, cm, etc.
0 cm
Permetre 12 cm
Dimetre 4 cm
web tecnologia
Pg. 27 de 59
04/01/17
62,5 m
100 m
rea = 3,14 x r x r
r
r
rxr
web tecnologia
Pg. 28 de 59
04/01/17
Volum = A
x 3,14 x r x r
Volum = alada x rea
B
C
web tecnologia
Pg. 29 de 59
04/01/17
Exercici 2.4_2
Utilitzant esquadra i cartab, dibuixa un puzzle tangram amb 15 cm de costat sobre
cartr o cartolina.
15 cm
Retallal i fes una de les segents figures, que has denganxar damunt un cartr que
far de suport.
web tecnologia
Pg. 30 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 31 de 59
04/01/17
Quan jugues al joc d'enfonsar la flota, tamb utilitzes coordenades per indicar on es
troben els vaixells.
H - 6 - Tocat
coordenada 1: H
coordenada 2: 6
Com veus en els dos exemples anteriors, per situar un lloc amb exactitud damunt una
superfcie es necessiten dues coordenades. La superfcie s'anomena un espai de dues
dimensions.
web tecnologia
Pg. 32 de 59
04/01/17
Damunt una lnia noms necessitem una coordenada per situar-nos respecte a un punt
de partida, que sovint anomenem l'origen.
Imagina't vas amb cotxe de Palma a Calvi per la carretera MA-1043 i punxa una
roda, mala sort, no? Per pitjor encara, no duus roda recanvi. Llavors, has de trucar a
una amiga perqu t'ajudi. Com l'indiques on et trobes exactament?
web tecnologia
Pg. 33 de 59
04/01/17
Finalment arribem a l'espai de tres dimensions i com ja et pots imaginar, per situarnos exactament en aquest espai necessitarem tres coordenades.
Per indicar la seva posici a la torre de control, la copilot d'un avi, a ms d'indicar
les coordenades geogrfiques, que com ja sabem sn dues ha d'indicar l'altura,
respecte a la terra, a la qual l'avi es troba volant.
web tecnologia
Pg. 34 de 59
2.5
04/01/17
L'esbs i el croquis
El primer dibuix s un esbs en el que es veuen a grans trets i sense molts detalls els
elements del objecte, en aquest cas de la cadira.
El segon dibuix s un croquis. s un dibuix ms detallat en el que apareixen les fites
principals. Veient el croquis d'aquesta cadira una persona es pot fer una idea de com
s (forma, elements, grandria).
web tecnologia
Pg. 35 de 59
04/01/17
Quan hem de dibuixar un objecte, primer fem un esbs i desprs un croquis. Per fer
aquest dibuixos no s necessari utilitzar regles, noms utilitzarem, paper, llapis i
goma d'esborrar. A aquesta manera de dibuixar s'anomena a "m alada".
Per fer un esbs hem d'observar b l'objecte i a continuaci el podem comenar a
grans trets amb un llapis.
Un esbs en el qual s'indiquen les mides de l'objecte s'anomena croquis.
Exercici 2.5_1
Fes l'esbs de la teva taula i posa les mides. El resultat s un croquis..
web tecnologia
Pg. 36 de 59
04/01/17
Exercici 2.5_2
Per fer un croquis d'una pina de roba s'han de seguir els segents passos:
Prendre les mides generals de l'objecte, en aquest cas la pina.
Anotar cada mida en el dibuix.
Indicar els materials dels que est fet.
Fes un croquis d'una pina de roba indicant les fites A a F, com es veu a la imatge.
Les fites s'han d'indicar en mm.
Recorda, un nombre mai va sol, sempre ha d'estar seguit de la unitat.
La llagrria de la pina dibuixada ha de ser de 10 cm.
web tecnologia
Pg. 37 de 59
2.6
04/01/17
Acotaci
Una acotaci s la mesura d'una caracterstica d'un objecte la qual han de ser
especificada en un dibuix tcnic . L'acotaci, tamb coneguda com a delimitaci o
dimensi, ha de complir un conjunt de regles per facilitar la seva lectura i per tant
facilitar la construcci d'una pea.
Les cotes s'han d'escriure amb carcters ben visibles (no han de produir dubtes de
comprensi) en sentit parallel a les corresponents lnies de cota, a sobre d'aquestes,
amb una lleugera separaci i en el que sigui possible cap a la seva meitat. Les cotes,
no han de ser mai travessades o separades per cap lnia del dibuix.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Acotaci%C3%B3
web tecnologia
Pg. 38 de 59
04/01/17
Exercici 2.6_1
Llegeix les normes bsiques d'acotaci que trobars en el segent enlla
http://www.educacionplastica.net/menunorma.htm
web tecnologia
Pg. 39 de 59
04/01/17
Exercici 2.6_2
Fes un croquis del teu transportador d'angles i acota'l.
Sn necessries totes les cotes de la imatge?
Exercici 2.6_3
Fes un croquis d'un tornavs i acota'l seguint les normes bsiques d'acotaci.
Envia el croquis i una imatge del tornavs a tecnopau@gmx.com.
web tecnologia
Pg. 40 de 59
04/01/17
Exercici 2.6_4
Acota les segents figures. La quadrcula s de 5 mm.
1
web tecnologia
Pg. 41 de 59
2.7
04/01/17
Fixa't en aquest dau. La seva planta, alat i perfil sn iguals, ja que t forma de cub i
tots els costats sn quadrats. Indica quins punts del dau es veuen en les seves vistes.
Planta ->
Perfil ->
Alat ->
Front
web tecnologia
Pg. 42 de 59
04/01/17
Vistes cadira
Planta
Perfil
Alat
web tecnologia
Pg. 43 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 44 de 59
04/01/17
Exercici 2.7_1
Dibuixa planta, alat i perfil de aquest bolgraf.
Exercici 2.7_2
Dibuixa les vistes d'un martell i acota'l seguint les normes bsiques d'acotaci.
Envia el dibuix i una imatge del martell a tecnopau@gmx.com.
web tecnologia
Pg. 45 de 59
04/01/17
Exercici 2.7_3
Dibuixa les vistes d'una pina de roba i acota-la seguint les normes bsiques
d'acotaci.
Envia el dibuix a tecnopau@gmx.com.
Exercici 2.7_4
Fes l'esbs del vostre cotxo (si no en teniu, de la teva bici).
Recorda que l'esbs es fa a m alada, sense eines de dibuix.
Dibuixa ara les vistes del cotxo (bici) i acota-les.
Afegeix una imatge del cotxo (bici).
Envia els dibuixos a tecnopau@gmx.com.
web tecnologia
Pg. 46 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 47 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 48 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 49 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 50 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 51 de 59
04/01/17
Exercici 2.7_5
Dibuixa les vistes dels segents objectes
web tecnologia
Pg. 52 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 53 de 59
04/01/17
Exercici 2.7_6
Dibuixa les vistes dels segents objectes.
web tecnologia
Pg. 54 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 55 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 56 de 59
04/01/17
web tecnologia
Pg. 57 de 59
2.8
04/01/17
El dibuix a escala
S'empra l'escala 1:2 per a dibuixar l'objecte a la meitat de la seva grandria real.
Amb l'escala 1:2, 1 cm en el dibuix correspon a 2 cm del objecte real
.
Quan el dibuix t la grandria real de l'objecte, l'escala es diu natural i s'expressa com
1:1.
Amb l'escala 1:1, 1 cm en el dibuix correspon a 1 cm del objecte real.
Exercici 2.8_1
Dibuixa una clau a escala natural, 2:1 i 1:2.
Exercici 2.8_2
Utilitzant el plnol a escala de la pgina segent, indica aproximadament quants metres de tub es
necessitaran per a la installaci d'aigua freda i quants per a la installaci d'aigua calenta?
web tecnologia
Pg. 58 de 59
escala 1:100
-> 1cm planol =
cm realitat