You are on page 1of 20

PLAERDEMAVIDA - 55

Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell
HIVERN - PRIMAVERA 2017

Opinió

Història Local

Notícies de Macarella

Notícies d’ací i d’allà

Testimonis

Club de lectura

Trèmulament covem,
a la penombra tàcita,
els vocables translúcids
del que es diu poema.

(Començament del poema Toc de poesia)
Joan Valls i Jordà
1917-1989

www.macarella.org
L’AIXETA

NOTES DE DIETARI. GENER

Diumenge, 1 de gener.-De colp i repent havia
acabat l’any, sabies només podies agrair con-
tinuar, ésser partícip de certa bellesa, estra­nya
segurament, fràgil també, suficient per alenar.
Al gest de despullar definitivament un calendari,
d’emplenar la primera fulla del nou dietari es co­
rresponia una mena d’alleujament, per saber-se
ara i ací supervivent. Els noticiaris, els diaris  no
convidaven a cap alegria, els gests dels rostres
estimats es desdibuixaven en una estranya triste-
sa al voltant dels àpats del dinar. Profit!

Dijous, 5 de gener.-No seríem ni deu persones a la petita sala dels cinemes Van Gogh.  Mentre els
infants prenien els carrers abrigats de cap a peus per rebre els Reis d’Orient, alguns adults cercàvem
la llum de les estrelles davant una pantalla gran, enmig de la foscor més trista i emboirada, del fred gla-
çador de la nit hivernal. Aquella pel·lícula, Paterson, resultà que anava de poesia. I s’agraeix. S’agraeix
que en els temps actuals al cinema et parlen de o et proposen el tema de la poesia. Ho cantava un grup
amb el que ens van bombardejar radiofònicament durant l’adolescència: Temps dolents per la lírica.
Cert que aqueixa, crec, hi és, hi ha que anar a cercar-la. En això estem.

Dissabte, 21 de gener.-L’enfarinada de les muntanyes de ponent és per recordar, igual que el pas
d’aigua pel nostre riu sec, el Carraixet proper. El vent arriba per escombrar les restes de la tempesta
i el veïnat sembla eixir per constatar de primera mà els efectes dels oratges ¿devastadors?. Grans
tolls d’aigua testimonien també la magnitud de tot plegat entre els blocs de pisos, entre les naus del
polígon industrial. És el dia després de la presa de possessió del quaranta-cinquè president dels Estats
Units d’Amèrica i el seu discurs America first com que no pinta massa bé, també per a tot el que no és
aquella Amèrica primera.

Dijous, 26 de gener.-Xafar una merda no és un fet aïllat al municipi de Bonrepòs i Mirambell,
l’escampada és, pense, de dimensions per fer-s’ho mirar, si més no: olorar. En una de les meues pri­
meres passejades després del temporal darrer vaig trepitjar-ne una, pels voltants de la bàscula munici-
pal, si no recorde malament. Portava les sabates més noves que tinc i no vaig poder deixar de pensar
per mi: Ja les he estrenades! Com que, diuen, aquestes coses porten bona sort, doncs que un acaba
sentint-se afortunat i l’olor el reconforta finalment. És el que hi ha.

Divendres, 27 de gener.- Observe les darreres hores la ciutat de València, i no deixe de fer-me la
pregunta: On són les i els ciclistes? La creació de carrils bicis, em dic, deuria anar acompanyada d’un
canvi significatiu dels hàbits de transport i circulació de persones i mercaderies per la ciutat, tot passant
a una clara substitució del vehicle motoritzat privat per les bicicletes, convertint-se els desplaçaments
a pedal en els majoritaris. A les obres caldria/caldrà afegir informació dels traçats, la sensibilització en
l’ús del vehicle de les dues rodes. El canvi qualitatiu seria revertir el comportament dels ciutadans en
matèria de transport: Ara mare?

2
EL PLANETA DELS SIMIS

EL COR DE L’EXÈRCIT ROIG

Diumenge 25 de desembre de 2016, Nadal,
ens despertem amb la terrible notícia de l’accident
aeri d’un avió model Tupolev rus: 92 persones
han desaparegut, la majoria membres del famós
Cor Rus Alexandrov. Ens quedem mosquejats i tris-
tos amb la idea que aquest accident és un efecte
col·lateral de la devastadora guerra que assola Síria
i el Pròxim Orient des de fa dècades. A més a més,
ens ve a la memòria un altre accident aeri, el de
l’avió model Yakovlev 42, ple d’irregularitats, on
moriren 75 persones (62 eren militars espanyols
que tornaven d’Afganistan) a Turquia l’any 2003.
El Cor de l’Exèrcit Roig fou fundat l’any 1928
per Alexander Alexandrov; aquest mestre dirigí el
cor fins 1946 i assoliren el seu primer èxit interna-
cional en l’Exposició Internacional de París el 1937.
El grup, dirigit fins 1987 per Boris Alexandrov (fill
d’Alexander), aconseguí fama internacional en la Mentre esperem que torne a refer-se el Cor
dècada de 1950 gràcies a les actuacions que fe- Rus Ale­xandrov, podem gaudir de la seua música
ren per Europa (Londres 1956) i per tot el Món... mitjançant les gravacions discogràfiques i els
La millor prova que la bona música és universal i vídeos penjats en internet (canal youtube). El seu
salta per damunt de les fronteres ideològiques és el repertori és molt extens i vibrant; inclou, entre
concert oferit davant el Papa Joan Pau II (Ciutat del altres, temes tradicionals i populars russos (Cant
Vaticà, Roma, any 2004): coralistes russos i comu- dels remers del Volga, Kalinka, Nits moscovites),
nistes dialogant musicalment amb un papa polonés temes revolucionaris i de combat (Bella Ciao, Katiu-
i anticomunista. Com tots i totes sabem, la relació i sha, Nosaltres som la Cavalleria Roja, Varshavianka)
l’enfrontament entre Rússia i Polònia, dos països de i temes en espanyol (Amapola, Granada, València i
cultura eslava, ve de lluny. la jota aragonesa de La Dolores, peça interpretada
Després de la fi de la Unió Soviètica l’any pel tenor Vladislav Golikov).
1991, els hereus del Cor de l’Exèrcit Roig són dos, Finalment, recordem que aquest any 2017 com-
el Cor Rus Alexandrov (Ministeri de Defensa Rus) memorem els 100 anys d’un esdeveniment històric
i el Conjunt Acadèmic MVD (Ministeri de l’Interior que canvià el Món, la Revolució Russa de 1917.
Rus). El Cor Rus Alexandrov està format per un cor Malgrat la deriva totalitària posterior, el triomf dels
masculí, una orquestra i un grup de dansa, en to- bolxevics a Rússia fou inicialment un desafiament
tal unes 200 persones de les quals 64 han mort esperançador enfront del sistema capitalista i impe-
en l’esmentat accident. D’altra banda, també hi ha rialista que dominava abans i domina ara el Món...
altres agrupacions musicals similars (Cor Ballet i Or-
questra de l’Exèrcit Rus de Sant Petersburg, Cor
Ballet i Orquestra de l’Exèrcit de Kiev...), igualment
respectables però que no s’han de confondre amb Llorenç d’Aràbia
les originals i genuïnes.

3
HISTÒRIA LOCAL

1936-1937, 80 ANYS DESPRÉS (III)
En aquest tercer capítol escriurem sobre dos aspectes que descriuen què
passava els últims mesos de 1936 i els primers mesos de 1937: La situació
al front de guerra i les disputes a la rereguarda

Situació al front de guerra
A la tardor de 1936 ja es tenia consciència que el Nadal del 1936. Una de les més famoses columnes
colp militar contra la República desembocava en una valencianes va ser la Columna de Ferro, la qual, quan
guerra oberta entre dos blocs. Per una banda els el decret de militarització de Largo Caballero de març
militars colpistes amb l’exèrcit reclutat als territoris on de 1937, va prendre el nom de 83 Brigada mixta de
havia triomfat el colp, amb els requetès i falangistes l’Exèrcit popular.
que anaven voluntaris amb Franco, ajudats, amb ar- Durant les primeres setmanes després del colp militar
mament i soldats, pels alemanys, i, amb armament i del 18 de juliol del 1936, al voltant de 30.000 homes
soldats, pels italians. Franco des de l’u d’octubre va armats, en tots els casos voluntaris, van agafar les
ser anomenat Generalísimo i cap d’estat de l’Espanya armes contra el feixisme, amb més bona voluntat que
sotmesa. Per l’altra banda trobem les forces armades preparació militar, amb optimisme i entusiasme, però
republicanes constituïdes, en la major part, per milí- amb un nivell prou escàs d’instrucció, s’enfrontaven
cies populars, reclutades pels sindicats i pels partits a un exèrcit professional, ben resguardat, ben armat,
d’esquerra, i comandades per militants sindicals re- amb molta disciplina. El resultat va ser que durant
coneguts i per militars de carrera fidels a la República, l’estiu l’exèrcit republicà no va aconseguir cap dels
com el general Bayo. objectius previstos.
La primera columna valenciana va formar-se a Ala­ Davant l’evidència que estaven en una guerra de
cant i Alcoi i va anar a Albacete, que es va rendir el posicions que no se sabia el que duraria, es creà el
25 de juliol, era mixta, composta de voluntaris mili- Comitè de Guerra del Front d’Aragó, com un estat
cians i guàrdies civils. D’altres columnes valencianes major militar que coordinava totes les columnes, co-
van anar a Madrid, Extremadura, Andalusia, Balears mandat pel coronel José Villalba. A l’hora de la veritat
i sobre tot a Terol. L’acció sobre Terol va fracassar el no s’aconseguí la coordinació. Cada columna volia
l’autonomia i volien un exèrcit popular, sense gradua­
cions militars ni disciplina imposada.
A l’estiu del 1937 va haver la vertadera ofensiva re-
publicana a l’Aragó. Les columnes de Catalunya
s’encaminaren cap a Osca i Saragossa i les columnes
valencianes marxaren cap a Terol. Cal destacar dues
Brigades Internacionals que s’incorporaren a aquesta

Cartelleria de l’època
4
HISTÒRIA LOCAL

marxa: la columna Kléber, que anà a Osca, i la co- El 3 de maig un destacament de guàrdies d’assalt,
lumna Luckàcs, que marxà a Saragossa. Mentre tant comandat per un militant del PSUC, va voler ocupar
l’exèrcit feixista trencava el cinturó de ferro de Bilbao l’edifici de la Telefònica i de colp la ciutat de Barce-
i la ciutat va ser presa el 19 de juny. El front del Nord, lona va omplir-se de barricades i van sonar els trets
amb la presa de Santander, tardaria poc en caure en entre uns i altres. El balanç dels cinc dies que va du-
mans dels franquistes. rar la batalla va ser terrible: dos-cents morts només a
L’ofensiva d’Aragó es perllongà fins l’octubre. Tot i Barcelona i algunes desenes més si s’hi compten els
haver conquerit un miler de quilòmetres quadrats de morts a altres ciutats.
territori, ni Osca ni Saragossa van ser republicanes. Les conseqüències polítiques van ser també greus: el
Només Terol va ser l’única capital de província que POUM il·legalitzat, amb els seus dirigents empreso-
l’exèrcit republicà va conquerir en tota la guerra. nats, mataren Andreu Nin, Catalunya ocupada per les
forces de l’estat i reduït el poder de la Generalitat, la
Disputes a la rereguarda influència de la CNT minvada i la preponderància del
Partit Comunista aconseguida.
Des del començament de la guerra, als llocs on el Els Fets de maig de 1937 va ser un del episodis
colp militar havia fracassat, com a València, les or- més tristos i foscos de la guerra.
ganitzacions sindicals, la CNT i la UGT, i els partits
d’esquerres, com IR i el POUM, optaren per orga­
nitzar la societat segons els ideals revolucionaris:
col·lectivització de la producció, eliminació de privile-
gis, creació d’institucions polítiques noves, portades
pels sindicalistes i militants més capacitats, i descen-
tralització del poder. Consideraren que la revolució
social i política no era, ni havia de ser, un obstacle per
a guanyar la guerra, ja que la mobilització de milicians
voluntaris al front va ser enorme i generosa. Però el
govern de la República i el Partit Comunista temien
que tot el que fora autogestió i descentralització
disminuiria la força que era necessària per a vèncer
l’exèrcit feixista. Les disputes entre uns i altres van
arribar a enfrontaments violents amb conseqüències
de mort, com els successos de València l’octubre
del 1936, quan membres de la Guàrdia Popular Anti-
feixista, mataren un delegat de la Columna de Ferro,
arribant els enfrontaments armats a estendre’s pels
carrers de la ciutat.
A Barcelona i a d’altres ciutats de Catalunya també
hi van haver enfrontaments entre dos blocs. Per una
banda, militants anarquistes de la CNT i militants del
POUM, i per l’altra els comunistes del PSUC que,
des què el govern de la Unió Soviètica, presidit per
Stalin, decidí enviar armes en ajuda de la República,
havia agafat una importància enorme en la direcció
de la guerra. Junt amb avions i carros de combat, el
govern rus enviava assessors, espies, instructors que
difonien les idees de disciplina, control, centralisme i
que feren una campanya ferotge contra el sindicat
CNT i contra el POUM. La persecució, a Catalunya,
al POUM va ser tan forta, des del començament de
Foto i llegenda trets de la revista El Temps núm.
1937, que hi hagueren atacs a persones dirigents 1703. Pàg. 43
i periòdics, fins arribar als Fets de maig de 1937.
5
HISTÒRIA LOCAL

1937, QUÈ PASSAVA AL POBLE?

Hi ha, a les actes municipals, aspectes curiosos, la subvenció al mateix Joaquín Delgado de 206
que convé ressaltar. A l’acta de 26 de març de 1936 pesse­tes per despeses d’alimentació.
s’havia constituït la Comissió Gestora i el 4 de juny de A l’acta de 2 de setembre de 1937 llegim que es
1936 es canvien els noms de dos carrers, explicant al presenta el cas de la refugiada de Madrid Cecilia
Ple la raó del canvi: per la gran dignitat del President Hernández Laorden, que viu a la antiga Casa Abadia,
de la República, es posa el nom de Manuel Azaña al la qual demana que es tinguen en compte les seues
carrer Domingo Ferrer i, pel gran prestigi i memòria necessitats, ja que no té treball i els seus fills estan
excelsa, se li posa el nom de Pablo Iglesias al carrer malalts. Al mateix ple se li concedeixen 100 pessetes
Juan Polo. que vénen de la partida d’imprevistos. A l’acta de 14
A l’acta del 13 de juliol de 1936 diu que ja en setem- de setembre s’aprova el pagament de 44 pessetes
bre de 1933 l’Ajuntament del poble acordà que a la Farmàcia de Tavernes per receptes a favor de
s’estudiara la Llei de Secularització de Cementeris, l’evacuada de Madrid Cecilia Hernández. A l’acta
que l’estat havia aprovat el 30 de gener de 1932 i de 30 de setembre de 1937 llegim que s’aprova el
el reglament per a la seua aplicació, de 8 d’abril de pagament a la Companyia Volta del rebut de llum
1933. Per tant calia que el rector del poble es donés dels refugiats de la casa número 7 del carrer General
per assabentat que havia d’aportar còpia dels docu- Riquelme. Encara es llig a l’acta de 4 de novembre de
ments de propietat del Cementeri i de la Casa Aba- 1937 que s’aprova el pagament del rebut de llum dels
dia. Com que fins aleshores no va presentar aqueixos refugiats del número 7 del carrer General Riquelme.
documents, la Comissió Gestora li’ls torna a exigir. Si
en el termini de 42 hores no els presenta es procedirà
a la confiscació, s’acorda.
El 30 de juliol de 1936 llegim: Com a Secretari cer-
tifique que la sessió ordinària de Ple no s’ha pogut
celebrar per no haver pogut reunir-se la Gestora, per
causa de la rebel·lió militar... com és de coneixement
públic.
A l’acta de 4 d’agost de 1936 (la rebel·lió militar ha-
via sigut el 18 de juliol) hi ha l’aprovació de les incau-
tacions dels edificis religiosos – explicació que ja de-
tallàrem al PLAERDEMAVIDA 53. També s’accepta
una adhesió de la mestra Vicenta Navarrete Giner,
que diu que es declara adepta al règim i que es posa
a disposició de la Gestora Municipal pel que faça
falta. El colp militar, fracassat a València, va moure
a la lluita a àmplies capes de la població, això sense
imaginar que s’iniciava una guerra tan cruel i llarga.

Refugiats i evacuats
La Gestora de Bonrepòs i Mirambell té especial cura
de les persones refugiades i evacuades com llegim a
diverses actes de l’any 1937.
Així a l’acta de 17 de juliol de 1937 s’hi fa constar que
la Gestora Municipal acorda per unanimitat dedicar
mensualment diners, per a aliments i altres necessi­
tats, als refugiats que viuen a la casa número 7 del
carrer General Riquelme: Joaquín Delgado Peñuelos,
esposa i família. Els diners es prendran de la partida
d’imprevistos dels pressupostos aprovats en plenari
de 28 de gener de 1937, que ascendeix a 25.966,05
pessetes. Al plenari de 12 d’agost de 1937 s’aprova Document de l’arxiu local. Situació del poble i refugiats

6
HISTÒRIA LOCAL

Govern del poble. Consell Municipal
L’acta de 28 de juny de 1937 és la primera del nou
Consell Municipal de Bonrepòs. Per ordre del
Governador Civil de València s’ha de formar el Con-
sell Municipal, del qual són membres tots els rep-
resentants del sindicats i de les forces polítiques
del Front Popular. Conformant-lo per la Sociedad
de Trabajadores de la Tierra y Oficios Varios de la
UGT, José Traver Marí, José Peiró Valero i Vicente
Ros Orts, pel Sindicato Unión de Oficios Varios de
la CNT, José Serrano Cuñat i Santiago Ramón Este­
llés, per l’Agrupació Socialista José Marco Faderna i
per Luchadores del Porvenir de la FAI, Miguel Cuñat
Raura. Es fa la mesa d’edat per a votar els càrrecs,
presidida per José Marco Faderna. Ix de President
del Consell Municipal José Peiró Valero, de Primer
Tinent Alcalde José Traver Marí, de Segon Tinent Al-
calde José Serrano Cuñat, i s’acorda fer un plenari
cada setmana el dijous a les 22 hores. A l’acta del 5 d’agost de 1937 s’aproven les co-
missions, restant de la següent manera: Comissió
d’Hisenda José Traver Marí i José Serrano Cuñat; Co-
missió d’Abastos Vicente Ros Orts i Santiago Ramón
Estellés; Comissió d’Instrucció Pública i Assistència
Social José Marco Faderna i un portaveu de la FAI.
Hi ha dimissions de membres del Consell que se
solucionen amb el nomenament de substituts. Així
dimiteix Vicente Ros Orts i entra José Traver Marí a
la Comissió d’Abastos (act. 2-set- 1937). El membre
de la FAI que substituirà a Miguel Cuñat Raura serà,
primer, Vicent Serrano i després és nomenat Alfredo
Molina Bellver. Es crea una nova comissió d’Higiene
i Salut i seran aquestes dues persones consellers de
la nova comissió. A l’acta de 27 d’octubre de 1937
llegim que, a proposta de José Serrano, s’ha de dis-
cutir sobre les bases que regulen els consells locals,
que ja existeixen des del 7 d’octubre de 1936, i no
s’ha constituït al poble encara el Consell Agrícola Lo-
cal. El ple nomena Vicent Serrano Cuñat i José Marco
Faderna per impulsar-lo.
A l’acta de 4 de novembre de 1937 llegim que es fan
gestions amb la Inspecció de Primera Ensenyança
per a la creació d’una escola pública de pàrvuls, tam-
bé que ja hi ha un acord de 24 de setembre de 1936
i encara no s’ha aconseguit. La Inspectora Senent
els explica que l’escola de pàrvuls és molt important
i que s’han de seguir els mètodes actius fixats per la
República l’11 de setembre últim. S’acorda escriure
al Ministeri i oferir la casa que ocupen els refugiats
al carrer General Riquelme, 2. L’edifici és molt idoni,
Document d’arxiu sobre reclutament amb àmplies sales, jardí i vivenda per a la mestra.

7
HISTÒRIA LOCAL

Entrevista als germans Pepe Esteve i Braulio Esteve, i a
Pura Peris Zurriaga, esposa de Pepe, sobre la guerra de
1936 i la postguerra
Introducció
Com a resultat d’una aportació de Pepe, per a esclarir els errors que havien aparegut en l’entrevista que férem a
les germanes Peiró sobre el “Cantagojos” i sobre un parent pròxim de Pura, que viatjà emmanillat amb el senyor
Peirò des de Valladolid fins a la presó Model de València, ens reunírem, a casa Braulio, els tres entrevistats, junt
amb Amparo, l’esposa de Braulio, que ens acompanya a estonetes, mentre feineja, l’entrevistadora i el fotògraf.

Qui era Cantagojos? Qui era, qui venia d’Albalat a buscar fatxes i
Era un xicot que tindria el 1936 uns huit anys. Es rectors?
deia Vicent Martí. Era fill adoptat per la família de Era “Pedaços”. Aquest personatge feia de cap d’un
Pura “La Bàguena” i el seu home. Pura tenia una escamot armat que feia por a la gent de dretes, so-
germana que s’anomenava Paca. La seua casa es- bre tot als que amagaven rectors o monges. Ací a
tava a la carre­tera, justament sobre el solar d’eixa Bonrepòs la gent del comitè li plantà cara en més
casa feren la finca on viuen ara les germanes Peiró. d’una ocasió, cosa que feu que al nostre poble no
A un costat estava la casa de “Saoret” Marí Mon- hi hagué cap mort, ni durant la guerra ni després.
tañana, germà del de la impremta Marí Montañana
Voleu aclarir qui era el pres que vingué amb
d’Almàssera. De l’altre costat hi havia un camp. Re-
corde que en eixe camp hi havia plantats alls ten- el senyor Peiró emmanillat amb tren des de
dres, era l’únic camp que feia alls tendres al terme de Valla­dolid fins a la Presó Model?
Bonrepòs i Mirambell. Quan adoptaren a Vicent eren Era tio de Pura. Mon tio -diu Pura- es deia Atanasio
ja majors i el xiquet des d’un principi era molt mogut. Zurriaga, casat amb ma tia Pilar “ La Cinta”. La tia
A l’escola, que estava als baixos de l’Ajuntament, Pilar havia de treballar per criar la seua filla i moltes
anàvem tots els xics junts, des dels sis anys als ca- vegades no podia anar a dur-li el menjar al seu marit
torze. Nosaltres érem menuts i ell, el Cantagojos, a la presó. Aleshores anava ma tia Carmen, la ger-
era dels majors; no hi havia dia que el mestre no li mana del tio Atanasio, o sa mare, la iaia Francisca.
donara una pallissa. Després no li anà molt bé, es- Una vegada anaren a dur-li el menjar i ja l’havien
tigué alguns anys a la presó. Passat el temps muntà mort. El llançaren a la fossa comuna, a Paterna,
un restaurant o era cambrer d’un restaurant d’altres. i ma tia i ma iaia el reconegueren pels calcetins.
Després li perdérem el rastre. Aquest xicó, que tenia Veges tu, matar un home per ser d’esquerres! Vi­
uns 11 o 12 anys el 1939, no podia ser el que venia vien al Molí de Canyars, la casa del costat esquerre
al poble a caçar feixistes com es diu a l’entrevista de mirant el molí. Allò és terme de Carpesa (València).
les germanes Peiró al PLAERDEMAVIDA 54. Era ca ma mare, Casa dels Zurriaga.

8
HISTÒRIA LOCAL

A la vostra família no teniu cap persona que haja
patit presó?
El nostre pare era tramviaire. Treballava molt i es fi-
cava, segons deia ell, poc o gens en política. Ell havia
estat a la CNT, com tots o la majoria de treballadors
dels tramvies. Però no patí cap represàlia quan vin-
gué Franco. Feia 8 hores de conductor de tramvies,
treballava 8 hores al frigorífic “La Blanca” que estava
a Tavernes i, si tenia festa o algunes hores lliures, en-
cara anava al barranc a per grava per fer-se la casa,
aquesta casa on vivim ara.
L’home d’una germana de la nostra mare, la tia Mer-
cedes, sí que anà a la presó. A ell l’anomenàvem el
tio “Foiero” perquè era de Foios. Es deia José Legua
Roig. Quan la tia Mercedes anava amb el poal de fe­
rro a dur el menjar al tio, de vegades, anàvem nosal-
tres amb ella, com si fórem els seus fills. Aleshores la
tia ens posava, al doble dels punys del jersei, un bit­
llet de dos pessetes i entràvem i li’ls donàvem sense
problemes. La tia Mercedes anava a la presó i de pas
que hi anava, de vegades, portava el menjar al tio
Peiró i al tio Llorer, si les seues dones no hi podien
anar. Elles, en compensació, li pagaven el viatge. No
estigué molts anys a la presó, uns 5 anys o així . La
nostra mare ens contava, en veu baixa, que potser el
Molí de Canyars
denunciaren perquè un dia anava a ca “La Bàguena”,
en companyia d’altres del comitè, a dir-li que deixara
de protegir un rector que sabien que estava amagat Pepe, a les actes posa que canviaren el nom
a sa casa. Pura la Bàguena els digué que anava a del carrer de Domingo Ferrer a carrer Manuel
nugar el gos al corral, perquè no els mossegara, i Azaña, explica això.
avisà el rector que fugira per la porteta del corral. El carrer Domingo Ferrer era este carrer nostre, el
Com tardava, el tio Foiero entrà i escridassà a Pura del Rei En Jaume, només hi havia cases fetes en la
que per què tardava tant. No sabem si passà alguna primera meitat del carrer, tota la resta eren camps
cosa després, però potser per això denunciaren al de Domingo Ferrer, el solar de la nostra casa també
tio. Pensem que ell no era molt anticlerical perquè era d’ell. Era el més ric del poble, però molt bona
tenia un germà jesuïta. persona. Tots el volien.

Bonrepòs i Mirambell

9
HISTÒRIA LOCAL

Breu conversa amb Fina Rives sobre la guerra del 36
Fina ens rep a sa casa, la planta de dalt d’una casa del carrer Major.
La mateixa vivenda que habitaven els seus pares, Miquel Rives i Julia
Castillo. El pare treballà primer a Bombes Ideal i després al Port. La
conversa ens mostra a Fina tota amabilitat i al seu home, Pepe, un
gentil actor de teatre ja jubilat, ple d’estima per la cultura.

Quins records tens de la guerra?
Jo vaig nàixer l’any 1935, així que quan va comen-
çar la guerra tenia un anyet. Però quan es va acabar
ja en tenia quatre i hi ha coses que recorde que
són com ràfegues desconnectades, que de segur
m’impactaren molt. Les altres coses que et contaré
les puc dir perquè me les explicaren després.
El teu pare va anar a la guerra?
Mon pare va fer la mili i després va fer una altra mili:
la guerra. Ell era el major de cinc germans i tots, ex-
cepte el xicotet, van anar a la guerra, però tots sobre-
visqueren. Hi ha un episodi que tingué final feliç, però ferramentes. Mon pare era molt simpàtic i bromista,
que va ser dur de passar. Llegírem al diari una llista tota la gent l’estimava. Una veïna em deia Miguel mío,
de noms de soldats que havien mort. A l’últim rengló Micalet mío. A la fusteria, que era la casa on nosaltres
apareixia el nom de mon pare i seguidament venia la vivíem, hi havia ràdio. Tota la gent del poble venia a
llista de ferits. La família feu anunciar, amb les cam- sentir les notícies. També al poble hi havia un refugi.
panes a mort, el funeral per mon pare, que es faria Quan avisaven de bomba, tota la gent anava al refugi.
el dia següent. El dia del funeral pel matí una altra Jo recorde d’anar al refugi. També recorde que, a po-
volta campanades a mort, durant la missa campa- queta nit, m’havia d’arrimar a la vorera perquè venia
nades a mort -així es feia aleshores- i quan tornàrem el carrer ple de cabres que portava un pastor. També
de l’església cap a casa, veiérem, assegut al ban- em ve al cap una escena: que anàvem amb un camió
calet de la planta baixa, un home tot tapat amb una ple de gent per una carretera polsosa, enmig de la
manta. El bancalet de la planta baixa, la casa de la tia caixa del camió hi havia una cadena, de tant en tant
Pepeta, era el més alt de tot el carrer i per tant el més ens deien: Agarraos que viene curva.
còmode per assentar-se i conversar entre els veïns. Sabem, perquè ens ho contàreu en una
Pensàrem que un veí havia arribat allí a descansar, altra ocasió, que a ta casa tinguéreu
però: quina sorpresa! Eixe home era mon pare. Per
persones refugiades.
un error tipogràfic havia aparegut al diari com a últim
dels morts i en realitat era el primer dels ferits. Mentre nosaltres estàvem al poble de muntanya, ací
a la nostra casa vivien uns refugiats de Madrid: el
Visquéreu ací tota la guerra? matrimoni de Joaquín Portillo i Delia Navaridas Za-
Ara et diré: No sé per quina raó, anàrem a viure a un patero i dos fills. Després vingueren els García, que,
poble de l’interior, no sé si era Montesa o Xelva. Allí com eren sis germans, s’allotjaren repartits per les
mon pare era soldat i ma mare fugia de les bombes cases dels Castillo, els familiars de ma mare. Els que
i els reflectors que sempre vèiem des de la nostra es refugiaren a la nostra casa mantingueren relació
terrassa. La qüestió és que anàrem amb mon pare amb nosaltres. Els García tenien a Madrid una tenda
a viure a un poble de carrers costeruts i pedrego- de rodes de cotxe i un d’ells es feu metge i anà al Ca-
sos. Jo corria per allí i em feria els genolls. Li deia a nadà, on li tocà fer de nou la carrera, però en anglès.
ma mare: Per què no lleven les pedres del carrer? La mare de ma mare era molt caritativa, molt. Tenia
Estàvem allotjats a una fusteria i recorde que les una filla, germana de ma mare, que es deia Carmen,
portes d’aquella casa eren altíssimes. Només entrar, que era molt guapa. Morí de lepra, a Fontilles. Ma
a l’entrada, hi havia el banc de fuster amb totes les mare es volcà sempre amb Fontilles.

10
HISTÒRIA LOCAL

Què recordes dels bombardejos? Alguna cosa més que te vinga a la memòria?
Jo només recorde el reflectors, que quasi totes les Quan acabà la guerra, feren, ací al poble, una desfilada
nits feien un llum potent i ample, com un focus de civil pel carrer del Pilar, de l’Església a l’Ajuntament. A
40 centímetres que il·luminava la nostra terrassa. Era mi em vestiren de llauradora. Hi anava una altra xica,
com si eixa llum vinguera de la platja d’Almàssera. més major que jo, Anita, la de Casa Ànima, que també
Com si volgueren vigilar alguna cosa per a perseguir- anava de llauradora. Només hi érem les dos. Aquesta
la. També recorde que ací, rere el carrer Major, tot Anita es casà, més avant, amb el metge Capilla i vivia
eren camps. Hi havia albercoquers i jo veia soldats al carrer del Pilar, tocant a la plaça. Jo anava amb un
que, amagats sota els albercoquers, feien gestos ram de flors al braç i recorde que em pesava i em pica-
amb els fusells. Era com si feren maniobres, però va tant, que vaig acabar amb el braç roig a causa del
sense disparar. Una altra cosa: ací, a casa, teníem un ram. És clar: només tenia quatre anys.
soldat. Era ros i jo crec que era estranger, perquè no
entenia res de valencià. Venia a dormir i algun dia a
menjar, de dia se n’anava a la caserna. A ma mare li
regalà un moneder.

Família: Julia Castillo, Miguel Rives, Fina Rives i Miguel Rives

Roser Santolària
Gener de 2017
Bibliografia i agraïments
He tret la informació sobre el decurs de la guerra de: Pagès i Blanch,
Pelai. “Guerra, franquisme i transició”. Editorial EL TEMPS.
Agraïsc molt la informació que m’han donat, tan amablement: Pepe
Esteve, Braulio Esteve, Pura Peris Zurriaga. Molt agraïda a Fina Rives
per la informació i la foto de família.

11
NOTÍCIES DE MACARELLA

La nostra associació segueix treballant amb l’objectiu
de fer més cultura per a totes les persones del poble
Recordarem tot seguit les activitats que realitzàrem durant l’últim trimestre de l’any
2016 i les que hem fet fins a febrer del 2017. Enmig, el parèntesi dels mesos de
juliol i agost, en què descansem.

El 23 de juny, la Foguera de sant Joan. Encara que caiga en dia fei­ner,
sempre la fem la nit màgica del solstici d’estiu, la nit de sant Joan. Ens
ajuntem a vora barranc a muntar la foguera, feta de branques i fustes
velles arreplegades pel poble, després tenim un sopar d’entrepà al
parc de La Unió i cremem la foguera amb bons desitjos individuals,
però també amb el desig de tindre un barranc viu, net i accessible. Un
paratge natural on córrer, jugar i gaudir de la natura salvatge. Mengem
coca de llanda, l’adobem amb mistela i recollim les herbes remeieres
que ens acompanyen durant tot l’any.
23 i 24 de setembre, Festa de la Cultura popular i Sopar Es­tellés.
Amenaçava pluja i tot i això el carrer Frederica Montseny s’omplí
Foguera
d’infants i d’adults que volien fer-se el fanalet de meló. El Passa-car-
rer del Sereno, amb els fanalets encesos, va poder realitzar-se tot
justet. Una tronada amb aiguat fortíssim va caure quan celebràvem,
sota el tendal, el sopar dedicat al nostre poeta Vicent Andrés Estellés.
Convidàrem al Cor republicà de l’Eliana. Tot ho vam fer i acabar, mal-
grat la pluja, però no tinguérem tant de públic com haguérem tingut si
haguera fet bon oratge. El cor: magnífic.
El 27 de setembre tinguérem la tercera sessió del Club de Lectura
de l’any. Un llibret antic: Juli despatxat a les portes del cel. Ens re-
sultà sorprenent que el comportament del Papa Juli II fóra tan depravat
i pecaminós. I que l’autor, segurament Erasme de Rotterdam, gosés fer
una obreta de teatre tant crítica i divertida sobre això.
El 9 d’octubre fem tots els anys l’Homenatge al Rei En Jaume, allí
ens apleguem unes quantes persones per celebrar el dia en què Valèn-
cia es constituí en regne independent, confederat amb els altres ter-
ritoris de la Corona catalano-aragonesa. Creiem que és un acte curt,
bonic i aclaridor.
El 4 de novembre férem l’Assemblea anual de l’associació i
aprovàrem el calendari. Allí aclarim els comptes, analitzem les activitats
realitzades i reclamem sempre major participació. Som una associació
gran i trobem a faltar moltes persones sòcies que diguen la seua en
l’assemblea. Com més serem, millor ho farem.
El 5 de novembre va ser l’excursió a Xelva i a la Penya Tallada.
Isquérem de Calles, senda amunt, per damunt de barranc i rambla,
fregant singles i tallats pedregosos, admirant cascades i tolls d’aigua
cristal·lina, fins a arribar a l’aqüeducte de la Peña Cortada. Una obra
Xelva i la Penya Tallada perforada en la roca i continuada amb un pont altíssim, que ens ve dels
romans. Quedàrem admirats de la bellesa del paisatge i de la perfecció
12
NOTÍCIES DE MACARELLA
de la construcció. Esmorzàrem allà dalt, amb pluja inclosa, i dinàrem
en un restaurant, a Xelva. De vesprada férem un recorregut per la
molt històrica i monumental ciutat de Xelva. L’arqueòleg municipal
ens la mostrà molt bé. Gràcies Tere i Lluís per haver preparat una
excursió tan bonica!
Dia 24 de novembre, la darrera sessió del Club de Lectura de
l’any. Comentàrem La sega, novel·la que narra la vida difícil de la
postguerra als masos del Maestrat i la zona del Penyagolosa. Allí ac­ Trobada Club de Lectura, “La sega”
tuaven els maquis, els guerrillers que combatien el règim de Franco.
La novel·la, contada per una veu d’infant, és molt bonica i interes-
sant. L’autor, Martí Dominguez, és una figura destacada dins la
narrativa valenciana actual.
El 10 de desembre férem el Recital poètic de Nadal. Ja fa al
voltant d’uns 17 anys que recitem. Fem un grup prou consolidat de Trobada Club de Lectura,
“La idea de l’emigrant”
persones que estimem la poesia. El grup creix amb noves veus de
gran qualitat, que declamen d’allò més bé. Enguany el tema era “La
tendresa salva la humanitat”. Volíem relacionar la tendresa del
Betlem, que ha inspirat tanta poesia, l’infant Jesús indefens, pobre i
immigrant, amb la tendresa que mostren les persones de salvament,
quan agafen una criatura que ve a refugiar-se, lluny de la guerra i la
misèria. Tots els poemes eren de Nadal, triats, quasi tots, per Isidor.
Lluís ens preparà un videoclip amb la cançó de Joan Manuel Ser-
rat sobre el poema de Miguel Hernández Las nanas de la cebolla.
Estigué bé el recital.
15, 22 i 29 de gener, Cinema per la Pau i els Drets humans,
Cinema per la Pau i els Drets humans,
2017. En tres sessions vam veure: La ladrona de libros, sobre les “Techo y comida”
penalitats que el nazisme causava a la gent, jueus, comunistes... als
que volia exterminar, la guerra i el bombardeig final. Només els llibres,
només la poesia, el conte, la cultura poden salvar la gent de la deso-
lació i la ruïna; Lamerica, una anàlisi sobre el poder destructor de la
guerra, la colonització i la corrupció. També en aquesta pel·lícula la
innocència, la bondat d’un vell perdedor, salva de la corrupció i de la
immoralitat el personatge jove; Techo y comida, un film que retrata
amb realisme les penúries d’una mare fadrina amb el seu fill quan
es queda sense treball, desnonada i sense res. Efectes de la crisi
econòmica que ha fet augmentar la riquesa d’uns pocs, banquers
i grans empresaris, i ha deixat en la ruïna a moltes persones de les
classes populars. Total: un programa que ens ha fet gaudir per la
qualitat artística de les pel·lis i pensar pel missatge de pau i justícia
que cal reclamar per a tots. Gràcies Tere i Amparo: haveu encertat.
Dia 5 de febrer, Baixada a peu pel Carraixet. Ha estat la catorzena.
Una bona colla de gent baixàvem, alegres, a l’encontre de la gran
carrasca de Bétera, del gran pi del barranc de Portaceli, de la vila
romana, visigòtica, àrab de l’Horta Vella, de la torre i poblat àrab de
Bufilla i de la zona humida del Pont Sec. Però ens trobàrem amb
un barranc ple d’aigua, de tolls i ullals, més bonic que mai i més net.
Després de dinar a Alfara, ens ensenyaren l’interior del castell. Un dia
complet de companyonia, d’amor al barranc, natura i cultura. Vos
Baixada a peu pel Carraixet
convidem a fer la quinzena baixada, l’any 2018.
13
NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

NOTÍCIES D’ACÍ

Els 10 palets d’ajuda arriben a 40é aniversari de
Grècia La Unió
Durant la primera setmana de novem- Encara hi havia molta gent del
bre l’Assemblea Bonrepòs i Miram- nostre poble que no sabia que
bell Poble Refugi va fer una crida a la La Unió de Llauradors i Ra-
ciutadania per replegar ajuda per als refu- maders, l’organització agrària
giats que es troben atrapats a Grècia. La més important del País Valen-
resposta fou increïble i es van aconseguir cià, s’havia fundat al nostre
10 palets plens de menjar i productes poble el 12 de novembre de 1976. La festa del 40é aniversari es va celebrar
d’higiene infantil, roba interior, llandes el dia 19 de novembre passat i començà amb la visita al Parc de la Unió
de menjar, cadires de rodes, carrets de (Mirambell) per part de totes les autoritats presents, entre elles el President
nadons, roba d’abric, etc.. Aquesta aju- de la Generalitat Ximo Puig, el de les Corts Valencianes Enric Morera i la
da aquests dies ha arribat al magatzem Consellera d’Agricultura Elena Cebrián. Allí es va plantar un arbre. Van ser
d’Elliniko, que té l’ONG SOS Refugiados, moltíssims els veïns i veïnes que acudiren a la festa, que va acabar amb
i ja està repartint-se pels diferents camps parlaments i un sentit homenatge a Joan Ramon Peris, nascut al poble i
de refugiats i squads (centres ocupats primer Secretari General de la Unió. Ara esperem que ja no quede ningú
autogestionats pels propis refugiats amb desconeixedor de l’esdeveniment perquè la celebració del 40é aniversari a
suport de la ciutadania i associacions). la Llar parroquial, el mateix lloc on es va constituir, quedarà per sempre a
Un grapat de gent del poble tre­ballaren la memòria de tots els veïns en tant que a la mateixa porta s’ha posat una
de valent per difondre la recollida, classi­ placa commemorativa. Fou un dia molt bonic que recordarem sempre.
ficar les donacions, empaquetar i precin-
tar els palets. Ara és el moment d’estar
alegres perquè ha arribat l’ajuda, però
també seguir fent sentir la veu per acon-
Nadal al carrer:
seguir que s’òbriguen les fronteres i
la Festa de la
s’aculla a totes les persones que fugen
Solidaritat
de la fam, la pobresa i la guerra.
Finalment el dia 8 de
gener es va poder fer
la Festa del Nadal al
Bon viatge i moltes gràcies carrer, després que el 18 de desembre s’haguera
Des de la publicació de l’última revista ens d’ajornar pel temporal de pluges. Fou un matí molt
han deixat tres persones vinculades a Ma- emotiu amb paradetes solidàries, xocolata amb bu­
carella: Vicent Bayarri, Paco León “Picola” nyols, jocs populars, paella i música, organitzat per la
i Carmen Devís. Primer va faltar Vicent Bayarri, majoria d’associacions del poble i la col·laboració
llaurador del poble que, junt amb Miquel Muñoz, també de l’Ajuntament. Participaren la Societat Musi-
mort fa uns anys, ens va informar, en una llarga entrevista, so- cal, les dues falles, la Coral, l’AMPA, l’Associació de
bre el conreu de la xufa i sobre el Consell Regulador de la De- Veïns, l’Associació de Dones, la Rondalla la Tornada,
nominació d’Origen Xufa de València, organisme del qual era la Brama i per suposat Macarella. A la nostra para-
president en Miquel. A més de la seua bonhomia, hem de deta veníem llibres, instruments de canya i sabons
destacar que sempre estaven a punt per explicar-nos records artesans. Entre totes les associacions vam replegar
per publicar-los a la nostra revista. Paco i la seua dona Pilar ens més de 1000 euros per a l’ONG PayaSOSpital. Un
van explicar moltes coses per al monogràfic que férem del Parc dels moments més emotius fou la cantada col·lectiva,
militar i també per al de la tomata al nostre poble. Carmen va acompanyats per la Banda de Música, de la nadala
enriquir el monogràfic que vam fer sobre la Llar parroquial amb de Joan l’Herbasser Floreixen les nadaletes. L’any
els seus records sobre les activitats culturals que allí es feien. que ve de ben segur que repetim, perquè va ser un
Moltíssimes gràcies per estar sempre disposats a compartir les dia de germanor, solidaritat i alegria dels que donen
vostres vivències amb la resta del poble. Cada vegada que gust. Llarga vida al Nadal al carrer!
rellegim les revistes recordarem amb un somriure els bons mo-
ments que ens heu regalat. Moltes gràcies.

14
NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

NOTÍCIES D’ALLÀ

Recuperació de
patrimoni valencià
El passat 5 de novembre
férem una excursió a Xelva i
l’aqüeducte de la Peña Corta-
da. Una excursió preciosa que
combinà natura i patrimoni. La
ruta guiada per la ciutat ens la
va fer Juanjo Ruiz, l’arqueòleg
municipal: un excel·lent comu-
nicador que ens explicà amb gran estima el valor històric i patrimo-
nial de la capital dels Serrans. Ens va impressionar sobretot el Palau
Vescomtal, per la seua magnitud i per la seua història. Abandonàrem
L’Anell ciclista i l’Anell verd: la ciutat pensant que era una llàstima que estiguera en mans privades
Que visca la bicicleta! i que no es restaurara. Per alegria nostra el dia 16 de gener llegíem
Des de fa mesos la ciutat de València està al Levante-emv que la Fundació María Antonia Clavel, propietària del
en obres i, per primera vegada en la història, palau, presentà en societat el pla director i el projecte de restauració i
no són obres per a millorar la circulació dels posada en valor de l’edifici. El nostre guia explicà que només amb les
cotxes sinó per millorar la seguretat i el con- primeres excavacions ja s’havien fet molt valuoses troballes. Esperem
fort dels ciclistes. Per fi l’Ajuntament de amb candeletes que es faça realitat aquest projecte per programar-ne
València està construint l’Anell ciclista, una visita guiada. Els pobles i ciutats de les comarques d’interior tenen
un carril bici a la calçada, separat del tràn- molts tresors per oferir-nos.
sit motoritzat, i que farà tot el recorregut de
les antigues muralles fent una circumval·lació
al centre històric de la ciutat. Aquesta infra­
estructura era una reivindicació dels ciclistes
urbans des de fa més de 20 anys i en pocs
mesos serà una realitat. Pots seguir les obres i
consultar tota la informació sobre el projecte a
www.anellciclista.com
Però este no és l’únic gran projecte per facili-
La Festa de la Infantesa ve per quedar-se
tar els desplaçaments amb bicicleta, hi ha un El 15 de gener i per segon any consecutiu se celebrava a Valèn-
altre que la Generalitat Valenciana licitarà en cia la Festa de la Infantesa. Una cavalcada multicolor amb
breu i que tenim la sort que passarà pel nostre danses valencianes i d’altres llocs del món, nanos i gegants,
poble, aquest projecte es diu Anell verd i serà muixerangues i les Tres Magues: Llibertat, Igualtat i Fraterni-
un carril bici que unirà de forma circular tots els tat-solidaritat. Aquesta cavalcada es va celebrar per primera
carrils bici i vies ciclistes que envolten la ciutat. vegada l’any 1937 a la ciutat de València per donar als xiquets
Al nostre poble vindrà des de Vinalesa per vora i xiquetes l’oportunitat de l’alegria i la màgia, mentre a altres
barranc i entrarà pel carrer Baixada de Carpesa, llocs de l’estat estaven en plena guerra civil. Un dels moments
continuarà pel camí del cemente­ri, anirà a parar més emotius foren les paraules de les Magues des del balcó
a Les Cases de Bàrcena i des d’allà enllaçarà de l’ajuntament, animant als presents a treballar per una so-
amb el carril bici de l’antiga Via Xurra. En pro­ cietat més justa, més igualitària i més solidària. I per últim va
pers números del Plaerdemavida vos contarem prendre la paraula Alejandra Soler*, una mestra republicana de
més novetats. 103 anys, que ens va fer plorar a tots d’emoció. Els carrers
van ser una festa i moltíssima gent es va aplegar a gaudir de
Els i les ciclistes habituals i els que empren
l’espectacle, en el que van participar tres xiques de Bonrepòs i
la bici ocasionalment estem d’enhorabona.
Mirambell ballant amb Ker-Africa, unes danses plenes de color
Que visca la bici!
i ritmes. L’any que ve més.
* Alejandra Soler ens va deixar el passat 1 de març.

15
CLUB DE LECTURA

Receptari extraviat. DD.AA.
Edició Ajuntament Bonrepòs i Mirambell

L’edició d’aquest estudi etnogràfic a cura d’Aida Vizcaíno Estevan i Yaiza Pérez Alonso, redactat per Tono
Vizcaíno Estevan, amb fotografies, disseny i maquetació de Carles Rodrigo Monzó, receptari de cuina inclòs,
suposa la incorporació d’un valuós treball al que, si em permeteu, anomenaria la Biblioteca de Bonrepòs i Mi-
rambell, seguint el camí ja explorat per altres treballs publicats anteriorment, alguns dels quals hem ressenyat en
aquestes planes. Aquestes històries al voltant de la taula, articulades en cinc capítols, suposen una aproximació
a la gastronomia del nostre poble, alhora que un recull de material memorialista de valor incalculable.
El que tenim entre les mans apareix com una mena de reconstrucció d’un temps, no tant llunyà, on de se-
gur que es veuen reflectides generacions de bonrepostins i mirambellans, bonrepostines i mirambellanes. En
parlar de les menges, els àpats, els plats, parlem de les persones, individus, parlem del poble, col·lectivitat. En
trobar el receptari, perdut en alguna caixa abandonada a una andana polsegosa i silent, recuperem la fórmula,
la combinació a partir de la qual acostar-nos al sabor, encara sia remotament, bé que ho sabem. En som total-
ment conscients, però sabem del deure de pouar les paraules, de deixar-les escrites, insubstituïbles com són les
converses i consells vora el paeller, la llar de foc, el banc de la cuina, la taula del menjador, al costat del finestral
des d’on es veu el corral, sentint l’escalfor del perol o el bull de la paella. 
Cercàvem unes receptes, però hi vam trobar una cuinera, un cuiner, una història, unes històries, un temps
que es podia tastar, que tenia sabor. Cercàvem i ens adonàvem que el tresor que teníem entre les mans ens
podia nodrir per un temps més llarg encara. Això venien a dir les mans amb moviments precisos, els ulls lluents,
el llenguatge articulat amb exactitud. Ens deien que van habitar un país la memòria del qual tenia olors i sa­
bors, colors i tonalitats que guardaven i, de tant en tant, es feien presents dins una cassola de fang, un brou.
Testimonis del petit miracle de cada dia, aquells protagonistes de la pròpia existència oferien el relat sabedors la
vida que vivien i la viscuda era la més fascinant que podien viure: aquell era el tresor, malgrat tots els patiments
i estretors, totes les misèries i colps. 
Dit això, llegit el text, restem ja emplaçats per cercar més pàgines del receptari, coneixedors lluitem contra
la pèrdua de la memòria i contra l’oblit, la destrucció inexorable del pas del temps, però que la vida és aqueixa
dedicació a la supervivència, a la pervivència, a la vivència, conreada amb la relació humana, la convivència
pacífica, de la que els petits pobles en són exemple remarcable.

Totes les sessions tindran lloc a la Sala de Lectura
de la Biblioteca Pública Municipal de Bonrepòs i
Mirambell, a les 20:30 hores
Sessions 2017

Club de Lectura de l’Associació Cultural Macarella

16 de febrer, La idea de l’Emigrant, Enric Valor
25 de maig, Fer Harca. Històries medievals valencianes, Vicent Baydal
28 de setembre, La veu melodiosa, Montserrat Roig
30 de novembre, La Barraca, Vicent Blasco Ibáñez

16
MOLT PROP

Magnífics paratges que cal preservar en les rodalies de
BONREPÒS I MIRAMBELL

EL RACÓ DE L’ANELL
Camí que es va formar a la vella carretera de Barcelona, actual
avinguda de la Constitució, on es troben les hortolanes cases
de Gerín i Canelda, que condueixen a un camí on s’encreua
la sèquia de Rascanya amb la de les Fonts. Un nucli de cases
que formen un quasi idíl·lic indret al bell mig de l’Horta, consi­
derat un veritable racó de gran riquesa natural i ecològica. Ha
estat sempre visitat des d’antic en les passejades estiuenques
dels veïns i molta ciutadania, la qual es desplaçava des dels
diversos barris de València. Amenaçat pel projecte d’un nou vial
de comunicació entre l’anomenada Ronda Nord i el terme mu-
nicipal de Tavernes Blanques, un traçat de despatx amb manca
de respecte als històrics espais rurals de les tradi­cionals terres
Horta i cases del Racó de l’Anell
valencianes, amb l’aprovació de les corresponents institucions...

MAUELLA I TAULADELLA
Al bell mig de l’Horta Nord, rodejats dels municipis el 1891, es va integrar al terme municipal de València.
d’Albuixec, Massalfassar, Museros, Albalat dels Segons les notes d’Escolano, Sanchis Civera i Mar-
Sorells, Foios i Massamagrell, es troben uns antics tínez Aloy, Tauladella fou una partida agrícola que va
nuclis relativament aïllats, Mauella-Tauladella, i a poca estar adscrita a la Vara del carrer de Morvedre o Sa-
distància, també aïllat del terme de València, Rafalell gunt, parròquia de sant Antoni. Tenia en una alque-
i Vistabella. En aquesta àrea brolla una marjal com- ria una capella (XIX) dedicada a la Mare de Déu del
partida amb el municipi de Massamagrell, important Roser; fou profanada i els propietaris la van buidar de
espai humit de reserva ecològica que, amenaçada tots els ornaments i, amb el temps, fou assolada. Les
per l’especulació, fou protestada i finalment declarada noves cases la van unir a Mauella.
Zona humida protegida per la Generalitat Valenciana Pel seu clima i proximitat a la mar no ha estat oblidat
(10-IX-2002). pels especuladors immobiliaris, de fet, hi ha un pro-
Els orígens d’aquests assentaments són diferents. jecte de construir-hi més de 600 pisos recolzat per
Mauella consta com l’alqueria islàmica Nawwela (“ca- l’ajuntament de principis del XXI, per això, el seu medi
bana”), que figura al Llibre del Repartiment de Jaume I, ambient i vida rural patiria una molt lamentable agres-
en ser donada (1-VII-1238) a Arnau de Vernet. Segons sió. Amb una limitada economia agrícola, la població
investigadors, va existir un monestir de l’Orde bene- s’ha reduït considerablement i ha motivat que sols s’hi
dictina, puix consta que fou visitat pel Papa Luna. El conserven construccions de principis del XX. Amb
1440 passà als cartoixans de Portaceli i posteriorment pocs veïns i un no fàcil accés per la carretera gene­ral
al marqués de Boïl. Arribà a tindre més de 400 habi- de Barcelona, l’única concentració urbana està for-
tants, per la qual cosa es va constituir en ajuntament mada per dos carrers d’accés i una plaça, on es troba
independent a les primeres dècades del XIX fins que, l’església dedicada a sant Benet.

Rafa Sena
17
TESTIMONIS

Vivències entre els anys 50-55
Quan jo tenia 9 anys vingueren els missioners al poble, l’horta de Bonrepòs i Mirambell estava vigilada per un
s’anomenaven els Pares Redemptoristes. A aquests guarda: Pepe. Quan nosaltres anàvem a pels alber-
els agradava molt cantar i ficaren altaveus per tot el po- cocs, unes xiquetes miraven per on estava el guarda
ble, a les 7 del matí ja estaven cantant i es sentien les i si estava per un cantó nosaltres anàvem per l’altre,
seues cançons per Bonrepòs. Una d’aquestes deia: quan ens veia ens cridava, però nosaltres amb els
Levántate fiel cristiano nostres suèters plens de fruita allà que se n’anàvem
levántate que ya es hora corrent.
a tu puerta esta llamando Una de les poesies que aquestes xiquetes vàrem
nuestra celestial señora a­prendre a l’escola va ser:
mañanita muy mañana
va la virgen caminando En lo alto del cielo
si pasa por tu ventana hay un campo de rosas
por favor no la desaires en el jardín de la virgen
que las hace crecer hermosas
Els missioners cantaven moltes més cançons i es ella cuida de las rosas
pa­ssa­­
­­ ven el dia cantant. A poqueta nit la gent del y también te cuida a ti
poble anava a la Llar parroquial a sentir “sermons”,
ells portaren al poble la imatge de la Mare de Déu Per una altra banda, han arribat a les meues mans
del Perpetu Socors i la col·locaren a l’esquerra de aquestes fotos i m’ha abellit publicar-les al Plaerde-
l’entrada de l’església, a l’altar de la Santíssima Trini- mavida, per ser part de la història de Bonrepòs i co-
tat. També portaren la creu dels mi­ssioners. Quan incidir amb la meua infantesa. Unes són de quan es
anys després es va restaurar el campanar i es varen va inaugurar la campana de l’ermita de Mirambell. Els
fer altres reparacions a l’església del poble, com ara seus padrins varen ser: la tia Amparito la Ciurana, el
polir el pis, la mare de déu la varen llevar. seu pare el tio Tonet, Vicent i la tia Pura la Cucala i el
senyor retor don José Óscar (foto 1 i 2).
Les xiquetes dels anys 50-55 totes les vesprades
anàvem a l’església a resar el rosari i quan eixíem En l’altra foto tenim als quatre cunyats Cucales: Ba-
era quan ens trobàvem la festa, aleshores anàvem al tiste, Pepe, Enrique i Vicent, l’any que varen ser fes-
camp de Corregudes, que estava al costat de sa casa ters de sant Joan (foto 3).
al carrer Verge del Pilar, a furtar albercocs o el que n’hi De la següent imatge (foto 4) moltes persones sabran
haguera, depenent de la temporada. En aquell temps més coses que jo (a veure si algú s’anima i conta la
1 història del primer grup musical del poble). El que jo sé
és que els diumenges es reunien a casa del Cansal-
ader o de Pepet el de la Revenedora. Nosaltres les
xiquetes passàvem molt bons moments amb ells. En
aquesta imatge apareixen el tio Pepe Cucala, el gen-
3 dre del Revenedor, Batiste el de la Vila-real, Vicent
l’home de Pura la Cucala i el tio
Pepet, entre d’altres. Al grup també
hi estaven el tio Cansalader, don
Juan el de la Barraca. En fi, ací hi
ha una història bonica que contar,
2 si algú la coneix i s’anima... ja sap.

4

Una bonrepostina guapa i fina
18
LA RATETA DIGITAL

Si vols anar més que meló... http://websig.dival.es/enjogassat/#!inici
enjogassa’t amb el valencià!
La Diputació de València s’ha proposat que aprenem la nostra llen-
gua de la forma més lúdica possible i ens ofereix una #app en línia
que es pot visualitzar des de l’ordinador, les tauletes o des del mòbil.
La rateta l’ha provada i ha descobert que l’objectiu és el de conèixer
tres illes: La Marina, on s’amaguen els curiosos plaers, Els Ports,
on descobrir noves maneres de comunicar i La Safor, on començar
les teues primeres gestes. Són tres illes didàctiques que contenen
exercicis per millorar el nostre lèxic, reconèixer els signes d’accentuació, conèixer dites i refranys. A més, ens
proposa un repte molt interessant: cada vegada que hi haja 100 persones jugant al mateix temps es podrà
completar una unitat extra en forma d’estrela fugaç, i quan n’hi haja 500, una en forma de cometa i així fins arri­
bar a vore la lluna. Enforteix totalment plena! Ànims i a jugar!

http://www.ccma.cat/tv3/tot-un-mon/ Tot un món
Cada dissabte a les 10:45h i per internet.
Sovint veiem a la televisió com es relaciona la immi-
gració amb la delinqüència, la violència i la insegure-
tat. Però no totes les persones immigrades són així,
de fet en són ben poques. El programa que vos pre-
sente hui és molt interessant perquè ens explica les experiències de persones immigrades en primera persona.
Ells i elles ens conten com van arribar, els seus somnis, les seues inquietuds, les dificultats que han tingut per
integrar-se a la societat d’acollida però, sobretot, les alegries d’haver trobat allò que els empenyia a immigrar.
Així en l’últim capítol coneixerem en Rachid Zahi, un marroquí que va arribar a l’estat fa quasi vint anys i que ha
pogut obrir cinc restaurants a la ciutat de Barcelona, i en Hussain Al-Naji, un iraquià que va arribar a la ciutat
comtal buscant una cura per a la malaltia del seu fill i que ara fa de periodista freelance per a Aliraquia, un dels
principals canals de televisió de l’Iraq. En altres capítols podem conèixer a Adeline, que fa d’actriu, la youtuber
Ramia o els dubtes del Koto Maelainin, un sahrauí de 21 anys que espera un trasplantament de ronyó. Tot un
món d’experiències per ser escoltades i compartides.

La MeteoXarxa de l’Associació Valenciana http://www.avamet.org/mxarxa.php
de Meteorologia
Des què no tenim Canal 9, cada vegada que fa mal
temps no podem saber si el mal oratge es dóna a tot
el territori valencià, si durarà molts dies o si, pel con-
trari, és una cosa passatgera. L’Associació Valen­
ciana de Meteorologia és una associació composta
per diverses persones que estimen la meteorologia:
estudiants, científics, agricultors, meteoròlegs, professors, jubilats, etc., que han decidit associar-se i crear la
MeteoXarxa. És a dir, una xarxa de més de 150 xicotetes estacions meteorològiques que registren la tempera-
tura, la humitat, la precipitació, les ratxes de vent, la pressió atmosfèrica, el punt de rosada, la sensació tèrmica
i en alguns casos fins i tot es mesura la radiació solar o l’evapotranspiració. En esta pàgina web podem trobar
totes eixes dades en temps real però també podem vore mapes isobàrics, de temperatura prevista o fins i tot
les prediccions a uns dies vista per poder organitzar-se. Així, si
demà tenim una excursió de Macarella i no saps si hauràs d’agafar
una rebequeta o no, no ho dubtes: Connecta’t amb la MeteoXarxa! @la rateta digital
19
Sant Antoni... sant Antoni!
Contesteu, per caritat.
Si vos també ens fallareu,
Qui ens podrà consolar!
Recordeu els desgavells
Què us contàvem l’any passat?
Doncs s’han quedat en no res
Comparats amb els d’enguany.
El que anava malament
Encara s’ha empitjorat
I les coses que rodaven
Ja no van ni cara avall:
Sense faena a les fàbriques,
Una ruïna els bancals,
Els joves cap a Alemanya
I els vells... que els tiren al mar!
…………………..
Mil més que us diria
d’abusos i destrellats.
Mireu, només, per exemple,
Com ens tenen informats: Imagineu la vergonya En llengua de valencians, ………………….
Les notícies de l’oratge, Que patim els valencians La de Fuster i Estellés No tinc paraules, fills meus.
Si les volem escoltar, De sentir-nos forasters La de Corella i March. Quasi res m’heu demanat!
Ens les diuen des de Madrid Sense tindre que emigrar. Volem ser honrats i dignes, Fa temps que busque i no trobe
En perfecte castellà. Canal Nou era una pena, I dur sempre el cap ben alt. Remei per al vostre mal.
Si ha plogut en Benissuera, Això no ho podem negar, ………………………. Però ja que heu insistit,
A qui podria importar? Però, vist el que vegem, Volem treball i justícia, Ací teniu un refrany:
Hay nieve en los Pirineos, Ara el trobem a faltar. Volem pau i llibertat, Llaureu i sembreu la terra,
Y en Canarias, mala mar. Volem l’Alqueria Blanca, Estimar les nostres coses Collireu el que heu sembrat.
Que visquen Messi i Ronaldo, Les músiques i el raspall, I honrar els avantpassats.
Belén Esteban i, és clar, Les falles i les fogueres, No dieu res... sant Antoni?
Visca Isabel, i Fernando, Els moros i els cristians, Contesteu, per caritat!
I el Espíritu Imperial. Pel·lícules i notícies

Joan Olivares, Escriptor i matemàtic. Otos, 2017

Hem fet el Plaerdemavida 55
Textos de: Lluís Antolí, Rosella Antolí, Joan Olivares, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolària i Rafel Sena.
Agraïments especials: als germans Pepe i Braulio Esteve, Pura Peris i Fina Rives. Col·labora
Coordinació de continguts: R. Antolí, A. Ros.
Correcció lingüística: A. Ros.
Muntatge i maquetació: Ethel Roca.
Il·lustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Imprimeix: Baquedano.
Edita: Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell.
Dipòsit Legal: V-2407-2004