You are on page 1of 120

3

PRIMRIA

RECURSOS PER A LAVALUACI

Coneixement
del medi

Presentaci........................................................... 3
Recursos per a lavaluaci inicial.......................... 5
Recursos per a les avaluacions peridiques........ 29
Avaluaci per unitats.......................................... 30
Avaluaci trimestral............................................ 90
Avaluaci final.................................................... 102

Coneixement del medi 3 Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva,


concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria de Santillana
Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci dEnric Juan Redal,
Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Jorge Salas.
Correcci: Laia Arenas i ngels Campos.
Edici: Mar Garca.

2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.


C/ Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per

CP: 915773
Depsit legal:

Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon
a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest quadern noms estan autoritzats a fer-ne
fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels
usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Presentaci
Amb lobjectiu de donar suport a la tasca dels professors, en aquest volum
sofereixen els recursos segents.
1. Recursos per a lavaluaci inicial. En aquesta secci es presenten diferents
recursos perqu els professors, durant les primeres setmanes del curs, valoren
la situaci de partida dels seus alumnes. En aquest apartat sinclouen:
Criteris davaluaci. Sn els indicadors del nivell en qu ha de trobar-se
lalumne quan comena tercer de Primria. Per a facilitar-ne una avaluaci
completa, aquests criteris estan classificats en sis blocs: El cos hum, Els
ssers vius, El medi fsic, Les mquines, els materials i lenergia, El lloc on
vivim i Nocions temporals i espacials.
Suggeriments dactivitats. Sn propostes per a ajudar el professor a fer
una valoraci del punt de partida dels seus alumnes mitjanant lobservaci
directa. Aquestes activitats poden dur-se a terme de forma individual, per
grups o amb tota la classe i es presenten relacionades amb els criteris
davaluaci.
Proves escrites. Fitxes fotocopiables per a lavaluaci individual que
permeten saber lestat de lalumne respecte a cada un dels criteris
davaluaci que hem esmentat abans. Hi ha una prova de dues pgines per a
cada un dels sis blocs, amb lobjectiu dincorporar tots els continguts i de
portar a terme lavaluaci inicial com un procs i no com un moment puntual.
Formulari de registre personal. Full fotocopiable per a consignar el resultat
de la valoraci de cada alumne.
Solucions. Respostes de les proves escrites.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Recursos per a lavaluaci per unitats. Aquesta secci cont recursos per a
fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es
presenten els elements segents:
Control. Fitxa de dues pgines, amb deu activitats variades per a fer un
reps de la unitat.
Prova tipus test. Fitxa duna pgina, amb deu preguntes dopci mltiple,
per a dur a terme una avaluaci rpida. Per la naturalesa daquest tipus de
proves, les preguntes sorienten als continguts conceptuals ms rellevants. A
ms, es pretn habituar els alumnes a fer altres tipus de proves davaluaci.
Criteris davaluaci. Enumeraci dels criteris davaluaci, relacionats amb
les activitats de les proves anteriors.
Solucions. Respostes a les fitxes de Control i a les proves tipus test.
3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secci sinclouen proves per a avaluar els
alumnes al final de cada trimestre. Com en les unitats, shi inclou:
Avaluaci trimestral. Dues pgines amb activitats variades, que recullen

alguns dels continguts ms importants que shan estudiat durant el trimestre.


Prova tipus test. Una pgina amb preguntes tancades dopci mltiple.
Solucions. La secci es tanca amb les respostes a les proves plantejades

per a cada trimestre.


4. Avaluaci final. Per a aquells professors que vulguen passar als alumnes una
prova global al final del curs, hi hem incls dues fitxes: una amb activitats
variades i una altra tipus test, amb les respostes corresponents.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Recursos
per a lavaluaci inicial

Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial.

Proves escrites:
1. El cos hum.
2. Els ssers vius.
3. El medi fsic.
4. Les mquines, els materials i lenergia.
5. El lloc on vivim.
6. Nocions temporals i espacials.

Registre individual.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial


de Coneixement del medi. 3r de Primria

Criteris

Activitats
proves
escrites

Suggeriments

El cos hum

Identifica i

2, 3

Prepareu targetes amb


els noms dalguns ossos, articulacions i msculs i
entregueu-ne una
a cada alumne. Desprs, un alumne llegir en veu
alta el text de la seua targeta i el company que tinga
al costat dir si es tracta dun mscul, duna
articulaci o dun os, i el localitzar al seu cos.

Feu a la pissarra la
silueta del cos hum. Dibuixeu i retalleu en cartolina
els rgans corresponents: cor, estmac, pulmons, i
introduu-los en una bossa. Els alumnes, un a un,
trauran una cartolina de la bossa, diran el nom de
lrgan i el localitzaran a la silueta dibuixada.

descriu
les parts del cos hum.

Dibuixeu en targetes distintes parts del


cos hum (un peu, una orella, el pit). Els alumnes,
per torns, han de traure una targeta i han didentificar
en quina part del seu cos es troba el dibuix de la
targeta.

Dividiu la classe en grups, entregueu


a cada un
una cartolina i els demanem que dibuixen la silueta
duna persona. Desprs, entre tots, han de pintar els
seus dibuixos i retolar-hi les parts del cos.

Anomena i localitza ossos,


articulacions i msculs.

Anomena i localitza alguns


rgans del cos.

Associa cada sentit


amb lrgan que li
correspon.

Entregueu als alumnes


revistes i demaneu-los que retallen imatges que
tinguen a vore amb cada un dels sentits i les
percepcions daquests.
Per exemple, un perfum per a illustrar lolfacte,
un edred per a illustrar el tacte

Jugueu al veig, veig amb


variacions en funci
dels sentits. Per exemple, una ronda, veig, veig; una
altra, olore, olore

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris

Activitats
proves
escrites

Suggeriments

Entregueu a cada alumne


una targeta i demaneu-los que hi escriguen dos
hbits saludables: un relacionat amb lalimentaci i
un altre, amb la higiene.

1, 3

Porteu fotos dssers vius


i inerts a classe. Prepareu dues capses i retoleu-hi,
en una, ssers vius, i en laltra, ssers no vius. Tot
seguit, demaneu als alumnes que introdusquen cada
imatge en la capsa corresponent.

1, 2, 3

Distingeix hbits saludables i


hbits no saludables en
lalimentaci i la higiene.
Els ssers vius

Diferencia ssers vius


i no vius.

Reconeix les
caracterstiques
dels principals grups
dssers vius.

visiteu un jard
o un parc i demaneu als alumnes que anoten
en un full tots els noms dssers vius que hi puguen
observar. Desprs, demaneu-los que indiquen,
per grups, les diferncies que aprecien entre aquests
ssers vius i que els classifiquen en plantes o
animals.
4, 5, 6

Escriviu en papers els


noms dels diferents grups danimals vertebrats i
invertebrats, doblegueu-los i introduu-los en una
bossa. Els alumnes, un per un, agafaran un paper, el
llegiran i diran caracterstiques de lanimal que els
haja tocat perqu la resta dels companys endevinen
de quina classe danimal es tracta.

Dividiu la classe en cinc


grups i entregueu a cada un imatges de cinc plantes
diferents. Cada grup preparar, amb les imatges,
trencaclosques perqu la resta dels companys els
reconstrusquen i nidentifiquen les parts.

Classifica animals
en funci de com sn
els seus cossos, les seues
formes de desplaament,
els tipus de reproducci i la
seua alimentaci.

Si teniu loportunitat,

Identifica les parts


duna planta i els tipus que
hi ha.

El medi fsic

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris

Reconeix les

Activitats
proves
escrites

Suggeriments

4, 5

qualitats
i els usos de laigua.

Reconeix les qualitats


i els usos de laire.

2, 3

Porteu a laula fotografies


de diferents paisatges naturals. Dividiu la classe en
grups i demaneu
a cada un que trie una de les fotografies i que la
descriga. La resta dels grups haur dendevinar
de quin tipus de paisatge es tracta.

7, 8

Suggeriu als alumnes


que dibuixen el paisatge
de la zona on viuen i que escriguen una descripci
breu daquest paisatge.
Per exemple, hauran dexplicar quins elements
naturals i transformats hi ha, com sn les muntanyes,
els rius o la costa, etc.

Doneu a cada alumne un


full i demaneu-los que expliquen amb un dibuix per
qu hi ha dia i nit.

Porteu dues bosses a


classe: una gran i groga
(el Sol), i una altra menuda i blava (la Terra); i
demaneu a dos alumnes que expliquen, amb les
dues bosses, per qu es produeixen el dia i la nit.

Identifica formes
del paisatge.

Demaneu als alumnes


que escriguen en els quaderns tres oracions que
comencen per: Laire s, Laire ocupa..., Loxigen
s

Explica per qu
es produeixen el dia
i la nit.

Formuleu preguntes perqu els


alumnes hagen dexplicar algunes de les
caracterstiques de laigua utilitzant no noms el seu
coneixement, sin tamb
el seu enginy. Per exemple: Desapareix laigua
dun bassal quan sasseca?, per qu desapareix el
gel que es posa en els refrescos?, qu passa quan
sasseca la roba?...

Identifica elements
del paisatge.

Les mquines, els materials i lenergia

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris

Activitats
proves
escrites
4, 5, 6

Suggeriments

Identifica els materials ms


utilitzats en la seua vida
quotidiana i les propietats
que tenen.

Reuniu diferents objectes


al centre de laula;
per exemple: jerseis, sabates, cadires, llapis, gots de
plstic, etc. Per torns, tapeu els ulls a un alumne, que
haur descollir un daquests objectes, identificar-lo i
dir amb quin material est fet.

1, 2, 3

Identifica mquines
del seu entorn i en coneix
les utilitats.

Demaneu als alumnes


que escriguen en els
quaderns el nom de tres mquines
que empren durant el dia. Desprs, hauran dexplicar
per a qu serveixen, com funcionen
i quin tipus denergia necessiten.

El lloc on vivim

1, 2

Identifica les relacions


de parentiu.

Coneix les dades bsiques


del lloc on viu.

Expliqueu als alumnes


una histria breu o escriviu-la perqu la lligen. Hi han
daparixer diferents personatges emparentats els uns
amb els altres. Desprs, formuleu-los preguntes sobre
les relacions daquests personatges, per exemple:
Com es deia el germ de Vicent? Jlia era ____ de
Pere, etc.
Prepareu carnets
didentitat amb dades com
les segents: nom, cognoms, adrea, telfon, nom
de la localitat en la qual van nixer s important
que sassemblen als carnets didentificaci habituals,
aix els pareixeran ms atractius.

4, 5

Reconeix el significat
dalgunes normes viries.

Llegiu o inventeu diverses


situacions perqu els alumnes detecten i corregisquen
els comportaments viaris incorrectes. Per exemple:
caminar per la vorera i creuar pels passos de vianants
quan el semfor estiga en roig; creuar la calada entre
els vehicles aparcats; creuar la calada sense mirar

Nocions temporals i espacials

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris

Fa servir
adequadament conceptes
temporals.

Activitats
proves
escrites

Suggeriments

1, 3

Ordena cronolgicament
seqncies.

Seleccioneu fets
significatius per als xiquets
daquesta edat: el dia del seu naixement, el moment
en qu van fer els primers passos, quan
van comenar a parlar, el primer dia descola Cada
alumne escriur cada un daquests moments en un
full i en far un dibuix. Tot seguit, ordenar la
seqncia, enganxar els fulls per les vores amb cinta
adhesiva i els plegar com si fra un acordi.

Fa servir nocions espacials.

Expliqueu als alumnes histries en qu


passen molts fets. Desprs de la narraci, els alumnes
hauran de formular preguntes en qu, com a requisit
imprescindible, hagen dincloure paraules que
indiquen successi temporal; per exemple: abans,
desprs, de primer, tot seguit, per ltim

Coneix els punts cardinals.

Proposeu als alumnes


jugar a Seguiu el cam per parelles. Un dels alumnes
haur dexecutar les ordres de moviment que li done
el seu company. Per exemple, avant tres passos,
arrere dos passos, a la dreta cinc passos
Demaneu als alumnes
que construsquen penells
amb cart.

Retoleu en gran les


lletres dels punts cardinals (N, S, E i O) en papers de
colors i enganxeu cada una daquestes a la paret que
corresponga. Desprs, formuleu preguntes als
alumnes.
Per exemple: Joan est assegut
al
de Maria

Suggeriments dactivitats globals


Aconseguiu lestrela

10

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Prepareu en cartolina 50 estreles, decorades per una cara i, per laltra, amb una
pregunta escrita; i enganxeu-les a la pissarra.
Cada alumne sapropar a la pissarra, agafar una estrela a latzar, llegir la pregunta
i la respondr. Aquell que responga correctament la pregunta es quedar amb lestrela.
Guanyar lalumne que tinga ms estreles al final.
Aquest joc pot plantejar-se de forma individual o en grups.
La gran pregunta
Proposeu als alumnes que elaboren targetes que, en una cara, tinguen una pregunta i,
en laltra, dues respostes: una correcta i una altra incorrecta, per divertida, absurda,
fantstica Per exemple:

Quines sn les parts


duna planta?

Resposta A:
arrel, tija, fulla, flor i fruit.
Resposta B:
ulls, orelles, nas i boca.

s important motivar els alumnes perqu les respostes absurdes siguen originals
i divertides.
Passaparaula
Prepareu targetes amb definicions de paraules que, de la mateixa manera que el joc
televisiu, comencen per cada una de les lletres de labecedari o la continguen. Una
proposta pot ser:
A: Part del cos per on ens podem doblegar (articulaci).
B: Una de les extremitats del cos hum (bra).
C: Mscul que batega i que mou la sang per tot el cos (cor).
D: Pea de la boca amb la qual masteguem el menjar (dent).
E: Tipus denergia amb qu funcionen els electrodomstics (electricitat).
F: Part de la planta on es troben les llavors (fruit).
G: Aigua congelada (gel).
H: Una de les estacions de lany (hivern).
I:

Animals que no tenen esquelet (invertebrats).

J: Espai delimitat i ordenat on hi ha plantats arbres, flors i plantes ornamentals


(jard).
K: Unitat amb la qual es mesura, entre altres coses, el pes de les
persones (kilo).
L: Laigua que bevem ns un (lquid).
M: Animals que naixen del ventre de la seua mare (mamfers).
N: Part del cos amb qu olorem (nas).
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

11

O: Tipus danimals les cries dels quals es formen dins dous (ovpars).
P: rgan del cos que quan respirem sompli i es buida daire (pulm).
Q: cont la q: Conjunt dels ossos del cos (esquelet).
R: Fruita que forma ramells i de la qual sobt el vi (ram).
S: Estrela de la qual rebem llum i calor (Sol).
T: Un dels cinc sentits (tacte).
U: Part dura de la punta del dit (ungla).
V: Aire en moviment (vent).
W: cont la w: Fruita de pell marr amb pls molt curtets i de color verd per dins,
molt rica en vitamina C (kiwi).
X: cont la x: Gas que forma part de laire que els ssers vius necessitem
per a respirar (oxigen).
Y: cont la y: Enganxades a les parpelles, protegeixen els ulls de la brutcia
(pestanyes).
Z: Mamfer de quatre potes amb tot el cos ratllat (zebra).

12

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci
inicial

El cos hum
Nom

Data

1. Relaciona.

cap
extremitats
tronc

2. Tria i completa cada oraci amb la paraula corresponent.


coll

colze

articulacions

cintura

genoll

Els ossos suneixen els uns amb els altres mitjanant les
Dobleguem el bra amb el
Dobleguem la cama amb el

.
.

3. Relaciona.
crani
bceps
costella
pectorals
tbia
columna
vertebral

abdominals

bessons
fmur
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

13

4. Quin sentit utilitza cada xiquet? Escriu.

5. Escriu cada paraula on corresponga.


pulm

cor

estmac

6. Marca el que s bo per a la salut.


Dormir menys de huit hores.
Menjar aliments variats.
Dutxar-se i llavar-se les dents.
14

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Beure bastant aigua cada dia.

Avaluaci
inicial

Asseures en mala postura.

Els ssers
vius
Fer exercici.
Nom

Data

1. Encercla els ssers vius.

2. Qu necessiten les plantes per a viure? Pinta.


aire

aigua

medicaments

sl

sol

menjar

electricitat

3. Per qu els animals sn ssers vius? Marca.


Perqu es poden moure.
Perqu naixen, creixen i es reprodueixen.
Perqu tenen formes i colors molt diferents.
4. Quin tipus danimal s? Relaciona.
Naix del ventre de la mare.

au

T la pell nua.

insecte

T escates i aletes.

amfibi

s invertebrat i t sis potes.

peix

T escates i viu en la terra.

rptil

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

15

Pon ous i t plomes.

mamfer

5. Observa els dibuixos i escriu herbvor o carnvor segons corresponga.

6. Relaciona.

ovpars

vivpars

Animals que ponen ous.

Animals que naixen del ventre de la mare.

7. Escriu els noms de les parts daquesta planta. Desprs, respon.

Quin tipus de planta s? Ratlla els que no corresponguen.

16

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci
inicial

arbust
El
medi fsic

herba
Nom

arbre

Data

1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


Laire s una mescla de diversos gasos.
Loxigen s un gas de laire.
Laire s un lquid.
Laire no es veu i no ocupa espai.
2. Pinta.
groc

Sol

blau

Terra

gris

Lluna

3. Observa els dibuixos i explica si s de dia o de nit.


A

En el dibuix A s de

, perqu
.

En el dibuix B s de

, perqu
.

4. Escriu cada paraula en el lloc corresponent.


lquid

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

gas

slid

17

5. Relaciona.
S que es pot beure.

Es troba als rius.


aigua dola

No es pot beure.

Es troba al mar.

6. Quin tipus de paisatge s? Escriu costa o muntanya segons corresponga.

7. Escriu on corresponga.
muntanya

riu

poble

bosc

8. Classifica.
pont

neu

carretera

penya-segat

elements
naturals
elements fets
per les persones
18

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci
inicial

Les mquines, els materials i lenergia


Nom

Data

1. Per a qu serveixen les mquines? Marca amb una X lopci correcta.


Per a tindre ms bones idees.
Per a estudiar millor.
Per a ajudar-nos a dur a terme les nostres activitats amb facilitat.
2. Qu millora cada mquina? Relaciona.

Millora la vida
a casa.

Millora
el transport.

Millora
les comunicacions.

3. Escriu el nom de cada mquina en el lloc corresponent.

Funcionen
amb electricitat.

Funcionen
amb gasolina.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

19

Funcionen amb la fora


de les persones.
4. De qu estan fets aquests objectes? Relaciona.

suro

pell

llana

plstic

ferro

5. Don sobtenen aquests materials? Escriu en el lloc corresponent.


fusta

llana

cot

pell

de les plantes

dels animals

6. Encercla en la sopa de lletres quatre materials que es puguen reciclar.

20

N
Y
I

Z 2008 LEdicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci
inicial

El lloc on vivim
Nom

Data

1. Escriu el nom de lhabitaci on sol estar cada cosa.

2. Completa aquesta fitxa sobre el lloc on vius.

Nom de la localitat on vius:


Nom del carrer i nmero on vius:

On vius?

En una casa.

En un pis.

On es troba el teu carrer?

Al centre de la localitat.

Als afores de la localitat.

Com s el teu carrer?

Llarg.

Ample.

Curt.

Estret.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

21

3. Completa.
avis

germans

oncles

cosins

Els pares dels meus pares sn els meus

Els germans dels meus pares sn els meus

Els fills dels meus oncles sn els meus

Els fills dels meus pares sn els meus

4. Escriu on corresponga.
semfor
pas de vianants

calada

carril per a bicicletes

vorera

parada dautobs

5. Completa.
Els vianants caminen per

22

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci
inicial

Els vehicles circulen per

Els vianants creuen


pel temporals i espacials
Nocions

Nom

.
.

Data

1. Escriu antic o modern.

2. Qui s ms gran? Ordena amb 1, 2, 3 i 4.

3. Completa lagenda amb tres coses que fas abans de sopar i tres coses
que fas desprs de sopar.
de
ab
spr
an
s
s

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

23

4. Observa el plnol. Desprs, respon.

Qu hi ha enfront del collegi?


Qu hi ha a la dreta de lhospital?
Qu hi ha darrere del quiosc?
Qu hi ha al centre de la plaa?

5. Observa el mapa i completa amb els punts cardinals.

Vilavella s al

24

de Caminal.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Roureda s a l

de Caminal.

Marinada s a l

de Roureda.

Roureda s a l

de Marinada.
Registre individual per a lavaluaci inicial
de Coneixement del medi. 3r de Primria

Nom

Data

NR*

Observacions

El cos hum

Identifica i descriu les parts del cos hum.


Anomena i localitza ossos, articulacions
i msculs.

Anomena i localitza alguns rgans


del cos.

Associa cada sentit amb lrgan


corresponent.

Distingeix hbits saludables i hbits


no saludables en alimentaci i higiene.
Els ssers vius

Diferencia ssers vius i no vius.


Reconeix les caracterstiques
dels principals grups dssers vius.

Classifica animals en funci dels seus


cossos, les formes de desplaament, els
tipus de reproducci i lalimentaci que
porten.

Identifica les parts duna planta i els tipus.


El medi fsic

Reconeix les qualitats i els usos de laigua.


Reconeix les qualitats i els usos de laire.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

25

NR*

Observacions

Explica per qu es produeixen el dia


i la nit.

Identifica formes del paisatge.


Identifica elements del paisatge.
Les mquines, els materials i lenergia

Identifica els materials ms utilitzats en la


vida quotidiana i les propietats que tenen.

Identifica mquines del seu entorn i en


coneix les utilitats.
El lloc on vivim

Identifica les relacions de parentiu.


Coneix les dades bsiques del lloc
on viu.

Reconeix el significat dalgunes normes


viries.
Nocions temporals i espacials

Fa servir adequadament conceptes


temporals.

Ordena cronolgicament seqncies.


Fa servir nocions espacials.
Coneix els punts cardinals.
* NR: Necessita refor.

26

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Solucions
Avaluaci inicial El cos hum (pgines 12-13)
1. Resposta grfica (R. G.).
2. Articulacions.
Colze.
Genoll.
3. R. G.
4. Gust.
Olfacte.
Tacte.
Oda.
Vista.
5. R. G.
6. Menjar aliments variats.
Dutxar-se i llavar-se les dents.
Beure bastant aigua cada dia.
Fer exercici.

Avaluaci inicial Els ssers vius (pgines 14-15)


1. Sha dencerclar el cossiol i el gos.
2. Aire.
Aigua.
Sl.
Sol.
3. Perqu naixen, creixen i es reprodueixen.
4. Naix del ventre de la mare mamfer.
T la pell nua amfibi.
T escates i aletes peix.
s invertebrat i t sis potes insecte.
T escates i viu en la terra rptil.
Pon ous i t plomes au.
5. Herbvor.
Carnvor.
Carnvor.
Herbvor.
6. Ovpars animals que ponen ous.
Vivpars animals que naixen del ventre de la mare.
7. R. G.
Arbre

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

27

Avaluaci inicial El medi fsic (pgines 16-17)


1. V.
V.
F.
F.
2. R. G.
3. En el dibuix A s de dia, perqu es veu el cel clar.
En el dibuix B s de nit, perqu al cel es veuen estreles i la Lluna.
4. Slid.
Lquid.
Gas.
5. S que es pot beure aigua dola es troba als rius.
6. Muntanya.
Costa.
7. R. G.
8. Elements naturals: neu, penya-segat.
Elements fets per les persones: pont, carretera.

Avaluaci inicial Les mquines, els materials


i lenergia (pgines 18-19)
1. Per a ajudar-nos a dur a terme les nostres activitats amb facilitat.
2. El tren millora el transport.
El telfon millora les comunicacions.
La llavadora millora la vida a casa.
3. Funcionen amb electricitat microones, assecador.
Funcionen amb gasolina avi, autombil.
Funcionen amb la fora de les persones carro, descaragolador.
4. Poal i pala plstic.
Tap suro.
Tisores ferro.
Bossa i cintur pell.
Jersei llana.
5. De les plantes fusta, cot.
Dels animals llana, pell.
6. Sha dencerclar: plstic, cart, vidre i paper.

28

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci inicial El lloc on vivim (pgines 20-21)


1. Forn cuina.
Sof sala destar.
Llit dormitori.
Lavabo bany.
2. Resposta lliure (R. L.).
3. Avis.
Oncles.
Cosins.
Germans.
4. R. G.
5. La vorera.
La calada.
Pas de vianants.

Avaluaci inicial Nocions temporals


i espacials (pgines 22-23)
1. Antic.
Antic.
Modern.
Modern.
Modern.
Antic.
2. 3, 4, 2 i 1.
3. R. L.
4. Un parc.
Un supermercat.
Un banc.
Una font.
5. Sud.
Oest.
Est.
Oest.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

29

Recursos
per a les avaluacions peridiques
Avaluaci per unitats.
Unitat 1.

El nostre cos.

Unitat 2.

Els sentits.

Unitat 3.

Els ssers vius.

Unitat 4.

Els animals vertebrats.

Unitat 5.

Els animals invertebrats.

Unitat 6.

El planeta Terra.

Unitat 7.

Laigua.

Unitat 8.

Les mquines.

Unitat 9.

Laire i el temps atmosfric.

Unitat 10.

Els paisatges.

Unitat 11.

La localitat i la poblaci.

Unitat 12.

Els treballs.

Unitat 13.

El treball i els serveis.

Unitat 14.

Les institucions de la localitat.

Unitat 15.

Conixer el passat.

Avaluaci trimestral.
Avaluaci final.

30

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

El nostre cos

Nom

Data
1. Classifica les paraules segents on corresponga.
front

cama

Cap

Tronc

Extremitats

abdomen

bra

esquena

cara

2. Escriu cada paraula en el lloc corresponent.


cervell

pulmons

estmac

renyons

os

mscul

3. Indica un tret que diferencia unes persones de les altres.

4. Explica qu s la pell.

5. Qu s la melanina? Respon.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

31

66. Completa.
Els
l

sn uns rgans rgids i resistents que formen


, que sost el pes del cos.

Els

sn uns rgans elstics que suneixen als ossos

i fan que aquests es moguen.


67. Explica qu s una articulaci i escriu dos exemples darticulacions.

68. Observa el dibuix i respon a les preguntes.


Quin mscul est encongit quan el bra est doblegat?

Quin mscul est encongit quan el bra est ests?

69. Enumera les etapes de la vida.

10. Escriu el nom de letapa de la vida a qu es refereix cada una daquestes


oracions.
El nostre cos es prepara
per a ser adult.
La primera etapa de la vida
de les persones.
Els ossos es tornen frgils
i tenim menys fora.

32

El nostre cos est preparat


per a tindre fills.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

33

Test

El nostre cos

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


61. El nostre cos est format per tres parts:
a. cap, tronc i cames.
b. cap, pit i extremitats.
c. cap, tronc i extremitats.
62. El tronc est dividit en dues parts:
a. extremitats superiors i extremitats inferiors.
b. trax i abdomen.
c. pit i panxa.

63. La melanina s:
a. una substncia de la pell que ens protegeix del sol.
b. un rgan intern del cos hum.
c. una de les parts que formen el tronc.

64. El cervell es troba:


a. al costat del cor.

b. al cap.

c. a lestmac.

b. els msculs.

c. lesquelet.

65. Els ossos formen:


a. les articulacions.

66. Els rgans que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen sn els:
a. pulmons.

b. braos.

c. msculs.

b. bceps i trceps.

c. radi i bceps.

67. Els msculs del bra sn:


a. hmer i cbit.
68. Les etapes de la vida sn:
a. infncia, adolescncia i joventut.
b. infncia, adolescncia, edat adulta i ancianitat.
c. xiquets, adults i ancians.
69. Les dents definitives ixen:
a. en la infncia.

b. en ladolescncia.

c. quan naixem.

10. El cos est preparat per a tindre fills:


a. en ladolescncia.

34

b. en la maduresa.

c. en ledat adulta.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 1

Criteris davaluaci
Activitats
1

Distingir i classificar les parts


del cos.

Conixer les parts del cos hum.

C
T

C
T

10

C
T

C
T

C
T

Situar correctament rgans interns


del cos hum.

T
C

Explicar la funci de la pell.

T
T

Discriminar trets diferenciadors

de les persones.

Explicar la funci dels ossos,

les articulacions i els msculs.

Descriure com es produeix

el moviment del bra.

Enumerar i reconixer les etapes

de la vida.

Completar i interpretar esquemes


anatmics.

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control

Test

1. Cap: front, cara. Tronc: abdomen, esquena.


Extremitats: cama, bra.

1.

c.

2.

b.

2. R. G.

3.

a.

3. Resposta model (R. M.). Les caracterstiques sexuals i


lalada.

4.

b.

4. La pell s la capa exterior que envolta i protegeix


el cos.

5.

c.

6.

c.

5. La melanina s una substncia fosca que es troba a la


pell i que ens protegeix del sol.

7.

b.

8.

b.

6. Ossos, esquelet; msculs.

9.

a.

7. Una articulaci s el lloc on suneixen els ossos


els uns amb els altres. Per exemple, el colze
i la monyica sn dues articulacions.

10. c.

8. El bceps.
El trceps.
9. Les etapes de la vida sn infncia, adolescncia, edat
adulta i ancianitat.
10. Adolescncia, infncia, ancianitat, edat adulta.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

35

Control

Els sentits

Nom

Data
1.

Quins sn els rgans dels sentits? Escriu.

2. Indica el nom de la part de lull que correspon a cada nmero.


1.

1.

2.
4.

3.
4.

2.
3.

3. Completa el text.
parpelles

nervi ptic

pupilla

Els ulls sn els rgans de la

Els ulls estan protegits per les

cervell

vista
.
, les

pestanyes i les celles.


Al centre de liris es troba la

, que s un

forat per on entra


la llum.
Per vore, la informaci que recull lull arriba al

a travs del
.
4. Escriu els noms de les parts de lorella.

36

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

65. Quina relaci hi ha entre lorella i el cervell? Explica.

66. Completa.

El tacte s el

que permet conixer algunes

caracterstiques dels objectes que toquem.

Lrgan del sentit del tacte s la

67. Quina s la part del nas que capta lolor? Respon.

68. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


La pitutria capta les olors.
Laire que respirem entra pel nas.
Sentim el dolor a travs de les papilles gustatives.
La llengua s lrgan del sentit del gust.
Els granets que cobreixen la llengua sn les
papilles gustatives.
69. En quin rgan dels sentits es troben? Escriu.
caragol

iris

pitutria

pupilla

papilla gustativa

nervi auditiu

10. Escriu el nom dels cinc sabors bsics.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

37

Test

Els sentits

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


61. Lull s lrgan de:
a. la vista.

b. el tacte.

c. loda.

62. La part de lull que capta la llum s:


a. la pupilla.

b. el cristall.

c. la retina.

63. La part de lull que t un color diferent en cada persona s:


a. liris.

b. la pupilla.

c. la crnia.

64. El sentit de la vista ens permet:


a.
b.
c.

conixer el que ens envolta per mitj del so.


conixer el que ens envolta per mitj del tacte.
conixer el que ens envolta per mitj de la llum.

65. Lrgan del sentit de loda s:


a. loda.

b. lorella.

c. el timp.

66. La part externa de lorella s:


a. lorella.

b. el caragol.

c. loda.

67. La part de lorella que capta el so s:


a. el caragol.

b. el nervi auditiu.

c. el timp.

68. Lorella capta el so i lenvia al cervell per mitj del:


a.

timp.

b. nervi ptic.

c. nervi auditiu.

69. Lrgan del sentit del tacte s:


a.

la m.

b.

els dits.

c.

la pell.

10. El nas s lrgan del sentit:

38

a.

de lolfacte.

b.

del tacte.

c.

de loda.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 2

Criteris davaluaci
Activitats

Conixer els rgans dels sentits.

C
T

dels sentits.

de lull i de lorella.

C
T

C
T

Explicar com participa el cervell

10

C
T

en la percepci.

Completar esquemes anatmics.

5
T

Explicar la funci dels rgans


Identificar les parts principals

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control

Test

1. Ulls, orella, nas, llengua i pell.

1.

a.

2. 1. crnia; 2. cristall; 3. retina; 4. nervi ptic.

2.

c.

3. Vista; parpelles; pupilla; cervell; nervi ptic.

3.

a.

4. R. G.

4.

c.

5. El cervell s lencarregat dinterpretar la informaci


que li arriba de lorella a travs
del nervi auditiu.

5.

b.

6.

a.

7.

a.

8.

c.

9.

c.

6. Sentit; pell.
7. Pitutria.
8. V, V, F, V, V.
9. Caragol: orella; pitutria: nas;
papilla gustativa: llengua; iris: ull; pupilla: ull; nervi
auditiu: orella.

10. a.

10. Dol, salat, cid, amarg i umami.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

39

Control

Els ssers vius

Nom

Data
1. Escriu el nom de les funcions vitals que duen a terme els ssers vius.

2. Indica de quina funci vital es tracta en cada cas.


Permet que les plantes fabriquen els
seus propis aliments.
Permet que les persones es
relacionen les unes amb les altres.
Permet que els ssers vius tinguen
descendncia.
3. Qu ens proporcionen els aliments? Explica.

4. Explica qu signifiquen les paraules segents.


carnvor

omnvor

5. Com salimenten les plantes? Escriu una oraci amb aquestes paraules.
dixid de carboni

40

llum solar

sals minerals

aigua

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

6. Observa el dibuix i ordena amb nmeros. Desprs, escriu


de quina funci vital es tracta.

El cervell del gos envia als msculs


lordre de jugar amb la pilota.
El gos veu una pilota.
El gos juga amb la pilota.
La imatge de la pilota arriba al cervell del
gos.
La funci vital s la de

7. Encercla els rgans que intervenen en la funci de relaci.


cor

sistema nervis

cervell

fetge

rgans dels sentits

8. Observa el dibuix i completa.

Algunes plantes es reprodueixen de forma


sense que hi intervinguen les flors ni les llavors.

9. Escriu dos exemples danimals ovpars i dos danimals vivpars.


ovpars

vivpars

10. Com es reprodueixen les plantes? Ordena.


Les llavors germinen i donen origen a una nova planta.
A partir de les flors es formen les llavors.
Ixen les flors.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

41

Les llavors cauen a terra.

42

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Els ssers vius

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Les funcions vitals sn les de relaci, nutrici i:
a. respiraci.

b. reproducci.

c. digesti.

2. Els animals omnvors sn:


a. els que salimenten daltres animals i de plantes.
b. els que mengen noms carn.
c. els que mengen noms plantes.

3. La funci de nutrici consisteix a:


a. aconseguir energia i materials per al cos.
b. captar el que passa al voltant de nosaltres.
c. tindre descendents.
4. Les plantes:
a. fabriquen els seus propis aliments.
b. salimenten daltres ssers vius.
c. sn omnvores.

5. La part ms important del sistema nervis s el:


a. nervi ptic.

b. nervi auditiu.

c. cervell.

6. La funci de relaci ens permet:


a. nodrir-nos.
b. reproduir-nos.
c. captar informaci de lexterior i actuar en conseqncia.

7. Quan els ssers vius donen origen a altres ssers vius


pareguts a ells duen a terme la funci de:
a. relaci.

b. reproducci.

c. repetici.

b. vivpares.

c. ovpares i vivpares.

8. Les persones som:


a. ovpares.

9. En la funci de relaci que duen a terme els animals intervenen els:


a. pulmons.

b. msculs.

c. renyons.

10. Les estreles de mar es reprodueixen de forma:


a. sexual.

b. no sexual.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

c. no es reprodueixen.
43

Unitat 3

Criteris davaluaci
Activitats

Enumerar i diferenciar les tres funcions


vitals en els animals
i les plantes.

Explicar i reconixer la funci


de nutrici en els animals
i les plantes.

C
T

C
T

C
T

en els animals.
T

en la funci de relaci en els animals.

10

Identificar la funci de relaci


Conixer els rgans que intervenen

Indicar exemples danimals ovpars

i vivpars.

Reconixer casos de reproducci

no sexual en els animals


i en les plantes.

Ordenar el procs de reproducci

sexual de les plantes.


C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Test

Control
1.

Els ssers vius duen a terme les funcions de nutrici, relaci


i reproducci.

1. b.

2.

Nutrici.
Relaci.
Reproducci.

3. a.

3.

Els aliments ens proporcionen energia i materials


per a crixer i mantindre el cos en bon estat.

4.

Animal que salimenta daltres animals o de parts


daltres animals.
Animal que salimenta tant danimals com de plantes.

5.
6.

2. a.
4. a.
5. c.
6. c.
7. b.
8. b.

Les plantes fabriquen els seus aliments a partir daigua, sals


minerals, dixid de carboni i llum solar.

9. b.
10. b.

3, 1, 4 i 2.
Relaci.

7.

Cal encerclar: sistema nervis, cervell i rgans dels sentits.

8.

No sexual.

9.

R. M. Ovpars: mosca, granota.


Vivpars: vaca, cavall.

10. 4, 2, 1 i 3.
44

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

Els animals vertebrats

Nom

Data
1. Enumera els grups danimals vertebrats.

2. Indica a quin grup de vertebrats pertany cada animal.

3. Marca amb una X lopci incorrecta.


Tots els mamfers...
tenen ossos.

mamen quan acaben


de nixer.

naixen del ventre


de la mare.

tenen quatre potes.

ma
ma
4. Escriu un exemple de cada un daquests
mf tipus danimals.
mf
ers
ers
mar
ins
vol

pri
mat
s

ado
rs
5. Ratlla els tres errors que hi ha en el text.
Els rptils sn animals vivpars que respiren per brnquies,
tenen escates i la majoria dells es desplacen arrossegant-se.
6. Completa les oracions escrivint peixos o amfibis.

Els

respiren per brnquies i per pulmons.

Els

respiren noms per brnquies.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

45

Els

tenen la pell nua.

7. Encercla en cada parella la paraula que t relaci amb les aus.


animals/plantes

vertebrats/invertebrats

ales/aletes

plomes/pl

ovpars/vivpars

8. Llig i esbrina de quin animal es tracta.


s un animal que s distint de menut i dadult. Quan naix viu
en laigua, respira per brnquies i t cua. Quan es fa adult pot
viure en la terra, respira per mitj de pulmons i t potes.

s un

9. Escriu en cada cas el nom de dos animals que no pertanyen


al mateix grup de vertebrats.
Que respiren per mitj de pulmons.
Que respiren per mitj de brnquies.
Que tinguen escates.

Que es desplacen amb aletes.

10. Completa la taula.


Mamfers

Rptils

Aus

Peixos

Amfibis

Respiren per

El seu cos est


cobert de
Es desplacen
amb...
La seua
reproducci s...
46

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

47

Test

Els animals vertebrats

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Els animals vertebrats:
a.
b.
c.

tenen un esquelet amb ossos.


no tenen esquelet.
quan naixen no tenen esquelet, per quan creixen s.

2. Els mamfers sn:


a.

ovpars.

b. vivpars.

c. amfibis.

3. Les balenes:
a.
b.
c.

tenen escates.
tenen pl.
tenen la pell llisa.

4. Les persones pertanyem al grup dels:


a. invertebrats.
b. primats.
c. mamfers marins i voladors.
5. Els animals que respiren per mitj de pulmons i tenen escates sn:
a. amfibis.

b. peixos.

c. rptils.

6. Les aus respiren per mitj de:


a. pulmons.

b. brnquies i pulmons.

c. brnquies.

7. Les aus i els rptils sn animals:


a. ovpars.

b. vivpars.

c. invertebrats.

8. Els alevins sn:


a.
b.
c.

mamfers terrestres.
les cries dels peixos.
mamfers voladors.

9. Els amfibis:
a.
b.
c.

tenen la pell nua.


no tenen pell.
tenen escates.

10. Els animals que quan naixen respiren per brnquies i quan creixen
ho fan per pulmons sn:
a. peixos.
48

b. rptils.

c. amfibis.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 4

Criteris davaluaci
Activitats
1

Saber qu sn els animals vertebrats.

Enumerar els grups danimals

vertebrats.

Reconixer a quin grup


de vertebrats pertany un animal.

Identificar en distints contextos les


caracterstiques principals de cada
grup danimals vertebrats.

C
T

10

C
T

C
T

C
T

C
T

Donar exemples danimals

C
T

C
T

dels distints grups de vertebrats.


C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control

Test

1.

Mamfers, rptils, aus, peixos i amfibis.

1. a.

2.

Rptil, au, mamfer, amfibi, peix.

2. b.

3.

Tenen quatre potes.

3. c.

4.

5.
6.

R. M. Ratpenat.
Balena.
Gorilla.
Cal ratllar: vivpar, brnquies, arrossegant-se.
Amfibis.
Peixos.
Amfibis.

7.

Animals, vertebrats, plomes, ales, ovpars.

8.

Amfibi.

9.

4. b.
5. c.
6. a.
7. a.
8. b.
9. a.
10. c.

R. M. Que respiren per mitj de pulmons: cocodril,


oroneta.
Que respiren per mitj de brnquies: cullerot, taur.
Que tinguen escates: sardina, serp.
Que es desplacen amb aletes: tonyina, balena.

10. Mamfers: pulmons, pl, 4 potes, vivpara.


Rptils: pulmons, escates, 4 potes, ovpara.
Aus: pulmons, plomes, 2 ales i 2 potes, ovpara.
Peixos: brnquies, escates, aletes, ovpara.
Amfibis: brnquies/pulmons, tenen la pell nua,
4 potes, ovpara.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

49

Control

Els animals invertebrats

Nom

Data
1. Completa les oracions amb la paraula vertebrats o invertebrats
segons corresponga.
Tots els animals

tenen esquelet.

Tots els animals

no tenen esquelet.

2. Escriu el nom dels diferents grups danimals invertebrats.

3. Escriu el nom dun animal invertebrat en cada cas.


de cos
tou

terrestre

amb closca

aqutic

4. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


Les meduses tenen tentacles.
Els caragols tenen un gran peu amb el qual es desplacen.
Els cucs de terra sn animals aqutics.
Les aranyes tenen el cos tou i allargat.
5. Relaciona. Desprs, escriu a quin grup danimals invertebrats
pertanyen laranya i la papallona.

50

aranya

sis potes

papallona

huit potes

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Laranya i la papallona sn

6. Anomena les tres parts en qu est dividit el cos dun insecte.

7. Escriu el nom de cada una de les parts assenyalades en el dibuix.

8. Ordena la seqncia de dibuixos.

9. Subratlla lopci correcta en cada oraci.


Els insectes sn animals vertebrats/invertebrats.
Els insectes sn animals que tenen sis/quatre potes.
Els insectes sn animals que tenen dos/quatre antenes.
Els insectes sn ovpars/vivpars.

10. A quin grup danimals correspon aquesta descripci?


Llig, observa i escriu-ne el nom.
Nom:
Viuen en la terra.
Tenen el cos dur.
Sn ovpars.
Sn invertebrats.
Tenen sis potes.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

51

Test

Els animals invertebrats

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Els animals invertebrats sn:
a. els que tenen ossos.
b. els que no tenen ossos.
c. els que tenen ossos sense esquelet.

2. Les aranyes sn:


a. artrpodes.

b. molluscos.

c. animals vertebrats.

3. Les meduses sn:


a. animals vertebrats que viuen al mar.
b. animals invertebrats que viuen al mar.
c. artrpodes marins.

4. Els cucs de terra pertanyen al grup:


a. de les meduses.

b. dels molluscos.

c. dels cucs.

b. amfibis.

c. molluscos.

5. Els insectes sn:


a. artrpodes.

6. Els insectes tenen el cos dividit en:


a. cap, tronc i extremitats.
b. cap, tronc i abdomen.
c. cap, trax i abdomen.

7. Els caragols i les cltxines sn:


a. artrpodes.

b. molluscos.

c. cucs.

8. Les aranyes tenen:


a. huit potes.
b. sis potes.
c. deu potes.

9. Els insectes sn:


a.
b.
c.

52

ovpars.
vivpars.
ovpars quan naixen i vivpars quan es fan adults.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

10. Les aranyes salimenten:


a. dinsectes.

b. de cucs.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

c. daus.

53

Unitat 5

Criteris davaluaci
Activitats
1

Saber com sn els animals invertebrats.

Distingir els animals vertebrats

dels invertebrats.

Enumerar els grups danimals invertebrats.


Identificar i deduir en distints contextos les
caracterstiques principals de cada grup
danimals invertebrats.

Conixer les principals caracterstiques


dels insectes.

C
T

C
T

C
T

10

C
T

C
T

Identificar les parts dun insecte a partir de

C
T

dibuixos.
C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions

Control
1.
2.
3.

4.
5.

Vertebrats.
Invertebrats.
Meduses, cucs, molluscos, artrpodes.
R. M: De cos tou: cuc de terra.
Amb closca: caragol.
Terrestre: aranya.
Aqutic: medusa.
V, V, F, F.
Aranya huit potes.
Papallona sis potes.
Laranya i la papallona sn artrpodes.

6.

Cap, trax i abdomen.

7.

R. G.

8.

1, 3, 2 i 4.

9.

Invertebrats.
Sis.
Dos.
Ovpars.

Test
1. b.
2. a.
3. b.
4. c.
5. a.
6. c.
7. b.
8. a.
9. a.
10. a.

10. Insectes.

54

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

El planeta Terra
Nom

Data

1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


La Terra s el planeta on vivim.
La Terra est coberta daigua.
La Terra est envoltada per una capa daire anomenada atmosfera.
A la Terra, laigua ocupa menys espai que els continents.
2. Relaciona.
Sol

s un planeta del sistema solar.

Terra

s el satllit que gira al voltant de la Terra.

Lluna

s lestrela ms prxima a la Terra.

3. Escriu rotaci o translaci segons corresponga.

La Terra tarda 24 hores a girar.

La Terra gira al voltant del Sol.

Tarda uns 365 dies a girar.

Origina el dia i la nit.

4. Escriu davall de cada dibuix rotaci o translaci segons corresponga.

5. Escriu el nom de les quatre fases de la Lluna.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

55

6. Per qu a la Terra hi ha regions en qu s de dia i al mateix


temps hi ha regions en qu s de nit? Pensa i explica.

7. Llig loraci segent i digues si s correcta i per qu.


El Sol, quan apareix, s a loest;
i quan desapareix, a lest.

8. Relaciona.
planisferi

globus terraqi

Representaci plana de la superfcie de la Terra.

Representaci esfrica de la Terra.

9. Completa lesquema de la Terra amb aquestes paraules.

hemisferi sud
pol sud
equador
pol nord
hemisferi nord

10. Escriu el nom dels continents.

56

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

El planeta Terra

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. La Terra s:
a. un satllit.

b. una estrela.

c. un planeta.

2. La capa fina daire que envolta la Terra sanomena:


a. continent.

b. oce.

c. atmosfera.

b. un any.

c. un dia.

b. quatre.

c. cinc.

3. La rotaci de la Terra dura:


a. 28 dies.
4. Els punts cardinals sn:
a. sis.
5. La Lluna s:
a. lestrela que gira al voltant de la Terra.
b. el planeta que gira al voltant del Sol.
c. el satllit que gira al voltant de la Terra.

6. sia s:
a. un continent.
b. un oce.
c. una illa.
7. El moviment de translaci el porta a terme la Terra:
a. quan gira sobre ella mateixa.
b. quan gira al voltant de la Lluna.
c. quan gira al voltant del Sol.

8. Una gran part de la superfcie de la Terra est coberta per:


a. terra.

b. aigua.

c. crters.

9. El moviment de rotaci de la Terra dna lloc:


a. al dia i la nit.
b. a les estacions.
c. als mesos.

10. El planisferi s:
a. la representaci esfrica de la Terra.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

57

b. la representaci del Sol, la Terra i la Lluna.


c. la representaci plana de la superfcie de la Terra.

58

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 6

Criteris davaluaci
Activitats

Identificar les caracterstiques del Sol,


de la Terra i de la Lluna.

C
T

C
T

Reconixer els moviments de rotaci


i translaci de la Terra en distints contextos.

C
T
C
T

10

C
T

Diferenciar entre mapamundi

i globus terraqi.

Completar un dibuix del globus terraqi

amb les diferents parts de la Terra.

Enumerar els continents i els oceans.


Conixer els punts cardinals.

T
T

C
C

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control
1.
2.

3.

4.
5.

V, F, V, F.
Sol s lestrela ms prxima a la Terra.
Terra s un planeta del sistema solar.
Lluna s el satllit que gira al voltant de la Terra.
Rotaci.
Translaci.
Translaci.
Rotaci.
Translaci, rotaci.
Lluna plena.
Quart minvant.
Quart creixent.
Lluna nova.

6.

Perqu com que gira sobre ella mateixa, una part de la


Terra rep la llum del Sol i en aquesta part s de dia. A la
part on no arriba la llum del Sol, s de nit.

7.

No, perqu quan apareix el Sol, el veiem a lest i, quan


desapareix, a loest.

8.

Planisferi representaci plana de la superfcie de la


Terra.
Globus terraqi representaci esfrica de la Terra.

9.

Test
1.

c.

2.

c.

3.

c.

4.

b.

5.

c.

6.

a.

7.

c.

8.

b.

9.

a.

10. c.

R. G.

10. Amrica, Europa, sia, frica, Oceania i lAntrtida.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

59

Control

Laigua

Nom

Data
1. Explica per qu necessiten aigua els ssers vius.

2. Escriu quatre exemples dusos de laigua.

3. Qu s laigua potable? On podem trobar aigua potable? Respon.

4. Posa un exemple en cada cas.


Aigua en estat slid.
Aigua en estat gass.

Aigua en estat lquid.

5. Explica en quins llocs de la Terra podem trobar aigua.

6. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


Laigua que ix de laixeta est en estat lquid.
Laigua dels continents est en estat gass.
Als pols hi ha aigua en estat slid.
7. Quin canvi destat es produeix en cada cas? Escriu.

60

Quan laigua lquida es converteix en gel.

Quan laigua lquida es converteix en vapor.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Quan el gel es converteix en aigua lquida.

8. Observa el dibuix i escriu el nmero que corresponga davant


de cada paraula.

4
3
5

1
6
2
mar

aigua subterrnia

pluja

neu

nvols

riu

9. Completa aquest text sobre el cicle de laigua.


Laigua dels mars, rius i llacs es calfa i es converteix
en

. El vapor daigua, en refredar-se,

es

i forma els nvols. Laigua dels nvols

cau a la terra en forma de pluja, neu o


Els rierols i els rius porten laigua fins al

.
.

Part de laigua que arriba al sl penetra cap a linterior, i forma


laigua

10. Respon.
Qu s un aqfer?

Don procedeix laigua dels aqfers?

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

61

Com sextrau laigua subterrnia?

62

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Laigua

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Laigua es pot trobar en estat gass, slid i:
a. lquid.
b. grans.
c. aqfer.
2. Quan laigua es calfa es converteix en:
a. vapor daigua.
b. gel.
c. lquid.

3. Laigua potable s la que:


a. es pot beure.
b. no es pot beure.
c. procedeix dels mars i dels oceans.

4. Als pols laigua es troba en estat:


a. lquid.

b. slid.

c. gass.

5. Els dipsits daigua subterrnia sanomenen:


a. oceans.

b. nvols.

c. aqfers.

b. dels rius.

c. de laixeta.

6. Laigua dola prov:


a. dels mars.

7. Quan laigua passa dun estat a un altre es produeix un:


a. canvi destat.

b. rierol.

c. oce.

8. Quan el vapor daigua es refreda es forma:


a. aigua.
b. gel.
c. gas.

9. El canvi de slid a lquid sanomena:


a. solidificaci.
b. fusi.
c. ebullici.
10. Els nvols estan formats per gotes daigua en estat:

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

63

a. lquid.

b. slid.

c. gass.

Unitat 7

Criteris davaluaci
Activitats
1

Conixer els usos de laigua.


Explicar per qu laigua s important
per als ssers vius.

C
T

C
T

C
T

10

C
T

estats de laigua.

Reconixer els llocs en els quals es

troba laigua en els diferents estats.


i dels seus canvis.

Escriure exemples sobre els diferents

Identificar els estats de laigua

Descriure el cicle de laigua i

assenyalar els canvis destat de


laigua i els canvis de posici.

Completar un dibuix sobre el cicle

de laigua.

Explicar qu s laigua subterrnia.

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control
1.

2.
3.
4.

5.

6.
7.
8.
9.
10.

Test

Perqu si no hi haguera aigua els ssers vius no podrien viure.


Les plantes sassecarien i les persones i els animals no podrien
beure aigua i, per tant, no podrien sobreviure.
R. M. Beure, dutxar-nos, regar els cultius, fer funcionar les
fbriques.
Laigua potable s laigua que es pot beure.
Laigua potable es troba als continents.
R. M. Aigua en estat slid gel.
Aigua en estat gass vapor daigua.
Aigua en estat lquid aigua dels rius.
A la Terra podem trobar aigua al mar, als oceans, als rius, als
rierols, als llacs, a les muntanyes altes i a prop dels pols. A ms a
ms, es pot trobar aigua a linterior de la Terra en forma de rius
subterranis o aqfers.
V, F, V.
Solidificaci. Evaporaci. Fusi.
1. mar; 3. neu; 2. aigua subterrnia; 4. nvols; 5. pluja; 6. riu.
Vapor daigua, condensa, grans, mar, subterrnia.
Els aqfers sn dipsits daigua que es troben davall de
la superfcie de la Terra. Laigua dels aqfers procedeix
de la pluja, que penetra a poc a poc en el terreny. Laigua
subterrnia sextrau per mitj de pous.

64

1.

a.

2.

a.

3.

a.

4.

b.

5.

c.

6.

b.

7.

a.

8.

a.

9.

b.

10. a.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

Les mquines
Nom

Data

1. Qu s una mquina? Explica.

2. Relaciona cada mquina amb ls que en podem fer.


rellotge

tallar fusta.

grua

jugar.

serra

mesurar el temps.

consola de joc

alar objectes pesants.

3. s lordinador una mquina? Explica.

4. Qu necessiten les mquines per a funcionar? Respon i posan un exemple.

5. Escriu quin tipus denergia necessita cada una daquestes mquines


per a funcionar.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

65

6. En qu es diferencia una mquina simple duna mquina composta?

7. Completa lesquema.
Les mquines
poden ser

simples
per exemple

el pla inclinat

8. Escriu el nom de quatre elements de les mquines compostes.

9. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


La politja permet elevar un objecte amb un esfor menor.
Una palanca s una rampa amb pendent.
Un pla inclinat s una barra flexible que gira.
Els engranatges sn mquines simples.
10. Indica quina mquina s.
s una mquina simple que t forma circular i gira sobre un eix.
Sutilitza per a desplaar objectes o per a alar pesos.

66

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Les mquines

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Totes les mquines per a funcionar necessiten:
a. energia.

b. gasolina.

c. electricitat.

2. Els objectes que fem servir per estalviar temps i esfor quan
portem a terme una tasca sn:
a. mquines.
b. artefactes.
c. globus.
3. Les mquines poden ser:
a. ovpares i vivpares.
b. simples o compostes.
c. redones o quadrades.
4. El pla inclinat s:
a. un engranatge.

b. una mquina simple.

c. un motor.

5. Les mquines compostes:


a. estan formades per una pea.
b. estan formades per molts elements.
c. sn les que produeixen electricitat.
6. Els motors sn elements de:
a. les palanques.
b. les politges.

c. les mquines compostes.

7. Les bicicletes funcionen amb:


a. electricitat.
b. lenergia de les persones.
c. combustibles.
8. La palanca s:
a. una mquina simple.
b. una mquina composta.
c. no s una mquina.

9. Els engranatges serveixen per a:


a. produir electricitat.
b. elevar pesos.
c. transmetre moviment.

10. La politja s:
a. una mquina simple.
b. un circuit electrnic.
c. un circuit elctric.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

67

Unitat 8

Criteris davaluaci
Activitats
1

Explicar qu s una mquina.

Saber qu necessiten les mquines

per a funcionar.

Conixer les caracterstiques de mquines

de les mquines.
les mquines.
i una mquina composta.

10

Identificar el tipus denergia que utilitzen


Diferenciar entre una mquina simple

que ens envolten.

Conixer diverses utilitats

T
C
T

Identificar i deduir en distints contextos les

caracterstiques de les mquines simples i


compostes.

Completar esquemes.

T
C
T

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control

Test

1. Una mquina s un objecte que es fa servir per a estalviar


temps o esfor quan portem a terme tasques.
2. Rellotge mesurar el temps.
Grua alar objectes pesants.
Serra tallar fusta.
Consola de joc jugar.
3. Un ordinador s una mquina formada per moltes peces
amb la qual podem dur a terme tasques com escriure,
dibuixar, escoltar msica, vore pellcules
4. Les mquines, per a funcionar, necessiten energia.
Per exemple, electricitat.
5. Martell lenergia de les persones.
Batedora electricitat.
Vaixell de vela lenergia del vent.
Avi combustible.
6. Una mquina simple est formada per una sola pea o per
poques peces, mentre que una mquina composta est
formada per moltes peces.
7. La roda. La palanca. Compostes.
8. Motors, engranatges, circuits elctrics, circuits electrnics.
9. V, F, F, F.
10. La roda.

1. a.

68

2. a.
3. b.
4. b.
5. b.
6. c.
7. b.
8. a.
9. c.
10. a.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

Laire i el temps atmosfric

Nom

Data
1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Laire s una mescla de gasos.
Loxigen s el segon gas ms abundant de laire.
Laire t sempre la mateixa forma.
Loxigen no s necessari per a la vida a la Terra.
2. Per a qu serveix laire? Escriu tres exemples.

3. Laire pesa? Respon i explica-ho amb un exemple.

4. Qu s latmosfera? Respon.

5. Quina diferncia hi ha entre temps atmosfric i clima? Explica.

6. Escriu els tres elements en qu ens fixem per saber el temps que fa.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

69

7. Encercla les paraules que estan relacionades amb el temps atmosfric.


tempesta

pluja

neu

primavera

ones

riu

oxigen

grans

muntanya

vent

8. Classifica les paraules segents on corresponga.


pluja

Pre
vendaval
cipi
taci

brisa

Ven
hurac
t

grans

neu

9. Quin temps fa en cada estaci de lany? Completa la taula.


Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

Temperatures
Precipitacions
10. Observa els dibuixos i respon.
A

Quina estaci representa el dibuix A? Com ho saps?

Quina estaci representa el dibuix B? Com ho saps?

70

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Laire i el temps atmosfric

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. El gas de laire ms important per a la vida s:
a. el nitrogen.
b. loxigen.
c. dixid de carboni.
2. Laire s:
a. oxigen.
b. vapor daigua.
c. una mescla de gasos.
3. La capa de gasos que envolta la Terra sanomena:
a. nitrogen.

b. atmosfera.

c. aire.

4. Els indicadors del temps atmosfric sn les precipitacions,


la temperatura i:
a. laire.

b. laigua.

c. el vent.

5. El temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys s:


a. lhivern.
b. el clima.
c. el temps atmosfric.
6. Dacord amb la temperatura, el temps pot ser:
a. calors o fred.
b. agradable o desagradable.
c. de vent o plujs.
7. Les precipitacions poden ser de:
a. vent.

b. grans.

c. gas.

8. El vent molt fort que est acompanyat de pluja sanomena:


a. hurac.

b. brisa.

c. vendaval.

9. Lestaci que t les nits ms llargues de lany s:


a. la primavera.

b. lestiu.

c. lhivern.

10. Lestat de latmosfera en un lloc i en un moment


determinats s el:
a. clima.

b. vent.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

c. temps atmosfric.
71

Unitat 9

Criteris davaluaci
Activitats

Saber qu s laire i quins gasos


el formen.

Reconixer les caracterstiques de laire


i els seus usos.

Explicar qu s latmosfera.

C
T

C
T

10

C
T

Identificar els elements que determinen


el temps atmosfric
i el clima.

Distingir i classificar els elements

C
T

que ens indiquen com s el temps


atmosfric.

Explicar i reconixer el temps que fa en

C
T
C
T

cada estaci de lany.

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control
1.
2.

3.

V, V, F, F.
R. M. Per a respirar.
Per a escoltar els sons.
Per a volar.
Laire s que pesa.
R. M. Per exemple, si pesem una roda unflada i una altra
sense unflar podem observar que pesa ms la roda que
est unflada.

4.

Latmosfera s una capa de gasos que envolta


la Terra.

5.

El temps atmosfric reflecteix lestat de latmosfera en


un lloc i en un moment determinats. El clima s el temps
que sol fer en un lloc determinat al llarg de diversos anys.

6.

La temperatura, les precipitacions i el vent.

7.

Cal encerclar: tempesta, pluja, neu, grans, vent.

8.

Precipitaci: pluja, grans, neu.


Vent: vendaval, brisa, hurac.

9.

Hivern: baixes, pot nevar.


Primavera: suaus, plou.
Estiu: altes, a penes plou.
Tardor: suaus, plou.

Test
1.

b.

2.

c.

3.

b.

4.

c.

5.

b.

6.

a.

7.

b.

8.

a.

9.

b.

10. c.

10. El dibuix A representa lhivern, perqu hi veiem un paisatge


nevat. El dibuix B representa la primavera, perqu, com que
hi ha plogut, hi ha flors i gespa fresques.

72

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

10

Els paisatges

Nom

Data
1. Completa amb el nom de les parts de la muntanya.

2. Qu s una serra? Escriu.

3. Com sn els paisatges de plana? Explica.

4. Observa el dibuix i encercla de blau tres elements naturals


i de roig tres elements fets per les persones.

5. Quina diferncia hi ha entre un paisatge de costa baixa i un paisatge de costa


alta? Explica.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

73

6. Completa el dibuix amb les paraules del requadre.


badia
penya-segat

pennsula
illa

7. Qu s un riu? Defineix.

8. Completa.
El terreny afonat per on corren les aiges dun riu

sanomena

El recorregut dun riu s el

La quantitat daigua que porta un riu s el

9. Completa el dibuix amb les paraules del requadre.


curs alt

curs mitj

curs baix

10. Quina diferncia hi ha entre un llac i un embassament? Explica.

74

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

10

Els paisatges

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Les muntanyes sn:
a. terrenys a la vora de la mar.
b. terrenys plans.
c. terrenys elevats.
2. La part ms alta duna muntanya s el:
a. cim.
b. vessant.
c. peu.
3. Diverses muntanyes alineades formen:
a. un cim.
b. una vall.
c. una serra.
4. Les muntanyes, les planes i els rius sn:
a. elements naturals.
b. elements naturals fets per lsser hum.
c. elements transformats.
5. Els terrenys situats a prop del mar sanomenen:
a. valls.
b. costes.
c. passejos martims.
6. A la costa alta hi ha:
a. penya-segats.

b. serres.

c. platges.

7. Lentrada del mar en la terra s una:


a. illa.

b. badia.

c. pennsula.

8. Un corrent continu daigua que naix a les muntanyes s un:


a. riu.

b. llac.

c. embassament.

9. La quantitat daigua que porta un riu s el:


a. cabal.

b. curs.

c. llit.

10. La desembocadura del riu es troba al:


a. curs alt.

b. curs mitj.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

c. curs baix.
75

Unitat 10

Criteris davaluaci
Activitats

Reconixer els elements dels paisatges


de muntanya, plana i costa.

C
T

C
T

Conixer i explicar les caracterstiques


dels paisatges de muntanya,
plana i costa.

C
T

10

C
T

C
T

Definir qu s un riu.

Identificar les parts dun riu.

T
C

Diferenciar llac dembassament.

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control

Test

1.

R. G.

1.

c.

2.

Una serra sn diverses muntanyes alineades.

2.

a.

3.

Els paisatges de plana sn extensos terrenys


plans.

3.

c.

4.

a.

4.

R. M. Blau: muntanyes, riu, animals. Roig: poble,


carretera, pont.

5.

b.

5.

En un paisatge de costa baixa, hi ha platges, que


sn terrenys plans darena o pedra. En un paisatge
de costa alta, hi ha penya-segats, que sn terrenys
alts i rocosos.

6.

a.

7.

b.

8.

a.

9.

a.

6.

R. G.

7.

Un riu s un corrent continu daigua.

8.

Llit, curs, cabal.

9.

R. G.

10. c.

10. Un llac s una gran extensi daigua dola


i un embassament s un llac fet per les persones.

76

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

11

La localitat i la poblaci

Nom

Data
1. Observa el dibuix i escriu si correspon a un poble o a una ciutat i per qu.

2. Escriu P, si es tracta dun poble, o C, si es tracta duna ciutat.


Hi viuen poques persones.

Els carrers sn amples i llargs.

Els edificis sn alts.


La majoria de les cases
sn baixes.

Hi ha centres comercials.
Els carrers sn curts
i estrets.

3. Completa.
Pobles
de muntanya

Pobles
de plana

Pobles
de costa

Ciutats

Quins sn
els treballs ms
habituals?

4. Escriu un avantatge i un inconvenient de viure en una ciutat.


La vida a la ciutat

Avantatge

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Inconvenient

77

5. Quins sn els tres barris principals duna ciutat? Escriu.

6. En quins grups es divideix la poblaci tenint en compte on viuen els seus


habitants? Explica.

7. Escriu el grup dedat corresponent.


Persones que tenen ms de 65 anys.

poblaci

Persones que tenen entre 15 i 65 anys.

poblaci

Persones que tenen menys de 15 anys.

poblaci

8. Defineix.
natalitat

mortalitat

9. Observa el dibuix i escriu emigraci o immigraci segons corresponga.

10. Relaciona.

78

Quan naixen ms persones de


les que moren

Quan moren ms persones de


les que naixen

La poblaci augmenta.

La poblaci disminueix.

Quan hi ha ms immigrants que


emigrants

Quan hi ha ms emigrants
que immigrants
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

11

La localitat i la poblaci

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Les localitats que tenen una grandria menuda sn:
a. ciutats.

b. pasos.

c. pobles.

2. Als pobles, els carrers es distribueixen al voltant duna:


a. catedral.

b. plaa.

c. font.

3. Als pobles de muntanya moltes persones es dediquen a la:


a. ramaderia.

b. pesca.

c. mineria.

4. Als pobles de costa s molt important:


a. lagricultura.

b. el turisme.

c. la cura dels boscos.

5. Els barris de la perifria se situen al voltant:


a. del centre.

b. de la plaa major.

c. de leixample.

6. La part ms antiga de la ciutat s:


a. la perifria.
b. leixample.
c. el centre.
7. A les ciutats, la majoria de les persones treballa:
a. en lagricultura.
b. en la ramaderia.
c. en oficines.
8. A les ciutats:
a. els carrers sn llargs i estrets.
b. els carrers sn llargs i en costera.
c. els carrers sn llargs i amples.
9. Les persones que sen van duna localitat per viure en una altra sn:
a. immigrants.
b. emigrants.
c. estrangers.
10. La poblaci dun lloc augmenta per:
a. lemigraci i la immigraci.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

79

b. la immigraci i la natalitat.
c. la natalitat i la mortalitat.

Unitat 11

Criteris davaluaci
Activitats

Diferenciar les caracterstiques dun poble


i les duna ciutat.

C
T

C
T

Explicar els tipus dactivitats ms habituals


als pobles de muntanya, de plana, de costa i a
les ciutats.

Identificar les parts duna ciutat.


Diferenciar la poblaci pel lloc
on viuen els seus habitants.

C
C
T

10

T
C
T

T
C

Diferenciar la poblaci per grups dedat.

Definir natalitat i mortalitat.

Diferenciar entre emigrant i immigrant

C
T

en un dibuix.

Reconixer les causes que expliquen

C
T

que la poblaci canvie.


C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control
1.

s un poble perqu les cases sn baixes i els carrers


es distribueixen al voltant duna plaa.
2.
P, C, P, C, C, P.
3.
Pobles de muntanya: ramaderia i cura dels boscos.
Pobles de plana: agricultura.
Pobles de costa: pesca i turisme.
Ciutats: comeros, oficines, fbriques...
4.
R. M. Avantatge: a les ciutats hi ha molts serveis,
com ara botigues, hospitals, universitats
Inconvenient: a les ciutats hi ha molt de soroll.
5.
Barri antic o centre, barri modern o eixample,
barris de la perifria.
6.
El conjunt de persones que viu als pobles forma
la poblaci rural i el que viu a les ciutats
forma la poblaci urbana.
7.
Poblaci anciana. Poblaci adulta. Poblaci jove.
8.
La natalitat s el nombre de xiquets i xiquetes que naixen
en un any. La mortalitat s el nombre de persones que
moren en un any.
9.
Immigraci, emigraci.
10.
Quan naixen ms persones de les que moren la poblaci
augmenta. Quan moren ms persones de les que naixen
la poblaci disminueix. Quan hi ha ms immigrants que
emigrants la poblaci augmenta.
Quan hi ha ms emigrants que immigrants la poblaci
80disminueix.

Test
1. c.
2. b.
3. a.
4. b.
5. c.
6. c.
7. c.
8. c.
9. b.
10. b.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

12

Els treballs

Nom

Data
1. Relaciona.
... s el treball de la terra per a
obtindre aliments i altres productes.

Lagricultura...

Els conreus de regadiu...

... sn els que creixen amb laigua


de la pluja.

Els conreus de sec...

... sn els que es reguen amb laigua


de squies i canals.

2. Ordena les faenes que du a terme un agricultor.


Sembra les llavors.

Llaura la terra.

Recollecta els fruits.

Adoba el sl.

3. Escriu un nom danimal en cada cas.


bestiar ov
bestiar bov
bestiar porc

4. Completa.
En la ramaderia intensiva o

els animals es crien

en granges i estables.
En la ramaderia
La pesca
La pesca d

els animals es crien a laire lliure.


es du a terme prop de la costa.
es realitza en alta mar.

5. Qu s una piscifactoria? Respon.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

81

6. Explica la diferncia entre explotacions a cel obert i mines subterrnies.

7. Respon.
Qu sn les matries primeres?

Qu sn els productes elaborats?

8. Observa els dibuixos i ordena el procs de transformaci industrial.

9. Completa lesquema.
Tipus dindstria

Per exemple

Per exemple

Per exemple

10. Per qu hi ha ms indstries a les ciutats que als pobles?


Pensa i respon.

82

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

12

Els treballs

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. El treball de la terra per a obtindre aliments i altres productes s:
a. lagricultura.

b. la ramaderia.

c. la pesca.

2. Per a evitar que els insectes puguen fer malb les plantes,
els agricultors han de:
a. fumigar.

b. llaurar.

c. munyir.

3. Els conreus de sec creixen amb:


a. laigua de les squies i els canals.
b. laigua que ix de laixeta.
c. laigua de la pluja.
4. Les hortalisses, els arbres fruiters, larrs o la dacsa sn conreus:
a. de sec.

b. dhivern.

c. de regadiu.

5. El bestiar format per ovelles sanomena:


a. bov.

b. porc.

c. ov.

6. Quan els animals es crien a laire lliure i salimenten de pastures naturals,


es parla de ramaderia:
a. intensiva.

b. extensiva.

c. estabulada.

7. La pesca que es practica en alta mar amb grans vaixells s:


a. daltura.

b. intensiva.

c. costanera.

8. Lextracci de pedres i minerals de la natura s:


a.
b.
c.

la ramaderia.
la mineria.
lexplotaci forestal.

9. Els productes que sobtenen directament de la natura sn:


a. matries primeres.
b. productes elaborats.
c. treballs en cadena.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

83

10. Les indstries poden ser bsiques, de consum o:


a. agrries.

b. forestals.

c. tecnolgiques.

Unitat 12

Criteris davaluaci
Activitats

Saber qu s lagricultura, la ramaderia, la


pesca i la mineria i reconixer-ne les
caracterstiques.

Diferenciar i explicar diferents tipus


dagricultura, ramaderia, pesca i mineria.

C
T

10

T
C
T

C
T

C
T

C
T

Ordenar les distintes fases del procs

industrial.

Explicar qu s matria primera i producte

elaborat.

Reconixer els diferents tipus dindstria

T
C

i elaborar esquemes amb aquests.

Reflexionar sobre el perqu les indstries

T
C

sinstallen a les ciutats.


C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions

Control
1.

Lagricultura s el treball de la terra per a obtindre


aliments i altres productes.
Els conreus de regadiu sn els que es reguen amb laigua
de squies i canals.
Els conreus de sec sn els que creixen amb laigua de la
pluja.
2. 3, 4, 1 i 2.
3. Bestiar ov: ovelles.
Bestiar bov: vaques i bous.
Bestiar porc: porcs.
4. Estabulada, extensiva, costanera, altura.
5. Una piscifactoria s un criador de peixos i mariscos
que es construeix a prop dels rius o en el mar.
6. En les explotacions a cel obert els minerals
sobtenen de la superfcie de la terra amb facilitat
i en les mines subterrnies cal excavar i construir tnels per a
obtindre els minerals.
7. Les matries primeres sn els productes que sobtenen
directament de la natura.
Els productes elaborats sn els que sobtenen desprs de
transformar les matries primeres.
8. 3, 1 i 2.
9. Bsiques indstria del ciment.
De consum indstria de conserves.
Tecnolgiques indstria informtica.
10. R. M. Perqu a les ciutats hi ha ms facilitat per a
transportar els productes que es fabriquen a les indstries, ja
84
que hi ha ms carreteres, vies de ferrocarril

Test
1.

a.

2.

a.

3.

c.

4.

c.

5.

c.

6.

b.

7.

a.

8.

b.

9.

a.

10.

c.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

13

El treball i els serveis

Nom

Data
1. Explica qu sn els serveis.

2. Encercla el dibuix en el qual es presta un servei.

3. Indica qui gestiona els serveis pblics i els serveis privats.


Els serveis pblics
Els serveis privats

4. Relaciona.
bombers
serveis pblics
policia
bancs
serveis privats
hotels

5. Escriu un exemple de cada tipus de servei.


serveis sanitaris

serveis culturals

serveis empresarials

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

85

serveis de transport

6. Observa i escriu davall de cada dibuix productor, consumidor o comerciant.

7. Defineix.
Comer al detall:

Comer a lengrs:

8. Explica qu s el comer electrnic.

9. Completa lesquema.
Els transports

Tipus de mitjans de transport

Vies de comunicaci

pblics

carreteres

10. Escriu dos exemples en cada cas.


Mitjans de comunicaci social:

86

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Mitjans de comunicaci individual:

Test

13

El treball i els serveis

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. El treball que no produeix objectes materials sin que atn
les necessitats de les persones s:
a. una indstria.
b. un servei.
c. una matria primera.
2. Els serveis pblics estan gestionats per:
a. una persona.
b. diverses persones.
c. el govern dun territori.
3. Els serveis que sofereixen als museus, teatres o cinemes sn:
a. culturals.

b. empresarials.

c. turstics.

4. Les persones que produeixen les mercaderies sn els:


a. consumidors.

b. comerciants.

c. productors.

5. El comer pot ser:


a. supermercat i botiga.
b. a lengrs o al detall.
c. xicotet o gran.
6. El comer electrnic s el comer que es realitza a travs:
a. de consumidors.

b. de comerciants.

c. dInternet.

7. Lactivitat que sencarrega de traslladar persones o mercaderies


dun lloc a un altre s:
a. el comer.

b. lagricultura.

c. el transport.

8. El transport utilitzat nicament pel propietari daquest s:


a. pblic.

b. privat.

c. urb.

9. Per a intercanviar missatges i informaci sutilitzen:


a. els mitjans de comunicaci.
b. els mitjans de transport.
c. els mitjans comercials.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

87

10. El correu electrnic s un mitj de comunicaci:


a. social.

b. individual.

c. pblic.

Unitat 13

Criteris davaluaci
Activitats

Explicar qu sn els serveis i reconixer


els diferents tipus que hi ha.

Diferenciar servei pblic i servei privat.

C
T

C
T

Explicar qu s el comer, quines

persones hi intervenen i quins tipus nhi ha.

Saber qu s el transport.

C
T

Completar un esquema sobre els tipus

10

de transports i les vies de comunicaci.

Saber quins sn els mitjans

de comunicaci i diferenciar-ne
les distintes modalitats.

C
T

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Test

Control
1.
2.

Els serveis pblics el govern dun territori.


Els serveis privats depenen duna persona o dun grup de
persones.

4.

Bombers serveis pblics.


Policia serveis pblics.
Bancs serveis privats.
Hotels serveis privats.

6.

2. c.

Cal encerclar el tercer dibuix.

3.

5.

1. b.

Els serveis sn els treballs que atenen les necessitats


de les persones. Poden ser pblics o privats.

3. a.
4. c.
5. b.
6. c.
7. c.
8. b.

R. M.
Serveis sanitaris un hospital.
Serveis culturals una universitat.
Serveis empresarials un despatx dadvocats.
Serveis de transport un taxi.

9. a.
10. b.

Comerciant, productor, consumidor.

7.

Comer al detall s el que es du a terme entre el detallista


i el consumidor. Comer a lengrs s el que es du a terme entre
els productors i els majoristes.

8.

El comer electrnic s el que permet comprar i vendre


productes i serveis a travs dInternet.

9.

Pblics privats.
Carreteres rutes aries rutes martimes.

10.

R. M.
Mitjans de comunicaci social: la rdio, la televisi.
Mitjans de comunicaci individual: el correu electrnic,
88 el telfon.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

14

Les institucions de la localitat

Nom

Data
1. Qu s lajuntament? Explica.

2. Indica quina diferncia hi ha entre un alcalde i un regidor.

3. Digues per qu s incorrecta loraci segent.


En les eleccions municipals, els vens elegeixen lalcalde,
que s lencarregat de nomenar els regidors.

4. Completa lesquema amb les paraules del requadre.


ordenances

ajuntament

est
format
per

alcalde

ple

regidors

es
reuneixen
en el
comuniquen les
decisions en

5. Respon.
Qui vota en les eleccions municipals?

Cada quant de temps se celebren les eleccions municipals?

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

89

6. Qui organitza els serveis municipals? Respon.

7. Completa lesquema amb els noms dels serveis municipals.


Serveis municipals

8. De quin servei municipal es tracta? Escriu.


Vigilen la seguretat dels carrers.

Sencarreguen de netejar els carrers.

Inspeccionen els mercats municipals.

Organitzen les festes municipals.

9. A quin servei municipal han de dirigir-se en cada cas?


Observa els dibuixos i escriu.

10. Per a qu ens serveixen els serveis municipals?


Pensa i respon.

90

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

14

Les institucions de la localitat

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. La instituci que sencarrega de governar la localitat s:
a. la policia.

b. lajuntament.

c. la regidoria.

2. La persona que presideix lajuntament s:


a. el regidor.

b. el president.

c. lalcalde.

3. Les eleccions municipals se celebren cada:


a. quatre anys.

b. any.

c. dos anys.

4. Lajuntament est format:


a. pel ple i els regidors.
b. pels regidors i els vens.
c. per lalcalde i els regidors.
5. Lalcalde s nomenat:
a. pels vens.

b. pels regidors.

c. per lajuntament.

6. Els escrits en els quals lalcalde i els regidors comuniquen als vens
les decisions que prenen sanomenen:
a. ordenances.

b. plens.

c. cartes.

7. Les reunions que celebren lalcalde i els regidors sanomenen:


a. serveis municipals.
b. conferncies.
c. plens municipals.
8. Els serveis municipals que sencarreguen dels mercats
municipals sn els:
a. de trnsit.
b. durbanisme.
c. dabastiment.
9. Els serveis municipals que sencarreguen del reciclatge
del fem sn els de:
a. cultura.

b. sanejament.

c. protecci.

10. Si volem construir un edifici hem de posar-nos en contacte


amb el servei municipal:
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

91

a. doci.

b. de neteja.

c. durbanisme.

Unitat 14

Criteris davaluaci
Activitats
1

Explicar qu s un ajuntament, com est


format i quines funcions t.

C
T

Distingir les funcions dun alcalde


i els regidors.

C
T

C
T

10

C
T

C
T

C
T

Conixer el procs de les eleccions


municipals.

C
T

Identificar els serveis municipals


i les caracterstiques que presenten.

C
T

Reflexionar sobre la importncia

dels serveis municipals.


C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control

Test

1.

Lajuntament s la instituci que sencarrega


de governar la localitat.

1.

b.

2.

Lalcalde s la persona que presideix lajuntament


i els regidors sn les persones que ajuden lalcalde
i sencarreguen dorganitzar els serveis municipals.

2.

c.

3.

a.

4.

c.

3.

Loraci s incorrecta perqu els vens no elegeixen


lalcalde, sin els regidors, que al seu torn sn
els que elegeixen lalcalde.

5.

b.

6.

a.

Ajuntament alcalde regidors ple ordenances.

7.

c.

8.

c.

9.

b.

10.

c.

4.
5.

Els vens de la localitat majors de 18 anys.


Cada quatre anys.

6.

Els serveis municipals els organitzen els regidors


de lajuntament.

7.

Serveis dabastiment serveis de protecci serveis de


sanejament serveis durbanisme i trnsit serveis culturals
i doci.

8.

Serveis de protecci.
Serveis de sanejament.
Serveis dabastiment.
Serveis culturals.

9.

Serveis de trnsit.
Serveis de sanejament.

10.

92

R. M. Grcies als serveis municipals les persones vivim


amb ms comoditat i facilitat.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Control

15

Conixer el passat

Nom

Data
1. Quins elements serveixen per a conixer la histria de les persones? Explica.

2. Relaciona.
passat

Perode que comprn cent anys.

dcada

Perode que comprn deu anys.

futur

All que ha succet abans dara.

segle

All que passar ms tard.

3. Classifica aquests documents de la histria on corresponga.

Document grfic

Document escrit

Document material

4. Completa.

Les banderes i els escuts sn els

de

la localitat.

Els menjars tpics, els balls o les canons sn les


de la localitat.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

93

Les celebracions de carnestoltes, Nadal o en honor del patr


sn les

populars.

5. Escriu davall de cada dibuix la paraula que corresponga.

6. Posa un exemple dun monument de la teua localitat.

7. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


Fa milers danys, les persones vivien en castells.
Fa centenars danys, els cavallers es dedicaven sobretot a guerrejar.
Actualment, les persones treballen en indstries, oficines
8. Relaciona.

fa milers danys

fa centenars danys

actualment

9. Explica com vivien les persones fa milers danys.


On vivien:
Com es desplaaven:
Com salimentaven:

10. Qu s una lnia del temps? Explica.

94

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

15

Conixer el passat

Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. El temps sorganitza en:
a. ahir, hui i dem.
b. passat, present i futur.
c. infncia, adolescncia i ancianitat.
2. Tot all que passar ms tard s el:
a. futur.

b. present.

c. passat.

3. Una dcada sn:


a. 100 anys.
b. 20 anys.
c. 10 anys.
4. Les construccions fetes en altres poques sn:
a. els monuments histrics.
b. els smbols.
c. les tradicions.
5. Un monument s un document:
a. escrit.

b. material.

c. grfic.

6. Els costums dun lloc sanomenen:


a. tradicions.

b. smbols.

c. histria.

7. Fa milers danys, les persones vivien en:


a. castells.

b. cases.

c. cabanyes.

8. Fa centenars danys, les persones viatjaven amb:


a. trens.

b. vaixells de vela.

c. avions.

9. Els cavallers eren:


a. els amos dels castells.
b. les persones ms educades de la localitat.
c. les persones que treballaven el ferro.
10. Les persones viatgen en trens dalta velocitat:
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

95

a. actualment.
b. fa centenars danys.
c. fa milers danys.

Unitat 15

Criteris davaluaci
Activitats
1

Explicar com coneixem la histria


de les persones.

Diferenciar unitats de temps.

C
T

10

C
T

C
T

C
T

C
T

Classificar documents histrics.

Identificar tradicions, festes, smbols


i monuments.

T
C
T

C
T

C
T

Distingir com vivien les persones fa milers


danys, centenars danys i com viuen
actualment.

Explicar qu s una lnia del temps.

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control
1.

2.

3.

R. M. La histria de les persones es pot conixer grcies a


documents com les fotografies, els vdeos,
els diaris, els objectes que han pogut utilitzar durant la seua
vida o les coses que ens han explicat.
Passat all que ha succet abans dara.
Dcada perode que comprn deu anys.
Futur all que passar ms tard.
Segle perode que comprn cent anys.
Document grfic retrat.
Document escrit llibre.
Document material espasa.

4.

Smbols. Tradicions. Festes.

5.

Smbol, festa popular, tradici.

6.

R. L.

7.

F, V, V.

8.

Castell fa centenars danys.


Ciutat actualment.
Cabanya fa milers danys.

9.

Vivien en cabanyes.
Es desplaaven a peu.
Recollien plantes silvestres, atrapaven peixos i caaven
animals.

10. Una lnia del temps s un dibuix en qu es mostren una


96 srie desdeveniments en lordre en qu shan succet.

Test
1.

b.

2.

a.

3.

c.

4.

a.

5.

b.

6.

a.

7.

c.

8.

b.

9.

a.

10.

a.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci del primer trimestre


Nom

Data

1. Observa i explica qu passa.


A

2. Marca amb una X lopci correcta.


El nostre cos t tres parts: cap, trax i abdomen.
Les extremitats inferiors sn les cames.
El tronc est dividit en dues parts: el trax i lesquena.
3. Completa la taula.
Vista

Oda

Olfacte

Gust

Tacte

Lrgan s
Ens permet captar
4. Quina funci t el cervell en la visi? Explica.

5. Completa.

La funci de

consisteix a captar informaci de

lexterior
i actuar com siga convenient.
La funci de

consisteix a aconseguir energia i materials

per al cos.
La funci de

consisteix que els ssers vius tenen descendents

pareguts a ells.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

97

6. Escriu dos exemples de la manera en qu duen a terme la funci de relaci


les plantes.

7. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.


Els mamfers sn animals vivpars que respiren per pulmons.
Els rptils sn animals vivpars que respiren per pulmons.
Les aus sn animals ovpars que respiren per pulmons.
Els amfibis, quan sn adults, respiren per pulmons.
Els peixos sn animals vivpars que respiren per brnquies.
8. Respon.

Com respiren els dofins?

A quin grup danimals pertanyen els ratpenats?

Quin tipus de rptils no tenen quatre potes?

Quin grup danimals t escates i respira per brnquies?

9. Completa.

El cos dels insectes t tres parts, que sn

,
i

Els insectes acabats deixir de lou sanomenen

Del trax dels insectes ixen sis

i quatre

.
10. Completa lesquema.
Animals invertebrats
es classifiquen en
98

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Avaluaci del primer trimestre


Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Els ossos es mantenen units grcies:
a. als msculs.
b. als lligaments.
c. a les articulacions.
2. Els ossos de lavantbra sn:
a. cbit i radi.
b. hmer i bceps.
c. trceps i colze.
3. La part de lorella que vibra amb els sons sanomena:
a. caragol.

b. timp.

c. orella.

4. La zona que capta les olors s la:


a. pitutria.

b. pupilla.

c. papilla gustativa.

5. Els ssers vius que mengen tant animals com plantes sn els:
a. omnvors.

b. carniplantvors.

c. herbvors.

6. Els rgans dels sentits envien informaci al cervell per mitj dels:
a. ossos.

b. msculs.

c. nervis.

b. vivpars.

c. aus.

7. Els mamfers sn:


a. ovpars.

8. Els animals que respiren per pulmons i tenen el cos cobert


descates sn:
a. rptils.

b. peixos.

c. amfibis.

9. Les aranyes sn:


a. insectes.
b. molluscos.
c. artrpodes.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

99

10. La majoria dels insectes solen tindre quatre:


a.
b.
c.

potes.
antenes.
ales.

Avaluaci del primer trimestre

Criteris davaluaci
Activitats

Reconixer ossos, msculs


i articulacions.

Explicar com actuen els ossos


i els msculs en el moviment del bra.

Identificar les parts en qu es divideix


el cos hum.

Conixer quins sn els sentits,


les seues percepcions i els seus rgans.

Explicar la funci del cervell


en la percepci del sentit de la vista.

Diferenciar les funcions vitals i com


les duen a terme els ssers vius.

Discriminar les caracterstiques


dels animals vertebrats.

Reconixer les peculiaritats


dels insectes.

Discriminar les caracterstiques


dels animals invertebrats i classificar-los.

C
T

C
T

C
T

10

C
C
T

C
C
T

C: Control; T: Prova tipus test.

Control

Solucions
1.
En el dibuix A, el bra es doblega quan el bceps sencongeix.
En el dibuix B, el bra sestira quan el trceps sencongeix.
Test
2.
Les extremitats inferiors sn les cames.
1. c.
3.
Vista ull forma, color i grandria dels objectes.
Oda orella els sons.
2. a.
Olfacte nas les olors.
3. b.
Gust llengua els sabors.
Tacte pell com sn les coses que toquem.
4. a.
4.
La informaci que recull lull arriba al cervell a travs
5. a.
del nervi ptic. El cervell rep la informaci i la interpreta.
6. c.
5.
Relaci. Nutrici. Reproducci.
6.
R. M.
7. b.
Les plantes creixen cap a la llum, perqu la necessiten per a dur a
8. a.
terme la funci de nutrici.
Algunes plantes es tanquen quan alguna cosa els toca.
9. c.
7.
V, F, V, V, F.
10. c.
8.
Per pulmons. Mamfers. Serps. Peixos.
9.
Cap, trax, abdomen. Larves. Potes, ales.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
100
10.
Meduses, cucs, molluscos, artrpodes.

Avaluaci del segon trimestre


Nom

Data

1. Classifica les mquines segents en simples o compostes.


Mquines
simples

Mquines
compostes

2. Observa el dibuix i explica quin tipus de mquina s.

3. Per qu s important el Sol per a la Terra? Respon.

4. Digues per qu aquesta oraci s incorrecta.


La translaci de la Terra al voltant del Sol dna lloc al dia i la nit.

5. Observa els dibuixos i escriu quin canvi destat shi produeix.

6. Explica com s el cicle de laigua.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

101

7. Escriu tres caracterstiques de laire.

8. Respon.
Qu s el vent?

Segons la temperatura que fa, com pot ser el temps?

Com poden ser les precipitacions?

9. Relaciona cada element amb un tipus de paisatge.


cim

paisatge de muntanya

penya-segat
falda

pennsula
arxiplag

paisatge de costa

peu

10. Explica la diferncia entre llit i cabal.

102

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Avaluaci del segon trimestre


Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Les mquines que no tenen peces o en tenen molt poques sn:
a. mquines simples.
b. mquines compostes.
c. rodes i motors.
2. La politja t forma circular i gira al voltant dun:
a. eix.
b. xip.
c. circuit.
3. Lestrela ms prxima a la Terra s:
a. el Sol.
b. la Lluna.
c. els planetes.
4. Per a fer una volta al voltant del Sol, la Terra tarda:
a. quatre setmanes.

b. un mes.

c. un any.

5. El vapor daigua quan es condensa forma:


a. els nvols.

b. els rius.

c. els aqfers.

6. El canvi destat pel qual el gel es transforma en aigua


lquida sanomena:
a. ebullici.

b. fusi.

c. condensaci.

7. Quan laire est en moviment, sanomena:


a. vent.

b. broma.

c. precipitaci.

b. lestiu.

c. la primavera.

8. El 21 de mar comena:
a. la tardor.

9. El tros de terreny duna muntanya que va des del peu


fins al cim s:
a. el vessant.
b. el cim.
c. laltipl.
10. El terreny envoltat daigua per totes parts excepte per una sanomena:
a. pennsula.
b. badia.
c. istme.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

103

Avaluaci del segon trimestre

Criteris davaluaci
Activitats
1

Distingir entre mquines simples


i mquines compostes.

Explicar quin tipus de mquina

Conixer la importncia del Sol


per a la vida a la Terra.

Diferenciar els moviments de rotaci


i translaci de la Terra.

Reconixer els canvis destat


de laigua.

10

C
T

C
T

Reconixer tipus de mquines.


s un trencanous.

C
T
C
T

T
C
T

Explicar el cicle de laigua.

T
C
C
T

Conixer les caracterstiques de laire.


Explicar les caracterstiques dalguns

dels elements del temps atmosfric.

Conixer diferents tipus de paisatges.


Diferenciar les parts del riu.

C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
Control
1.
2.

3.
4.
5.
6.

7.
8.
9.
10.

Test

Mquines simples: alicates, roda, politja.


Mquines compostes: ventilador, telfon, mquina de foradar.
El trencanous est format per dues palanques unides en un punt,
anomenat punt de suport. Les palanques sn mquines simples perqu
tenen poques peces.
Perqu el Sol emet llum i calor indispensables per a les plantes,
els animals i les persones. Sense el Sol no hi hauria vida a la Terra.
Aquesta oraci s incorrecta perqu la translaci de la Terra al voltant
del Sol dna lloc a les estacions.
Fusi, ebullici, solidificaci.
Laigua del mar sevapora. El vapor daigua passa a latmosfera, puja, es
refreda i es condensa. Es formen gotetes que donen lloc als nvols.
Laigua dels nvols cau a la terra en forma de pluja, neu o grans. Els
rierols i els rius porten de nou laigua fins al mar. Una part de laigua
penetra en el terreny i forma laigua subterrnia.
R. M. Laire pesa. Laire ocupa un lloc. Laire no t forma prpia.
El vent s aire en moviment. Clid o fred. Les precipitacions poden ser
en forma de pluja, neu o grans.
Paisatge de muntanya: cim, falda, peu. Paisatge de costa: penya-segat,
pennsula, arxiplag.
El llit s el terreny afonat per on corren les aiges dun riu i el cabal s la
quantitat daigua que porta un riu.

104

1. a.
2. a.
3. a.
4. c.
5. a.
6. b.
7. a.
8. c.
9. a.
10. a.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci del tercer trimestre


Nom

Data

1. s un poble o una ciutat? Llig i escriu.


cases baixes

carrers curts i estrets

hi viuen poques persones

2. Per qu s incorrecta aquesta oraci? Llig i explica.


La poblaci augmenta quan hi ha ms emigrants que immigrants.

3. Quins tipus dagricultura, ramaderia i pesca hi ha? Escriu.


agricultura
ramaderia
pesca

4. Escriu qu produeix cada tipus dindstria.


Indstria bsica

Indstria de consum

Indstria tecnolgica

5. Escriu tres exemples de treballs que siguen serveis.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

105

6. Qu sn les vies de comunicaci? Explica i posan un exemple.

7. Observa lesquema. Desprs, escriu com selegeix lalcalde dun ajuntament.

alcalde
regidors

vens
8. Escriu un exemple de cada tipus de servei municipal.
Serveis
de protecci
Serveis
dabastiment
Serveis
durbanisme
9. Quins documents sutilitzen per a conixer la histria duna localitat? Respon.

10. Completa.
Fa milers danys, les persones es desplaaven

tanmateix, actualment viatgem amb

Fa centenars danys, les persones vivien en

tanmateix, actualment vivim en

106

,
.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Avaluaci del tercer trimestre


Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Els barris de les ciutats que envolten el centre sanomenen:
a. barris antics.

b. eixamples.

c. perifries.

2. Si naixen ms persones de les que moren, la poblaci:


a. emigra.

b. augmenta.

c. disminueix.

3. El tipus de ramaderia en qu els animals es crien en granges


i salimenten amb pinso sanomena:
a. extensiva.

b. estabulada.

c. porcina.

4. La pesca martima que es du a terme a prop de la costa, en vaixells menuts


i amb mitjans tradicionals s la pesca:
a. costanera.

b. daltura.

c. de piscifactoria.

5. Els treballs que no produeixen objectes materials reben el nom:


a. dagricultura.

b. de serveis.

c. de ramaderia.

6. Els comerciants que compren els productes al majorista i els venen


al consumidor sn els:
a. detallistes.

b. productors.

c. consumidors.

7. Els bombers, el manteniment i la neteja dels carrers, el control


dels mercats sn:
a. serveis privats.
b. serveis escolars.
c. serveis municipals.
8. La instituci que governa la localitat s:
a.
b.
c.

el venat.
el barri.
lajuntament.

9. El que passa en aquest precs moment s el:


a.

futur.

b. present.

c. passat.

10. Els grups primitius es desplaaven:


a. amb cavall.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

107

b. amb tren dalta velocitat.


c. caminant.

Avaluaci del tercer trimestre

Criteris davaluaci
Activitats
1

Diferenciar un poble duna ciutat.


Saber com augmenta la poblaci dun lloc.
Diferenciar tipus dagricultura, ramaderia
i pesca.

Diferenciar tipus dindstria.


Conixer qu sn els serveis.
Saber qu s el comer i quines persones hi
intervenen.

Explicar qu sn les vies de comunicaci.

C
T

10

C
T
C
T

C
C
T
T
C

Saber qui forma lajuntament

i quines funcions t.

Descriure el procs delecci dun alcalde.

Conixer tipus de serveis municipals.

Diferenciar unitats de temps.

Enumerar documents histrics.

Conixer com es desplaaven i com vivien

C
T

les persones fa milers danys, fa centenars


danys i actualment.
C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions

Control
1.
2.

Test

s un poble.
1. b.
Loraci s incorrecta perqu, quan hi ha ms emigrants
2. b.
que immigrants, la poblaci disminueix.
3.
Agricultura: sec, regadiu. Ramaderia: intensiva/estabulada, extensiva.
3. b.
Pesca: daltura, costanera.
4. a.
4.
Indstria bsica transforma les matries primeres en materials que
utilitzen altres indstries com a matries primeres.
5. b.
Indstria de consum fabrica productes per utilitzar-los directament.
6. a.
Indstria tecnolgica fabrica nous productes, com ordinadors, telfons
7. c.
5.
R. M. Professor, metge i msic.
6.
Les vies de comunicaci sn les rutes per on circulen els transports. Per
8. c.
exemple, autopistes o vies frries.
9. b.
7.
Els vens, en les eleccions municipals, elegeixen els regidors
i els regidors elegeixen un dells com a alcalde.
10. c.
8.
R. M. Policia. Inspecci de mercats. Installaci dun semfor.
9.
Susen els documents histrics, que poden ser grfics, escrits o materials.
10. A peu; cotxe, trens, vaixells i avions.
Poblats menuts, al costat dun castell; edificis de diverses altures.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
108

Avaluaci final
Nom

Data

1. Escriu A, si s propi dels animals, o P, si s propi de les plantes.


Alimentar-se daltres ssers vius.

Desplaar-se dun lloc a un altre.

Crixer cap a la llum.

Produir fruits.

Fabricar els seus aliments.

Tindre cries.

2. Escriu un exemple de cada un.


Animal herbvor
Animal carnvor
Animal omnvor

3. Completa el dibuix.

4. Encercla les paraules relacionades amb el cos dels insectes.


potes

abdomen
trax

ales

tronc
cap

aletes

pl

extremitats

5. Explica en qu es diferencia un animal vertebrat dun animal invertebrat.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

109

6. Completa.
El gir de la Terra sobre si mateixa sanomena moviment de

La Terra tarda a fer una volta sobre si mateixa

El recorregut de la Terra al voltant del Sol sanomena moviment

de

. La Terra tarda

a fer

una volta completa al voltant del Sol.


7. Completa lesquema.
solidificaci

evaporaci

slid

condensaci

fusi

lquid

gass

8. Explica el significat daquestes paraules.


clima:

natalitat:

serveis:

9. Ratlla la paraula que no corresponga en cada cas.


agricultura

sec

sembra

bov

ajuntament

alcalde

majorista

pennsula

istme

cap

regidor

cim

10. Enumera dos tipus de documents histrics.

110

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Test

Avaluaci final
Nom

Data

Encercla lopci correcta.


1. Els ossos i els msculs treballen junts per a:
a.
b.
c.

dur a terme la digesti.


produir moviment.
protegir el cos de malalties.

2. Les etapes de la vida de les persones sn:


a. infncia i joventut.
b. edat adulta, infncia i ancianitat.
c. infncia, adolescncia, edat adulta i ancianitat.
3. La part de lull que capta la llum s:
a. la retina.

b. la pupilla.

c. la crnia.

4. Les quatre parts numerades sn:


1.

2.

a. 1. orella; 2. timp; 3. iris; 4. nervi.


b. 1. orella; 2. ossets; 3. timp; 4. caragol.
c. 1. orella; 2. timp; 3. ossets; 4. caragol.

3.
4.

5. Les funcions vitals sn:


a. nutrici, relaci i reproducci.
b. nutrici, alimentaci i digesti.
c. reproducci, respiraci i nutrici.
6. Els animals duen a terme la funci de relaci mitjanant:
a. els rgans nerviosos i la comunicaci.
b. els ossos, les articulacions i els msculs.
c. els rgans dels sentits, el sistema nervis i els msculs.
7. Els animals vertebrats es divideixen en:
a. mamfers, rptils, primats i serps.
b. mamfers, aus, rptils, amfibis i peixos.
c. mamfers, insectes, aus, granotes i dinosaures.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

111

8. Els amfibis quan naixen:


a. viuen en laigua i respiren per brnquies.
b. viuen en la terra i respiren per pulmons.
c. viuen en laigua i respiren per pulmons.
9. Els animals invertebrats es divideixen en:
a. meduses, cucs, molluscos i artrpodes.
b. meduses, cucs, molluscos, artrpodes i insectes.
c. meduses, mosques i cltxines.
10. Les tres parts numerades sn:
2.
3.
1.

a. 1. cap; 2. tronc; 3. extremitats.


b. 1. abdomen; 2. cap; 3. trax.
c. 1. cap; 2. trax; 3. abdomen.

11.Les mquines compostes estan formades per:


a. nombrosos elements.
b. moltes peces giratries.
c. poques peces.
12. Algunes mquines simples sn:
a. la roda, els motors i el pla ondulat.
b. els motors, els engranatges i els circuits.
c. la roda, el pla inclinat i la palanca.
13. La Lluna s:
a. una estrela que gira al voltant del Sol.
b. un satllit que gira al voltant de la Terra.
c. un planeta del sistema solar.
14. Els moviments de la Terra sn:
a. rotaci i circulaci.
b. rotaci i translaci.
c. acci i reacci.
15. Laigua es pot presentar en tres estats:
a. lquid, gass i slid.
b. gel, aigua i oxigen.
c. fusi, condensaci i ebullici.
112

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

16. Les aiges subterrnies poden formar:


a. aqfers i embassaments.
b. rius subterranis o aqfers.
c. oceans i mars.
17. Laire que envolta la Terra forma una capa que sanomena:
a. atmosfera.
b. oxigen.
c. vapor daigua.
18. El clima s:
a. el temps que sol fer cada dia.
b. el temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys.
c. lestat de latmosfera en un lloc i en un moment determinats.
19. Les dues parts numerades en el dibuix sn:
2

1
a. 1. penya-segat; 2. platja.
b. 1. arxiplag; 2. pennsula.
c. 1. platja; 2. penya-segat.
20. Els rius que desemboquen en altres rius sanomenen:
a. afluents.
b. embassaments.
c. depn, si el riu s curt, cabal; i si el riu s llarg, llit.
21. Els tres tipus de barri que hi ha a les ciutats sn:
a. llogarets, pobles i ciutats.
b. centre, eixample i perifria.
c. carrers, voreres i plaa major.
22. La poblaci augmenta per:
a. la natalitat i la mortalitat.
b. la natalitat i la immigraci.
c. la natalitat i lemigraci.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

113

23. Els conreus de sec sn:


a. els conreus que creixen noms amb laigua de pluja.
b. els conreus que creixen amb laigua de squies i canals.
c. llaurar, regar, adobar, sembrar i recollectar.
24. Dacord amb els productes que fabriquen, les indstries poden ser:
a. polgons industrials o empreses xicotetes.
b. matries primeres i productes elaborats.
c. bsiques, de consum i tecnolgiques.
25. Els serveis poden ser:
a. pblics o privats.
b. a lengrs i al detall.
c. individuals i socials.
26. Els mitjans de comunicaci serveixen per a:
a. atendre les necessitats de les persones que es traslladen
dun lloc a un altre.
b. traslladar persones i mercaderies.
c. intercanviar missatges i informaci.
27. Lajuntament organitza:
a. els mitjans de comunicaci.
b. la vida dels vens.
c. els serveis municipals.
28. Lalcalde dun ajuntament s elegit:
a. pels electors.
b. pels vens.
c. pels regidors.
29. Per mesurar perodes llargs de temps utilitzem:
a. la dcada, el segle i el millenni.
b. els dies, les setmanes, els mesos i els anys.
c. el rellotge i el calendari.
30. Fa centenars danys, les persones vivien:
a. en pobles i ciutats.
b. en poblats i castells.
c. en cabanyes.
114

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Avaluaci final

Criteris davaluaci
Activitats
1

Diferenciar com duen a terme les funcions vitals


els animals i les plantes.

10

Enumerar animals en funci de la seua nutrici.

Conixer el cos hum per dins.

Discriminar les parts del cos dels insectes.

Explicar en qu es diferencien els animals

vertebrats dels invertebrats.

Conixer els moviments de la Terra

i quant duren.

Completar un esquema sobre els canvis

destat de laigua.

Definir conceptes relacionats amb el temps

atmosfric.

Definir conceptes relacionats amb la poblaci.

Definir conceptes relacionats amb el treball.

Reconixer caracterstiques prpies

de lagricultura.

Reconixer elements dels paisatges de costa.

Enumerar documents histrics.

Activitats
1

Conixer que els msculs i els ossos treballen


junts per a produir el moviment.

Reconixer les etapes de la vida.


Identificar els rgans dels sentits.
Saber quines sn les funcions vitals.
Diferenciar com duen a terme les funcions vitals
els animals i les plantes.

Discriminar les parts del cos dels insectes.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

10

T
T

T
T
T

115

Identificar grups danimals vertebrats

i invertebrats i reconixer-ne les caracterstiques.

Activitats

Reconixer mquines simples


i compostes.

11

12

Saber qu s la Lluna.

13

14

15

16

17

18

19

20

Conixer els moviments de la Terra

i quant duren.

Identificar els canvis destat

de laigua.

Saber on hi ha aigua en la natura.

Saber qu s laire i com est format.

Saber qu s el clima.

Reconixer tipus de paisatges i els

elements caracterstics que tenen.

Saber qu s un afluent.

Activitats
21

Conixer les parts duna ciutat


i les caracterstiques que presenta.

Identificar les causes que fan que


la poblaci augmente o disminusca.

Reconixer els tipus dagricultura


que hi ha.

Identificar els tipus dindstria.


Saber qu sn els serveis
i identificar-ne els tipus.

Conixer la funci dels mitjans


de comunicaci.

Saber quines sn les funcions


dels ajuntaments.

116

22

23

24

25

26

27

28

29

30

T
T
T

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Conixer el procs delecci

dels membres dun ajuntament.

Identificar perodes de temps.

Saber com vivien les persones

fa centenars danys.
C: Control; T: Prova tipus test.

Solucions
1.

A, P, P, A, P, A.

2.

R. M.
Conill.
guila.
Porc.

3.

R. G.

4.

Potes, abdomen, trax, ales, cap.

5.

Un animal vertebrat t un esquelet fet dossos i un animal invertebrat


no t ossos.

6.

Rotaci; 24 hores.
Translaci; 365 dies.

7.

Slid a lquid fusi.


Lquid a slid solidificaci.
Lquid a gass evaporaci.
Gass a lquid condensaci.

8.

Clima el temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys.


Natalitat nmero de xiquets i xiquetes que naixen en un any.
Serveis treballs que atenen les necessitats de les persones.

9.

Bov.
Majorista.
Cim.

10.
1.

R. M. Document material, document grfic.


b.

Testc.
2.

16.

b.

17.

a.

3.

a.

18.

b.

4.

b.

19.

c.

5.

a.

20.

a.

6.

c.

21.

b.

7.

b.

22.

b.

8.

a.

23.

a.

9.

a.

24.

c.

10.

c.

25.

a.

11.

a.

26.

c.

12.

c.

27.

c.

13.

b.

28.

c.

14.

b.

29.

a.

15.
2008a.
Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin,
30. S. L.

b.

117

118

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

119

120

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.