!

PAC-1.Tcniquesd intervenci i tractament psicolgic

16/11/2015
MODEL SOLUCI PAC1

1. Descriu de forma breu una situaci clnica en que la persona es troba en les primeres
fases del model de canvi de Prochascka i Di Clemente. Tanmateix, exposa com si fossis
el seu terapeuta, posant exemples concrets del cas (preguntes qu faries, explicacions i
arguments concrets...), les estratgies que utilitzaries per motivar-lo a passar a la fase de
determinaci o acci.
En aquesta pregunta shavia de descriure una situaci clnica en la que es pogus observar les
primeres fases del model de canvi de Prochascka i Di Clemente. Shavia de reflectir com
evoluciona la motivaci al llarg del temps i la importncia tenir-ho en compte per avaluar la
disposici de la persona a implicar-ne en el canvi (i en el seu manteniment). Daltra banda,
haveu dexposar les estratgies que es poden utilitzar per motivar i afavorir el canvi de
conducta, en aquestes fases del procs. Molts us heu limitat a descriure la conducta del vostre
cas i la fase de canvi, per no heu contestat com si fssiu el seu terapeuta.

En funci de la situaci clnica que heu presentat, shavia de fer referncia a una fase inicial
(pre-contemplaci), en la que no hi ha percepci de problema que justifiqui anar al psicleg o
canviar quelcom de la seva vida. En aquesta etapa de pre-contemplaci, sn fonamentals les
habilitats del terapeuta (mostrar una actitud dacceptaci incondicional, empatia i autenticitat)
per establir una bona relaci teraputica i motivar vers el canvi, per tamb la justificaci des
del punt de vista professional de la nostra intervenci psicolgica, es a dir, conscienciar de la
existncia dun problema. Per aix, li donarem feedback del qu ens explica de manera que
pugui reflexionar i qestionar la seva forma de actuar.
Quan sha pres conscincia de que existeix un problema

(fase de contemplaci), les

estratgies a utilitzar aniran dirigides a ajudar-li a avaluar i valorar els avantatges i

inconvenients dadoptar conductes alternatives a les que realitza. Daquesta manera, motiven
per implicar-se en un canvi i passar a una altra etapa o fase del procs: fase de determinaci.
A la fase de determinaci, el psicleg valora amb la persona implicada qu es pot fer per a
millorar el seu benestar personal, familiar, social i reduir el malestar per poder passar a la
segent fase a lacci. Per afavorir la motivaci en aquesta fase, acompanyarem, recolzarem i
proporcionarem les pautes (mtodes, tcniques) per tal de que es donin els canvis conductuals
i cognitius. A la fase de manteniment, s ha de continuar i consolidar els canvis assolits en la
fase anterior, aix requereix un esfor important i un alt nivell de motivaci per no abandonar.
Per tant, haurem de treballar la prevenci de recaigudes i el desenvolupament de noves
estratgies i habilitats que li ajudin a mantenir les noves conductes. Si es produeix la
recaiguda, possibilitat que existeix, s important interpretar-lo com un fet que ens fa retornar a
fases anteriors, no com a un fracs sin com a una conducta normal, que el situa de nou en el

procs de canvi. Les estratgies aniran dirigides a que es qestioni per qu ha caigut, per tal
de poder aprendre i reprendre la motivaci inicial.
(Veure exemples en arxiu adjunt).
2.Cerca un ARTICLE publicat desprs de lany 2005, on es presenti una investigaci
sobre el tractament de les fbies o pors intenses (pot fer referncia a la descripci dun
cas clnic; d' eficcia de diferents tractaments psicolgics utilitzats; d'una tcnica
concreta...)
Aquesta activitat t com a finalitat que comenceu a fer recerca cientfica duna manera molt
concreta, buscant un article cientfic en que aparegui el tractament de les fbies. Daltra banda,
shavia de referenciar en format APA aquest article i realitzar un resum amb els continguts
essencials de larticle cientfic.
Sha valorat els criteris que heu utilitzat per a la vostra selecci, la majoria heu coincidit en
lelecci dels articles (metaanlisi en lestudi de la eficcia, tractament dun cas de fbia a la
mort...) Tanmateix, sha valorat la redacci del resum, tan en el contingut exposat com en
lesfor de sntesi per adaptar-se a lespai lmit demanat.
(Veure exemples en larxiu adjunt)
3. Argumenta les principals diferncies i similituds entre les tcniques de reducci de
lansietat: Dessensibilitzaci Sistemtica, Inundaci i Exposici.
La majoria heu plantejat b aquesta pregunta tot i que molts no heu exposat els criteris ms
importants per assenyalar les seves similituds i diferncies. Molt heu comentat que les
tcniques de Dessensibilitzaci Sistemtica i Exposici i/o inundaci es diferencien en que la
primera es basa en eliminar la resposta dansietat i les dues ltimes, en reduir la conducta
devitaci. No es de tot cert perqu totes tenen com a finalitat reduir la conducta devitaci a
partir de l'exposici a estmuls que provoquen una resposta inadequada (ansietat). Per tant,
tant l'exposici com la dessensibilitzaci sistemtica (DS) sn tcniques utilitzades per exposar
als pacients que pateixen ansietat a les seves pors per tal que les superin. Es a dir, tot i que els
principis explicatius sobre els mecanismes de funcionament de la tcnica i el
procediment sn diferents en cadascuna, comparteixen la finalitat ltima: l'exposici in viu
d'all que provoca la por.
Quan els principis explicatius shavia de fer referncia a:
- l'exposici i la inundaci: el seu xit es basa en el fenomen de l'habituaci, s a dir, davant
un estmul repetit, la resposta cada vegada s menys intensa.
- la dessensibilitzaci sistemtica: es crea un contracondicionament, es substitueix un
condicionament de l'estmul fbic (associaci E-R) per un altre resposta ms positiva (com
associar estmul que genera ansietat o por amb relaxaci...)
Lhabituaci fa referncia a un fenomen fisiolgic fonamental per lajustament o adaptaci de
lorganisme al medi mitjanant el qual saprn a no reaccionar davant destmuls que no sn
rellevants (per exemple: deixar de sentir el soroll continu dels cotxes quan vius al costat duna

autopista). Es tracta dun procs en el que es produeix un descens de la resposta del SN

davant un estmul qualsevol quan es presenta de forma repetitiva. En el cas de lexposici a
situacions que generen ansietat, aquest procs explica la disminuci fisiolgica daquesta
resposta per noms a curt termini. Aquest descens de lansietat es mant desprs
dexposicions repetitives pel fenomen dextinci: perqu simpedeix que sigui reforada
(negativament) per la evitaci de la situaci ansigena. Per tant, lhabituaci i lextinci
expliquen la reducci de lansietat, en el cas de la Tcnica d'Exposici.
El contracondicionament es basa en la premissa que de la mateixa manera que podem
generar fbies, les podem eliminar. Es a dir, a l'igual que les conductes de por es poden
aprendre tamb es poden desaprendre pels mateixos principis. Es tracta d'entrenar a la
persona a trencar amb l'associaci E-R que mant la por (per exemple, pujar a l'ascensor
Resposta d'ansietat) per una altra resposta incompatible (inhibici recproca) amb l'ansietat (per
exemple, la relaxaci) que impedir la conducta d'evitaci (no pujar a l'ascensor). De fet, la DS
integra els processos de contracondicionament, inhibici recproca per tamb d'extinci i
habituaci, donat que finalitza amb l'exposici repetida de l'estmul temut.
Quan al procediment:
- Lexposici com a tcnica pot ser en viu o en imaginaci i graduada (enfrontament a
situacions ansigenes de menys a ms intensitat) o no gradual (s el cas de la inundaci). Per
tant, tamb pot ser gradual i utilitzar la imaginaci, per sense generar una resposta
incompatible ni seguint una jerarquia rgida ordenada de menys ansietat a ms (com a la DS).
La inundaci implica l'exposici prolongada (no gradual) a estmuls ansigens per al subjecte,
impedint conductes d'evitaci o fugida. Es pot aplicar a fbies o pors intenses i es fonamenta
en els fenmens dhabituaci (a curt termini) i dextinci (a llarg termini).
- La Dessensibilitzaci Sistemtica (desenvolupada per Wolpe) s la primera de les tcniques
cognitiu- conductuals d'exposici. Ja sabeu que es fonamenta en el condicionament clssic i,
per tant, est indicada especialment en fbies i pors condicionades. El procediment consisteix
en entrenar en una resposta incompatible amb l'ansietat (per exemple, en la relaxaci). La
tcnica ms utilitzada s la Relaxaci Muscular Progressiva de Jacobson i noms comenaria
la DS un cop l'entrenament hagi finalitzat. Tamb, s'ha d'utilitzar una tcnica en imaginaci
per primer s'ha de comprovar que el pacient t unes bones habilitats dimaginaci (no totes les
persones tenen la mateixa capacitat dimaginaci) i si no les t, se li ha dentrenar prviament a
exposar-lo en imaginaci. Conjuntament, terapeuta-pacient s'elabora una jerarquia de
situacions en les que el pacient, classifica les situacions en funci del grau dansietat que li
generen (de menys a ms). Un cop tenim aix, comenar a exposar-se en imaginaci
comenant per l'tem que genera menys ansietat, i no s'avana (amb un altre tem) fins que no
aconsegueixi una exposici amb un nivell d'ansietat mnim.
(Veure exemples en larxiu adjunt)
4. La Carme (32 anys) rep assistncia psicolgica perqu presenta una depressi arrel
de que la seva parella la va deixar fa ms d'un any...

1.

Identifica els pensaments negatius o distorsions cognitives que presenta la

Carme segons la tipologia de Beck (adaptada per Feixas i Mir,1993).

La majoria heu identificat correctament els pensaments negatius. La classificaci tamb ha

estat correcta, tot i tenint en compte que de vegades per matisos algun pensament es pot
classificar en vries categories.
Des de que ell va marxar de casa () la meva vida s'ha acabat (Magnificaci, pensament
catastrfic; filtre mental)
Mha deixat la millor persona del mn...Ell s perfecte.. (Engrandiment)
Lhome de la meva vida, mai ms tornar a enamorar-me i mai ser feli... (Pensament
absolutista)
Em coneixia perfectament desprs de tant de temps i mha deixat perqu no sc prou bona...
(Lectura de pensament i etiquetatge)
Ning mestimar, no tinc cap valor (Pensament absolutista i etiquetatge)
Hauria de canviar (Deures i imperatius), sc molt seriosa i mimplico massa en la feina i en
ajudar els altres (Etiquetatge, filtre mental i desqualificaci del que s positiu), segur que
aix ha fet que savorrs i senamors de la seva companya de feina (lectura de pensament i
personalitzaci)... ella s que s divertida i alegre... la gent que els ha vist junts diuen que sn
una parella perfecta... (Engrandir i sobregeneralitzaci)
2.

Fes la reestructuraci de cada pensament o distorsi cognitiva tal i com ho faries

si fossis el terapeuta. Si et resulta necessari, pots inventar-te aspectes de la seva
vida per tal de poder elaborar la resposta, sempre que siguin coherents a un cas
de depressi.

Aquesta resposta ha estat ms variada perqu molts us heu limitat a presentar el pensament
alternatiu per no heu exposat la reestructuraci o la explicaci a la Carme de perqu s
necessari canviar el tipus de pensament per un altre ms neutre. Era important plantejar
preguntes i explicacions que ajudessin a la Carme a modificar el seu pensament per un altre
ms adaptatiu i fer-li entendre que es podia sentir millor canviant aquest estil de pensament.
(Veure exemples en larxiu adjunt)

Sha valorat especialment:

- Descriure una situaci clnica amb la fase corresponent del model de canvi de Prochascka i Di
Clemente, les estratgies que es poden utilitzar per motivar i afavorir el mateix, i dirigint-vos al
pacient com si fssiu el terapeuta.
- La recerca i la selecci de larticle cientfic actualitzat, argumentant la seva elecci, i
respectant lespai lmit demanat.

- Explicar fent referncia als principis explicatius i al procediment les similituds i diferncies de
les tcniques de reducci de lansietat
- En la reestructuraci dels pensaments negatius de la Carme, presentar lexplicaci de com i
perqu es fa i/o presentar les preguntes que li ajudarien a qestionar-ne els seus pensaments.

Cas clnic
1. Com si fossis el terapeuta cognitiu constructivista explica-li a la Cristina qu li passa,
utilitzant els mecanismes explicatius propis daquest model. Fes-ho duna manera
comprensible i argumentant la resposta dacord amb aquest model. Mostra en la teva
resposta les principals habilitats teraputiques assenyalant en el text,que escriguis entre
parntesis, el mecanisme explicatiu que vulguis reflectir o lhabilitat teraputica en
qesti.
La majoria heu utilitzat des de la perspectiva cognitiu constructivista, des de la Teoria dels
Constructes de Kelly per donar resposta a aquesta pregunta. Des daquesta escola
bsicament, sha de fer referncia a

que el seu desajustament (malestar per com es

comporta) es deu a la dificultat de construir (donar sentit o significat) a les seves experincies.
Amb un llenguatge adequat i mostrant les habilitats teraputiques, se li ha dexplicar que
tothom construeix la seva realitat a partir de les seves experincies. Aquestes vivncies o
coneixements (construccions) fa que anticipi situacions (formular-ne hiptesis, prediccions,
sobre el que li succeeix) de tal manera que si es confirmen (en contrastar-la amb la realitat)
queda reforades o validades. La Cristina no ha confirmat les seves construccions (hiptesis/
idees) i aix li ha generat la desestabilitzaci de la resta dels seus constructes i, en
conseqncia, molt malestar emocional. Lobjectiu de la intervenci ha danar dirigit a ajudar a
conixer la seva construcci i buscar alternatives que li permetin reconstruir la seva realitat
duna forma ms adaptativa per tal destabilitzar-se emocionalment. Per molts heu confs el
pensament dansietat anticipatria amb el constructe, ms intern i a detectar durant la terpia
per tal de revisar-ho.
Daltres, des de la perspectiva cognitiu constructivista heu utilitzat lenfoc post-racionalista de
Guidano fent referncia al seu model explicatiu dorganitzaci del significat personal de
lexperincia (OSP). Aix us ha facilitat la elaboraci de la resposta. Seguint aquest model, la
Cristina presentaria una organitzaci de tipus fbic (OSP Fbica) caracteritzat pel desequilibri
entre dos pols oposats: necessitat de protecci (davant un mon interpretat com a amenaant) i
de llibertat. Daqu la seva prdua dautonomia per moures (en transports pblics) sense cap
impediment.
En relaci a mostrar les habilitats teraputiques-emptiques a la Cristina, en la majoria dels
casos no ha estat explicitat de forma clara i era important mostrar aquestes habilitats
(autenticitat, acceptaci positiva incondicional, comprensi emptica). Aix implica ms
elaboraci i dona molta ms fora i mfasi a la vostra explicaci-resposta.
(Veure exemples en arxiu adjunt).

2. Com si fossis el seu terapeuta cognitiu constructivista, exposa un dels pensaments

negatius que verbalitza a les sessions. Proposa una tcnica teraputica daquest model
que podries utilitzar per realitzar el canvi daquests pensament.
Podeu utilitzar qualsevol tcnica daquesta perspectiva amb la intenci dajudar a la Cristina a
revisar el significat del constructe sobre si mateixa. La majoria heu optat per la Tcnica de la
Fletxa Descendent.. Aquesta tcnica s de gran utilitat per fer-li entendre que sentir-se
malament no s el resultat de la situaci que lenvolta ni del seu passat sin de la seva manera
datorgar significats a les seves experincies (la forma de processar la informaci, de percebre
o dinterpretar el seu entorn). La tcnica comena identificant un pensament en relaci al seu
funcionament i a partir daqu li preguntarem qu significaria per a ella si aquest pensament fos
cert (Suposa que aix fos cert: qu representaria per a tu?). Per la vostra resposta havia
dincloure la reflexi conjunta (la revisi) de com el pensament final s el que provoca tant
malestar i el que ens permet detectar la construcci que hi ha en la base del seu malestar. La
majoria us heu limitat a presentar la cadena dinferncies sense explicar-li a la Marta el procs
de revisi del significat ni la seva finalitat.
Tanmateix, els que heu utilitzat daltre tcniques daquesta perspectiva (Guidano, Kelly...) sn
tamb correctes sempre que sespecifiqui lobjectiu de revisar significats per poder millorar el
funcionament i benestar de la Cristina.
(Veure exemples en arxiu adjunt).

3. Planteja com seria el procs dintervenci des de la perspectiva cognitiu-conductual,

tot explicant com sanirien succeint les diferents fases de tractament aplicades, es a
dir, descrivint operacionalment els problemes que presenta la Cristina, les hiptesis
explicatives dels seus problemes, els objectius concrets i les tcniques dintervenci
que utilitzaries. Recorda, no a nivell general o teric sin en funci del cas.
En aquesta pregunta sespecifica que heu de fer referncia a totes les fases del procs
dintervenci (des de la perspectiva cognitiu-conductual) per molts noms heu plantejat el
tractament. Per elaborar la resposta es pot resultar de molta utilitat seguir els passos que es
presenten al mdul 1:
Fase 1. Contacte inicial i Anlisi del problema. Desprs de recollir la informaci sobre el
problema, shan de definir operacionalment els problemes que es presenten. Sha de descriure
el qu li passa a la Cristina, a cada una de les tres categories de resposta, per tal de facilitar la
comprensi del problema:
Conducta motora: Des de fa ms dun any no agafa cap transport pblic; camina una hora per
anar i, una altra, per tornar de la facultat; necessita que lacompanyin quan torna sola de la
facultat; no puja al cotxe amb qualsevol persona: puc anar amb el meu pare o amb algun
familiar per... no em sento segura amb altra gent...
Conducta cognitiva: Reconeix que no es pot quedar fins molt tard a la universitat perqu no li
agrada tornar cap al vespre sola a casa des del campus, per que sempre acaba convencent a

alg perqu li acompanyi. Pensa que si li torna a passar incident de lautobs s que
immediatament em portarien a urgncies.
Conducta emotiva/ fisiolgica: li fa una mica de por anar en cotxe; (no agafa lautobs
perqu) es posa molt nerviosa esperant-lo i va arribar un moment que quan pujava ja estava
desesperada... un dia vaig haver de baixar-me dos parades abans de la facultat perqu no
podia ni respirar... pensava que magafava alguna cosa al cor, mofegava i notava que no podia
ni moure les mans perqu sem van quedar tant tenses...
Fase 2. Formulaci i contrastaci dhiptesis explicatives . Des de la perspectiva, cognitiu
conductual es pot formular com a hiptesis explicatives:
Les hiptesis explicatives des del model cognitiu conductual, han de fer referncia al procs
daprenentatge. Es a dir, la conducta dansietat (nerviosisme, tensi muscular, taquicrdia...) i
devitaci (deixar dagafar transports pblics) de la Cristina ha estat apresa a ligual que
qualsevol altra conducta normalitzada. Cal explicar-li amb un llenguatge adequat (evitant
utilitzar termes com a condicionament clssic o condicionament operant, o si sutilitzen
acompanyar-los dexemples concrets de la Cristina) que lansietat s una resposta adaptativa i,
per tant, normal. El que ha succet en aquest cas, s que sha associat aquesta ansietat a
agafar transport pblics (per condicionament clssic; hiptesi histrica)). S'ha dexplicar que
alguns canvis fisiolgics (ansietat), que totes les persones poden arribar a experimentar en
situacions determinades, es poden intensificar de forma desproporcionada davant situacions
normalitzades (no perilloses) i interpretar com una amenaa. Aquesta distorsi cognitiva es
presenta de forma sistemtica en les situacions en les que ha dagafar mitjans de transport.
Aquesta interpretaci provoca que la simptomatologia augmenti i que davant de situacions
similars o pensaments amb relaci a aquesta situaci, es pugui desencadenar una resposta
d'aquest tipus (ansietat anticipatria). La forma en la que safronta aquesta ansietat pot fer que
disminueixi, es mantingui o augmenti. Si sevita all que ens genera ansietat, la conducta
devitaci refora lansietat, es a dir, la mant o incrementa (condicionament operant o
reforament negatiu). En resum, la Cristina en no agafar transports pblics, se sent millor,
disminueix lansietat i, per tant, aquesta conducta devitaci queda reforada i lansietat o por a
agafar transports es mant (hiptesi de manteniment).
Fase 3. Establiment dobjectius. Seguint a aquest model, els objectius teraputics aniran
dirigits a exposar-se a la situaci evitada (trencar el condicionament) i a modificar les
distorsions cognitives damenaa per tal de disminuir lansietat.
Fase 4. Disseny del tractament. Les tcniques a utilitzar poden ser: les tcniques dexposici,
tan la Dessensibilitzaci Sistemtica com lExposici en Imaginaci o Exposici in viu. Per s
imprescindible destacar que sempre shaur dexposar a la situaci real. Es a dir, tant la tcnica
de Dessensibilitzaci Sistemtica com a l Exposici en Imaginaci han de finalitzar amb la
exposici en viu. Tanmateix, si sopta per a lExposici s adequat utilitzar de forma combinada
altres tcniques com a les de desactivaci fisiolgica (Relaxaci Muscular Progressiva de
Jacobson, Tcniques de Respiraci...) per disminuir lansietat. Tamb, si optem per la DS,
prviament a la dessensibilitzaci de les situacions, sha dentrenar al subjecte en una tcnica

de relaxaci, que acostuma a ser la Relaxaci Muscular Progressiva. La relaxaci requereix

dun aprenentatge i, per tant, dentrenament. En el moment que el subjecte ha aprs a relaxarse es comena lexposici en imaginaci als tems de la jerarquia establerta. Molts de vosaltres
no heu fet cap menci de lentrenament en tcniques de relaxaci.
Simultniament, per tal de modificar els pensaments distorsionats damenaa davant les
situacions temudes es poden utilitzar la Terpia cognitiva de Beck o la Terpia racional emotiva
dEllis, per tal de modificar aquest estil de pensament per un altre ms adaptatiu que li permeti
afrontar les situacions sense cap malestar.
Fase 5. Aplicaci i avaluaci del tractament Les sessions setmanals, duna hora de duraci,
es combinaran amb sessions dexposici diries (si sopta per la exposici en viu) seguint la
jerarquia establerta. Si sopta per la dessensibilitzaci, en finalitzar-la a la consulta, es far en
viu, preferiblement tamb de manera diria.
Fase 6. Avaluaci i finalitzaci del tractament . Sestablir un criteri clnic conjuntament amb
la Cristina per determinar el final de la terpia. Podria ser agafar el transport pblic diriament
per anar a la facultat amb un nivell mnim dansietat i poder pujar al cotxe daltres persones que
no siguin el pare o el seu cos.
Fase 7: Seguiment. Es realitzar als tres, sis i 12 mesos de finalitzar el tractament per a
comprovar que es mantenen els canvis produts)

4. Explica quines diferncies trobem entre utilitzar el model cognitiu tradicional i el

cognitiu constructivista. Fes-ho en funci del cas, explicant com afectarien les
diferencies dels models, en com sentendria el cas presentat.
Aquesta pregunta no noms havia de fer referncia a les diferncies en quan a la forma de
tractar les cognicions o el canvi de pensament sin que tamb haveu de contestar a com
afectaria al cas. Molts us heu oblidat dels mecanismes explicatius dels trastorns evitatius que
es plantegen des de la perspectiva cognitiu conductual i us heu limitat noms a la vessat
cognitiva, es a dir, al canvi del pensaments negatius.
Des de la perspectiva tradicional (cognitiu-conductual) els objectius de canvi no noms van
dirigits a identificar els pensaments o esquemes que provoquen el malestar emocional
(creences errnies ;distorsions cognitives) per modificar-los per daltres ms adaptatius, sin
que tamb a desaprendre la conducta devitaci, mitjanant lexposici a pujar als mitjans de
transport. Aix, la majoria no ho heu mencionat.
En canvi, des de la perspectiva cognitiu constructivista es pretn identificar el significat que
la persona atribueix a la seva construcci del coneixement (experincies) per no tan per
canviar aquest significat sin per revisar-ho. A ms a ms, no sincideix tampoc en la exposici
a la situaci evitada o temuda.
(Veure exemples en arxiu adjunt).

Sha valorat especialment:

- Proporcionar lexplicaci del problema que presenta la Cristina fent referncia a la necessitat
de detectar el constructe a revisar perqu li genera malestar, dirigint-vos a la pacient com si
fssiu el terapeuta cognitiu-constructivista.
- Lexposici del pensament i la tcnica per tal darribar a detectar (a ligual que en lanterior
punt) el constructe a revisar, per explicant-li el perqu de la tcnica cognitiu-constructivista.
- Exposar les fases del procs dintervenci des de la perspectiva cognitiu conductual,
aplicades al cas que ens ocupa.
- Destacar entre les diferncies entre el model cognitiu tradicional i el cognitiu constructivista en
funci del cas, lexplicaci i lobjectiu del tractament pel procs daprenentatge operacional.