You are on page 1of 13

PROPOSTA DE PONNCIA DE FULL DE RUTA

1. Introducci ....................................................................................................... 2

2. Antecedents: del 27-S al Referndum vinculant ................................................. 2

3. Objectius estratgics ......................................................................................... 4

4. rgan de Coordinaci Nacional ......................................................................... 5

5. Avaluaci descenaris principals i lnies dactuaci estratgica ........................... 5


5.1. La mobilitzaci ciutadana ................................................................................................. 5
5.2. Escenari 1: Aprovaci de la Llei de Transitorietat Jurdica i convocatria del
referndum. .................................................................................................................................. 6
5.3. Escenari 2: Ingerncia a les institucions de govern catalanes per part del govern
espanyol, prviament a laprovaci de la Llei de Transitorietat Jurdica i a la convocatria del
Referndum................................................................................................................................... 8
5.4. Escenari 3: Ingerncia a les institucions de govern catalanes per part del govern
espanyol, posteriorment a laprovaci de la Llei de Transitorietat Jurdica. ................................ 9
5.5. Proclamaci dindependncia .......................................................................................... 9
5.6. La post-proclamaci ....................................................................................................... 10

6. Altres lnies dactuaci .................................................................................... 11


6.1. Resposta a accions repressives de lEstat espanyol ....................................................... 11
6.2. Promoci de lAECAT ...................................................................................................... 12
6.3. Suport als Pasos Catalans .............................................................................................. 12

1
1. Introducci

El procs cap a la independncia de Catalunya s a punt de culminar i desprs de la tasca


realitzada en els darrers cinc anys, lAssemblea Nacional Catalana (en endavant ANC)
entoma el repte de liderar la mobilitzaci ciutadana en aquesta fase crucial del procs.
La mobilitzaci ciutadana s, sense cap mena de dubte, lelement desllorigador i
definitori que permetr legitimar les decisions poltiques que, sota el mandat majoritari
atorgat per la prpia ciutadania de Catalunya, han de prendre els representants electes
i les institucions poltiques del nostre pas. s, doncs, el comproms i la perseverana de
la gent el que far possible la ruptura amb lEstat espanyol i la instauraci dun nou
ordenament jurdic i institucional.

En la culminaci del procs salbira un moment de gran transcendncia poltica:


laprovaci de les anomenades lleis de la desconnexi i la convocatria del referndum
vinculant sobre la independncia, en un termini no ms enll del setembre de 2017. s
en aquests dos elements on lANC fa pivotar el Full de Ruta 2017-2018, entenent que
lxit de les accions que shi plantegen ser absolut quan estiguin consensuades i
plenament coordinades amb tots els actors sobiranistes del procs.

En el desenvolupament daquests fets poltics que han de culminar amb la instauraci


de la Repblica catalana, lANC t en compte les accions estratgiques en tots els mbits
dactuaci possibles que caldr fer abans, durant i desprs de la celebraci del
referndum, en els diferents escenaris possibles i, complementriament, en la
implementaci del mandat democrtic vinculant que en sorgeixi. Aquest document s
la guia de les actuacions de lANC i preveu els actes poltics i jurdics de les institucions i
el suport actiu i vigilant de la gent mobilitzada.

2. Antecedents: del 27-S al referndum vinculant

De resultes de les eleccions autonmiques de carcter plebiscitari celebrades el 27 de


setembre de 2015, es va configurar al Parlament de Catalunya una majoria
parlamentria a favor de la independncia de Catalunya amb un mandat clar per iniciar
el procs poltic que ha dacabar amb la creaci d'un estat independent per a Catalunya.

2
El mes de juny, al Plenari de Badalona, el secretariat de lANC acord introduir un canvi
substancial en el Full de Ruta aprovat per lAssemblea General Ordinria celebrada a
Manresa mesos abans: el referndum. Els dies 14 i 15 de juliol de 2016 les bases de
lANC van ser consultades i van aprovar exigir a les nostres institucions la modificaci
del Full de Ruta acordat per les forces independentistes i incloure-hi un referndum
vinculant sobre la independncia. Aix ha estat, i actualment el Govern i tots els partits
poltics i entitats independentistes assumeixen que el referndum s linstrument
dactuaci unitria per cloure el nostre procs dalliberament nacional amb xit, fugint
de discussions partidistes i ideolgiques. A tal efecte, durant els primers mesos de 2017,
sha activat el Pacte Nacional pel Referndum que amb una Comissi executiva ha
impulsat un pla de treball que passa per fer gestions a tots els mbits, aqu, a lEstat
espanyol i a la UE per aconseguir un acord que depn nicament de la voluntat poltica
de les forces que configuren el govern de lEstat espanyol. No obstant, el Pacte Nacional
pel Referndum mant que la convocatria del referndum abans de finals de setembre
de 2017 s ineludible, amb acord o sense.

Parallelament, des de la tardor de 2016, lofensiva de repressi judicial de lEstat


espanyol sobre diversos crrecs electes de les institucions catalanes i els promotors
poltics del procs participatiu popular del 9 de novembre de 2014 ha trobat una
resposta massiva de mobilitzaci al carrer. LANC ha mostrat i seguir mostrant el suport
ms incondicional a totes les persones que puguin ser objecte de persecuci poltica per
ra dexercir la democrcia i treballar per la plena sobirania de Catalunya.

Enmig de constants processos judicials que esmicolen els fonaments de la democrcia


ms elemental i a pocs mesos de laprovaci de la Llei de Transitorietat Jurdica i la
convocatria del referndum, el poble catal reclama lessncia de la democrcia: votar
i decidir el seu futur a travs de les urnes. Aquest torcebra entre lEstat espanyol i el
poble i les institucions catalanes ha comportat un descrdit internacional de lEstat i, de
retruc, una comprensi creixent de les posicions de Catalunya en el debat essencial dels
drets democrtics de qualsevol societat moderna.

3
3. Objectius estratgics

Mantenir la independncia de lANC respecte dels partits poltics, com a garantia


duna transversalitat clau en el comproms i la mobilitzaci de la societat.
Vetllar per lacompliment de les resolucions del Parlament de Catalunya, amb
especial atenci a les lleis de desconnexi i la convocatria i realitzaci dun
referndum vinculant en els terminis establerts, i la proclamaci
dindependncia en cas de victria del S.
Promoure la creaci, des dara mateix i durant aquest any, i per a totes les
accions que condueixin a la resoluci definitiva del procs, un rgan de
Coordinaci Nacional entre partits, entitats i institucions.
Augmentar, des dara i fins a la celebraci del referndum, la base social de
lindependentisme fins assolir la majoria suficient a favor del S, sobretot amb
la voluntat de treballar conjuntament amb diferents sectors, plataformes i
moviments que pretenguin incidir en aquells aspectes socials i poltics,
regeneradors de la nostra societat, a travs de la campanya encetada Fem
futur i la campanya del S al referndum.
Mobilitzar, durant la fase daprovaci de la Llei de Transitorietat Jurdica i la
convocatria del referndum, la societat catalana en forma de resposta popular
activa i pacfica per garantir el correcte funcionament de les institucions
catalanes i els seus legtims representants.
Mobilitzar, durant la fase de proclamaci de la independncia, la societat
catalana de manera pacfica per a un reconeixement efectiu i legtim del nou
Estat catal.
Potenciar, durant la fase posterior a la proclamaci dindependncia, el debat
constituent a la societat, amb la participaci dentitats i organitzacions socials
per tal de definir entre tots com volem que sigui la Repblica Catalana.
Treballar, durant la fase posterior a la proclamaci dindependncia, perqu es
compleixin totes les premisses per a la consolidaci del nou Estat, la
convocatria deleccions constituents, la confecci de la Constituci Catalana i el
referndum de ratificaci.

4
4. rgan de Coordinaci Nacional

Per al perode 2017-2018 lANC reivindica la necessitat duna unitat dacci real en
qualsevol de les lnies dactuaci que estratgicament es portin a terme. Per tant,
independentment dels escenaris que es puguin arribar a produir, lANC treballar
perqu aquesta unitat dacci es tradueixi en un veritable rgan de coordinaci nacional
(una taula de partits, entitats i institucions) consolidat, gil i efica.

Hem arribat a la darrera etapa i en els propers mesos caldr molta cohesi i fortalesa
per fer front als mltiples intents de seducci i dintoxicaci, al joc brut i als atacs de tot
tipus. s imprescindible aquesta acci conjunta, coordinada i consensuada entre
societat civil, partits i institucions per guanyar la independncia. Oferim i demanem,
doncs, a tots els actors poltics, cohesi, coordinaci, lleialtat i comproms amb lobjectiu
compartit de portar Catalunya a la independncia i consolidar el nou Estat.

5. Avaluaci descenaris principals i lnies dactuaci


estratgica

LANC, en el context poltic actual, t en compte diversos escenaris que es poden


produir, alguns dels quals es consideren derivats de les accions proactives del govern
catal en compliment del Full de ruta, mentre altres deriven de les accions de reacci
del govern de lEstat espanyol a aquest Full de ruta. LANC mai donar per vlides les
inhabilitacions o qualsevol tipus dintromissi per raons poltiques provinents de lEstat
espanyol.

5.1. La mobilitzaci ciutadana


En cadascun dels escenaris analitzats, tant per la defensa i el reconeixement del nou
ordenament jurdic i institucional durant els dies, setmanes i mesos posteriors a la
proclamaci de la independncia, com per combatre les ingerncies a les institucions de
govern catalanes per part del govern espanyol, lactuaci de la societat civil ser
determinant. La mobilitzaci de la ciutadania, de manera sempre radicalment pacfica i
democrtica, proporcionada per contundent, ser el mitj i laliat irrenunciable per
defensar els nostres drets i els nostres representants. LANC es compromet, igual que

5
ha fet fins ara, a preparar, organitzar, convocar i coordinar aquestes mobilitzacions, i a
liderar-les i garantir sempre el seu esperit decidit, pacfic, respectus i democrtic.

5.2. Escenari 1: Aprovaci de la Llei de Transitorietat Jurdica i convocatria del


referndum.
La Llei de Transitorietat Jurdica i el referndum marcaran linici dun trencament amb
lEstat espanyol que noms pot aturar-se amb el No democrtic duna majoria del
poble de Catalunya. Ambds actes poltics seran entesos per lANC com accions
dobedincia a les noves lleis catalanes i al poder legtimament constitut el passat 27 de
setembre 2015.

5.2.1. Condicions del referndum


En la celebraci del referndum, lANC fixa tres condicions per tal que la votaci sigui
efectiva i homologable a altres referndums reconeguts internacionalment.

1. La pregunta ha de ser de tipus binari i clara. s a dir, que pugui ser contestada
amb un S o un No, i no indueixi a ambigitats. La proposta seria: Voleu
que Catalunya esdevingui un Estat independent?
2. Lopci guanyadora ha de ser la que obtingui major nombre de vots, el S o el
No.
3. No sha de fixar un mnim de participaci ni d'aprovaci, tal com recomana el
Codi de bones prctiques sobre referndums adoptat pel Consell d'Europa per
a les Eleccions Democrtiques en la seva 19a reuni (Vencia, 16 de desembre
de 2006) i la Comissi de Vencia en la seva 70a sessi plenria (Vencia, 16-17
de mar de 2007) en el Captol III, Article 7: "No s recomanable estipular un
qurum de participaci ni un d'aprovaci.

LANC treballar perqu aquestes condicions siguin explicitades, i en conseqncia no


siguin desvirtuades, durant la campanya del referndum i molt especialment en el
moment de laplicaci i per lefectivitat del resultat.

5.2.2. Campanya del referndum


Per una banda, la perspectiva del referndum refora la idea que s el poble catal qui
decidir i que s lnic dipositari de la sobirania i, per laltra, planteja la necessitat duna

6
altra activitat ben diferent: eixamplar el nombre de ciutadans que votar S. En aquest
sentit, lANC ha iniciat la precampanya a travs del projecte Fem Futur, els objectius de
la qual sn difondre largumentari sobre la necessitat duna Repblica catalana a tot el
territori del Principat, ampliar i consolidar la majoria social a favor del vot del S i
desactivar els missatges i qualsevol iniciativa encaminada a generar por.

Per a qualsevol dels escenaris farem campanya pel S, i cal treballar des de dues
perspectives:

1. Una campanya "paraigua" coordinada pel S a la independncia amb totes les


entitats i els partits que vulguin eixamplar l'espai favorable a una nova Repblica
catalana.
2. Una campanya prpia de reforament de la imatge guanyadora basada en la
convicci que la consecuci d'una Repblica catalana s el millor per a tothom a
Catalunya i en la confiana plena que superarem tots els obstacles.

LANC comenar al ms aviat possible i de manera efectiva la campanya pel S, i


instar les forces poltiques i les entitats sobiranistes a mantenir la unitat dacci i per
tant, a coordinar-se de forma efica per arribar a la data de celebraci del referndum
treballant de forma conjunta i coordinada. Aix doncs, lANC es compromet a esmerar
la totalitat de recursos logstics i econmics, i tota la seva gent, a guanyar el Referndum.

En el marc de la campanya, lANC instar al conjunt dinstitucions i entitats civils del pas
a desenvolupar i difondre els arguments perqu guanyi el S. Igualment sintensificar
el treball de projecci exterior, especialment davant dels organismes internacionals.

5.2.3. El S guanya el referndum


En el supsit que el nombre de S supera el nombre de No, lANC instar al
Parlament de Catalunya a dur a terme immediatament la proclamaci de la
independncia de Catalunya i linici efectiu del procs de desconnexi amb lEstat
espanyol, amb el ple desplegament de la legalitat catalana i lefectiu apoderament de
les institucions de Govern catalanes. Un cop proclamada la independncia i, per tant,
establerta legalment i legtimament la Repblica catalana, lANC restar amatent a les
necessitats i els requeriments del nou Estat catal, treballant fermament per a la seva

7
consolidaci i contribuint a ser garants de la seva sobirania. Noms un cop consolidat el
nou estat lANC iniciar els trmits de dissoluci de lentitat.

5.2.4. El No guanya el Referndum


En el supsit que el nombre de No supera el nombre de S, lactual Secretariat
Nacional convocar una Assemblea General Extraordinria.

5.3. Escenari 2: Ingerncia a les institucions de govern catalanes per part del
govern espanyol, prviament a laprovaci de la Llei de Transitorietat
Jurdica i a la convocatria del Referndum.
En aquest escenari lANC activar les accions dirigides a exercir la plena sobirania del
poble catal en consonncia amb el reconeixement nic de les institucions catalanes
com a representants poltiques legtimament i democrticament escollides. Desprs de
la impossibilitat fsica de fer el referndum i/o davant la supressi, la inhabilitaci o la
intervenci de les institucions de govern catalanes, lANC organitzar les mobilitzacions
necessries per tal que el Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del
poble catal, aprovi la Llei de Transitorietat Jurdica i proclami la independncia, i
exercint aix el dret a l'autodeterminaci, i obeeixi el mandat democrtic atorgat pels
ciutadans en les eleccions del 27 de setembre de 2015. Les actuacions estratgiques se
centraran en tres punts: la mobilitzaci ciutadana, lactivaci de lAssemblea dElectes
de Catalunya (en endavant AECAT) i la proclamaci dindependncia.

5.3.1. Activaci de lAssemblea dElectes de Catalunya


La inhabilitaci del President, de qualsevol crrec electe del Govern de la Generalitat o
del Parlament de Catalunya o el fet que suspenguin o intervinguin lautonomia o el
Govern en bloc, comportar automticament la necessitat que lANC, juntament amb
les altres actors sobiranistes, insti els crrecs electes integrats a lAECAT a reunir-se. En
aquest context lAECAT assumir la mxima representaci legtima, sobirana i
institucional de Catalunya per completar el procs dindependncia, inclosa la capacitat
per proclamar la independncia de Catalunya, la confecci, laprovaci i la sanci de les
normes jurdiques de la nova legalitat i la convocatria immediata d'eleccions
constituents. LANC en promour la seva activaci.

8
5.4. Escenari 3: Ingerncia a les institucions de govern catalanes per part del
govern espanyol, posteriorment a laprovaci de la Llei de Transitorietat
Jurdica.
En el cas que el govern espanyol mitjanant qualsevol tipus dingerncia a les
institucions de govern catalanes i/o a travs de mesures coercitives impeds lexercici
del dret de vot i la celebraci del referndum, lANC noms considerar com a vigent la
legislaci sortint de la llei de transitorietat jurdica, en far obedincia, far costat a les
institucions democrticament escollides pel poble de Catalunya, garantir la unitat en
el suport de les institucions catalanes promovent de forma activa, decidida i pacfica
lexercici de sobirania del poble de Catalunya, amb la ms mplia participaci ciutadana,
a fi i efecte demparar les institucions catalanes, activar lAECAT si sescau, i reclamar el
suport de la comunitat internacional. A ms, denunciar de forma pblica i constant la
prctica opressiva i illegtima de lEstat espanyol davant dels governs i tribunals
internacionals, tot exigint que prevalguin els drets democrtics.

5.5. Proclamaci dindependncia


En funci dels escenaris plantejats, la proclamaci efectiva de la independncia,
mitjanant lestabliment de la Repblica catalana, pot esdevenir conseqncia duna
majoria a favor del S en el referndum o b de forma directa des del Parlament de
Catalunya per limpediment coercitiu de fer el referndum i/o per la supressi dalguna
de les institucions de govern catalanes, i en exercici del dret a lautodeterminaci. En
ambds casos, lANC centrar les seves accions en tres pilars fonamentals: el
reconeixement de la legalitat catalana i la defensa de les seves institucions, la
mobilitzaci ciutadana i la internacionalitzaci de la proclamaci del nou estat.

5.5.1. Reconeixement de la legalitat catalana i defensa de les seves institucions


Amb la proclamaci de la independncia i el consegent establiment de la nova
Repblica Catalana, lANC reconeixer nicament la legalitat sorgida del Parlament de
Catalunya i ser fidel a les institucions del nou estat. A tals efectes, treballar per
defensar lesperit legtim del nou marc jurdic, la nova organitzaci institucional i
territorial i el nou ordenament .

9
5.5.2. Internacionalitzaci de la proclamaci
En la fase de proclamaci de la independncia el relat davant lopini pblica europea i
internacional s essencial, i per aix lANC incrementar la seva projecci exterior tant
a nivell poltic com social, amb coordinaci amb les altres accions que es duguin a terme.
LANC posar especial mfasi a difondre i donar a conixer els esdeveniments de
mobilitzaci poltica que pot protagonitzar la societat catalana en el reconeixement de
les seves institucions i la nova legalitat catalana. Latenci als mitjans de comunicaci,
les xarxes socials i els centres dopini pblica ser una tasca prioritria en tots els
mbits.

5.6. La post-proclamaci
En la fase de proclamaci de la independncia, en la fase posterior de reconeixement
nic de la Repblica catalana, o quan es faci efectiu el control complet del territori pel
Govern, lANC donar el suport necessari per garantir que aquest procediment sigui al
menys conflictiu i ms pacfic possible i activar de manera estratgica tres eixos
principals: consolidar el nou Estat catal, promoure la participaci ciutadana en el
procs constituent i en les eleccions constituents. En tot cas, aquest procs constituent
no exclour la possibilitat que el Parlament aprovi un text constitucional provisional,
purament instrumental, abans de les eleccions constituents, com a eina de consolidaci.

5.6.1. Consolidaci del nou Estat catal


Quan es faci efectiu el control complet del territori pel Govern, lANC donar el suport
necessari per garantir que aquest procediment sigui al menys conflictiu i ms pacfic
possible. LANC tamb far incidncia exterior per aconseguir el mxim de
reconeixements del nou Estat catal i promour el treball coordinat amb les entitats
internacionals (organismes oficials, Diplocat, delegacions del govern catal, etc.) que al
seu torn sn interlocutors dels governs destats europeus i darreu.

5.6.2. El procs constituent


LANC, juntament amb el mxim nombre dorganitzacions i entitats cviques i socials de
Catalunya, ha de ser la gran dinamitzadora del debat ciutad sobre els trets bsics de la
nova constituci i per aix participar activament en la plataforma de divulgaci i
coordinaci del debat constituent, que ha darribar a tots els pobles i sectors socials i

10
professionals del pas i contribuir a configurar els espais de convencions ciutadanes
estructurades i formalitzades per a una participaci real, una estructura que s'ha de
comenar a configurar i preparar des del moment en qu una part del territori ho
demani. Aquest procs, que es dur a terme en quatre fases, ha de ser cvic i
cohesionador. La segona fase ha de finalitzar amb la redacci dunes conclusions que es
presentaran al Parlament de Catalunya abans de les eleccions constituents, com la base
de partida per a lelaboraci del text constitucional definitiu.

Les quatre fases sn: la de democrcia participativa ciutadana, promoguda fa un cert


temps per diverses entitats; la de democrcia participativa amb suport institucional, en
qu els debats ciutadans es fan amb un acord tcit amb les institucions; la de democrcia
representativa, amb el protagonisme del Parlament de Catalunya, que treballar, tenint
en compte les aportacions de les fases anteriors, per elaborar el text constitucional; i,
finalment, la fase de democrcia directa, mitjanant un referndum democrtic per
ratificar el text constitucional definitiu.

5.6.3. Les eleccions constituents


En lescenari de convocatria de les eleccions constituents, en el marc de la nova
Repblica catalana, lANC promour la participaci dels ciutadans a aquesta contesa
electoral, amb la finalitat que la nova constituci sigui representativa de totes les
sensibilitats ideolgiques, socials i poltiques del pas i, per tant, perqu tots els
ciutadans de Catalunya en puguin ser partcips i ladoptin com a prpia.

6. Altres lnies dactuaci

6.1. Resposta a accions repressives de lEstat espanyol


En un context de possibles accions repressives per lEstat espanyol, lANC far costat i
defensar totes les persones que puguin ser objecte de persecuci poltica i es
compromet a fer costat a accions collectives cviques i no violentes que estiguin
consensuades pels actors poltics i socials de lindependentisme.

LANC respectar la decisi personal i legtima dels perseguits dexercir llur dret de
defensa en la forma que creguin ms convenient, tot emfatitzant que: Cap inhabilitaci
o intent dintervenci pot canviar el comproms i lactuaci dels nostres dirigents i de la

11
ciutadania, ni la seva fidelitat i disposici al servei de les institucions nacionals catalanes.
Per tant, lANC vetllar i exigir perqu aix sigui mobilitzant-nos i donant suport a qui
sescaigui.

Cal posar en valor el poder de resposta de la ciutadania a les mobilitzacions convocades


fins ara des de lANC. s noms grcies a aquesta resposta que es dota a lANC dun
poder de mobilitzaci excepcional i ens exigeix tenir en compte un escenari on hem
dassumir el paper protagonista de totes les accions de mobilitzaci fins a la consecuci
del nostre objectiu. Ens dota, tamb, duna gran responsabilitat, la de saber realinear
qualsevol dels actors poltics favorables al procs quan vegem que no ho estiguin, sense
que en cap moment ning sen pugui sentir excls. No fer-ho podria comprometre
lANC, i comprometre aix mateix el suport rebut fins ara en totes les mobilitzacions.
Aquesta s la clau de volta que tradueix el poder de mobilitzaci de lANC a poder poltic.

6.2. Promoci de lAECAT


Amb la celebraci de les eleccions europees, municipals, catalanes i espanyoles es van
assolir totes les condicions efectives per a la constituci de lAECAT, integrada pels
parlamentaris i els representants municipals elegits directament i democrtica pels
ciutadans. LAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI) ha iniciat al 2016 la
constituci de lAECAT en la forma duna entitat dinscripci voluntria i individual.

Dara fins al moment de la seva activaci, si calgus activar-la, lANC vetllar i far costat
a lestructuraci organitzativa de lAECAT de manera que en permeti una constituci i
mobilitzaci rpida i efica en substituci de les institucions, si aquestes han estat
neutralitzades per lEstat. En aquest sentit, insistirem perqu, duna manera coordinada
entre els diferents actors poltics, es valori lAECAT per assegurar la seva disponibilitat
per a les funcions de representaci que ostenten per mandat de les urnes. Per aix cal
que des de totes les AT complementem la campanya que es fa des de lAMI perqu tots
els alcaldes i regidors i crrecs electes sinscriguin a lAECAT.

6.3. Suport als Pasos Catalans


La naci catalana, esquarterada den de 1659, es troba actualment repartida en
diferents estats. Des de l'ANC vetllarem, conjuntament amb l'Assemblea Sobiranista de

12
Mallorca (ASM) i la Plataforma pel Dret a Decidir del Pas Valenci (PDAD), integrants
amb l'ANC de la Confederaci d'entitats Sobiranistes dels Pasos Catalans, perqu el
procs demancipaci nacional del Principat de Catalunya estigui especialment atent i
obert a les aspiracions de sobirania dels territoris germans de la Catalunya del Nord, les
Illes Balears, el Pas Valenci, la Franja de Ponent, l'Alguer, aix com per enfortir els
lligams amb l'Estat andorr, amb qui tamb configurem la mateixa naci.

La consecuci de l'estat catal pot ser un esper per a l'emancipaci dels altres Pasos
Catalans. Des de l'ANC donarem sempre suport a les aspiracions legtimes de cadascun
dels diferents territoris dels Pasos Catalans i vetllarem perqu aix tamb ho faci el nou
Estat catal. Des de l'ANC treballarem perqu la constituci catalana reconegui el dret a
la ciutadania a totes les persones dels altres Pasos Catalans que la sollicitin.

13