You are on page 1of 27

TAOCATunitat02.

qxd 3/6/08 10:17 Página 25

Unitat 2 - El pacient-client 25

2 >> Ergonomia
L’ergonomia és la disciplina que tracta d’optimitzar l’eficàcia, la
seguretat i la comoditat en l’entorn laboral.
Etimològicament, la paraula ergonomia prové del grec ergon, que signi-
fica activitat, treball, i nomos, principis, llei.
Treballador
S’aplica per disseny i per adaptar el lloc de treball al dentista, al personal
auxiliar i al pacient, amb la finalitat d’evitar problemes de salut i d’aug-
mentar l’eficiència (Figura 2.3).
Els objectius de l’ergonomia dental són:
– Augmentar l’eficàcia de l’equip professional desenvolupant tècniques Disseny
que redueixin la fatiga física. Lloc del
de lloc de
– Organitzar i planificar els procediments a realitzar amb la finalitat treball treball
d’augmentar l’eficàcia del professional dental.
– Disminuir la fatiga mental evitant situacions d’estrès que poden pro-
duir tensió i donar lloc a un menor rendiment en el treball i a una dis-
2.3. Esquema d’ergonomia.
minució en la seva salut.
– Minimitzar el risc de malalties professionals, que en el camp odontolò-
gic estan relacionades amb patologies posturals que afecten el sistema
vascular i el sistema músculo-esquelètic.
– Millorar el benestar i el rendiment del treball augmentant el confort.
Les relacions agradables en un treball coordinat i organitzat contribuei- Web
xen a una major eficàcia de l’equip professional.
En la següent pàgina web: www.odon-
tomarketing.com/ergonomia/02.htm
podem trobar diferents definicions
d’ergonomia.

2.4. L’ergonomia s’aplica per adaptar el lloc de treball al dentista, l’auxiliar i el pacient,
amb la finalitat d’evitar problemes i augmentar l’eficiència.

TAOCATunitat02.qxd 10/6/08 17:58 Página 26

26

2.1 > Àrees de treball en el gabinet bucodental
Posició d’equilibri Són aquelles en què treballa l’equip de salut bucodental que està
en contacte directe amb el pacient-client.
La posició d’equilibri es denomina posi-
ció 0 i es correspon amb les dotze hores L’Organització Internacional d’Estandardització (ISO) representa aquestes
de l’esfera del rellotge. zones o àrees de treball en l’esfera d’un rellotge, situant el cap del pacient
en el centre de l’esfera i els seus peus a les 6.00 hores.
A partir d’aquest punt, s’estableixen zones pròpies d’actuació per al den-
tista i l’auxiliar i una altra zona compartida per ambdós, com representa
la Figura 2.5.
Més endavant, farem referència a professionals de l’equip de salut buco-
dental dretans degut a la seva major freqüència respecte dels professionals
esquerrans.
Tot i això, en aquests últims, les posicions són les simètriques a les expo-
sades.
Seguint aquesta premissa, classifiquem l’àrea de treball en les següents
zones:
– Zona del dentista. Es col·locaria
entre les 8.00 i les 12.00 hores. De
tota manera, aquest xifres poden
12 variar segons criteri d’autors d’al-
11 1
tres llibres, donant intervals que en
altres casos poden ser de 8.00 fins a
Zona 11.00 h o 11.30 h.
compartida – Zona del personal auxiliar. És la com-
2
presa entre la 1.00 i les 4.00 hores de
10
l’esfera del rellotge. En aquesta zona,
Zona del es col·loca el material i l’instrumen-
dentista
tal per traspassar al dentista.
– Zona de transferència de material i
Zona instrumental. Seria la zona compre-
9 de 3
l’auxiliar
sa entre les 4.00 i les 8.00 hores.
– Zona compartida pels dos compo-
nents de l’equip dental. És la zona
compresa entre les 12.00 i la 1.00
hores i s’estableix, durant curts perí-
8 4 odes de temps, una zona compartida
per tots dos, depenent de la tècnica
Zona de que utilitzi el dentista.
transferència
– Zona de materials i instrumental.
7 5
Situada entre les 4.00 i les 8.00 hores
per facilitar l’accés a l’instrumental
6 pel dentista i el personal auxiliar.
Aquesta maniobra contribueix a
facilitar el treball i aconseguir una
major eficiència en la tècnica odon-
2.5. Esquema del rellotge en el treball dental.
tològica.

En la página web: – Canell alineat amb l’avantbraç.2 > Postura equilibrada Es defineix com la postura en què el dentista realitza els procedi - ments amb major precisió i menor fatiga física. la butaca ha de ser anatòmica i els tambo- rets amb rodes que possibilitin el desplaçament en l’àrea de treball. Les característiques de la postura equilibrada de referència són: – Cap en la posició més relaxada possible. sem- pre que sigui possible. És important que el cap no es trobi forçat per no produir una hipertensió. – Cuixes separades inclinades lleugerament cap avall. La columna vertebral romandrà en posi- ció dreta (Figura 2. www.htm – Esquena mantenint la curvatura natural de la columna vertebral.6. Postura equilibrada de l’odontòleg. Els colzes es col·loquen el més enganxats possible al cos i els avantbraços formant un angle de 90º entre si.sdpt. Per això. 2. han de tenir mecanismes que permetin el seu ascens i descens. Es recomana una distància mínima de 40 cm entre el cap de l’operador i el del pacient. – Peus lleugerament separats i recolzats completament al terra. Postura ergonòmica del dentista El dentista mantindrà la postura equilibrada de referència. Així mateix.TAOCATunitat02.qxd 3/6/08 10:17 Página 27 Unitat 2 . podem trobar informació. Els membres de l’equip de treball realitzaran les tècniques asseguts.net/par/cuatromanos. Web – Avantbraços formant un angle entre 45º i 90º amb les mans.El pacient-client 27 2. amb moviments d’escassa amplitud. . – Espatlles i braços relaxats en posició vertical.6).

s’avisarà prèviament el pacient. tant si els movi- ments són d’ascens o descens del seient de la butaca o exclusius del repo- sacaps. Aquesta terminologia facilita nombrar la manera de la mà. en les tècniques o procediments. Es mobilitzen exclusivament els dits de la mà. Si durant l’acte odontològic es pre- cisa variar la posició. Els moviments es duen a terme rotant al voltant del colze i mai amb el braç estès. adequada d’agafar l’instrumental dental.7). haurà de mantenir l’esquena el més dreta possible. Si el tamboret no tingués res- dentista. Alguns autors consideren els moviments de classe VI com els que realitza el L’equip de salut bucodental realitza. . Moviments dels dits. – Moviments de classe III. canell i colze. A cada dit de la mà li correspon un codi numèric preestablert. 2 5 Els moviments de les tres primeres classes són els més recomanats per a l’equip de treball perquè produeixen menys fatiga i es realitzen en un temps menor. – Moviments de classe IV. el personal auxiliar adoptarà una posició bucodental més elevada que aquest (aproximadament 15 cm) i s’asseurà en el tambo- En algunes tècniques odontològiques. els dentista quan no actua en la butaca següents moviments: dental.7. el 4 a l’anular i el 5 2. Assignem el núm. de forma que els seus peus estigui recolzats a terra o al suport l’higienista dental ocupa la zona del del tamboret i la seva esquena al respatller. el 3 al mitjà.qxd 3/6/08 10:17 Página 28 28 Postura ergonòmica del personal auxiliar Posició de l’higienista Un cop posicionat el dentista. Moviments del braç des de l’espatlla. el 2 a l’índex. – Moviments de classe I. disminuir la fatiga física i realitzar menor treball muscular. 2. Mobilització dels dits i el canell. Per col·locar la seva posició. Postura ergonòmica del pacient El pacient es col·loca en la butaca dental en posició de decúbit supí a l’al- çada que el professional indiqui.4 > Codificació numèrica dels dits de la mà El sistema de codificació dels dits de la mà ens facilita la representació de la tècnica de traspàs de moviments. mentre que l’auxiliar no varia patller. La zona de treball se situarà lleugerament més alta que la cama del den- Moviments classe VI tista i la zona de la boca del pacient.3 > Moviments que es realitzen durant els procediments odontològics Realitzarem moviments amb poca amplitud en el pla horitzontal per aug- mentar l’eficàcia del treball. 3 4 – Moviments de classe V. Codificació numèrica dels dits al dit petit (Figura 2. ret dental. per dur a terme la tècnica odontològica de la manera més ergonòmica possible. a una distància de treball que perme- ti una visió còmoda. 1 2. Moviments del braç i l’esquena.TAOCATunitat02. el personal auxiliar se situa de peu al costat i eleva la cadira fins que arriba a l’alçada del cap del seu peroné. el tamboret a l’alçada adequada de treball. 1 al polze. – Moviments de classe II.

2 i 3. Els instruments dentals tenen una o diverses parts actives (és a dir. El personal auxiliar té un costat actiu –esquerre– Tija i un de passiu –dret. L’instrument se situa en el palmell de la mà per recollir o per lliurar. recolzant la tija en el dit 3 o en un punt més baix del mànec.8). L’instrument es retira de la mà del dentista amb els dits 4 i 5. Mànec 2 Llapisser modificat. 1 2 3 4 2. La primera precaució a tenir en compte és que l’instrumental no ha de traspassar-se a l’alçada dels ulls del pacient. la part posterior de l’instrument.qxd 3/6/08 10:17 Página 29 Unitat 2 .9. L’instrument se subjecta amb el capciró dels dits 1. com es mostra a la Figura 2.8. com per exemple el mànec. la part amb què es realitza la funció per a la qual han estat dissenyats) i altres que no ho són.5 > Transferència d’instrumental Part El dentista té un costat actiu –costat dret per als dretans– i un costat pas. Parts de l’instrumental. activa siu –costat esquerre–. palmar i tisora). etc. 4 Tisora. llapisser modificat. (Figura 2.El pacient-client 29 2. una mà dominant amb la qual realitza les tècniques i una mà no dominant. ni ha de ser mostrat a l’abast de la seva vista tot el material o instrumental capaç de provocar-li tensió o 2. 3 Palmar.TAOCATunitat02. Existeixen diverses formes d’agafar un instrument: 1 Llapisser. temor.9. L’instrument se subjecta amb el capciró dels dits 1 i 2. Formes d’agafar un instrument (llapisser. .

com pitets. etc. 8 Preparar el gabinet per rebre el pròxim pacient. Es 1 col·loquen en primer lloc els instruments que s’utilitzaran abans.TAOCATunitat02. És una tècnica que es realitza en equip.10). etc.webodontolo- zats. 2 Col·locar elements que protegeixin el pacient.qxd 3/6/08 10:17 Página 30 30 L’auxiliar agafa l’instrument de la safata amb la mà esquerra i el diposi- Web ta a la mà dreta de l’operador. 7 neteja o esterilització segons el protocol establert.asp troba- ràs informació sobre la transferència d’instrumental. amb moviments curts i con- trolats per aconseguir un alt rendiment i una menor fatiga física i mental. . (Figura 2. Un cop finalitzat el procediment. mocadors.10.6 > Tècnica a quatre mans Aquesta tècnica augmenta l’eficàcia i disminueix la tensió muscular. L’auxiliar col·loca el pitet al pacient. recollir el material i instrumental utilitzat i procedir a la seva desinfecció. 5 Transferir l’instrumental i preparar els materials demandats per l’odontòleg durant la tècnica. amb depressors linguals. Il·luminar la cavitat oral orientant el feix de llum per no danyar els ulls del pacient i reorientant el feix de 3 llum a demanda de l’operador durant tota la tècnica. Ordenar el camp operatori per augmentar la visibilitat de l’àrea operatòria. Funcions del personal auxiliar durant la tècnica a quatre mans Preparar i organitzar el material i instrumental en safates. situa- da al costat dominant del dentista. L’instrumental es col·loca a la safata. gica. en l’ordre en què han de ser utilit- En la pàgina web www. Proporcionar al pacient acomodació col·locant la butaca a l’alçada de més fàcil accés per al pacient. miralls 4 intraorals. 2. seguint el protocol de la tècnica programada.com/asis_info_tecnica. El personal auxiliar col·labora amb el dentista i presta ajuda al pacient. 6 Observar el pacient i ajudar-lo en la incorporació de la butaca en finalitzar la tècnica. 2.

el dentista n’indica la retirada de forma verbal. del mateix instrument. .TAOCATunitat02.11. 3 i dipositar-lo a la safata. Prendre amb pinça 1. disminuir la fatiga física i optimitzar l’eficàcia de la tècnica. 2. 2.La retirada es fa individualment. 4. 3 i es recol·loca a la safata. 5. 2. no utilit- zada. Es rota amb l’1 (polze) de la mateixa mà. amb moviments curts. 1. El dentista ho rep col·locant els dits en els dos terços restants de l’instrument. 2. suaus i repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient.Dos instruments junts (mirall i sonda d’exploració) es transfereixen al mateix temps.qxd 3/6/08 10:17 Página 31 Unitat 2 .Els moviments durant la tècnica són curts. Aquest mètode també s’utilitza quan l’instru- ment té doble part activa i el dentista sol·licita l’altra part activa. Dipositar l’instrument en la mà dominant del dentista. Existeix una tècnica de traspàs d’instrumental menys freqüent que es denominat traspàs creuat i consisteix en el fet que l’intercanvi es fa trans- ferint des de la mà dreta del tècnic en cures d’infermeria a la mà dreta del dentista i viceversa. Rentar-se les mans i posar-se els guants. amb la part activa orientada cap a la boca del pacient. Un altre mètode de retirada de l’instrumental de la mà del dentista és en pinça 4. 6. 2. suaus i controlats per minimitzar el temps. Un cop utilitzat l’instrument. Retirar l’instrument de la mà de l’operador amb pinça 1. 3. . es col·loca en pinça 1. 3 l’instrument de la safata pel terç més allunyat de la part activa. Atansar l’instrument a la zona de transferència (a 5 cm de la boca del pacient).El pacient-client 31 Tècnica Transferència d’un sol instrument Descripció: transferir l’instrument amb la tècnica a quatre mans. l’operador col·loca el primer a la seva mà no dominant i el segon és transferit en la dominant. . Observacions: . Material: safata d’instru- Protocol: mental i instruments. 5. Tècnica a quatre mans.

TAOCATunitat02. 6. Tècnica Intercanvi d’instruments rotatoris Descripció: intercanviar els instruments amb la tècnica a quatre Material: safata d’instru- mans. La connexió de l’instrument a la mànega ha de ser correcta.qxd 3/6/08 10:17 Página 32 32 Abans de realitzar la tècnica de transferència d’instrumental. Tornar a col·locar el primer instrument al seu lloc en la safata d’instrumental. Rentar-se les mans i posar-se els guants. 4. Lliurar l’instrument al dentista i retirar-lo prèvia indicació seva. 2. s’ha de pre- parar l’instrumental i els materials. Observacions: En transferir dos instruments. 5. Abans de lliurar l’instrumental rotatori. 2. retirar el primer instrument i lliurar el segon amb la part activa orientada. mental i instruments. 3 quan ho indiqui el dentista. per la qual cosa cal prendre precaucions per evitar caigudes accidentals de l’instrumental. Agafar el segon instrument de la safata d’instrumental amb pinça 1. procurant que no contactin mai els contami- nats amb els no contaminats. – Es tracta d’instruments més pesats que els instruments de mà. 2. mental i instrumental rotatori. Retirar el segon instrument amb pinça 1. 2. cal assegurar-se d’haver retirat qualsevol instrument que tingui el dentista a la mà. Observacions: – L’instrumental rotatori es transfereix sense estar funcionant. distribuir les safates ja classificades a l’abast del tècnic en cures auxiliars d’infermeria i ordenar els instruments al seu lloc un cop utilitzats. 5. l’estèril i el contaminat no han de contactar. 3. Agafar amb la mà esquerra l’instrument rotatori orientant la part activa cap a la boca del pacient. Rentar-se les mans i posar-se els guants. Protocol: 1. Protocol: 1. 6. Lliurar el primer instrument com en el cas anterior. . 7. Amb pinça 4. Aproximar l’instrument a la mà del dentista i col·locar-lo paral·lelament a l’instrument que té el dentis- ta. 3. 5. Verificar el bon funcionament de l’instrument accionant-lo en l’escopidora. Retirar l’instrument amb la mà esquerra i col·locar-lo en la unitat dental. Tècnica Intercanvi de dos instruments Descripció: intercanviar els instruments amb la tècnica a quatre Material: safata d’instru- mans. 4. 3. El dentista avisa del canvi d’instrument i en sol·licita un de nou.

ja que són específics de cada arcada i es lliuren de forma que la seva part activa s’adreci a l’arcada corresponent.12). 2. si es tracta de l’arcada superior.Si es tracta de fòrceps.El dentista. en aquest cas. Rentar-se les mans. es considera instrumental especial en la transferència.qxd 3/6/08 10:17 Página 33 Unitat 2 . L’instrument es lliura al dentista col·locant el mànec de l’instrument al seu palmell i la part activa orien- tada cap a la boca del pacient. Intercanvi d’instrumental articulat. . . 4. rep l’instrumental amb el palmell de la mà adreçat a l’arcada que correspon- gui. 3.El pacient-client 33 Tècnica Intercanvi d’instrumental articulat Descripció: intercanviar els instruments amb la tècnica a quatre Material: safata d’instru- mans. Els instruments articulats s’agafen de la safata d’instrumental per l’articulació. Es recull prèvia indicació del dentista.Els botadors s’agafen de la safata amb la part activa cap al palmell de la mà i es lliuren adreçats a l’ar- cada en què han de ser utilitzats. mental i instrumental arti- culat. l’odontòleg rep l’instrumental amb el palmell cap amunt. Per exemple. . 5. 2. la seva part activa queda orientada cap a l’auxiliar d’infermeria i se subjecten amb pinça 1. 3 (Figura 2.12. Observacions: .TAOCATunitat02. Protocol: 1. Posar-se els guants. 2.

dipositar-la en una safata i oferir-li al dentista orientada de forma que els cèrcols de l’empunyadura de l’èmbol estiguin cap al dentista i l’agulla quedi orientada cap a nosaltres. – No manipular mai l’agulla d’anestèsia els dos membres de l’equip al mateix temps. Posar-se els guants.13. ja que això podria ocasionar punxa- des. . tèsic). 2.13). Col·locar l’agulla sense treure el protector. tenidor de residus. 3.TAOCATunitat02. Un cop utilitzada. Protocol: – Xeringa d’anestèsia i carpule (vial amb anes- 1.qxd 3/6/08 10:17 Página 34 34 Precaucions que cal tenir en compte a l’hora de transferir instruments: – Evitar que dos instruments contactin entre si per no respectar la tècni- ca de paral·lel. el tècnic en cures d’infer- meria procedirà a l’elimina- ció de la xeringa tot llen- çant-la al corresponent con- 2. Rentar-se les mans. – Un cop utilitzada la xeringa. ja sigui per encaputxar-la o desencaputxar-la. Preparar la xeringa d’anestèsia i la medicació. – No transferir instruments abans de ser sol·licitats. – Safata d’instrumental. 4. Observacions: – La xeringa es lliura i es recull encaputxada. 5. 6. – Agafar i retirar els instruments amb fermesa per evitar caigudes. el dentis- ta encaputxa la xeringa abans del lliurar-la o la deixa a la safata de la unitat dental perquè sigui encaput- xada i recollida posterior- ment pel TCAE. La xeringa d’anestèsia es transfereix agafant-la al palmell de la mà per portar-la des de la safata por- tainstruments fins on hagi de ser transferida (Figura 2. El dentista es quedarà amb la xeringa per si necessita tornar-la a utilitzar. Transferència de xeringa d’anestèsia. 7. i carregar la xerin- ga. Tècnica Intercanvi de xeringa d’anestèsia Descripció: intercanviar la xeringa d’anestèsia seguint les indicacions Materials: de la tècnica a quatre mans.

etc. mentre el polze es dirigeix cap a Es col·loca el més pròxima possible a la la mànega en direcció oposada a la cànula. 2. Cal evacuar aquests líquids mitjançant els sistemes d’aspiració incorporats a la butaca dental. adreçant la part activa cap a la boca del pacient. peça dental en què actua l’operador. . orientant la part activa cap al palmell de la mà i subjectant-la amb força per impedir que caigui el material de la pinça. 1. 2. mitjà. Rentar-se les mans i posar-se els guants. 1. Agafar la pinça amb la càrrega amb els capcirons dels dits polze. 3). Materials: safata d’instru- Protocol: mental. subjecta la cànula d’aspiració amb el palmell de la mà dreta i l’envolta La cànula d’aspiració amb els dits índex. no contaminar la part activa. anular i petit. 3. índex i mitjà (pinça 1. Si el dentista tingués un altre instrument a la mà dominant. 4. i oferir l’instrument amb la mà.7 > Sistemes d’aspiració de fluids Durant l’acte d’operatòria dental. 5. Atansar amb la mà dreta el material dental amb els elements complementaris per manipular-los (l’espà- tula. el dicalè. sense retirar-la fins que el dentista el subjecti fermament. La retirada de l’instrument es fa en pinça 1.TAOCATunitat02. Manipular i preparar els materials immediatament abans de lliurar-los al dentista. gases. retirar-li primer amb la pinça 4 i 5. atansar la pinça cap a la seva mà dominant. 2. Per indicació del dentista.El pacient-client 35 Tècnica Intercanvi de pinces preparades amb material Descripció: traspàs de pinces preparades en tècnica a quatre mans. 4. pinces de dissecció i boletes de cotó. Aquests elements es posen en funcionament en separar les mànegues del suport en què estan ancorades. segons les indicacions de la casa comercial. Rentar-se les mans i posar-se els guants. Observacions: en l’intercanvi. La tècnica d’aspiració de fluids la realitza el personal auxiliar amb aspi- radors d’alt i baix poder d’aspiració proveïts de cànules amples.qxd 3/6/08 10:17 Página 35 Unitat 2 . Aproximar-lo guardant una distància de seguretat de 5 cm de la boca del pacient. Materials: materials dentals. 2. 2. la boca del pacient s’omple de fluids orals o d’aigua procedent dels instruments rotatoris. Observacions: l’auxiliar manipularà i prepararà el material dental seguint les indicacions de la casa comer- cial i tindrà en compte els temps de presa. Tècnica Transferència de materials dentals Descripció: lliurar el material prèviament preparat. La mà esquerra queda reservada per a intercanvis d’instrumental o per a intervenir en la neteja d’ins- trumental durant el seu ús. Per això. 3.). Protocol: espàtules i dicalè. 3.

l’auxiliar haurà de fer-lo servir subjectant-lo amb pinça 1. realitzeu l’intercanvi d’instrumental dental seguint els protocols de les tècniques vistes anteriorment. funciona- litat. pel que fa a característiques ergonòmiques de seguretat.14. l’auxiliar d’infermeria i el den- tista a la butaca dental. l’equip bucodental ha d’estar format de tres professionals. . 3 i els dits en forma de llapisser (Figura 2. 8·· Realitza els moviments de classe I. 12·· Busca informació sobre les esmentades tècniques i en quins casos s’utilitzen. Transferir l’instrumental i el material demandat per l’operador durant 3 la realització de la tècnica. Les cànules d’aspiració s’activen en retirar-les del suport. Recollir l’instrumental. observa si coincideixen amb els que tenim a l’aula. Activitats proposades 2·· Elabora un esquema dels principis d’ergonomia en un consultori dental que dissenyis. IV i V amb un instrument dental (per exemple. Senyalitzeu. generalment un dentista i dos auxiliars. 6·· En grups de tres alumnes. respectivament. les funcions del personal auxiliar són 1 Preparar el material i instrumental per a la tècnica operatòria. en l’apartat d’equips dentals. Com en la tècnica a quatre mans. els dos sistemes d’aspiració de fluids i realitza la simulació d’aspira- ció d’alta i baixa velocitat. 2. 10·· En grups de tres alumnes. entre tres alumnes. les postures ergonòmiques del pacient.sdpt. 3·· Identifica les àrees de treball de l’equip de salut dental i representa-les en un esquema que simuli l’esfera d’un rellotge.14). el material i el gabinet en finalitzar la tèc- 4 2. 11·· Identifica. Forma de subjectar l’aspiració. II. representeu cada un el paper del pacient. materials. 7·· Visita la pàgina web www. Indica’n les diferències. III. 2.qxd 3/6/08 10:17 Página 36 36 Si es tracta d’un ejector de saliva –element de baixa aspiració–. l’àrea corresponent a cada professional.8 > Tècnica operatòria a sis mans Per realitzar aquesta tècnica. en el gabinet dental. un mirall den- tal).net/par/cuatromanos. 4·· Consulta aquesta pàgina web www.htm i relaciona les figures de postures equilibrades de l’operador i l’auxiliar. etc.TAOCATunitat02. a la butaca dental.ancar-dental.com i. el dentista i l’auxiliar d’inferme- ria. 5·· Simuleu. 2 Rebre el pacient i acomodar-lo en la butaca dental. 9·· Realitza la pràctica dels diferents tipus de subjecció dels instruments dentals. nica.

. Vocabulari Sol tenir unes marques per fer-lo rugós i evitar així que patini. – Part activa. a més de millorar també la prensió.2): • Fresa de contraangle (té osca). Fresa: petit instrument de forma 1. unit a les mànegues de l’equip dental i accionat per aquest. és convenient que es dissenyin formes d’organització de 1 l’instrumental. Classificació dels tipus de freses – Pel tipus d’instrument rotatori al qual s’apliquen (Figura 6.1). 2 1. És utilitzat per elimi- Els instruments d’ús dental poden ser de mà o rotatoris: nar teixit dentari. Són els que no tenen sistema d’obertura i tanca- ment. Per aquest motiu. 6. es diferencien dues parts: 6. És el que. efectua moviments rotatoris a diferents velocitats amb la finalitat de moure una fresa col·locada al seu extrem. Són els que presenten un sistema d’obertura i Acer tancament que es denomina articulació. Es pot subdividir en: • Instruments rígids. Per exemple.TAOCATunitat06.2. 1 2 3 • Instruments articulats.2 > Classificació dels instruments d’ús dental variable que es col·loca sobre l’instru- mental rotatori. – Instrumental rotatori. de tal forma que en sigui fàcil l’accés en funció de la tècnica 1 que es tingui prevista de realitzar. ja sigui en safates prèviament estructurades i esterilitza- des amb tot l’instrumental que es necessiti per a cada tècnica o bé mitjan- çant bosses amb l’instrumental estèril i individualitzat. Diferents tipus de freses.1 > Concepte d’instrument d’ús dental Un instrument d’ús dental és el que s’agafa amb la mà i que és necessari per a la realització de les diferents tècniques bucodentals. 1 – Part inactiva o mànec.Instrumental dental I 115 1 >> Introducció El maneig i el coneixement de l’instrumental d’ús dental és imprescindi- ble en la pràctica clínica diària. Pot ser de diferents tipus. els fòrceps per a extraccions. la sonda d’exploració. Per exemple. 1 • Fresa de peça de mà (no té osca). • Freses d’acer i de carbur de tungstè. Sonda periodontal. En tots els instruments d’ús dental. 3 Carbur de Pols de – Per la composició de la seva part activa: tungstè diamant • Freses de pols de diamant.qxd 2/6/08 16:57 Página 115 Unitat 6 . 2 • Fresa de turbina (no té osca). És aquella per la qual se subjecta l’instrument. en variarà la forma. És la que s’utilitza per a la realització de la funció per a la qual ha estat dissenyat l’instrument. identificades i preparades abans de la realització de qualsevol tractament. És el que no va unit a l’equip dental i que usa el dentista agafant-lo amb la mà. El personal auxiliar l’ha de preparar abans del seu requeriment per part del dentista. – Instrumental de mà. Depenent del tipus d’instrument.1. 2 (Figura 6.

com és el com- plex dentino-pulpar. Les mànegues de l’equip dental reben . S’usen en peces de mà. – Micromotor. . Així. S’usen en turbina i contraangles. podem considerar els següents instru- equips dentals i el de l’instrumental ments: rotatori. usades habitualment amb les turbines. n’existeixen molts tipus.3. Connexions Borden. lador de la velocitat i el sentit de rotació. gua. va unit a les mànegues de l’equip dental amb un sistema de connexió variable. Les tècniques implantològiques: . per a una millor adaptació de les coro. Sabies que. Té una forma lleugerament angulada per permetre un fàcil accés a la dent. giques i quirúrgiques amb la finalitat de disminuir la generació de calor provocada per les característiques de la tècnica. A vegades. cal destacar: Xàmfer: forma de terminació en bisell • Freses rodones.3 > Instrumental rotatori xions segons quin sigui el fabricant dels Dins de l’instrumental rotatori. Instrument rotatori d’alta velocitat. Es divideix en cap i cos: • El cap és el lloc on es col·loca la fresa mitjançant un sistema de subjec- ció que varia depenent del fabricant. 500 000 rpm. variable segons el model del fabricant i un dispositiu de sortida d’ai- nades per a turbina o micromotor. • Freses xàmfer. • El cos és la zona de prensió i la seva superfície és rugosa per facilitar- ne la subjecció. S’hi distingeix un cap i un mànec.TAOCATunitat06. • Freses llargues. per la qual cosa el seu ús queda reservat per als teixits semidurs de la dent. 1. essent aquest el responsable del seu moviment. Anomenat així perquè presenta un angle característic respecte de l’horitzontal amb la finalitat d’afavorir l’accés a la boca. com l’esmalt. Per la seva longitud: • Freses curtes. que són Vocabulari menys abrasives i tenen menor capacitat de tallar que les de diamant. Existeixen diferents tipus de conne. Entre altres.qxd 2/6/08 16:57 Página 116 116 – Per la forma de la seva part activa. Sabies que. També s’hi troba un sistema de sortida d’aigua (variable segons els models) que serveix per irrigar la fresa i disminuir la generació de calor en realitzar el tractament i el consegüent dany a la polpa dentària. essent major la de la turbina.. – Turbina..3) i conne.El mànec va unit al micromotor. quan els terminals dels dos són diferents. Com en el cas de la turbina. Utilitza freses d’acer o de carbur de tungstè.. en funció de Vocabulari la tècnica a realitzar. Sobre seu es poden col·locar dos tipus diferents d’instrumental: • Contraangle. . hi ha connexions Borden de 2 o 3 orificis (Figura 6. hi ha un dispositiu que s’uneix amb la mànega de l’equip dental per rebre les connexions i els retorns d’aire i aigua. Tenen un regu- 6. fa falta l’ús d’adaptadors. És un sistema rotatori de baixa velocitat. A la seva zona final. • Freses de pera. en els processos de tractament de càries.Al cap hi va col·locada la fresa i presenta un sistema de subjecció diferent pressió segons estiguin desti. Aquesta velocitat és útil per eliminar els teixits durs de la dent. que arriba entre 100 000 i xions Midwest.. nes de metall-porcellana. entre altres.Existeixen contraangles reductors que disminueixen la velocitat de són les que s’usen per a la col·locació rotació transmesa pel micromotor i s’usen en tècniques implantolò- dels implants dentals en boca.

. En turbines que tenen adaptador manual: .Instrumental dental I 117 • Peça de mà.Comprovar la seva inserció estirant-la amb fermesa. – Les cases comercials adjunten amb els seus models de turbina les instruccions i els accessoris per inserir les freses. . L’auxiliar retira l’instrument de la mà de l’operador i el col·loca a la unitat dental per si es necessita una altra vegada. Accionar la turbina en la salivadora per verificar-ne el correcte funcionament.Per eliminar la fresa. A diferència de l’anterior. Si la fresa no surt és que està ben col·locada. Principalment. de turbina adequades. 6. 5. Protocol: 1. 7. Normalment. desinfecció i esterilització. A continuació. el seu ús en boca està limitat. per tant. La fresa sortirà sola. és recta i. es realitza la transferència d’aquesta segons el protocol estudiat a la unitat 2. 9. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils. Col·locar la turbina en la mànega de la unitat dental. s’usa per a retocar pròtesis dentals.Agafar la fresa per la seva part inactiva i introduir-la en l’orifici de la turbina. on es col·loca la fresa.Comprovar el seu funcionament accionant-la sobre la salivadora. En turbines de botó. té dues parts: el cap. pressionar la part activa de la fresa fins que s’introdueixi per com- plet. introduir la tija metàl·lica de l’adaptador per l’orifici posterior del cap de la tur- bina i pressionar. . . cal seguir les recomanacions de cada fabricant. unit a l’equip per un sistema de mànega. amb moviments curts i repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient. Comprovar la correcta inserció de la fresa estirant-la lleugerament cap endavant. 4. deixa anar el botó pressionat ante- riorment. En aquest cas. Si el dentista sol·licita la turbina. . 8. Les freses que s’usen per a la peça de mà són les llargues i d’acer o de carbur de tungstè.Amb la part central de l’adaptador. – Es retira la fresa prement el botó de la part posterior del cap o bé empenyent la fresa amb l’adapta- dor.qxd 2/6/08 16:57 Página 117 Unitat 6 . . Un cop utilitzat l’instrument. que conté el sistema d’irrigació. Observacions: – El tècnic en cures auxiliars d’infermeria s’encarrega de la col·locació i la retirada de les turbines i freses per a la seva posterior neteja. Tècnica Col·locació de freses en la turbina Descripció: col·locar la fresa adequada en la turbina abans de la seva Material: turbina i freses utilització.Col·locar la turbina en la mànega de l’equip dental. 3. 2. 10. i el cos. excepte en cirurgies de tercers molars incloses dins de l’os. el dentista n’indica la retirada de forma verbal. amb superfície rugosa per facilitar la prensió. subjectar fermament la turbina amb una mà i pressionar el botó situat a la part posterior del cap de la turbina. Inserir la fresa fins que faci topall girant-la suaument. Com els anteriors. és el dentista el que col·loca la turbina en la unitat dental.TAOCATunitat06.

Un cop utilitzat l’instrument. peces de mà i freses per a la seva posterior neteja. Material: micromotor.4). és el dentista el que col·loca el micromotor en la unitat dental. 1. Si el dentista sol·licita el micromotor. L’auxiliar retira l’instrument de la mà de l’operador i el col·loca a la unitat dental. 2 3 4. algun dels elements rotatoris anteriorment descrits i ana- litza’n les seves parts. Turbina (1). entre el material que tinguis a l’aula. Normalment. Accionar el micromotor en la salivadora per verificar-ne el correcte funcionament. Adaptar el micromotor en la mànega de la unitat dental. con- traangle abans de la seva utilització. 10. 8. 7. 3. 6. 9. l’auxiliar d’infermeria realitzarà el traspàs segons la tècnica con- vencional.4. 2·· Escull. micromotor (3) i peça de mà 5. contraangle (2). es deixa anar el 4 1 botó o es tanca la pinça d’ancoratge segons el model del contraangle. entre el material que tens a l’aula de pràctiques. – El micromotor. Observacions: – El tècnic en cures auxiliars d’infermeria realitza la col·locació i la retirada dels micromotors. Ajustar el contraangle o la peça de mà en el micromotor comprovant que la seva col·locació és correcta. traangle o peça de mà recta i fresa adequada Protocol: (Figura 6. Quan ha entrat. Inserir la fresa fins que es faci topall girant- la suaument perquè encaixi la seva part ranurada. estirant-la lleugerament. desinfecció i esterilització. 2. 6. Comprovar la correcta inserció de la fresa (4). Rentar-se les mans i col·locar-se guants no estèrils. el dentista n’indica la retirada de forma verbal. . contraan- gles. tres instruments rígids i tres d’articu- lats. Activitats proposades 1·· Selecciona. Subjectar fermament amb una mà el con- traangle i pressionar el botó localitzat en la part posterior el botó localitzat en la part posterior del cap o retirar la pinça d’anco- ratge. per si es necessita una altra vegada. el contraangle i la peça de mà s’han de desmuntar abans de procedir a la seva neteja.qxd 2/6/08 16:57 Página 118 118 Tècnica Col·locació de freses en el contraangle i en la peça de mà Descripció: col·locar la fresa adequada en el micromotor amb con.TAOCATunitat06. amb moviments curts i repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient. de- sinfecció i esterilització.

Instrumental dental I 119 2 >> Organització de l’instrumental d’ús odontològic L’instrumental d’ús odontològic ha d’estar organitzat i preparat per usar- se amb rapidesa en les diferents tècniques dentals. Ha de tenir els següents ele. però que són més exclusives de tècniques específiques periodontals. És aquella en què cal fer servir un sistema injectable per dipositar el fàrmac anestèsic i així aconseguir-ne l’efecte. S’utilitza per detectar càries.1 > Safata d’exploració L’exploració periodontal: és un tipus d’exploració intraoral en què s’a- S’utilitza per realitzar l’exploració intrabucal. serveix per separar i protegir els tei- xits bucals.2 > Safata d’anestèsia Abans de procedir a cap tractament dental. en què la part activa va cargolada sobre el mànec. però sense agulla. encara que la més coneguda i acceptada és la sonda de l’OMS. A més. Es denomina també anestèsica tòpica i s’usa en situacions de temor a la punció o per minimitzar-ne les Anestesiar: privar totalment o par- cialment de la sensibilitat per mitjà de molèsties. llevat que es prevegi que s’hagi de realitzar aquest tipus d’exploració. amb una part activa roma. colzada i amb una Periodont: és el teixit que suporta i part activa estriada per aconseguir una major retenció. A més. – Sonda d’exploració. N’existeixen de molts tipus.5): periodont. 3 – Sonda periodontal. 2. 1 envolta les dents. En l’actualitat. . cal preparar el següent instrumental: • Xeringa. el seu ús no evita el de l’anestèsia clàssica. – Anestèsia amb punció de la mucosa. Pot ser de plàstic no reutilitzable o d’acer inoxidable. És una pinça de prensió digital. encara que sí en les periodontals. 1 2 3 met una fàcil visualització de la profunditat de la bossa periodontal. sabors afruitats (plàtan. etc. ja que permet la visió en zones compromeses i millora la il·luminació d’altres zones en reflectir la llum de l’equip. ve presentada en forma de cremes amb fàrmacs anestèsics. – Pinça portacotons. que sí que aconsegueixen efectes anestèsics suficients per a la realització de la tècnica dental. no és imprescindible la seva pre- sència en aquesta safata. és necessari assegurar el con- fort del pacient per mitjà de l’ús de fàrmacs anestèsics. s’han comercialitzat sistemes d’anestèsia amb xeringa. 2 – Mirall d’exploració. També existeixen sondes electròniques. Està marcada cada 3 mm amb un codi de colors (negre i gris) que per. Hi ha diverses for- mes d’aplicació de l’anestèsia: Vocabulari – Anestèsia sense punció de la mucosa.qxd 2/6/08 16:57 Página 119 Unitat 6 .) o com a esprais que aconseguei- xen l’efecte anestèsic per fred (crioanestèsia). No és útil en les exploracions generals. Serveix per a l’exploració intraoral. Comercialment.5. per la qual cosa es pot fer servir com a placebo.TAOCATunitat06. El seu efecte és més psico- lògic que real. Per això. que transmeten la informació directament a la fitxa informatitzada del pacient. N’existeixen diversos tipus en funció de la tècnica elegida i el material de què estigui feta. Vocabulari 2. maduixa. Safata d’instrumental. Pot ser d’una o de dues parts actives. 6. nalitza l’estat de salut i malaltia del ments (Figura 6. Per aquest motiu.

Es dipositen en el contenidor de residus punxants. • Cartutxos anestèsics. es divideixen en agulles per a tècniques anestèsiques infiltratives (curtes i ultracurtes) i per a 6. Aquestes han d’estar completament estèrils abans de ser usades amb el pacient. Al seu interior. evitant d’aquesta manera accidents.TAOCATunitat06. 8. el risc d’accident és molt alt. Tenen una goma en la seva part inferior per unir-se a la xeringa i una altra en la part superior que s’uneix a l’agulla. Són de vidre. 10. amb una forma estàndard que per- met el seu ús en qualsevol tipus de xeringa. Si es fa. Retirar el protector de la zona d’inserció de l’agulla en el cos de la xeringa. Rentar-se les mans i col·locar-se guants. De la mateixa manera. carpule i diferents tipus d’agulla de punció. 7. • Agulles de punció. d’un sol ús. el dentista la diposita a la unitat dental. Fent servir una sola mà. tècniques anestèsiques tronculars (llargues i més gruixudes). si és de càrrega inferior. El seu gruix i longitud és variable en funció de la tèc- nica anestèsica a realitzar i. existeixen xeringues d’un sol ús i d’encaputxat automàtic. Aquesta tindrà el seu desplaçament limitat pels extrems de la safata i els dos terços restants es cobriran amb el caputxó recolzant-lo contra les parets de la safata fins que quedi tapada completament. amb obertura central). El dentista l’utilitzarà i serà qui en tragui el tap quan ho necessiti. Observacions: actualment. en funció de la seva capacitat d’aspi- Carpules ració (xeringues autoaspirables o no).6. tenint la precaució de col·locar-lo amb el tap de goma cap a la zona d’inserció de l’agulla. També hi ha aparells que incineren la part de l’agulla. 4. Estan preparades en recipients estèrils que són Agulles d’anestèsia similars entre si. un cop utilitzades. Un cop utilitzada la xeringa. Protocol: 1. Material: xeringa d’anestè- traangle abans de la seva utilització. s’introdueix la part més distal de l’agulla en el caputxó. Inserir el carpule d’anestèsia en el cos de la xeringa. no s’han de mantenir enfrontats l’agulla en una mà i el caputxó en l’altra. No s’han de llençar a les dei- xalles generals ni l’agulla ni el carpule. Tècnica Col·locació del cartutx anestèsic i agulla en la xeringa Descripció: col·locar la fresa adequada en el micromotor amb con. que porten l’agulla inclosa. 9. es troba el fàrmac anestèsic. en funció del tipus d’anestèsia a usar (xeringues per anestèsia intralligamentosa). Si la xeringa es carrega pel lateral. Pressionar o enroscar l’agulla per perforar el tap de goma del carpule. per aquest motiu. s’encaputxen auto- màticament. Fixar el carpule amb l’extrem de l’èmbol. 6. en què el cartutx anestèsic es carrega en la part central de diverses formes i l’agulla es col·loca a la part superior. s’inclina el cos. Les agulles es protegeixen amb el caputxó quan aquest es troba a la safata d’instrumental. sia. 11. . 5. Deixar la xeringa en la safata de la unitat dental protegida amb el tap. Safata d’anestèsia. També es poden classi- Xeringa d’anestèsia ficar en funció de la forma de col·locar el cartutx anestèsic (xeringues revòlver. es retrau l’èmbol. 2. Seleccionar l’agulla depenent de la tècnica que s’hagi de realitzar. Per enca- putxar l’agulla. 3. existeixen en el mercat xeringues que.qxd 2/6/08 16:57 Página 120 120 El més habitual és que siguin xeringues metàl·liques. També hi ha xeringues no reutilit- zables.

8).Instrumental dental I 121 2. Anomenats també grapes.qxd 2/6/08 16:57 Página 121 Unitat 6 . Dic de goma perforat i clamp amb ales. 6. de dic ments (Figura 6.7): Clamps – Dic de goma. És un plàstic elàstic. La safata d’aïllament està format pels següents ele. No es tracta d’un material que s’hagi de preparar estèril. n’hi ha alguns que estan preparats per a una aplicació més senzilla (sistema Optadam®) (Figura 6. que es perfora per col·locar-lo sobre la peça corresponent.9). en funció del lloc on es col·locaran i fins i tot del grau d’erupció de la peça.TAOCATunitat06. jecta per ser portat a la peça dentària. Safata d’aïllament. . s’ha de realitzar un aïlla- ment de les dents per aconseguir l’absència d’humitat en els teixits den- Dic de tals i evitar que la humitat comprometi el tractament a realitzar. en què a l’anterior cal sumar la protecció per evitar accidents endodòntics. 6. Aquests sí que han d’estar estèrils. ja que simplement va situat sobre la peça Seda dental dentària. ja que se situen sobre la dent (Figura 6. Taula de clamps. Pinça per clamps – Clamps. També Estabilitzador goma de dic és imprescindible l’ús d’aïllaments en endodòncies. com pot ser la Perforador pèrdua de llimes. de diferents gruixos.7. És característica la presència d’uns orificis pels quals se sub. En l’actualitat.3 > Safata d’aïllament En la major part dels procediments dentals.9. 6. Tenen formes i mides dife- rents. serveixen per subjectar el dic de goma a la peça sobre la qual es col·locarà.8.

qxd 2/6/08 16:57 Página 122 122 – Perforador de dics. – Pinça portaclamps . Transferir l’arc de Young i instrumental segons sigui demanat pel dentista. Observacions: el tècnic en cures auxiliars d’infermeria pot col·locar el clamp en el dic i traspassar-lo o traspassar el clamp i el dic per tal que sigui col·locat pel dentista. És una pinça articulada amb un mecanisme que per- met foradar el dic de goma amb el gruix que es necessiti. 5. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils.10). Aïllament absolut del camp operatiu. 3. No són imprescindibles.10. Un cop finalitzada la tècnica. 2. clamp i arc Protocol: de Young. vaselina. en la fitxa clínica del pacient. amb el perforador de dic.TAOCATunitat06. 6. 4. 6. Perforar el dic en el punt que el dentista indiqui. 1. de l’auxiliar d’infermeria és la preparació del material i l’intercanvi de pinça portaclamps. . si n’hi ha. Tècnica Aïllament absolut del camp operatiu Descripció: realització de la tècnica per part del dentista. La funció Material: dic de goma. Aquesta tècnica pretén mantenir el camp operatori lliure de saliva i fluids orals. recollir el material i l’instrumental. però és prudent l’ús de vaseli- na per evitar l’esquinç del dic i de seda o cinta de dics per passar-lo per sota del punt de contacte de les dents. perforador de dic. Aplicar vaselina en la zona perforada per evitar la ruptura del dic de goma. Anotar la tècnica i les incidències. l’instrumental i material quan sigui sol·licitat. facilitar l’accés dels instruments i evitar el risc d’aspiració de mate- rial o instrumental per part del pacient (Figura 6. 7. a la dent. – Altres elements. sol o amb dic de goma. Es tracta d’una pinça colzada i angulada en la seva part activa que serveix per portar el clamp. Col·locar el clamp seleccionat pel dentista en l’orifici realitzat.

Black va ser un odontòleg anglès . Els retalladors són dos instruments de mà amb dues parts actives que són les superfícies de tall. Observacions: el rotlle de cotó es col·loca en el solc vestibular i a la zona posterior a nivell de la segona molar. es col·loquen sota la llengua. parat per rascar el teixit dentari .TAOCATunitat06. G. en la fitxa clínica del pacient. micromotor i contraangle. S’anomena marge gingival al marge de la cavitat. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils. Les obturacions es realitzen tradicionalment amb dos tipus de materials d’obturació: amalgama de plata i compòsit. en zona vestibular i lingual. colzades. pinces de dissecció l’instrumental i material quan li sigui sol·licitat. . Cal preparar el següent mate- rial: • Instrumental d’exploració.4 > Safates d’operatòria dental L’operatòria dental és la part de l’odontologia que es dedica a la reparació i la reconstrucció de peces que han patit algun procés de pèrdua o lesió de tota la seva estructura o d’una part. si n’hi hagués. mirall Protocol: d’exploració. Turbina. 2. pitets i mocadors.V. 5. Tot i això. 4. tisores. 1.Freses específiques. parts actives que serveixen per eliminar “rascant” el teixit malalt de forma manual. . • Instrumental per a la realització de la cavitat. .Instrumental rotatori. La funció Material: rotlles dentals de l’auxiliar d’infermeria és la preparació del material i l’intercanvi de de cotó.Mandrí o cullereta de Black. d’aïllament i safata d’anestèsia. no és un bon mètode perquè no aconsegueix una sequedat absoluta de la peça i tampoc evita la possibilitat de patir acci- dents durant la tècnica odontològica. Inclou: Sabies que.. 2. existei- xen elements de fixació dels rotlles de cotó a la cavitat bucal. Un cop finalitzada la tècnica. Les més usades són la de pera de diamant i la de que va donar nom a un instrument pre- con invertit de contraangle. Tècnica Aïllament relatiu del camp operatiu Descripció: realització de la tècnica per part del dentista. Transferir el mirall d’exploració i la pinça amb el rotlle de cotó quan ho sol·liciti el dentista. que és l’anomenat aïlla - ment relatiu. És un instrument doble de mà amb unes malalt. Realitzar un tall al centre del rotlle de cotó per adaptar-lo al fre labial.qxd 2/6/08 16:57 Página 123 Unitat 6 . recollir el material i instrumental.Instrumental dental I 123 Hi ha una altra forma d’aconseguir aïllament. Consisteix en la col·locació de rodets de cotó en la proximi- tat de la peça per tal que quedin impregnats de saliva i així la peça es manté seca.. Actualment.Retalladors de marge gingival. L’amalgama de plata es reté a la dent de forma mecànica. – Instrumental per a les obturacions d’amalgama de plata. 3. En l’arcada inferior. Anotar la tècnica i les incidències.

6. • Amalgamador.Portaamalgames. Té els següents elements (Figura 1 6. que sol ser hidròxid de calci. És un petit recipient on es col·loca l’amalgama un cop batuda i des d’on es recull per portar-la amb el portaamalga- 7 mes a la cavitat. Pot ser de vidre. extraure una gran quantitat de mercuri de l’aliatge i remarcar els 4 Atacador.Matrius metàl·liques tipus Automatrix®. s’usen dos tipus d’instrumental de mà que són el cleoide-discoide i 9 Espàtula plàstica.qxd 2/6/08 16:57 Página 124 124 Aquestes són diferents segons s’usin en el costat mesial o en el distal. enca- ra en fase plàstica. En aquesta fase. entre les quals destaquen les següents: . . va de forma piramidal i que serveixen per aixafar l’amalgama. una d’arrodonida i una 10 Brunyidor simple. Per això. que serveix per recollir l’amalgama preparada i omplir-la a la cavitat. Aquests atacadors són instruments dobles i metàl·lics de 5 superfície plana i fesa. eliminar posteriorment aquests excessos.11). 5 Hollenback. Instruments amb forma de bola que es fan servir quan 1 Vas Dappen. únic o doble. 9 .Brunyidors. es fan servir les matrius. és necessari condensar-la contra els extrems de la 4 cavitat. en la qual l’amalgama està en forma plàstica. un cop que el dentista ha realitzat la cavitat. Eliminen els vidres d’esmalt que han quedat sense suport dentinari per evitar la seva fractura posterior. si és necessari.11. Hollenback.12): . .Vas Dapen metàl·lic.Per emmotllar les matrius a la forma de la peça dentària. . brunyeix la seva superfície. Instruments dobles de mà. Per això. per emplenar la base cavitària. • Safata d’obturació. és necessari usar un sistema d’encofrat que permeti poder reconstruir l’estructura dentària. això resulta fàcil de fer. per tancar-la.Matrius metàl·liques tipus Toflemire®. La velocitat i el temps utilitzat depenen de les formes del fabricant. . al fons de la cavitat. però aleshores es pot trencar amb 8 major facilitat.Matrius metàl·liques tipus Palodent® (Figura 6. molt la cavitat amb l’amalgama de tal forma que se sobreobturi. es fan ser- vir falques de fusta de taronger amb una mida que ve codificada per un codi de colors.Retalladors d’excessos d’amalgama. 8 Retallador de marge gingival.Condensador o atacador d’amalgama. Aquestes poden ser de diferents tipus.Instrument de bola. Amb aquest brunyiment s’aconsegueix 3 Brunyidor doble. l’amalgama ha adquirit una consistència més dura i amb els quals es 2 Conformador de solcs. És la que es fa servir. de plàstic o metall. 2 . Instrumental en què es procedeix a la mescla i a la vibració dels components de l’amalgama de plata (plata i mercuri).Conformadors de solcs. amb una part acti- 6.TAOCATunitat06. Matrius tipus Palodent®. Instrument. solcs realitzats.12. Com que és necessari emplenar 6 Porta-amalgames. i així conformar els solcs dentaris. cal 7 Cleoide-discoide. 6 . . El primer té dues parts actives. En aquelles cavitats en què no es conserven les parets dentàries. • Safata de matrius. Com que l’amalgama està en 3 un estat plàstic. . . Safata d’obturació d’amalgama de plata. És un instrument de mà amb una bola petita que 10 serveix. altra de lanceolada amb capacitat de tall.

S’ha de preparar el següent instrumental (Figura 6.Tires de polir interproximals. 7. 9. Tècnica Preparació de l’amalgama per a obturació dental Descripció: l’auxiliar d’infermeria fa vibrar l’amalgama per a la seva Material: càpsula posterior utilització pel dentista. progra- mar el temps (en segons) i/o rpm de l’aparell vibrador d’amalgama. com a mínim. 4.13.Instrumental rotatori.Freses específiques. recollir amalgama i transferir-la. Depenent del tipus d’amalgama seleccionada pel dentista. – Instrumental per a la realització d’obturacions amb compòsit.qxd 2/6/08 16:57 Página 125 Unitat 6 . vas Protocol: Dappen i porta-amalgama. A més. Sol ser micromotor i contraangle. 2.Instrumental dental I 125 El segon és pla i també té dues parts actives. Observacions: – No oblidar col·locar adequadament la tapa protectora abans de posar en funcionament l’aparell vibrador per evitar accidents. Activar la càpsula d’amalgama segons les indicacions del fabricant (mitjançant gir o pressió) per posar en contacte els components. 3. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants no estèrils. Un cop transcorregut el temps de vibració. si n’hi ha hagués.TAOCATunitat06. en la fitxa clínica del pacient. Les baixes velocitats eviten el tall innecessari de la restauració. . al dentista. 24 hores de la seva col·locació. 6. obrir la càpsula i dipositar el contingut en el vas Dappen. Són freses d’acer i amb poc tall que reben el 6. – Un dels components de l’amalgama és el mercuri (contaminant medioambiental molt tòxic i que s’acumu- la en la cadena alimentària). s’ha produït la presa adequada. recollir l’instrumental i el material. Els compòsits o resines compostes constitueixen el material més usat en l’actualitat pels seus beneficis estètics i per la menor destrucció que cal fer de teixit dentari per a la col·locació de l’obturació. 5.13): Discos de polir . d’amalgama. . les vegades que siguin necessàries. Freses de polir • Material de polit. Anotar la tècnica i les incidències. En aquest temps. Posar en funcionament l’aparell durant els segons i rpm seleccionats. els crei- xents avenços en aquests materials han propiciat una millora de les seves propietats mecàniques i estètiques. Instrumental per polir. nom de freses mil fulles. Un cop acabada la tècnica. Amb el portaamalgama. Tires de polir interproximals gama. aparell vibrador d’amalgama. L’ús d’un o de l’altre depèn de la zona de la peça de la qual s’hagin d’eliminar els sobrants d’amal. 1. per la qual cosa la seva eliminació s’ha de realitzar segons el protocol d’e- lements contaminants tòxics i ha de ser retirat per l’empresa especialitzada. Presenten diferents graus d’abrasivi- tat. . 8. Les amalgames de plata s’han de polir quan ha pas- sat. Col·locar la càpsula en el suport del vibrador d’amalgama i abaixar la tapa protectora.

14).Freses específiques. per així iniciar la reacció de polimerització. Les obturacions de compòsit tenen com a característi- Atenció ca principal l’estètica i que.TAOCATunitat06.Freses. • Material de polit.Instrumental de bola. ja que la llum mir en el següent instrumental: que emeten pot lesionar la retina. Guia de colors. • Safata d’aïllament.Mandrí. si és necessari. S’usen per als espais interdentals i també tenen diferents graus d’abrasivitat.Instrumental rotatori. Encara que el concepte és el mateix que les usades en les restauracions d’amalgama de plata. les possibili- tats que caiguin són altes. Solen venir codificades en colors. a diferència de les d’amalgama de plata. haurem de preparar l’àcid. Això és així per permetre el pas de la llum per a la polimerització de les resines. . Són de contraangle i de diferents graus d’abrasivitat. 6. Emet una llum que és capaç d’activar una substància que presenten els compòsits. El seu ús és bàsic per assegurar la fixació de l’obtura- ció. Estan identificats per un codi de color. el primer i l’adhesiu o els agents autocondicionants. • Làmpada de polimerització. S’usen muntats en un mandril.Instrument plàstic. ja que per als compòsits és transparent. .Tires de polir.14. . És un instrument doble de mà amb el qual el den- tista porta el compòsit a la dent i el col·loca al seu interior. • Safata d’obturació. ja que si. • Safata de matrius. Ha de tenir els següents elements: . generalment el codi VITA® (Figura 6. . Per omplir. seguint una tècnica determinada i sempre en petites quantitats. . que es poden resu- sar amb protecció ocular. Depenent de la tècnica usada. Inclou els següents ele- ments: . Se sol usar micromotor i contraangle. . • Safata d’anestèsia. Els compòsits s’han de col·locar en absència d’humitat. es poden polir en el moment de col·locar-les. el fons cavitari de la cavitat. canvia el material. Les més usades són la de pera de diamant i les fre- ses per bisellar la superfície de l’esmalt.Compòsit elegit.Discos de polir.Instrumental rotatori. . També presenten dife- rents graus d’abrasivitat. per qualsevol raó.qxd 2/6/08 16:57 Página 126 126 Haurem de preparar el següent material: • Safata d’exploració. • Instrumental per a la realització de la cavitat. El dentista ha de tenir un protector per evitar lesionar la retina. tant per a les matrius com per a les falques. . . Les làmpades de polimeritzar s’han d’u- Per al polit existeixen nombrosos equips específics. s’humitegen abans de la seva polimerització. • Safata de gravat àcid. tant turbina com micromotor i contraangle.

Pel tipus de trenat: • Llimes curtes: DeepStar® o Farside®. – Dentició permanent jove. 28 i 31 mm. és a dir. • Llimes usades amb instrumental rotatori específic. amb freses llargues de diamant que asseguren un ràpid accés. en què s’in- tenta tancar l’àpex amb fàrmacs com l’hidròxid de calci. Consisteix en eliminar la polpa cameral momificant o destruint la resta de polpa radicular. • Llimes manuals. en el seu mànec.15. Un cop tancat. segons el tipus de dentició: – Dentició temporal. • Safata d’anestèsia.Per la seva longitud: . • Pulpectomia. S’usen turbines a alta velocitat per acce- dir a la polpa cameral. Existeixen diverses formes de tractament pulpar. La tècnica és la mateixa que en la dentició adulta i només varia depenent de com estigui l’àpex de la peça. a vegades.TAOCATunitat06. • Localitzadors d’àpexs. anomenades freses EndoZ. Si està tancat. Són instruments que detecten l’àpex de l’arrel per medició elèctrica. ampliar-la.qxd 2/6/08 16:57 Página 127 Unitat 6 . Com en l’anterior. • Instrumental rotatori i freses. Per això. és neces- sari tancar-lo abans amb tècniques com ara l’a apicoformació.5 > Safata d’endodòncia Una de les tècniques d’odontologia conservadora és l’eendodòncia. es duu a terme la tècnica convencional d’adults. . Són instruments que llimen l’interior del con- ducte radicular per eliminar els seus gèrmens i eixamplar-lo fins a la mida adequada. 6. que obliga a l’extirpació i substitució per un material biocom- patible. • Llimes d’endodòncia. però també la radicular. . • Llimes K o de Kerr. com és la gutaperxa. S’identifiquen per tenir un quadrat • Llimes llargues: de 21. s’usen freses que no tallen.Instrumental dental I 127 2. Un cop que s’hi ha arribat. S’identifiquen per un cercle. • Llimes d’acer. 25. inactives en la seva punta però no en els late- rals. L’instrumental que es necessita és: • Safata d’exploració. • Llimes H o llimes Hedstroem. però si no ho està. Estan codificats mitjançant el codi de colors ISO i es poden classificar de diferents maneres: Tipus de llimes d’endodòncia . Caixa d’endodòncia. S’usen dues tècniques: • Pulpotomia. tècnica que s’utilitza quan el procés cariós o destructiu de la peça dentària ha arri- bat a lesionar el complex dentino-pulpar i ha provocat afectació pulpar irreversible. el tractament és similar al de l’adult.Pel material amb què estan fabricades: . – Dentició permanent adulta. • Safata d’aïllament. cal localitzar l’entrada als conductes radiculars i.Pel seu ús manual o amb instrumental rotatori: • Llimes flexibles o de níquel titani (llimes NiTi®). s’elimina la polpa cameral.

16).15 Blanc 20 0.qxd 2/6/08 16:57 Página 128 128 Codi de colors ISO de les llimes Codi de color Número Diàmetre del mànec 06 0.1 Violeta 15 0.40 Negre • Estiranervis. Són cànules que porten agulles flexibles i en què s’introdueix hipoclorit sòdic a l’ ‰. La seva funció no és llimar els conductes.60 Blau 70 0.TAOCATunitat06.20 Groc 25 0. Es tracta d’un instrument que té un sistema de mesura per mesurar la llima introduïda en el conducte amb la finali- tat de conèixer-ne la longitud.20 Blau 130 1.70 Verd 80 0. similars a les llimes i codifi- cats amb un sistema de colors semblant al d’aquestes. En aquests casos.08 Gris 10 0. el conducte radicular és corbat. la de condensació lateral de la gutaperxa. • Regla mil·limetrada.30 Blau 35 0.06 Rosa 08 0. La tècnica més usual és d’endodòncia.25 Vermell 30 0.0 Groc 110 1. • Instrumental d’irrigació. 6.16.35 Verd 40 0. sinó eliminar la polpa radicular.55 Vermell 60 0.45 Blanc 50 0. la qual cosa es pot realitzar. de forma manual o mecànica. amb l’ajuda d’aquests elements (Figura 6.10 Vermell 120 1. • Corbador de llimes d’endodòncia.90 Blanc 100 1. el dentista ha de precursar la llima abans d’introduir-la al conducte.40 Negre 45 0. .50 Groc 55 0.80 Negre 90 0. Instruments d’ús manual. Corbador de llimes • Instrumental per al farciment dels conductes. Serveixen per netejar el con- ducte de gèrmens i eliminar de la paret radicular les restes que es pro- dueixen en llimar-la. A vegades.30 Verd 140 1.

on=com_content&task=view&id=83&It . Ordenar l’instrumental segons s’hagi d’utilitzar: l’instrument que s’utilitza abans es col·loca més a prop del lloc que ocupa el dentista i el que s’utilitzi més tard. – El dentista ha de tenir una rutina de treball que sigui coneguda per l’auxiliar d’infermeria per tal que l’or- dre de col·locació sigui el correcte en tot moment. 3.es/rode/index. fallades i temps excessius en la realització de les tècniques. . 4. en funció del material que tinguis a l’aula de pràctiques. que són menys usades en la pràctica habitual. encara que predominen els fins. – El correcte seria que el dentista pogués trobar l’instrumental que necessita sense mirar a la safata. Serveixen per con- densar les puntes de gutaperxa contra la paret lateral del conducte radicular. www. com la de gutaperxa calenta o la de condensa- ció vertical. Col·locar en la taula de la unitat dental. Estan codificats amb el codi ISO. . emid=1 trobaràs informació sobre la història de l’endodòncia. Un cop utilitzats. s’escalfa una espàtula al roig viu i s’eliminen els excessos de les puntes de gutaperxa que sobre- surten del conducte radicular. al roig viu. ja que el desor- dre ocasiona fatiga visual. angulats i de diferents gruixos. o taula auxiliar. S’usen per emplenar el conducte radicular. Serveix per escalfar. es talla amb l’aplicació de calor. Són instruments manuals. els instruments es dipositen a la safata en el lloc que ocupaven. . en aquesta pàgina web: de la mateixa manera que les llimes.Instrumental de tall. Observacions: – El tècnic en cures auxiliars d’infermeria s’encarrega de la col·locació de l’instrumental. prepara una safata per realitzar una obturació amb amalgama de plata. . .Instrumental dental I 129 Existeixen altres tècniques. Fan el mateix que els anteriors.Encenedor.TAOCATunitat06. ments i instruments. La part activa de l’instrument s’orientarà cap a l’esquerra quan s’hagi de treballar amb la mà dreta. Protocol: 1. però s’usen subjectant-los amb els dits. Activitats proposades 3·· Amb el material que tinguis a l’aula de pràctiques. És paper absorbent que ve codificat amb la norma ISO.infomed.Puntes de gutaperxa. la safata amb l’instrumental que es necessita per a la tècnic que s’hagi d’efectuar.Condensadors digitals. 4·· Dibuixa diferents tipus de llimes i estiranervis al teu quadern de pràctiques.Paper d’assecat. i que s’usa per assecar el conduc.php?opti te de les restes d’hipoclorit que hagin quedat.qxd 2/6/08 16:57 Página 129 Unitat 6 . 2. . Per això. l’instrumental de tall. L’instrumental Web per al farciment dels conductes és el següent: Si vols ampliar els teus coneixements. Tècnica Col·locació de l’instrumental en les safates Descripció: l’auxiliar d’infermeria col·loca l’instrumental en la safata Material: safata d’instru- o taula auxiliar del dentista. Com que la gutaperxa és un material termoplàs- tic. més allunyat del dentista.Condensadors manuals.