You are on page 1of 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

2 Introducci al dibuix tcnic


El procs tecnolgic precisa d'un llenguatge especfic que permeti representar els
objectes que dissenyem i construm. Tots hem vist objectes, dispositius, mquines o
installacions dibuixades damunt paper, anomenem aquests dibuixos plnols.
El dibuix tcnic s un mtode de comunicaci especfic de l'rea tecnolgic.
Com qualsevol altre llenguatge, t una sries de regles especfiques que s'han de
seguir. Aix estan normalitzades les dimensions del paper, els tipus de lnies, la forma
de representar els objectes, la posici de les cotes que donen les mides de l'objecte,
etc.
Com a introducci al llenguatge del dibuix tcnic, ens familiaritzarem amb els
instruments de dibuix i la seva utilitzaci, fent construccions geomtriques bsiques.

Leonardo da Vinci, L'home de Vitruvi, finals del segle XV

web tecnologia

Pg. 1 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.1

04/01/17

Els materials i les eines de dibuix

Els llapis i porta mines


La majoria dels dibuixos tcnics es fan a llapis. Els llapis estan fets de fusta amb
mina de grafit. La duresa de la mina es classifica com mostra la taula.
Duresa de mina Nombre

Lletra

tova

0-1

8B-3B

mitjana

2-3

2B-B-HB-F

dura

4-5

H a SH

Molt dura

6-9

6H a 10H

Es convenient que per dibuixar utilitzis un llapis amb el tipus de mina HB.

La goma de esborrar permet esborrar les lnies fetes amb llapis i fer
correccions.

web tecnologia

Pg. 2 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

La regla d'entre 20 i 30 cm serveix per dibuixar lnies rectes i mesurar llargries.


L'esquadra (angles 45, 90, 45) i el cartab (angles 30, 60, 90) serveixen per
dibuixar lnies rectes paralleles, perpendiculars o en angles de 30, 45 o 60.
El transportador d'angles permet mesurar l'angle que formen dues rectes que
s'entrecreuen.
Regla

Cartab

Esquadra
Transportador
d'angles

Amb el comps es dibuixen cercles.

web tecnologia

Pg. 3 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

El paper s el suport dels dibuixos. N'hi ha reciclat en el que s'ha aprofitat paper usat
per fer-ho i que, des del punt de vista del medi ambient, s millor que el no reciclat, ja
que la matria base per fer paper no reciclat s la fusta d'arbres.
s important estalviar i reciclar paper.
Tamb es diferencia entre paper opac, translcid i amb superfcie ms o menys
rugosa.
Les mides dels fulls de paper i la seva densitat estan normalitzades.
Exercici 2.1_1
Uneix dos fulls A4 pels seues costats llargs (p.ex. amb cinta adhesiva) i mesura amb
la regla quant fan d'ample i de llarg fulls A3, A4, A5 i A6.
Denominaci

Mides

A3

mm

mm

A4

mm

mm

A5

mm

mm

A6

mm

mm

web tecnologia

Pg. 4 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Dimensions dels fulls A4


Densitat dels fulls 80 g/m2

web tecnologia

Pg. 5 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.2

04/01/17

Procediments bsics de dibuix

En aquest apartat prendrem a utilitzar les eines de dibuix.

2.2.1

Mesurar la llargria d'una lnia amb una regla

La regla disposa d'una escala formada per ratlles llargues, intermdies i curtes. Sota
les ratlles llargues es troben nombres que indican els centmetres. Entre dues ratlles
llargues n'hi ha una mitjana i entre una ratlla llarga i una mitjana, quatre curtes, que
representen els millmetres.
Per mesurar la llargria d'una lnia, se situa la ratlla llarga amb el zero a l'inici de la
lnia i s'observa sobre quina ratlla cau el final de la lnia. El nombre de centmetres i
millmetres sobre el que cau el final de la lnia, dna la seva llargria.
Exercici 2.2_1
Indica la llargria de les lnies de les imatges.
Lnia 1
Escala en centmetres

Escala en polzades
(inch)
Lnia 2

Lnia 3

web tecnologia

Pg. 6 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.2_2
Dibuixa lnies rectes amb les segents llargries: 159 mm, 3,4 cm i 57 mm.

2.2.2

Mesurar un angle

Per mesurar l'angle que formen dues lnies utilitzem el transportador d'angles.

En l'exemple segent, les lnies 1 i 2 formen un angle.

Lnia 1

Lnia 2

web tecnologia

Pg. 7 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Per mesurar l'angle situem l'origen del transportador en el punt on es creuen les lnies.

Origen del
transportador

web tecnologia

Pg. 8 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

90
Escala en graus

L'angle s de 90.
Exercici 2.2.2_1
Mesura els segents angles.

web tecnologia

Pg. 9 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.2.2_2
Dibuixa dues lnies formant els segents angles: 55, 78, 120.

2.2.3

Dibuixar lnies paralleles i perpendiculars amb escaire i


cartab
Les segents imatges mostren com, recolzant l'esquadra damunt el costat llarg del
cartab, es dibuixen lnies paralleles i, girant l'esquadra 90, es dibuixen lnies
perpendiculars a les lnies paralleles dibuixades inicialment.

web tecnologia

Pg. 10 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

150

Exercici 2.2.3_1
Fes la segent imatge utilitzant l'esquadra i el cartab. La distncia entre lnies
paralleles venes s d'un centmetre.

web tecnologia

Pg. 11 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.2.3_2
Els segments
S1, de 3 cm,
S2, de 45 mm
S3, de 6 mm
S4, de 5 cm i
S5 de 20 mm,
s'han de dibuixar units pels extrems que duen la mateixa lletra.
L'angle A entre els segments S1 i S2 s de 120.
L'angle B entre els segments S2 i S3 s de 90.
L'angle C entre els segments S3 i S4 s de 45.
L'angle D entre els segments S4 i S5 s de 20.
S1
A

S2

S3

S4

S5

A
B
C
D

Quina s la llargria total de la lnia que formen els segments?

web tecnologia

Pg. 12 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.2.3_3
Els segments
S1, de 70 mm,
S2, de 6,5 cm
S3, de 5 mm
S4, de 5 cm i
S5 de 17 mm,
s'han de dibuixar units pels extrems que duen la mateixa lletra.
L'angle A entre els segments S1 i S2 s de 90.
L'angle B entre els segments S2 i S3 s de 180.
L'angle C entre els segments S3 i S4 s de 45.
L'angle D entre els segments S4 i S5 s de 135.

web tecnologia

Pg. 13 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.2.4

04/01/17

Dibuixar un triangle issceles (amb dos costats iguals)

Com a exemple dibuixarem un triangle amb base AB de 6 cm i costats de 8 cm.


En primer lloc, dibuixa la base AB de 6 cm de llargria.
A continuaci obre el comps a 8 cm, colloca en un dels extrems de la base i fes un
arc.
Desprs, canvia el comps d'extrem i fes el segon arc.
Finalment dibuixa els costats del triangle fent les lnies entre els extrems de la base i
la intersecci dels arcs.

Exercici 2.2.4_1
Fes un triangle issceles amb base de 8 cm i amb costats de 10 cm de llargria.

web tecnologia

Pg. 14 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.2.5

04/01/17

Dibuixar un triangle equilter (amb tres costats iguals)

En primer lloc, dibuixa un cercle de 4 cm de radi i divideix-lo amb una lnia vertical
que passi pel centre. La intersecci superior entre la lnia i el cercle la identificarem
amb la lletra A, la inferior, amb el nombre 1.
A continuaci, mantenint el comps amb la mateixa apertura que en el pas inicial, 4
cm de radi, colloca la punta del comps que no es desplaa en el punt 1 i dibuixa un
arc amb interseccions amb el cercle. Aquestes interseccions les anomenarem B i C.
Unint amb lnies els punts A, B i C, resulta ell triangle equilter.

Exercici 2.2.5_1
Dibuixa un triangle de amb els tres costats iguals, dintre d'un cercle de 10 cm de
dimetre.

web tecnologia

Pg. 15 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.2.6

04/01/17

Dibuixar un quadrat

La caracterstica del quadrat s que els seu quatre costats tenen la mateixa llargria i
cada un dels seu quatre angles s recte (90).
Com a exemple dibuixarem un quadrat amb costats de 6 cm.
En primer lloc, dibuixa la base de 6 cm de llargria. Identifica els extrems de la base
amb les lletres A i B.
A continuaci fes una lnia perpendicular a la base en cada un dels seus extrems, s a
dir, en els punts A i B.
Ajusta el comps a la llargria de la base i, agafant com a centre l'extrem A, dibuixa
un arc amb intersecci amb la lnia perpendicular que passa per A. Aquesta
intersecci la identificarem amb C. Fes el mateix en el punt B. La intersecci entre la
lnia perpendicular per B i el arc l'anomenarem D.
Finalment dibuixa la lnia entre C i D.

Exercici 2.2.6_1
Dibuixa un quadrat amb costats de 5 cm.

web tecnologia

Pg. 16 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.2.7

04/01/17

Dibuixar un hexgon regular

La caracterstica del hexgon s que els seu sis costats tenen la mateixa llargria i
cada un dels seu sis angles s de 120.
Com a exemple dibuixarem un hexgon amb costats de 4 cm.
Primer dibuixa un cercle amb radi de 4 cm. Com veus, el radi del cercle i la llargria
dels costats de l'hexgon coincideixen.
Dibuixa una lnia vertical que passi pel centre del cercle. La intersecci superior
d'aquesta lnia amb el cercle l'anomenarem A, la inferior B.
Mantenint la apertura de 4 cm del cercle, colloca la punta del comps que no es
desplaa en el punt A i dibuixa un arc amb les interseccions C i D amb el cercle. Fes
el mateix en el punt B, anomenant les interseccions E i F.

Exercici 2.2.7_1
Dibuixa un hexgon amb costats de 6 cm de llargria.

web tecnologia

Pg. 17 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.3

04/01/17

El cercle

El cercle s una de les formes geomtriques ms importants, perqu a diari utilitzem


objectes amb forma circular.
La llargria de lnia del cercle s'anomena permetre.
Permetre

Podem mesurar el permetre, agafant un fil, posant-lo damunt la lnia del cercle i
mesurant-lo.

web tecnologia

Pg. 18 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

D
i
m

et
re

La lnia recta que passant pel centre del cercle, tocant el permetre en dos punts,
s'anomena dimetre.

Exercici 2.3_1
Dibuixa dos cercles, un dels quals tingui un dimetre tres vegades major que l'altre.
Comprova quantes vegades s mes llarga la lnia del cercle gran que la del cercle
petit.
Permetre cercle 1

Permetre cercle 2

Dimetre cercle 1

Dimetre cercle 2

Permetre dividit
entre dimetre
cercle 1

Permetre dividit
entre dimetre
cercle 2

web tecnologia

Pg. 19 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

La relaci entre permetre i dimetre s fixa. Si feim un cercle 1 amb 5 cm de


dimetre i un cercle 2 amb 10 cm de dimetre, el permetre del cercle 2 ser el doble
del permetre del cercle 1.
La relaci entre permetre i dimetre d'un cercle s de
Permetre / Dimetre = 3,14
Aquest nombre s'anomena pi.
Pi = 3,14 =
Podem calcular el permetre P d'un cercle coneixent el dimetre D:
P = 3,14 x D
Exercici 2.3_2
Calcula el permetre dels cercles amb els dimetres de 1 mm, 3 cm, 1,5 m.

web tecnologia

Pg. 20 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.3_4
Utilitza esquadra i cartab per fer el segent dibuix.
10 cm

1 cm

45
1,
6

2 cm

cm

0,
8

cm

cm

cm

135
45

web tecnologia

Pg. 21 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.3_5
Calcula la quantitat de pintura necessaria per donar dues mans de pintura a la segent
habitaci.
Les instruccions del pot de pintura indiquen que amb 1 kg de pintura pots pintar 6 m2
de superfcie de paret.
Fes un croquis (dibux a m alada, sense regla) de cada una de las superfcies a
pintar, indicant les seves dimensions.

7m

3m
5,5 m

50 cm

2,5 m

Finestr
a

Porta

220 cm

80 cm

web tecnologia

Pg. 22 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.3.1

04/01/17

La superfcie del cercle

Sovint necessitem conixer la superfcie d'un cercle, per exemple per calcular la
quantitat d'aigua que es troba en l'interior una canonada, d'un dipsit o recipient.

Exercici 2.3.1_1
Dibuixa un cercle de 10 cm de dimetre i divideix-lo en 16 segments. Retalla els
segments i pega-los en un full de formant un rectangle.
Calcula la superfcie del cercle mesurant el rectangle.

web tecnologia

Pg. 23 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

web tecnologia

Pg. 24 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Si dividim un cercle en triangles, el resultat podria ser el segent:

Si separem tots els triangles i formem amb ells un rectangle, el resultat s:

P/2 = R
R

La superfcie del cercle convertit en rectangle s:


A = R x (P/2) = R x ((3,14 x 2R)/2) = 3,14 x R2 = x R2

Exercici 2.3.1_2
Calcula la superfcie del cercle de 10 cm de dimetre i compara-la amb la mesurada
en l'exercici 2.3.1_1
web tecnologia

Pg. 25 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

.
Exercici 2.3.1_3
Calcula la superfcie de la tapa un got de melmelada de 7 cm de dimetre.

web tecnologia

Pg. 26 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.4

04/01/17

Les dimensions dels espais

Fins ara hem calculat la llargria del permetre, utilitzant el dimetre, i tamb hem
calculat la superfcie d'un cercle.
Si us fixeu, el dimetre i el permetre es mesuren en mm, cm o m, mentre que la
superfcie del cercle, o qualsevol altra superfcie, es mesura em mm2, cm2 o m2 .
Si volgussim mesurar el contingut d'un tetrabric de llet, ho farem en cm3.
Per qu aquestes diferncies?
Perqu el dimetre i el permetre sn llargries, que noms poden variar sobre una
lnia, augmentant o disminuint.
Imagina un tren que es mou damunt una via perfectament recta, que no es desvia ni
cap a dreta ni cap a esquerra i perfectament horitzontal, no es desvia ni cap amunt ni
cap avall. Aquest tren es mou en un espai d'una dimensi. Es podria dir que es mou
damunt una lnia recta. El tren es pot moure noms en dues direccions damunt la via,
cap endavant o cap endarrere. Una lnia, encara que no sigui recta, s un espai d'una
dimensi. Les llargries, que sn distncies recorregudes damunt una lnia, es
mesuren en mm, cm, etc.
0 cm
Permetre 12 cm
Dimetre 4 cm

web tecnologia

Pg. 27 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Les superfcies sn espais de dues dimensions, perqu, a ms de permetre el


moviment cap endavant i cap endarrere, tamb permeten un moviment cap a
l'esquerra i cap a la dreta. Aix, damunt un camp de futbol, els jugadors no noms
corren cap endavant o darrere, sin que intenten cobrir tota la superfcie del terreny
de joc. La grandria d'una superfcie es mesura en mm2, cm2, m2, etc.

62,5 m

100 m

Superfcie = 100 m x 62,5 m = 6250 m2


Una superfcie sempre es calcula multiplicant dues llargries.
Superfcie del rectangle

Superfcie del cercle

rea = alada x amplria = A x B

rea = 3,14 x r x r
r
r

rxr

web tecnologia

Pg. 28 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Finalment queda per explicar l'espai de tres dimensions. s el ms senzill d'entendre,


perqu s el que experimentem en la realitat. En aquest espai, a ms de poder
moure'ns cap endavant i endarrere, cap a esquerra i dreta, tamb ens podem moure
cap a dalt i cap a baix. Per mesurar aquest espai parlem de volum.
Un volum sempre es calcula multiplicant tres llargries.
Volum = A
xBxC
Volum = alada x rea

Volum = A
x 3,14 x r x r
Volum = alada x rea

B
C

Els volums es mesuren en mm3, cm3, m3, etc.


Exercici 2.4_1
Agafa un recipient rod de la teva casa. Posa'l damunt una taula, mesura el seu
dimetre i calcula la superfcie del recipient vist des de dalt. Mesura la seva alada i
calcula el seu volum.
Fes imatges del recipient en les que es puguin apreciar les mides (alada i dimetre) i
insereix-les en un document de text, en el que han de figurar els clculs que has fet.
Envia el fitxer per e-mail a tecnopau@gmx.com

web tecnologia

Pg. 29 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.4_2
Utilitzant esquadra i cartab, dibuixa un puzzle tangram amb 15 cm de costat sobre
cartr o cartolina.

15 cm

Retallal i fes una de les segents figures, que has denganxar damunt un cartr que
far de suport.

web tecnologia

Pg. 30 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Las coordenades d'un lloc


Les coordenades d'un lloc ens indiquen on ens trobem. Per exemple les coordenades
geogrfiques de Palma de Mallorca sn

Longitud 2 30' Est

Latitud 39 30' Nord

web tecnologia

Pg. 31 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Quan jugues al joc d'enfonsar la flota, tamb utilitzes coordenades per indicar on es
troben els vaixells.
H - 6 - Tocat

coordenada 1: H

coordenada 2: 6

Com veus en els dos exemples anteriors, per situar un lloc amb exactitud damunt una
superfcie es necessiten dues coordenades. La superfcie s'anomena un espai de dues
dimensions.

web tecnologia

Pg. 32 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Damunt una lnia noms necessitem una coordenada per situar-nos respecte a un punt
de partida, que sovint anomenem l'origen.
Imagina't vas amb cotxe de Palma a Calvi per la carretera MA-1043 i punxa una
roda, mala sort, no? Per pitjor encara, no duus roda recanvi. Llavors, has de trucar a
una amiga perqu t'ajudi. Com l'indiques on et trobes exactament?

Doncs li haurs de dir el kilmetre de la carretera


en el qual et trobes, s a dir, li haurs d'indicar
una distncia damunt la carretera. En aquest cas
hem convertit la carretera en una lnia i hem
indicat en quin lloc de la lnia ens trobem.
Per situar un lloc amb exactitud damunt una lnia
basta una coordenada. En el cas de una carretera
podem dir, em trobo a tants kilmetres de l'inici
de la carretera.
Anomenem una lnia un espai d'una dimensi.

web tecnologia

Pg. 33 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Finalment arribem a l'espai de tres dimensions i com ja et pots imaginar, per situarnos exactament en aquest espai necessitarem tres coordenades.
Per indicar la seva posici a la torre de control, la copilot d'un avi, a ms d'indicar
les coordenades geogrfiques, que com ja sabem sn dues ha d'indicar l'altura,
respecte a la terra, a la qual l'avi es troba volant.

web tecnologia

Pg. 34 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.5

04/01/17

L'esbs i el croquis

Observa els segents dos dibuixos d'una cadira

El primer dibuix s un esbs en el que es veuen a grans trets i sense molts detalls els
elements del objecte, en aquest cas de la cadira.
El segon dibuix s un croquis. s un dibuix ms detallat en el que apareixen les fites
principals. Veient el croquis d'aquesta cadira una persona es pot fer una idea de com
s (forma, elements, grandria).

web tecnologia

Pg. 35 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Quan hem de dibuixar un objecte, primer fem un esbs i desprs un croquis. Per fer
aquest dibuixos no s necessari utilitzar regles, noms utilitzarem, paper, llapis i
goma d'esborrar. A aquesta manera de dibuixar s'anomena a "m alada".
Per fer un esbs hem d'observar b l'objecte i a continuaci el podem comenar a
grans trets amb un llapis.
Un esbs en el qual s'indiquen les mides de l'objecte s'anomena croquis.
Exercici 2.5_1
Fes l'esbs de la teva taula i posa les mides. El resultat s un croquis..

web tecnologia

Pg. 36 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.5_2
Per fer un croquis d'una pina de roba s'han de seguir els segents passos:
Prendre les mides generals de l'objecte, en aquest cas la pina.
Anotar cada mida en el dibuix.
Indicar els materials dels que est fet.
Fes un croquis d'una pina de roba indicant les fites A a F, com es veu a la imatge.
Les fites s'han d'indicar en mm.
Recorda, un nombre mai va sol, sempre ha d'estar seguit de la unitat.
La llagrria de la pina dibuixada ha de ser de 10 cm.

web tecnologia

Pg. 37 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.6

04/01/17

Acotaci

Una acotaci s la mesura d'una caracterstica d'un objecte la qual han de ser
especificada en un dibuix tcnic . L'acotaci, tamb coneguda com a delimitaci o
dimensi, ha de complir un conjunt de regles per facilitar la seva lectura i per tant
facilitar la construcci d'una pea.
Les cotes s'han d'escriure amb carcters ben visibles (no han de produir dubtes de
comprensi) en sentit parallel a les corresponents lnies de cota, a sobre d'aquestes,
amb una lleugera separaci i en el que sigui possible cap a la seva meitat. Les cotes,
no han de ser mai travessades o separades per cap lnia del dibuix.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Acotaci%C3%B3

web tecnologia

Pg. 38 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.6_1
Llegeix les normes bsiques d'acotaci que trobars en el segent enlla
http://www.educacionplastica.net/menunorma.htm

Clica aqu per accedir a les normes bsiques dcotaci.

web tecnologia

Pg. 39 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.6_2
Fes un croquis del teu transportador d'angles i acota'l.
Sn necessries totes les cotes de la imatge?

Exercici 2.6_3
Fes un croquis d'un tornavs i acota'l seguint les normes bsiques d'acotaci.
Envia el croquis i una imatge del tornavs a tecnopau@gmx.com.

web tecnologia

Pg. 40 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.6_4
Acota les segents figures. La quadrcula s de 5 mm.
1

web tecnologia

Pg. 41 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.7

04/01/17

Les vistes d'un objecte

Les vistes d'un objecte sn:


La planta: dibuix de l'objecte vist des de dalt.
L'alat: dibuix del objecto vist des del front.
El perfil: dibuix de l'objecte vist des d'un dels seus costats (esquerre o dret).

Fixa't en aquest dau. La seva planta, alat i perfil sn iguals, ja que t forma de cub i
tots els costats sn quadrats. Indica quins punts del dau es veuen en les seves vistes.
Planta ->
Perfil ->
Alat ->
Front

web tecnologia

Pg. 42 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Vistes cadira

Planta

Perfil

Alat

web tecnologia

Pg. 43 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

En el dibuix de l'alat, les potes del


darrere no es veuen, perqu les
potes del davant les cobreixen.
Per la mateixa ra, en el dibuix del
perfil, tampoc s'han de dibuixar les
potes del darrere.

web tecnologia

Pg. 44 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.7_1
Dibuixa planta, alat i perfil de aquest bolgraf.

Exercici 2.7_2
Dibuixa les vistes d'un martell i acota'l seguint les normes bsiques d'acotaci.
Envia el dibuix i una imatge del martell a tecnopau@gmx.com.

web tecnologia

Pg. 45 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.7_3
Dibuixa les vistes d'una pina de roba i acota-la seguint les normes bsiques
d'acotaci.
Envia el dibuix a tecnopau@gmx.com.

Exercici 2.7_4
Fes l'esbs del vostre cotxo (si no en teniu, de la teva bici).
Recorda que l'esbs es fa a m alada, sense eines de dibuix.
Dibuixa ara les vistes del cotxo (bici) i acota-les.
Afegeix una imatge del cotxo (bici).
Envia els dibuixos a tecnopau@gmx.com.

web tecnologia

Pg. 46 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exemple 1 acotaci d'un estoig

web tecnologia

Pg. 47 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exemple 2 acotaci d'una caixa niu

web tecnologia

Pg. 48 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exemple 3 acotaci d'un bus

web tecnologia

Pg. 49 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exemple 4 acotaci d'un lavabo

web tecnologia

Pg. 50 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

L'exemple mostra les vistes de la figura.

web tecnologia

Pg. 51 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.7_5
Dibuixa les vistes dels segents objectes

web tecnologia

Pg. 52 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

web tecnologia

Pg. 53 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

Exercici 2.7_6
Dibuixa les vistes dels segents objectes.

web tecnologia

Pg. 54 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

web tecnologia

Pg. 55 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

web tecnologia

Pg. 56 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

04/01/17

web tecnologia

Pg. 57 de 59

Unitat 2 Dibuix tcnic

2.8

04/01/17

El dibuix a escala

Quan dibuixem un objecte, si s ms gran que el nostre paper, o si s massa petit, no


podem fer-lo a grandria natural. Per aix, el feim a escala, s a dir, disminuint o
augmentant la grandria del dibuix de forma proporcional a l'objecte.
S'empra l'escala 2:1 per a dibuixar un objecte el doble de gran del que s en realitat.
Amb l'escala 2:1, 2 cm en el dibuix corresponen a 1 cm del objecte real.

S'empra l'escala 1:2 per a dibuixar l'objecte a la meitat de la seva grandria real.
Amb l'escala 1:2, 1 cm en el dibuix correspon a 2 cm del objecte real
.
Quan el dibuix t la grandria real de l'objecte, l'escala es diu natural i s'expressa com
1:1.
Amb l'escala 1:1, 1 cm en el dibuix correspon a 1 cm del objecte real.

Exercici 2.8_1
Dibuixa una clau a escala natural, 2:1 i 1:2.

Exercici 2.8_2
Utilitzant el plnol a escala de la pgina segent, indica aproximadament quants metres de tub es
necessitaran per a la installaci d'aigua freda i quants per a la installaci d'aigua calenta?

web tecnologia

Pg. 58 de 59

escala 1:100
-> 1cm planol =

cm realitat

Aproximadament quants metres de tub es


necessitaran per a la instal.laci d'aigua freda i quants
per a la installaci d'aigua calenta?

You might also like