Professional Documents
Culture Documents
1. Descriu de forma breu una situaci clnica en que la persona es troba en les primeres
fases del model de canvi de Prochascka i Di Clemente. Tanmateix, exposa com si fossis
el seu terapeuta, posant exemples concrets del cas (preguntes qu faries, explicacions i
arguments concrets...), les estratgies que utilitzaries per motivar-lo a passar a la fase de
determinaci o acci.
En aquesta pregunta shavia de descriure una situaci clnica en la que es pogus observar les
primeres fases del model de canvi de Prochascka i Di Clemente. Shavia de reflectir com
evoluciona la motivaci al llarg del temps i la importncia tenir-ho en compte per avaluar la
disposici de la persona a implicar-ne en el canvi (i en el seu manteniment). Daltra banda,
haveu dexposar les estratgies que es poden utilitzar per motivar i afavorir el canvi de
conducta, en aquestes fases del procs. Molts us heu limitat a descriure la conducta del vostre
cas i la fase de canvi, per no heu contestat com si fssiu el seu terapeuta.
En funci de la situaci clnica que heu presentat, shavia de fer referncia a una fase inicial
(pre-contemplaci), en la que no hi ha percepci de problema que justifiqui anar al psicleg o
canviar quelcom de la seva vida. En aquesta etapa de pre-contemplaci, sn fonamentals les
habilitats del terapeuta (mostrar una actitud dacceptaci incondicional, empatia i autenticitat)
per establir una bona relaci teraputica i motivar vers el canvi, per tamb la justificaci des
del punt de vista professional de la nostra intervenci psicolgica, es a dir, conscienciar de la
existncia dun problema. Per aix, li donarem feedback del qu ens explica de manera que
pugui reflexionar i qestionar la seva forma de actuar.
Quan sha pres conscincia de que existeix un problema
procs de canvi. Les estratgies aniran dirigides a que es qestioni per qu ha caigut, per tal
de poder aprendre i reprendre la motivaci inicial.
(Veure exemples en arxiu adjunt).
2.Cerca un ARTICLE publicat desprs de lany 2005, on es presenti una investigaci
sobre el tractament de les fbies o pors intenses (pot fer referncia a la descripci dun
cas clnic; d' eficcia de diferents tractaments psicolgics utilitzats; d'una tcnica
concreta...)
Aquesta activitat t com a finalitat que comenceu a fer recerca cientfica duna manera molt
concreta, buscant un article cientfic en que aparegui el tractament de les fbies. Daltra banda,
shavia de referenciar en format APA aquest article i realitzar un resum amb els continguts
essencials de larticle cientfic.
Sha valorat els criteris que heu utilitzat per a la vostra selecci, la majoria heu coincidit en
lelecci dels articles (metaanlisi en lestudi de la eficcia, tractament dun cas de fbia a la
mort...) Tanmateix, sha valorat la redacci del resum, tan en el contingut exposat com en
lesfor de sntesi per adaptar-se a lespai lmit demanat.
(Veure exemples en larxiu adjunt)
3. Argumenta les principals diferncies i similituds entre les tcniques de reducci de
lansietat: Dessensibilitzaci Sistemtica, Inundaci i Exposici.
La majoria heu plantejat b aquesta pregunta tot i que molts no heu exposat els criteris ms
importants per assenyalar les seves similituds i diferncies. Molt heu comentat que les
tcniques de Dessensibilitzaci Sistemtica i Exposici i/o inundaci es diferencien en que la
primera es basa en eliminar la resposta dansietat i les dues ltimes, en reduir la conducta
devitaci. No es de tot cert perqu totes tenen com a finalitat reduir la conducta devitaci a
partir de l'exposici a estmuls que provoquen una resposta inadequada (ansietat). Per tant,
tant l'exposici com la dessensibilitzaci sistemtica (DS) sn tcniques utilitzades per exposar
als pacients que pateixen ansietat a les seves pors per tal que les superin. Es a dir, tot i que els
principis explicatius sobre els mecanismes de funcionament de la tcnica i el
procediment sn diferents en cadascuna, comparteixen la finalitat ltima: l'exposici in viu
d'all que provoca la por.
Quan els principis explicatius shavia de fer referncia a:
- l'exposici i la inundaci: el seu xit es basa en el fenomen de l'habituaci, s a dir, davant
un estmul repetit, la resposta cada vegada s menys intensa.
- la dessensibilitzaci sistemtica: es crea un contracondicionament, es substitueix un
condicionament de l'estmul fbic (associaci E-R) per un altre resposta ms positiva (com
associar estmul que genera ansietat o por amb relaxaci...)
Lhabituaci fa referncia a un fenomen fisiolgic fonamental per lajustament o adaptaci de
lorganisme al medi mitjanant el qual saprn a no reaccionar davant destmuls que no sn
rellevants (per exemple: deixar de sentir el soroll continu dels cotxes quan vius al costat duna
1.
Aquesta resposta ha estat ms variada perqu molts us heu limitat a presentar el pensament
alternatiu per no heu exposat la reestructuraci o la explicaci a la Carme de perqu s
necessari canviar el tipus de pensament per un altre ms neutre. Era important plantejar
preguntes i explicacions que ajudessin a la Carme a modificar el seu pensament per un altre
ms adaptatiu i fer-li entendre que es podia sentir millor canviant aquest estil de pensament.
(Veure exemples en larxiu adjunt)
- Explicar fent referncia als principis explicatius i al procediment les similituds i diferncies de
les tcniques de reducci de lansietat
- En la reestructuraci dels pensaments negatius de la Carme, presentar lexplicaci de com i
perqu es fa i/o presentar les preguntes que li ajudarien a qestionar-ne els seus pensaments.
Cas clnic
1. Com si fossis el terapeuta cognitiu constructivista explica-li a la Cristina qu li passa,
utilitzant els mecanismes explicatius propis daquest model. Fes-ho duna manera
comprensible i argumentant la resposta dacord amb aquest model. Mostra en la teva
resposta les principals habilitats teraputiques assenyalant en el text,que escriguis entre
parntesis, el mecanisme explicatiu que vulguis reflectir o lhabilitat teraputica en
qesti.
La majoria heu utilitzat des de la perspectiva cognitiu constructivista, des de la Teoria dels
Constructes de Kelly per donar resposta a aquesta pregunta. Des daquesta escola
bsicament, sha de fer referncia a
comporta) es deu a la dificultat de construir (donar sentit o significat) a les seves experincies.
Amb un llenguatge adequat i mostrant les habilitats teraputiques, se li ha dexplicar que
tothom construeix la seva realitat a partir de les seves experincies. Aquestes vivncies o
coneixements (construccions) fa que anticipi situacions (formular-ne hiptesis, prediccions,
sobre el que li succeeix) de tal manera que si es confirmen (en contrastar-la amb la realitat)
queda reforades o validades. La Cristina no ha confirmat les seves construccions (hiptesis/
idees) i aix li ha generat la desestabilitzaci de la resta dels seus constructes i, en
conseqncia, molt malestar emocional. Lobjectiu de la intervenci ha danar dirigit a ajudar a
conixer la seva construcci i buscar alternatives que li permetin reconstruir la seva realitat
duna forma ms adaptativa per tal destabilitzar-se emocionalment. Per molts heu confs el
pensament dansietat anticipatria amb el constructe, ms intern i a detectar durant la terpia
per tal de revisar-ho.
Daltres, des de la perspectiva cognitiu constructivista heu utilitzat lenfoc post-racionalista de
Guidano fent referncia al seu model explicatiu dorganitzaci del significat personal de
lexperincia (OSP). Aix us ha facilitat la elaboraci de la resposta. Seguint aquest model, la
Cristina presentaria una organitzaci de tipus fbic (OSP Fbica) caracteritzat pel desequilibri
entre dos pols oposats: necessitat de protecci (davant un mon interpretat com a amenaant) i
de llibertat. Daqu la seva prdua dautonomia per moures (en transports pblics) sense cap
impediment.
En relaci a mostrar les habilitats teraputiques-emptiques a la Cristina, en la majoria dels
casos no ha estat explicitat de forma clara i era important mostrar aquestes habilitats
(autenticitat, acceptaci positiva incondicional, comprensi emptica). Aix implica ms
elaboraci i dona molta ms fora i mfasi a la vostra explicaci-resposta.
(Veure exemples en arxiu adjunt).
alg perqu li acompanyi. Pensa que si li torna a passar incident de lautobs s que
immediatament em portarien a urgncies.
Conducta emotiva/ fisiolgica: li fa una mica de por anar en cotxe; (no agafa lautobs
perqu) es posa molt nerviosa esperant-lo i va arribar un moment que quan pujava ja estava
desesperada... un dia vaig haver de baixar-me dos parades abans de la facultat perqu no
podia ni respirar... pensava que magafava alguna cosa al cor, mofegava i notava que no podia
ni moure les mans perqu sem van quedar tant tenses...
Fase 2. Formulaci i contrastaci dhiptesis explicatives . Des de la perspectiva, cognitiu
conductual es pot formular com a hiptesis explicatives:
Les hiptesis explicatives des del model cognitiu conductual, han de fer referncia al procs
daprenentatge. Es a dir, la conducta dansietat (nerviosisme, tensi muscular, taquicrdia...) i
devitaci (deixar dagafar transports pblics) de la Cristina ha estat apresa a ligual que
qualsevol altra conducta normalitzada. Cal explicar-li amb un llenguatge adequat (evitant
utilitzar termes com a condicionament clssic o condicionament operant, o si sutilitzen
acompanyar-los dexemples concrets de la Cristina) que lansietat s una resposta adaptativa i,
per tant, normal. El que ha succet en aquest cas, s que sha associat aquesta ansietat a
agafar transport pblics (per condicionament clssic; hiptesi histrica)). S'ha dexplicar que
alguns canvis fisiolgics (ansietat), que totes les persones poden arribar a experimentar en
situacions determinades, es poden intensificar de forma desproporcionada davant situacions
normalitzades (no perilloses) i interpretar com una amenaa. Aquesta distorsi cognitiva es
presenta de forma sistemtica en les situacions en les que ha dagafar mitjans de transport.
Aquesta interpretaci provoca que la simptomatologia augmenti i que davant de situacions
similars o pensaments amb relaci a aquesta situaci, es pugui desencadenar una resposta
d'aquest tipus (ansietat anticipatria). La forma en la que safronta aquesta ansietat pot fer que
disminueixi, es mantingui o augmenti. Si sevita all que ens genera ansietat, la conducta
devitaci refora lansietat, es a dir, la mant o incrementa (condicionament operant o
reforament negatiu). En resum, la Cristina en no agafar transports pblics, se sent millor,
disminueix lansietat i, per tant, aquesta conducta devitaci queda reforada i lansietat o por a
agafar transports es mant (hiptesi de manteniment).
Fase 3. Establiment dobjectius. Seguint a aquest model, els objectius teraputics aniran
dirigits a exposar-se a la situaci evitada (trencar el condicionament) i a modificar les
distorsions cognitives damenaa per tal de disminuir lansietat.
Fase 4. Disseny del tractament. Les tcniques a utilitzar poden ser: les tcniques dexposici,
tan la Dessensibilitzaci Sistemtica com lExposici en Imaginaci o Exposici in viu. Per s
imprescindible destacar que sempre shaur dexposar a la situaci real. Es a dir, tant la tcnica
de Dessensibilitzaci Sistemtica com a l Exposici en Imaginaci han de finalitzar amb la
exposici en viu. Tanmateix, si sopta per a lExposici s adequat utilitzar de forma combinada
altres tcniques com a les de desactivaci fisiolgica (Relaxaci Muscular Progressiva de
Jacobson, Tcniques de Respiraci...) per disminuir lansietat. Tamb, si optem per la DS,
prviament a la dessensibilitzaci de les situacions, sha dentrenar al subjecte en una tcnica