7.

Cor final
No s si sn imaginades,
per sento veus aqu al voltant.

El sol s'amaga entre les boires

i un vent glaat envolta el mn.
El mar no gosa alar les ones
perqu hi ha massa mort al seu fons.
s el mar una llosa de pedra
que s'estn sobre el nostre reps.
El cel t una foscor impenetrable
i el mar queda cansat i adormit.

El mar aclaparat, el cel entenebrit

davant l'horror de la mort i de l'odi.
El mar aclaparat, el cel entenebrit
davant l'horror de la mort, i de l'odi.
Aquesta pau de les tenebres
s tot el que hem sabut guanyar,
per en la mort de Sad i Blanca
hi ha una histria d'amor derrotat...
... que en el cel brillar com l'estrella
que ens acusa de ser tan cruels.
I en el mar reviur com el somni
que indicava els camins de la pau.
El mar aclaparat, el cel adolorit,
davant l'horror de la mort i de l'odi.
La pau que ens ha abraat,
la pau que ens portar
com un cavall amansit per les ones. (Bis.)
El mar aclaparat, el cel adolorit,
el cel empallidit, el mar esperanat.
El mar, el cel, el mar, el cel.