You are on page 1of 62

OBSERVAR PER ACTUAR

LOBSERVATORI
LObservatori, el fem entre tots.
Fes-nos arribar els teus comentaris, crtiques
i suggeriments de millora a observatori@euramgarrotxa.eu

Les dades daquest observatori sn del 2015 si no sindica el contrari

No em llencis.
Deixam sobre la taula per consultar-me sovint.
INDEX
PRESENTACI
Situaci >6

ECONOMIA RECONEIXEMENT
Economia >07 Sabies que...? >45
Activitat econmica >08 Premis i crrecs >45
Feina >10
Competitivitat territorial >12 CONCLUSIONS
Exportacions >13 Observem >47
Rnquing 45 volcans >14 Opinem >56
Turisme> 16
AGRAM
SOCIETAT Agram >58
Poblaci> 17
Serveis socials >20 CERCLE EURAM GARROTXA
Educaci >22 Qu s? - Qui som? > 60
Sanitat >24
Justcia >26
Llengua >27
Seguretat >28
Habitatge >29
Cultura >30
Esports >32
Religi >33

MEDIAMBIENT I TERRITORI
Territori >34
Climatologia / aigua >36
Residus >37

ACTORS
Empreses >38
Administracions >39
Societat civil >40
Barmetre garrotx >41
LL OBSERVATORI
PRESENTACIO
Qui dia passa, any empeny. Aix s el que fem el conjunt de la societat: passar dies i
empnyer anys, i el resultat daix s el conjunt de dades que, de forma objectiva,
presentem, any rere any, amb lObservatori Econmic, Social i Mediambiental, referides
a tot el que passa a la nostra comarca.
Ens consta que aquest document sha convertit en un instrument de consulta i coneixe-
ment de la realitat de la comarca de la Garrotxa, tant per als seus habitants com per a la
gent forana que per un motiu o altre sinteressa per aquesta informaci. Per tant, sha
complert lobjectiu, fruit dun treball com entre tots els actors de la societat garrotxina
que conformen el teixit econmic, social i mediambiental daquesta comarca.
Enguany, i en compliment dun dels objectius principals de lObservatori com s reflectir
la realitat socioeconmica del territori, hem incorporat nous mbits danlisi, com ara el
de la cultura, la seguretat, la religi, lhabitatge, els esports i la societat civil. Tamb hem
assolit una participaci significativa en la confecci del Barmetre garrotx, la qual cosa
ens permet copsar, des duna perspectiva micro el que pensa i reclama la societat garro-
txina, des de tots els seus mbits i actors.
Val a dir que la consolidaci de lObservatori ens permet, avui dia, observar tendncies
significatives, necessries per a la presa de decisions transversals, de forma proactiva,
per al futur del territori
Aquest llibret s una representaci infogrfica de les dades ms rellevants dels vint-i-tres
informes que podeu trobar al web de lObservatori. Aquests informes es realitzen anual-
ment, a excepci dalguns que pel seu carcter estructural i baixa variabilitat es redacten
en perodes superiors.
Des daquestes lnies agraeixo, una vegada ms, la participaci de tots els actors que
shan implicat en la confecci del present Observatori, de totes les entitats i institucions,
i tamb, especialment, la participaci com a observador independent de Carles Torrecilla,
dESADE, que des de la seva vessant ms objectiva ens ha estat ajudant a millorar.

scar Rodrguez
President

Per consultar els informes complets aneu a:


http://euramgarrotxa.eu/observatori/
SITUACIO >06

LA GARROTXA. OLOT
33 MINUTS fins a lAP-7 Autopista del Mediterrani,
que connecta amb Frana
38 MINUTS fins a lestaci DE LAVE Figueres - Vilafant
48 MINUTS fins a laeroport de Girona
60 MINUTS fins a la frontera amb Frana
75 MINUTS fins a Barcelona per la C-17 i C-37
92 MINUTS fins al port de Barcelona
93 MINUTS fins a laeroport de Barcelona-El Prat

N260

N260
FIGUERES
C26
LA GARROTXA E15 NII

C37 GIRONA
E9

C25 C17

NII
AP7

A2 C16
BARCELONA

TARRAGONA

LA GARROTXA EST SITUADA A POC MS DUNA HORA EN COTXE DE BARCELONA, DE LA PLATJA I DELS PIRINEUS
>01 ECONOMIA >07

1.488,2
PIB GARROTXA
2014
MILIONS
0,7% DEL PIB DE CATALUNYA. EL PIB HA CAIGUT UN 1,4% EN ELS DARRERS 5 ANYS
DUROS
A PARTIR DENGUANY SHA PRODUT UN CANVI EN LA METODOLOGIA DEL CLCUL DEL PIB PER ADAPTAR-LA A LA DE LA UNI EUROPEA

riquesa
2014
PIB PER HABITANT 26.600 23.900 27.800
Garrotxa GIRONA Catalunya
-2,7% * -3,8%* 1,8%*

productivitat
2014
PIB per lloc de treball
69.000 67.300 71.400
Garrotxa GIRONA Catalunya

2,3%* 2,9%* 7,6%*

renda
2013
Base imposable per
declarant en IRPF
17.787 18.309 20.724
Garrotxa GIRONA Catalunya

-2,8%* -5,6%* -5,5%*

llocs de
treball
DESEMBRE 2015
22.382 24.020
llocs de treball residents a la
a la Garrotxa Garrotxa que
treballen

Font: Elaboraci prpia a partir de dades proporcionades pel web de l'Idescat, l'Anuari Econmic Comarcal de Catalunya Caixa i del Servicio Pblico de Empleo Estatal (SEPE).
* variaci en 5 anys
>02.1 ACTIVITAT ECONOMICA >08

pes
2014
economic dels sectors (% del valor afegit brut*)
1,0% 46,4% 47,4% 5,2%
14,4 Milions 642,5 Milions 657,4 Milions 71,4 Milions
Agricultura Indstria Serveis Construcci

SECTOR INDUSTRIAL SECTOR SERVEIS


Productivitat 81.880 (cat 87.740) Productivitat 59.550 (cat 65.210)
MILIONS -% MILIONS -%
259,8 - 18,7% > AGROALIMENTARI 222,4 - 16,1% > COMER
68,9 - 5,0% > ARTS GRFIQUES I PAPER 87,0 - 6,3% > IMMOBILIRIES
54,0 - 3,9% > MAQUINRIA 68,6 - 4,9% > SANITAT I SERVEIS SOCIALS
40,5- 2,9% > PLSTIC 62,5 - 4,5% > HOSTALERIA
39,9 - 2,9% > QUMICA 54,8 - 4,0% > PROFESSIONALS CIENTFIQUES I ADMIN.
34,0 - 2,5% > TXTIL 41,2 - 3,0% > TRANSPORTS
31,3 - 2,3% > METALLRGIA 36,7 - 2,6% > ACTIVITATS ARTSTIQUES I RECREATIVES
29,9 - 2,2% > MINERALS 32,8 - 2,4% > EDUCACI
27,9 - 2,0% > PROD. FARMACUTICS 32,4 - 2,3% > ADMIN. PUBL., DEFENSA, SEG. SOCIAL
20,4 - 1,5% > MOBLES I INSTALLACIONS 11,6 - 0,8% > BANCS I ASSEGURANCES
35,9 - 2,5% > ALTRES 7,4 - 0,5% > INFORMACI I COMUNICACIONS
642,5- 46,4% > TOTAL 657,4- 47,4% > TOTAL
* NO SHA DE CONFONDRE AMB PIB NI AMB FACTURACI. VEGEU DEFINICI DE VALOR AFEGIT BRUT A LINFORME DE CONJUNTURA ECONMICA.

dimensio
2015
dels centres de cotitzacio

1.966 a la garrotxa 4.905 total dempreses AUTONOMS

1.440 473 49
Fins a 5 treballadors De 6 a 50 treballadors De 51 a 250 treballadors
4
251 i ms treballadors
FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DE LANUARI COMARCAL DE CATALUNYA CAIXA, DEP. EMPRESA I OCUPACI.
>02.2 ACTIVITAT ECONOMICA >09

LLOCS DE TREBALL 2015

2,7% 36,7% 53,7% 6,9%


Agricultura Indstria Serveis Construcci
588 TREBALLADORS 8.129 TREBALLADORS 11.896 TREBALLADORS 1.524 TREBALLADORS

SECTOR INDUSTRIAL SECTOR SERVEIS


NRE. TREB. - % NRE. TREB. - %

3.309 - 14,9% > AGROALIMENTARI 3.864 - 17,5% > COMER


795 - 3,6% > MAQUINRIA 2.694 - 12,2% > ADMIN. PBL. SANITAT I ENSENY.
718 - 3,2% > PLSTIC 1.606 - 7,3% > SERVEIS A LES EMPRESES
647 - 2,9% > METALLRGIA 1.532 - 6,9% > HOSTALERIA
598 - 2,7% > TXTIL 647 - 2,9% > TRANSPORTS
586 - 2,6% > ARTS GRFIQUES I PAPER 118 - 0,5% > BANCS I ASSEGURANCES
129 - 0,6% > ENERGIA 1.435 - 6,4% > ALTRES
1.347 - 6,2% > ALTRES 11.896 - 53,7% > TOTAL
8.129 - 36,7% > TOTAL

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES dAFILIACI A LA SEGURETAT SOCIAL. INCLOU TOTS ELS RGIMS: GENERAL I ESPECIALS AUTNOMS, AGRARI I TREBALLADORS LLAR
>03.1 LA FEINA >10

RELACIO AMB LACTIVITAT DE LA POBLACIO 24.020


2015 POBLACI
OCUPADA
26.910
35.660 2.890
POBLACI
PERSONES POBLACI
ACTIVA
EN EDAT DE ATURADA
TREBALLAR 8.750
(entre 16 POBLACI
56.063 INACTIVA *
POBLACI i 64 anys)

20.403
PERSONES
MENORS DE 16 ANYS
I MAJORS DE 65 ANYS

TAXA DOCUPACI TAXA DATUR REGISTRAT TAXA DINACTIVITAT

67,4% GARROTXA 10,7% GARROTXA 24,5% GARROTXA


58,8% GIRONA 14,5% GIRONA 31,3% GIRONA
61,0% CATALUNYA 15,2% CATALUNYA 28,1% CATALUNYA

SINISTRALITAT LABORAL
lany 2015 hi ha hagut 638 accidents laborals
> 633 lleus
919,6 901,5
Garrotxa catalunya
> 4 greus
Nombre daccidents laborals per cada 10.000
> 1 mortal llocs de treball assalariat

TEMPORALITAT DE LA NOVA CONTRACTACIO EXPEDIENTS


DE REGULACIO
contractes
TEMPORALS 86,1% 88,1% LANY 2015 SHAN AUTORITZAT

Garrotxa Catalunya 12 eXPEDients


de regulaci
docupaci
108 treballadors
AFECTATS

Font: Elaboraci pRPIA a parTir de les dades DIDESCAT, DEP. EMPRESA I OCUPACI I SERVICIO PBLICO DE EMPLEO ESTATAL
*PERSONES DE 16 ANYS I MS QUE NO HAN TREBALLAT I NO CERQUEN OCUPACI O NO ESTAN DISPONIBLES PER TREBALLAR: LES QUE EXCLUSIVAMENT TREBALLEN A LA LLAR, ESTUDIANTS QUE NO
TREBALLEN, JUBILATS, INCAPACITATS I ALTRES
>03.2 LA FEINA >11

EVOLUCIO DE LA CONTRACTACIO PER TRIMESTRES 2006-2015


6.000 40,0

30,0
5.000
20,0

4.000 10,0
LANY 2015
00,0 SHAN FORMALITZAT
3.000 15.764 CONTRACTES
-10,0 LABORALS
2.000 -20,0

-30,0
1.000
-40,0

0 -50,0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Nm. CONTRACTES T.VAR. GARROTXA T.VAR. CATALUNYA

PERFIL
2015
DE LA PERSONA ATURADA ATUR REGISTRAT
SEXE Homes 46,7%
Dones 53,3%

EDAT Menors de 20 anys 2,1%


de 20 a 29 anys 12,3%
de 30 a 39 anys 21,6%
de 40 a 49 anys 22,9%
de 50 a 59 anys 28,8%
de 60 a 64 anys 12,3%
Majors de 64 anys 0,0

NIVELL Sense titulaci 1,1%


DESTUDIS Primer grau 16,2%
Segon grau 75,6%
UNIVERSITARI 7,1%

OCUPACI Agricultura 2,3%


ANTERIOR Indstria 22,4%
Construcci 8,1%
Serveis 60,8%
Sense ocupaci anterior 6,3%

Font: Elaboraci pRPIA a parTir de les dades DEL CENS 2011, DIDESCAT, DEP. EMPRESA I OCUPACI I SERVICIO PBLICO DE EMPLEO ESTATAL
>04 COMPETITIVITAT TERRITORIAL >12

INDEX ADEG* DE COMPETITIVITAT TERRITORIAL DE LES 41 COMARQUES CATALANES


2014

Barcelons >1 EVOLUCIO DE LA POSICIO DE LA


Girons >6
OSONA >8
GARROTXA
Pla de lestany >15 1
SELVA >16
ALT EMPORD >17
10

BAIX EMPORD >21 20


GARROTXA >22

RIPOLLS >30 30

41 20 20 23 19 17 18 20 20 19 22 20
TERRA ALTA >41 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015*
* LANY 2015 ES CREA LA COMARCA DEL MOIANS I, PER TANT, EL RNQUIING
S SOBRE 42.

FACTORS
2015
DE COMPETITIVITAT DE LA GARROTXA
POSICIO AL RANQUING DE COMARQUES > 20 DE 42
SOSTENIBILITAT SOCIAL>3
DISPONIBILITAT DE POLS DE DESENVOLUPAMENT I INFRAESTRUCTURES>9
SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL> 12
VOLUM DE MERCAT I DACTIVITAT> 16
INNOVACI, DESENVOLUPAMENT TECNOLGIC> 18
ESPERIT EMPRENEDOR I DINAMISME EMPRESARIAL>21
ACCS ALS MERCATS DE CLIENTS I PROVEDORS, ACCS A LA INFORMACI>21
QUALIFICACI DELS RECURSOS HUMANS I RECURSOS PER A LEDUCACI I LA FORMACI PROFESSIONAL>24
DISPONIBILITAT DE SL I ESPAI PER A LACTIVITAT ECONMICA>27
INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS>27

Font: Elaboraci pRPIA a parTir de les dades DE LINFORME ADEG, ELABORAT PER ACTIVA PROSPECT
* associaci dempresaris de lalt peneds, el baix peneds i el garraf
>05 EXPORTACIONS >13

2015
2.300 0,4% 18,2%
certificats DISMINUCI DE LES EXPORTACIONS
dorigen emesos respecte del 2014 DE GIRONA

La Garrotxa s la TERCERA comarca en exportacions de Girona


certificats dexportaci emesos PER EMPRESA

1,2% 0,5%
GARROTXA GIRONA

11
SEXPORTEN ms d11 LA GARROTXA S DE LES PRIMERES
tipologies de productes COMARQUES EN DIVERSIFICACI DE LES
diferents EXPORTACIONS

DEST DE LES EXPORTACIONS

33,0% 32,3% 26,8% 5,6% 2,3%


AMRICA FRICA SIA Europa OCEANIA
(no membres UEM)***

ESTIMACIO DEL VOLUM DE LES EXPORTACIONS (**)

849,1 MILIONS
FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DE LA CAMBRA DE COMER DE GIRONA
valor
de les
exportacions

* CERTIFICATS DORIGEN PER A PASOS TERCERS QUE NO TENEN TRACTAT DE LLIURE COMER O ACORD PREFERENCIAL AMB LA UE
** PER A LA METODOLOGIA DEL CLCUL DE LESTIMACI VEgeu INFORME AL WEB
***UNI ECONMICA I MONETRIA
>06.1 RANQUING 45 VOLCANS >14

LES 45 PRIMERES EMPRESES DE LA COMARCA SEGONS FACTURACIO*


2014
61%
FACTURACI
DE LES EMPRESES
milIONS DEUROS SABI 2014

>AGROALIMENTARI = 617,4 total sector 49%* >MAQUINRIA = 110,4 TOTAL Sector 9%


POSICI 1> Noel Alimentaria SA > 195,6 Tavil-Indebe SAU >53,2
Embutidos Monter SL > 116,5 Masias Recycling SL >37,2
Embutidos Caseros Collell SL > 67,1 Masias MaquinAria SL >11,4
Esteban Espua SA > 61,1 Ascensors Serra SA >8,6
Ramon Ventula SA > 27,1
Olot Meats SA. > 20,7 >METALLRGIA = 12,7 total sector 1%
Maria Del Tura Feixas SA > 18,6 Tecalum SL>12,7
Pere Porxas Pairo SL > 18,5
LA Fageda SCCL> 16,5 >PLSTIC = 110,8 total sector 9%
Beveland SA > 14,0 Sacopa SAU >36,3
Far Jamon Serrano SA > 13,3 Resinas Olot SL>23,5
Despieces Carnicos Olot SL > 11,2 Industria tcnica del plstico SA>21
Grama Aliment SL > 10,0 Poltank SAU>18,3
Luis Oliveras SA > 9,6 TADESAN SL>11,7
Pernils Llemena SA > 9,1
POSICI 45> Carnicas J Colomer SA > 8,5 >QUMIC I FARMACUTIC = 89,7 TOTAL SECTOR 7%
Zoetis M&R Spain SL>69,0
>ARTS GRFIQUES I PAPER = 65,6 total sector 5% Spinreact SA>20,7
LC Paper 1881, SA > 34,1
Alzamora Packaging SA > 20,1 >TXTIL = 64,5 TOTAL SECTOR 5%
Cartolot SA > 11,4 Fluvitex SL >28,2
S Vilarrasa SA >20,2
>COMER = 62,5 total sector 5% Francisco PagEs ValentI SA >16,2
Comercial Masoliver Sa > 25,1
Ferros Agusti 1876 SL. > 16,4 >TRANSPORTS = 47,9 TOTAL SECTOR 4%
Agusti CM SL (Extingida) > 12,4 Transportes Tresserras SA>26,8
Prominent Iberia SA > 8,6 TranSportes Badosa SA>11,9
TranSports J PRADA SL>9,2
>ENERGIA = 34 total sector 3%
Bassols Energia Comercial SL > 21,5 >ALTRES = 18,8 TOTAL SECTOR 2%
Bassols Energia SA > 12,5 Noa Brands Europe SL>18,8

>INDSTRIA EXTRACTIVA = 15,6 total sector 1%


Cales de Llierca SA>15,6 * PES DEL SECTOR SOBRE ELS 45 VOLCANS

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL SABI 2014 (BASE DE DADES DELS BALANOS PRESENTATS AL REGISTRE MERCANTIL)
*Empreses amb seu social a la garrotxa
>06.2 RANQUING 45 VOLCANS >15

LES 45 PRIMERES EMPRESES DE LA COMARCA PER NOMBRE 46%


DE TREBALLADORS FACTURACI
DE LES EMPRESES
2014 SABI 2014

>AGROALIMENTARI = 2.092 total sector 43% >METALLRGIA = 97 total sector 2%


POSICI 1> Noel Alimentaria SA > 640 Tecalum SL>97
Esteban Espua SA > 314
Embutidos Monter SL > 284 >PLSTIC = 523 total sector 11%
LA Fageda SCCL> 163 Sacopa SAU >169
Embutidos Caseros Collell SL > 137 Poltank SAU>131
Pernils Llemena SA > 103 PLASTICAS SOSKAI SL> 94
Ramon Ventula SA > 92 Industria tcnica del plstico SA> 86
Olot Meats SA. > 84 TADESAN SL> 43
Luis Oliveras SA > 62
Beveland SA > 57 >QUMIC I FARMACUTIC = 300 TOTAL SECTOR 6%
Pere Porxas Pairo SL > 53 Zoetis M&R Spain SL > 217
Far Jamon Serrano SA > 52 Spinreact SA > 83
Maria Del Tura Feixas SA > 51
>SERVEIS A LES EMPRESES = 46 TOTAL SECTOR 1%
>ARTS GRFIQUES I PAPER = 203 total sector 4% BUGADERIA NRIA > 46
Alzamora Packaging SA > 129
LC Paper 1881, SA > 74 >TXTIL = 172 TOTAL SECTOR 4%
Fluvitex SL > 80
>COMER = 168 total sector 4% S Vilarrasa SA > 47
Agusti CM SL (Extingida) > 77 Francisco PagEs ValentI SA >45
Ferros Agusti 1876 SL > 46
GRUP MORERA 1955 SL > 45 >TRANSPORTS = 217 TOTAL SECTOR 5%
Transportes Tresserras SA >94
>CONSTRUCCI = 111 TOTAL SECTOR 2% TranSportes Badosa SA >73
TAN HERMTICS SL > 63 TranSports J PRADA SL >50
BELLAPART SA > 48
>ALTRES = 356 TOTAL SECTOR 7%
>INDSTRIA EXTRACTIVA = 58 total sector 1% Noa Brands Europe SL>180
Cales de Llierca SA>58 GESTORA DADMINIDTRACI I ATENCI
A LA VELLESA DOLOT I COMARCA SL > 83
ARICO FOREST SL > 51
>MAQUINRIA = 478 total sector 10% POSICI 45> ROYALVERD SERVICE SL > 42
Tavil-Indebe SAU >162
Masias Recycling SL >125
Ascensors Serra SA > 85 FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL SABI 2014
Masias MaquinAria SL >60 (BASE DE DADES DELS BALANOS PRESENTATS AL REGISTRE
MERCANTIL)
MECANICAS GARROTXA SA > 46 *Empreses amb seu social a la garrotxa
>07 TURISME >16

COMPOSICIO DE LOFERTA 2015

353 9.176 1.117 154 21 3


allotjaments places en unitats restaurants empreses agncies de
reglats allotjaments dacampada en dactivitats viatge
reglats cmpings receptives*

COMPOSICIO DE LA DEMANDA

201.402 15,4% 49%


PERSONES ATESES a de les consultes a la xarxa de Punts de les consultes sobre activitats
la xarxa de Punts dinformaci Comarcals sn a fer sn sobre itineraris senderistes
dInformaci Comarcals sobre la Zona Volcnica

53,9% 21,3% 24,8%


Catalunya ESPANYA
Tipologia
Famlies 39,9%
Parelles 31,7%
Grups 16,2%
Individuals 12,2%

IMPACTE ECONOMIC
recaptaci de lImpost sobre
Estades en Allotjaments
Turstics PRIMER, SEGON I TERCER
TRIMESTRE DEL 2015
70.353 48% DOCUPACIO
RECAPTACI TAXA TURSTICA MITJANA DELS ALLOTJAMENTS

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DE TURISME GARROTXA


* AGNCIES QUE TENEN PER FINALITAT ATRAURE TURISTES A LA ZONA GEOGRFICA ON ESTAN LOCALITZADES
>01.1 POBLACIO >17

COMPARACIO AMB LES COMARQUES VENES 2015

ALT EMPORD
ms de 150.000 hab
ripolls

GARROTXA 100.000-149.999 hab


pla
de lestany

BAIX 50.000-99.999 hab


OSONA EMPORD
GIRONS
menys de 50.000 hab

LA SELVA

184.993 HAB. 168.555 HAB. 154.925 HAB. 139.838 HAB.


GIRONS LA SELVA OSONA ALT EMPORD
132.355 HAB. 56.063 HAB. 31.536 HAB. 25.342 HAB.
BAIX EMPORD GARROTXA pla de lestany ripolls
ELS TRES MUNICIPIS MS POBLATS DE CADA COMARCA

Girons Alt Empord Pla de l'Estany


Girona > 97.586 Figueres > 45.346 Banyoles > 19.299
Salt > 29.342 Roses > 19.575 Porqueres > 4.521
Cass de la Selva >10.030 Castell d'Empries > 10.870 Cornell del Terri > 2.236
La Selva Baix Empord Ripolls
Blanes > 39.132 Palafrugell > 22.733 Ripoll > 10.632
Lloret de Mar > 37.618 Sant Feliu de Guxols > 21.586 Sant Joan les Abadesses > 3.383
Santa Coloma de Farners > 12.681 Palams > 17.911 Campdevnol > 3.352
Osona Garrotxa
Vic > 42.498 Olot > 33.944
Manlleu > 20.228 LA Vall d'en Bas > 2.966
Torell > 13.881 Sant Joan les Fonts > 2.937
Font: Elaboraci pRPIA a parTir de les dades de lIDESCAT
>01.2 POBLACIO >18

2015
49,7% 50,3% HABITANTS
A LA COMARCA
EN 10 ANYS HA CRESCUT UN 8,2%| 4.277 PERSONES
en lltim any HA CRESCUT UN 1%| 27 PERSONES

LA GARROTXA REPRESENTA UN LA GARROTXA REPRESENTA UN

7,4% 0,7%
de la poblacio de la poblacio
de la provincia de catalunya
de girona

60,5 %
14,9 % 3 MUNICIPIS
DENTRE
2.000 I 3.000 1 MUNICIPI
HABITANTS DE MS DE 30.000
HABITANTS
3 MUNICIPIS
DENTRE
8,9 %
1.500 I 2.000
HABITANTS
<1.500 -15,7%
ELS 14 municipis RESTANTS tenen menys de 1.500 habitants

33.944 > Olot


2.966 > la Vall den Bas 841 > Sant Jaume de Llierca DENSITAT DE POBLACIO
2.937 > Sant Joan les Fonts 775 > Tortell
2.437 > Besal 461 > Riudaura
GARROTXA >76,3 hab./km2
1.764 > les Preses 446 > Mai de Montcal GIRONA >127,5 hab./km2
1.674 > les Planes dHostoles 412 > Argelaguer
1.562 > Santa Pau 373 > Sant Aniol de Finestres
CATALUNYA> 233,8 hab./km2
1.332 > Sant Feliu de Pallerols 330 > Mieres EUROPA> 166,7 hab./km2
1.297> la Vall de Bianya 239 > Sant Ferriol
992 > Castellfollit de la Roca 193 > Beuda
949 > Montagut i Oix 139 > Sales de Llierca
Font: Elaboraci pRPIA a parTir de les dades de lIDESCAT
>01.3 POBLACIO >19

DISTRIBUCIO PER GRUPS DEDAT I SEXE 2015


DE 85 ANYS I MS
DE 80 A 84 ANYS
DE 75 A 79 ANYS
DE 70 A 74 ANYS
DE 65 A 69 ANYS
DE 60 A 64 ANYS
DE 55 A 59 ANYS
DE 50 A 54 ANYS
DE 45 A 49 ANYS
DE 40 A 44 ANYS
DE 35 A 39 ANYS
DE 30 A 34 ANYS
DE 25 A 29 ANYS
DE 20 A 24 ANYS
DE 15 A 19 ANYS
DE 10 A 14 ANYS
DE 5 A 9 ANYS
DE 0 A 4 ANYS

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5%

GARROTXA 2015 POBLACI: 56.063 HOMES GARROTXA DONES GARROTXA


CATALUNYA 2015 POBLACI: 7.504.008 HOMES CATALUNYA DONES CATALUNYA

NATURALESA DE LA POBLACIO

88
Poblaci dorigen estranger

17,8% 13,7% 13,4%


Olot Garrotxa Catalunya
nacionalitats
La poblaci estrangera de la Garrotxa
correspon a 88 nacionalitats diferents.
En els darrers 5 anys la poblaci dorigen estranger a la Garrotxa Principalment provenen de Lndia,
ha disminut 9,2 punts, SOBRETOT PER LEFECTE DE LES NACIONALITZACIONS. Marroc, Xina, Romania i Gmbia.
1 de cada 4 joves de 15 a 24 anyS dOlot t nacionalitat estrangera.
FONTS: Elaboraci pRPIA a parTir de les dades de CONSORCI DACCI SOCIAL DE LA GARROTXA, IDESCAT, AJUNTAMENT DOLOT
>02.1 SERVEIS SOCIALS >20

ATENCIO SOCIAL BASICA 2015

6.129
persones han estat ateses pel
servei datenci social bsica
a la Garrotxa.
25% 65%
23,6 38% 62%
MAJORS DE 85 ANYS RESIDENTS A OLOT

AL DIA
Problemtiques ateses

37,0% 17,5% 14,8% 14,0% 6,5% 4,2% 2,4% 1,8% 2,0%


Salut Econmiques Laborals autonomia personal Discapacitats Habitatge Aprenentatge Sospita de Altres
maltractament

ATENCIO A LA POBRESA I A LEXCLUSIO SOCIAL

361.034,6 411
destinats a atendre 1.662 UNITATS FAMILIARS
AJUDES DurgnciA social REBEN LAJUT DE LA RENDA
a la Garrotxa MNIMA DINSERCI

2.348 205 4.200


persones beneficiries INFANTS ATESOS PER pats oferts AL
menjador social
del Centre de Distribuci NECESITATS ALIMENTRIES
dAliments FORA DEL PERODE ESCOLAR 12 AL DIA

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI DACCI SOCIAL DE LA GARROTXA
>02.2 SERVEIS SOCIALS >21

ATENCIO A LA INFANCIA, LADOLESCENCIA, JOVENTUT I LES FAMILIES 2015

330 FAMLIES ATESES


EN ELS DIFERENTS
SERVEIS I PROJECTES

ATENCIO A LA DEPENDENCIA I DISCAPACITAT

7,2% 5,2%
DE LA POBLACI DE LA POBLACI 40% GRAN DEPENDNCIA
VALORADA DE BENEFICIRIA DALGUNA 38% DEPENDNCIA SEVERA
DEPENDNCIA PRESTACI O SERVEI A LA
20% DEPENDNCIA MODERADA
DEPENDNCIA
2% VALORATS NO DEPENDENTS

SERVEIS DOMICILIARIS

475 125 379 1.106


USUARIS PERSONES PERSONES USUARIS
REBEN EL SERVEI REBEN EL TRASLLADADES DISPOSEN DEL
DAJUDA A SERVEI DPATS REGULARMENT AMB SERVEI DE
DOMICILI A DOMICILI EL SERVEI DE TELEASSISTNCIA
TRANSPORT ADAPTAT
VALORACI DE LA DISCAPACITAT

322 35%
PERSONES VALORADES DINCREMENT RESPECTE
PER DEFINIR EL GRAU DE de LANY ANTERIOR
DISCAPACITAT

ATENCIO A LA COMUNITAT
400
ACCIONS PER A LA
60 +100 565
PERSONES ENTITATS AMB LES VOLUNTARIS
80 1.401
DINMIQUES DE ALUMNES
MILLORA DE LA ATESES AL SERVEI QUALS SHA MOBILITZATS SENSIBILITZACI SENSIBILITZATS
CONVIVNCIA VENAL DACOLLIDA TREBALLAT EN EL PER COLLABORAR
SERVEI DE SUPORT EN DIVERSOS ACTES
A LENTITATS ALS CENTRES DE PRIMRIA I SECUNDRIA

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI DACCI SOCIAL DE LA GARROTXA
>03.1 EDUCACIO >22

TAXA DESCOLARITZACIO DELS 0 ALS 6 ANYS (NO OBLIGATORIA)


CURS 2015-16

0-3 ANYS 3-6 ANYS


Garrotxa Garrotxa
49,7% 95,2,%
Catalunya Catalunya
37,6% 91,5%

FINALITZACIO DELS ESTUDIS OBLIGATORIS


ACREDITACI DE 4T DESO
CERTIFICATS EXPEDITS EL SETEMBRE 2014

94,9% GARROTXA 92,2% CATALUNYA


TRAJECTRIA DESPRS DE LESO

57% 28% 6% 5% 4%
Batxillerat Cicles Desconegut Repetidors ESO Pla de
formatius de Transici al
Grau Mitj TrebalL

RESULTATS PROVES ACCES A LA UNIVERSITAT. NOTA MITJANA


JUNY 2015

GARROTXA : 6,7 CATALUNYA: 6,7


98,3% APROVATS 97,1% APROVATS

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DE LINSTITUT MUNICIPAL DEDUCACI I JOVENTUT DOLOT, DEP. DENSENYAMENT, CONSORCI DACCI SOCIAL DE LA GARROTXA
>03.2 EDUCACIO >23

CICLES FORMATIUS A LA GARROTXA (MATRICULES)


CURS 2014-15
ALUMNES DE CICLES FORMATIUS PER FAMLIES PROFFESIONALS. CURS 2014/15
FAMLIES PROFESSIONALS GRAU MITJ GRAU SUPERIOR TOTAL PERCENTATGE
ARTS PLSTIQUES I DISSENY 63 215 278 23%
SANITAT 84 36 120 10,2%
INFORMTICA I COMUNICACIONS 59 59 118 10,1%
ADMINISTRACI I GESTI 65 29 94 8,0%
SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT 45 36 81 6,9%
FABRICACI MECNICA 28 50 78 6,6%
ACTIVITATS FISICOESPORTIVES 23 51 74 6,3%
AGRRIA 66 0 66 5,6%
ELECTRICITAT I ELECTRNICA 21 45 66 5,6%
TXTIL, CONFECCI I PELL 35 31 66 5,6%
COMER I MRQUETING 0 62 62 5,3%
INSTALLACI I MANTENIMENT 30 0 30 2,6%
INDSTRIES ALIMENTRIES 11 18 29 2,5%
EDIFICACI I OBRA CIVIL 0 12 12 1,0%
TOTAL 530 644 1174 100,0%

ESTUDIS UNIVERSITARIS CURSATS PELS GARROTXINS (MATRICULES)


CURS 2015-16

53,4% 16,2% 13,5% 9,1% 7,8%


633 192 160 108 92
Cincies socials i Enginyeria i Cincies de la Cincies Arts
jurdiques arquitectura salut i humanitats

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DE LINSTITU MUNICIPAL DEDUCACI I JOVENTUT DOLOT I DE LA FUNDACI DESTUDIS SUPERIORS DOLOT
>04.1 SANITAT >24

DADES GENERALS 2015


RECURSOS

4 EQUIPS DATENCI PRIMRIA 1 HOSPITAL AMB 64 LLITS DE 1 CENTRE DE SALUT MENTAL


(EAP) O REA DE BSICA DE SALUT MALALTS AGUTS I 72 DE DADULTS I INFANTOJUVENIL
(ABS) SOCIOSANITARI

CONSUM DE RECURSOS

81,2% 160, 73,2


POBLACI ATESA RECEPTES PER MEDICACI HOSPITALRIA
ALS SERVEIS PBLICS HABITANT PER HABITANT
78,7% CATALUNYA 171,7 CATALUNYA 95,4 CATALUNYA

ATENCIO PRIMARIA
373.270 16.353
visites ANUALS atencions domiciliries ANUALS

1.436 63
AL DIA AL DIA

ABS ABS ABS ABS


Olot Besal Sant Joan les LES VALLS Catalunya
FontS

Pacients assignats
per metge de famlia 1.594 1.294 1.078 1.012 1.423*

% de poblaci atesa 75,4% 83,5% 82,6% 84,9% 76%*


Freqentaci
(VISITES / ANY/ PACIENT) 6,1 9,1 8,3 8,5 5,9
Accessibilitat
(% cites en 48 h) 92,4% 96,2% 95,9% 98,4% 85,4%*
* DADES DEL 2014

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LES DADES DE LHOSPITAL DOLOT I COMARCAL DE LA GARROTXA I DE LINSTITUT CATAL DE LA SALUT (ABS OLOT, ABS BESAL)
>04.2 SANITAT >25

HOSPITAL DOLOT I COMARCAL DE LA GARROTXA 2015

74,6% 4,1 556 X100.000 12,5%


INGRESSOS DIES DESTADA MITJANA HOSPITALITZACIONS CESSRIES
HOSPITALARIS MALALTS AGUTS EVITABLES*
90% CATALUNYA 4,5 CATALUNYA 1.115 CATALUNYA 16,8% CATALUNYA

* HOSPITALITZACIONS QUE SHAURIEN POGUT EVITAR AMB UNA ATENCI AMBULATRIA OPORTUNA I EFECTIVA

5.001 altes
430 naixements
2.719 intervencions quirrgiques majors (50% SENSE HOSPITALITZACI)
2.012 intervencions quirrgiques menors
32.673 visites durgncia > 89,5 AL DIA
80.731 visItes de consultes externes> 310 AL DIA

SALUT MENTAL
12.718 assistncies, de les quals:

52% 26% 22%


6.579 ASSISTNCIES 3.336 ASSISTNCIES 2.803 ASSISTNCIES
Salut mental adults Centre dAtenci i Salut mental
Seguiment a les infantojuvenil
addiccions

SATISFACCIO DELS USUARIS


NOTA SOBRE 10

8,5 8,9
ATENCI
PRIMRIA HOSPITAL
7,9 CATALUNYA 8,4 CATALUNYA

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LES DADES DE LHOSPITAL DOLOT I COMARCAL DE LA GARROTXA I DE LINSTITUT CATAL DE LA SALUT (ABS OLOT, ABS BESAL)
>05 JUSTICIA >26

ENTRADA DASSUMPTES JUDICIALS A LA GARROTXA 2015


Han ENTRAT1.189 assumptes
judicials als jutjats
dOlot i la Garrotxa
50% 35% 15%
595 412 182
Procediments Execucions Procediments
civils de dret de
famlia

EVOLUCI 2014-15

1400

1200

1000

800

600
-28% -44% -20%
ASSUMPTES PETICIONS DE EXECUCIONS
400 JUDICIALS DESNONAMENTS HIPOTECRIES
200
ENTRATS (DINS ELS (DINS LES
PROCEDIMENTS EXECUCIONS)
0 CIVILS)
2005 2010 2015

PROCEDIMENTS CIVILS
EXECUCIONS
PROCEDIMENTS DE DRET DE FAMLIA

ASSUMPTES JUDICIALS PENDENTS

-16%
2005 2010 2014 2015

PROC. CIVILS 670 750 875 573

PROC. FAMLIA 100 110 140 103 ELS CASOS PENDENTS


HAN DISMNUT
EXECUCIONS 710 1800 1850 1718 UN 16% EN EL DARRER ANY

TOTAL 1.480 2.660 2.865 2.394

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DELS JUTJATS DOLOT


>06 LLENGUA >27

APRENENTATGE DEL CATALA. 2015

504 52,6%
75% DE LALUMNAT DE NIVELLS INICIALS I BSICS PROV DAMRICA CENTRAL
I DEL SUD (EN UN 90% HONDURES I COLMBIA)
11,5% PROV DSIA (PANJAB I XINA)
60% t entre 40 i 50 anys i 25% entre 20 i 30 anys

INSCRITS NIVELLS INICIALS 76% sn dones i 24%, homes

I BSICS 85% viuen a olot i 15% a la resta de la garrotxa

DIVERSITAT LINGUISTICA

5
A OLOT hi ha cinc llengues, a
ms del catal i el castell,
amb prop dun miler de
parlants: panjabi, rab,
xins mandar i sonink

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

110
- PARELLES-
A OLOT, DURANT EL 2015,
110 PARELLES HAN PARTICIPAT
EN EL PROJECTE
30 ORGANISMES I ESTABLIMENTS HI
COLLABOREN

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL SERVEI DE CATAL DOLOT-LA GARROTXA CPNL, GENERALITAT DE CATALUNYA, WICCAC.CAT
>07 SEGURETAT >28

NOMBRE DEFECTIUS 2015


2,9 X 1.000 3,7 X 1.000
HABITANTS HABITANTS
GARROTXA CATALUNYA

MOSSOS DESQUADRA + POLICIA LOCAL

ACTIVITAT POLICIAL
1.000 497 2.146 21.153
CONTROLS VEHICLES PERSONES HORES
POLICIALS IDENTIFICATS IDENTIFICADES DE PATRULLATGE

FETS PENALS
31,7 X 1.000 64,1 X 1.000
HABITANTS HABITANTS
GARROTXA CATALUNYA

2.570 1.922 105 13


INCIDENTS ATESTATS PERSONES PERSONES INGRESSADES
ATESOS INSTRUTS DETINGUDES A PRES

ACCIDENTS DE TRANSIT
136
ACCIDENTS
177
ACCIDENTATS
3,15 X 1.000 4,29 X 1.000
HABITANTS HABITANTS
CAP AMB DELS QUALS GARROTXA CATALUNYA
VCTIMES MORTALS 15 GREUS I 162 LLEUS
NOMBRE DE VCTIMES EN ACCIDENT DE TRNSIT
LA GARROTXA S LA 19A COMARCA AMB MENYS (MORTS, FERITS GREUS I FERITS LLEUS)
ACCIDENTS DE TRNSIT DE CATALUNYA

FONT: ABP de la garrotxa (mossos desquadra), servei catal de trnsit i policia municipal dolot
>08 HABITATGE >29

DADES GENERALS. OLOT 2015


Rgim de tinena Superfcie til Tipus de nucli
Propietat 70% Fins a 60 m2 10% Una persona 23% Dues persones o ms, sense nucli 3%
Lloguer 25% De 61 a 90 m2 55% Parella sense fills 26% Parella amb fills 37%
Altres 5% De 91 a 120 m2 23% Pare o mare amb fills 8% Dos nuclis o ms 3%
De ms de 120 m2 12%

EVOLUCIO ANUAL DELS HABITATGES INICIATS I ACABATS A LA GARROTXA


1600
INICIATS
1500
1400
acabats
1300
1200
1100
1000
900
800
700
600
500
400
300
200
100

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

COMPRAVENDES DHABITATGES 2015


Preu / m2 construt
Nombre Superfcie mitjana mitj mxim mnim
dhabitatges (m2 construts)
NOUS GARROTXA 58 131 1.281,2 2.758,1 458,3
OLOT 47 126,5 1.337,0 2.758,1 458,3
USATS GARROTXA 186 100,8 1.011,1 3.444,4 252,9
OLOT 136 86,4 984,6 2.424,2 333,2

MERCAT DE LLOGUER
2015 1.079 360,10 842 349,79
CONTRACTES DE LLOGUER MENSUAL CONTRACTES DE LLOGUER MENSUAL
LLOGUER A LA GARROTXA MITJ A LA GARROTXA LLOGUER A OLOT MITJ A OLOT

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DE LOFICINA LOCAL DHABITATGE DOLOT, SECRETARIA DHABITATGE I MILLORA URBANA, VISATS DEL COLLEGI DAPARELLADORS DE CATALUNYA
I DEL COLEGIO DE REGISTRADORES DE LA PROPIEDAD, BIENES MUEBLES Y MERCANTILES DE ESPAA.
>09.1 CULTURA >30

OFERTA CULTURAL 2015

ESPECTACLES XERRADES
PROFESSIONALS I PRESENTACIONS

63 DARTS ESCNIQUES

1,2 A LA SETMANA
208 CONCERTS

4 A LA SETMANA
208 DE LLIBRES

4 A LA SETMANA
39 EXPOSICIONS

3,2 AL MES

EL MINI
OLOT.DOC 5.658
7 FESTIVALS MOT
CORNAMUSAM
SISMGRAF EL FESTIVAL SISMGRAF VA OBTENIR
EL DIA DEL FESTIVAL LLURNIA VAREN
PASSAR PEL TNEL DE BRACONS
1 CADA DOS MESOS, QUE ATRAUEN LLURNIA LA CATEGORIA DE FESTIVAL 5.658 VEHICLES. EL SEGON DIA AMB MS
A VISITANTS DE FORA LA COMARCA MOSTRA PESSEBRES ESTRATGIC DEL GOVERN CATAL ENTRADA DE COTXES DE LANY

RESPOSTA DE LA CIUTADANIA

85%
ACTIVITAT DIRIA DE LA BIBLIOTECA
75.466 38.663 DOCUPACI RESPECTE A
510 284
PERSONES VAN VISITAR ESPECTADORS HAN VIST UNA LAFORAMENT DISPONIBLE ALS
ELS MUSEUS DOLOT REPRESENTACI TEATRAL ESPECTACLES DE PAGAMENT USUARIS PRSTECS

FINANCAMENT I OCUPACIO
91
8%
EL 8% DEL PRESSUPOST
61
INVERSI TOTAL DE LAJUNTAMENT DOLOT 91 PER OLOT EN 61 EMPRESES CULTURALS
EN CULTURA ES DESTINA A CULTURA INVERSI CULTURAL A LA GARROTXA

FONT: INSTITUT MUNICIPAL DE CULTURA DOLOT ( DADES REFERENTS NICAMENT A OLOT)


>09.2 CULTURA >31

ACTIVITATS 2015

COMPANYIES O CREADORS LOCALS


HAN ACTUAT AL TEATRE PRESENTANT

9.982 PERSONES QUE HAN ANAT


A ALGUNA DE LES VISITES
18 ELS SEUS ESPECTACLES

1,5 AL MES
GUIADES ALS MUSEUS

95.212 1% SALA
EL TORN
184
2014 2015

EXEMPLARS FORMEN EL FONS DAUGMENT DIES AMB ACTIVITAT A LANY


DE LA BIBLIOTECA DOLOT RESPECTE DEL 2014

208 CONCERTS
varietat destils
ACTIVITATS CULTURALS PERA POP GOSPEL CLSSIC

104 DIRIGIDES ESPECIALMENT


A TOTA LA FAMLIA
ROCK
JAZZ RELIGIS

TRADICIONAL
BLUES POTIC

66.354
VISITES AL WEB 50% 50%
DOLOT CULTURA
WWW.OLOTCULTURA.CAT ORGANITZATS PER ORGANITZATS PER ENTITATS
LADMINISTRACI LOCAL I PROMOTORS PRIVATS

FONT: INSTITUT MUNICIPAL DE CULTURA DOLOT ( DADES REFERENTS NICAMENT A OLOT)


>10 ESPORTS >32

2015
317.752 150 3.601
USOS/ANY DINSTALLACIONS MITJANA DE PARTITS CAP DE NOMBRE ESPORTISTES
ESPORTIVES MUNICIPALS A OLOT SETMANA FEDERATS/ESCOLARS

44 32
NOMBRE DENTITATS NOMBRE DE DISCIPLINES
FEDERADES/ESCOLARS ESPORTIVES

ACTIVITAT AMB MES PARTICIPANTS

3.000CICLOTURISTES
MARXA INTERNACIONAL
TERRA DE REMENCES
(DES DE 2010 LA INSCRIPCI
ESTA TANCADA EN 3.000
PARTICIPANTS I LES PLACES
SEXHAUREIXEN EN HORES)

ENTITATS ESPORTIVES AMB MES SOCIS


8.715 1.350 1.332
CLUB NATACI OLOT UNI ESPORTIVA OLOT CENTRE EXCURSIONISTA OLOT
TERCERA ENTITAT AMB MS SEGONA DIVISI B
SOCIS DE GIRONA

9
TTOLS MUNDIALS
11
TTOLS EUROPEUS

FONTS: CONSELL ESPORTIU DE LA GARROTXA I INSTITUT MUNICIPAL DESPORT I LLEURE DOLOT


>11 RELIGIO >33

NOMBRE DE CENTRES DE CULTE 2014

12 MINORIES
RELIGIOSES

92%
158 Esglsia
catlica

5 2 2 1 1 1
ESGLSIES ISLAM BUDISME TESTIMONIS SIKHISME ESGLSIES
EVANGLIQUES CRISTIANS ORIENTALS
DE JEHOV

GRUP DE DIALEG INTERRELIGIOS DE LA GARROTXA

EL GRUP DE DILEG INTERRELIGIS DOLOT, QUE


ES VA CONSTITUIR FORMALMENT LANY 2009,
S UN ESPAI DE TROBADA I CONEIXEMENT MUTU
ENTRE LES DIFERENTS CONFESSIONS
QUE AFAVOREIX LA SENSIBILITZACI AL
VOLTANT DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA

FONTS: MAPA RELIGIS DE CATALUNYA 2014 GENERALITAT DE CATALUNYA I UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA. CONSORCI DACCI SOCIAL DE LA GARROTXA
>01.1 TERRITORI >34

SUPERFICIE PROTEGIDA DELS MUNICIPIS DE LA GARROTXA 2015

SALES DE LLIERCA
MONTAGUT I OIX

LA VALL DE BIANYA TORTELL BEUDA

CASTELLFOLLIT DE LA roca
MAI
SANT JAUME DE LLIERCA ARGUELAGUER DE MONTCAL
SANT JOAN LES FONTS BESAL
RIUDAURA
OLOT SANT FERRIOL

PERCENTATGE DE SUPERFCIE
LES SANTA PAU PROTEGIDA DELS MUNICIPIS
PRESES DE LA GARROTXA (2015)

LA VALL DEN BAS MIERES 0%-20%

SANT FELIU 20,1% - 40,0%


DE PALLEROLS
SANT ANIOL
DE FINESTRES 40,1% - 60,0%
LES PLANES
DHOSTOLES
60,1% - 80,0%

80,1% - 100%

53,6% 3A 4
de la superfcie de la Garrotxa La Garrotxa s la tercera Existeixen 4 figures de protecci
est protegida pel valor del seu comarca amb ms percentatge diferents: espai dinters natural,
patrimoni natural i la seva de superfcie protegida RESERVA NATURAL PARCIAL, PARC
biodiversitat DE CATALUNYA NATURAL I XARXA NATURA 2000

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LES DADES DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCNICA DE LA GARROTXA
>01.2 TERRITORI >35

ACORDS DE CUSTODIA DEL TERRITORI 2015 >29

53 5A
ACORDS comarca en nombre
dacords de custdia del

3.050 ha territori i la sisena en


nombre dhectrees

Nota: els acords de custdia del territori sn pactes voluntaris entre propietaris de terrenys i entitats de custdia
(com el Consorci per a la Protecci de lEspai dInters Natural de lAlta Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa)
que estableixen compromisos per a les dues parts en pro de la conservaci del territori.

181
INCENDIS FORESTALS 1987-2015

INCENDIS
EN TOTAL

CAUSES DELS INCENDIS


103 HA
shan cremat Entre els
64% negligncies anys 1987 i 2015 a la
11% intencionats Garrotxa
7% accidents
6% causes naturals
2% revifats 3,5 HA/ANY DE MITJANA
12% causa desconeguda

FontS: Elaboraci prpia a partir de dades del Consorci SIGMA i PNZVG, segons dades de la Xarxa de Custdia del Territori I DADES DEL CONSORCI SIGMA I ELS
BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
>02 CLIMATOLOGIA/ AIGUA >36

DADES DE CLIMATOLOGIA 2015


816 MM
PRECIPITACI MITJANA

LA TEMPERATURA MITJANA
9,3 DIES
a lany amb ms de 25l/m2

mitjana de les mximes mensuals


8,8
mitjana de les mNIMES mensuals

28 DIES
mitjana de dies amb ms de 32C
30 DIES
mitjana de dies amb mENYS de 0C

QUALITAT DE LAIGUA SUPERFICIAL 2015


NDEX DE QUALITAT IBMWP DE MACROINVERTEBRATS

MOLT BONA 8,3%

60%
DELS PUNTS MOSTREJATS ALS CURSOS
BONA
MITJANA
DEFICIENT
50,0%
37,5 %
4,2 %
FLUVIALS PRESENTEN UNA QUALITAT BONA
O MOLT BONA
DOLENTA 0,0%

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PBLICA DE LA GARROTXA (SIGMA)
>03 RESIDUS >37

INFRAESTRUCTURES DE GESTIO MEDIAMBIENTAL 2016

21 4 1 1
ESTACIONS DEIXALLERIES PLANTA DE DIPSIT
DEPURADORES COMPOSTATGE CONTROLAT
DAIGES RESIDUALS DE RESIDUS
MUNICIPALS

GRAU DE SELECCIO DE RESIDUS 2014


40,5%
DELS RESIDUS MUNICIPALS GENERATS A LA
GARROTXA ES VAN SELECCIONAR

19A
LA GARROTXA OCUPA LA 19A POSICI
ENTRE LES COMARQUES CATALANES EN GRAU DE
SELECCI DE RESIDUS

ELS MUNICIPIS QUE RECICLEN MS ELS MUNICIPIS QUE RECICLEN MENYS


SANT FERRIOL 52,8% LA VALL DEN BAS 29,8%
SALES DE LLIERCA 51,9% MIERES 27%
SANT JAUME DE LLIERCA 47,9% MONTAGUT I OIX 25,5%

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PBLICA DE LA GARROTXA (SIGMA) i lAGNCIA CATALANA DE RESIDUS
>01 ACTORS > LES EMPRESES >38

ANALISI DE BALANCOS AGREGATS DE LES EMPRESES DE LA GARROTXA 2014


ESTRUCTURA DEL BALANC
ACTIU PATRIMONI
NO CORRENT NET
47,3% 56%
ACTIU
CORRENT PASSIU NO CORRENT 16,2%
52,7% PASSIU CORRENT
27,8%

BENEFICIS DEL CONJUNT DE LES EMPRESES


MILIONS DEUROS
250 M
200 M
EBITDA BENEFICIS ABANS DINTERESSOS,
EBITDA
150 M IMPOSTOS, DEPRECIACIONS I AMORTITZACIONS

100 M EBIT BENEFICIS ABANS DINTERESSOS I


EBIT
IMPOSTOS
50 M
RESULTAT RESULTAT DE LEXERCICI
OM
2010 2011 2012 2013 2014

RENDIBILITAT ECONOMICA I FINANCERA EQUILIBRI FINANCER


Per cada 100 invertits, les
empreses han obtingut 4,61
de benefici
1,20
(abans dinteressos i impostos) RTIO DE LIQUIDITAT

Per cada 100 de recursos propis,


4,61 les empreses nhan obtingut 4,66
de benefici net. Els valors ptims orientatius sn entre 1,5 i
1,9 i un valor inferior a 1 indica problemes
DE BENEFICI
PER CADA 100 El marge de benefici mitj de les per fer front als deutes i obligacions a curt
INVERTITS empreses s dun 4,1% termini.

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE DADES DEL SABI 2014.


>02 ACTORS> ADMINISTRACIONS >39

EVOLUCIO DE LA DESPESA DELS AJUNTAMENTS (/HAB.) 2014


1.600,00

1.400,00

1.200,00

1.000,00

800,00

600,00

400,00

200,00

-
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

DESPESA TOTAL DESPESA DE GESTI ORDINRIA INVERSIONS ALTRES DESPESES *

DISTRIBUCIO DEL PRESSUPOST DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS


42,9%
31,3 MILIONS
72.884.201
INCREMENT DEL 10% RESPECTE DEL 2013

22,0% PRESSUPOST TOTAL


16 MILIONS
13,5% DE LES ADMINISTRACIONS
9,8 MILIONS 12% LOCALS DE LA GARROTXA
8,7 MILIONS 9,6%
7MILIONS 1 Ajuntament dOlot
2 Consell Comarcal de la Garrotxa
3 Municipis 2.001-3.000 hab. (3)
4 Municipis 1.001-2.000 hab. (6)
5 Municipis fins a 1.000 hab. (11)

FONT: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LES LIQUIDACIONS DELS 21 AJUNTAMENTS DE LA GARROTXA I DEL CONSELL COMARCAL (MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PBLICAS)
*PASSIUS FINANCERS, DESPESES FINANCERES, TRANSFERNCIES DE CAPITAL I ACTIUS FINANCERS
>03 ACTORS>SOCIETAT CIVIL >40

ENTITATS ACTIVES 2015

350-400 1 ENTITAT
PER CADA
ENTITATSXIFRA ESTIMADA 150 HABITANTS
MBITS DACTUACI
CULTURA 30%
ACCI SOCIAL 22%
COMUNITRIES I VENALS 21%
FORMACI I EDUCACI 9%
ESPORT 7%
AMBIENTAL 3%
JUVENILS 3%
COOPERACI, PAU I DRETS HUMANS 1%
DRETS CIVILS 1%
ALTRES 1%

PROCEDNCIA DEL FINANAMENT ANYS DE CONSTITUCI

PRIVAT
30%

PBLIC
30%
PROPI
30%
40%
DE LES ENTITATS
HAN NASCUT
EN EL SEGLE XXI

FONTS: EL PANORMIC. CONSORCI DACCI SOCIAL DE LA GARROTXA


>04.1 BAROMETRE GARROTXI >41

ENQUESTA DE PERCEPCIO ALS ACTORS 2016

SOCIETAT CIVIL

NOMBRE DENQUESTES
ACTOR ENVIADES RESPOSTES %
AGENTS EMPRESES 1.402 100 7,1%
EMPRESES DINNOVACI administracions 54 31 57,4%
I CONEIXEMENT societat civil 231 28 12,1%
agents dinnovaci i coneixement 81 20 24,6%
TOTAL: 1.768 179 10,1%

ADMINISTRACIONS

SIDENTIFIQUEN QUATRE ACTORS QUE CONFIGUREN i influeixen en EL CONTEXT ECONMIC, SOCIAL I MEDIAMBIENTAL DE LA GARROTXA

VALORACIO DELS AMBITS ECONOMIC, SOCIAL I MEDIAMBIENTAL


NOTA SOBRE 10

mbit econmic 6,4 mbit social 7,0 mbit mediambiental 6,8

DINAMISME EMPRESARIAL 7,0 S DEL CATAL 8,3 PAISATGE 8,2


ESPERIT EMPRENEDOR 6,8 ACTIVITAT ESPORTIVA 7,5 ESPAIS NATURALS 7,3
INNOVACI I DESENVOLUPAMENT ASSOCIACIONISME 7,4 BIODIVERSITAT 7,3
TECNOLGIC 6,5
COLLABORACI ENTRE ADMINISTRA- HABITATGE 6,7 GESTI ENERGTICA 6,8
CIONS I EMPRESES 5,7 COHESI SOCIAL 6,7 GESTI FORESTAL 5,4
LLOCS DE TREBALL OFERTS 5,7 JUSTCIA 6,1 S DENERGIES RENOVABLES 5,0
TELECOMUNICACIONS 4,7

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LENQUESTA FETA ALS ACTORS I INFORME DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA
>04.2 BAROMETRE GARROTXI >42

INDEX DE FELICITAT
VALORACI SUBJECTIVA SOBRE EL PROPI GRAU DE FELICITAT
NOTA SOBRE 10

2016> 7,5
2015> 7,0
EMPRESES ADMINISTRACIONS SOCIETAT CIVIL AGENTS DINNOVACI
I CONEIXEMENT

2016> 7,4 2016> 7,3 2016> 8,0 2016> 7,1


2015> 7,4 2015> 6,3 2015> 6,8 2015> 6,4

PRINCIPALS MILLORES PROPOSADES ALS ACTORS

EMPRESES ADMINISTRACIONS SOCIETAT CIVIL AGENTS DINNOVACI


I CONEIXEMENT

-MS cooperaci - Simplificar i agilitzar els - MS coordinaci - MS transferncia de


trmits administratius coneixement

- MS Responsabilitat - MS cooperaci - MS cooperaci - MS adaptaci a les


Social Empresarial necessitats del territori

- Millors condicions - UN rol dinamitzador - Millor comunicaci de - MS cooperaci


laborals MILLOR les seves activitats

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LENQUESTA FETA ALS ACTORS I INFORME DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA
>04.3 BAROMETRE GARROTXI >43

PROPOSTES DE MILLORA PER PART DELS ACTORS

EMPRESES ADMINISTRACIONS SOCIETAT CIVIL AGENTS DINNOVACI


I CONEIXEMENT
CREEM
COMARCA
- Variant Olot i les - Major Responsabilitat - Variant Olot i les Preses - Variant Olot i les
Preses Social Corporativa - Major conscincia Preses
- Variant Olot i les Preses mediambiental poblaci - Cicles universitaris
- Potenciar comer
proximitat
PAS
- Sobirania prpia - Millor cooperaci entre - Pacte educaci - Ms descentralitzaci
- Ajudes a lemprenedoria i administracions - Sobirania prpia
a la internacionalitzaci

CANVIEM
COMARCA
- Model econmic (aposta - Ms economia social - Millorar participaci - Telecomunicacions
per I+D i les energies ciutadana
renovables) - Millor transport pblic
- Telecomunicacions

PAS
- Infraestructures viries - Condicions laborals - Classe poltica actual - Model educatiu
- Llei electoral actual - Mercat energtic

ELIMINEM
COMARCA
- Gesti administracions - Desigualtat social - Desigualtat social - Excs nombre
pbliques ajuntaments
PAS
-Llei funcionariat - Retallades sanitat, serveis - Corrupci - Burocrcia
socials i educaci - Pobresa administrativa

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LENQUESTA FETA ALS ACTORS I INFORME DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA
>04.4 BAROMETRE GARROTXI >44

FACTORS CLAU I MOTIVACIONS

EMPRESES ADMINISTRACIONS SOCIETAT CIVIL AGENTS DINNOVACI


I CONEIXEMENT
ELEMENTS CLAU DE LXIT DE LORGANITZACI

Atenci i servei al Professionalitat i formaci Treball en equip Anlisi i anticipaci a les


client /Personalitzaci del personal necessitats del mercat

Professionalitat Bona organitzaci Comproms vers un Equip hum


/Seriositat interna objectiu

Qualitat Treball en equip / Coordinaci Passi / Illusi / Motivaci Buscar solucions a


entre les diferents rees problemtiques concretes

Creativitat / Vocaci de servei Bon ambient Treball en equip entre tots


Innovaci al ciutad els departaments interns

PRINCIPALS MOTIVACIONS PERSONALS PER TREBALLAR A LORGANITZACI

Illusi / Satisfacci Collaborar en la prosperitat Afici / Passi per Assolir nous reptes
del municipi -comarca lobjectiu de lentitat

Guanyar-SE la vida Vocaci de servei Contribuir a la vida Millorar el coneixe-


/ ingressos a la comunitat social de la comarca ment i capacitats de
lorganitzaci

Aprendre Aprenentatge Millora de lentorn Liderar un equip clau en la


constant social / Transformaci social competitivitat de
lorganitzaci

Donar servei a les Assolir objectius Afavorir el creixement Millorar leficincia dels
persones personal dels altres i processos
fomentar valors

FONTS: ELABORACI PRPIA A PARTIR DE LENQUESTA FETA ALS ACTORS I INFORME DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA
RECONEIXEMENT >45

SABIES QUE...?
...una empresa de la comarca est treballant per fabricar el paper tiss ms ecolgic del mn?
(LC Paper)
... el primer web de comer electrnic en el sector ptic (encara en funcionament) de tot lEstat
espanyol va ser creat per una empresa olotina ara fa 15 anys? (Centre ptic Fluvi, SC)
...la Garrotxa t dues vegades i mitja ms entitats per habitant que la ciutat de Barcelona?
(Panormic 2015)
... lempresa de transport de mercaderies ms antiga de Catalunya (des de 1879) s de la comarca?
(Transports Tresserras, SA)
...els professors de guitarra dels principals conservatoris com el Liceu de Barcelona, el de Pars o
Berln i d'altres d'arreu del mn, aix com artistes com Raimundo Amador o Josemi Carmona, fan
servir cordes fabricades a Santa Pau?
(Knobloch Strings)
...el primer sistema de producci d'energies renovables (biomassa, la solar fotovoltaica i la geotr-
mia) combinat amb gas natural per subministrar calor, fred i electricitat a equipaments municipals
s a Olot? [Projecte District Heating Olot, Plaa Mercat i edificis pblics que lenvolten
(UTE Gas Natural i Wattia)]
... la Garrotxa s lnica comarca de Catalunya on la taxa d'atur del collectiu de persones amb
malaltia mental o discapacitat intellectual s gaireb del 0%?
(La Fageda Fundaci i Integra)
el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa i Noel Alimentria estan treballant amb el
projecte Busquem arbres amb histria de la Garrotxa, amb lobjectiu didentificar els arbres
monumentals, notables i singulars de la comarca?
(Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa i Noel Alimentria SAU)
...la Generalitat de Catalunya va organitzar una exposici dedicada a RCR Arquitectes, Creativitat
compartida, que repassava els 25 anys duna trajectria caracteritzada per apostar per la pura
harmonia amb lentorn?
(RCR Arquitectes)
...la primera companyia a introduir amb xit el Panettone i Pandoro -dolos italians- al mercat
espanyol (que consoliden una nova categoria dins els dolos) s de la Garrotxa?
(Comercial Masoliver SAU)

PREMIS I CARRECS INSTITUCIONALS FORA DE LA COMARCA 2015*


EMPRESES ADMINISTRACIONS SOCIETAT CIVIL aGENTS DINNOVACI
I CONEIXEMENT

Premis i reconeixements 12 4 3 30
CRRECS 39 16 5 18

FONT: ELABORACI PRPIA I BARMETRE GARROTX - ENQUESTA DE PERCEPCI ALS ACTORS 2015
* VEGEU DETALL A LINFORME
CONCLUSIONS
>47

OBSERVEM
ECONOMIA
COMPORTAMENT ECONMIC
Leconomia comarcal inicia una etapa expansiva el 2014 amb un increment del PIB que
trenca la dinmica de contracci viscuda els darrers anys. Tot fa pensar que durant el 2015
lincrement ser superior ats el comportament general de locupaci i dels sectors amb
ms impacte en la productivitat, la construcci i la indstria. Amb tot, aquesta situaci
tamb sha traslladat al conjunt de comarques i la Garrotxa se situa en una posici interm-
dia respecte a la creaci docupaci.

ESTRUCTURA PRODUCTIVA
La construcci crea ocupaci per primer cop des de 2008. Amb tot, els sectors que han
mostrat ms dinamisme de leconomia comarcal han estat la indstria i el sector serveis. De
fet, la indstria ha registrat creixements per sobre del 4% entre el darrer trimestre del 2014
i el 3r del 2015, mentre que el terciari tanca lany amb un increment interanual del 4,8%. Els
tres principals subsectors industrials lalimentaci, begudes i tabac, la fabricaci de
maquinria i equipament mecnic, i cautx i plstic- han registrat taxes interanuals trimes-
trals dentre el 5-8% durant el 2015. A ms, el txtil, la confecci i cuir creen ocupaci per
primer cop des de linici de la srie el 2001. Pel que fa al terciari, les activitats ms dinmi-
ques han estat lhoteleria i els serveis empresarials i immobiliaris, amb taxes properes al 7%
interanual.

MERCAT DE TREBALL
Durant el 2014 es va iniciar una etapa de creaci docupaci que sha consolidat durant el
2015. Amb tot, aquesta dinmica positiva s un xic menys intensa que al conjunt del Princi-
pat, sobretot pel que fa a levoluci del treball assalariat. La millora en locupaci es traslla-
da en una reducci cada cop ms significativa del nombre de persones registrades a latur,
que disminueix un 15,4% el darrer trimestre de lany, 4,9 punts percentuals ms que la
reducci registrada al conjunt de Catalunya. De fet, la Garrotxa se situa entre les comarques
amb menor incidncia de latur, la 7a. Aix s fruit de lequilibri existent entre lactivitat
productiva i residencial, que comporta ms oportunitats laborals localitzades al territori.
Aix ho constaten les taxes dactivitat i ocupaci, de les ms elevades de Catalunya (7a i 6a,
respectivament). El punt negatiu en levoluci dels indicadors laborals el marca el repunt de
la sinistralitat iniciat el 2014 i que sha intensificat durant el 2015, que s fruit de la recupe-
raci de dos sectors amb major incidncia, com sn la indstria i la construcci.
>48

COMER EXTERIOR
La Garrotxa s una comarca amb una vocaci clarament exportadora. El nostre territori
representa prop dun 18,2% de les exportacions de la demarcaci de Girona cap a pasos fora
de la UE o amb qui no hi ha acord bilateral (especialment a Amrica, frica i sia), i s la
tercera comarca en importncia de la demarcaci. Les exportacions a tercers pasos respec-
te de les dades de 2014 tcnicament shan estabilitzat amb un decreixement del 0,35%. El
valor estimat anual s de 849,1 milions deuros (aquesta darrera xifra inclou tamb les
exportacions a la UE). Cal destacar que la major part dels sectors productius participen en
lactivitat exportadora.

TURISME
El model turstic basat en el desenvolupament dun turisme sostenible i intelligent a travs
de lestratgia de la Carta europea de turisme sostenible, ha continuat essent el marc de
referncia del sector, que ha treballat aquest 2015 per renovar lestratgia per al perode
2016-2020. El 2015 el nombre destabliments i la recaptaci de limpost sobre estades en
allotjaments turstics han crescut, mentre que el volum de visitants informats sha mantin-
gut fora estable, per b que la major part de gent informada ha estat visitant dun dia. Sha
treballat de forma organitzada potenciant tres tipologies de producte: MICE, Natura-Actiu i
Gastronomia. Cal destacar les nombroses inversions pbliques de ms d1.200.000 que
shan pogut fer en el marc dun projecte FEDER i dels dos plans de Foment Territorial del
Turisme, per a la millora i posada en valor del patrimoni natural i cultural de la Garrotxa.

SOCIETAT
POBLACI
La poblaci de la Garrotxa ha crescut mnimament durant el 2015, i sha capgirat la dinmica
negativa del 2014. Lenvelliment s la principal caracterstica de la poblaci garrotxina,
especialment entre els majors de 85 anys, que superen amb escreix la taxa catalana (2,8%
vs. 4,1%). Aquest sobreenvelliment s majoritriament femen. Malgrat reduir-se la intensi-
tat immigratria, la Garrotxa ha suportat la prdua de poblaci dels darrers anys grcies a la
immigraci, que ha provocat canvis importants en la naturalesa de la poblaci. Laltra carac-
terstica de la demografia comarcal s la importncia de les llars unipersonals (27,8%), i
sobretot la seva incidncia en relaci amb ledat: 1 de cada 4 persones majors de 65 anys viu
sola, una xifra que senfila al 38% entre les persones majors de 85 anys
>49

SERVEIS SOCIALS
Les dades dels serveis socials mostren com, en termes generals, la situaci social de la
Garrotxa sha mantingut relativament estable en comparaci amb els anys anteriors.
Malgrat alguns tmids indicis de millora en les xifres docupaci, continua existint una bossa
important de persones en situaci dexclusi social que tenen dificultats per satisfer les
necessitats bsiques, aix com tamb un nombre destacat de persones en risc dexclusi,
malgrat que disposen dingressos. Al marge de les problemtiques socials derivades del
context socioeconmic, cal ressaltar la importncia dels serveis adreats a lautonomia i
latenci a la dependncia, que a la Garrotxa sn molt destacats, ateses les caracterstiques
de la poblaci.

EDUCACI
A la Garrotxa la taxa descolaritzaci de 0 a 3 anys es consolida al voltant del 50% i amb
clares possibilitats de creixement si saconsegueixen oferir nous sistemes de bonificaci.
Una altra dada rellevant s que el nivell dalumnes que acrediten lESO s superior a la
Garrotxa que a Catalunya i que, a ms a ms, aquest percentatge ha anat augmentant de
manera progressiva durant els ltims 5 anys. Desprs daquesta etapa obligatria, lopci
majoritria dels joves de la Garrotxa s la del Batxillerat (57%), tot i que no es redueix, un any
ms, el nombre de joves que abandonen el sistema educatiu en aquest imps. Una vegada
ms, els resultats de les proves PAU demostren que el nivell acadmic i formatiu de la
comarca va en consonncia amb la resta del territori catal, i la Garrotxa presenta un
percentatge daprovats superior al 98%. Finalment, si ens fixem en quines sn les famlies
professionals que acullen ms joves de la comarca, observem que, parlant de CFGM o
CFAM (cicles formatius de grau mitj o cicles formatius dart plstiques i disseny de grau
mitj), sanitat s la que acull ms alumnes. Per altra banda, si ens fixem en els estudis de
CFGS o CFAS (cicles formatius de grau superior o cicles formatius dart plstiques i disseny
de grau superior), veurem que aquesta tendncia canvia i la famlia professional que acull
ms joves s la darts plstiques i disseny.

ESTUDIS UNIVERSITARIS
Durant el curs 2015-16 un total de 1.197 estudiants de la comarca de la Garrotxa cursen un
grau universitari. El 38% ho fan a la Universitat de Girona, el 12% a la UB, l11% a la UOC
(universitat que noms ofereix estudis a distncia), el 10% a la UAB i, la resta, als altres
centres universitaris catalans (UVic, UPF, UPC, UNED, URL, UDL, URV, ESDAP, UIC i UAO).
Un any ms, la balana continua decantant-se cap a la branca de cincies socials i jurdi-
ques, i, a diferncia de lany passat, que suposava un 41% dels estudiants, enguany ocupa
ms de la meitat dels graus estudiats (el 53,4%). Un 16,2% sn denginyeria i arquitectura. I
els graus de cincies de la salut han passat de ser el 20,1% el curs 2014-15, a un 13,5% aquest
>50

curs. Lopci de graus de cincies ha augmentat (del 6,6% al 9,1%), mentre que la darts i
humanitats sha redut del 12,8% al 7,8%.

SANITAT
Els serveis de salut a la Garrotxa estan formats per un hospital general bsic dabast comar-
cal, 3 rees bsiques de salut (ABS) dmbit rural i una quarta ABS situada a la ciutat dOlot.
Tamb disposa duna xarxa de salut mental. Aquests serveis es caracteritzen per una molt
bona accessibilitat, aix com per una molt bona coordinaci entre els tres mbits assisten-
cials.
Globalment, tot i lenvelliment de la poblaci i una major utilitzaci dels serveis pblics,
podem dir que la Garrotxa s una comarca amb un menor consum de recursos que la resta
de Catalunya, tant en relaci amb la despesa farmacutica com ingressos hospitalaris,
estada mitjana i nombre de cesries.
Durant el 2015 es va realitzar lenquesta de satisfacci dels usuaris de Catalunya amb els
serveis de salut. Segons els resultats obtinguts, els usuaris de les ABS de la Garrotxa i de
lHospital dOlot i Comarcal de la Garrotxa estan molt satisfets amb els serveis que reben.
Si parlem del grau de satisfacci global, valoren latenci primria amb una nota de 8,5
sobre 10 i de 8,91 sobre 10, en el cas de lhospital, ambds valors per sobre de la mitjana de
Catalunya. Una de les nostres ABS s la ms ben valorada globalment de tota la regi
sanitria de Girona i lhospital, el ms ben valorat de la regi sanitria de Girona.

Pel que fa a la valoraci feta sobre la fidelitat, podem dir que un 94,7% dels pacients atesos
en centres datenci primria a la Garrotxa afirmen que hi tornarien (entre 91,3 i 97,5) i un
92,5 % pel que fa a lhospital, i aquestes xifres tamb sn millors que les globals de
Catalunya.

JUSTCIA
Lany 2015 han entrat 1.189 assumptes judicials als jutjats dOlot i la Garrotxa: el 50% sn
procediments civils (reclamacions de quantitat, desnonaments i altres conflictes), el 35%
execucions (execucions hipotecries, etc) i un 15% procediments de dret de famlia (divorcis,
guarda i custdia de menors, incapacitats...). Lentrada dassumptes judicials ha disminut
un 28% respecte del 2014. Saprecia una disminuci dels procediments civils i les execu-
cions, que havien augmentat molt per la crisi econmica. Concretament, en el darrer any, les
peticions de desnonament han disminut un 44% i les execucions hipotecries un 20%
A finals de 2015, els jutjats dOlot registren un total de 2.394 casos pendents, xifra que
representa una disminuci del 16% en relaci amb un any abans.
Es constata lelevat moviment de jutges que presten els seus serveis al partit judicial:
durant lany 2015 han passat pel Jutjat nmero 1 cinc jutges, i tres al nmero 2.
>51

LLENGUA
Durant el 2015 sha observat una tendncia a lala del nombre dalumnes de nivells bsics,
especialment en els nivells 1 i 2, segurament com a conseqncia del nou Decret dacollida
que el govern va aprovar a finals del 2014, i que valora una formaci de 90 hores en llengua
catalana en els trmits darrelament i renovaci de la residncia.
Com que en un 75% lalumnat de nivells bsics del Servei de Catal dOlot-la Garrotxa
prov dAmrica Central i del Sud, aquestes persones asseguren la comprensi del catal
amb aquestes 90 hores, per desprs moltes no continuen laprenentatge, s a dir, que
ms alumnat no implica ms s del catal al carrer.
Si en mbits com lempresa, els serveis, les entitats... no es fomenta un s real del catal,
molts ciutadans dOlot no el parlaran mai. I aquest foment passa, sobretot, per fer que el
catal sigui necessari en lespai pblic, laboral i social.

SEGURETAT
Mossos dEsquadra
El Cos dels Mossos dEsquadra t com a finalitat la protecci de les persones i bns, aix
com el manteniment de la seguretat pblica. Des de la Comissaria de la Garrotxa, que
exerceix aquestes funcions dins lmbit territorial de la nostra comarca, podem afirmar que
es gaudeix dun molt bon nivell de qualitat de seguretat si ens atenem als fets penals
ocorreguts i el seu impacte en la poblaci: ms dun 50% per sota de la rtio per cada mil
habitants de Catalunya. Aquesta dada ens indica la mitjana del nivell de qualitat de segure-
tat de la nostra societat. La situaci s deguda a la suma de sinergies, treball conjunt i
implicaci de les institucions, ajuntaments i, finalment, un valor afegit que s el comproms
dels ciutadans: entre tots fem una Garrotxa ms segura.

Policia Municipal dOlot


Les dades daccidentalitat de lany 2015 al nucli urb dOlot sn molt similars a les de lany
anterior. Si fem una visi ms mplia dels darrers 5 anys, es pot comprovar com en els tres
darrers anys la xifra de ferits ha estat estable, per sota danys anteriors.
Tot i aix, queda feina pendent, com per exemple mirar de reduir els ferits per atropella-
ment, avui dia un 25% del total de ferits en accidents de trnsit.

Respecte al consum i venda de drogues en espais pblics, la policia municipal ha fet un


esfor per controlar ms aquests punts: shan realitzat diverses detencions i ha augmentat
significativament el nombre de denncies administratives per consum. Aquest 2016 es
crea el servei can de recerca de drogues.
>52

HABITATGE
Des de lany 2007, moment en qu esclata clarament la crisi, es pot constatar el gran
descens del nombre dhabitatges iniciats i acabats a la Garrotxa, juntament amb la baixada
de preus, tot i que hi ha hagut un creixement del 154,54% respecte de lany passat dels
habitatges iniciats, amb un lleuger increment de preus.

Quant al rgim de lloguer, s clara la tendncia a lala de la contractaci i la baixada de


preus des del moment en qu esclata la crisi, tot i que el nombre de contractacions ha
baixat mnimament en relaci amb lany passat (10,80% a Olot i 9,26% a la Garrotxa), i els
preus prcticament shan mantingut.

Pel que fa a les atencions de lOficina Local dHabitatge, durant el 2015, 4 de cada 10
gestions realitzades han estat per ajuts de lloguer. Des de lOficina shan portat a terme
7.840 atencions (44,86% del total) per a la tramitaci i la gesti de les ajudes per pagar la
renda de lloguer o prestacions econmiques durgncia especial, cosa que ha representat
un increment del 84,29% respecte de lany 2014. Un altre dels mbits en el quals ms ha
crescut lactivitat de lOficina dHabitatge durant el 2015 ha estat lassessorament jurdic en
temes dhabitatge, que consisteix a donar suport adreat a les persones que formalitzen un
contracte de lloguer o de compravenda; a les comunitats de vens, especialment amb
problemes de venatge i convivncia, i a les persones o famlies que tenen dificultats per fer
front al pagament de prstecs hipotecaris i contracte darrendament, i poden trobar-se en
risc de perdre el seu domicili habitual, o aquelles que es troben en procediments dexecuci
hipotecria per impagament o desnonament per falta de pagament. Durant el 2015, shan
fet 641 gestions (3,67%) del total de lany. Aquesta dada significa un augment del 25,68% en
relaci amb el 2014.

CULTURA
Dentrada, cal tenir en compte que principalment es disposa de dades relatives a la capital
de la Garrotxa. Lany 2015, lAjuntament dOlot va destinar un 8,8% de la seva despesa en
Cultura, fet que equival a un total de 2.600.000 euros. Aquesta xifra, per, es va incremen-
tar fins a 3.099.697 grcies als ingressos generats per la prpia activitat cultural de la ciutat.
En aquest marc, la despesa per habitant a Olot en aquest mbit va ser de 91,31 euros per
persona. Cal destacar que del total de la despesa realitzada, un 53% es va destinar al desen-
volupament dactivitats culturals i noms un 30% a personal.
Pel que fa a la programaci, cal destacar els 63 espectacles darts escniques, cosa que
suposa una mitjana de 1,2 representacions a la setmana, i els ms de 200 concerts, que
equivaldrien a prcticament a 4 a la setmana.
Pel que fa als Museus dOlot, lany 2015 van registrar 75.500 visitants, dels quals prctica-
ment un 30% van ser escolars.
Quant al pes de les indstries culturals dins lactivitat econmica, la Garrotxa t 61 centres
>53

de cotitzaci culturals, que ocupen un total de 269 persones. Aix significa un pes especfic
del 3% en relaci amb el nombre dempreses registrades a la comarca.

ESPORTS
La Garrotxa s una comarca molt rica esportivament parlant, tant per la quantitat de practi-
cants (d'esport escolar, federat i de lleure), i de diversitat de disciplines (32), com per la
qualitat dels espais i entorns on es practica.
Quaranta-quatre (44) entitats de totes les modalitats, prcticament totes amb estructures
no professionalitzades, vertebren un teixit associatiu prou plural.
Esportivament, sobresurten els xits del Club Patinatge Artstic Olot amb 11 europeus i, de
moment, 9 ttols mundials, i la UE Olot lluitant a la 2a Divisi B.

Socialment, la comarca compta amb entitats de referncia a nivell giron com el Club Nata-
ci Olot amb 8.715 socis (la tercera xifra ms alta de la demarcaci), i amb fins a 44 entitats
de tipologies molt diverses, entre les quals alguna, com el CC Bas, amb uns 180 socis, s
capa de mobilitzar centenars de voluntaris i de tirar endavant la marxa cicloturista organit-
zada per una entitat sense nim de lucre ms nombrosa de tot l'Estat, amb un lmit tancat
des de fa 6 anys en 3.000 inscrits: la Terra de Remences.

RELIGI
Les dades del mapa religis de la Garrotxa mostren com la nostra comarca compta amb 170
centres de culte, 158 dels quals corresponen a lEsglsia catlica i la resta, 12 centres, a
minories religioses. En comparaci amb el conjunt de Catalunya, la Garrotxa compta amb
una proporci ms baixa de centres de culte de minories religioses, ja que al conjunt del
pas nhi ha un 16,8%, mentre que a la Garrotxa la xifra disminueix fins al 8%. La majoria dels
centres de culte de minories sn esglsies evangliques (5), seguits de lislam i el budisme
(2 centre cadascun), i una esglsia oriental, un centre sikh i un centre de Testimonis Cristians
de Jehov. El Grup de Dileg Interreligis dOlot, que es va constituir formalment lany
2009, s un espai de trobada i coneixement mutu entre les diferents confessions, que
afavoreix la sensibilitzaci al voltant de la diversitat religiosa.

TERRITORI I MEDIAMBIENT
DADES GENERALS DINTERS MEDIAMBIENTAL
El 90% de la poblaci de la comarca viu en nuclis de poblaci i la resta en disseminats.
Eines de planificaci territorial: tots els municipis disposen del Pla dacci local per a
lenergia sostenible (PAES) i estan adherits al Pacte dalcaldes per la lluita contra el canvi
climtic, i dinou tenen aprovat el seu Mapa de capacitat acstica. Es disposa dun pla de
prevenci dincendis forestals (PPI) comarcal, un PPI del Parc Natural de la Zona Volcnica
de la Garrotxa i quatre PPI propis dassociacions de defensa forestal.
>54

Existeixen 27 infraestructures de gesti mediambiental: un dipsit de residus municipals,


una planta de compostatge, quatre deixalleries i 21 estacions depuradores daiges
residuals.
Shan signat 53 acords de custdia del territori que cobreixen una superfcie de 3.050 ha.

MEDI ATMOSFRIC I CANVI CLIMTIC


La precipitaci mitjana daquest 2015 ha estat de 816 mm. Lestaci on sha registrat una
major precipitaci ha estat la dOlot, amb 998 mm, i la que menys, la de Sant Iscle de
Colltort (Sant Feliu de Pallerols), amb 675 mm.
Les mesures doz preses a lestaci de Can Jord (Santa Pau) indiquen que els nivells doz
en els darrers tres anys es troben just per sota el llindar del valor objectiu de protecci de la
salut humana (VOPS) que s bo de no superar.
De les ms de 400 mesures demissions electromagntiques fetes entre els anys 2013 i
2015, en cap punt se supera el nivell mxim perms per la normativa.

AIGUA
La qualitat de laigua dels cursos fluvials mostrejats el 2015 s bona o molt bona en el
60% de punts. Un 94% de les mostres daigua subterrnia analitzades presenten valors de
concentraci de nitrats pes sota del valor mxim adms per la normativa.
De les 770 fonts inventariades a la Garrotxa (any 2010), se nhan classificat 76 dinters alt,
200 dinters mitj i la resta dinters baix.
Les infraestructures de gesti de sanejament daiges residuals cobreixen el 95% de la
poblaci comarcal.

BIODIVERSITAT I MEDI NATUAL


En els darrers cinc anys shan registrat 22 terratrmols des de laccelergraf dOlot. Lnic
amb epicentre a la Garrotxa, de magnitud 2.0, va tenir lloc el 23 de juliol de 2013.
Un 53,6% de la superfcie de la Garrotxa est protegida mitjanant diferents figures. Sant
Feliu de Pallerols s el municipi que en t ms, un 93%, i Mai de Montcal el que menys, un
3%. El 54% de la superfcie de reserves naturals de linterior del Parc Natural (1.180,4 ha) s
al terme municipal de Santa Pau.
De les 68 poblacions de cranc de riu que sestimava que hi havia lany 1992, sha passat a
les 43 el 2015. Aplicant un ndex de viabilitat, de les 22 poblacions considerades viables el
1992, ara noms en queden 7.
A la Garrotxa hi ha 199 finques forestals, o agrupacions de finques, que disposen dun
instrument d'ordenaci forestal. Cobreixen 26.066 ha.
Entre els anys 1987 i 2015 hi ha hagut 181 incendis forestals a la comarca que noms han
cremat 103 hectrees. Per a la prevenci i extinci dincendis forestals hi ha adequats 18
punts daigua.
>55

RESIDUS
El 2014 la producci de residus municipals a la Garrotxa ha augmentat un 3%. El nivell mitj
de selecci s del 40%.
Des de lany 2007 al 2014, la producci de residus industrials declarats a la Garrotxa ha
disminut un 30%, fins a les 54.885 tones anuals.
Lany 2015 han entrat un 1,2% ms de residus al dipsit controlat de residus de la Garrotxa,
la qual cosa representa 21.500 tones.

ACTORS
SOCIETAT CIVIL
A la Garrotxa hi ha entre 350 i 400 entitats en actiu, a les quals s'estima que estan vincula-
des unes 41.000 persones. Aix significa que hi ha una associaci per cada 150 habitants,
que representa una densitat associativa 25 vegades ms gran que a Barcelona.
Segons resultats del Panormic*, l'associacionisme de la Garrotxa es dedica majoritria-
ment a activitats culturals (un 30%), d'acci social (22%) i comunitries o de vens (21%). La
seva font de finanament s sobretot prpia (un 48%), mentre que un 41% ve de recursos
pblics i noms un 11% s'aconsegueix del sector privat. En relaci amb lantiguitat de les
entitats, destaca que el 40% shan creat aquest segle XXI i, pel que fa al perfil de persones
que hi participen, en general hi ha ms dones que homes. Algunes de les qestions que
actualment preocupen ms les entitats sn la burocrcia que han de resoldre, la manera
d'ampliar la base social, manca despais i equipaments per dur a terme la seva activitat i la
necessitat de treballar en xarxa entre elles.
*El Panormic: enquesta que han contestat 102 entitats de la Garrotxa aquest 2015.

BARMETRE GARROTX
Els diferents actors de la comarca de la Garrotxa declaren tenir un elevat ndex de felicitat.
Tots coincideixen a assenyalar el teixit civil, la biodiversitat natural i el dinamisme empresa-
rial com tres dels grans punts forts de la Garrotxa. I tamb coincideixen a lhora
dassenyalar les mancances. Dins lmbit econmic, el punt ms crtic sn les infraestructu-
res viries i de telecomunicacions, sobretot la construcci de la variant dOlot i les Preses.
Dins lmbit social, parlen de la necessitat de reduir les desigualtats socials existents, i, dins
lmbit mediambiental, assenyalen la protecci de lentorn i la conscienciaci de la pobla-
ci daquest gran valor de la comarca.
>56

OPINEM
Malgrat que s molt prematur fer una anlisi exhaustiva de les dades recollides en el present
Observatori, s que en podem extreure alguns trets significatius, als quals fem referncia per
la seva importncia i perqu ens permeten opinar sobre diferents mbits que creiem estra-
tgics per a la millora de la competitivitat i la qualitat de vida de la comarca.

mbit infraestructures. Creiem inqestionable i imprescindible el desenvolupament


dunes infraestructures viries de la comarca que siguin eficients, especialment pel que fa a
les variants dOlot i les Preses. Segons les dades observades, es preveuen, en un futur
immediat, greus problemes de mobilitat perqu, amb un sector industrial i comercial en
creixement, i davant dun possible cicle expansiu de leconomia, a mitj termini les infraes-
tructures actuals seran ineficients per poder mantenir els nivells de competitivitat de la
comarca. .Aquesta s una demanda compartida per tots els actors tal com es pot veure al
Barmetre garrotx del 2016.
Per aix s imprescindible la conscienciaci de la societat civil, i especialment de les admi-
nistracions pbliques, de la necessitat de desenvolupar aquestes infraestructures de forma
eficient, sostenible i sobretot urgent, i que es deixin de banda discursos demaggics.
No menys important per a una societat en desenvolupament constant, activa socialment i
amb un sector industrial, altament exportador i tecnificat, s la necessitat de desplegar les
infraestructures TIC necessries que donin resposta a les necessitats socioeconmiques del
territori. s aqu, una vegada ms, on la implicaci de les administracions pbliques i
comarcals s vital per a la consecuci daquest desplegament, que ha de facilitar, de forma
rpida i eficient que sassoleixi un servei competitiu i de qualitat en tot el territori.
Per ltim, cal destacar que, tot i que hi ha hagut avenos en l ordenaci del sl industrial de
la comarca - per cert, escs - per part de les administracions pbliques i els actors econ-
mics, es fa necessari establir estratgies dacci immediata que permetin ordenar el tipus
de sl, preveuren el dest i aprofitar sinergies entre les activitats econmiques identificades,
per tal doptimitzar aquest recurs escs i vital en una comarca que basa la seva economia
en els sectors industrials i de serveis.

mbit transferncia del coneixement/noves professions. Un altre handicap per al desen-


volupament de la comarca s la capacitat de generar talent i retenir-lo, i aportar competiti-
vitat al sector industrial, ja que directament o indirecta representa el 50% de locupaci
comarcal.
La indstria est patint una constant tecnificaci que requereix adaptar-se permanentment
als continguts formatius per aconseguir personal qualificat que satisfaci aquestes necessi-
tats. A ms, cal retenir el talent i, a la vegada, inserir les persones en el mn laboral, la qual
cosa aportar prestigi a aquells llocs de treball de qualificaci mitjana.
>57

Per altra banda, lalt nivell de creativitat i innovaci de la comarca demana centres de gesti
i de transferncia del coneixement propers, que nodreixin aquest sector innovador, atreguin
el talent for i el retinguin a la comarca. Per aix, des del cercle EURAM, donem suport a
iniciatives com lassociaci ROBOLOT o la locomotora energtica, que han de permetre, a
mitj termini, que la comarca sespecialitzi en la creaci de noves tecnologies basades en les
noves energies i en la robtica. La intervenci de les administracions locals i comarcals s
fonamental per assolir aquests objectius davant dels estaments i els centres de decisi.
Com que la Garrotxa s una comarca amb una taxa docupaci que depn del sector indus-
trial, no hem doblidar que la tecnificaci del sector provocar, inevitablement, una davallada
de llocs de treball, i aquests treballadors hauran de ser reubicats. A ms, el perfil poblacional
de la comarca (sobreenvelliment, alt percentatge de llars individuals, etc.) originar una
demanda de noves professions basades sobretot en latenci social, tant de per la mateixa
poblaci comarcal, com per la possibilitat de diversificar el model turstic, amb un oferta de
turisme de benestar que atregui persones darreu.
Per aix s necessari que tant els actors implicats com les administracions planifiquin, a curt
i a mitj termini, una estratgia proactiva en aquest sentit.

mbit social i laboral. Shan de potenciar, arreu, com a pol datracci, els factors diferencia-
dors que presenta la comarca en matria de grau de felicitat dels seus habitants, de territori
amb un ndex de seguretat alt i amb un grau de satisfacci del servei sanitari tamb, alt,
circumstncies que indiquen que el nivell de qualitat de vida dels habitants de la comarca s
satisfactori.
Per aix shan de focalitzar les accions de promoci de la comarca sobre la base daquests
factors de qualitat de vida que, juntament amb altres que ja hem esmentat (pols de creaci
tecnolgica, etc.), han datreure nova poblaci, fet que a la vegada permetr adquirir una
massa crtica que afavorir la demanada interna, la creaci de nous llocs de treball, etc.
No per aix hem doblidar lexistncia de bosses datur de llarga durada i dexclusi social, a
les quals sha de prestar una atenci especial, i cal valorar de quina forma es poden reduir
aquestes bosses, a ms dintentar reinserir totes aquestes persones mitjanant eines com
les que hem esmentat en lmbit de les noves professions.

mbit turstic /model de negoci. El sector turstic segueix basant el seu model en el turisme
de paisatge i gastronmic, amb el qual saconsegueix una ocupaci mitjana aproximada del
50%. Per tal de millorar aquesta ocupaci, creiem que caldria apropar loferta entre setmana
a les demandes del sector industrial, i desenvolupar accions en lmbit dels esdeveniments
culturals, esportius, formatius, etc. Aquestes activitats afavoririen lestratgia a curt i mitj
termini de diversificar el model de negoci turstic i aix soptimitzarien les infraestructures
actuals.

Cercle Euram Garrotxa


>58

AGRAIM
Donem les grcies a les organitzacions que han contestat lenquesta del Barmetre Garro-
tx de percepci dels actors 2016. En cas que no hagueu rebut el qestionari i vulgueu
participar el 2017, poseu-vos en contacte amb nosaltres a travs del correu electrnic
observatori@euramgarrotxa.eu

EMPRESES (99 de 1.402)


AATT Associats & Ramon Soler, Andrmines Joguines, Angls a mida, Arico Forest, Arma-
llats, Ascensors Serra, Bartoli Vila, Bas Alimentria, Bellapart, Beveland, Bugaderia Nria,
Ca la iaia Veva, Can Casamitjana, Can Jou Turisme Rural, Carme Espua- Estudi
dArquitectura, Center Cuina Olot, Clnica Dental Plana Arcos, Coelec Installacions, Comer-
cial Rovira Pons, Consorci Transversal Xarxa dActivitats Culturals, Criatures, CuBuS Immo-
biliria, Ecopellet, Educart Serveis Educatius i Culturals, Electrnica Joan, Energy Tools
Consulting, Enomina, Evann Perruquers, Faig Verd, Fajol 2013, Firalet Habitatges, Forn de
Pa Joan Costa, Forn Vidal, Francisco Pages Valenti, Fruites i Verdures Anna, Fundaci La
Caritat, Gaavoc, Gelis Dissenyadors, Germans Esparch, Germans Sagus Vila, Girons
Bartrina Topografia, Grup Morera, Ictineu Associats, Inforolot, Instatechd 3000, Integra,
Inteplast, Jordi Vayreda, Juntes 2007, La Caraba Produccions Serveis a la Cultura, La
Carpa, La Fageda Fundaci, Laic 7, LC Paper, Les Cols Pavellons, Lotei, M. Guinart, Manxa
1876, Maria Carme Gngora Fernndez, Mas Pineda, MasoliverGrup, Mecniques Viro,
Metalrgica Ros, Millaray Farreras, Minguet Trans, Mutua Asepeyo, Naturhouse Olot, Noa
Brands Europe, Noel Alimentria, Olot Televisi, ptica Clara, ptica Fluvi, Perlot, Perru-
queria Home Jordi, pigment:::vayreda&vendrell, Pla dOlot, Plana Hurts Enginyers,
Plstics del Fluvi, Poltank, Precuinats Salt del Sallent, Prefabricats Montcal, Promocions
Immobiliries Talaixa, Ramon Barcons, Russet, Sacopa, Serrat Agrocuina Vall Bas, Serveis
de Neteja i Manteniment Utilitats, Serveis Informtics Olot, Tallers Casoal, Tavil-Indebe,
Tecalum, Telecomunicacions Garrotxa, Transports Badosa, Volcnic Internet, Volums
Estudi dArquitectura, Wattia Innova, Xemeneies Rovic, Xocolaters Gluki, Zoetis Manufac-
turing & Research Spain.
>59

ADMINISTRACIONS (31 de 54)


Ajuntaments: Besal, Beuda, Castellfollit de la Roca, la Vall den Bas, Mieres, Montagut i
Oix, Olot, Riudaura, Santa Pau.
Consell Comarcal de la Garrotxa, Consorci dAcci Social de la Garrotxa, DinmiG Agncia
Innovaci i Desenvolupament de la Garrotxa, Hospital dOlot i Comarcal de la Garrotxa,
Institut Municipal dEsports i Lleure dOlot, Policia Municipal dOlot, Servei de Catal dOlot
la Garrotxa (Consorci per a la Normalitzaci Lingstica), i a les administracions que han
respost annimament.

SOCIETAT CIVIL (28 de 231)


ADRINOC- Associaci per al Desenvolupament Rural Integral, ALTRART- Associaci
dArtterpia Olot, ANC Territorial dOlot, ANEGx- Agrupaci Naturalista i Ecologista de la
Garrotxa, Associaci Cultural La Qumica, Associaci de Comerciants dOlot, Associaci de
Vens Barri Eixample Popular, Cambra de Comer de Girona, Critas Garrotxa, Casa Cultural
de Andaluca de la Garrotxa, COCIGA- Collectiu de Cinema Independent de la Garrotxa, Cor
Juvenil Gaia, Coral Malagrida, Els Catlics, Esglsia Cristiana Evanglica Beraca Bones
Notcies, Estelada 2014, Grup de Joves de Montagut, IDESGA- Institut dEstudis Socials de
la Garrotxa, Mans per lAcci Solidria, mnium Cultural de la Garrotxa, PEHOC- Patronat
dEstudis Histrics dOlot i Comarca, Penya Aoapix, Taekwon-dOlot, Turisme Garrotxa, Una
Cpsula de Teatre, Unitat Contra el Racisme i el Feixisme, Xerrics dOlot.

INNOVACI I CONEIXEMENT (20 de 81)


Bellapart, Cales de Llierca, El Taller de Alquimia, Ema Depuraci, Embutidos Monter, Escola
dArt i Superior de Disseny dOlot, Escola Pia dOlot, Francisco Pages Valenti, Grup Morera,
IGFA, Institut La Garrotxa, Institut Bosc de la Coma, Inteplast, La Fageda Fundaci, LC
Paper, Manxa 1921, Noa Brands Europe, Noel Alimentria, Sacopa, Tan Hermtic.
>60

cercle euram garrotxa


QU S?
Som un grup d'empresaris garrotxins, compromesos i proactius, que estimem la comarca i
el pas, i volem que evolucionin i innovin. Estem implicats en:

L'educaci :
- un representant a la FES (Fundaci d'Estudis Superiors)
- un representant a la TEG (Taula per l'Educaci de la Garrotxa)
- conveni amb Robolot Team
El medi natural:
- conveni amb el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa
Amb la sanitat:
- un representant a la Fundaci de lHospital d'Olot
Amb la societat civil :
- un representant a la XeG (Xarxa Entitats Garrotxa)
Amb els altres empresaris:
- dos representants a la TOE (Taula d'Organitzacions Empresarials)
- creaci de la futura entitat de polgons industrials de la Garrotxa
Amb les administracions :
- creaci i edici d'aquest Observatori.

QUI SOM? :
3D Tcnics, Arico Forest, Associaci de Comerciants dOlot, Avaluaci i Planificaci del Risc,
Bassols Energia, Bellapart, Cartolot, CuBuS Immobiliria, Electrnica Joan, Garrotxa Serveis
Immobiliaris, Gelis Dissenyadors, Germans Sagus, Grup IGFA, Grup Manxa, Grup Morera,
Hipra, Inteplast, Jordi Vayreda Projectteam, Josep M. Ginabreda, La Fageda, Marcel
Coderch, Masoliver Grup, Metalrgica Ros, Noel Alimentria, Olot Motor, Plantalech,
Promocions i Construccions Biseroques, Restaurant La Deu, Salvador Vergs, Tadesan,
Tan Hermtic, Tavil-Indebe, Tax/Tax Olot, Transports Tresserras, Undatia, Volcnic Internet
i Wattia Innova.

http://euramgarrotxa.eu

cercle@euramgarrotxa.eu
Assistncia tcnica Disseny i infografia
Activa Prospect Dummiesgrafic
Cambra de Comer de Girona
Consell Esportiu de la Garrotxa Impressi
Consorci Acci Social de la Garrotxa Impremta Aubert
Consorci de Medi Ambient i Salut Pblica de la Garrotxa (SIGMA)
Consorci de Normalitzaci Lingstica Olot - La Garrotxa Correcci lingstica
Fundaci d'Estudis Superiors d'Olot (FES) Consorci de Normalitzaci
Hospital d'Olot i comarcal de la Garrotxa Lingstica Olot - La Garrotxa
Institut Catal de la Salut - La Garrotxa
Institut Municipal de Cultura dOlot
Institut Municipal dEsports i Lleure dOlot
Institut Municipal d'Eduaci i Joventut d'Olot
Jutjats d'Olot
Mossos desquadra - ABP de la Garrotxa
Oficina dHabitatge dOlot
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa
Policia Municipal dOlot
Turisme Garrotxa
Universitat de Girona