LLADRE DE FUTURS

per D. Thomas Minton

Traducció de la Carmen Acuña Condal
Il·lustrat pel Dr. Felip

El Sr. Naajy Padwal, magnat de Mumbai i col·leccionista de futurs eclèctics, fa
lliscar un rectangle de paper per sobre el taulell. No aparta la mà, el dors de la
qual el cobert de pèls negres i aspres.
L’olor del te amb espècies i del fum de carbó penja pesat a l’aire humit del
mercat de Subang Jaya.
Sense estar-ne ja segur de per què vaig estar d’acord amb trobar-nos,
començo a girar per allunyar-me del carret del chai wallah1.
El Sr. Padwal em posa una mà al braç.
―Estic retirat ―li dic.
—El retir és un estat mental, no una malaltia incurable. ―El seu accent
traeix la seva educació a Oxford. Quan torna a parlar, abaixa la veu, tot i que
l’escut portàtil de privacitat protegeix la nostra trobada d’ulls i oïdes tafaners.―
Necessito que m’aconsegueixi un futur.

1 Venedor de chai, un te amb espècies i herbes aromàtiques típic de l’Índia (N. de la T.)

Catarsi 20– pàg. 1
Per costum miro a veure qui ens està vigilant. Fora de la pantalla de
privacitat, els dos escortes sikhs del Sr. Padwal desvien la multitud apartant-la
del nostre carret de chai, una proesa gens menyspreable en una ciutat de setze
milions d’habitants.
Em torno a instal·lar enfront del taulell.
― Per què no Bautista?
―La Interpol el té a un centre clandestí de detenció a alguna part d’Àfrica.
La notícia em sorprèn però no em sap greu. El món és un lloc millor
sense ell.
―I la noia nova?
―La Jessica Cavendish? No és el que estic buscant.
―Què està buscant?
―Algú especial. Vostè. ―Buida la tassa de te d’un sol glop.― Conec les
seves circumstàncies, Sr. Kingston. Quant de temps pot sobreviure fregant parets
a un bordell de Trenchtown? Per ser un home que ha robat tants futurs, sembla
que no en té cap per a vostè mateix. ―Deixa que cali aquesta afirmació
penosament exacta i després diu directament: ―És el que vol per a la seva filla?
―Deixi-la fora d’això.
El Sr. Padwal aixeca les mans, burleta, com si es rendís.
―Ho sento. No volia ofendre’l.
Menteix. Anys d’experiència l’han convertit en un home extremadament
calculador. Tot i saber això, em costa recobrar el domini perquè sé que el que
diu és veritat. Kimbelle es mereix quelcom millor.
―Amb el que ofereixo, un home pot fer-hi qualsevol cosa. ―El Sr. Padwal
canvia de postura. Per sobre l'espatlla esquerra, la instal·lació de llançament de
l’IEI2 brilla a la distància al llarg de la línia del Puchang com les escames dorsals
d’un drac. Un transbordador espacial està llest per enlairar-se aquesta tarda, que
portarà uns colons afortunats a una nau que està en òrbita i que té com destí la
colònia d’Echelon.
Empeny el paper més a prop meu i retira la mà. És un xec de caixa a l’estil
antic amb un número molt gran.
Se m’asseca la boca. A aquestes altures de la meva carrera, ni un treball
d’alt nivell hauria suposat la meitat de la suma que el Sr. Padwal ofereix. Per una
tarifa com aquesta, vol quelcom excepcional. I amb la seva reputació, això
significa excepcional de veritat.
2 Instal·lació espacial industrial (N de la T).

Catarsi 20– pàg. 2
Em somriu i una esgarrifança em recorre l’esquena. Com qualsevol home
de negocis amb èxit, el Sr. Padwal sap que em té a on vol. Treu un dispositiu de
memòria finger.
―Els detalls ―diu, posant la unitat de dades de la mida d’un polze sobre el
taulell―. Com la meva oferta, aquest avanç és vàlid durant vint-i-quatre hores.
Tanca el generador de camp. El mercat impacta sobre nosaltres com el
mar Roig. Flanquejat pels seus escortes, el Sr. Padwal s’esvaeix dins la riuada de
cossos i suors i sorolls.
Em quedo mirant la petita memòria, intentant decidir si hauria de deixar-
ho córrer, però un nus a la gola em diu que ja ho sé. No puc deixar-ho córrer
mai, no mentre estigui a la banda de la Terra.

###

Trenchtown jeu al fons de la Vall Klang dins d’una boira de fum i humitat prou
espessa com perquè la llum del sol es torni del color de les ales de les paneroles.
Uns dics cap al sud frenen el constant creixement del mar però no poden
impedir que l’aigua es vagi filtrant. Inclús en un bon dia, els carrers són un fangal
de deixalles i merda.
Dos milions de persones s’han instal·lat a Trenchtown. Com jo, han
vingut de Kuala Lumpur esperant aconseguir un seient a una de les naus de l’IEI
que surten cada mes cap a les colònies. Per a aquells sense diners, l’únic bitllet
surt de la loteria del servei de contractació, però cent seients per vol significa que
les possibilitats són remotes.
Tinc dues habitacions llogades a la planta baixa d’un edifici de dos pisos
sense ascensor, atrotinat. Passo per sobre dels sacs de sorra i m’esmunyo cap a
dins. La Kimbelle i la Shayana, la noia tàmil que viu a dalt, són a l’altra habitació
cantant una cançoneta en indonesi, l’única llengua que comparteixen.
Allà on el llapó de la línia de l’aigua no les ha enfosquit, les parets estan
cobertes de figures de pal i cares de sol somrients fetes per la Kimbelle. És una
experta de cinc anys i les seves ballarines, papallones i arbres donen vida a un
petit espai que d’una altra manera seria depriment. Un dia, espero que sigui una
artista, però em conformaré amb qualsevol cosa, sempre i quan tingui un futur.
Em poso el xec a la butxaca. Cinquanta milions de rúpies són suficients
per a treure la Kimbelle d’aquest lloc, però els diners no són de franc i no estic
segur de què pugui pagar el preu. Sento una opressió al pit. Com a pare, hauria

Catarsi 20– pàg. 3
d’estar disposat a fer el que fos per a la meva filla, però és difícil quan ja he
perdut un ésser estimat.
Trec una capsa impermeable de sota el futon. Les mans em tremolen
mentre graponejo maldestre el pany i la tanca.
Pensaríeu que un futur no té valor excepte per a la persona que el
posseeix. Tots els nostres futurs, però, estan entrellaçats. El meu futur és tant de
la Kimbelle com meu. Robar un futur té repercussions de llarg abast.
La tanca s’obre amb un clic, però no aixeco la tapa. No sé per què em
torturo. Hauria de llençar la capsa, però no puc.
La Bao va pensar que jo treballava com a director de compres per a una
empresa de l’espai transnacional, adquirint components elèctrics per enviaments
fora del món. Era l’únic secret que li vaig amagar mai perquè estava segur que
m’hauria deixat si arribava a saber-ho.
Crec que hauria sigut millor que ho sabés.
Respiro profundament i obro la capsa.
A dintre hi ha una imatge de la Bao. Està asseguda a l’arcada a prop de la
font de Bethesda, al Central Park de Nova York. Recordo aquell dia com si fos
avui. Havia pres la fotografia ràpidament, captant el seu rostre radiant abans que
pogués arruïnar aquell moment perfecte amb un somriure de plàstic típic de les
fotos. M’acabava de dir que per fi estava embarassada després d’anys d’intentar-
ho.
Sota la fotografia arrugada, les peces aquilotades i fosques d’un globus de
vidre bufat estan cobertes per una pel·lícula negra i gruixuda que sembla
absorbir la llum.
És tot el que em queda de la Bao.

Catarsi 20– pàg. 4
Catarsi 20– pàg. 5

Related Interests