You are on page 1of 21

INCLOU DVD

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

www.ecasals.net/alumnes/llengua4eso
LLENGUA CATALANA
I LITERATURA 4
R. Barberà, P. Cornellas, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4

LLENGUA CATALANA 4 coberta CAT cs5.5.indd 1 14/03/12 12:27

Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 96

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

LLENGUA
Anem de viatge?
DIMENSIÓ COMUNICATIVA

5
Comunicació oral
Escoltar: Reportatge televisiu.
Parlar: Missatge audiovisual.

Comunicació escrita
FITXA TÈCNICA: Fragments de dos programes de la sèrie Km 33: Islàndia
Llegir: Pa negre, Emili Teixidor.
i Turquia.
Escriure: El missatge audiovisual. Paraula i imatge en
TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu: dades generals.
la publicitat. SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off aporta informació general per
a viatgers que tinguin alguna d’aquestes dues destinacions.
Funcionament de la llengua
Gramàtica: L’oració subordinada substantiva. L’estil
directe i l’estil indirecte.
Vinga, doncs: a analitzar!
ACTIVITATS
Projecte TAC: Ruta literària amb audioguia.
1 Marca amb una creu els temes de què es parla en els
Autoavaluació dos talls de vídeo:

temperatura religió visat
població llengua relació
moneda beguda pròpia amb la UE

2 Quina és la funció d’aquests vídeos? Aconsegueixen
el seu propòsit? Argumenta la teva resposta.

3 Segons el que has vist i has escoltat en els vídeos...
Sí No
Competències a punt! a …Islàndia ja pertany a la Unió Europea.
b …les monedes dels dos països han
Competència comunicativa i lingüística
sofert canvis recentment.
Importància de la imatge com a element paralingüístic de la
c …a l’estiu, a Islàndia fa més calor que
comunicació.
al centre de Turquia.
Competència social i ciutadana d ...a tots dos països es pot fer servir l’anglès
Identificació dels valors que caracteritzen una societat de- per fer-se entendre.
mocràtica i identificació de conseqüències derivades de la
dictadura franquista. 4 Analitza el paper que juga la música en els dos ví-
deos. És imprescindible? És canviant? Discontínua?
Competència social i ciutadana
Com seria el vídeo sense música?
Actitud crítica davant diferents missatges de consum.

5 Segurament, deus haver vist altres programes de viat-
ges a la televisió. Per parelles, descriviu el format que
solen presentar: qui condueix el programa, convidats...

[96]

els objectius que es pretenen i les difi- d’altres professors del centre. mitjans i llargs) i assegureu-vos molt bé sants per als companys de classe: pobles propers. Un consell: és possi- racons poc coneguts de la ciutat. a la vegada. dies representant de cada grup presenti el resultat del de les presentacions. errada en podeu treure un nou coneixement. Considereu el ritme que voleu man- tenir en les vostres gravacions: si són molt descriptives. recursos tècnics que la vostra treball.. que no han Us podeu organitzar per parelles o per equips més quedat com havíeu pensat. Abans de començar cultats amb què s’han trobat. Cal parar atenció als objectius que es pretenen i a una acurada planificació dels recursos visuals i auditius que farem servir. en el vostre enregistrament i quina informació apor- tareu a cada pas. En aquesta presentació. cions. ja que els canvis no han de resultar massa sobtats ni distorsio- nar excessivament la captació del contingut. En una reunió prèvia haureu de decidir els En el moment de projectar els vídeos. Penseu que de cada grans. caldrà que un aspectes més generals de l’activitat: terminis. També podeu demanar la col·laboració d’al. tant si aquestes paraules s’escolten com si es llegeixen. Ho intentem? ACTIVITATS especialment si qui heu triat per fer aquest rol ofereix 1 El tema central de les vostres produccions audiovisuals una imatge dinàmica i divertida. ajuda o col·laboracions del lloc triat.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 97 5 COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR] El poder de les imatges En el missatge audiovisual hi ha una prevalença clara de la imatge sobre les paraules. positius i actius! diovisual. Un cop preses i seleccionades les imatges.. que el so quedi ben enregistrat. són força motivadors perquè atreuen el món o la realitat cap a les persones. és transmissora d’una gran quantitat d’informació. plans que no us agraden o. Aquesta presentació garanteix un grau els llocs i enfocaments triats. tes- timonis personals. ment.. rutes de muntanya. Tots sabem que una imatge té molt de poder i. trieu un o més d’un fons musical adient al vídeo. simplement. Aquest tipus de missatges. si preteneu animar els companys amb con- sells i suggeriments d’acció. els barris de la vosaltres sigui el conductor de tota la informació. la curiositat pel producte. amb els quals convivim cada dia. Sigueu tres companys en qualitat de convidats del vostre au. així com la manera de el treball tècnic per equips. Final- Programes d’edició de vídeo: Windows Movie Maker i Pinnacle.. Feu una llista dels punts concrets que recollireu terials pot concloure la sessió. Tin- gueu especial cura en el muntatge de so. Ara bé.. justificarà l’elecció escola us pot proporcionar. Una valoració equilibrada La tasca del grup es definirà a partir de la tria del dels aspectes positius i negatius de cada un dels ma- lloc. informació sobreimpresa a la 2 Una altra possibilitat pot consistir a triar un mateix imatge. ciutat) i valorar els diferents enfocaments i realitza- aquesta opció genera molta atenció en l’audiència. Considereu també la possibilitat que un de tema per a cada grup (per exemple. caldrà accelerar el ritme. elaborar un missatge audiovisual amb unes intencions con- cretes no és una tasca fàcil. de manera que no es suficient d’empatia per part dels receptors i desperta produeixin coincidències imprevistes. instal·lacions de ble que en les primeres gravacions trobeu errades i lleure. Pareu atenció als serà la presentació de llocs que puguin ser interes- plans (curts. poseu en comú a l’aula resoldre-les. [97] . haureu de triar un ritme lent que per- meti al receptor assimilar de mica en mica el vostre missatge. tingueu en compte els missatges verbals que voleu introduir en el vostre material: veu en off..

remugava sense aixecar èxit sense precedents. escoltava mai ningú. rant els anys posteriors a la Guerra –I tu. neta entre cullerada i cullerada de sopa o de pa sucat amb vi i sucre. ni feia cas de res. i afegia: Sutge: Substància negra provinent de la com- bustió que es diposita a les xemeneies i a les pa. com els adreçada als joves. que el 1999 va rebre el Premi Sant Jordi. menut no s’ennuegués i tingués temps de pair-ho. –¿Què vols que hi porti? La teca hi porto. Tu sempre véns de l’hort. home! És aquí amb nosaltres i s’hi estarà tot el temps que Tondre: Tallar la llana arran. ¿on tens el jóc? –em preguntava l’avi Mosso cada vegada que em veia. jada al coll i no ens deixava veure mai què hi duia. Com si no sabessis de sobres que l’Andreu Mangrar: Assenyalar. amb murrieria–: ¡I foc per davant i foc per darrere. que no abandonava mai. i El llibre de les dels caçadors però més gros. la sarrona en deia ell. lladraven els fregàvem per mirar a fora per veure si s’acostava algú. mosques. abans que arribessin les calors fortes. Murrieria: Astúcia. no hauries de preguntar el que tothom sap. i per marcar-les o man- grar-les amb pega negra escalfada: una M al costat i a vegades un tall a l’orella dreta i una rodona a l’esquerra. convingui. ¿què en saps del batent al bàndol perdedor de la guer- pare? ¿Ja ha tornat. que no et treus ni per dor- tant la literatura infantil i juvenil com mir? Segur que el portes ple de tabac i porqueries. enfredorit i amarat d’una olor forta i agra. dos Civil espanyola. l’època de tondre en deia ell. negre. Les portava per esquilar-les. des del Roser fins a Tots Sants. l’avi Mosso. un dels guardons li. afegia. suat i brut. A part de Pa al foc i fer net d’una vegada. el signe de propietat dels senyors Manubens. Ja havia après que era inútil respondre-li perquè l’avi Mosso no ronga va dirigir una adaptació cine. ¿què fa? I el pare. ara és nostre. Jo no deia res. aquell cap de trons? ra– és a la presó. no hi cabrien pas tantes ovelles. i quan els gossos La novel·la Pa negre. marcar. agudesa a l'hora de parlar o Esperava un moment. al camí del cirerer cap a l’esquerra i el del pou i els LA LECTURA abeuradors cap a la dreta. Només l’àvia Mercè. L'any 2010 el director Agustí Villa. com quan peixia una criatura i deixava passar una esto- actuar. ambientada du. com ara L'ocell de foc. sense esforçar-se perquè l’avi la sentís: Ramada: Ramat. és un escriptor que ha conreat amb èxit –¿On vas tot el sant dia amb aquest sarró al damunt. esquilar. retrata la vida de l'An- o tres cop l’any i gairebé sempre a l’hivern. com un fantasma que apareix i desapareix sense avisar ni dir d’on tot el dia fora de casa i el pare –com- ve ni on va–. que prous en té. i poques vegades guardava la ramada al corral de la masia. i quan tornava es quedava a pas- turar el ramat als baixants i passava els dies més forts de l’hivern al bosc. Després d’elogiar el foc. –¡Deixa’l tranquil. deia. pen- conegudes. perquè el Teca: Menjar. vida entera! Emili Teixidor L’àvia movia el cap desaprovant les seves dites i remugava: Nascut a Roda de Ter el 1933. No el vèiem gairebé mai. El sarró sí que l’hauries de tirar la narrativa per a adults. Si no et passessis la vida rets pròximes. quan treia el cap de manera im- dreu. Era un sarró de pell. la veu. [98] . ¿o et penses que al cim teraris més prestigiosos de les lletres de la muntanya hi ha fleques per comprar el pa? catalanes.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 98 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR] Coses d’avis –El foc és mitja vida –deia l’avi Mosso les poques vegades que entrava a la cuina a escalfar-se. Anava a la seva i no esperava cap res- matogràfica de l'obra que va tenir un posta. –I no atabalis el noi amb maldecaps. es passava gairebé tot l’any a la mun- tanya i al bosc. ha escrit moltes altres obres L’avi Mosso portava sempre una bossa molt grossa. per aquestes pastures del dimoni. un noi que ha de viure al mas pensada per la cuina. ve-t’ho aquí. al cor de les Guilleries. barreja d’her- dels seus avis perquè la mare treballa bes i bestiar. Les parets de la cuina eren negres de sutge i només tenien una finestreta que donava al costat de la casa. Tenia els vidres bruts i enllorats. ¿Encara ets per aquí? La mare. des del seu racó de l’escó.

I llavors tots sabíem que l’estona de lectura que es preparava era sagrada. Mercè. i encetava la història que li demanàvem. els feia odiosos Aliats: Conjunt de nacions que van lluitar con- els uns als altres. i a vegades feien servir pedres grans ben ardents que embolicaven amb una coixinera–. s’havia de fer un silenci total a la seguits diversos parenostres i avemaries. si no arribava abans. Misteri: En el cristianisme. les glaçades i el gebrat. Péixer: Alimentar. ens les havia expli- cades molts cops. avui no ens adormirem. Les millors eren la de la noia degollada al mig del bosc quan tornava amb les companyes de la fà- brica del poble de la mare. que prou pena en té. Ella no es movia ni per menjar. Burro: Estri que antigament es feia servir per es- A mitja tarda. amb la crepitació dels troncs destruïts pel Crepitació: Soroll que fa la llenya o el carbó en foc com a única fressa. Fins i tot la Ció i la tia Enriqueta. si no és treballar tot ocells. nosaltres tres i la tia Enriqueta. –Després. ¿què vols que faci. la dels herois de la batalla de [99] . cansat. –Hem de passar els rosaris abans –deia ella traient-se la penjarella de denes negres de la butxaca. vies de carn. patates o una llenca de cansalada virada cada cop que véns.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 99 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR] Enllorar: Entelar. i comentava: Dena: Boleta del rosari. Emmetzinar: Enverinar. amoïnaven com una pesta que podia emmetzinar el bestiar o els sembrats. Un ro- cuina. la tia Enriqueta portava el diari a l’àvia calfar el llit. i sovint l’oncle Bernat i algun mosso i tot. cremar-se. Li deixàvem els plats en un escambell que treia de sota el banc. Escambell: Tamboret. que us adormiu al primer misteri –ens feia gruar ella. ¡mecagon doina! Si en Churchill i en Roose- entendre però que els fidels han de creure. –protestàvem nosaltres. com si regís Jóc: Lloc per dormir. de cara al foc. si acabés de donar la volta al món. ser era que la convivència forçada de tot el dia. mentre els al. demanàvem a l’àvia Mercè que ens ex- pliqués les històries del bosc. pobra Florència. amb la Llenca: Tros llarg i estret d'alguna cosa. Rosari: Pregària cristiana que consisteix a resar Fins que havia acabat de llegir La Vanguardia. Semblava que les preocupacions aclaparessin els homes. –Després no. el moca. quan els homes eren a munyir les vaques i les dones ficaven brases calentes als burros per escalfar els llits –en deien fra- res també. –Ja veuràs com no. Hi havia àpats Emmurriat: Contrariat. Pot. Les sabíem totes. tres ocupaven la taula i menjaven emmurriats. de tots els dies. en comptes de dir- Escó: Banc llarg amb respatller ample. que els Fressa: Soroll continuat. comprensiva. abans de pujar a dormir. després. L’àvia Mercè somreia.. si rentaven els plats o cuinaven el dinar. velt sabessin de veritat el que passa aquí. serveixen per comptar les oracions que s'han d'a- Quan l’àvia deixava el diari a la falda. ¿O és que et penses que en Lluís pot tornar quan vulgui i disposi. Patacada: Cop fort. que a pri. cistella de cosir i fent mitja a terra. llançava un sospir profund. li bestieses. com nar recitant. Tota la casa desfilava un moment o altre del dia davant l’àvia Mercè. la neu i la pluja. sari també és el conjunt de boletes enfilades que procuraven deixar les feines més sorolloses per després de la lectura. O potser era l’hivern i la boira. al noi. mera hora del matí ja era asseguda al seu tron al costat de la llar de foc. les faldilles llargues fins als peus. tra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial. normalment referit als la seva vida? I la mare. que transcorrien en un silenci total. veritat que no es pot –Els aliats no arribaran a temps.. millor si era una de les que feien venir por. A la nit. el sant dia per aguantar la patacada? Valdria més que li portessis una saca de Cap de trons: Eixelebrat. Cansalada virada: Greix del porc que presenta dor negre al cap i les ulleres a la punta del nas. d’altra manera anirien les coses.

la de la vella de la masia del la guerra. Emili Teixidor. pertanyen al camp lèxic del temps. Perquè s’impregna de l’olor dels seus gossos. Cós que es va quedar sola una nit i se li va aparèixer el dimoni per emportar-se- Al·legació: Raonament utilitzat com a argu- la viva a l’infern. passa tot l’estiu esquilant ovelles a l’estable. vorable. avi de l’Andreu Enriqueta Perquè ha fugit de casa per anar viure amb ells. Hi havia paraules com aquesta. la de la Jurisprudència: Conjunt de sentències dicta- Mort que no va arribar a temps per endur-se un malalt que es reia d’ella i no era des pels tribunals... Di- Perquè és la seva olor corporal.. juris- prudència. tia de l’Andreu Florència Perquè ha vingut a passar el Nadal amb ells. mare de l’Andreu Lluís Perquè els pares ara no se’n poden ocupar i el àvia de l’Andreu Mosso cuiden ells.. Verídiques deia. que només deia ella i nosaltres sospitàvem que moltes de les paraules que feia ser- vir. Totes verídiques. pertanyen al camp lèxic de la guerra. gues quin nom rep aquesta estança i descriu-la a par- Perquè s’impregna de l’olor de les herbes i els tir de la informació que en dóna el text. verídica.. 3 Relaciona cada membre de la família de l’Andreu amb e Per què l’àvia diu a l’avi «l’Andreu ara és nostre»? el nom corresponent: Perquè l’Andreu s’ha quedat orfe i ara viu amb pare de l’Andreu Mercè ells. perquè l’àvia no a On passa l’acció del fragment que has llegit? sabia llegir. exili. És pastor.. A la muntanya i al bosc. 1 Marca l’opció correcta: Indiferent: el diari mai no deia res interessant. pertanyen al camp lèxic de la religió. animals. –Hi havia una vegada. vergonyes i era tan guapa que tots els homes es volien casar amb ella. que no van deixar cap alemany viu. Conrea la terra. tot sovint. h Les paraules que l’àvia «arreplega» al diari i utilitza És carreter. d Per què fa una «olor forta i agra»? 2 A mesura que llegim el fragment. tractat. les havia arreplegat a les pàgines del diari.. la de la Josephine Baker i el vestit de plàtans que li tapava les ment o excusa. c L’avi. A la cuina d’una masia. com ara aliats.. assegurava l’àvia Mercè. passa gairebé tot el temps fora de casa. resistència. b A què es dedica l’avi? Per escalfar la roba dels llits. g Per què les dones ficaven brases al burros? Als estables d’una granja. feixisme. passa els dies més freds de l’any a casa.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 100 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR] Armistici: Acord per aturar momentàniament Stalingrad.. passa l’estiu a casa i l’hivern al bosc. oncle de l’Andreu Bernat [100] . idea sobre com és l'habitació en què passa l’acció. És caçador. Per cuinar amb aigua calenta. Per evitar que els animals patissin fred. Pa negre (text adaptat) ACTIVITATS COMPRENSIÓ LECTORA f Com se sentia l’àvia després de llegir el diari? Optimista: les notícies eren bones. mai a la cita que havien concertat per coneixe’s. Per escalfar l’aigua de la banyera. No se sentia de cap manera. armistici. Preocupada: la situació internacional no era fa- Al menjador d’una casa de poble.. ens anem fent una Perquè és l’olor que fa la cabana on viu. pertanyen al camp lèxic de la granja.. al·legacions. i heu de creure que aquesta és una història verídica.

_____ començat. l’àvia? Per què? e Pel _____. emmurriat. la falç al puny. cada ovella al seu _____ d Novembre acabat. Del text al món real La saviesa de les persones grans. a l’avi li agraden les dites popu- alimentació (tipus.. sutge. Completa els refranys amb aquestes paraules: obligacions quotidianes (feines del camp. _____ qui vol. natural? Creus que és casualitat o justifica per què l’has triat i. frases extretes del text. d’una manera viva.. Històries i llegendes associades a la Guerra. [101] . fonamenta en un llenguatge literari i connotatiu).) a Pel juliol. corral. activitats blat.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 101 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR] ACTIVITATS 4 Tria els dos adjectius que s’adiguin més amb el caràc.. 12 Redacta una oració amb cadascuna d’aquestes parau- 5 Comenta breument les condicions de vida de l’Andreu i les (si no saps què volen dir. i escenaris. a Acompanya el comentari de cada qüestió amb una b Abril mullat. rigorositat. LÈXIC ter de l’avi: 10 Busca en el text quatre substantius que pertanyin al sociable innocent esquerp camp semàntic de la masia i quatre més que pertanyin sorneguer trist covard al camp semàntic dels fenòmens atmosfèrics. diàries. sega. graner. 9 Indica el tema del text: La vida quotidiana en el món rural després de la Guerra. seguir-ho? Quins recursos fa servir per provocar c Recordes quin aspecte té l'àvia? Intenta fer-ne la pro. com en el cas anterior. clima (incidència. penses que es creia fil per randa les històries que explicava l’àvia o només a mit- 14 Teixidor és un mestre a l’hora de descriure personatges ges? Justifica la resposta. a Busca en el text dues oracions que il·lustrin els ad- jectius que has atribuït a l’avi i copia-les. Penses que ho afirmava de debò? EXPRESSIÓ ESCRITA Per què ho deia? I l’Andreu. f Flor de gener no omple el _____ 7 L’àvia assegurava que les històries que explicava eren «totes verídiques». Un cop acabat el conflicte. la a Qui narra la història? Seria correcte afirmar que és població va continuar patint fam i misèria. 6 Et sembla que és una persona religiosa.) higiene (personal i general) 13 Com has pogut veure.. 11 Et sembla que els personatges de la novel·la parlen b Escriu un adjectiu que defineixi el caràcter de l’àvia. juny. c Per Nadal. sultar el fragment que la retrata. aquesta sensació de naturalitat? Exemplifica’ls amb sopografia (descripció externa) sense haver de con. següent postguerra van ser èpoques molt dures per a Catalunya. T’atreveixes a imitar-lo? Fes una descrip- ció literària de la persona o el lloc que vulguis aplicant- CONTINGUT hi les tècniques descriptives que coneixes (recorda que la descripció literària té una finalitat estètica i que es 8 Resumeix molt breument el fragment que has llegit.) lars. patacada.. quantitat. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la con- Els infants i la Guerra. hivern. llenca. armistici. emmetzinar.. bo per al _____ frase extreta del text que serveixi per il·lustrar-la. consulta el vocabulari que la seva família pel que fa a: acompanya la lectura): fressa. teca. i els una història feta de records personals? Justifica la homes i dones que havien estat fidels a la Repú- resposta a partir del temps i la persona verbal que blica van sofrir la persecució de la dictadura ins- articula el fragment llegit. que Emili Teixidor ha hagut de treballar molt per acon- copia una frase del text que l’exemplifiqui. taurada pel general Franco.

Concepte Exemple El significat es desprèn Un tro indica que hi ha una Signes indicis d’una relació de causa. El missatge audiovisual 1 Observa aquestes dues imatges El missatge audiovisual es caracteritza per transmetre una informació complexa en (rupestre i digital) i explica’n les què es combinen la imatge i el so. Signes que transmeten Un senyal de trànsit de di- una ordre. tempesta.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:07 Página 102 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE] ACTIVITATS 1. Classifica’ls. 4 Què volen dir i quines realitats re. visual Signes no verbals: imatges. recció obligatòria. En el missatge audiovi- sual. El colom de la pau. Classificació dels signes la resposta. una banda sonora. l’himne bleix una relació arbitrària que representa un país. [102] . La forma de la imatge esta. els elements sonors i les imatges no són només un fons sobre el qual es parla.. sona. senyals. una bandera representa un país. En aquesta taula pots comprovar que tant la part sonora com la part visual d’un mis- satge pot ser verbal i no verbal. subtítols…). que hi ha una malaltia. La fotografia d’una per- Signes bleix una relació de sem. sinó que formen part essencial de la informació que es transmet. o emocions? Raona la resposta. 3 La banda sonora d’una pel·lícula és només un fons sobre el qual dialoguen els personatges? Raona 3. so- Comunicació rolls. el símbols i convencional amb el seu moviment olímpic… significat. Signes verbals: paraules articulades fonèticament. També són audiovisuals els sics que les formen. Aquest tipus de missatge és emès per mitjans diferències: suports i elements fí. Un signe és una realitat que representa o en substitueix una altra. un mapa… artificials icones blança gràfica amb l’e- lement original. àudio Signes no verbals: bandes sonores. la febre indica naturals efecte. 2.. continguts multimèdia que es difonen per Internet. de comunicació com el cinema. com ara un diàleg oral. Exemple: un mapa representa un territori. silencis… 2 Què transmet a l’espectador la banda sonora de Titanic: significat Signes verbals: paraules escrites (cartells. presenten aquests signes visuals? Els missatges audiovisuals estan formats per signes de diferents tipus. La forma de la imatge esta. El llenguatge verbal i no verbal Un missatge audiovisual pot contenir alhora un diàleg verbal. el xiulet senyals que marca la fi d’un partit de futbol. un paisatge i un cartell anunciador amb paraules escrites. la televisió i el vídeo.. sons naturals..

que desperten la curiositat. El seu significat és més polisèmic i am. pot expressar amb precisió tot el significat? Per què? 5. Tot seguit veurem les diferències entre aquests dos tipus imatge (espacial. Relació entre paraula i imatge 7 En què consisteix el significat en la publicitat emocional que transmet la imatge anterior? A causa del seu caràcter connotatiu i polisèmic. • Retòrica: el missatge verbal es complementa amb la imatge. • D’identificació: el text escrit s’identifica amb la marca del producte. per això temps. la imatge recolza en l’eslògan i en la marca. • D’intriga: amb imatges i missatges enigmàtics. emocions i connotacions afectives. paraula imatge Lineal: es distribueix linealment en el Espacial: es distribueix en l’espai. moti- de signes. la imatge necessita recolzar-se en el llenguatge verbal. Convencional i arbitrària: el significat Motivada: es dóna algun tipus de relació de les paraules no està relacionat amb la entre la forma de la imatge i el seu signi- seva forma fonètica. És el signe més adequat per transmetre És el signe més adequat per transmetre el significat conceptual i denotatiu. per parts. vada. resposta. cartell publicitari. la qual cosa produeix estranyesa en ques només amb imatges? Raona l’espectador. 8 Imagina una situació en què no es pugui aplicar la dita una imatge val La paraula pot establir les relacions següents amb les imatges: més que mil paraules. precís. ment. La paraula i la imatge ACTIVITATS En la societat de la comunicació són habituals els missatges en els quals es combi. 6 Intenta expressar amb paraules el significat que transmet l’anterior El seu significat tendeix a ser monosè. Discreta: les paraules es poden dividir en Contínua: les imatges formen un tot unitats més petites i es poden analitzar continu. connotativa i ambigua) a partir d’aquest cartell. Raona la • D’ancoratge: el text escrit aporta un significat inequívoc a la imatge i el resu. que hi aporta nous 9 Creus que es podria impartir una matisos o significats. meix en un missatge fàcil de memoritzar. ficat. bigu. Creus que es mic. per això es percerp seqüencial- es percep de cop. cartells publicitaris. contínua. A B C D [103] . classe de llengua o de matemàti- • Paradoxal: imatge i text es contradiuen. la resposta. 10 Explica la relació que hi ha entre • De transgressió: el missatge lingüístic està en una altra llengua (en anglès. 5 Explica les característiques de la nen la paraula i la imatge.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 103 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE] 4. per paraula i imatge en els següents exemple). En la publicitat.

Així. Així. de vegades de terminat significat connotatiu. I és justament això el que produeix la inimitable proposta del nou Volvo 460. la a Aconseguir que el receptor s’identi- imatge que anuncia un tot terreny que consumeix dièsel s’associa de vegades a un fiqui amb el model de vida que transmet el missatge publicitari. sinó raó sinó als sentiments i a les emo. quatre frens de disc. cle molt contaminant. La línia exterior s’uneix a l’ampli equipament de sèrie. El significat denotatiu o objectiu d’una imatge es desprèn dels seus elements for- Hi ha dues formes fonamentals de ma. c Explica per què la imatge C ha se- D leccionat i ha interpretat la realitat. A més. al- truista… ACTIVITATS b Fer que els receptors acceptin el con- 11 Observa aquestes imatges i respon les preguntes: sell que els ofereix algun perso- natge famós (esportista. per determinades raons. mals visibles. Una perfecta combinació entre l’estètica i l’alta tec- nologia. fars antiboira. perquè no reflecteix tota la realitat. amb la psicologia ve de seleccionar i interpretar la realitat.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 104 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE] La manipulació en els missatges audiovisuals 6. Les agències per a l’emissor.). que en selecciona un fragment: aquell que. i sentiment o estil de vida esportiu o ecologista. A cantant. lliure. ecologista. servodirecció. dels potencials consumidors. B C a A quins dos valors s’associa el Volvo 460 en el text A? b Distingeix la denotació i la conno- tació en la imatge B. malgrat que sabem que és un vehi- fer-li creure que si consumeix o uti. emocional. Una assegurança per gaudir per sem- pre de l’espai interior. aire condicionat. actor. El significat nipulació publicitària: connotatiu o subjectiu és el significat emocional que s’associa a la imatge. d Quin estereotip relacionat amb la dona s’expressa en la imatge D? Raona la resposta. Quina relació de jerarquia sembla que s’estableix entre les dues per- sonalitats? Raona la resposta. com per exemple la mida. la imatge es pot manipular tècnicament per donar-li un de- publicitàries juguen. la forma i el color d’un cotxe. alçavidres elèctric i vidres tintats. Denotació i connotació de la imatge El missatge publicitari no s’adreça a la La imatge té una gran càrrega subjectiva. doncs. etc. La bellesa confirma un alt poder de seducció. Això és bellesa. llandes d’aliatge. cosa que transfereix al producte les qualitats del famós. [104] . litza el producte que s’anuncia serà més feliç. tancament centralitzat de portes. és interessant cions dels consumidors. la subjectivitat de la imatge forma subliminal.

en reali- tat. Es tracta d’una il·lusió òptica. sinestèsia. a més.). [105] . escombratge (moviment ràpid). perífrasi. asíndeton.) utiliza ele- ments icònics i llenguatge escrit que poden contenir. ja que. • Jocs de la lògica (personificació. d Explica la influència del cinema en l’argument d’aquest videoclip. oxímoron…). A banda del seu caràcter artístic. 8.. les següents figures retòriques pròpies de la llengua literària. metonímia…).Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 105 5 COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE] 7. etc. que donen lloc al pla i a la seqüència. Figures retòriques en la publicitat visual audiovisual La publicitat visual (textos gràfics. ver- bals i de dansa que més t’han cridat l’atenció. El videoclip utilitza generalment la descripció i la narració per donar forma als con- tinguts musicals que vol proporcionar. l’efecte sonor de la música.. El muntatge de les imatges gravades es pot realitzar de manera lineal (ràcord) o bé ometent-ne moltes perquè l’espectador les construeixi seguint la seva imaginació (el·lipsi). A més a més del cinema i la televisió. ironia. Per donar la sensació de moviment. doble sentit o dilogia. que inclou sovint la manipulació digital. És una barreja d’i- matges. antítesi. etc. ja que pro- mociona un producte musical. • Figures de supressió (el·lipsi. música i llenguatge verbal. que aporta gran part de la càrrega emocional que es transmet. • Figures de repetició (al·literació. el videoclip té una finalitat comercial. ACTIVITATS 12 Identifica en les imatges que es reprodueixen en aquesta pàgina alguna d’aquestes figures retòriques i explica per què: hipèrbole. fent tràveling (imita el moviment humà). la televisió i el cinema ens mostren les imatges en moviment. Imatges en moviment Enfront de la imatge fixa de la fotografia o el cartell. hipèrbole. amb zoom (apropant i allunyant la imatge). la càmera té el seu llenguatge propi: pot gravar de forma panoràmica (gira sobre el seu eix). de Michael Jackson. reduplicació i paradoxa. símil. el videoclip musical és una de les manifesta- cions més importants de la cultura audiovisual contemporània. al·lusions icòniques…). i fes les activitats següents: a Quina història ex- plica? b Descriu els personatges. cartells. tractats de manera electrònica. acumulació. tanques publicitàries. La publicitat audiovisual utilitza. polisíndeton. però també difon una estètica i una manera d’en- tendre el món. A quin grup o a quina tribu urbana pertanyen? c Indica els elements musicals. l’escombratge. e Què s’hi anuncia? f Valora aquest videoclip. 13 Busca a Internet el videoclip musical Thriller. g Identifica en aquest videoclip la càmera panoràmica. és una successió de fotogrames (fotografies enquadrades) per segon. paradoxa. el zoom i l’el·lipsi. entre d’altres. • Trops (metàfora.

indica’n la funció sintàctica. ratllada per un SN equivalent. tota l’oració fa les funcions sin- No es pot suprimir la conjunció que tàctiques pròpies d’un nom (subjecte. cassat. • CN subjecte: M’agrada que reaccionin de manera positiva. Em pregunto si es complirà la meva voluntat. ments culturals del barri. c El comptable ens informà que calia pagar les factu- d Els proveïdors li han assegurat el manteniment del res pendents. [106] . CD: Tots sabem que ho faràs molt bé. CRV. puntualitat. preu durant tota la temporada. això és bàsic! 1. a Encara avui tots els menbres de la família esperem el teu retorn. f Tenim la sensació que en certa manera hem fra- g La noia està convençuda de la meva innocència. CN: No tinguis por que el jutge no accepti les proves. Té molt d’interès que ho facin. 3 Substitueix la subordinada substantiva completiva sub- nada substantiva completiva.). g De debò que no et vas adonar que ells es burlaven de tu descaradament? 2 Quina funció sintàctica fan les oracions subordinades f Fou molt important per a nosaltres que ella es pre- de l’activitat anterior dins de l’oració principal? parés intensament. ACTIVITATS 1 Substitueix el SN subratllat per una oració subordi. la pujada de la borsa groller! agradà als inversors. per tant. e Els sindicats de treballadors van denunciar que f Amb tota seguretat us interessa sobretot la meva s’havien incomplert els acords. Té molt d’interès en allò. els negocis.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 106 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] 1. b Els seus amics estan segurs que ella triomfarà en c La nostra preocupació és la millora dels equipa. Estem contents dels seus èxits. (oració simple) dinades substantives completives: SN = CD *Preguem retornin l’envàs.1 Quins tipus hi ha? Com s’acaba de veure en els exemples anteriors. Estem contents que ho hagi fet. A continuació. a Des que eres ben petit no m’agrada que siguis tan b Després de mesos de pèrdues. Oració subordinada substantiva ! És aquella que equival a un substantiu i. CD. A partir d’ara faré el que vulgui. hi ha diversos tipus d’oracions La conjunció que no pot portar cap substantives segons l’estructura que presenten: preposició al seu davant: • CRV substantiva completiva [faré que es compleixi] Ell s’acostuma a tot.. CAdj: Les mares estan segures que els fills tornaran. fa de nexe subordinant en les subor- A partir d’ara faré la meva voluntat. estructura: nexe subordinant que + proposició Ell s’acostuma que li facin tot. h Acostumeu-los a la utilització d’aquell material. Preguem que retornin l’envàs. d El problema més urgent era que ell s’havia posat e Els pacients ingressats sempre tenen ganes de les tossut. A partir d’ara faré complir la meva voluntat.. Atribut: La solució és que tothom torni al lloc d’origen. A partir d’ara faré que es compleixi la meva voluntat. visites dels seus familiars. • CAdj CRV: Ella es queixava que no li feien cas.

C P d T’agradaria venir? (Em pregunto. CD: La nena ha decidit (de) vestir-se tota sola. CRV: Ja et penedeixes d’haver-ho fet? CN: Des de petit té el desig de volar.) l Jo prepararé la celebració que es farà.. Es refereix a un mot de la principal. a Nena.) k Avui he sabut que ho celebrarem..) j Quan han decidit que no es fa? C P c Qui ho ha fet. C P f Quan es va acabar? (Voldria saber. b No sabies que arribava demà? C P c La teva intenció de voltar món et sortirà cara.. substantiva d’infinitiu [faré complir] Té molt d’interès a fer allò.) n Van dir als veïns que paguessin. L’amenaça amb un càstig... quins.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 107 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] mot que això és bàsic! subordinades substantives completives subordinades adjectives L’infinitiu només pot portar les pre- És una conjunció.. quan on CD: com quant parcial: Voldria saber quins complements hi surten. C P g Què ha passat? (Ens preguntem. C P b No és bo passar tantes estones sol.) i És una emoció que es contagia. ment. Confio en ell. C P f La millor solució era deixar-ho córrer. dins de la principal. L’amenaça de castigar-lo.. C P a On vivia el teu oncle? (Ell pregunta. Confio a arribar abans que tu. quines parcial: mot interrogatiu + proposició interrogativa indirecta què qui total: Li va preguntar si ella havia escrit les dades. te’n recordes? substantiva interrogativa [em pregunto si es complirà] Mots interrogatius: total: conjunció si + proposició interrogativa indirecta estructura: quin. quina. És un pronom relatiu.. estructura: (preposició) + infinitiu + (complements de l’infinitiu) subjecte: Pensar coses positives és la millor medecina. C P g Truca’m el dia que vulguis. f La roba que comprà no és cara.. C P b Farà fred demà? (Pregunta-li. ACTIVITATS 4 Encercla la categoria gramatical del nexe subordinant 5 Quina funció sintàctica fan les oracions d’infinitiu? segons si és conjunció (C) o pronom relatiu (P). simultàniament posicions a o de al seu davant: nant i no es refereix a cap paraula de fa de nexe subordinant i una funció • CRV l’oració principal. pensa a apagar els llums de l’habitació! a El paisatge que descriu és bonic. d La dona que crida avisa del foc. CAdj: Els nuvis estan encantats de convidar-vos al seu casament. l’antecedent. C P e Hi ha llet a la nevera? (Et pregunto) m L’any que ve acabarà els estudis. C P 6 Converteix les preguntes directes en indirectes. M’han demanat que no ho digui de mo. La petició que m’heu fet serà escoltada. c La dona crida que hi ha foc! C P d Els amics sabran recompensar els teus esforços. fa de nexe subordi. C P e Estem molt contents de rebre-us a casa nostra! e Tothom comptava que vindries.. CAdv: Estem lluny de conèixer tota la veritat. h M’emociona que hi hagis pensat. • CN Té molt d’interès en allò.) [107] ... Atribut: La seva intenció és evitar-ho. això? (Vull saber.

c Quina funció sintàctica fan dins de la principal les oracions que són subordinades? 8 Substitueix el sintagma subratllat pel que està entre parèntesis i fes els canvis convenients. qui = (la persona) que CI: Es donaren les ordres oportunes a qui les havia d’obeir. subjecte: Qui fa les coses bé no perd temps en repeticions. el que = (les coses) que Atribut: Aquella candidata era qui reunia totes les condicions. (que tindrà sort) confia que tindrà sort c Es va enamorar de qui no li convenia. (tenir sort) confia a tenir sort b Ara veig el que estaves preparant el mes passat. CD. d Sí. Tota la subordinada fa de subjecte. b De quin tipus són les oracions subordinades? h M’interessa què diu la comprovació de dades. durant l’última setmana. 9 Respon les preguntes sobre l’activitat anterior. tes? g M’interessa el que diu la comprovació de dades. Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 108 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] substantiva de relatiu [faré el que vulgui] això és bàsic! estructura: (preposició) + (determinant) + proposició amb pronom relatiu A les substantives de relatiu. c Ella ja sabia espavilar-se en aquell món. No hi ha antecedent explícit. CI. et puc dir el llibre que estic llegint. d Ella ja sabia el que es trobaria. Atr. (perdre’s a Ella ja sabia que calia ser espavilada. Tothom segueix els consells que són útils. cedent. [108] .. CD Subjecte Subjecte CN CD ACTIVITATS 7 Encercla el nexe subordinant (o l’infinitiu) i classifica b Sobretot recorda’t de l’aniversari del teu germà! les següents subordinades substantives.. et puc dir el que estic llegint últimament. e Ara veig les activitats que havies estat preparant a La majoria estem d’acord amb aquestes idees. nte- evi. sinó que se sobreentén: CD: Els jugadors diran públicament el que convé més a l’equip. (defensar-ho) / (que ho defensarem) f Sí. exemple: confia en tothom a Es va enamorar d’una persona que no li convenia. al desert) / (que perillés l’expedició) b Ella ja sabia on aniria a parar. PROPOSICIONS AMB PRONOM RELATIU subordinades adjectives subordinades substantives de relatiu Hi ha un antecedent explícit. CAdj: Alguns nois poc madurs no són conscients del que fan. 10 Subratlla el pronom relatiu de les oracions. a Quines oracions són simples i quines són compos- f M’interessa que algú comprovi les dades. Tothom segueix el que és útil. subordinada. (felicitar-lo) / (que demà és el seu aniversari) c El viatger es va exposar a un gran perill. e M’interessa comprovar les dades. i classifica- les en subordinades adjectives o substantives de relatiu. El pronom relatiu fa una funció a la El pronom relatiu fa una funció a la xin: subordinada. l’ante- cedent del pronom relatiu no hi és. Tota la subordinada fa de CN de l’ante. CRV: De debò que no penses gens en el que va passar l’altre dia? CN: Des de l’accident té por del que sent a les carreteres.

.. L’oració en estil directe es convertirà en una subordinada substantiva completiva o interrogativa. «Tant de bo vingui!» Afegí que tant de bo vingués.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 109 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] 2. imperatiu imperfet de subjuntiu «Nena. ja que hi pot haver transformacions gra- maticals. entre cometes «No patiu per mi». darrere de dos punts La noia digué: «No patiu per mi».3 Pas de l’estil directe a l’estil indirecte present d’indicatiu imperfet d’indicatiu pronoms 1a pronoms «Em sento trist» Va dir que se sentia trist..2 Estil indirecte L’emissor interpreta des del seu punt de vista les paraules d’un altre parlant. sub.» Afegí que tant de bo hagués estat cert. salta!» Va ordenar a la nena que saltés. seu.. preguntar contestar replicar confessar insistir ordenar.» Va confessar que havia arribat al pis. però no la forma. aviat com pogués. ahir el dia anterior futur condicional demà l’endemà «Demà no plourà. / teu. digué la noia. això allò imperfet de subjuntiu plusquamperfet de subjuntiu «Tant de bo fos . → Ell digué que aquell mateix dia no plovia. L’estil directe i l’estil indirecte això és bàsic! estil directe estil indirecte A més del verb dir. 2. Ell digué: «Avui no plou»..» Va predir que l’endemà no plouria. [109] . hi ha altres verbs introductoris: El noi va dir: «Me n’aniré d’aquí tan El noi va dir que se n’aniria d’allí tan afegir explicar aviat com pugui». sub. perfet d’indicatiu plusquamperfet d’indicatiu aquest aquell. entre guions –No patiu per mi –digué la noia.. avui aquell mateix dia passat simple o perifràstic plusquamperfet d’indicatiu «Arribà al pis.» Digué que havia estat cuiner. substantiva interrogativa (CD) 2. i 2a persones 3a persona present de subjuntiu imperfet de subjuntiu meu.1 Estil directe L’emissor reprodueix de manera literal el que diu un altre parlant. 2.... «He estat cuiner.. Es manté el contingut. substantiva completiva (CD) Ell preguntà: «Quan vindràs?» → Ell preguntà quan vindria.

d’infinitiu reconeix per l’infinitiu CAdj. CD.. questa campanya publicitària. són del mateix tipus? Explica-ho breument.» (La mare va afegir. / A sota. Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 110 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] 3. b Passa aquestes preguntes en estil directe a l’estil b He de pensar en telefonar a l’oficina de correus.» (Ell va dir a ella…) f Estem molt orgullosos del que has aconseguit. d’infinitiu) c No accedirà a la vostra demanda.. dat.. CD.) e Ajudar-la era el meu principal objectiu. h «Per què no pot ser avui?» (Ella preguntà. CD.. completiva) a Les dues preguntes del cartell («Estàs enganxat a 16 Corregeix les preposicions que estan malament en un llibre?» / «Quin és el llibre que més t’ha agra- les oracions subordinades substantives següents. conjunció que sense preposició completiva CAdj CRV ue substantiva no hi ha nexe subordinant: se la subjecte.. (Subst.. (Subst.. j Érem lluny d’imaginar el final del relat.. CRV.. subjecte. gunta. CI. atribut. CN. Quadre resum nom nexe subordinant funció sintàctica exemple substantiva subjecte.) g Tot el grup coincidia que la situació milloraria. c Per què es queixa de que anaven contra ell? gunta. interrogativa) b L’han amenaçat amb l’expulsió. c «Agafa el paraigua!» (El noi em va ordenar…) b El meu consell és que acabis els estudis superiors. g Tinc poc interès en acabar aquesta conversa. a No sabíem els teus plans. atribut. a Es va acostumar a que li donessin tot fet. 14 Quina funció sintàctica fan les subordinades subs- tantives de l’activitat anterior dins de la principal? 15 Substitueix el SN subratllat per una subordinada substantiva del tipus que se’t demana. Ser optimista t’ajudarà. a «Ahir va saltar l’alarma.) b «Seré aquí amb el meu pare. indirecte: (En primer lloc el text del cartell em pre. Dono la raó a qui la té.. Ell insisteix que ho farà. em pre.) c Des de quan tens l’afició de col·leccionar segells? e «He fet aquest pastís.. de relatiu) d Tots volen el retorn del mestre.). 12 Fes les activitats relacionades amb els eslògans d’a. atribut. e L’activitat consisteix en que trobin els errors.. amb lletra més petita. (Subst.) d No sé què es deuen dir a casa seva! f «No vull que vingui. hi ha una ordre («Reco. i Donaré les gràcies a qui s’ho hagi merescut. [110] .. CRV. h Pregunta-li si ha fet el màxim esforç.» (Ella va informar.. CAdv subjecte substantiva conjunció si (total) Li va preguntar si vindria. emocionat o impactat?»). c Acaba l’oració: Finalment...» (La noia digué. d «Jo m’hi considero.» (El pare va manifestar. CD interrogativa mot interrogatiu (parcial) CD substantiva un pronom relatiu sense antece. 13 Subratlla les oracions subordinades substantives i classifica-les. CN. CRV. g «Demà ho sabràs tot. d Es conformava amb parlar-hi una estona.. CAdj CI ACTIVITATS 11 Escriu en estil indirecte les oracions següents.) a Sempre es burlava dels que queien a terra. (Subst.» (Ell va dir. de relatiu dent (amb funció pròpia) CN. f N’hi ha prou amb que ho reconeguis! mana’ns un títol») que consisteix a..

V principal V V V principal 3. intransitiv Ella insistia a pagar-ho. predicativa. pàgina 137) gat o infinitiu) duen els seus propis complements. CD V CI V CCQ sub. predicativa. caldrà fer el següent: 1. Hi ha perífrasis verbals que porten infinitiu.. CRV subordinada: oració enunciativa afirmativa. principal: oració enunciativa afirmativa. activa. Es posa un antecedent entre parèntesis: (la cosa) que (tu) fas. Analitza sintàcticament l’oració principal. • Comença a treballar • Es posarà a ballar V V V V (inf. nexe V CRV nexe sub. Representa gràficament l’oració composta. Analitza sintàcticament la subordinada. això és bàsic! 5.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 111 5 ANALIZA TUS COMPETENCIAS VINGA. intransitiva. si cal: (tu) fas (la cosa). M’agrada molt. s’analitzen com si fossin un sol verb: Tant el verb conjugat de l’oració principal com el de la subordinada (conju- (unitat 2. El que fas és interessant. Ella insistia.. DONCS: A ANALITZAR! Com s’analitza una oració composta de subordinada substantiva? te’n recordes? 1. No hi ha nexe a les d’infinitiu. El que fas és interessant. Cal anar amb compte amb les prepo- M’agrada molt que et dediquis al teatre: sicions: Ella insistia en aquell tema. Ella insistia a pagar-ho. • Podríeu venir • Acabaven de marxar ves). sub. S’ordena la proposició. …és interessant CI V CCQ N V V Atr SV predicat SN subj. 3.. • Volia estudiar latiu (substantives de relatiu) o de la conjunció si/mot interrogatiu (interrogati. És una proposició incompleta perquè la subordinada hi fa una funció. Classifica les proposicions (modalitat i tipus de predicat). substantiva [111] . substantiva completiva sub. M’agrada molt que et dediquis al teatre. SV predicat SV predicat V Atr sub. substantiva 6. M’agrada molt que et dediquis al teatre. Identifica el nexe subordinant (si n’hi ha) i distingeix els verbs. del pronom re. activa.) • Hem de tornar • Cal respirar 2.. d’infinitiu: CRV M ’ agrada molt que et dediquis al teatre. En el cas del pronom de la substantiva de relatiu. Es mira la funció sintàctica: el pronom relatiu fa de CD. • Tornaràs a intentar • Deuran arribar El verb subordinat va després de la conjunció que (completives). relatiu SV predicat SN subjecte SN subjecte SN predicat oració composta de subordinada substantiva oració composta de sub.. SV predicat SV predicat 4. 2. subs.. Localitza i subratlla els verbs en forma personal.

c La filla pensa que allò serà fàcil. e Ell decidí quina persona es quedaria a l’empresa 20 El mot destacat. C P j No m’importa que vinguis més d’un dia. C P i No m’importa qui ha dit aquella bestiesa! e Estic segura que al final vindrà. b No vols saber què succeirà en el futur? e Abolir l’esclavitud va ser un gran encert. b Ara tornarà a viure al poble. dinada o de l’oració subordinada substantiva comple- b Tots els meus nebots em diuen el que els he de re- tiva sencera dins de la principal. subordinada substantiva d’infinitiu? f L’acusat desitjava vivament que el jurat popular no el declarés culpable del delicte. e Per què no vols viure al poble? ordinades. a Molta gent desconeix el que li passarà. c El seu gran desig era viatjar a Austràlia. d Les idees que té la filla són bones. h Sempre aconsello viure al poble. 24 Encercla el nexe subordinant (o l’infinitiu) i classifica b Et vas adonar que ella era present a la sala? les següents subordinades substantives. f Tinc moltes ganes de viure al poble. 18 Classifica les oracions següents en juxtaposades.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 112 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] ACTIVITATS FINALS Anàlisi sintàctica d’oracions Identificació de la funció sintàctica del pronom relatiu o l’oració subordinada 17 Analitza sintàcticament les oracions següents. Distinció d’oracions compostes c Va viure al poble tota la seva vida. 23 Digues la funció sintàctica de l’oració subordinada substantiva d’infinitiu en el cas de les oracions de Conversió d’oracions subordinades substantives en l’activitat anterior. perifràstic. a La gent demana que es rebaixi el preu dels pisos. C P g No m’importa el que puguis pensar. galar pel seu aniversari. d’una perífrasi verbal o són el verb d’una e Qui s’aixequi més aviat disposarà de més hores. principal-subordinada adjectiva o princi. nada substantiva d’infinitiu d Soparàs a casa o sortiràs amb els amics? e Li van respectar el desig de parlar-hi. b Les mentides que dius fan mal. formen part d’un verb dors aquella mateixa nit. [112] . a Ens hem acostumat a viure al poble. co. h Allò succeí l’any que es va casar. C P f Ell decidí el que calia fer en aquell moment. d La millor solució era lliurar els premis als guanya- 22 Els infinitius de les oracions. f Ho va dir a la noia que va arribar. 21 En les oracions de l’activitat anterior. d Viure al poble té molts avantatges. Distinció entre la conjunció que i el pronom relatiu que d Ell decidí que faria un nou intent. a M’indigna que em menteixin. C P k Molta gent desconeix que ha tancat aquella botiga g Va dir a la noia que no era tard. Identificació de la funció sintàctica de l’oració subordi- c El conflicte del qual parles suposà un trasbals. substantius Classificació d’oracions subordinades substantives 19 Escriu un SN per a cada oració subordinada. c Ell decidí canviar les clàusules del contracte de tipus temporal. indica la funció a Els nens més espavilats de la classe de seguida sintàctica que fa el pronom relatiu dins de la subor- s’adonaren que havien d’actuar ràpidament. d Tinc por que em vingui un nou mareig. c Qualsevol pot preguntar a la presidenta de l’entitat Localització d’oracions d’infinitiu si aquest any hi ha hagut beneficis. a Tothom li va suplicar que ho tingués en compte. pal-subordinada substantiva. és conjunció (C) o pronom relatiu (P)? fins a final de mes. b El conflicte s’acabà aviat: tots estaven contents. g Hauríem de viure al poble una temporada. C P l Des d’ahir esperem saber tota la veritat. C P de la cantonada. C P h No m’importa reconèixer la meva inferioritat.

f Tots els periodistes ignoren..» (Ell va dir a ella…) 3 subordinada substantiva interrogativa (CD) h «Com deu ser aquesta noia?» (Ella preguntà…) 4 subordinada substantiva de relatiu (CRV) [113] .. b Des de petita m’ha agradat dibuixar paisatges..» (La dona va afegir.. g L’atleta confia en guanyar la cursa. Identificació de subordinades substantives 7 .) 2 subordinada substantiva d’infinitiu (subjecte) g «Ahir morí la meva mare. 6 .si tenien llaunes d’espàrrecs. 27 Escriu en estil indirecte les oracions següents. b Quin tipus de subordinada substantiva són? 2 ..Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 113 5 FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA] ACTIVITATS FINALS Correcció de preposicions en les oracions subordinades Distinció entre subordinades adjectives i subordinades substantives substantives de relatiu 25 Corregeix les preposicions en les oracions subordi..quan ha de posar les injeccions als malalts. Jane Austen..... a A la botiga de queviures la clienta preguntà. deia que pensava anar-se’n definitivament per Sant Miquel.. g Estic tipa de les històries que m’explica.. a «Demà em diran el resultat.» (La noia digué. 8 ..si algun vaixell s’apropava a la costa.. a Transmetré la notícia a qui la vulgui sentir. de l’oració principal? 4 .què expressaria millor els seus sentiments. a No estic d’acord amb pagar aquesta quantitat. haver sentit. b Nen.. Ell li va dir que tenia tota la raó.si l’aniria a veure aviat a casa seva. pregunta al tutor.. h Sovint l’amenaça amb que no li pagarà res.» (L’home manifestà... a Quantes oracions compostes de subordinada subs- tantiva hi ha en el text? Escriu-les..) e «Avui he fet un negoci.... però espero que no sigui cert.. Orgull i prejudici g L’autor del poema es preguntava.» (Ella informà... h Estic tipa del que m’explica! Redacció de subordinades substantives interrogatives Localització de subordinades substantives 26 Relaciona cada proposició principal amb la proposi.a quina hora podríem tenir una reunió. tives de relatiu.) c No tens moltes ganes que arribi aquell dia? b «Menjaré aquí cada dia. –Ja començava a tenir por que no tornés mai més. c Quina funció sintàctica fan les subordinades dins 3 . f Es va negar a que li fessin un homenatge.. 1 .] Suposo que ja ho deu e L’àvia va preguntar a la néta.. si cal.) 1 subordinada substantiva completiva (CN) f «No tinc cap problema... d’aquest text literari.. d Hi ha oracions juxtaposades o coordinades? 5 ..... c Limita’t a fer les feines demanades! c El que ha començat malament no pot acabar bé de d Tots ens hem beneficiat de que hi col·laboressis cap manera. e Alguna vegada t’has penedit d’haver vingut? e Els clients que mengen al restaurant són fidels.qui farà finalment la roda de premsa.. 30 Relaciona les oracions compostes de subordinada substantiva amb el tipus de subordinada substantiva Conversió de l’estil directe a l’estil indirecte que inclou.) d Ja no em recordo del que he de portar a la festa d’a- c «Parla amb mi!» (El noi em va suplicar…) niversari. 28 Classifica les subordinades en adjectives o substan- nades substantives següents.» (Ell va dir. b Fixa’t en que ells van escoltar-te atentament. h L’encarregat del far desconeixia. b Encara no sé els estudis que ell ha començat. La gent c Tots els actors del grup es pregunten.. d Qui menja sopes se les pensa totes... d «Jo me’n sento responsable. a Tothom volia saber si ell firmaria autògrafs. f La senyora a qui vaig donar el rebut se n’oblidà. amablement..on estrenaran l’obra de teatre. d La infermera voldria saber. [.... 29 Respon les preguntes sobre les oracions compostes ció interrogativa adequada..

. Així. • Editar fitxers d’àudio. http://audacity.org/wiki/Rebost: Audacity Un cop ja hàgiu redactat el guió de la vostra guia.. Aquesta banda representa la vos- tra gravació. només haureu de prémer el botó vermell (enregistrar).softcatala. Un cop hàgiu descarregat el programa. El primer pas serà descarregar el programa al vostre ordinador (en el re- quadre que teniu al costat us donem instruccions de com fer-ho). • Fer canvis en la velocitat de la gravació. Un cop hàgiu acabat l’enregistrament. • Incorporar efectes als vostres enregistraments. a la pàgina http://phobos. per fer l’enregistrament del vostre text. reproduir enregistrar pausa aturar volum de reproducció volum de gravació 2. • I fer servir moltes més aplicacions. Què és Audacity? www. Des d’allà accedireu al programa i.sourceforge. • Fer gravacions en directe.pdf. • Treballar amb diferents sons (tallar. Fer una gravació amb Audacity Com deveu haver observat. la primera vegada que l’executeu s’obrirà una finestra com la que us mostrem tot seguit. Trobareu un altre tuto- rial molt útil.xtec. després. Audacity és un programa lliure que permet editar i enregistrar àudio digi- a més. aturar enregistrar [114] .Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 114 PROJECTE TAC  RUTA LITERÀRIA AMB AUDIOGUIA Conèixer el programari que farem servir Podeu descarregar el programa Audacity des de la pàgina 1. copiar. editar-lo. i en català. Audacity és un programa molt intuïtiu.net/. heu de prémer el botó groc (aturar).). caldrà fer-ne l’enregistra- També podeu consultar la web ment i. podreu llegir un tutorial i ob- talment i d’una manera molt senzilla. barrejar. tenir ajuda.net/audiovi- Amb Audacity podreu: suals/radio/materials/guia. Fixeu-vos com a la part inferior dels botons han aparegut una o diverses ban- des blaves amb diferents mides i intensitats.

Això significava que totes les companyies que ac- tuessin a Barcelona ho havien de fer en el teatre que 4 Quin tipus d’imatges constitueixen la part visual del tenia l’hospital al final de la Rambla. c En quin segle es va produir la fundació d’aquest b Escriu l’antecedent dels dos pronoms relatius. abans que intervingui la directora. ara Biblioteca de Catalunya». coordinació o subordi- nació) que hi ha entre les proposicions: a Indica les dues personalitats històriques que van ser ateses a l’antic hospital i l’any en què això va succeir. Com es van solucionar? 2 A la part sonora del missatge també hi ha un signe 8 Relaciona les dates amb els fets ocorreguts: no verbal: quin és? a 1833 1 Fundació de la biblioteca b 1907 2 Trasllat de l’arxiu a l’hospital 3 A la part visual del missatge també hi ha signes ver- c 1936-1939 3 Fi del monopoli teatral bals. 3 Mira el vídeo «L’edifici de l’hospital. nades substantives de l’activitat anterior? satge. Què predomina en cadascuna? patir l’hospital.... 2 Desplega la pastilla «Coneix-nos» i clica «Vídeos de la BC». b Com es deia l’hospital en el qual ara hi ha la Bi- blioteca de Catalunya? a Digues fins on arriba cadascuna d’elles. i digues de quin tipus són: a (Parlant de Gaudí) .. Actualment l’antic recinte hospitalari s’ha convertit en un b Resumeix amb les teves paraules el trasllat de la espai on la cultura. b ... biblioteca i els fets ocorreguts durant i després de la Guerra Civil. 9 Subratlla les proposicions subordinades substantives a Al començament del vídeo es veu una placa on hi ha escrit. 1 El missatge audiovisual que inclou el vídeo de la Bi.va aconseguir que Felip II li concedís el privilegi de nes no verbals ens diuen la identitat de la persona que apareix en pantalla. missatge? Què s’hi veu? 10 Quina funció sintàctica fan les tres oracions subordi- 5 Respon les preguntes sobre la primera part del mis. a la part inferior uns sig. 7 Entre les dues intervencions de la directora de la bi- blioteca de Catalunya té una part sonora i una part blioteca s’expliquen els problemes econòmics que va visual. [115] . 11 Al paràgraf b de l’activitat 9 també hi ha dues propo- a Quin és el nombre aproximat d’exemplars? sicions subordinades adjectives.. quan el van reconèixer li van recomanar de traslladar-se a una clínica.i.Llengua_eso4_05_lengu_lite:eso 01/03/12 20:08 Página 115 5 COMPETÈNCIES A PUNT! 1 Clica l’enllaç per entrar a la web de la Biblioteca de Catalunya. l’art i la ciència conflueixen i hi trobem un lloc d’acollida en expansió constant.. Completa els quadres. b Quan no parla la veu en off. l’exclusivitat de les representacions teatrals de la ciu- tat. hospital? c Quina funció sintàctica fa cada pronom relatiu a dins de la subordinada adjectiva? 6 La directora del la biblioteca apareix en dues oca- sions: 12 Indica la relació (juxtaposició.