You are on page 1of 130

JO VULL SER RADICAL!

- Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere


a 4rt dESO i Batxillerat

JOVULLSERRADICAL!

Unaguiaeducativapertreballarlaconstrucci
didentitatdegnerea4rtdESOiBatxillerat
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Index

1. Introducci
1.1. Per qu aquesta guia?
1.2. Presentaci de la guia
2. Qu hem de saber?
2.1 Punt de partida
2.2 Conceptes bsics
2.3 Qu vol dir coeducar?
3. Objectius pedaggics
3.1 Objectius comuns
3.2 Objectius especfics per al treball amb noies
3.3 Objectius especfics per als nois
4. Orientacions metodolgiques
5. Estructura
6. Sobre ls de les fonts en aquesta guia
7. Activitats
Mdul 1: Introducci al taller sobre la construcci de les identitats de
gnere
Un mar dopcions
I tu qu dius?

Mdul 2: La construcci de la identitat femenina

Especificitats del treball amb les adolescents

Bloc 1: Construcci i efectes de la nostra identitat


Que es canvi de lloc qui ...
La vida de ...
Els dilemes
Videofrum El segle XX en femen

Bloc 2: Violncia i poder


La Silueta: Cos i Autoestima
Teatralitzant la Masculinitat
El Semfor
Les meves bases de poder
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Bloc 3: Les relacions afectivo-sexuals


Els cercles concntrics de lamor
Sexualitat, posant noms a les coses
s la teva nit

Mdul 3: La construcci de la identitat masculina


Especificitats del treball amb els adolescents
Bloc 1: construcci i efectes de la nostra identitat
Que es canvi de lloc qui ...
La vida den ...
Els dilemes
Quan estem entre collegues

Bloc 2: violncia i poder


Les violncies dels homes
Els cicles de la violncia
Els micromasclismes

Bloc 3: les relacions afectivo sexuals


Aix es parla!
Si vols (vol) pots!
La carta
La meva nit ideal

Mdul 4: Dileg intergenric:

Parlant des daltres llocs: El Rol Playing


Reconeixent-nos
Lanell

8. Epleg
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

1. INTRODUCCI

1.1. Per qu aquesta guia?

Portvem una estona amb un grup de 4rt dESO quan els vam demanar que es
posicionessin a favor o en contra de la frase segent: quan una noia tonteja
amb tu ha darribar fins el final El grup es va dividir i un dels nois que estava a
favor de lenunciat va comenar a argumentar:

Noi: s clar, s com quan ve una noia a la disco i es posa a ballar davant teu.
Aix s que vol alguna cosa.
Nosaltres: potser vol ballar.
Noi: doncs que balli amb les seves amigues. I si tescalfa com a mnim ...
Nosaltres: com a mnim qu?
Noi: com a mnim que et faci un pet.
Nosaltres: i si et fa un pet?
Noi: aleshores es que vol alguna cosa ms...

En un altre grup, davant de la frase Les noies ploren ms que els nois es va
donar aquesta conversa:

Noi 1: aix no s veritat sin que quan volen plorar s'amaguen, o almenys aix
s el que faig jo
(riures)
Noi 2: per tu tio s que ets un maricn, les noies ploren ms perqu sn
bledes, els homes som ms forts, aguantem ms...

Aquests i d'altres exemples que ens hem trobat en els prop de 100 tallers de
prevenci de relacions abusives que hem dinamitzat en diversos centres de
secundria, ens posen sobre la pista dalguns dels mandats sobre la
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

construcci de la nostre identitat de gnere dels que no hem aconseguit


desempallegar-nos. s necessari, doncs, seguir treballant i aprofundint sobre
les creences que fonamenten, justifiquen i perpetuen la violncia per ra de
sexe/gnere.

Encara avui als nostres centres es generen una srie de discriminacions que es
manifesten en:

Violncia fsica, psicolgica i sexual dels homes cap a les dones en el


marc de les relacions afectivo-sexuals
Violncia fsica i psicolgica cap els homes
Fracs escolar
Comportaments a classe invasius i poc respectuosos
Homofbia, transfbia, lesbofbia
Discriminaci cap a aquelles persones que no segueixen els estereotips
(nois femenins, noies masculines)
Invisibilitzaci d'aquelles persones que no s'identifiquen amb la condici
d'home o dona

Les conseqncies que t el masclisme en els i les joves sn molt amplies,


complexes i doloroses i no sn noms nocives per les noies. Cal doncs seguir
realitzant accions per desmantellar les creences que sustenten el masclisme i
anar obrint la porta a noves identitats ms flexibles i menys basades en la
discriminaci.
Est en les nostres mans contribuir al desenvolupament integral de la nostra
comunitat educativa i generar les condicions per eradicar tot tipus de violncia.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

2. Presentaci de la guia

Potser us demaneu per qu hem triat aquest ttol.

Diu el diccionari de la llengua catalana sobre el terme radical:

[s. XIV; del ll. radicalis, d.]

1 adj BOT Relatiu o pertanyent a l'arrel, que procedeix directament de


l'arrel. Tubercles radicals.

2 adj fig 1 Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, el principi d'una cosa.

2 cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.


.

3 adj Que canvia del tot, de dalt a baix. Reformes radicals.

Sorprenent, oi? Estem ben acostumades a que quan es fa servir aquesta


paraula, especialment en els mitjans de comunicaci i en referir-se als joves, es
fa de forma pejorativa, per remarcar comportaments violents o antisistema. I
ves per on, descobrim que en el seu origen es tracta duna paraula que fa
referncia a lacte de mantenir-se fidel a les nostres arrels.

s cert que quan parlem de la construcci del nostre gnere, parlar darrels i
principis sovint significa fer-ho d'estereotips, prejudicis, mandats socials, mites,
limitacions o barreres; per no s menys certs que una cura radical tamb
representa combatre el mal en el seu origen, per tal de redefinir-nos a partir
dunes arrels ms saludables. En aquesta guia busquem aquestes noves
arrels, aquelles que ens permetin definir-nos com ens doni la gana i
reafirmar-nos davant de tots aquells i aquelles que ens volen encaixonar en els
models tradicionals de masculinitat i feminitat. Caldr doncs que estiguem
disposats i disposades a abandonar la lnia recta (la que ens volen imposar)
per tal de traar el nostre propi dest.

Una guia educativa sobre la construcci de les identitats de gnere ens obliga a
prendre com a punt de partida la pedagogia del dubte. Som conscients que el
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

debat sobre el sistema sexe/gnere continua obert i que, per sort, aquesta no
s ni la primera ni la darrera contribuci cap a unes relacions entre les
persones ms justa i saludable. Ens agradaria pensar que escrivim des de
lhonestedat i que abans de compartir aquestes reflexions ens hem enfrontat al
mirall de la nostra construcci de gnere i que, sigui com sigui, en sortim
enfortides 1 .

No podem negar que el model descola coeducativa ha ajudat a disminuir el


sexisme i landrocentrisme als nostres centres, avanant cap a un enfocament
equitatiu dels continguts, les metodologies, de ls de llenguatge, de les
relacions i de lorganitzaci de centre. En aquest sentit volem reconixer tots
aquells centres que han dut a terme una tasca conscient i que han dedicat
temps i esfor a la coeducaci, tamb el programa impulsat per l'Ajuntament de
Barcelona Els paranys de l'amor que ha possibilitat la realitzaci de centenars
de tallers de prevenci de relacions abusives en multitud de centres de la
experincia ens ha perms comprovar com algunes de les creences masclistes
que els tallers de Els Paranys de l'amor posen en discussi, malgrat que es
creien superades en alguns sectors socials -de vegades el propi professorat
d'aquests joves-, sn encara vigents i fins i tot fonamentals en la construcci de
la cuirassa identitria dels adolescents que hem conegut.

A ning no ha destranyar si afirmem, per, que bona part del treball que sha
dut a terme fins ara ha posat lmfasi en la construcci de la identitat femenina,
que ha estat histricament la que ha patit les conseqncies de la cultura
patriarcal. Sn menys els abordatges que shan fet sobre els privilegis i els
preus de la construcci de la identitat masculina, un repte que hem anat
ajornant i que avui sens fa indefugible. Entre daltres coses perqu com afirma
el pedagog Daniel Gabarr en el seu llibre Transformar a los hombres: un reto
social, Avui dia ser noi en el sistema educatiu obligatori s un indicador de
fracs escolar d'igual importncia que el pertnyer a un grup marginal. El fracs
escolar en l'ensenyament obligatori s fonamentalment mascul. Avui dia, ser
1
Durant el text trobareu ls del femen donat que ens referim a les persones
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

noi augmenta significativament les probabilitats de fracassar acadmicament. I


per evidenciar aquest fet, afegeix algunes dades que val la pena revisar:
A Espanya, el percentatge de la poblaci entre 16 i 35 anys que noms
han acabat els estudis primaris o la primera etapa dels estudis
secundaris s, en conjunt, del 35,2%. Per aquesta dada afecta a un
41,5% dels homes i a un 28,3% de les dones.
Un 29,1% dels joves abandonen l'escola obligatria quan acaben la
primera etapa dels estudis secundaris. Si examinem les dades en funci
del sexe veurem que mentre un 23,5% de les noies deixen la
secundria, en canvi un 34,2% del total dels nois abandonen en el
mateix estadi educatiu.
En els ltims anys, un 43% de la joventut de tots dos sexes ha obtingut
un ttol universitari: un 36,6% dels homes i un 50% de les dones. Per
tant, existeix una diferncia de ms de tretze punt en funci
del gnere.
Actualment, de cada deu persones que acaben una llicenciatura sis sn
dones.

Sembla prou evident que aquestes dades no poden ser fruit de latzar o una
mera coincidncia:

Molts adolescents senten que solament poden demostrar que sn homes si


s'oposen a l'espai acadmic. Els nens i els adolescents sn les vctimes ms
clares (i indefenses) d'aquestes exigncies sexistes cap a els homes de deb.
Avui dia, el fracs escolar t rostre de noi que somia amb ser home i que ha de
rebellar-se contra l'aprenentatge per construir-se com a tal.

Daltra banda, el nou context legislatiu i la implantaci dun nou pla destudis
vaticinen un perode de transformacions que sha de convertir en una bona
oportunitat de canvi i aprenentatge per a tota la comunitat educativa. Al mateix
temps cal tenir present que l'abordatge que fem del problema a vegades pot
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

perpetuar-lo. En aquest sentit s important tenir en consideraci algunes coses


per tal d'evitar-ho:

1. Hi ha un corrent majoritari que transmet la idea que una de les


causes que afecten els mals del sistema educatiu rau en la
existncia duna crisis de valors. Per contra, entenem que no patim
un problema de conviccions sin ms aviat de convencions. No es
tracta tant de fer partcip lalumnat dun llistat heterogeni i
suposadament compartit de valors com la igualtat o la solidaritat sin
de garantir els espais i les estructures necessries per tal que la
interacci daquests valors sigui possible.
2. Sovint dediquem massa temps en els nostres centres a treballar les
conseqncies de la violncia directa, la ms visible. Posem lmfasi
en unes situacions de maltractament fsic o psicolgic que no sempre
formen part de lentorn immediat de lalumnat. En canvi, no parem la
mateixa atenci a les situacions de violncia cultural (el discurs
masclista o el llenguatge sexista com a legitimador de la cultura
patriarcal) o estructural. No s estrany trobar patis que continuen fent
del camp de futbol un espai tant central com excloent. En aquest
mateix sentit, i mirant de ser honestes, hem de dir que aquesta guia
servir de ben poc si el centre no est disposat a acompanyar-la de
les modificacions estructurals i temporals necessries. Pel que fa a
les primeres caldr revisar les estructures prpies de laula i dels
espais no formals; com estan plantejades les normes en el centre i
els nivells de participaci de lalumnat en les decisions realment
importants. Pel que fa al temps ser convenient passar del tots i totes
fem de tot a lentre tots i totes ho fem tot i prioritzar les modificacions
pedaggiques a lhora destablir els horaris.
3. Els intents davanar en el model coeducatiu han caigut en el parany
de percebre la noia adolescent ms com una vctima en potncia que
com una possible dona ms igualitria i el noi adolescent ms com
un masclista en potncia que com un possible home ms igualitari.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Hem de pensar que gran part de les conductes masclistes o no


igualitries que exhibeixen alguns adolescents encara no han estat
fixades com a part de la seva conducta masculina sin que, en la
majoria dels casos, sn noms assajos per enfundar-se la cuirassa
de la masculinitat tradicional. Una cuirassa que encara no est feta a
mida i que molt sovint no encaixa b.
4. En aquest mateix sentit, sovint, ens deixem portar per la lgica
cognitiva que asseguraria els nois i noies que si fan A i desprs B,
aconseguiran C. Res ms lluny de la realitat, cal que cada centre
desenvolupi un projecte coeducatiu que respongui a les seves
necessitats i a la seva realitat, que defugi de receptes i frmules
tancades i entengui que cada grup de persones s singular i participa
de processos diferents.
5. De vegades caiem en la temptaci de contrastar el model de
masculinitat i feminitat tradicional al de lhome o la dona igualitaris i
ho fem aix, en majscules i totes les lletres. Per com ha de ser
aquest presumpte home o aquesta dona igualitria? Massa sovint
presentem un model que no s atractiu per als nois i noies
adolescents ja que comporta una srie dactituds i responsabilitats
que no tenen res a veure amb el procs evolutiu de ladolescent en
general i a ms el fan fora avorrit als ulls de la resta de companys i
companyes. Per tant no es tracta de dir-los com haurien de ser (una
campanya abocada al fracs) sin de qestionar-los si sn lliures
d'arribar a ser com desitgen.
6. En lmbit educatiu sovint confonem el conflicte amb les situacions de
crisi. Fins que no ens trobem a sobre la manifestaci violenta dun
conflicte no ens plantegem abordar-lo, i el que s pitjor, quan ho fem,
decidim intervenir sobre la crisi i no pas sobre lorigen. Aquesta
confusi ens porta massa sovint a utilitzar mesures de control i cal
recordar que, com apunta leducador Paco Cascn, aquestes
mesures serveixen i no sempre per controlar, per no ens resolen els
conflictes. Si ens volem anticipar de deb a les situacions de crisi, si
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

volem prevenir la violncia, cal educar-nos i educar en una srie


deines, estratgies i habilitats que ens permetin enfrontar els
conflictes abans que ens esclatin a sobre.
7. I hem deixat per al final un dels trets ms polmics del model
coeducatiu. Nois i noies s'han d'educar junts en tots els espais i en
totes les matries? Com podem tenir en compte les diferncies de
socialitzaci entre nois i noies? Fem espais segregats? Com i quan?
Els motius pels quals entenem que s important segregar el grup
classe en subgrups diferenciats de nois i noies per les sessions que
proposem fer des d'aquesta guia, sn tant de tipus metodolgic com
de continguts i objectius i hem reservat un apartat especfic per parlar
del treball segregat (veure lapartat Qu vol dir coeducar?), on ens hi
entretindrem una mica ms.

Aix doncs, amb la guia que teniu entre mans, us proposem fer un pas ms en
el qestionament dels valors limitadors dels models de masculinitat i feminitat
tradicionals, posant de relleu les conseqncies negatives que es deriven de la
seva assumpci. Tamb volem compartir i experimentar conjuntament una
srie de recursos que permetin als nois i noies assumir actituds i conductes
ms justes i saludables, sempre dacord amb un model identitari que parteixi de
les necessitats de cada individu.

Des de la nostra experincia podem afirmar que treballar la construcci


identitria contribueix significativament a la millora de la cohesi i del
funcionament del grup classe, aix com a prevenir i combatre les
violncies que genera el sistema sexe/gnere.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

2. QU HEM DE SABER?

2.1 Punt de partida


Des del naixement duna criatura en qualsevol cultura del mn occidental 2 , la
presncia o absncia de vagina o penis i testicles 3 , s el punt de partida que
permet classificar i encasellar-nos en el lloc corresponent dins el sistema
sexe/gnere. Un missatge social present des del naixement fins la mort que
implica, a travs del procs de socialitzaci, que la persona assumeixi els rols
que la societat adjudica a cada un dels sexes.

El procs de socialitzaci dins de la cultura heteropatriarcal 4 promou i


naturalitza en els nens valors i actituds diferents als de les nenes. Aquest
procs t com a conseqncia la creaci del gnere femen i gnere mascul o
del que Fina Sanz anomena subcultures masculina i femenina. Les subcultures
o els gneres sn dues cosmovisions, dues grans maneres de vivenciar i
percebre el mn que s'atribueixen a les persones en funci del qu la cincia i
el discurs mdic ha anomenat, sexe biolgic.

s important assenyalar que el sistema sexe/gnere i les subcultures que sen


desprenen, no sn un fenomen natural i biolgic. La identitat en la nostra
cultura es construeix en relaci a les caracterstiques dels rgans reproductius
o genitals. Fet que ens classifica en el binomi home/dona. No sn les
diferncies i les particularitats de cada cos el qu cal combatre sin les
desigualtats i les violncies que la cultura heteropatriarcal genera sobre ells.

La subcultura masculina (SM) o la masculinitat s tota una srie de valors,


actituds, rols, autovaloracions i conductes que s'esperen d'un home 5 (fortalesa,
decisi, activitat, mn productiu...) mentre que la subcultura femenina (SF) o la

2
Parlem de societat occidental ja que aquesta classificaci no s igual entre totes les comunitats del mn.
3
sempre que aquests sadeqin a all que la prctica i el discurs mdic defineixen com a tals.
4
Utilitzem de forma indistinta els conceptes heteropatriarcat, sistema sexe/gnere i masclisme
5
Quan parlem d'home, parlarem de persones socialitzades com a homes i quan parlem de dona, com a
persones socialitzades com a dones.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

feminitat s tot all que s'espera d'una dona (tendresa, emocions, dubte,
passivitat, mn reproductiu...).

La SM o el gnere mascul s el dominant, el que gaudeix de prestigi i valoraci


social i per tant el visible. Aquell que t dret a ocupar lespai pblic. Mentre que
la SF o el gnere femen queda relegat a una condici d'alteritat, de
marginalitat i invisibilitat, a lespai privat.

El sistema heteropatriarcal afecta de diferent manera a dones i homes. Les


dones han hagut de fer front a les injustcies que suposa la identificaci amb un
mn poc valorat. Aix les lluites feministes van estar inicialment centrades, i no
tan sols, en reclamar el dret de les dones a fer coses considerades del mn
mascul, coses importants: votar, treballar fora de casa i de forma remunerada,
tenir crrecs de responsabilitat a les empreses i en el mn poltic, gaudir de la
seva sexualitat, etc. Un primer reclam de la lluita feminista ha estat, doncs,
l'entrada de les dones a la SM per tal de gaudir de major valoraci social i, per
tant, ms capacitat d'incidir en totes les rees de la societat.

El cas dels homes s diferent. La cultura heteropatriarcal, tot i situar-los en una


posici de privilegi, no sempre els beneficia. Els preus i els costos a pagar de la
masculinitat, sn alts. Aix els homes, durant segles i encara ara, s'han vist
privats d'expressar les seves emocions, de gaudir del plaer de cuidar els altres,
de tenir por, de demanar ajuda quan la necessiten, etc. Els homes tampoc han
pogut ni poden explorar tot el seu potencial hum amb llibertat. A diferncia de
les dones, no han iniciat una lluita collectiva i internacional per reclamar el seu
dret a entrar en el mn femen, i aix ha estat aix perqu la percepci d'aquest
mn no s positiva. Tal i com hem estat socialitzades, fer coses de dones no
s un privilegi sin ms aviat al contrari, fer coses de dones s entrar en un
mn que ha estat, durant segles, considerat de segona categoria.

A ms a ms, el sistema heteropatriarcal no concep lexistncia de possibilitats


que surtin de les categories home i dona. La considera com a imperfecta o
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

desviada. I aix, discrimina a persones que viuen la seva identitat fora


daquests marcs fixes.

Per tant, s fonamental per tal de promoure un tracte just davant una mateixa
situaci, tenir en compte que nois i noies hem estat educades de forma diferent
i desigual. Hem rebut missatges diferenciats i, sovint, hem desenvolupat
habilitats diferents. Si volem promoure un tracte just, cal que tinguem present
com s'estructuren les identitats de sexe i gnere en la nostra societat, en el
nostre centre i en el nostre grup classe per tal de poder treballar aquelles
situacions d'injustcia i violncia derivades de la construcci del gnere de
forma efica.

2.2 Conceptes bsics

Sexe: La cincia i el discurs mdic s'han referit al sexe com a la condici


biolgica que determina si una persona s mascle o femella. En general, es
distingeixen sis components principals del sexe: la composici cromosmica,
els rgans reproductors, els genitals externs, els genitals interns, el
comportament hormonal i les caracterstiques sexuals secundries. Existeix,
per una gran variabilitat en la composici gentica i hormonal que pot
aparixer en cada sexe. Es pot nixer amb la composici cromosmica dun
sexe i els genitals de laltre (anar a definici dintersexualitat).

Identitat sexual: identificaci que realitza una persona en relaci a s mateixa


a lhora de considerar-se com a home, com a dona, o en trnsit puntual o
permanent entre ambdues categories. La identitat sexual es refereix a una
experincia i vivncia subjectiva. Atenci, doncs de forma colloquial encara
confonem identitat sexual amb amb qui t'agrada fer sexe o sigui, si ets
homosexual o heterosexual o bisexual.

Gnere: el gnere s la significaci que una cultura dna al fet de ser


considerat home o dona. Cal remarcar que aquesta significaci s dinmica, es
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

transforma amb el pas del temps, el que demostra que no es tracta d'un fet
biolgic i esttic sin cultural i aprs i que, per tant, pot canviar. Dit duna altra
manera el gnere s la construcci psicolgica, social i cultural de les
caracterstiques considerades masculines o femenines que habitualment
sadjudiquen a mascles i femelles respectivament.

Ara que hem definit la diferncia centra entre sexe i gnere cal remarcar que la
categoria de gnere s una condici de carcter adscrit. s a dir, que a
diferncia daltres categories com la classe social o les creences religioses, no
podrem escapar del gnere encara que ens ho proposssim, perqu est molt
vinculat al sexe atribut. Aix, les darreres teories feministes matisen les
categories de sexe i gnere, entenent que la prpia diferncia biolgica s
construda socialment a travs dun procs histric i social en el que aquesta
diferncia sexual no s noms un fet anatmic sin tamb un fet construt
socialment.

Daltra banda, les teories queer repudien les classificacions binries del gnere
ja que entenen que les identitats sn mltiples, fragmentades i estan en canvi
permanent. Un pas important i saludable ens recomana acceptar la diversitat,
de manera que trencar amb el binomi home/dona ens permeti caviar realment
canviar les relacions de gnere al trencar les etiquetes que ens empresonen i
condicionen el nostre comportament.

Dintre del concepte de gnere podem incloure dos conceptes que estan alhora
relacionats entre s:
La identitat de gnere: es refereix a ladscripci o identificaci
psicolgica de les persones a un gnere determinat. Pot passar que un
mascle en termes sexuals es consideri una dona (transgnere)
El rol de gnere: es refereix a laprenentatge i realitzaci de prctiques
socials acceptades que van associades a un gnere determinat. El
contingut dauestes prctiques pot variar duna cultura a laltra.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Sistema sexe/gnere: s un sistema mpliament acceptat i consensuat en la


cultura occidental que assumeix que per tal que els cossos siguin coherents i
tinguin sentit ha d'existir un sexe estable expressat a travs d'un gnere estable
(tot all considerat mascul expressa home, i all considerat femen expressa
dona) que es defineix jerrquicament i per oposici a travs de la prctica de la
heterosexualitat obligatria. s a la vegada un model interpretatiu i un model
d'organitzaci social (el llenguatge s performatiu, en l'acte d'anomenar crea).

Com he vist, la falta de correspondncia entre gnere i sexe (com l'entn la


cultura mdica) posa en evidncia que el sistema sexe/gnere s una realitat
social que pot ser qestionada (veure les definicions de transexual i
intersexual).

Masculinitat (o subcultura masculina): la masculinitat s doncs, la


significaci que una societat dna al fet de ser considerat home. Aix,
actualment, s'espera que els homes siguin forts, decidits, que portin la iniciativa
en l'esfera sexual i que sempre en tinguin ganes, que siguin valents i
s'arrisquin, que siguin heterosexuals, que siguin els principals provedors
econmics de la llar...

Feminitat (o subcultura femenina)


La feminitat, per altra banda, s all que una societat espera de les dones:
tendresa, cura dels altres, emotivitat, mn privat, passivitat, bellesa... La
construcci de la feminitat a casa nostra, ha sofert una transformaci
excepcional en els darrer temps. Aix l'espectre d'activitats i valors als quals
una dona pot accedir s'han eixamplat enormement (treballar de forma
remunerada, dur pantalons, ocupar espais de poder pblic, generalitzaci de
l'anticoncepci, accs a l'oci, etc). Al mateix temps, aquests canvis no han
arribat a tothom i, en tot cas, el que no ha canviat per la majoria s el fet que
les dones segueixin sent les principals responsables de les tasques de la llar
amb la sobrecrrega de treball que aix comporta per elles. Tamb en l'esfera
sexual, la promiscutat femenina se segueix jutjant (puta, guarra) i incls
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

patologitzant (ninfmana) mentre que les mateixes actituds dutes a terme per
homes no tan sols es veuen normals sin que, sovint, s'aplaudeixen.

Sexualitat: el terreny de la sexualitat t a veure amb una experincia


subjectiva, perqu cada persona la viu de manera diferent. No t a veure amb
all considerat normal i all desviat, sin amb all particular. La sexualitat s
una construcci social que t a veure amb la manera que cada persona t de
viure el fet dsser sexuada.
Des que naixem som sexuals. Tanmateix, la manera de viure, dentendre i
dexpressar la sexualitat, va canviant en relaci a ledat i les circumstncies i
trajectries personals. La sexualitat s una qualitat humana que es pot cultivar
al llarg de la vida i pot ser una font de plaer i creixement personal.
s important senyalar que, al mateix temps, la sexualitat pot ser un camp
conflictiu, dolors i traumtic. Malauradament, els abusos sexuals estan a
l'ordre del dia i, per altra banda, gestionar la diversitat de desitjos, preferncies
i prctiques quan compartim la sexualitat amb altres no resulta sempre fcil.
A ms a ms, el sistema patriarcal naturalitza i premia la heterosexualitat i
prctiques com ara el coit, marginant i sancionat la resta.

La definici social entorn el desig o la prctica sexual, es troba en dos pols


oposats: lheterosexualitat exclusiva (que encara ara en molts entorns es
concep com a obligatria) i lhomosexualitat o lesbianisme exclusiu.
Tanmateix la persona pot transitar entre ambds punts al llarg de la seva vida.
s important assenyalar que aquestes categories han de servir per entendre el
nostre comportament, no per limitar-lo.

Patriarcat: literalment, podrem parlar del domini dels pares, per referir-nos a
una forma dorganitzaci social per la qual els homes, dominen, oprimeixen i
exploten a les dones. El patriarcat s possiblement una forma dorganitzaci
universal per existeix una varietat considerable en el poder relatiu i els
privilegis de les dones i els homes arreu del mn. En el cas de les societats
occidentals, alguns autors consideren que al llarg del segle XX vam passar dun
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

patriarcat privat (pel qual els homes regulen la vida diria de la llar) a un
patriarcat pblic (pel qual s lEstat i el mercat laboral el que determina la vida
de les dones). Daquesta manera el sexisme es la discriminaci basada en el
sexe de la persona que la pateix i es pot referir a tres actituds: pensar que un
sexe s superior a laltra; creure que hi ha grans diferncies entre homes i
dones i que per tant shan de veure reflectides en el propi comportament social,
en el llenguatge, en les actituds sexuals i en la llei; i tenir animadversi cap a
les dones (misognia) o als homes (misndria).

Homofbia: s el rebuig i la por envers les persones que es relacionen


sexualment amb persones del seu mateix sexe. Les problemtiques associades
a lhomosexualitat estan relacionades amb l'homofbia i no amb la
homosexualitat en si mateixa. El rebuig cap a lhomosexualitat es un dels
mecanismes del sistema sexe/gnere per mantenir a les persones dintre de
lestereotip mascul, sent linsult marica una de les sancions recurrents cap als
nois que, independentment del seu desig sexual, fan coses de noies (moure's
amb moviments ondulats, ser sensible, cuidads, tenir amistat amb noies, no
assumir riscos, expressar la por, etc.)

Transsexual: es tracta d'homes que tenen una identitat de gnere femenina, o


viceversa, dones que tenen una identitat de gnere masculina.

Intersexual: existeix un percentatge de persones (una de cada 2000


naixements vius) amb una dotaci gentica que no s ni XX ni XY.

2.3 Qu vol dir coeducar?

Coeducar implica tenir present la diferent i desigual socialitzaci que hem rebut
les persones en funci de si hem estat educats com a homes o com a dones,
per tal promoure el desenvolupament integral i lliure de les persones,
transcendint les categoritzacions derivades del sistema sexe/gnere i les
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

violncies que aquestes comporten. Concretament hi dos aspectes centrals a


tenir en compte:

La superaci dels estereotips de gnere: un primer pas per promoure un


tracte just i no discriminatori consisteix en promoure un sistema de valors
que vagi ms enll dels estereotips de gnere i que permeti que les
persones, independentment de si hem estat socialitzats com a nois o noies,
puguem explorar i desenvolupar tot el nostre potencial i ser nosaltres
mateixes. Treballar la idea de que no hi ha, si no ho volem, coses de nens i
de nenes.

La valoraci del mn tradicionalment considerat femen: s necessari,


urgent i imprescindible prestigiar el mn considerat tradicionalment femen,
el mn privat, el mn subjectiu. Les emocions, l'afecte, la cura, la
delicadesa, el dubte, l'empatia, el cos, la intuci, la cooperaci, la
comunitat... Tots aquests aspectes sn tan necessaris per la vida i el
desenvolupament social com la realitzaci personal, la individualitat, l'oci, la
ra, la determinaci, o el poder, considerats tradicionalment masculins.

2.3.1 Els mecanismes que preserven el sexisme: les sancions

Les sancions que s'estableixen quan un noi fa coses de noia i viceversa, s un


primer nivell de la violncia de gnere que volem eradicar. Cal visibilitzar els
estereotips de gnere segons els quals hem estat educats i identificar en quina
mesura aquests limiten la satisfacci de les necessitats dels nois i noies, els
seus somnis i els seus desitjos. Sovint no som conscients de fins a quin punt
les nostres actituds, maneres de moure'ns i de relacionar-nos, la gestualitat i
llenguatge que fem servir, la nostra ertica, est profundament marcada pel
que l'estereotip, ja sigui femen o mascul, determina. Aquesta imposici
cultural no sempre ens permet escoltar-nos, sentir-nos, saber qui som,
transitar.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Per promoure una cultura lliure de sexisme s fonamental frenar les censures
que es donen quan tant nois com noies volen sortir de l'estereotip. L'etiqueta de
maricn que sovint rep un noi que es mostra sensible i dol i que t actituds
poc masculines, s un clar exemple i molt com de censura cap els nois que
no segueixen l'estereotip. L'etiqueta de guarra que rep una noia que mostra el
seu desig i sensualitat, seria una de les sancions que sovint reben les noies
que surten de l'estereotip de noia.
La masculinitat i la feminitat sn llenguatges codificats als que tota persona pot
tenir accs, si des dels centres treballem per alliberar les censures que
s'estableixen per usar el llenguatge considerat de l'altre gnere, estarem, sens
dubte, contribuint al desenvolupament integral i lliure de les persones i
fomentarem la construcci d'identitats ms flexibles i menys discriminatries.

Un pas previ: el treball segregat


Partint de la base que les persones, en funci del sexe que se'ns ha atorgat,
hem sigut socialitzades diferent i desigualment, s de gran utilitat comptar amb
un espai segregat on totes les persones socialitzades com a homes o dones
puguin compartir la seva vivncia i ser ms conscients de fins a quin punt el
gnere s un factor com per totes. Al mateix temps, cadasc ha integrat els
missatges i els mandats d'una manera particular i nica. Els moments en qu el
grup classe treballa de forma segregada ens permetran atendre millor les
diferents necessitats que presenten els grups de nois i els grups de noies.
D'aquesta manera, quan nois i noies es trobin seran ms capaos d'establir
dilegs assertius.

Pel que fa a les metodologies, sabem que els espais segregats ofereixen
alguns avantatges: a les noies els permet crear sentiment de grup basat en la
confiana i la cooperaci, augmenta la participaci activa i els permet compartir
experincies i vivncies com a grup social. Pel que fa als grups exclusius de
nois, tendeixen a reduir-ne les conductes tpicament masculines que sn
freqents en els grups mixtos (competitivitat entre ells, protagonismes mal
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

entesos, intents de cridar latenci, vergonya a expressar les emocions davant


de les noies, etc).

En acabar el treball segregat, ser el moment destimular un dileg intergenric


on puguin contrastar el seu aprenentatge i compartir les expectatives que tenen
els uns de les altres amb lobjectiu de trencar els estereotips de gnere i
visualitzar accions collectives destinades a produir un canvi.

4. ORIENTACIONS METODOLGIQUES

Aquesta guia didctica est pensada per tal que el professorat la faci servir en
els diferents mbits flexibles del procs educatiu, ja siguin tutories amb el grup
classe, processos dacollida a linici del curs, a travs de la programaci
deducaci per a la ciutadania o qualsevol altre espai formal o no formal que
considerin oport.

Les sessions i activitats que proposem presenten un ordre que pot facilitar
lassoliment dels objectius plantejats, si b fra bo que savancs en forma
despiral, s a dir, repetint el mateix missatge i objectius a totes les sessions,
per aprofundint, matisant i guanyant cada vegada ms complexitat, sempre
atenent a les necessitats del grup classe.

Alguns dels principis metodolgics sobre els que ens hem regit a lhora
delaborar aquesta guia sn els segents:

La importncia de partir de la realitat del propi grup: de la seva


experincia individual i collectiva, dels seus interessos i necessitats, de
la seva cultura, coneixement, valors i codis preestablerts. s necessari
reconixer aquesta experincia i convertir-la en una eina potencial de
canvi.
La necessitat de fomentar la provenci: resultar imprescindible
desenvolupar eines, estratgies i habilitats que els permetin afrontar els
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

conflictes abans que arribin les situacions de crisi. Es tracta destablir un


marc de seguretat i referncia en el qual poder parlar sense por i
avanar en el coneixement, lestima, la confiana, les eines
comunicatives i els processos educatius basats en les relacions
cooperatives.
Un enfocament socioafectiu i sociocrtic: si b des dun punt de vista
patriarcal els homes hem gaudit de fora privilegis, no s menys cert
que des dun punt de vista afectiu i relacional tamb hem viscut el fracs
daquest model. s per aquest motiu que les activitats que plantegem
fugen de laprenentatge exclusivament cognitiu - intellectual (el clssic,
analitza, reflexiona, argumenta) per endinsar-se en el terreny de les
experincies vivencials en primera persona. Un enfocament que desprs
ens permeti avaluar com ens hem sentit i establir connexions amb
l'entorn ms immediat. Daltra banda, resulta clau desenvolupar un
esperit crtic. Entendre que la cultura de lesfor tamb suposa aprendre
que els drets no els regalen i que cal lluitar per aconseguir-los. Fer una
lectura crtica de nosaltres i el nostre entorn suposa tamb aprendre a
desobeir (res ms oport davant els mandats dels models de gnere
tradicionals) argumentant perqu es desobeeix, assumint les
conseqncies i plantejant alternatives.
El procs artstic com a motor del canvi: si diem que laprenentatge
cognitiu - intellectual fomenta la linealitat, la possibilitat de recuperar el
nostre sentit artstic, el que tots i totes portem dins, ens obre les portes a
la transformaci des del descobriment del poder noviolent de lacte
creatiu. Si els mandats tradicionals de la construcci de gnere ens
volen portar dA a B, la creativitat i la imaginaci ens poden dur all on
nosaltres vulguem. Aix experimentarem amb activitats que posen en joc
les nostres habilitats plstiques, teatrals, o audiovisuals.
El treball per focus: cada una de les sessions de treball tindr ben
delimitada la seva intenci. Al mateix temps, inevitablement, en el
desenvolupament de les sessions aniran apareixent temes i inquietuds
d'altres sessions. s, per tant, necessari mantenir una actitud flexible i al
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

mateix temps enfocada. Per fer-ho, s fonamental que l'educadora tingui


present tots els temes que es tractaran i la seqncia que seguir des
de la primera sessi i, alhora, que no perdi de vista la intenci especfica
de cada sessi.
Conducci de les sessions: Aquesta guia est pensada per ser
aplicada des del professorat, en les hores que disposi amb l'alumnat
(tutories, ciutadania, tica, crdits, etc) i de forma coordinada amb el
centre. Nosaltres recomanem que les sessions segregades les condueixi
un professor home, en el cas del grup de nois, i una professora dona en
el cas del grup de noies.
No obstant, hem fet servir el terme educador/a en la guia, perqu pensem que
en altres mbits d'educaci no formal on es faci un treball continuat amb un
grup de nois i noies, tamb poden ser aplicades les activitats.

5. ESTRUCTURA

Tal com hem plantejat a la presentaci, la guia educativa que teniu entre mans
est dividida en quatre mduls.

1. Introducci al taller sobre la construcci de les identitats de gnere


2. La construcci de la identitat femenina
3. La construcci de la identitat masculina
4. El dileg intergenric.

La introducci al taller est pensada per fer-la amb el grup de nois i noies junts,
els captols especfics sobre identitat es farien de forma segregada, i l'ltim
captol est pensat per fer-lo en grup mixt, per compartir experincies i
repensar accions conjuntes orientades al canvi.

Cadascun dels dos mduls sobre construcci de la identitat femenina i


masculina estar dividit en tres parts:
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Construcci i efectes de la nostra identitat: en aquest primer mdul


volem fer un recorregut per com sha format la identitat de gnere dels
nois i noies. Un procs daprenentatge que passa, duna banda per
desaprendre el model tradicional i castrador per sobretot per definir la
seva identitat com a adolescents actualment. Qu suposa ser
adolescent? I ser dona o home? A quin model ens agradaria aspirar?
Caldr doncs alfabetitzar-nos emocionalment, descobrir com ens ha
condicionat el model tradicional de gnere i analitzar els preus que en
paguem pel fet dassumir-lo sense qestionar-lo. Tamb volem
qestionar i desestabilitzar les seves creences, generar un espai per a la
incertesa i afavorir aix una major disposici per a adquirir noves idees.
Daquesta manera pretenem dotar al grup de vivncies, emocions i
sentiments compartits tant de frustraci com de ruptura i assoliment de
desitjos.

Violncia i poder: a continuaci ens endinsarem en les violncies de la


masculinitat tradicional i els efectes que han causat en la construcci de
la identitat femenina. Intentarem descobrir les bases de poder i influncia
assertiva que tenim com a nois o noies; els elements que ens portaran a
desnaturalitzar la violncia i que facilitaran la presa duna conscincia ni
orgullosa, ni victimista ni culpabilitzadoram i les passes per transformar
el poder sobre en un poder per a.

Les relacions afectivo-sexuals: en el darrer mdul intentarem


desmuntar els mites de lamor romntic i les falses creences sobre la
sexualitat femenina i masculina. Tamb analitzarem l'heterosexualitat
normativa, mentre ens preguntem qu vol dir estimar, assumim una
sexualitat responsable i compartim els nostres desitjos de maternitat o
paternitat.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Totes elles constaran duna breu presentaci amb el marc teric corresponent,
els objectius generals, i els continguts ms importants que es treballaran.

Cadascun daquestes mduls, al mateix temps, consta de diferents activitats


que responen a lestructura segent:
Idees clau
Intenci educativa (objectius especfics)
Temps estimat
Desenvolupament
Criteris davaluaci
Annexos
Per saber-ne ms

6. SOBRE LS DE LES FONTS EN AQUESTA GUIA

Tot el que trobeu en aquesta guia (idees, activitats...) s el resultat dhaver


passat per la nostra experincia i vivncia els aprenentatges que hem adquirit
al llarg de la nostra trajectria. Aix algunes reflexions i activitats han estat
extretes daltres fonts i adaptades al nostre punt de partida i a les metodologies
que ens han semblat ms adients en cada cas.

Donat que, de vegades, la proliferaci de cites fa molt ms feixuga la lectura i el


seguiment de les propostes, hem optat per dedicar aquest espai a citar totes
les fonts de les que ens hem servit a mode dagrament.

Augusto Boal, dramaturg, escriptor i director de teatre brasiler, conegut


com el pare del Teatre de lOprimit (TO). A ell devem la inspiraci en
bona part daquelles activitats on hem fet servir els recursos teatrals per
a treballar els continguts plantejats. Podeu trobar la seva bibliografia i
molta informaci sobre les tcniques prpies del TO a:
www.theatreoftheoppressed.org/
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Luis Bonino, psicoterapeuta i psiquiatra les seves reflexions entorn a la


construcci de la masculinitat, sn un referent permanent en labordatge
del treball amb els nois i adolescents. Podeu consultar els seus textos a:
www.luisbonino.com

Juanjo Compair, Paco Abril i Miguel Salcedo, autors dels materials


educatius Chicos y chicas en relacin, per les seves aportacions a la
construcci de la base conceptual daquesta guia.

Marina Caireta, coordinadora del programa deducaci de lEscola de


Cultura de Pau de la UAB. El seu article: L'expressi, el teatre i
l'educaci per a la pau. Complicitats i possibilitats ens han ajudat a
completar la base terica daquesta guia. Podeu consultar aquest i altres
treballs de lautora a: www.escolapau.uab.cat

Paco Cascn Soriano, educador i membre del Seminari permanent


dEducaci per la Pau de la Associaci Pro-Drets Humans des de 1986.
A ell devem bona part de la teoria al voltant de leducaci en el conflicte i
les actituds que prenem a lhora dabordar-lo. A la lectura dels seus
textos pertanyen entre daltres el concepte de provenci i laposta per
una metodologia socio-afectiva. Podeu consultar bona part del seu
treball a: http://pacoc.pangea.org/

Daniel Gabarr, si b, ja lhem citat en afegir algunes de les dades


sobre la situaci educativa dels nois i adolescents, volem recuperar el
seu nom en agrament pel treball recollit al llibre, Transformar a los
hombres: un reto social.

Michael Kaufman, investigador i autor duna mplia bibliografia sobre


igualtat de gnere, democrcia i desenvolupament, ha estat un referent
ineludible durant el proces de teoritzaci de la construcci de la
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

masculinitat. A ell devem entre daltres articles Las 7 P's de la violencia


de los hombres, que apareix en aquesta guia. Podeu consultar els seus
treballs a: http://www.michaelkaufman.com/

Marta Mercader, el seu treball com a educadora, especialment pel que


fa a les propostes plstiques per abordar creativament el conflicte, ens
ha servit dinspiraci per dur a terme lactivitat: un mar dopcions.

Rosa Sanchs, educadora. Forma part del collectiu Baubo de


coeducaci afectivo i sexual. El seu llibre Tot per amor?, una
experincia educativa contra la violncia a la dona, aix com lassaig
qu tinc ac abaix?, han estat dos referents permanents en les nostres
reflexions i sovint ens han servit dinspiraci per dur a terme les activitats
proposades. Podeu consultar bona part del material en qu ha participat
a: www.rosasanchis.com

Fina Sanz, psicoterapeuta, sexloga i pedagoga, fundadora del Instituto


de Terapia de Reencuentro de Valncia. El seu treball sobre els models
de parella aix com els conceptes de Subcultura masculina i femenina,
recollits al llibre Los vnculos amorosos, ha estat citat en aquesta guia
en diverses activitats.

Unidad didctica No seas tan buena y Atrvete si eres hombre:


una propuesta didctica para fomentar relaciones igualitarias en
chicos y chicas adolescentes, editada per lAjuntament de Jerez.
Volem agrair els autors i autores daquesta guia: Nuria ramirez, Daniel
Leal, Jos Antonio Chamizo i Antonio Martnez, el seu esfor per dur a
terme un material didctic que aposta pel treball segregat com a punt de
partida per a un dileg intergenric. Seves sn bona part de les
aportacions sobre els elements a tenir en compte quan ens acostem al
treball especfic amb nois i noies, i les seves activitats han estat font
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Mdul 1:
Introducci al taller sobre la construcci de les identitats de gnere

Abans diniciar el treball segregat entenem que val la pena dedicar un temps
a debatre conjuntament sobre la convenincia de fer aquest taller i explorar
el coneixement previ del grup sobre la temtica que abordarem. s per aix
que us proposem un parell dactivitats inicials per treballar amb els nois i
noies i dacord amb els objectius generals que ara detallem:

Crear inters per la temtica i per assolir lobjectiu de portar a terme un


dileg intergenric de qualitat.
Generar espais de seguretat i confiana on aprendre a comunicar-nos
daltres maneres
Introduir un mnim marc conceptual com.
Explicar com treballarem al llarg de tot el taller.

Proposta dactivitats compartides

Un mar dopcions

Idees clau: La creativitat es vincula a la capacitat de saber resoldre problemes.


Aquesta capacitat es relaciona amb la conjunci de les caracterstiques
personals, el saber orientar un procs i el saber elaborar uns resultats. En
aquest sentit disposem d'estratgies que ens poden ajudar, tant a elaborar
noves propostes davant d'un problema en concret, com -en el marc educatiu- a
treballar el desenvolupament d'habilitats personals. Davant del neguit de
buscar com resoldre un problema s fcil que ens trobem amb algun obstacle.
Els ms habituals sn: la dificultat de canviar respostes estereotipades; la
incapacitat de modificar la percepci; bloqueigs socials, culturals o emocionals,
o l'excessiva familiaritat amb un tema.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

s important saber sortir de l'esquema quadriculat en qu sovint ens


autolimitem sense adonar-nos-en. Com explica George Lafrriere, sempre hi ha
n+1 possibilitats de resoldre un problema o situaci, s a dir, sempre hi haur
alguna nova soluci (+1) a part de totes les que hgim pogut imaginar i assajar
(n). Si els mandats tradicionals de la construcci de gnere ens volen portar dA
a B, la creativitat i la imaginaci ens poden dur all on nosaltres vulguem.

Intenci educativa:
- Adonar-se de la importncia d'imaginar totes les solucions possibles a l'hora
de construir alguna cosa que desitgem. Anar ms enll dels lmits
inexistents que a vegades ens imposem.
- Experimentar algunes tcniques d'elaboraci de solucions creatives.
- Valorar el treball de lexpressi i la creativitat com a cam per desenvolupar
habilitats socials.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
1 part: aix no s un diari
El grup se situa en cercle i es deixa un objecte al mig, per exemple, un diari
enrotllat. Es tracta que surti un noi o noia i faci una acci amb l'objecte
mostrant al gran grup qu s'imagina que s all sense dir-ho en veu alta (per
exemple, imagina que s un raspall de dents, agafa l'objecte i fa el gest de
rentar-se les dents), deixa l'objecte novament al centre del cercle i espera que
surti alg altre. Si costa que surtin al centre es poden passar lobjecte entre ells
enlloc de deixar-lo al mig i fer una ronda perqu tothom ho faci com a mnim
una vegada.
2 part: nedant al mar de la creativitat
Ara leducador o educadora demana al grup, que encara es mant en cercle.
que tanqui els ulls, i simultniament far un mar circular (omplir el cercle) amb
diversos papers de diari.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Un cop hagi finalitzat els diu que ja poden obrir els ulls i que comparteixin les
primeres impressions. Qu creieu que s aix?
Els explica que aquell s el mar de la creativitat, un espai on tot est perms.
Desprs, deixem un parell de rotllos de cinta adhesiva i els diem que ara es
tracta que construeixin una escultura de forma individual amb lnic pretext que
faci referncia al que entenen per QU ES SER UN HOME, si sn una noia, i
QU S SER UNA DONA, si es tracta dun noi, i amb la consigna que
noms poden fer sevir el material que tenen al davant (diaris i cinta) s
aconsellable que el treball es faci en silenci i que lacompanyem dalguna
msica. Els deixarem 10 minuts per fer lescultura i els demanarem que la
colloquin en algun espai de laula. Posteriorment, com si ens trobssim en un
museu, ens passejarem per laula aturant-nos davant algunes de les escultures
i compartint les primeres impressions.

Criteris davaluaci:
s interessant observar com les escultures sorgides espontniament i
construdes a partir dels fulls de diari i de la seva imaginaci poden evocar-nos
idees tant diferents en uns i en els altres i poden servir-nos de suggeriment per
tractar un tema. Tamb es important destacar la importncia del procs, valorar
lindividualitat de cada escultura i desterrar dels comentaris el que est ben fet i
el que no. Ser interessant compartir amb lalumnat com sha sentit durant el
procs i veure com, possiblement, tant els nois com les noies tenen una visi
estereotipada de laltre sexe (de fet, s molt possible que surtin escultures
prpies de la guerra entre sexes). Si el conjunt del taller ha funcionat, quan
abordem el mdul del dileg intergenric, podrem contrastar fins a quin punt
shan modificat aquestes percepcions estereotipades del primer dia. Ara, per,
no s el moment de fer un debat a fons sobre continguts sin dexplorar la
prpia imaginaci i creativitat i recollir-ne les primeres impressions sobre el
tema que abordarem al llarg del taller.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Per saber-ne ms:


Un bon punt de partida i de suport al professorat pot ser la lectura de larticle:
La creativitat font de solucions de Marina Caireta i que podeu trobar a:
http://escolapau.uab.cat/img/programas/educacion/publicacion012c.pdf

I tu qu dius?

Idees clau: aquesta activitat ha de servir leducador o educadora per fer un


primer diagnstic sobre el coneixement inicial del grup al voltant de la
construcci de la identitat de gnere. Tamb cal est atents a les actituds del
grup (qui parla i qui no, si sestableixen lideratges, si se senten cmodes per
expressar-se lliurement, etc). Pot ser un bon moment per motivar-los a treballar
de forma ms tranquilla durant la resta de sessions i per explicar-los el perqu
de comenar a treballar de forma segregada.

Aquesta activitat tamb ha de servir per fomentar lescolta activa i emptica


entre el grup; perqu cadasc argumenti els seu punts de vista, conegui el dels
altres i la classe aprengui a desenvolupar un dileg respectus amb totes les
opinions.

Intenci educativa:
Copsar quin s el coneixement i lestat dopini inicial dels participants sobre
la construcci de les identitats de gnere.
Fomentar la reflexi, largumentaci, la capacitat de dileg i el
posicionament personal (fet que inclou la possibilitat de modificar-lo)
Fomentar lescolta activa, obrir-nos a aprendre dels altres i a respectar els
diferents punts de vista.

Temps estimat: 45 minuts


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desenvolupament: Situem les persones del grup al centre de laula i enunciem


una frase cada vegada. Com a exemples per a aquest cas us proposem
aquestes quatre per podeu fer servir aquelles que us semblin ms adients
dacord amb el coneixement previ del grup:

Els i les noies som iguals.


Si estic gels s que estimo de deb a laltre.
Quan una noia et tira la canya, ha darribar fins al final.
Els nois tenen ms necessitats sexuals que les noies.

A continuaci, demanem als participants que se situn a lesquerra de la classe


si estan dacord amb lenunciat, i a la dreta si hi estan en desacord. En un
primer moment, les persones han de decidir-se per una postura extrema, blanc
o negre. Seguidament, es passa un objecte que fa la funci de micrfon (un
bolgraf, una pilota, un estoig) alternativament a una banda i l'altra per escoltar
els arguments de lalumnat, comenant per la banda minoritria. En un segon
moment, desprs d'escoltar unes quantes opinions, es pregunta si alg vol
matisar la seva posici i moures de lloc. Ara l'espai no s'ha de veure com una
decisi entre dos blocs d'opini sin com un barmetre que gradua les
mltiples opinions. s important insistir que no es tracta d'un joc de rplica
contrarplica sin que l'objectiu de lalumnat s argumentar perqu s'han
posicionat a favor o en contra de l'enunciat.

Criteris davaluaci:
En principi, noms cal deixar que els alumnes sexpressin lliurement sense fer
valoracions morals. Pot ser interessant preguntar per qu els sembla que
serveix lactivitat. En un cas com el que estem plantejant haurien de prendre
fora importncia qestions com: escoltar, argumentar, dialogar, canviar
postures inicials, arribar a consensos, etc. En els nostres tallers, els nois i noies
sovint agraeixen la possibilitat que els ha donat la dinmica per saber que
pensen els seus companys i companyes sobre alguns dels temes plantejats.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Mdul 2:
La construcci de la identitat femenina

Especificitats del treball amb les adolescents

1. En primer lloc s important que l'educadora estigui atenta a no tenir una


actitud simplista i paternalista que presenti a les dones com a vctimes
niques i als homes com a victimaris. Encara que resulti inqestionable
que les dones han patit les conseqncies directes de ser el grup
subjecte de dominaci en lorganitzaci patriarcal, hem de mostrar que
aquest tipus dorganitzaci social perjudica tant a homes com a dones,
donat que limita el desenvolupament potencial de la persona en funci
del sexe que se li ha atorgat.
2. Per altra banda, s important no presentar a les dones noms com a
vctimes que han estat objecte de domini per part dels homes, donat que
aquest plantejament mant la idea de que per deixar de ser-ho
necessiten algun salvador, amb la qual cosa se les segueix
considerant-com a objecte en aquest cas dintervenci ja sigui per part
dels homes, de l'Estat, o de les institucions (que segueixen sent
patriarcals). Cal doncs facilitar que les noies assumeixin responsabilitat
en les relacions que estableixen i en les opcions que prenen i, per tant,
siguin conscients del poder que tenen en la gesti de les relacions.
3. Pot ser que trobem grups o noies que no pensin que la desigualtat de
gnere s vigent. En aquest sentit s molt important reconixer els
avenos que s'han fet en les darreres dcades (s cert que avui hi ha
menys desigualtat, en termes generals, que anys enrere) al mateix
temps s tamb necessari que ajudem a les noies a identificar situacions
en les que encara es dna desigualtat i violncia (vivncia de la
sexualitat, repartiment de les responsabilitats de la llar, feines menys
remunerades...).
4. Durant el taller s possible i desitjable que les noies comparteixin
vivncies personals. En aquest sentit cal que generem un espai de
seguretat i confidencialitat. Tamb cal que l'educadora estigui atenta a
les reaccions que tenen les noies davant dels temes presentats donat
que pot ser que alguna d'elles estigui patint violncia o l'hagi viscut
daprop, potser que ho manifesti obertament, o b que ho faci d'una
manera ms subtil (no dient res, negant el problema d'una manera
agressiva, plorant). Si l'educadora ho detecta, pot animar-la a compartir-
ho amb el grup si hi ha les condicions de confiana necessries i, en tot
cas, cal que parli amb la noia en privat i l'informi dels recursos
disponibles que la poden ajudar a reconduir la situaci.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Proposta dactivitats per treballar amb les NOIES


Bloc 1: Construcci i efectes de la nostra identitat

Qu volem treballar:
La identitat, lluny de ser homognia i invariable, s una realitat multidimensional
i constantment canviant. No s una entitat fixa, sin un procs. Les identitats
sn construdes i tenen a veure amb el moment histric en qu vivim. Aix, en
aquest sentit, sn modificables i sestableixen amb la interacci de les persones
amb el seu medi.
En aquest primer bloc, intentarem posar el punt de mira en com la feminitat i
tamb la masculinitat- no s una propietat inherent a les persones. La
construcci de la identitat femenina es produeix dins una estructura social en
qu encara avui existeix una discriminaci derivada del sistema sexe/gnere.
Existeixen un conjunt de normes i valors que, des que naixem, ens sn
presentades com a lgiques i naturals pel fet de ser noies i que interioritzem
com a prpies en el procs de construcci de la nostra identitat. Aix influeix en
les nostres emocions, sentiments, pensaments, motivacions i accions, aix com
en els nostres desitjos i projeccions.
Les noies, al aprendre aquests discursos de la societat, all que ens diuen que
hem de ser, aprenem a jugar el rol de noies, ja que ens sentim obligades a
tenir una identitat reconeixible. Assumim els models identitaris de la feminitat,
els rols i estereotips, per a ms a ms, incorporem les relacions socials de
dominaci. Tamb reprodum aquestes relacions desiguals i de discriminaci,
internament, amb i vers nosaltres mateixes.
s important destacar que no totes les noies assumeixen all que ens dicten
els patrons tradicionals de la feminitat. Cada persona s un mn i t la seva
manera particular de percebre, interpretar, interioritzar i expressar, o b
rebutjar, els mandats de gnere.
Pretenem dotar al grup de vivncies, emocions i anlisis compartides per
generar un espai dincertesa i de qestionament, per tal dampliar els imaginaris
possibles en relaci a la construcci de la prpia identitat. Tot plegat contribuir
a la prevenci de la violncia de gnere.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Que es canvi de lloc qui ...

Idees clau:
s important crear espais de seguretat i confiana que potencin llaos de
solidaritat i cohesi entre les noies del grup. Aquest espai es pot crear
compartint experincies personals. s important poder parlar de vivncies
entorn la famlia, les amistats, les relacions afectives/sexuals o la sexualitat
amb una mateixa, els desitjos, els somnis, les pors, les necessitats, etc.
Daltra banda, aquest exercici, potencia sser conscient que les particularitats,
sovint sn compartides, i daltres persones poden estar vivint sensacions i/o
experincies properes a les duna mateixa. Al mateix temps que permet sser
conscient que existeixen pensaments, creences i experincies socialment
compartides, possibilita tamb prendre conscincia de la diversitat del grup.
En la mesura que ens fa veure que existeixen coincidncies entre les biografies
de moltes noies, lexercici tamb ens ajuda a entendre que els desitjos, somnis,
experincies i sentiments sn influenciats per la construcci del gnere i que
sser conscients daix, ens pot ajudar a ampliar el nostre imaginari.

Intenci educativa:
Establir un marc de seguretat i confiana.
Promoure la cohesi de grup.
Compartir experincies personals.
Aprendre a expressar i compartir lliurement els nostres desitjos i fantasies,
aix com les prpies limitacions i temors.
Prendre conscincia de la diversitat del grup i del que ens uneix, ms enll
del que ens separa.
Observar com moltes dones compartim formes de pensament i sentiments, i
que aix t a veure amb la construcci de la realitat social i la posici davant
el mn.
Prendre conscincia del fet que com a dones pertanyem a un collectiu
oprimit, sense per aix caure en la trampa didentificar-nos noms com a
vctimes.

Temps estimat: 45 minuts


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desenvolupament:
La dinmica es divideix en dues parts:
1) Les participants seuen en un cercle de cadires. L'educadora t preparades
de vuit a deu afirmacions sobre un tema en particular. Es comena amb
algunes afirmacions suaus com: s divertit xatejar per Internet, o seria
excitant anar-se'n a viure fora durant uns anys. Leducadora diu una frase
cada vegada. Les que hi estiguin d'acord saixequen i canvien de cadira. Les
que no hi estiguin d'acord, es queden assegudes. Tamb les que necessitin
ms temps per pensar-sho es queden assegudes a la seva cadira. Desprs de
cada afirmaci se'ls demana a dues o tres participants que diguin les raons per
les quals s'han aixecat o quedat a les seves cadires. Poc a poc, leducadora
anir introduint afirmacions orientades a poder parlar dexperincies personals.
En aquest cas suggerim enunciats en relaci als desitjos, com que es canvi
de lloc qui desitja casar-se de blanc. o b, que es canvi de lloc qui somnia
amb tenir fills.. Per treballar experincies i sensacions que poden sser
comunes pel fet dhaver estat socialitzades com a dones, suggerim enunciats
com que es canvi de lloc qui sha sentit algun cop... o que es canvi de lloc
qui sha trobat....
2) En la segona part, leducadora treu una cadira del cercle i convida a una
persona (o ella mateixa) a posar-se al mig. La persona que est dreta al mig
diu alguna frase que sigui veritat per ella (que es canvi de lloc qui hagi fet
alguna vegada alguna cosa que no volia fer.). Les persones per a qui
lafirmaci tamb sigui certa, canvien de lloc. La persona que estava al mig
tamb ha de buscar una cadira per seure, de manera que ser una altra
persona la que quedar al centre per dir una nova frase. Leducadora animar
al grup a anar dient temes dinters. Sha de sentir lliure per fer les preguntes
que consideri necessries depenent dels temes que surtin. La frase que digui la
persona del mig haur danar relacionada amb el tema que el grup hagi
proposat. El tema anir canviant en funci de la lliure decisi grupal, essent
leducadora qui pot acompanyar el canvi de tema, si el grup es troba bloquejat,
o ajudar a que saprofundeixi ms, si es considera dinters.

Criteris davaluaci:
s important evitar el judici de valors entre elles. Tamb cal recordar que en
aquesta dinmica no hi ha policies (s a dir, ning no pot dir a ning si sha
daixecar o no de la cadira). Cadasc s lliure de fer i dexposar-se davant el
grup, en la mesura que consideri oport.
Algunes preguntes posteriors poden girar al voltant dels temes que han triat.:
- Si fssim nois ens interessarien els mateixos temes?
- Per qu ho creieu?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

- Com influeix aix a la nostra vida?


- Quins temes creieu que interessarien als nois?
- Creieu que els temes que interessen a les noies estan tan valorats com els
dels nois?

Leducadora ha de vetllar per lequilibri entre el qestionament dels estereotips i


de les creences relacionades amb la construcci de la feminitat i el perill de
reforar aquests mateixos estereotips.

La vida de ...

Idees clau:
Els processos que intervenen en la configuraci i desenvolupament del model
de feminitat constitueixen mecanismes pels quals determinades
caracterstiques esttiques, culturals i psicolgiques sn assignades socialment
en funci del sexe a qu hem estat prescrites des del naixement.
Aquests mecanismes sn les creences, els estereotips de gnere i els valors
relatius al que sespera duna noia, i que construeixen, aix, el concepte i la
identitat de noia. Si volem obrir espais on poder viure la nostra feminitat de
manera ms lliure i saludable haurem de comenar per flexibilitzar, qestionar i,
si ens sembla adient, transformar, aquest model tradicional.

Intenci educativa:
Reconixer quins sn els estereotips de gnere.
Descobrir com afecten aquests estereotips en la construcci de la nostra
feminitat i/o identitat, aix com en la construcci del nostre desig i prctiques
sexuals.
Analitzar les expectatives de gnere de les noies i com aquestes
condicionen les nostres expectatives de futur.
Valorar la convenincia de flexibilitzar aquestes expectatives per a poder
definir lliurement la nostra feminitat i/o identitat.
sser capa de distanciar-se de les exigncies de com ha dsser una noia.

Temps estimat: 45 minuts


Desenvolupament:
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Mostrem al grup dalumnes la fotografia del nad que teniu en els annexos.
Abans de res els expliquem que acaba de nixer i que li haurem de posar un
nom, tenint en compte que s una nena. Desprs, demanem a les noies que es
distribueixin en tres grups. Tots tres hauran dimaginar-se un moment de la vida
de X (el nom que li hagin posat) i representar-la amb una imatge esttica a
partir dels seus cossos.
El grup A, representar el dia del seu segon aniversari.
El grup B, un dia quan ja te 16 anys.
El grup C, en algun moment un cop ha fet els 30 anys.
Els deixem 15 minuts perqu pensin en la imatge i lassagin entre elles. Un cop
tinguin enllestides les imatges, el primer grup es collocar davant dels altres.
Demanarem a la resta que tanquin els ulls i noms els hi deixarem obrir quan
la imatge estigui preparada. Totes plegades lobservarem amb atenci i
descriurem el qu hi veiem. Seguirem el mateix ritual amb els altres grups.
Desprs resumirem quina vida ens imaginem que ha tingut X, resseguint les
tres imatges presentades.

Criteris davaluaci:
El debat es pot encetar per preguntar en quins mbits de la seva vida lhem vist
i trobar conjuntament informaci que no hagi estat reflectida en les imatges: T
feina? I criatures? Quina relaci creieu que t amb la seva famlia? Mant el
contacte amb el grup damics i amigues de linstitut? I sobretot, creieu que la
seva vida hagus estat la mateixa si hagus estat un noi?
A continuaci els podem demanar: A qui li agradaria tenir la vida de X? Qu
us agrada del qu heu vist i qu en canviareu? Pot resultar interessant
contrastar la vida del personatge amb la seva prpia i demanar-los una
projecci per observar com simaginen daqu 15 anys. On et veus treballant?
Quants diners creus que guanyars? Amb qui timagines compartint la teva
vida? Quines creus que seran les teves necessitats? I els teus desitjos i
somnis? I els teus temors? Aquestes darreres preguntes ens poden servir per
contrastar les respostes amb lactivitat anterior. Si comencen a aflorar alguns
bloquejos en el grup, aquesta dinmica tamb es pot treballar per parelles.
A partir daqu conv cridar latenci sobre els diferents mbits de la seva vida
(famlia, estudis, temps lliure, etc.) en els que existeixen expectatives que
indiquen com hauria de ser una dona adulta. Tamb els podem preguntar
quines referents adultes i properes han fet servir per construir les imatges i si
els han condicionat al llarg de la seva vida. La pregunta final seria: Sentiu que
aquestes persones han estat felices mirant dajustar-se a aquests
expectatives? Qu shan deixat pel cam?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Annexos:

Per saber-ne ms:


Per tal daprofundir en el debat sorgit de lactivitat us proposem dos exercicis
complementaris:
El primer consisteix en que facin un llistat (o una redacci, un dibuix, una can
de rap, etc.) daquells missatges vinculats a la construcci de la seva feminitat
que han rebut al llarg de la seva vida, on els van escoltar i com els han
condicionat. Per exemple: recordo que un dia, mentre jugava a futbol al pati de
lescola, una noia ms gran em va dir que semblava un marimacho o em van
regalar un llibre on deia que les noies...; La meva mare em deia ...
Un segon exercici pot consistir en que escriguin un conte que comenci de la
manera segent: si hagus nascut noi ..., i on plantegin el que creuen que
hagus estat diferent.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els dilemes

Idees clau:
A travs daquest exercici, es tracta dsser conscient de com la construcci
social del gnere influeix en situacions concretes del nostre dia a dia. Sovint,
les expectatives en relaci a all que sespera duna noia, no van en
concordana amb la voluntat, les creences i els desitjos personals, quedant
aquests en segon terme. Tenint en compte la perspectiva de gnere en els
nostres conflictes i presa de decisions de la quotidianitat, tindrem ms
informaci per conixer i gestionar com hi fem front.
Les noies han estat socialitzades en lobligatorietat de reconixer amb facilitat
les prpies emocions (i a ms a ms, les alienes), per no poder-les expressar
o no prioritzar-les en les seves relacions. Tot i aix, identificar els sentiments o
emocions i saber-les gestionar, no s una tasca senzilla, i sovint pot provocar
en les noies una sensaci dinseguretat o de culpabilitat envers elles mateixes i
lentorn, per no estar a la talla dall que sespera d'elles. Autorresponsabilitzar-
nos daquest aprenentatge s important, aix com tamb ho s respectar-se el
temps que una mateixa necessita en els seus processos, mesurar les
exigncies de lentorn, i apoderar-se en la presa de decisions i la manifestaci
daquestes en les seves relacions i en els diferents mbits de la seva vida.

Intenci educativa:
Veure com afecta la construcci de les identitats de gnere en els aspectes
ms quotidians.
Qu sespera de nosaltres pel fet de ser noies?
Prendre conscincia de com em condicionen les expectatives que es tenen
de mi a lhora de percebrem o de posicionar-me a lespai.
Treballar per l'apoderament en la presa de decisions.
Aprendre a reconixer qu s all que volem fer i all que no volem fer.
Aprendre a expressar i defensar la nostra opini davant del grup.
Fer servir la informaci de la prpia identitat quan parlem destereotips.

Temps estimat:
45 minuts
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desenvolupament:
La dinmica est basada en un problema o dilema sobre el que les participants
han de formular una opini. El grup es situa al centre i l educadora assenyala i
numera les quatre cantonades. Leducadora planteja un dilema al grup a travs
de la narraci duna situaci concreta. A continuaci llegeix les diferents
opcions (tres, una per cantonada) i indica que la quarta s lliure (oberta a una
opini que no sigui ni la 1, ni la 2, ni la 3). Leducadora convida al grup a
posicionar-se en una de les quatre cantonades. Ara s el moment descoltar
tots els arguments de forma ordenada i en primera persona del singular.
Els dilemes poden ser inventats per leducadora (i adaptats a les necessitats
concretes del grup). Es poden fer servir els que aqu plantegem o convidar al
grup a escriure els seus (per grups o individualment). O b combinar totes
aquestes opcions.

A continuaci detallem algun dilema com a exemple.


1.) La Maria ( cal canviar el nom si hi ha alguna persona del grup que es
diu aix) fa uns mesos que surt amb la seva parella, i li agrada molt. De
vegades mantenen relacions sexuals. Fins ara shan acariciat, shan fet
petons, shan tocat per dins la roba, i en alguna ocasi shan masturbat
mtuament. La parella li diu que el cap de setmana segent la seva mare
no ser a casa i que vol fer-ho amb ella. A la Maria li agradaria esperar-se
una mica ms per t por de la reacci que pot tenir la parella si li diu que
no (que sen vagi amb una altra persona, que senfadi, que pensi que s
una estreta, etc).
Qu penseu que hauria de fer la Maria?
A. Dir-li que no hi pot anar encara que pugui.
B. Dir-li que encara no vol fer-ho.
C. Anar-hi, i veure qu passa.
D. Cantonada oberta
2.) La Luca, quan es mira al mirall, no es sent cmoda amb el seu cos
perqu es veu grassa. Sapropa lestiu, i aquest tema l angoixa.
Qu creieu que ha de fer?
A. Contemplar la possibilitat doperar-se
B. Desprs de menjar vomitar per no engreixar-se.
C. Parlar-ho amb les seves amigues
D. Cantonada oberta
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

3.) s dilluns, i a la classe comena a crrer la veu de que la Jlia s una


guarra per qu sha liat amb dos nois aquest cap de setmana. La Laura
tamb est a la classe i t una bona relaci amb la Jlia.
Qu creieu que hauria de fer la Laura?
A. Defensar a la Jlia dels comentaris
B. Matenir-se al marge
C. Sumar-se als comentaris
D. Cantonada oberta.

Criteris davaluaci:
Leducadora animar a que les noies argumentin les seves respostes, i si cal, a
continuar alguna de les histries. Si per exemple alg respon que es sumaria
als comentaris contra la Jlia, li podem demanar el per qu prendria aquesta
posici, el per qu consideraria a la Jlia com una guarra, qu s el que li fa
mal dels comentaris que corren per la classe, qu creu que passaria si
defenss a la seva amiga, etc. Els dilemes han de servir dexcusa per parlar de
les seves prpies experincies: Us heu trobat en situacions similars? Com
vareu reaccionar? s ms fcil pensar qu haurien de fer les altres, que
qestionar-nos a nosaltres mateixes? Per qu?
Per aprofundir en cada un dels dilemes, podem generar preguntes com:
- I si la parella de la Maria fos una noia? La vostra posici seria la mateixa?
Per qu?
- Com desitjareu que aquestes situacions passessin a la vostra vida? Quina
seria la situaci ideal?
- Quin paper t la construcci social del gnere en la manera dafrontar
aquestes situacions? Es reaccionaria de la mateixa manera si aquestes
situacions li passessin a un noi?
- Pot ser interessant animar les noies a reconstruir lescena on la protagonista
ha de prendre de la decisi i veure com es desenvolupa. En aquest cas els
podem preguntar com sha sentit la protagonista o les altres persones que
surten a lescena i si els ha semblat just per a tothom el desenvolupament
dels fets. Lescena ens pot servir per assajar la realitat i buscar
conjuntament alternatives, convidant a les noies a substituir alguna de les
protagonistes i actuar duna altra manera.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

s possible que a partir de les respostes tornin a sortir algunes de les


creences, valors i estereotips que acompanyen la construcci social de la
feminitat, apuntats ja en lactivitat anterior. Pot ser un bon moment per
construir-ne una llista conjuntament. s important reflexionar sobre com la
construcci de la identitat femenina tendeix a quedar-se al marge de la presa
de decisions, a situar-se en una posici de vctima/submissi, etc. Els podem
indicar que els missatges estan molt lligats amb els HAURIA (hauria de ser
comprensiva, no hauria prendre decisions, etc), que governen les nostres vides
i que, sovint, sacaben convertint en les nostres prpies gbies. s important
substituir HAURIA pel VULL o NO VULL, tot i que entenem que aix no
sempre s fcil i s un procs que pot durar tota la vida.

Per saber-ne ms:


Per tal de reforar la idea que davant duna mateixa experincia podem viure
diferents emocions, us proposem aquesta activitat prvia, per a la qu tan sols
es necessiten uns minuts. Demaneu al grup que es distribueixi per parelles.
Una de les persones de la parella tancar els ulls i laltra es mantindr amb els
ulls oberts. La persona que t els ulls oberts que guia-, sanir movent per
lespai xiuxiuejant o dient el nom de la persona que s guiada. La persona
guiada haur danar seguint la veu i no podr perdre la seva parella, tot
movent-se per lespai. En acabar els preguntarem com shan sentit quan
guiaven i com quan eren guiades, i farem una llista a la pissarra amb les
seves respostes. Si noms permetem que sexpressin en primera persona del
singular, es far visible que davant una mateixa experincia, no tothom sha
sentit igual.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Videofrum El segle XX en femen

Idees clau:
El moviment feminista s i ha estat histricament un moviment que ha
possibilitat a moltes dones prendre conscincia de lopressi en el s dun
sistema heteropatriarcal, que les ha situat en la invisibilitat tant en lespai pblic
com en lespai privat.
A ms de delimitar socialment el seu desig i la prctica sexual (la vlida ser
aquella considerada com a natural, lheterosexual), el sistema les ha situat
com a persones amb un rol passiu en les seves relacions, com a receptores i
com a mancades de possibilitat per prendre les prpies decisions entorn la
construcci de les seves vides.
El feminisme ha influenciat, al llarg del temps, en lemancipaci de moltes
dones en molts dels entorns de la seva vida. El moviment feminista a lEstat
espanyol i a Catalunya, t els seus orgens a principis del segle XX, i durant la I
i la II Repblica, hi ha una srie davenos significatius per a moltes dones.
Tanmateix, al llarg de la dictadura franquista existeix un nivell de repressi molt
important, i no s fins a la transici i sobretot a partir dels anys vuitanta, que el
moviment feminista es fa ms visible, ms organitzat i ms actiu. Avui dia,
continuen existint diferents tipus de feminismes que van prenent cada cop ms
fora.

Intenci educativa:
Facilitar una visi, en perspectiva, de la Histria del Moviment Feminista.
Analitzar i prendre conscincia dels avenos en els drets de moltes dones,
que ha possibilitat el moviment feminista.
Analitzar el concepte de feminisme i de sistema heteropatriarcal.
Reconixer-se com a membres dun grup histricament oprimit, per tal
dactuar des dunes identitats compartides.
Visibilitzar i possibilitar la capacitat dincidir en el canvi personal i collectiu
cap a una societat lliure dopressions per motiu de sexe/gnere.
Reconixer-se com a agents actives que poden i deuen actuar en lesfera
pblica.
sser capa de valorar que all personal s poltic.
Prendre conscincia de la parcella de poder existent en cada una de
nosaltres.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
Visionar el vdeo sobre la trajectria del moviment feminista: El siglo XX en
femenino. Ellas piden la voz y la palabra

Un cop visionada la pellcula, leducadora pot facilitar un debat. Es pot treballar


amb tot el grup al mateix temps, o b es pot decidir realitzar un debat en petits
grups, establint un lmit de temps, per desprs retornar al grup gran i compartir
les reflexions que shagin generat. Es pot posar lmfasi en les diferents
qestions clau que plantegem, o en altres que interessin i motivin els membres
del grup.
- Quins sn els canvis ms significatius que es poden observar al llarg del
temps?
- Qu has aprs amb aquest recorregut histric?
- Quina informaci tha cridat ms latenci?
- Qu creus que passar en un futur?
- Qu tagradaria o desitjaries que passs en un futur?
- De quina manera podrem comenar a actuar per anar en la direcci que
desitgem?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Criteris davaluaci:
Mitjanant aquest film podem abordar diferents temtiques entorn la trajectria
del moviment feminista, els avenos assolits dels qu podem gaudir avui i els
reptes de present i de futur daquest moviment. Tanmateix, suggerim aquest
visionat per tal de conixer quina s la conscincia i la percepci de moltes de
les noies en la posici en qu es troba la dona quotidianament; les dificultats i
els conflictes o adversitats que genera el fet de prendre les decisions sobre les
nostres vides, en relaci a un entorn que sovint, ens s hostil; i per tal de
reflexionar sobre qu passa amb les persones que no compleixen les
expectatives, els rols i les opcions de vida majoritries o dominants.

Per saber-ne ms:


Limportant aportaci i el paper invisibilitzat de les dones al llarg de la histria,
ens conviden a proposar les segents activitats complementries al visionat:
a) Entrevista a les vies (o persones del casal davis i vies del barri)
b) Ampliar el repertori de documentals visionats sobre el tema.
Els documentals poden trobar-se en fons videogrfics o en les hemeroteques
de diferents indrets de la ciutat de Barcelona i rodalies.
- Associaci Drac Mgic.
- CIRD. Centre dInformaci i Recursos per les Dones.
- Centre de Cultura Dones Francesca Bonnemaison
- Institut Catal de les Dones
c) Fer una visita als diferents fons videogrfics.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Bloc 2:
Violncia i poder

Qu volem treballar:
En aquest segon bloc pretenem traar lnies danlisi transversals entorn la
consideraci, la percepci i la representaci del propi cos i de lautoestima, i
com aquesta es relaciona amb els estereotips de bellesa del mn femen. Per
tal de fer front i apoderar-nos davant les diferents violncies i micro-violncies
que travessen el cos de les noies en la nostra quotidianitat, cal sser conscient
daquestes qestions.
Aix, es considera necessari treballar els estereotips de gnere i els codis
culturals de la feminitat i de la masculinitat, per observar tamb la relaci de la
construcci de la nostra identitat de sexe/gnere amb la violncia.
Ens endinsarem al llarg del segent bloc en les dinmiques de poder i violncia
que sestableixen entre dones i homes, i com les violncies relacionades amb
la masculinitat tradicional, han causat uns efectes molt forts en la construcci,
no noms de la identitat femenina, sin tamb en la construcci de la identitat
masculina.
La violncia i la dominaci prenen molts cops la forma del propi cos, com si
fossin automatismes corporals, com si fossin actes del mateix cos, que es
manifesten per la mateixa naturalesa. Per aquest motiu, a continuaci
intentarem incidir en com la violncia s una construcci cultural i no deriva de
manera directa, espontnia i natural, de les diferncies anatmiques entre nois
i noies.
Per poder treballar aquesta qesti, cal prendre com a punt de partida que la
violncia saprn i que la reprodum en les relacions socials, per tamb
internament.
Considerem important assenyalar que tant les noies, com els nois, podem
reproduir rols de dominant/dominada per que per motius relacionats amb la
construcci del sistema sexe/gnere hi ha una determinada violncia que
sexerceix contra les dones. Cal anar en compte, per, i evitar posicions que
les victimitzin.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Amb veu de dona 6 : El carcter sexista ja delimita una forma de violncia


contra les dones, pel fet de pertnyer al sexe/gnere menys valorat. Al nostre
dia a dia, per exemple, moltes de les nostres accions sn inhibides davant
lactuaci enrgica dels nois en lespai pblic. O molts cops som receptores
passives de les mirades de laltre. O sespera de nosaltres un rol centrat en la
relaci, la cura i la satisfacci dels desitjos de laltre, aix com en la recerca de
consensos i negociacions, frenant la competitivitat i sovint, lautonomia. I si en
molts casos les noies accedeixen al poder, se les titlla de masculines i sn
rebutjades socialment.
Durant molt de temps, i sempre dacord amb una lgica heteropatriarcal, la
violncia ha estat amagada rere una mscara dactes individuals (estava boig
o s que aquell home bevia massa o era un home molt violent) i no com una
dominaci masculina.
Parlar de la violncia de gnere com a manifestaci duna dominaci
estructural, s visibilitzar una realitat que ha estat negada.
Per ltim parlarem de com el llenguatge s tamb un mitj de transmissi dels
significats de la masculinitat i la feminitat. El llenguatge mai no s neutre, s
social i poltic, i transmet les relacions de dominaci que travessen lestructura
social. Un exemple molt present en el nostre dia a dia s la invisibilitzaci de la
presncia de les noies quan parlem en mascul.
.

6
Farem alguns apunts durant la guia -amb veu de dona o amb veu d'home d'experincies
viscudes i reflexionades i que necessriament hem volgut explicar en primera persona les autores i autor
d'aquesta guia.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

La Silueta: Cos i Autoestima

Idees clau:
Lautoestima s el reconeixement i valor duna mateixa, imprescindible per a la
prpia subsistncia i el benestar psicolgic i emocional. Sense ella, no tenim la
possibilitat de desenvolupar-nos plenament. Una baixa autoestima pot generar
la incapacitat dexpressar els propis desitjos, el sentiment dinseguretat i
dinutilitat, pors, culpes, etc. Lautoestima s, aix, la valoraci subjectiva de les
vivncies i experincies prpies. I no noms la representaci que cada persona
es fa de s mateixa i que li permet reconixer-se com a tal, sin tamb la
representaci del seu entorn i de les seves relacions intersubjectives.
La persona que no sestima a ella mateixa pot tenir ms dificultats per acceptar
ser estimada amb total gratutat. El no reconeixement cap a una mateixa ve
expressat a travs del context sociocultural, que la infravalora per no complir el
model cultural o fsic ideal. El disgust corporal va de la m, sovint, dels cnons
de bellesa imperants. En el cas de les noies, lideal de noia/dona apareix
clarament vinculat a un model esttic de bellesa nic i hegemnic, que no deixa
espai a la diversitat corporal i esttica. El cos s el lloc privilegiat de molts
discursos socials i la interioritzaci dels valors i ideals t repercussions sobre
aquest. La posici que ocupa la persona en les xarxes socials, ens dna tamb
informaci de la construcci del cos. Per entendre el cos cal aproximar-se a la
realitat sociocultural i econmica.
Segons Marcela Lagarde, totes les noies i dones hem dafrontar el dany en
lautoestima que produeix el fet de pertnyer a un gnere oprimit i desvalorat. A
la nostra manera de ser, al qui som, als nostres trets corporals, psicolgics i
emocionals. En la construcci de la identitat femenina, existeix una forta
crrega de violncia simblica. I la violncia sinscriu en la nostra forma de
percebre i construir la prpia imatge. La mateixa idea del poder dels homes
sobre les dones, t efectes en la percepci i les actituds que desenvolupen les
noies cap a elles mateixes
El cos no s sols un espai material, sin que tamb s simblic, a partir del
qual ens recobrim i interaccionem amb les altres persones i amb el mn. s el
nucli fsic on sentrellacen molts significats, en construcci permanent. La
manera en qu percebem les diferents parts del nostre cos, ens relacionem
amb elles i les desenvolupem, no es pot dissociar del conjunt de relacions
socials a travs de les quals percebem la seva existncia, al mateix temps que
nadquirim conscincia i li donem valor.
Aix doncs, el cos s tamb un espai delecci, a partir del qual construir noves
prctiques i ampliar-ne els imaginaris.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Intenci educativa:
Fer conscient la consideraci de la prpia imatge corporal.
Dur la mirada als sentiments vinculats a les diferents parts del cos.
Promoure lautoconeixement, la percepci i lacceptaci positiva duna
mateixa, i lautoestima.
Prendre conscincia de com qualsevol cos s capa de despertar desig i
atracci.
Revisar els processos mitjanant els quals les noies adquirim conscincia
del nostre propi cos.
Reflexionar sobre com els mandats de gnere de lheteropatriarcat afecten
a lautoestima i a la representaci de les dones.
Despertar una mirada crtica sobre la influncia negativa dels ideals de
bellesa dominants

Temps estimat:
45 minuts

Desenvolupament:
Amb lespai preparat de manera cmoda per a una relaxaci, leducadora
convida a les noies a que sestirin al terra, apaga el llum i els demana que
tanquin els ulls.
Per a la relaxaci, suggerim posar mrfegues al terra i/o coixins, tenir unes
mantes o jerseis per si sescau (doncs amb la relaxaci tamb disminuir la
temperatura del nostre cos i podem agafar fred), i crear un ambient de
tranquillitat amb una msica suau i adient.
Leducadora, amb la seva narraci, demana que segueixin amb el pensament i
la imaginaci la trajectria que els suggereix.
1) Comena amb una relaxaci corporal, donant algunes consignes perqu les
noies prenguin el primer contacte amb elles mateixes, amb la seva respiraci, i
relaxin les tensions. Una manera de prendre aquest contacte s demanar a les
noies que a poc a poc envin la seva respiraci cap a les diferents parts del cos,
a travs de tubs o canals imaginaris. Leducadora pot anar marcant els temps,
indicant que envin la respiraci cap a la punta dels dits dels peus, desprs cap
a la sola dels peus, els turmells, les cames, els genolls, etc. i aix anar prenent
conscincia de les diferents parts del cos.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

2) A continuaci, leducadora obrir la visualitzaci del propi cos. Per a aix,


convidar les noies a situar-se davant un mirall imaginari. Tenim a les mans un
rellotge de la nostra vida que ens permet fer marxa enrere en el temps. Ens
dir que podem anar al moment de la vida que desitgem i mirar-nos, llavors, al
mirall. Desprs duns minuts, sense deixar gaire marge, demanar que
avancem el rellotge i que ens situem un altre cop davant el mirall. Aquest cop,
ens mirarem a nosaltres mateixes, en el moment present. Leducadora, al cap
duns instants, demanar que prenguem conscincia de les prpies sensacions
i ens fixem en els lmits del nostre cos, i on es situen, si acaben en la nostra
pell, o ms enll, etc.
Es pot demanar que tracin, amb un guix imaginari, la silueta del seu cos i en
visualitzin la seva forma. Al cap duna estona, leducadora suggereix que es
posi atenci en aquelles parts del cos amb qu et sents a gust, i que es dirigeixi
la mirada cap a les parts del cos que ens estan generant incomoditat, o que
ens fan mal.
3) Leducadora clour la visualitzaci. Demanar que sacomiadin del rellotge,
del mirall i delles mateixes, i reprendr el relat, fent retornar a les noies a
lespai, ben a poc a poc i respectant el temps de totes i cada una delles. A poc
a poc, aniran prenent contacte de nou amb la respiraci i despertant les
diferents parts del cos. Finalment, encendr el llum.
4) Leducadora deixar a la seva disposici llapis de colors, i convidar a les
noies a que cada una cerqui el seu rac on dibuixar el cos que hagin visualitzat.
Es pot suggerir que amb uns colors pintin les parts del cos amb qu es sentien
cmodes i amb uns altres les parts del cos amb qu es sentien incmodes, i
com dibuixarien els sentiments associats a elles.
5) Les noies es posaran per parelles i es mostraran els seus cossos dibuixats.
Una mira el dibuix de laltra i pot comentar qu s el que hi veu, el qu li
suggereix a primera vista. Pot ser un comentari fet de forma ms descriptiva, o
b noms amb paraules soles (Aqu veig... foc, foscor, tremolor, molta llum,
etc). Laltra pot comentar, llavors, el que ella pensava o sentia quan ho ha
dibuixat. Desprs es far el mateix procs canviant els rols.
6) Es retorna al grup i leducadora facilita que es parli de com shan sentit amb
lexercici i que sinici un intercanvi de vivncies i anlisis entorn a la
construcci de la corporalitat, des de la perspectiva de les relacions de poder
que ens travessen.

Material:
Tot el necessari per a la relaxaci (mantes, coixins, etc), un equip de msica
amb el cd apropiat, llapis de colors i fulls DINA3.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Criteris davaluaci:
s important acollir les distintes situacions que poden generar-se per parlar de
com es senten les noies amb els seus cossos, on situen els lmits dels seu
propi cos, i reflexionar entorn els missatges socials que rebem de com hauria
de ser. Cal destacar la relaci existent entre la construcci del model esttic de
la feminitat, i lautoestima de les noies.
Aquest exercici, en una segona sessi, o si disposem d'una hora i mitja de
temps, pot ser profits per aprofundir, tamb, en la reflexi sobre les parts del
cos que es construeixen com a parts erotitzades i de desig, i la relaci
daquests missatges, amb la in-corporaci que en fem, en els mecanismes
inconscients a travs dels quals ens apropiem daquestes associacions.
Leducadora, tamb podr emfatitzar en la relaci entre percepci, sentiment i
conducta que sen deriva.

Per saber-ne ms:


Com que la sexualitat femenina ha estat negada durant molts anys, la
conseqncia ha estat un desconeixement complet del cos femen i una
resistncia de moltes noies a tocar i mirar-se els genitals. s important que les
noies coneguin els seus genitals ja qu compleixen unes funcions tan
importants com daltres musculatures i rgans. Cal fomentar un coneixement
sobre el cos femen, i en concret, explorar les sensacions de plaer amb una
mateixa. Per aix suggerim dues activitats:
1.- Autoexploraci Femenina (aquesta s una activitat que poden fer a casa
seva. En aquest cas leducadora els repartir el text que afegim a continuaci.
Hem de ser conscients que no totes les alumnes poden estar disposades a fer-
ho, ja sigui per motius culturals o b per apetncies personals (que no deixen
destar influenciades culturalment))
Cal cercar un indret on estar cmoda, tranquilla, i amb la intimitat que desitgis,
si no vols compartir aquest procs amb una altra persona. Procurar una
temperatura agradable i una llum que permeti lobservaci. Cercar una postura
amb qu estar cmoda i permetret observar els teus genitals. Es recomana
seure contra la paret, amb les cames semi-flexionades, i lesquena amb un
lleuger moviment cap enrere. Colloca un mirall sota els teus genitals i separa
les cames. All pots veure el teu pubis, els llavis majors, lanus, etc. Els llavis
majors sn dun aspecte carns que varia, en tamany i grossor, duna dona a
una altra. Si els separes, veurs els llavis menors, units per la part de dalt
formant una espcie de caputxa que embolcalla el teu cltoris, una zona
carregada destructures nervioses. Si separes els llavis menors, podrs veure
tota una altra srie destructures, entre les quals hi ha el cltoris, luretra, lhimen
(quan es trenca en queden restes a ambdues bandes), etc.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desprs de mirar-te els teus genitals externament, pots intentar introduir, amb
suavitat i delicadesa (i sobretot amb suavitat si tens la membrana o himen) un
dit dins la vagina, un orifici que no s obert, per que quan es penetra les seves
parets es separen. Quan toquis les parets genitals, generalment suaus i
humides, pots introduir ms el dit fins a tocar el coll de lter. La postura de la
gatzoneta o de cuclilles, tho facilitar. El coll de lter s una estructura de
forma arrodonida, semblant a la punta del nas, on de vegades es pot tocar
lorifici cervicial, lorifici per on surten les criatures al nixer, i per on entren els
espermatozous, en cas dsser penetrada en una relaci heterosexual i sense
mtodes preventius. Aix, es pot constatar que la vagina no s un pou sense
fons on shi pot perdre qualsevol cosa, sin que s una realitat palpable.
s molt interessant, tamb, poder-te veure linterior de la vagina i el coll de
lter amb lajut dun espcul, un instrument que et mant obert lorifici vaginal i
separades les partes. Per a aix necessites lespcul i una lot. Cal introduir-te
lespcul i cercar-ne la posici fixada, per poder tenir ambdues mans lliures,
una per encarar el mirall, i laltra per illuminar-te amb la llanterna.
Aquest recurs sha de complementar amb ms informaci sobre la zona genital
femenina i el cos de les dones. Les imatges es poden trobar en diferents
recursos electrnics, entre ells: http://www.3dvulva.com o http://www.the-
clitoris.com/spanish/html/s_vulva.htm

2) Un recorregut fotogrfic pel teu cos


Cal disposar duna cmera de fotografiar. Leducadora convida a les noies a
que per parelles, facin lactivitat.
1.- Es demana que les noies es fotografin una a laltra diferents parts del cos.
Primer una tindr la cmera i fotografiar diferents parts del cos de laltra, tal
com vulgui la noia fotografiada. Desprs canviaran els rols.
2.- La noia que ha de ser fotografiada tancar els ulls i esculpir una escultura
imaginria de la noia que t la cmera. Posar la noia amb la cmera en la
posici que vulgui, i es posar, encara amb els ulls tancats, amb la seva posici
per a la fotografia. Quan estigui a punt, li dir a laltra noia que ja pot fer la foto.
La persona fotografiada estar tot lexercici amb els ulls tancats. Desprs, faran
el mateix procs canviant els rols. Es demanar a les noies que revelin o
imprimeixin les fotografies i construeixin, amb aquestes, una escultura del seu
cos.

3) Suggerim tamb una visita a la web de l'associaci Nahia:


http://www.somnahia.net i a alguns dels seus articles i enllaos.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Teatralitzant la Masculinitat

Idees clau:
s important contribuir a la prevenci de les violncies de gnere promovent la
presa de conscincia individual i collectiva i fomentant la reflexi entorn a la
construcci de les identitats aix com la seva relaci amb la capacitat de les
persones destablir relacions satisfactries i igualitries.
La discriminaci sinternalitza en la construcci de les identitats, amb la
interioritzaci de rols i estereotips, de manera diferenciada entre nois i noies. La
violncia est present en els llenguatges i els moviments associats a la
masculinitat, aix com en locupaci de lespai que sen deriva. Les pulsions
internes i les necessitats vitals tenen tamb una traducci corporal.
La masculinitat i la feminitat sn un seguit de codis culturals, sn llenguatges,
que es poden aprendre independentment del cos amb el qu haguem nascut.
Aix com les llenges es poden aprendre a base de practicar-les i repetir-les,
els moviments i tcniques del cos associades a la feminitat i a la masculinitat
(el fet que les noies sasseguin amb les cames creuades i els nois espaterrats,
per exemple) tamb es poden aprendre i desaprendre. La por i les sensacions
dinseguretat que moltes noies poden experimentar i incorporar sn fruit tamb
de com es construeix la mirada sobre elles i la violncia que reben.
s important destacar com el fet dassumir identitats rgidament construdes
influeix en el desenvolupament vital i la salut de les persones, en les seves
dificultats i limitacions.

Intenci educativa:
- Ser conscients de les imatges i rols existents entorn als gneres, que
consoliden la base de les violncies de gnere.
- Promoure anlisis que qestionin els models tradicionals de masculinitat i
feminitat.
- Experimentar els diferents codis culturals amb qu construm el gnere.
- Fomentar el desenvolupament integral de les noies, promovent ladquisici
de coneixement i prctiques, ms enll del que tradicionalment satribueix a
la feminitat o a la masculinitat.
- Reconixer la por com un sentiment indut pel context en qu habitem.
- Experimentar les dinmiques de dominaci/submissi i cercar-ne
alternatives.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

- Reconixer i gaudir dun ampli ventall democions i sentiments, i valorar-ne


la utilitat per a les nostres vides.

Temps estimat:
Dues hores (120 minuts)

Desenvolupament:
Amb anterioritat es recomanar a les noies que duguin robes masculines per a
la sessi (poden ser damics, familiars, educadors, etc.; per sempre robes que
elles no es posin habitualment).
1.- Colloquem al grup assegut en semicercle i li demanem que esculli una
situaci o context concret (pot ser la sortida de lescola, lexterior duna
discoteca, un carrer qualsevol, de dia o de nit, etc.). Un cop escollit, es
collocaran 5 o 6 noies a lespai-escenari, i sels hi demanar que recordin tots
aquells missatges que les han construt com a noies. Missatges amb els quals
ens podem trobar a lespai pblic: (No et fa por caminar per aqu?; Qu hi fas
tan sola?, Sembles una puta amb aquestes faldilles tan curtes; Guapa!,
etc.).
Es demanar a les noies que intentin connectar amb un personatge mascul
(que est pensant o dient aquells missatges) i que es situn a lespai-escenari.
Llavors, es demanar a una altra noia que passegi per lespai (com si torns
de la discoteca a la nit o sorts de lescola, etc). Mentre passeja sanir topant
amb els comentaris i missatges que se li aniran transmetent, deixant sentir el
que li va passant i connectant tamb amb els sentiments i les sensacions que
se li desperten a ella.
Llavors, es construir una escena a la inversa. Es pensar tamb amb un espai
i un context pblic. Es pensar collectivament amb els missatges transmesos
al mn mascul (el carrer s teu, thas de menjar el mn, no pots tenir por
de res, etc). Es demanar un altre cop a la mateixa noia que transiti per lespai
i escolti els nous comentaris. Mentre passeja ha de deixar sentir el que li va
passant per dins: sensacions i emocions.
Aquest exercici es pot repetir amb dues o tres persones en dues o tres
situacions.
2.- Leducadora animar a les noies a pensar-se com a nois, podent connectar
amb un noi o home conegut, o deixant pas a records del passat, o inventant
una nova personalitat que no associn amb cap persona en concret.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Es poden ajudar de les peces de roba de noi i d'home que hauran portat. Un
cop vestides, es demanar al grup que camini per lespai ocupant tota la sala,
cada una connectant amb aquest nou personatge. Primer, cada una amb s
mateixa. Se les convida a pensar un nom, on ha nascut, on viu, quants anys t,
qu fa i qu li agrada, amb qui es relaciona, quin s el seu desig sexual, etc. Es
deixar una estona per connectar amb aquest nou personatge mascul. Sels
far posar una especial atenci al moviment daquesta nova persona. Primer,
es fixaran en com camina, en el seu moviment corporal. Es pot demanar que
pensin en una mquina, les marxes de les quals van del 0 al 10. El 0 s el
moviment ms petit i el 10 s el moviment ms gros, el ms expansiu.
Mentre caminen es pot anar canviant de marxes i caminant, ms o menys
exageradament, en funci de cada personatge; desprs leducadora els pot
anar suggerint diferents moviments quotidians (com sasseu, com mira a laltra
gent, com es rasca, com respira, etc). Es pot posar msica per veure com
ballaria el personatge si estigus en una discoteca, com lligaria, etc.
Al cap duna estona, sels demana que es trobin amb alg i que es saludin, que
es presentin i sexpliquin el qu fan, etc. Sempre des de la nova personalitat de
noi.
Per finalitzar, es demana que es posin en una rotllana. Un a un es presentaran i
explicaran qui sn o all qu vulguin explicar.
3.- Per tancar lexercici, es suggereix fer una rotllana i compartir les sensacions
i vivncies per les que han passat.
Si es considera oport es poden fer servir objectes que facilitin la identificaci
amb el cos mascul.
Es pot utilitzar un mocador o bena per estrnyer-se i embolicar-se els pits, fent
un tors ms fort; es poden posar uns mitjons o una altra pea de roba, per fer el
penis; es pot tallar amb unes tisores un bri de cabell, a trossos molt petits, i
amb cola de disfresses, per la cara, es pot construir un bigoti o barbeta, aix
com tamb es poden posar gomina als cabells i fer-se un pentinat ms mascul.

Material:
En el cas que es consideri necessari: Tisores, cola de cara, gomina, mocadors
o bena, mitjons o trossos de roba.

Criteris davaluaci:
Experimentar els codis culturals de la masculinitat pot ser un exercici amb una
potncia emocional forta, i que faci trontollar molts esquemes i vivncies de les
noies.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Tanmateix, tamb pot ser pres com un simple joc sense cap ms importncia
aparent. Sigui el que sigui, cal que leducadora estigui molt pendent del qu es
remou en cada una i pugui acollir les diferents vivncies que es posin de
manifest. Algunes noies poden connectar amb experincies doloroses del seu
passat o connectar amb all que altres persones han estat per a elles. s
important estar pendent daquest fet.

Per saber-ne ms:


Els drag kings sn dones i homes, i artistes de performance, que teatralitzen la
masculinitat, sovint amb una representaci pardica i exagerada dels
estereotips de gnere. Les performances drag kings neixen sobretot, al llarg
dels anys 80s als EEUU, i mostren com la realitat, dall que es construeix com
a home o com a dona, s quelcom construt amb qu podem jugar,
manipular i canviar, tan com ho vulguem i al nostre gust. Tant una dona com
un home poden representar la masculinitat i la feminitat de manera puntual o
permanent, doncs aquestes no noms pertanyen a un gnere. Aix s el que,
duna manera ms complexa explica la filsofa Judith Butler, al parlar del
concepte de performativitat.
Si es vol consultar bibliografia sobre el tema:
Butler, Judith (1998). Actos performativos y construccin del gnero. Un ensayo
sobre fenomenologa y teora feminista. Debate Feminista
Butler, Judith (2007 [1999]) El gnero en disputa. El feminismo y la subversin
de la identidad. Madrid, Paids.
Butler, Judith (2006 [2004]) Deshacer el gnero. Barcelona, Paids.
Halberstam, Judith (2008) Masculinidad femenina, Madrid, Egals.
Preciado, Beatriz (2002) Manifiesto contra-sexual, Madrid, Pensamiento.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

El Semfor

Idees clau:
Certs comportaments i actituds de violncia sinstallen inadvertidament i, sovint
inconscientment, en les dinmiques de la relaci de moltes noies (de forma
ms expressa en relacions heterosexuals).
El socileg Pierre Bourdieu parla de violncia simblica. Aquest tipus de
violncia es presenta de manera ms difusa i invisible a travs de diferents
camps, entre ells, el reconeixement i els sentiments, fent que les persones
dominades sovint les noies-, acceptin i naturalitzin les condicions intolerables,
com el control sobre les seves vides o la desvaloritzaci de les seves opinions.
Aquest concepte t una estreta relaci amb el concepte de microviolncies o
micromasclismes que, de manera allada, no sidentifiquen o sn difcils
didentificar. Aquestes es tradueixen en les nostres vides en comentaris de
desvaloritzaci, estratgies de control, falta de respecte o limitaci de la
voluntat de laltre, la utilitzaci dels privilegis, etc. creant malestar i sentiments
difusos en les noies. I que sn de difcil gesti (si voleu ms informaci sobre
aquest tema podeu consultar lactivitat 2.3 del mdul de masculinitat)
s important fer referncia a com, en les nostres relacions, el consentiment no
significa perms, sin lexplicitaci dels desitjos entre ambdues persones.
Un dels aspectes qu ms influeix la construcci del gnere s lexpressi o
repressi dels desitjos i emocions. Daquesta manera sovint ens costa
identificar i/o explicitar aquestes emocions, aix com les nostres necessitats,
lmits i temors.
Shan estudiat una srie dindicadors dabs que ens poden ajudar a identificar
quan estem patint situacions de violncia.

Intenci educativa:
Prendre conscincia de la nostra autonomia.
Ser conscients de les relacions que mantenim i de la responsabilitat que
tenim a lhora de construir-les.
Prendre conscincia dels propis desitjos i lmits, i reconixer-los, valorant-
nos com a persones niques.
Assajar estratgies per satisfer els nostres desigs, necessitats aix com per
a expressar els nostres lmits.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Temps estimat:
45 minuts

Desenvolupament:
La segent activitat consta de dues fases diferenciades. Leducadora decidir
allargar-les o escurar-les, temporalment, en funci de linters de les noies i de
levoluci de la dinmica.
1.) Dividim la classe en 3 o 4 grups. Cada grup disposar duna srie
denunciats en retalls de paper. Els demanarem que els classifiquin en alguns
daquests colors o categories i argumentin la seva elecci.
- Verd: Qu magrada o magradaria que em passs.
- Groc: Qu em fa posar alerta.
- Vermell: Qu no vull que em passi.
2) Tornem al gran grup. Dibuixem un gran semfor a la pissarra i cada subgrup
compartir amb la resta la seva tria. Les companyes valoraran si estan dacord
o no amb aquesta elecci.
Alguns enunciats que suggerim, a tall dexemple, sn (marquem amb negreta
els que poden servir com a indicador dabs)
Li agrada que et vesteixis i que et pintis al seu gust.
Desprs dhumiliar-te en pblic et demana disculpes, et diu que no
tornar a passar i et fa un regal.
Fa coses que no t' agraden i s'excusa dient que anava borratxo/a
Et truca nou o deu vegades cada dia al mbil perqu necessita sentir la
teva veu.
Et diu: Testimo tant que entre tu i jo no hi ha ning ms.
Et dna missatges contradictoris. Per exemple: Avui testimo molt, i
lendem passo de tu.
Ell/a pot fer coses que a tu et prohibeix.
Cadasc continua mantenint relaci amb les seves amistats.
Quan discutiu sobre algun tema respecteu les idees i comentaris de
cadasc/cadascuna encara que no hi estigueu dacord.
Sexpressa de forma grollera, constantment parla en termes daccions
violentes: si ve li trenco la cara, el/la rebentar, se li hauria de donar
una pallissa, etc.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Et sents lliure de dir que no vols fer una cosa o que no comparteixes una opini
En una relaci heterosexual, no es vol posar el cond perqu diu que
perd plaer.
Mira els teus missatges de mbil o et revisa la cartera.
Per tenir relacions sexuals et diu: "Tots ho han fet menys nosaltres"
Quan estem fent lamor, senfada si em masturbo jo mateixa.
Alguna vegada t'exigeix que continus amb la relaci sexual, amb
l'argument de: "tu m' has posat calent/a, no em pots deixar aix".
Quan expresses sentiments en relaci a ell/a que no tagraden, laltre/a
senfada.
Et diu que les coses que passen i que sents dins la relaci sn secretes i no les
pots explicar a ning
En un context erotitzat, parlar arruna el moment.
Li pots parlar d'anteriors relacions que has tingut sense que s'enfadi o et faci
comentaris despectius
Entre vosaltres respecteu que coses de la vostra relaci es puguin parlar amb
els amics de confiana.
Quan teniu relacions sexuals tens la sensaci que us escolteu mtuament en
all que necessiteu, i el ritme que voleu portar.
2.) Desprs pot iniciar-se un intercanvi dopinions i de perspectives a travs de
les preguntes segents:
- Qu entenem per lmits?
- Creus que els lmits sn variables?
- Creus que les teves relacions es basen en els lmits i en el consentiment?
- Quines eines creus que tens per marcar els teus lmits?
Si s difcil parlar de lmits, per comenar suggerim que les noies opinin en
relaci a aquests enunciats:
- Quan una persona ha marcat un lmit, aquest no pot variar.
- Els lmits sempre han destar marcats verbalment.
- Si un lmit no est marcat de manera ferma, es pot intentar convncer a
laltre perqu els vari.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Material:
Retalls de paper o cartolina amb les diferents frases. Massilla o cinta adhesiva i
una pissarra.

Criteris davaluaci:
Els lmits sn variables en funci de com els viu cada persona. Per aquest
motiu s important no qestionar, en cap cas, que una persona es senti
incmoda o agredida, encara que en el nostre cas, els lmits es visquin de
manera diferenciada. Cal ser conscient, tamb, que totes podem traspassar en
molts moment els lmits de laltra persona.
Cal posar lmfasi en la importncia de valorar que un no s un no, encara
que de vegades no es spiga gestionar un no verbal i que tot intent de
persuasi, insistncia o pressi, s un trasps dels lmits i pot representar una
agressi. Hi ha moltes maneres dexpressar que alguna cosa no test
agradant, i s important reconixer-les.
Quan existeixen lligams emocionals i sentimentals amb una persona, s molt
ms difcil reconixer un trasps dels lmits. I aix dificulta la creaci dun espai
de seguretat entre ambdues persones.
s important transmetre tamb la idea que, encara que lalcohol i les drogues
facin variar les percepcions que tenim dels lmits personals, aix no s excusa
per traspassar-los. El poder desinhibidor daquestes substncies pot generar
situacions no desitjades.

Annexos:
Molts municipis disposen avui dia de serveis especialitzats d'atenci a les
dones que tenen possibilitat d'atendre a noies joves, i s possible que al vostre
centre o escola hi hagi una persona que pugui orientar les noies i nois que
tenen consultes en aquest sentit.
No obstant, us donem un seguit d'adreces que us poden ajudar a ampliar la
informaci sobre violncia en les relacions afectivo-sexuals, i que contenen
tamb informaci sobre sexualitat i afectivitat.
http://www.nibellanibestia.org Consultori i pgina molt propera
http://www.sexejoves.gencat.cat Pgina oficial de la Generalitat. Molt
complerta i amb accessibilitat a persones sordmudes i invidents.
http://www.desalambrandobsas.org.ar Associaci especialitzada en violncia
entre parelles lesbianes.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Les meves bases de poder

Idees clau:
Ja hem esmentat que en els conflictes conv separar les persones que estan
implicades del problema que volem afrontar. En el treball amb les persones
resulta imprescindible tenir en comte que en tot conflicte existeixen
desequilibris de poder. Quan les relacions estan basades en el respecte i la
confiana, aquest poder sequilibra per si sol per quan la diferncia de poder
s molt gran el conflicte s molt difcil de resoldre. El motiu pot semblar evident,
per en aquests casos aquell qui t el poder no t cap intenci que el conflicte
es resolgui, ja que la situaci, aparentment, el beneficia. Hem de parar atenci
al fet que el poder de qui est en situaci de superioritat, de qui est a dalt, es
basa sovint en la submissi i fins i tot en la collaboraci de qui est en la
posici dinferioritat, de qui est a baix. En aquests casos conv educar en
dues lnies coincidents. Duna banda en la desobedincia, o si preferiu en
lobedincia crtica. Aprendre a obeir all que ens sembla just i desobeir all
que ens sembla injust. Entendre que existeix el dret a dir que no, o que ja nhi
ha prou. Daltra banda, resulta cabdal educar per lapoderament, aix s
recuperar les nostres bases de poder i influncia com a individus i com a
collectiu. Totes les persones tenen la capacitat de fer servir la seva
agressivitat, la seva fora, quan volen transformar una situaci. s aquesta
capacitat la que ens converteix en persones i no en titelles. Dit duna altra
manera, i recordant les paraules dAugusto Boal, tota persona oprimida s un
subversiu que est puntualment sotms, aix s, alg que momentniament no
reconeix quines sn les seves bases de poder. Prendre conscincia i
recuperar-les s el que ens plantegem amb aquesta activitat.

Intenci educativa:
Entendre i analitzar els diferents tipus de poder.
Analitzar quines sn les nostres bases de poder individual i collectiu

Temps estimat:
45 minuts

Desenvolupament:
Primer preguntarem al grup qu entn per poder.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Si disposem de ms de 45 minuts, podem comenar amb un exercici corporal


que podeu trobar a Juegos para actores y no actores (A. Boal) anomenat
Hipnosis colombiana, en el que es manifesta de forma fsica i corporal el
poder i el lideratge en parella, en trio, en grup...
Desprs proposem que reflexionin sobre els diferents tipus de poder i fem un
llistat a la pissarra. A continuaci repartirem una fitxa com la que hi ha de
mostra als annexos i demanem que facin dos cercles, que representaran dos
possibles pastissos del poder. La primera ha de servir a cada persona per
identificar quines sn les seves bases de poder individual. En cada cas
aquestes bases seran diferents o b ocuparan una part diferent del pasts.
Desprs mirarem didentificar quines podrien ser les bases de poder collectiu,
les que sentin que prevalen en el grup de noies. Per tal dagilitzar aquest
procs i que totes sentin que poden dir la seva, podem proposar fer aquesta
segona part en grups de 4 o 5 noies abans de fer la posada en com.

Criteris davaluaci:
s important insistir que totes tenen bases de poder individual tot i que de
vegades els pugui costar identificar-les. Davant de possibles bloquejos podem
confiar en el propi grup per tal de reforar les indecises. Pot resultar interessant
veure si les bases de poder col.lectiu entre el grup de noies ens diuen alguna
cosa sobre la construcci de les bases de poder de la feminitat i creuar els
resultats amb el que obtingui el grup de nois.
Una altra opci per identificar les bases de lapoderament i que noms ens
costar uns minuts ms, s jugar amb el grup a donar la volta a la truita. Els
demanen que es posin per parelles. Una delles sestira a terra panxa amunt i la
que es queda dreta haur daconseguir donar-li la volta de manera que quedi
de cara a terra. A les persones que estan estirades els recordem que s molt
important que es reivindiquin i que intentin que no els donin la volta, que
simaginin que braos i cames sn arrels que les connecten amb el terra. A les
que estan a dalt els recordem que no shi val donar cops ni patades, ni fer
servir tcniques darts marcials, per que es tracta dun exercici de fora, que
no nhi haur prou amb que li demanin si us plau que es giri. Resultar
interessant veure com a mesura que avana el joc les persones que estan a
dalt i que aparentment estan en la posici de fora es van cansant i
desesperant, mentre que les que partien duna posici de debilitat, cada cop se
senten ms fortes. Aquesta s una bona imatge de com podem reequilibrar els
poders. Tamb val la pena comentar que fins i tot quan aconseguim donar la
volta a una persona sovint respon a que laltra ha cedit o collaborat perqu
sigui aix.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Per saber-ne ms:


Les cinc bases del poder van ser proposades pels psiclegs socials John
French i Bertram Raven, en un estudi de 1959. Van desenvolupar un esquema
de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos
sobre els quals es donen suport els detentors del poder:
Poder legtim: el poder legitimat es refereix al poder d'un individu o grup
grcies a la posici relativa i obligacions del detentor dintre d'una organitzaci o
societat. El poder legitimat s una autoritat formal delegada.
Poder de referncia: el poder de referncia es refereix al poder o l'habilitat
dels individus per a persuadir o influir a uns altres. Est basat en el carisma i
les habilitats interpersonals del detentor de poder. Aqu la persona sotmesa al
poder s'identifica amb el portador de poder i tracta d'actuar com ell.
Poder expert: el poder expert s el poder d'un individu que deriva de les
habilitats o percia de la persona i de les necessitats de l'organitzaci o societat
d'aquestes habilitats. Al contrari dels altres, aquest tipus de poder s usualment
fortament especfic i limitat a l'rea particular en el qual l'expert est qualificat.
Poder de recompensa: el poder de referncia depn de la capacitat del
detentor de poder d'atorgar recompenses materials; es refereix a com l'individu
pot donar a uns altres una recompensa d'algun tipus com beneficis, temps
lliure, regals, promocions, increments de paga o de responsabilitat...
Poder de coacci: el poder de coacci es basa en la capacitat per a imposar
cstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar
recompenses. s el desig per recompenses amb valor, o la por de que les hi
llevin, el que assegura l'obedincia d'aquells sotmesos al poder. El poder de
coacci tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar
ressentiment i resistncia.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Bloc 3:
Les relacions afectivo-sexuals

Qu volem treballar:
Trobar a la dona o home que satisfar els nostres desitjos i que donar sentit a
la nostra existncia s un mite present en moltes de les adolescents. Els
models de relacions afectivo-sexuals en la parella basats en el mite de lamor
romntic i la construcci dels models de complementarietat, sn les creences
presents al voltant de la sexualitat i les relacions, que limiten un
desenvolupament saludable en les nostres vides.
En aquest darrer bloc, intentarem desenvolupar els aspectes del nostre mn
afectiu i amors, i de la construcci de les nostres relacions que tenen a veure
amb el mn de les dones. Veurem quines dinmiques de relaci ens aporten
major desenvolupament personal, i quines ens perjudiquen i que per tant
necessitem canviar. s important tenir en compte els aspectes que
interaccionen en les dinmiques de les relacions afectivo-sexuals, com els
models identitaris de masculinitat i feminitat, la naturalesa del maltractament en
les relacions, etc.
A les dones sens potencia el fet de cuidar de laspecte fsic, de la bellesa, de la
seducci i latractiu sexual, aix com de saber agradar i complaure l'altra
persona. La feminitat, doncs, es construeix entorn a lentrega. Sens s atribut
socialment el paper i la responsabilitat de cuidar lharmonia de la parella,
destar sempre disponibles, de ser abnegades, sacrificades, i de prioritzar les
necessitats dels i les altres, per sobre de les prpies.
La dependncia sol marcar la subjectivitat de les dones, perqu la vida i els
lmits personals es situen, sovint, en els i les altres.
Amb veu de dona: Aix, es produeix una prdua duna mateixa, front les nostres
relacions. Aix dificulta la identificaci dels processos i situacions de violncia, i
la possibilitat de sortir daquestes situacions. Des de petites, a les dones ens
ensenyen com hem destimar i com hem de donar per tal de ser estimades i
reconegudes. Socialment sens considera per naturalesa, com a ms dbils,
fredes i passives que els homes.
Per tant, pretenem treballar en la direcci de construir relacions afectivo-
sexuals plenes, riques i desinhibides, on lamor no est basat en una
dependncia mtua, sin en una lliure exploraci expansiva del desconegut.
Les relacions coercitives no sn respectuoses perqu neguen el creixement
personal i el propi desig.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

No podem separar els components afectius i sexuals de la vida humana. La


sexualitat s un aspecte fonamental en el desenvolupament de la vida de totes
les adolescents, i en les diferents etapes de les nostres vides. Sovint sintenta
no parlar de manera oberta de la sexualitat, de les sexualitats i dels desitjos i
prctiques sexuals, perqu sn considerades un tab o pertanyents a la vida
privada.
s important aprofundir en com les prctiques sexuals, el desig i les relacions
de parella no pertanyen a lmbit privat, ja que estan traspassades per infinits
judicis de valors, normes i consensos socials, pautes de respectabilitat, etc. En
fi, sn condicions culturals construdes i legitimades per una estructura social.
Tamb analitzarem lheterosexualitat normativa i la sexualitzaci i erotitzaci de
les diferents parts del cos, aprofundint i promovent una lliure recerca i
experimentaci entorn a la prpia sexualitat, ampliant els imaginaris en relaci
a nosaltres mateixes i a les nostres possibilitats afectivo-sexuals.

Els cercles concntrics de lamor:


Posant lmits

Idees clau:
Lamor romntic no tan sols existeix sin que es troba a dins de cada una de
moltes de nosaltres, i sol aparixer en els moments que menys ho esperem. El
mite de lamor romntic s un model fusional la vivncia fusional que
anomena Fina Sanz- de la vida de la parella, quedant en la total negaci i
invisibilitzaci la individualitat, i dissolent-se el jo i esborrant els lmits
personals, per donar pas, sovint, a un nosaltres.
Com no construir relacions basades en aquest tipus de dependncia
emocional? Una concepci de lamor interdependent, amb la construcci
complementria dun model de feminitat i de masculinitat s la nostra inspiraci.
Perqu lamor romntic apareix com una entrega incondicional on desapareix la
conscincia dels nostres propis desitjos, interessos i necessitats. Aix, la fusi
nega les diferncies i les relacions de poder, presents en les relacions.
Amb veu de dona: Lamor romntic ens fa sentir que si les nostres relacions no
sn com les de les pellcules, aquestes no tenen el mateix valor. Sembla que
no existeixi un vincle de relaci ms ntim, ms madur i menys idealitzat. O
fusi o separaci. Tot o res. No sens presenta un model devoluci cap a una
altra cosa, com un consens entre ambdues parts, amb una atracci i un desig,
encara que shagi deixat didealitzar la parella com a aquest sser perfecte.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

A ms existeix la idea, que si es tracta damor vertader, els conflictes es deuen


i shan de superar.
En les relacions heterosexuals (i en moltes relacions lsbiques tamb es
reprodueixen ambds rols), el noi sol ser el conqueridor, el seductor, i la
noia la que cuida ms la seva imatge, sovint molt feminitzada, i dna
importncia a la relaci i al fet de tenir cura dels altres. Aquest model amb dos
pols en la relaci, sol dur a una acumulaci de la tensi, una poca gesti de les
emocions, dels bloquejos, i una escassa comprensi mtua.
Saber situar lamor en la nostra vida i saber-nos situar en lamor, implica un
treball personal important. Hi ha qui necessita una major distncia per construir-
se internament. Cal basar les relacions de parella, doncs, en un reconeixement
de la individualitat i no en models preestablerts.
El model de relaci saludable que definiria Fina Sanz es basa en un model
dinterdependncia, en qu ambdues persones comparteixen un espai, lespai
relacional (un espai definit per ambdues persones, de manera equilibrada i a
travs de la negociaci); i on es mant un espai no compartit, un espai
personal. Aix, parlar de relacions de parella suposa parlar de lespai personal,
un espai interior. Mantenir una relaci amb alg, suposa uns lmits que s
important poder identificar en una mateixa.

Intenci educativa:
Qestionar els mites i creences entorn les relacions afectivo-sexuals que
generen situacions de dependncia i opressi, i que limiten el
desenvolupament autnom de la persona.
Ser conscients de les relacions que mantenim, i de com ens percebem i
situem en elles.
Promoure la capacitat per reconixer situacions de pressi, i desenvolupar
eines per clarificar els lmits i evitar que es traspassin.
Ser conscients de qu s irrenunciable en les prpies relacions, aix com
tenir conscincia dels propis desitjos.
Reflexionar entorn a nous models de relaci dinterdependncia i
reciprocitat, per tenir nous models de referncia per a unes relacions
saludables.
Prendre contacte amb lespai personal, i reconixer i comprendre el
concepte dindividualitat.
Respectar el dret al propi espai, aix com al de la nostra parella.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
Aquesta activitat consta de dues fases diferenciades i necessriament
complementries entre elles. Leducadora decidir els temps en funci dels
interessos i necessitats del grup.
1.) Imaginat dos cercles (A i B), com si fossin dues taronges senceres. Cada
persona s representada per un cercle que simbolitza el seu espai personal, el
seu espai interior. Dibuixa dues persones rodones-, separades entre s i fes,
dins cada cercle, un dibuix que tajudi a reconixer-los (punts, ratlles, estrelles,
etc.). Primer, cada una al seu mn. Leducadora fa preguntes a les noies de
com han estat fins ara les seves relacions, en cas que nhi hagi hagut i no
donant-ho per suposat, i de com desitjarien que fossin les seves relacions o
quina seria la seva situaci ideal. Primerament sels demanar que dibuixin
com han estat o com sn, i llavors, se les convida a dibuixar la seva situaci
ideal. Les noies hauran de dibuixar, a partir de les rodones, com es relacionen
els espais dambdues persones de la relaci i identificar lespai personal i
lespai compartit.
Leducadora pot convidar a les noies a que presentin els seus dibuixos i
suggerir diferents preguntes:
- Qu hi ha aqu? I all?
- Qu s el que desitges compartir amb daltres persones, i qu no?
- Recordes que thagi passat aix?
- Sents que s el que vols en aquest moment de la vida?
- Com pots tenir una bona comunicaci en aquest model?
2.) Es convidar a les noies a fer un rol-playing. Es faran grups de tres o quatre
persones i leducadora demanar a les noies que escullin una situaci que
tinguin inters en treballar o que hagin viscut, que tinguin a veure amb una
situaci no satisfactria de les seves relacions o de les seves possibles
relacions (sempre en referncia als seus espais personals i compartits). Es
deixar un temps per debatre i teatralitzar la situaci. Leducadora anir
acompanyant els grups i facilitant el treball, si s necessari.
A continuaci, les noies reproduiran les situacions i com varen acabar (si s
que ha acabat). Un cop representada la situaci, leducadora pot preguntar al
grup quins elements destacarien daquella situaci, si els agrada la manera
com es resol, i de quines altres maneres ms satisfactries i saludables es
podria resoldre per tal que es pugui construir una relaci basada en el respecte
mutu.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Tamb es pot convidar a les noies del grup a que es posin a lescena, com a
protagonistes, i intentin canviar les situacions en la direcci desitjada, sempre a
travs de la teatralitzaci.

Criteris davaluaci:
A falta daltres referncies, el model dinclusi s el que sha incorporat
emocionalment en la vida de moltes de nosaltres. I s per aix que s important
no emetre judicis de valor en relaci a les vivncies i experincies de les noies,
tot i promoure una anlisis crtica i un posicionament lcid en les seves
relacions. s important tamb, no pressuposar lexistncia prvia de relacions
afectivo-sexuals, i deixar sempre la possibilitat oberta a treballar lexercici a
partir duna manca dexperincia pel que fa a relacions de parella.. Tot i aix,
moltes de les noies podran haver experimentat sensacions semblants en
relacions damistat, o de famlia, etc. O b, si no les identifiquen, de ben segur
que els servir com a treball per al futur.
Caldr que leducadora tingui en compte diferents preguntes que podr
acompanyar, per mesurar fins on pot arribar i fins on no:
- Com viuen les noies aquestes situacions en la vida quotidiana?
- Qu els hi passa en la vivncia de la fusi?
Sha dinventar i crear de nou un model de relaci d'interdependncia sana,
perqu no hi ha un model preexistent en qu puguin navegar amb facilitat. Cal
que leducadora emfatitzi en la importncia de lautorresponsabilitat de les
noies en la creaci daquests espais. A ms, cal tenir present que poden existir
trnsits en la histria de les nostres relacions, per cal anar alerta quan certes
dinmiques sarrelen i es tornen permanents i repetitives.
Per tal de poder-nos orientar en el treball, el models bsics que proposa Fina
Sanz, sn:

1.- Model d'inclusi

Una persona inclosa en lespai de laltra, que lengloba. Respon a les relacions
tradicionals, als model jerrquics i estimula les dependncies. En aquest model
existeix poc espai personal al marge de la parella. A ms, afavoreix les
relacions de poder.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

2.- Model fusional utpic

Sovint, la fantasia del vincle s el model fusional total, la media naranja. Hi ha


moments en concret, emper, en qu es poden experimentar vivncies de
fusi, certs moments puntuals. No hi ha un espai personal, per al mateix
temps es pot viure en total harmonia i tranquillitat. Tanmateix, el model fusional
genera una situaci de desaparici completa de la persona al marge de la
parella quan es converteix en quelcom permanent.

3.- Model dinterdependncia.

Existeix un espai com compartit (la intersecci) i un espai personal no


compartit. L'espai compartit pot tenir major o menor proporci, segons la
parella. Genera una relaci ms igualitria, i sovint es dna quan existeix un
desig de relacions ms equilibrades.

4.- Model de separaci total

Els models de relaci passen per molts episodis o estats emocionals diferents.
Pot sser que en un moment de les nostres relacions, les necessitats de sentir-
nos distanciades saguditzin. Tamb pot passar desprs duna ruptura
amorosa.

5.- Model de soledat


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Cal comprendre la soledat com una situaci, un posicionament, una necessitat


o un desig tan legtim com qualsevol altre. Indispensable en molts dels instants
de les nostres vides.

Per saber-ne ms:


1.- Existeix mplia bibliografia entorn aquesta temtica. Es pot consultar:
Sanz, Fina (2008 [1995]) Los vnculos amorosos. Amar desde la identidad en la
terapia de reencuentro. Barcelona, Ed. Kairs.

Els mites, arquetips, i els models adoptats, tenen a veure amb la manera en
com vivim els vincles amorosos i la reproducci de les dinmiques en les nostre
relacions. Pot ser la reproducci dels models socioculturals, o tamb fruit
dexperincies vitals que calen en les nostres vides. Els arquetips, segons Fina
Sanz, sn figures universals amb qu ens identifiquem en algun moment de la
nostra vida.

2.- Es pot visionar el documental Los Gritones


http://www.youtube.com/watch?v=7EHO7Q8FjsM

3.- Es pot llegir el text No testimo


NO TE QUIERO
Existe el derecho a decir no: No te quiero. No quiero hablar contigo, no quiero
hacer el amor contigo, ni tampoco la guerra. No quiero nada contigo. No quiero
verte. No quiero. No. Este derecho tambin existe despus de haber hecho el
amor una vez o muchas. Despus de haber vivido con una persona das,
meses, aos, milenios. Despus de haber sido felices, muy felices los dos, y de
escribirnos versos, y de viajar por el Mediterrneo, y de sentir una gran pasin,
y de comprar juntos el apartamento () Existe el derecho a que dejes de
gustarme, de interesarme, de importarme. El mismo derecho a que me guste
otro/a, a que no me guste nadie, a me gusten todos/as, a me guste tu ntimo
amigo, tu amiga del alma, el vecino del quinto, quien me de la real gana, Y si
hay reciprocidad, mucho mejor. ()
C. Gavela. El Pas: 10 setembre 02
Desprs de veure el curt i llegir el text els podem preguntar: Qu creieu que
tenen en com? Com creieu que se sent la noia del curt? Us animeu a
escenificar com explica aquesta experincia a les seves amigues? O potser no
ho faria? Com us sentireu si us en passs alguna semblant a vosaltres?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Pel que fa al text, si aix fos la carta duna noi o duna noia amb qui has tingut
una relaci, com creus que lencaixaries? Quin dret planteja lautor daquest
text? Explical amb les teves paraules. Ests dacord que aquest dret tingui
vigncia en la nostra societat? Creus que es respecta? Com creus que es
podria generalitzar aquest dret? Qu proposa el text? Penses que s suficient?
Evitaria aquest dret les relacions abusives? Argumenta-ho.

Sexualitat, posant noms a les coses

Idees clau:
El desig i les prctiques sexuals no sn estables ni immutables, sin que
evolucionen al llarg de la vida, doncs s un devenir en permanent construcci i
que pot variar en relaci a les nostres experincies, circumstncies, o decisions
i posicionaments personals. La nostra sexualitat est condicionada en el
moment en qu naixem, en el moment en qu classifiquen els nostres cossos
com a femenins o com a masculins. I les diferents maneres com ens vinculem a
la sexualitat, tenen a veure amb el gnere. Tanmateix, la nostra sexualitat i el
qu fem amb els nostres cossos, forma part dun ventall de possibilitats
infinites. Aix, cal generar una comprensi de la sexualitat sense etiquetes
opressores, en un sentit ampli i sense autolimitacions. I diferenciar la sexualitat
de les relacions sexuals, que s un dels imaginaris primerencs de moltes de les
noies adolescents, doncs s intern als missatges de gran part de la societat.
Les relacions sexuals dominants en l'imaginari collectiu, heterosexuals i
coitocentristes basades amb el coit com a nucli de la prctica sexual-, limiten
la vivncia sexual de moltes noies (aix com la de molts nois), i condueixen a
que les noies assumeixin un model de relacions que poden comportar
conseqncies negatives, relacions no plaents, limitadores, etc. Cal legitimar
les relacions sexuals des del plaer i des de les relacions equitatives, o des del
lliure consentiment i decisi, sigui quina sigui la prctica sexual escollida.
A travs del discurs heteropatriarcal o a travs del llenguatge sexista una
violncia simblica que mant, aix, la violncia estructural-, moltes noies sn el
punt de mira dels insults, o sempren maneres de parlar que acaben legitimant
els actes, tamb, de violncia directa. Quins sn els insults que se li diran a una
noia per ferir-la? Qu s, sovint, el que li molesta sentir della? Sembles una
puta, ets una guarra, marimacho, camionera, etc. Sovint insults
relacionats amb els seus actes o possibles actes, o b atacant el seu desig o
possible desig sexual. Aix, s despecial importncia recordar-los que elles
poden ser les primeres que tendeixen a censurar-se a elles mateixes i a les
altres , i que, al mateix temps, tamb poden ser crtiques en relaci a aquests
discursos.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Intenci educativa:
Acceptar la sexualitat com a quelcom positiu i de gran importncia pel
desenvolupament de les noies.
Afavorir una actitud oberta i respectuosa cap a la prpia sexualitat i la dels i
les altres.
Poder elaborar un mapa dels plaers corporals o mentals, tot ampliant la
concepci sobre la sexualitat.
Analitzar el cnon heterosexual, la seva influncia i repercussions en
ladolescncia.
Conixer i clarificar el significat de les paraules que emprem en la nostra
quotidianitat.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
1.) Es dna a cada noia un paper en blanc, que haur de doblegar en mltiples
plecs, tot prenent la forma dun ventall. Sels hi demanar que escriguin, en tres
o quatre plecs, i amb 30 segons de temps, qu s per elles la sexualitat, o
idees associades a ella.
2.) Un cop feta aquesta pluja didees, es demanar, per grups, que escriguin
les paraules cultes i les paraules vulgars, que els vinguin al cap, i se les
classificar en els apartats segents. Es pot recollir tamb acudits i pintades
dels serveis o altres llocs on en trobeu.
- Parts sexuals o erotitzades (per exemple: mamelles, pito, etc.)
- Actes durant les relacions sexuals (ex: follar, xupar-la, 69, etc.)
- Qualificatius a les persones en relaci a la sexualitat (ex. maricn, cabrona,
etc.
- Expressions amb parts o activitats sexuals del cos (ex. vs-ten a prendre
pel cul, que et follin, etc.)
3.) Es demanar a cada una de les noies que prengui el seu ventall, i que acabi
de completar, coneixent ara lampli significat que pot adquirir la paraula
sexualitat, els diferents plecs. Per una banda, sels demanar que escriguin
coses que associen al seu plaer o a la seva sexualitat, i que els pugui aportar
una sensaci de comoditat. Per laltra banda del ventall, sels demanar que
escrigui en els plecs que considerin necessaris, all que els aporta una
sensaci incmode o que no desitgen en les seves relacions, prctiques,
desitjos sexuals, etc.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Criteris davaluaci:
1.) En la primera part es pot debatre entorn els conceptes i/o idees que han
sortit, una a una. Leducadora ha de poder facilitar que es parli de: Per qu s'ha
pensat en aquestes paraules? Hi ha alguna que ens cridi especialment
l'atenci? Sn paraules que permeten definir la realitat, o ms aviat impressions
estereotipades? Si sn impressions, sn paraules que connotin una imatge
positiva, negativa o neutra? Desprs de l'exercici, ens sembla que tenim una
idea aprofundida o superficial dels conceptes?
s important comprendre, en aquesta primera part, la importncia que sorgeixin
de les noies idees espontnies, conscients o inconscients, per de ben segur
que amaguen una informaci molt valuosa entorn la concepci de la sexualitat
entre les noies adolescents, i els missatges socials dels que beuen. Tota
aportaci s vlida, i cal que leducadora pugui acollir-la per retornar-la al grup
en forma de pregunta.
2.) La segona part ens permetr clarificar gran part del vocabulari que emprem
en la nostra quotidianitat, i oferir, parallelament, un ventall de vocabulari que
les noies puguin utilitzar en el seu dia a dia, i que no es vegi limitat.
Leducadora pot facilitar qestions pel debat com: Quines sn les parts
considerades sexuals o erotitzades? Sn masculines o femenines? A quins
actes o prctiques sexuals fa referncia la major part del vocabulari? Marqueu
els qualificatius negatius o que serveixen per a insultar, humiliar o rebaixar
laltra. Pertanyen a homes o a dones? Tenen a veure amb la prctica i/o el
desig sexual? Qu es considera positiu i negatiu en les dones? I en els homes?
Escriu les paraules formals per a designar tot el vocabulari que has trobat.
Quan usem el llenguatge popular i quan el culte? Per qu? Per qu creus que
sutilitzen tantes paraules populars en el camp de la sexualitat? Com explicaries
qu s la sexualitat segons aquestes paraules? Les expressions ens donen
una visi positiva? Hi ha diferncies entre les expressions masculines i les
femenines?
3.) La tercera part de lexercici ens permetr elaborar un mapa corporal i mental
entorn la nostra sexualitat. Permetr, quelcom molt important, que s que les
noies puguin fer lexercici de reconixer i identificar aquelles prctiques,
relacions, o desitjos sexuals que volen per a aquest moment de la seva vida, i
aquells que no volen. s important incidir, sobretot, en qu aquest mapa s
constantment canviant i que pren mltiples formes al llarg de les nostres vides.
La metfora del ventall, permet arrelar la idea entorn els amplis i diversos
plecs que poden conformar limaginari i la nostra vivncia de la sexualitat.
s important parar atenci, al llarg de tot lexercici, als estereotips existents en
relaci a les prctiques i/o desitjos sexuals.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

s important afavorir un posicionament crtic de les noies vers les afirmacions


carregades de judicis de valor i de trets homofbics. Al llarg de lexercici poden
sortir actituds estereotipades o b, actituds polticament correctes.

Per saber-ne ms:


Per desafiar els possibles estereotips sobre lhomosexualitat, proposem les
segents activitats:

1.) El Barmetre de valors


El barmetre consisteix en situar-te a lespai segons el teu posicionament
respecte a una afirmaci. Pots posicionar-te en les segents opcions.
SI Dacord amb lafirmaci
NO En desacord amb lafirmaci
MIG Ni dacord ni en desacord o una altra opci
Desprs de situar-te en lespai en algunes daquestes categories, es passa a
argumentar perqu thas situat en alguna de les opcions. En qualsevol moment
de la dinmica pots canvia dopci.
Les relacions homosexuals tendeixen a ser ms inestables i promiscues.
Una dona que es comporta de forma masculina s lesbiana.
Aix de ser homosexual s una fase passatgera
Si ets lesbiana es nota, les altres persones necessriament ho saben.
Les lesbianes no poden tenir relacions sexuals perqu no tenen penis.
Ja est b que un sigui homosexual, per que no ho mostri a lespai pblic.
All natural s estar amb un noi, lo normal s lheterosexualitat.
Moltes lesbianes sn noies que han tingut males experincies amb els nois.
Les persones bisexuals sn unes vicioses.
Si creixes entre persones homosexuals, et converteixes en una delles.
Les lesbianes sn poc femenines.

2.) El Qestionari Heterosexual


Extret de Platero, R. I Gmez, E. (2007) Herramientas para combatir el
bullying homofbico. Madrid, Talasa.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Qestionari Heterosexual
(adaptat de Mitchel, Leif (2000). Abordando la temtica gay en la escuela
Connecticut: Planed Parenthood y GLSEN)
1.- Quina creus que s la causa de la teva heterosexualitat?
2.- Quan i com et vas adonar que erets heterosexual?
3.- s possible que la teva heterosexualitat sigui tan sols una fase passatgera?
4.- s possible que sentis una por neurtica cap a les persones del teu mateix
sexe que causi la teva heterosexualitat?
5.- Si mai has fet lamor amb una persona del teu mateix sexe, s possible que
el que necessitis sigui un amant del teu mateix sexe?
6.- Per qu insisteixes en demostrar la teva heterosexualitat en pblic enlloc
damagar-la?
7.- Desitjaries que els teus fills o les teves filles fossin heterosexuals, tot i els
problemes als que han de fer front?
8.- La majoria de les persones que abusen sexualment dels nens i les nenes
sn heterosexuals. s adequat que els nens i les nenes estiguin en contacte
amb persones heterosexuals?
9.- Es pot ser una persona completa si es limita la vida a una heterosexualitat
compulsiva, exclusiva i no es desenvolupa lhomosexualitat potencial?
10.- Per qu insisteixen en atribuir a gent famosa una pretesa heterosexualitat
per justificar la teva prpia heterosexualitat?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

s la teva nit
Idees clau:
Hi ha tot un mn de fantasies rere el nostre inconscient, tot un mn de
representacions mentals, el tema principal de les quals, sn les relacions
sexuals. I que ens acompanya des de ben petites, al llarg de la nostra vida. Tot
un mn de fantasies en la nostra manera de relacionar-nos, de seduir, i de
crear espais dintimitat amb nosaltres mateixes. Les fantasies promouen un
ambient segur per deixar anar amb llibertat la imaginaci i deixar que
sexplicitin, o sorgeixin, noves sensacions sexuals. Permetrens fantasiejar ens
allibera de tota responsabilitat, doncs podem parar les nostres histries en
qualsevol instant i donar-los-hi un nou rumb per on navegar.
Les fantasies sexuals poden ser pensaments fugaos, imatges sexuals, o b
histries que semblen pellcules, per tamb experincies sexuals sense una
trama narrativa determinada. s possible que les fantasies traspassin els lmits
de laparent sentit com, tanmateix, cal considerar-les tan vlides com
qualsevol altra experincia sexual.
Existeix una relaci, sovint, entre les nostres fantasies i la nostra trajectria i
experincia de vida, representant aix, un material molt valus pel nostre
autoconeixement. A ms, en les fantasies podem complir rols i fer accions que
en la nostra vida real no ens permetem, o b, poden tamb ser tils per
permetrens viure experincies amb qu sentirem culpa de viure i/o desitjar en
la nostra quotidianitat.

Intenci educativa:
Valorar la importncia que tenen les fantasies sexuals en el nostre
autoconeixement.
Conixer i identificar els mites i les actituds associades a les relacions
sexuals i prctiques sexuals.
Aprendre sobre les diverses formes de relaci sexual humana i de la
sexualitat amb una mateixa.
Donar una imatge no noms coital de les relacions sexuals, sigui quina sigui
la prctica o el desig sexual.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

1.) Demanem a les noies que cerquin un rac de la classe per estar cmodes, i
que tanquin els ulls, si ho volen. Abans de res els expliquem que es tractar de
fer una visualitzaci entorn les seves fantasies sexuals. Les convidem a
caminar per un bosc, on es va fent de nit. Al final del cam, shi troben una
cabana i obren la porta. Els demanem que simaginin el seu moment ideal,
damor o de sexe, etc. demanant-los que sigui del tot fantstic, illimitat i
imaginatiu, tant com ho desitgin. Pot haver-hi persones conegudes,
desconegudes, moltes persones, poques, ning, etc. Tot shi val, no hi ha cap
lmit ni frontera. Els diem que s la seva nit.
2.) Transcorregut el temps que faci falta, el grup es posa en cercle i donem un
paper en blanc a cada noia. Demanem que, aquella qui ho vulgui, pot escriure
qu s el qu ha passat dins la cabanya. Per no saber qui ha escrit cada relat,
els recomanem que escriguin amb majscules. Una vegada escrit, tothom
haur de doblegar la fulla en un nombre igual de plecs. Les recollim, i li donem
una fulla a cada persona anant amb compte que no sigui la mateixa que han
escrit, i es van llegint en veu alta. En finalitzar, es recullen de nou els escrits.

Criteris davaluaci:
Hem de tenir en compte que poden sorgir histries diverses, histries ms
ntimes, histries pornogrfiques, histries romntiques o histries de
dominaci/submissi, histries que aparentment traspassen els lmits dall
socialment perms, etc. I que poden generar riures i comentaris entre les noies,
precisament per estar tocant certs lmits, que acostumen a ser un tab, del qu
no sen pot parlar. s important recordar que les fantasies sn vlides com a
tals, i que no estem obligades a dur a terme all que hem imaginat. Tanmateix,
cal que leducadora estigui atenta per evitar judicis i acollir tot all que pugui
sortir al llarg de lexercici. Aix com tamb cal dirigir latenci cap a noies que
els hagi estat difcil imaginar una fantasia, i comprendre-ho com a vlid i part
integrant tamb de la dinmica. s important, al mateix temps, estar alerta a les
fantasies en el cas que nexisteixi alguna que es relacioni, de manera no plaent,
amb alguna experincia dolorosa del passat dalguna noia.
Leducadora pot facilitar un debat posterior, amb preguntes com: Com sn les
persones amb qui us trobeu? El/la/els/les coneixeu? Qu passa o qu feu (o
qu esteu disposades a fer)? Qu sentiu? Qui pren la iniciativa? La histria t
continutat o sacaba? Aconsegueixes que passi el qu desitges? Com ho
aconsegueixes? Com s lencontre? La persona ens estima? Lestimem? s
necessari estimar-se? s una histria que us respecta les necessitats
bsiques? s saludable? La desitges? s fcil que es pugui acomplir? I llavors
es poden fer preguntes entorn: Creus que els nois poden haver tingut fantasies
similars? Si no s aix, en qu es diferencien? Nhi ha de ms o menys
realistes? etc.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Mdul 3:
La construcci de la identitat masculina

Especificitats del treball amb els adolescents


1. Sha escrit molt sobre ladolescncia i no s lobjectiu daquest treball fer
una anlisi detallada dels comportaments propis daquesta edat, per a
lhora de relacionar-nos amb els nois hem de tenir en compte que,
possiblement, faran servir tot tipus de provocacions per mostrar que sn,
que existeixen. Aix inclou respostes contrries al que sespera dells o
al que la societat entn per polticament correcte. Les seves
manifestacions emocionals, lingstiques o actitudinals no sempre
coincideixen amb la realitat ni sn un indicador del tot fiable de la seva
manera de fer i de pensar. Daquesta manera els adolescents poden dir
o fer una cosa i la contrria en qesti de minuts, i bona part de les
seves formes dactuar sn provisionals o transitries. s cert que en les
formacions de prevenci de relacions abusives insistim que s en
aquestes edats que sovint trobem els primers actes discriminatoris per
tamb s cert que els nois amb els que treballem, i que estan adoptant
actituds masclistes avui, no forosament seran masclistes per sempre
ms.
2. La forma en la que ens acostem als nois s de gran importncia ja que
orientar les seves expectatives sobre el que volem compartir amb ells,
En aquest sentit entenem que els enfocaments basats en la
culpabilitzaci no resulten massa efectius i poden provocar cert rebuig.
Tal i com apunta Michael Kaufman: efectivament, els nens creixen amb
una srie de privilegis pel fet de ser de gnere mascul en una societat
on domina all mascul . Volem que aquests nens i homes ho spiguen,
senfrontin a aquests privilegis, els desestimin, prenguin conscincia del
que han patit les dones i paradoxalment el preu que els homes estan
pagant per gaudir daquests privilegis. I si b s cert que han aprs a
posar-se la cuirassa i representar el seu paper, volem que es plantegin
els beneficis dalliberar-sen. Per ells no han fabricat del no res aquesta
cuirassa quan tenien cinc, set o dotze o fins i tot setze anys i intentaven
amb totes les seves forces que els encaixs. Daqu la importncia de
canviar lenfocament de la responsabilitat generalitzada del problema a
una responsabilitat compartida per tal de trobar sortides, canvis i qui sap
si solucions.
3. Ja hem apuntat que el model dhome igualitari que presentem no resulta
massa atractiu per als adolescents, ja que suposa una srie dactituds i
responsabilitats que no sn prpies del procs evolutiu en el que es
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

troben. s important presentar models que comportin un canvi dactituds


cap a conductes ms igualitries per que estiguin adaptats a les
necessitats prpies de la seva edat. Oferir models alternatius no
significa de cap manera presentar un tipus definitiu de noi adolescent en
el que shaurien de mirar (estratgia abocada al fracs) sin intentar
flexibilitzar els rols de gnere de tal manera que es permetin explorar
diferents formes de ser home sense limitar-se a lhegemnica. No es
tracta doncs de dir-los com han i com no han de ser sin de qestionar
si poden ser realment com vulguin dins dun model dhome tan tancat
com el que planteja lideal de masculinitat tradicional.
4. Sovint insistim que els problemes amb els que ens topem als instituts no
sn tant de conviccions, daquell llistat de valors suposadament
compartits, com de convencions. Paraules com justcia, solidaritat o
igualtat no els diuen res si no recauen en ells mateixos. Daqu la
importncia danalitzar com el sexisme repercuteix negativament en les
seves vides. Els missatges reprovatoris de les conductes sexistes no
tenen molta repercussi sobre els nois ja que, habitualment,
construeixen la seva identitat dacord amb el principi dindependncia, a
diferncia de les noies que ho fan dacord amb el valor de la
interdependncia i aix les fa ms sensibles a la visi que tenen els
altres i a les avaluacions negatives.
5. En tots els models de masculinitat hi una zona comuna, un nucli dur de
creences constrenyedores sobre les que existeix un fort control social.
Apartar-se delles comporta apartar-se de la identitat masculina. Al
voltant daquest nucli dur hi ha per un altre espai ms flexible, una zona
sensible on la discrepncia s tolerable. Dins daquest marc els nois es
poden moure, renunciar a alguns rols i adoptar-ne daltres sense que
existeixi el rebuig dels companys de gnere. I si hi ha una altra manera
de ser home? I si puc ser home i ser duna altra manera? Tots podem
tenir punts de trobada i de rebuig a lhora dadaptar-nos a aquest nucli
dur de la masculinitat. Els missatges constrenyedors i les zones
sensibles sn diferents i depenen en gran part de la nostra biografia,
recursos personals, etc. Aix, les zones sensibles serien el
qestionament que el propi noi es fa sobre la seva forma dactuar com a
home; mentre que els missatges constrenyedors serien les instruccions
que cada noi ha de seguir per tal de no apartar-se del nucli dur que
defineix la identitat masculina i sn generadors de molt destrs. Per
promoure actituds de canvi leducador ha de mirar de ser tan honest com
pugui i illustrar amb experincies prpies com influeixen els processos
de moure'ns amb els missatges constrenyedors i dins les zones
sensibles en el nostre dia a dia. Aix ens centrarem en les zones
sensibles dels models adaptats per a cada noi i no en el nucli dur del seu
comportament.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Proposta dactivitats per treballar amb els adolescents


Bloc 1:
construcci i efectes de la nostra identitat

Qu volem treballar:

La identitat, lluny de ser homognia i invariable, s una realitat multidimensional


i constantment canviant. No s una entitat fixa, sin un procs. Les identitats
sn construdes i tenen a veure amb el moment histric en qu vivim. Aix, en
aquest sentit, sn modificables i sestableixen amb la interacci de les persones
amb el seu medi.
En aquest primer bloc volem fer un recorregut per com sha format la identitat
masculina. Un procs daprenentatge que passa, duna banda per desaprendre
el model tradicional i castrador per sobretot pel que defineix la seva identitat
com a adolescents actualment.
Qu suposa ser adolescent? I ser home? A quin model ens agradaria aspirar?
Caldr doncs alfabetitzar-nos emocionalment, descobrir com ens ha
condicionat el model tradicional de masculinitat i analitzar els preus que
paguem per la seva assumpci.
Volem qestionar i desestabilitzar les seves creences, generar un espai per a la
incertesa i aix generar una major disposici per a adquirir noves idees.
Daquesta manera pretenem dotar al grup de vivncies, emocions i sentiments
compartits tant de frustraci com de ruptura i assoliment de desitjos. Tot plegat
per construir una masculinitat ms saludable i dacord amb les necessitats de
cada noi.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Que es canvi de lloc qui ...

Idees clau:

s important crear espais de seguretat i confiana que potencin llaos de


solidaritat i cohesi entre els nois del grup. Uns vincles basats en lafecte i la
cura. Aquest espai es pot crear compartint experincies personals. s
important poder parlar de vivncies entorn la famlia, les amistats, les relacions
afectives/sexuals o la sexualitat amb un mateix, els desitjos, els somnis, les
pors, les necessitats, etc.
Les pors, les necessitats i els desitjos masculins estan condicionats per la
socialitzaci de gnere. La majoria de les pors que presenten els nois sovint
tenen a veure amb factors improbables o llunyans (com la mort dun familiar) ja
que als homes noms ens est perms sentir por davant coses molt greus i no
tant quan ens enfrontem a situacions quotidianes.
Amb veu d'home: Entenem que s important aprendre a separar les necessitats
dels desitjos ja que els nois (a diferncia de les noies, on passa el contrari)
sovint els confonem. Els desitjos tenen a veure amb el prestigi, lxit, la
sexualitat i no parteixen dun autoconeixement personal ni dun projecte definit.
Possiblement, als nois ens costa identificar les necessitats perqu no ens han
educat en la cura ni en lautonomia.

Intenci educativa:
Establir un marc de seguretat i confiana
Prendre conscincia de la diversitat del grup i del que ens uneix ms enll
del que ens separa.
Aprendre a expressar i compartir lliurement les nostres pors
Aprendre a diferenciar desitjos de necessitats
Analitzar com tots els homes compartim formes de pensament que
influeixen en la nostra visi de la realitat i en la forma que ens posicionem
en el mn.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
La dinmica es divideix en dues parts:
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

1) Els participants seuen en un cercle de cadires. L'educador t preparades de


vuit a deu afirmacions sobre temes diversos i sempre encapalades per que es
canvi de lloc qui .... Es pot comenar amb algunes afirmacions desvinculades
del tema que estem treballant per anar escalfant motors, com ara: que es
canvi de lloc qui pensi que s divertit xatejar per Internet, o que seria
excitant anar a viure fora uns anys. Els que estiguin d'acord shauran daixecar
i canviar de cadira, mentre la resta continuen asseguts. Desprs de cada
afirmaci se'ls demana a dos o tres participants que diguin les raons per les
quals s'han aixecat o quedat en les seves cadires. Poc a poc leducador anir
introduint afirmacions orientades a poder parlar d'experincies personals. En
aquest cas suggerim enunciats del tipus: que es canvi de lloc qui mai no ha
tingut por o qui tingui por a ... per treballar les diferncies entre necessitats i
desitjos podem construir afirmacions com ara que es canvi de lloc qui voldria
ser... o qui cregui que s....
2) En la segona part l'educador treu una cadira del cercle i convida un noi (o ell
mateix) a posar-se de peu al mig de la classe. Aquesta persona ha de fer
alguna afirmaci que sigui veritat per ella (que es canvi de lloc qui cregui que
totes les noies sn iguals). Les persones que comparteixin aquesta afirmaci
shauran de canviar de lloc. La persona que estava al mig tamb ha de buscar
una cadira per seure, de manera que ser una altra persona la que quedar al
centre per dir una nova frase. Es interessant que el propi grup de nois decideixi
lliurement els temes dels que vol parlar per si sestanquen, leducador sempre
els pot animar amb propostes genriques al voltant de les noies, la famlia, el
grup damics, el sexe, els somnis, les pors o els desitjos.

Criteris davaluaci:
s important impedir el judici de valors entre ells. Tamb cal recordar que en
aquesta dinmica no hi ha policies (s a dir, ning no pot dir a ning si sha
daixecar o no de la cadira). Cadasc s lliure de fer i dexposar-se en la
mesura que consideri oportuna.
Algunes preguntes posteriors poden girar al voltant dels temes que han triat. -
Creieu que les noies haurien triat els mateixos temes? Per qu?
- Com ens ha influit parlar d'uns temes i no d'altres?
- Els homes tenim temes prohibits, dels quals no podem parlar?
- Els temes de nois i de noies es valoren per igual?
Si no hem aconseguit que parlin dels seus temors, desitjos i necessitats
obertament sempre els podem demanar que els escriguin en tres targetes de
diferent color encapalades per les preguntes: de qu tinc por? Qu necessito?
Qu desitjo?. Desprs duna estona es poden passejar per la classe amb la
targeta al pit.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

A lhora de dinamitzar aquest espai s important que no es qestionin les


presentacions dels altres nois i que noms es permetin preguntes aclaridores.
Per acabar, farem la posada en com entorn als elements comuns que han
aparegut i lexposici de les idees clau.

La vida den ...

Idees clau:
Existeix un model de masculinitat hegemnic, el que en aquesta guia definim
com a model tradicional, que ens assenyala com hauria de ser un home al llarg
de les diferents etapes de la seva vida (de nen, dadolescent, jove o adult). Si
volem obrir espais on poder viure la nostra masculinitat de forma ms lliure i
saludable haurem de comenar per flexibilitzar, qestionar i, si ens sembla
adient, transformar aquest model tradicional.

Intenci educativa:
Reconixer quins sn els estereotips de gnere.
Descobrir com afecten aquests estereotips en la construcci de la nostra
masculinitat.
Analitzar les expectatives de gnere dels nois i com aquestes condicionen
les seves expectatives de futur.
Valorar la convenincia de flexibilitzar aquestes expectatives per a poder
definir lliurement la nostra masculinitat.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament: mostrem al grup dalumnes la fotografia del nad que teniu


en els annexos. Abans que res els expliquem que acaba de nixer i que li
haurem de posar un nom, tenint en compte que s un nen. Desprs, demanem
als nois que es distribueixin en tres grups. Tots tres hauran dimaginar-se un
moment de la vida de X (el nom que li hagin posat) i representar-la amb una
imatge esttica a partir dels seus cossos.
El grup A, representar el dia del seu segon aniversari
El grup B, un dia quan ja te 16 anys
El grup C, en algun moment un cop ha complert els 30 anys
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els deixem 15 minuts perqu pensin en la imatge i lassagin entre ells. Un cop
les tinguin enllestides el primer grup es collocar davant dels altres.
Demanarem a la resta que tanquin els ulls i noms els deixarem obrir-los quan
la imatge estigui preparada. Tots plegats lobservarem amb atenci i
descriurem el que veiem. Seguirem el mateix ritual amb els altres grups.
Desprs podem mirar de resumir quina vida ens imaginem que ha tingut el X,
resseguint les tres imatges presentades.

Criteris davaluaci:
El debat es pot encetar per preguntar en quins mbits de la seva vida lhem vist
i trobar conjuntament informaci que no hagi estat reflectida en les imatges: t
feina? I criatures?, quina relaci creieu que t amb la seva famlia? Mant el
contacte amb el grup damics i amigues de lInstitut? I sobretot, creieu que la
seva vida hagus estat la mateixa si hagus estat una noia?
A continuaci els podem demanar, Qui firmaria la vida de X? Qu els agrada
del que han vist i qu en canviarien. Pot resultar interessant contrastar la vida
del personatge amb la seva prpia i demanar-los una projecci per observar
com simaginen daqu 15 anys: on et veus treballant? Quants diners creus que
guanyars? Amb qui timagines compartint la teva vida? Quines creus que
seran les teves necessitats? I els teus temors? Quan creieu que va passar de
ser un nen a ser un home? Aquestes darreres preguntes ens poden servir per
contrastar les respostes amb lactivitat anterior. Si comencen a aflorar alguns
bloquejos en el grup, aquesta dinmica tamb es pot treballar per parelles.
A partir daqu conv cridar latenci sobre els diferents mbits de la seva vida
(famlia, treball, temps lliure) en els que existeixen expectatives que indiquen
com hauria de ser un home adult. Tamb els podem preguntar quins referents
adults i propers han fet servir per construir les imatges i si els han condicionat
al llarg de la seva vida. Ara la pregunta final seria, Sentiu que aquestes
persones han estat felices mirant dajustar-se a aquests expectatives? Qu
shan deixat pel cam?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Annexos:

Per saber-ne ms:

Per tal daprofundir en el debat sorgit de lactivitat us proposem dos exercicis


complementaris.

El primer consisteix en que facin un llistat (o una redacci, un dibuix una can
de rap) daquells missatges vinculats a la construcci de la seva masculinitat
que han rebut al llarg de la seva vida, on els van escoltar i com els han
condicionat. Per exemple: recordo quan un dia mentre plorava al pati un mestre
em va dir que els nens no han de plorar o b, em van regalar un conte on deia
qu...)

Un segon exercici pot consistir en que escriguin un conte que comenci de la


manera segent: si hagus nascut noia ... on plantegin el que creuen que
hagus estat diferent.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els dilemes

Idees clau:
Totes les persones tenim la capacitat democionar-nos, de sentir, per no totes
disposem de les mateixes capacitats per accedir al mn de les emocions,
reconixer-les i posar-li paraules al que estem sentint. Tenir accs al que
sentim i estar connectat a les nostres emocions resulta molt important perqu
ens ajuda a saber qu necessitem i ens dna molta informaci de qui som.
Per davant una mateixa experincia no tothom reacciona de la mateixa
manera. I no ho fa perqu possiblement no se sent com jo.
Lexpressi dels sentiments tamb s cosa de nois per tradicionalment els
hem ocultat per protegir-nos de lacusaci de no ser un home de veritat. s
imprescindible atrevir-se a mostrar sentiments i vulnerabilitat perqu aquest s
un pas previ a la petici dajuda. Un noi que expressa els seus sentiments
podr demanar ajuda i donar-la de forma habitual, millorant la seva qualitat de
vida i establint millors relacions dintimitat amb les persones que sestima i
respecta.
En aquesta activitat volem fer aflorar les contradiccions entre el model de
masculinitat tradicional que els han proposat els models masculins coneguts i el
desig dels propis joves. Dalguna manera volem aterrar les conclusions de
lactivitat anterior en el seu dia a dia, perqu si la masculinitat es una
construcci social basada en missatges constrenyedors llanats per models
masculins de referncia, tamb pot ser transformada socialment a travs de les
nostres conductes i compromisos.

Intenci educativa:
Reconixer qu sespera de nosaltres pel fet de ser nois (missatges
constrenyedors)
Prendre conscincia de com condicionen les expectatives que es tenen d'un
com a home a lhora de prendre decisions.
Aprendre a reconixer qu s el que volem fer en cada moment.
Alfabetitzar-nos emocionalment (facilitar espais de seguretat per parlar
obertament de les nostres emocions)

Temps estimat: 45 minuts


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desenvolupament:
La dinmica est basada en un problema o dilema sobre el qual els participants
han de formular una opini. El grup es situa al centre i leducador assenyala i
numera les quatre cantonades (A, B, C i D) Desprs llegir en veu alta el
primer dilema i les 3 possibles respostes (la quarta sempre estar destinada a
altres possibles respostes davant el dilema plantejat). Leducador els convida
a posicionar-se en una de les quatre cantonades. Ara s el moment descoltar
tots els arguments de forma ordenada i en primera persona del singular.
A continuaci us oferim tres possibles dilemes per tant leducador com el propi
grup pot inventar-sen daltres dacord amb la prpia dinmica del grup.
Els pares del Brian (cal canviar el nom si alguna persona del grup es
diu aix en el grup) sestan separant i un comentari que es fa a classe
el posa molt trist i li entren ganes de plorar.
A: Plora obertament i quan li pregunten, comparteix amb el grup que est
trist.
B: Sen va al lavabo a plorar sol.
C: Talla les ganes de plorar i sespera al pati per explicar-li a un collega
D: Cantonada oberta .
El Brian ha sortit de festa amb els amics i desprs de prendre unes
copes el grup damics li proposa que trenqui els retrovisors dels
cotxes aparcats.
Qu creieu que faria i perqu:
A: Els trenca sense miraments.
B: Els diu que no per si insisteixen acaba cedint.
C: Els dius que no ho vol fer
D: cantonada oberta

A la sortida de lInsti el Brian veu passar una noia que li agrada molt.
Est acompanyat dun amic
A: li explica a l'amic que fa temps que li agrada i que li agradaria sortir amb
ella
B: li crida algun piropo
C: sho guarda per ell i calla
D: cantonada oberta
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Criteris davaluaci:
Leducador animar a que els alumnes argumentin les seves respostes i si cal
a continuar alguna de les histries (si per exemple alg respon que li crida un
piropo li podem demanar quin seria i per qu creuen que reaccionaria aix)
Els dilemes del Brian han de servir dexcusa per parlar de les seves prpies
experincies:
- Us heu trobat en situacions similars?
- Com veu reaccionar?
- s ms fcil pensar qu haurien de fer els altres que qestionar-nos a
nosaltres mateixos? Per qu?
- Pot ser interessant animar els nois a reconstruir lescena on el protagonista
ha de prendre de la decisi i veure com es desenvolupa. En aquest cas els
podem preguntar com sha sentit el protagonista o les altres persones que
surten a lescena i si els ha semblat just per a tothom el desenvolupament
dels fets. Lescena ens pot servir per assajar la realitat i buscar
conjuntament alternatives, convidant als nois a substituir algun dels
protagonistes i actuar duna altra manera.
s possible que a partir de les respostes tornin a sortir alguns dels costos de la
construcci de la masculinitat que ja sapuntaven en lactivitat anterior. Pot ser
un bon moment per construir-ne una llista conjuntament. Els podem indicar que
els missatges constrenyedors estan molt lligats amb els HAURIA (hauria de
ser fort, no hauria de mostrar els meus sentiments, etc) que governen les
nostres vides i que sovint sacaben convertint en les nostres prpies gbies. s
important substituir lhauria de pel VULL o no VULL, tot i que entenem que
aix no sempre s fcil i s un procs que pot durar tota la vida.

Per saber-ne ms:


1.) Guiar i ser guiat.
Per tal de reforar la idea que davant una mateixa experincia, podem viure
diferents emocions us proposem aquesta activitat prvia, per a la que tan sols
es necessiten uns minuts. Demaneu al grup que es posi per parelles. Tots dos
hauran dajuntar els seus dits ndex, un dells tanca els ulls i laltre lhaur de
guiar per lespai. En acabar els preguntarem com shan sentit quan guiaven i
com quan eren guiats i farem una llista a la pissarra amb les seves respostes.
Si noms permetem que sexpressin en primera persona del singular, es far
visible que davant una mateixa experincia no tothom sha sentit igual.
2.) Visionat del curt manguitos
http://www.youtube.com/watch?v=Udwi80hUBCA
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

En aquest curt sentim el relat d'un noi que est aprenent a nedar, grcies a
l'ajut d'una noia que acaba de conixer, i s'estan enamorant. El veiem en una
situaci frgil, amb uns manguitos infantils als braos i les ulleres de piscina.
Ell la va seduir explicant-li que tenia por de l'aigua perqu va veure morir la
seva via al mar. Per tot aix s mentida. Ell sap nedar, la seva via s viva, i
les llgrimes que va expulsar eren tamb de mentida.
Al final de curt revela:
La ment, pero solo en parte, porqu hace dos das s que estaba hundido, y
ahora sin embargo, al mirar en sus ojos me siento a flote, en todos los sentidos.
Espero que ella lo entienda. Tengo ganas de llorar. No slo de expulsar
lgrimas. Tengo ganas de llorar de verdad.

- Com us heu sentit al veure el noi amb els manguitos i les ulleres? Com
creieu que se sent ell? I la noia?
- s cert el que diu el noi, que l'nica forma de captar l'atenci d'una noia s
explicant-li una histria com la de l'via? Per qu? Qu els agrada a les
noies d'un noi?
- Perqu no li va poder dir la veritat sobre com se sentia?
- Creieu que li dir la veritat algun dia? Creieu que la noia l'entendr?
- Com s que no pot plorar de veritat?
- Perqu creieu que en t ganes? Us ha passat alguna vegada, voler plorar i
no poder? Creieu que els passa a les noies?

Quan estem entre collegues

Idees clau:
Molt sovint les relacions informals entre homes es caracteritzen per:
- Sestableix una complicitat fcil basada en un pacte de no qestionar;
perqu es basen en converses superficials, poc profundes, i on es parla de
temes impersonals que eviten mostrar les preocupacions i debilitats reals.
- Relacions competitives en les que contnuament es tracta de demostrar que
ets molt home.
- Relacions poc afectives i on, noms en ocasions heroiques (com les
celebracions esportives) es permet que aflorin els sentiments entre els
homes.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

- Existeix un pacte d'aliana mtua no sempre explcit, davant les dones


(construdes com lenemic dins limaginari sexual).

Daltra banda podem remarcar que en el grup de collegues aprenem a ser i a


actuar com a homes, a demostrar la nostra masculinitat, per aquesta forma
de viure-la, de vegades ens porta problemes. La idea s que tamb podem
participar en grups damics on ens puguem expressar lliurement sense
necessitat de fer-nos els guais o els durs
En aquesta activitat es important recordar als nois que existeixen una srie de
necessitats (reconeixement, acceptaci, estima) que sn perfectament
legtimes i que no shan de viure amb vergonya. i que Al cap i a la fi, el teu
grup damics tamb sn molts dels que estan aqu presents, que possiblement
pensen com tu i no tinguin unes necessitats tan diferents a les meves.

Intenci educativa:
Visualitzar les regles de complicitat masculina en situacions habituals dins
un grup dadolescents.
Analitzar com es mant aquesta complicitat, com ens perjudica i com
escapar-ne della.
Aprendre a diferenciar entre el que vull i el que volen els altres; s a dir,
apoderar-se per alliberar-se de la pressi grupal.
Prendre conscincia de com la por i el rebuig a la homosexualitat
(homofbia) s un mecanisme que limita els nois a lhora de relacionar-se
lliurement i respectant les seves necessitats.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
Leducador divideix la classe en quatre grups. A cadascun dells li repartir una
imatge diferent i que es correspon amb diferents mbits de socialitzaci entre
nois:
Una nit de botelln,
Un grup de nois davant del foc
Dos homes abraant-se
Un grup de nois mirant el futbol o jugant amb la play
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Annexos:

Una nit de botelln

Nois davant del foc


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Abraada entre dos homes

Grup de nois mirant futbol


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Grup de nois jugant a la consola


JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

A partir de les imatges, els deixarem 15 minuts perqu simaginin una histria
en la que prviament hauran de discutir:
Quant fa que es coneixen?
Per qu estan junts?
De qu estan parlant?
Se senten tots cmodes amb la situaci?
Cada grup anir sortint i representar una breu improvisaci a partir de la
histria treballada.

Criteris davaluaci:
Desprs de cada histria ens aturarem per tal de parar atenci i fer un llistat
dels temes dels que parlen. Fins i tot podem fer una escala amb els temes ms
recurrents (possiblement noies, sexe, drogues, per demostrar alguna cosa ...)
tamb pararem atenci al llenguatge que es fa servir, especialment si resulta
sexista (tot i que aquest tema el treballarem especficament ms endavant).
Desprs els preguntarem si els agrada el que han vist i si canviarien alguna
cosa. Hem de posar lmfasi en si senten que tots els nois de la histria es
comportaven igual, si es sentien lliures per expressar-se i si podien complir
amb les seves necessitats. En el tercer mdul abordarem amb detall el tema de
lhomofbia per aquest pot ser un bon moment per recollir-ne, si surten, les
primeres actituds excloents.
Acabarem acostant lexemple a la seva vida quotidiana per discutir, quins
mecanismes fan servir ells per ser acceptats en el grup. Qu passa quan no se
senten acceptats? I quan senten coses que no sn prpies del mon mascul?
Han deixat mai de fer res per por a que no els acceptin?

Annexos: imatges
Imatge 1 (botellon.jpg) - PUBLICO Arnau Bach
Imatge 2 (al voltant del foc.jpg) - Bloggers Montserrat Jorba i Marc Canals
Imatge 3 (abraada entre dos homes) - Blog: Supernatural fans latinoamerica
Imatge 4 (mirant el futbol) Blog Mujer.com.py
Imatge 5 (jugant a la consola) Fotolog de Pablin (Buenos Aires)

Per saber-ne ms:


Si voleu posar a prova especficament com es mostren els sentiments i els
afectes entre nois us proposem que feu rpidament aquesta adaptaci de
lactivitat que coneixem com a splash: l'educador mira d'enxampar a alg,
tocant-lo. Si ho aconsegueix aquesta ser la nova persona que intenti
enxampar.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Per tractar d'evitar que t'enxampin, pots, en qualsevol moment, parar-te,


ajuntant les mans (donant una palmada) amb els braos estirats al mateix
temps que crides SPLASH. A partir d'aquest moment quedes immbil en la
posici en la que ests. Per reanimar a les persones que estan immbils alg
ha d'entrar dins del buit que forma amb els seus braos i fer-li UNA MOSTRA
DAFECTE (un pet, una carcia,...). Mentre s'est dins dels braos els dos
estan en zona lliure, sense que puguin ser enxampats.
Ser interessant analitzar les actituds que mantenen. Si han alliberat molts o
poc companys i si o han fet com han mostrat aquest afecte (ja sabem que entre
nois sovint es fa des duna actitud fora agressiva). Desprs els demanarem si
haguessin tingut el mateix problema per mostrar els seus afectes si haguessin
participat les noies i perqu.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Bloc 2:
Violncia i poder

Qu volem treballar:

Comenarem aquest bloc treballant els estereotips de gnere i els codis


culturals de la feminitat i de la masculinitat per tal dobservar tamb la relaci
de la construcci de la nostra identitat de sexe/gnere amb la violncia.
Tot seguit ens endinsarem en les dinmiques de poder i violncia que
sestableixen entre dones i homes, i com les violncies relacionades amb la
masculinitat tradicional han causat uns efectes molt forts en la construcci, no
noms de la identitat femenina, sin tamb en la construcci de la identitat
masculina.
La violncia i la dominaci prenen molts cops la forma del propi cos, com si
fossin automatismes corporals, com si fossin actes del mateix cos, que es
manifesten per la mateixa naturalesa. Per aquest motiu, a continuaci
intentarem incidir en com la violncia s una construcci cultural i no deriva de
manera directa, espontnia i natural, de les diferncies anatmiques entre nois
i noies.
Per poder treballar amb ella, cal prendre com a punt de partida que la violncia
saprn i que la reprodum en les relacions socials, per tamb internament.
Per acabar, ens endinsarem en les violncies de la masculinitat tradicional i els
efectes que han causat en la construcci de la identitat femenina, mentre
intentem descobrir les bases de poder i influncia assertiva que tenim els nois.
Unes bases que ens hauran de portar a desnaturalitzar la violncia; la presa
duna conscincia ni orgullosa, ni victimista ni culpabilitzadora i les passes per a
passar dun poder sobre a un poder per a.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Les violncies dels homes


Idees clau:
Dacord amb Micheal Kaufman, els actes individuals de violncia dels homes
ocorren dins del que ha descrit com "la trada de la violncia dels homes": la
violncia dels homes contra les dones, la violncia dels homes contra altres
homes i a la interioritzaci de la violncia; s a dir, la violncia d'un home
contra si mateix.
De fet, les societats dominades per homes no es basen noms en una jerarquia
dels homes sobre les dones, sin d'alguns homes sobre altres homes. La
violncia o l'amenaa de violncia entre homes s un mecanisme utilitzat des
de la infantesa per establir aquest ordre jerrquic. Un resultat d'aix s que els
homes "interioritzem" la violncia o potser sigui que les demandes de la
societat patriarcal estimulen instints biolgics que, en cas contrari, romandrien
relativament adormits o serien benignes.
La conseqncia no s solament que nens i homes aprenem a utilitzar
selectivament la violncia, sin tamb a transformar una gamma d'emocions en
ira, la qual cosa, ocasionalment, es converteix en violncia dirigida cap a si
mateixos, com passa, per exemple, amb l'abs de substncies i les conductes
autodestructives.

Intenci educativa:
- Analitzar conjuntament els models de violncia dels homes.
- Compartir situacions de violncia ens les que ens hem vist immersos.
- Buscar alternatives per tal de sortir dels cicles de la violncia.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
1 part: dividim la classe en grups de 7 persones. Cadascun dels integrants del
grup haur danalitzar una de les set violncies a les que fa referncia el text de
Michael Kaufman (veure annex) i pensar en una situaci concreta en la que
shagi vist atrapat per aquell tipus de violncia (si no t un exemple en primera
persona el pot trobar en el seu entorn immediat). Posteriorment el grup
compartir cadascun dels models i els exemples que han triat de forma que
compondran conjuntament el trencaclosques de les violncies.
2 part: com ja han fet daltes vegades, cada grup representar davant la resta
de la classe una de les situacions que hagin compartit, mitjanant una figura de
teatre imatge amb els seus cossos. La resta haur desbrinar a quina de les 7
pes es refereix.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Conjuntament suggerirem alternatives per a poder sortir daquella situaci de


violncia i la convertirem en una imatge ideal a partir de primera imatge
suggerida.

Criteris davaluaci:
Un cop llegit el text podem mirar de clarificar aquells models de violncia que
ms els costin dentendre per tal de facilitar que en trobin els exemples.
Desprs nhi haur prou amb dinamitzar les imatges que presentin, recullin les
idees clau i motivant la transici a la imatge ideal.

Annexos:
Michael Kaufman Las siete PS de la violencia de los hombres

Poder patriarcal. El patriarcat ha creat una estructura jerrquica de poder, no


solament contra les dones sin contra altres homes i contra un mateix. La violncia ha
reportat beneficis als homes com a grup: privilegis i formes de poder. La cooperaci
sha donat per a vncer, per a aconseguir lestatus dels millors, dels que guanyen.
El dret als privilegis. Per no sempre sexerceix la violncia per a mantenir el poder.
De vegades la violncia s la conseqncia de creure que es t el dret al privilegi. Per
exemple si un home pega a una dona perqu el sopar no s a taula, no ho fa sols per
assegurar que no tornar a passar sin perqu es creu en el dret que la dona el
serveixi.
El perms. La violncia no existiria si no hi haguera en els costums socials, els codis
legals, laplicaci de la llei i determinats ensenyaments religiosos, un perms tcit per a
exercir-la. Els actes de violncia (dels homes contra els homes) sn celebrats en els
esports, el cine, la literatura i la guerra. No sols s permesa sin que es glamouritza i
es recompensa. Seducci, atracci de lesttica de la violncia. La violncia s un
mitj natural per a resoldre disputes i diferncies. Interessa parar-se ac i destacar que
la violncia no sols s un fet personal, de parella, s tamb violncia social.
La paradoxa del poder dels homes. Les formes de poder sn tamb una font de
pors, allament i dolor per als homes. Els imperatius de la masculinitat requereixen
demostraci constant; la incapacitat de passar la prova o simplement lamenaa del
fracs, porten molts homes a lallament, la ira, lautocstig, lautoagressi... I des
daquest estat emocional, la violncia esdev un mecanisme compensatori, una
manera de restablir lequilibri. El blanc sol ser alg ms dbil.
Larmadura psquica de la masculinitat. La violncia s tamb resultat duna
estructura de carcter basada en la distncia emocional dels altres; aix crea una forta
armadura. El resultat s lescassa empatia (lexperincia del que altres senten) i la
incapacitat dexperimentar les necessitats i els sentiments dels altres com a relacionats
amb els propis. (per exemple la resposta davant duna agressi s que ella volia
tindre sexe). Les antenes emocionals estan distorsionades.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Masculinitat s amagar les emocions tret de la rbia, lagressivitat, els insults... s fer,
no parlar. La violncia s demostraci de virilitat.
La masculinitat: una olla a pressi. Els xiquets aprenen des menuts a reprimir
sentiments de temor i de dolor. Lnica emoci vlida per a un home s la ira. No
tindre poder exacerba les inseguretats masculines: si la masculinitat s tindre poder i
control, no ser poders significa no ser home.
Experincies passades. Els xiquets creixen amb experincies de bregues i lexercici
de la brutalitat. Sobreviure requereix sovint acceptar i interioritzar la violncia com una
norma de conducta. I els xiquets que creixen presenciant violncia, tenen ms
probabilitats dactuar aix. I els que han vist als seus pares maltractar les mares, han
aprs que s possible llastimar a una persona estimada.

Els cicles de la violncia


Idees clau:
Abans de considerar a la lleugera les dones maltractades com a dones dbils i
passives, hem de tenir en compte que totes les persones podem ser
vulnerables al rentat de cervell si ens hi exposen durant un temps suficient, si
estem soles i no tenim recolzaments i si, a ms, arribem a pensar que no hi ha
sortida possible. Precisament, la falta de sortides s el que la psicologia
anomena Desemparament aprs. El terme va sorgir de lexperimentaci amb
animals, concretament amb gossos que, sotmesos a descrregues elctriques
aleatries, acabaven per adoptar una actitud passiva sense cap iniciativa per a
fugir de la situaci. De la mateixa manera, les dones suporten el maltractament
perqu estan sota domini, i tamb condicionades, i es tornen passives perqu
senten que els seus esforos no serveixen per a res.
Les agressions que reben sn imprevisibles i incontrolables i mai troben cap
mitj per a canviar la situaci. Les dones vctimes no sn per tant masoquistes,
ni gaudeixen de la situaci, ms aviat tenen alterats els mitjans de defensa per
culpa de les agressions. I com ms greus i freqents, menys recursos
psicolgics tenen per anar-sen. Amb totes les formes de violncia psicolgica
que hem exposat, lhome violent neutralitza el desig de la seva companya,
ataca el seu pensament i suscita dubtes sobre el que ella diu o sent. Lagressor
ataca dos aspectes bsics de la dona: lataca socialment intentant trencar amb
la seva famlia, les seves amistats i el seu treball; i ataca la seva identitat actual
criticant en pblic i en privat la seva conducta, afeccions, defectes, iniciatives,
manera de veure les coses, forma de pensar... El domini impedeix que la dona
es rebelli, la torna obedient, la incita a protegir el seu agressor i labsol de
qualsevol violncia. Daltra banda, els i les adolescents i tamb moltes
persones adultes, solen considerar que els violents sn homes desequilibrats
que, moguts per lalcohol o les drogues, maltracten i acaben matant les seves
dones.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Tamb pensen que avui hi ha igualtat entre els homes i les dones i, per aix, la
dona s lliure daguantar una situaci de violncia. I si ho suporta s perqu s
dbil de carcter o perqu li agrada. Per aix comenarem treballant a partir
dun llista de les frases legitimadores ms habituals.

Intenci educativa:
- Reconixer i desmuntar les frases legitimadores de les violncies dels
homes.
- Comprendre i situar-nos en els cicles de les violncies.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
1 part: llegiu a classe aquest llistat de frases legitimadores de la violncia dels
homes:
- Els casos de violncia sn escassos.
- La violncia s producte dun malaltia mental.
- Les agressions a les dones es donen en les classes socials baixes.
- A les dones que ho aguanten, els hi ha dagradar, altrament no ho suportarien.
- Les vctimes sho busquen, fan alguna cosa per a provocar-ho.
- La imposici del bar en la sexualitat s un deure dins de la parella.
- Labs sexual i les violacions ocorren en llocs perillosos i obscurs i latacant s un
desconegut.
- El maltractament emocional no s tan greu com la violncia fsica.
- En una parella no existeix la violaci.
- Est justificat pegar a alg que ens ofn.
- Per a una bona relaci de parella pot ser desitjable que la dona siga de vegades
submisa.
- La dona que sembla un poc dbil s ms atractiva.
- Els homes no han de plorar.
- Quan una dona s agredida per lhome alguna cosa haur fet per a provocar-ho.
- Si una dona maltractada no abandona el seu company ser perqu no li desagrada
la situaci, s un poc masoquista.
- Actualment hi ha igualtat: la dona no est discriminada, ni controlada ni sotmesa.
Si aguanta labs s perqu vol. La violncia cap a les dones s un problema
privat, de cada parella. No ens hi hem de ficar.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

- Lagressi a la dona s molt minoritria, sn els mitjans de comunicaci els queho


exageren.
- Circumstncies externes com lalcohol, lexcs de treball o latur, la gelosia..., sn
les que motiven la violncia cap a la dona.
- Les agressions sn dutes a terme en ambients marginals.
- Els homes maltractadors estan bojos i mentalment desequilibrats.

Ara responeu les preguntes segents:


- Quines daquestes creences creieu que sn certes? Argumenteu-ho
- Quines penseu que sn excuses? Escriviu al costat per qu considereu que
sn equivocades.

2 part:
El tipus de violncia que solen usar els maltractadors s cclica i consta de
quatre fases: tensi (estat dagressivitat latent), agressi, penediment i afecte
(tamb anomenat lluna de mel).
Per comentar exemples podem comentar el vdeo Por ti cambio de Fsica o
qumica, on Gorka demana perd a Ruth.
-Situeu la seva relaci dacord amb les quatre fases esmentades.
http://www.youtube.com/watch?v=Fkb-qJxa7Jc

Quins sn els aspectes bsics del maltractador? Per qu s difcil que una
dona surti duna situaci de maltractament? Per qu no pot sortir Ruth de la
situaci de maltractament amb Gorka (Fsica o Qumica)? Thi reconeixes en
alguns dels trets de Gorka? Quins? Sereu capaos de crear una escena
alternativa on ell fes les coses duna altra manera?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els micromasclismes

Idees clau:
En Micromasclismes. El poder mascul en la parella moderna, Luis Bonino
ens parla dels micromasclismes, anomenats tamb sexisme benvolent,
terrorisme ntim o violncia de baixa intensitat, etc. Ell els defineix com a petits
i quotidians exercicis de poder que permeten als homes fer el que volen per
impedeixen que les dones facin el mateix. Es tracta de hbils arts,
comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gaireb invisibles que els
homes utilitzen no tant per jutjar sin per oposar-se al canvi femen.

Intenci educativa:
- Analitzar conjuntament el concepte de micromasclisme.
- Identificar els micromasclismes en la nostra vida i el nostre entorn.
- Buscar alternatives compartides per desterrar els masclismes de les nostres
vides.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:.
1) Fem grups de quatre persones i llegim conjuntament el text segent en qu
Luis Bonino distingeix quatre tipus de micromasclismes: utilitaris, encoberts, de
crisi i coercitius:
Los Mm utilitarios se realizan especialmente en el mbito de las
responsabilidades domsticas y suponen el aprovechamiento de la disposicin
femenina para el cuidado y la no responsabilizacin de los varones en lo
domstico. Se naturaliza su rol de cuidadora (de la pareja, de los hijos) y de
mantenedora del vnculo y de la comunicacin; se le hacen requerimientos ms
o menos solapados (Dnde est mi camisa? significa Bscamela y dmela);
se niega la reciprocidad del cuidado porque yo no s, etc. Los Mm coercitivos
sirven para retener poder utilizando la fuerza psicolgica o moral masculina.
Suponen por ejemplo el uso abusivo del espacio fsico (el silln, la mejor
posicin para ver la tele) y del tiempo para s (descanso, ocio a costa del
trabajo de ella). Tambin apelar a la superioridad de la lgica varonil cuando
las mujeres demandan (Un poco de seriedad, lo que dices son tonteras) Los
Mm encubiertos intentan ocultar su objetivo de imponer las propias razones
abusando de la confianza y credibilidad femenina. Crean falta de intimidad a
travs del silencio, del aislamiento, del mal humor manipulativo y del ninguneo.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

ste ltimo supone, por un lado, no reconocer lo valioso de las mujeres: sus
necesidades, valores, aportes al bienestar masculino y familiar y, por el otro,
sobrevalorar lo poco que brinda el varn, viviendo lo escaso como valioso.
Tambin es Mm encubierto la pseudonegociacin (hablar pero sin negociar en
realidad porque l no se mover de su posicin), la inocentizacin
culpabilizadora (Exageras, ests loca!) y la autojustificacin (balones fuera,
hacerse el tonto, el bueno o el inexperto, minusvalorar los propios errores
Los Mm de crisis ocurren en momentos en que aumenta la autonoma
femenina o se produce una prdida laboral del varn o una limitacin fsica. Se
trata de situaciones en las que la mujer demanda una mayor igualdad y el
varn recurre a una especie de resistencia pasiva (T sabrs que hacer con la
casa si decides trabajar fuera!); se da tiempo (posterga el cambio hasta el
hartazgo de ella o un ultimtum de separacin); aguanta el envite (hasta que se
canse) o critica el estilo (Si me lo dijeras de otra manera).
Los efectos de los Mm sobre las mujeres son: o Sobreesfuerzo psicolgico.
Disminucin de sus reservas emocionales y de energa para s y para el
desarrollo de sus intereses vitales o Inhibicin del poder personal. El desarrollo
personal se hace lento. Aumentan las actitudes defensivas, de queja ineficaz.
Se recurre a la mano izquierda para recuperar poder o Inhibicin de la lucidez
mental (tontificacin). Bloqueo de las acciones valientes, crticas, eficaces o
deterioro de la autoestima y de la autocredibilidad. Inseguridad, incompetencia,
impotencia... o Malestar difuso, irritabilidad crnica Los efectos en la pareja
son: o Relacin asimtrica, no igualitaria, autonoma de los varones a costa de
las mujeres, supremaca de los intereses de los varones o culpabilizacin a
la mujer por el deterioro del vnculo. Ella se queja intilmente, l se inmuniza no
escuchando. El mandato de gnero hace que la mujer se autoinculpe y que no
se reconozca el machismo. o la convivencia se convierte en una guerra fra, en
un lugar donde la mujer no se puede relajar

2) Tornem al gran grup tot fent una rotllana i els animem a que comparteixin els
micromasclismes que reconeixen en el seu entorn ms immediat. Per tal
dorientar el debat podem fer servir algunes daquestes preguntes:
1. Busqueu exemples de la vida real on es vegin els quatre tipus de
micromasclismes (si us animeu tamb podeu dinamitzar aquesta activitat, com
hem fet amb lanterior a partir del treball cooperatiu i la dinamitzaci dimatges)
2. Per qu sanomena a aquestes violncies micromasclismes?
3. Negar-se a posar-se el cond, s un micromasclisme?
4. La violncia s una pirmide. En la punta estan els assassinats. Ms avall, el
maltractament; per a la base hi ha els micromasclismes: el control (mirar el
mbil, controlar la roba, les amistats, on estaves? per qu no has trucat?, no
magraden les teves amigues...), el xantatge emocional per a aconseguir sexe,
els insults, la delegaci de responsabilitat perqu tu ho fas millor...
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

5. Sabeu de persones que hagin estat aguantant la pirmide? Com shan


sentit?
Criteris davaluaci:
Aquest text ens ha de servir de pretext per parlar de nosaltres mateixos. s
important crear un clima dintimitat i confiana per compartir situacions i
sentiments que poden ser dolorosos. Si es produeixen bloquejos, pot ajudar el
fet que leducador comparteixi la seva experincia al respecte, com a home.
Cal incidir que estem fent un treball per tal de prendre conscincia i transformar
les nostres actituds i no per culpabilitzar-nos (la culpa mai no s
transformadora) sin per responsabilitzar-nos.

Bloc 3:
Les relacions afectivo sexuals

Qu volem treballar:

En el darrer mdul intentarem desmuntar els mites de lamor romntic i les


falses creences sobre la sexualitat masculina. Tamb analitzarem la
heterosexualitat normativa mentre ens preguntem qu vol dir estimar, aprenem
a diferenciar entre el que s obvi i les nostres fantasies, assumim una sexualitat
responsable i compartim els nostres desitjos de paternitat.
Intentarem desenvolupar aquells aspectes del nostre mn afectiu i amors, i de
la construcci de les nostres relacions que tenen a veure amb el mn dels
homes. Quines dinmiques de relaci ens aporten major desenvolupament
personal, i quines ens perjudiquen i necessitem canviar. s important tenir en
compte els aspectes que interaccionen en les dinmiques de les relacions
afectivo-sexuals, com els models identitaris de masculinitat i feminitat, la
naturalesa del maltractament en les relacions, etc.
Als homes sens potencia el fet de ser provedors en un sentit ampli (tamb del
plaer, com a figures omnipotents), que ocupem el rol dexperts (un cop ms
negant les nostres pors o inseguretats), que ens mantenim alerta envers les
relacions de comproms i que les nostres necessitats son ms importants i
dignes de ser valorades. Tamb en el camp de la sexualitat o de les creences
socials ens han volgut convncer que els homes tenim ms desig sexual i per
tant estem legitimats per buscar la satisfacci permanent daquestes
apetncies, fet que sovint ens dificulta una escolta activa i emptica.
En quest mdul pretenem treballar en la direcci de construir relacions afectivo-
sexuals plenes, riques i desinhibides, on lamor no s una dependncia mtua,
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

sin una lliure exploraci expansiva dall desconegut. Les relacions coercitives
no sn respectuoses perqu neguen el creixement i el desig.
No podem separar els components afectius i sexuals de la vida humana. La
sexualitat s un aspecte fonamental en el desenvolupament de la vida de tots
els adolescents, i de les diferents etapes de les nostres vides. Sovint sintenta
no parlar de manera oberta de la sexualitat, de les sexualitats i dels desitjos i
prctiques sexuals, perqu sn considerades un tab o pertanyents a la vida
privada.
Aix s important profunditzar en com les prctiques sexuals, el desig i les
relacions de parella no sn quelcom pertanyent a lmbit privat, ja que estan
traspassades per infinits judicis de valors, normes i consensos socials, pautes
de respectabilitat, etc. En fi, condicions culturals construdes i legitimades per
una estructura social.
Tamb analitzarem lheterosexualitat normativa i la sexualitzaci i erotitzaci de
les diferents parts del cos, aprofundint i promovent una lliure recerca i
experimentaci entorn la prpia sexualitat, ampliant els imaginaris en relaci a
nosaltres mateixos i les nostres possibilitats afectivo-sexuals.
Abans de comenar us proposem que llegiu el text:
Homosexualitat i armaris: com ho puc saber? de Rosa Sanchis, per tal
destablir un codi com sobre el debat actual envers les preferncies sexuals.
http://www.rosasanchis.com/nova_web_dep_baubo/baubo/articles_baubo/hom
osexualitat_armaris_karicies.pdf

Proposta dactivitats:

Aix es parla!

Idees clau:
Cal legitimar la sexualitat des del plaer i des de les relacions equitatives quan
sestableixen relacions sexuals amb altres persones. Parlar de sexualitat no s
sinnim de prevenci de conductes de risc, coitcentrisme, genitalisme,
reproductivisme o missatges de por.
Les relacions sexuals dominants, heterosexuals i coitocentristes basades amb
el coit com a nucli de la prctica sexual-, limiten la vivncia sexual de moltes
noies (aix com la de molts nois), i duen a que les noies assumeixin un model
de relacions que poden comportar conseqncies negatives, relacions no
plaents, limitadores, etc. Cal legitimar les relacions sexuals des del plaer i des
de les relacions equitatives, o des del lliure consentiment i decisi, sigui quina
sigui la prctica sexual escollida.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els nois tenen ra quan asseguren que no els molesta que els hi diguin puto o
guarro. Als nois els molesten altres coses. Quins sn els insults que se li diran
a un noi per ferir-lo? Qu s el que a un noi li molesta que pensin dell? Aqu en
tenim uns quants exemples: que s (o es comporta com) una noia: nenaza,
afeminat, amanerat... Que no es comporta com sespera dun noi: covard,
gallina, ...Que li agraden els nois: maricn, marieta... Ens hem de preguntar qui
marca lautenticitat de la masculinitat. Ho fa el que insulta? El que apella a la
tradici (sempre ha estat aix)? El que crida ms fort? Els nois han de saber
que el discurs masclista o el llenguatge sexista forma part duna violncia
cultural que sovint es converteix en legitimadora duna violncia estructural (la
cultura del patriarcat) i que aquesta s la que, sovint, acaba per legitimar els
actes de violncia directa. Aix resulta important fer-los saber que ells tamb
poden estar alerta i ser crtics amb aquest tipus de discursos.

Intenci educativa:
- Observar com sovint tenim imatges estereotipades i poc aprofundides de
conceptes que valorem com a importants i utilitzem habitualment.
- Observar i investigar lentorn per a prendre conscincia de les influncies
que exerceix l'ambient del carrer en la nostra manera de viure la sexualitat.
- Conixer la terminologia adequada per a parlar de la sexualitat.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
Leducador anota a la pissarra les quatre columnes segents i convida els
alumnes a enumerar paraules relacionades amb cada categoria. Tamb podem
separar cada columna entre paraules cultes i vulgars:
- Parts sexuals (per exemple: mamelles, pito, etc.)
- Actes durant les relacions sexuals (ex.: follar, xupar-la, etc.)
- Qualificatius a les persones en relaci a la sexualitat (ex. maricn, cabrona,
etc.
- Expressions amb parts o activitats sexuals del cos (ex. vs-ten a prendre
pel cul, que et follin, etc.)
Tamb sels pot animar a que recullin els acudits o les pintades dels lavabos o
daltres llocs, referents a les categories esmentades.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Criteris davaluaci:
S'avalua cada concepte, un a un. Es llegeixen les paraules que han sortit de
l'exercici. Perqu s'ha pensat en aquestes paraules? Hi ha alguna que ens cridi
especialment l'atenci? Sn paraules que permeten definir els conceptes o ms
aviat impressions estereotipades? Si sn impressions, sn paraules que
connotin una imatge positiva, negativa o neutra? Desprs de l'exercici, ens
sembla que tenim una idea aprofundida o superficial dels conceptes?
Altres indicacions: La intenci d'aquesta activitat s identificar les idees prvies
que tenen els nois dels conceptes que volem analitzar. Per aquesta ra s
important remarcar que l'activitat ha de fer-se molt de pressa.
En un nivell ms profund els podem preguntar:
Quines sn les parts considerades sexuals? Sn masculines o femenines?
A quins actes sexuals fa referncia la major part del vocabulari?
Marqueu els qualificatius negatius o que serveixen per a insultar, humiliar o
rebaixar laltre. Pertanyen a homes o a dones? Qu es considera positiu i
negatiu en l'home? I en la dona?
Cerqueu les paraules formals per a designar tot el vocabulari que heu trobat.
Quan usem el llenguatge popular i quan el culte? Per qu? Per qu creieu que
sutilitzen tantes paraules populars en el camp de la sexualitat? Com explicaries
qu s la sexualitat segons aquestes paraules? Les expressions en donen una
visi positiva? Hi ha diferncies entre les expressions masculines i les
femenines?

Per saber-ne ms:


Un altre tema que certament resulta preocupant sn les falses creences al
voltant de la sexualitat. s per aix que us proposem que per prendre
conscincia de fins a quin punt el grup de nois les ha interioritzades i poder
argumentar i qestionar el que hi ha al darrera, us proposem aquesta activitat
breu: demaneu que es posin en grups de tres. Un haur de fer dadvocat de la
defensa, laltre de fiscalia i un tercer de notari. s a dir, un defensar
lafirmaci, laltre intentar rebatre-la i el tercer anotar els arguments a favor i
en contra en dos post-its de colors diferents. Poden anar canviant de rol en
cada frase. Noms tenen 2 minuts per a cada frase (un per cap). En acabar,
demanarem que colloquin els post-its a la pissarra i comenarem el debat
grupal. Us proposem algunes de les creences que poden treballar per, com
sempre, podeu afegir-ne daltres que us semblin ms adients o proposar als
nois que facin les seves:

Creences sobre la sexualitat:


- Una dona que es comporta de forma masculina s lesbiana.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

- Si un nen juga amb nines ser gai.


- Lhome ha de portar la iniciativa en les relacions sexuals i sempre hi est
disposat.
- Les dones no es masturben; s cosa de nois.
- La masturbaci produeix esterilitat i impotncia.
- Si no hi ha penetraci no hi ha sexe.
- Com ms gran sigui la mida del penis ms plaer es proporciona als altres.
- Durant la menstruaci no hi ha risc dembars.
- La marxa enrere s un bon mtode anticonceptiu.
- Quan ella diu no, en el fons s que vol.
- En una relaci sexual, sempre sha darribar a lorgasme.
Tamb podeu demanar-los que omplin: El Qestionari Heterosexual
Extret de Platero, R. I Gmez, E. (2007) Herramientas para combatir el
bullying homofbico. Madrid, Talasa.

Qestionari Heterosexual
(adaptat de Mitchel, Leif (2000). Abordando la temtica gay en la escuela
Connecticut: Planed Parenthood y GLSEN)
1.- Quina creus que s la causa de la teva heterosexualitat?
2.- Quan i com te nadonares que erets heterosexual?
3.- s possible que la teva heterosexualitat sigui tan sols una fase passatgera?
4.- s possible que sentis una por neurtica cap a les persones del teu mateix
sexe que causi la teva heterosexualitat?
5.- Si mai has fet lamor amb una persona del teu mateix sexe, s possible que
el que necessitis sigui un amant del teu mateix sexe?
6.- Per qu insisteixes en demostrar la teva heterosexualitat en pblic enlloc
damagar-la?
7.- Desitjaries que els teus fills o les teves filles fossin heterosexuals, tot i els
problemes als que han de fer front?
8.- La majoria de les persones que abusen sexualment dels nens i les nenes
sn heterosexuals. s adequat que els nens i les nenes estiguin en contacte
amb persones heterosexuals?
9.- Es pot ser una persona completa si es limita la vida a una heterosexualitat
compulsiva, exclusiva i no es desenvolupa lhomosexualitat potencial?
10.- Per qu insisteixen en atribuir a gent famosa una pretesa heterosexualitat
per justificar la prpia heterosexualitat?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Si vols (vol) pots!

Idees clau: La violncia, ms que un fet puntual, s un procs, imperceptible al


principi, per inexorable. Moltes dones no detecten els primers estadis del
comportament abusiu de qu sn objecte, per aquest va sotmetent-les i
perjudicant-les interiorment, fins que queden atrapades sense possibilitat
de reaccionar. Com ja hem vist, cap persona no t dret a obligar a una altra a
fer res que no desitgi, sigui quin sigui el moment i la circumstncia. Recordem
tamb que s una creena estesa el pensar que les noies diuen no quan volen
dir s i que, per tant, que els nois han d'insistir. Per som realment conscients
quan fem servir una frase de pressi? Entenen perqu pot resultar abusiva?

Intenci educativa:
Ajudar als adolescents a entendre qu sn les frases de pressi i perqu
resulten abusives.
Treballar lempatia dels nois respecte a les noies.
Desenvolupar lassertivitat cmplice en les respostes a una negativa.
Descobrir plegats altres formes de lligar
Tractar els riscos d'una relaci sexual no consentida, la influncia de
l'alcohol i d'altres substncies en la seva voluntat.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
Llegirem al grup un possible llistat de frases de pressi. Algunes poden ser les
que apuntem a continuaci:
1. No li dir a ning
2. Si em volguessis, et ficaries al llit amb mi.
3. El que passa s que ets una estreta.
4. Aix far ms profunda la nostra relaci.
5. Si no volies fer-ho, per qu vas comenar?
6. Anem a prendre alguna cosa i aix ens posarem a to.
7. No passa res perqu avui ho fem sense cond
8. Tranquilla nena que tagradar
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els preguntarem si han escoltat mai frases com aquestes. On? En quines
situacions? Desprs els explicarem que sn les frases de pressi (quan alg
tamenaa, menteix, thumilia et molesta, est usant una expressi per
pressionar-te a tenir relacions sexuals o, en general, a fer qualsevol cosa que
no es desitja) i perqu poden resultar abusives. Insistirem en la idea que si b
s cert, que laltra sempre pot dir que no, tamb s cert que el procs de
socialitzaci que has rebut tha atorgat el poder de fer servir aquestes frases de
pressi.
A continuaci us proposem una activitat en tres parts:
1 part: de dos en dos sortiran al centre de la classe. Un far del noi i anir
llegint les frases de pressi. Laltra far de noia i noms es tracta de que les
escolti, sense intervenir-hi. Desprs demanarem a tots dos com shan sentit? I
a qui sha posat en el lloc de la noia si ha tingut ganes de respondre i si s aix
qu hagus dit. Prendrem nota de les respostes per poder contrastar-les amb
les noies en el darrer mdul. s important que qui faci el rol de noia no
teatralitzi les situacions i que, a ser possible, pensi en alguna noia que sigui
important per ell (una germana, una amiga, una parella que ha tingut).
2part: ara s el moment de gestionar la frustraci davant la negativa.
Demanarem al mateix noi que torni a llegir una a una les frases de pressi per
ara el que fa de noia respondr que NO a totes elles. Un cop ms preguntem
com shan sentit? Ara ens interessa saber qu sent el noi? T ganes de
continuar pressionant? Qu podem fer davant del no? No es tracta de censurar
les seves necessitats sexuals i no cal que les reprimeixin. El que busquem sn
formes assertives de fer front a aquesta frustraci des de lexpressi dels
nostres desitjos i necessitats sense pressionar laltra. s aix possible? Com
podrem fer-ho?
3 part:
De ben segur sens poden ocrrer formes de lligar que no passin per les
frases de pressi. Per acabar, els proposarem que de forma informal facin una
pluja didees daquestes possibilitats. Podem finalitzar lactivitat representant
algunes de les que ms ens hagin agradat recuperant el rols de noi i noia i
veient si shan modificat les respostes i els sentiments a posteriori.

Per saber-ne ms:


Per a la segona part de lexercici podem fer servir el curt, Los gritones:
http://www.youtube.com/watch?v=7EHO7Q8FjsM

I lanlisi del text segent:


Hi ha el dret a dir no: no testime. No vull parlar amb tu, no vull fer lamor amb tu, ni
tampoc la guerra. No vull fer res amb tu. No vull voret. No vull. No. Aquest dret tamb
existeix desprs dhaver fet lamor una vegada o moltes.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desprs dhaver viscut amb una persona dies, mesos, anys, millenis. Desprs dhaver
sigut felios, molt felios els dos, i descriures versos, i de viatjar per la Mediterrnia, i
de sentir una gran passi, i de comprar junts lapartament [...] Hi ha el dret que deixes
dagradar-me, dinteressar-me, dimportar-me. El mateix dret que magrade un/a
altre/a, que no magrade ning, que magraden tots/es, que magrade el teu amic ntim,
la teua amiga de lnima, el ve del cinqu, qui em done la gana. I si hi ha reciprocitat,
millor que millor. [...]
Traduci de C. Gavela. El Pas: 10 setembre 02

Desprs de veure el curt i llegir el text els podem preguntar: qu creieu que
tenen en com? Com creieu que se sent el noi del curt? Us animeu a
escenificar com explica aquesta experincia als seus amics? O potser no ho
faria? Com us sentireu si us passs alguna cosa semblant a vosaltres? Pel
que fa al text: Si aix fos la carta duna noia amb la que has tingut una relaci,
com creus que lencaixaries? Quin dret planteja lautor daquest text? Explical
amb les teves paraules. Ests dacord que aquest dret tingui vigncia en la
nostra societat? Creus que es respecta? Com creus que es podria generalitzar
aquest dret? Qu proposa el text? Penses que s suficient? Evitaria aquest dret
el maltractament a les dones? Argumenta-ho.
I per acompanyar la tercera part us podeu valer del text, Tcniques verbals
assertives
Tcniques verbals assertives que podem emprar per a fer valdre els nostres drets
personals: el disc ratllat, el banc de boira, lacord assertiu i la interrogaci assertiva. El
disc ratllat s una tcnica que consisteix a repetir una i una altra vegada all que
volem,amb calma i seguretat. Es tracta de ser persistents i de dir-li a laltre que no ens
descoratjarem i que podem seguir aix tot el dia, si cal, sense entrar en discussions ni
en provocacions. El banc de boira s una manera devitar entrar en un joc de
provocacions escoltant atentament i admetent lopini de laltra persona, sense
necessitat de compartir-la totalment. s una tcnica amb la qual donem la ra a la
persona o acceptem el seu punt de vista en all que considerem que t ra, per ens
neguem a entrar en discussions o a donar-li la ra en els punts on no la t. Per
exemple: Crtica: Ets una cria! Totes les teues amigues ho han fet ja i tu sembla que
vulgues seguir sent una xiqueta! Resposta: Potser tingues ra i el meu comportament
siga un poc infantil, per jo em trobe a gust amb aquesta manera dactuar. Quan
entenga que em conv o que mabelleix fer-ho, tal vegada et pregunte perqu
maconselles. Lacord assertiu ens ensenya a assumir els nostres errors sense
devaluar-nos. Aquesta tcnica ens permet acceptar els nostres errors i sentir-nos b
tot i reconeixent els aspectes negatius del comportament sense haver dadoptar
actituds defensives ni negar un error real. Es tracta de no sentir-nos ansiosos i de no
preocupar-nos per reaccionar davant de les crtiques, quan aquestes sn certes. Per
aix s ms senzill acceptar les veritats: s cert, vaig fer... I emprar les energies en no
tornar a cometre un altre error. Amb lacord assertiu deixem tamb clar al nostre
interlocutor que una cosa s cometre un error i laltra ser una mala persona o un intil.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

La interrogaci assertiva s una pregunta que retorna la conversa cap a laltra persona
sense criticar-la ni provocar que es pose a la defensiva. No neguem els nostres errors
defensivament o contraatacant, sin que demanem informaci amb la finalitat de
trauren profit, si la crtica s encertada, o de desestimar-la, si s manipuladora. Per
exemple: Crtica: Ei, setcincies, qu fas estudiant en lhora lliure? Resposta: Qu hi
ha de dolent a estudiar en les hores lliures?
Els missatges jo
El comportament assertiu es basa en la comunicaci oberta i sincera, en la defensa
dels drets personals i en no esperar que els altres ens endevinen els pensaments. Per
a dir el que pensem o desitgem, el millor s usar un llenguatge no ofensiu o acusatori.
I sn tils els missatges en primera persona o missatges jo. que tenen per objectiu que
tornem a ser amos i ames de les nostres emocions. La por, la tristesa, lenuig, el dolor,
la gelosia, la vergonya... que de vegades sentim en un conflicte sn emocions
legtimes, per no desapareixen si el que fem s parlar noms de laltra persona,
responsabilitzant-la de tot el que ens passa, sense fer-nos crrec del nostre problema.
Es tracta duna frmula mgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no
situant-lo en laltra persona. Amb el llenguatge jo no parlem de com sn les altres
persones, sin de com ens afecta el que ens fan. Podem dir que els missatges jo ens
donen aquesta informaci: Quina situaci ens afecta/ Quins sentiments ens provoca
aquesta situaci/ Per qu ens afecta d'aquesta manera (si ho sabem) / El que
necessitem o volem. Els missatges jo semblen fcils dusar per en realitat sn molt
complicats perqu ens despullen davant de les altres persones, ja que parlem de com
ens sentim i del que volem, i dalguna manera, ens confessem vulnerables.
Assertivitat, agressivitat i passivitat
La passivitat s lactitud de les persones que no diuen el que pensen, senten o volen
per por darriscar-se a les conseqncies, perqu no tenen les habilitats socials
necessries per a manifestar-ho o perqu no creuen en els propis drets personals.
Aquesta manera dactuar pot evitar-nos conflictes a curt termini, per a la llarga, en
crea molt ms: les altres persones no sempre han dendevinar el que volem o sentim i,
si ho esperem, el ms normal s que acabem sentint que no ens respecten i ens
enfadem amb elles. Una altra conseqncia negativa de la passivitat s que, a falta de
recursos per a aconseguir els nostres objectius, haguem de recrrer a accions
indirectes, manipuladores o poc sinceres.
Lactitud agressiva suposa dir el que pensem, sentim i volem per saltant-nos el dret
dels altres a ser tractats amb respecte. Les causes que poden portar-nos a conduir-
nos daquesta manera poden ser que no coneguem o trobem una altra manera millor
de sobreviure al nostre entorn o que ens resulte la manera ms cmoda daconseguir
els nostres objectius. Lagressivitat s una manera resolta de comportar-se per a
costa dels altres.
La tercera de les maneres de conduir-se s lassertivitat. Una persona assertiva diu el
que pensa, sent i necessita sense perjudicar el dret dels altres a ser tractats amb
respecte i ho fa de manera honesta i no amenaadora.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Ser assertiu significa reconixer els propis drets personals i significa tamb respectar
els valors i els objectius de les altres persones, encara que preferim els nostres. Amb
lestil assertiu aconseguim que les persones coneguen el que opinem, el que desitgem
i el que sentim, evitem el ressentiment, la ira i la culpabilitat i, com que mostrem
respecte, s ms fcil que ens tracten tamb amb respecte. Aprendre a ser assertius
s la millor manera perqu les persones millorem lautoexpressi (lexpressi dels
desigs, necessitats, idees i sentiments de manera adequada i responsable) i
incrementem la nostra responsabilitat.

La carta

Idees clau: si encara no ho heu fet pot ser un bon moment per recuperar el text
de Rosa Sanchis que us hem recomanat en comenar aquest mdul. Ara
noms en rescatem aquest breu pargraf: ... Per la realitat s que ni les
ambigitats ni les fludeses tenen avui en dia molt bona premsa. Les cincies
ens classifiquen. La Biologia diferencia entre homes i dones; la nostra
orientaci sexual pot ser homosexual, heterosexual o bisexual. El rol sexual
que desenvolupem girar tamb al voltant de dos pols: mascul o femen. I les
persones pensem que no tenim ms remei que situar-nos en aquestes
caselles, encara que els nostres desitjos, o els nostres cossos, no encaixin
exactament en els motlles. Avui en dia, la identificaci de lorientaci sexual,
juntament amb la imatge corporal que transmetem, han esdevingut centrals per
a definir el que som, encara que el nostre cos o la nostra sexualitat depenguin
duna prtesi de silicona o duna pastilla de Viagra.

Intenci educativa:
Fomentar la reflexi i actituds dempatia vers les diferents orientacions
sexuals.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament: Es distribueix la primera part del text, on el millor amic ens


explica que sha enamorat i demana consell. Cada participant escriu una carta
de resposta, oferint-li consell per a la seva situaci, des de lacceptaci. Es
distribueix la segona part de la carta, on sexposa que la persona de qui sha
enamorat s del seu mateix sexe. Els passos que cal seguir sn els mateixos
que en la primera part.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

1a part:
Durant les vacances has rebut una carta dun dels teus millors amics. Texplica
que sha enamorat duna persona fantstica, divertida i amb qui comparteix
moltes visions de la vida. Et confessa que el que est sentint s bestial i no
sassembla a res del que ha viscut abans. Tot i aix, el to de la carta no sembla
gaire entusiasta; et demana consell perqu se sent confs i no sap qu fer. Ha
de confessar / fer pblic el que sent per aquesta persona?

2a part:
Gires el full de la carta i tadones que la carta continua. En un to molt
confidencial, et comunica que ltimament sha adonat dalguna cosa que ja
sanava suposant des de feia un temps: que li agraden els nois. I que la
persona fantstica que ha conegut s del seu mateix sexe. Explica que ja sap
que aix li comportar alguns conflictes en les seves relacions personals,
potser amb la famlia, al centre destudis o a la feina, i langoixa una mica
perqu no sap qu fer. Et comenta que de moment prefereix mantenir-ho ocult
fins que no spiga com afrontar aquesta situaci. Malgrat que sap que ha de
decidir per si mateix, li agradaria conixer la teva opini, per lamistat que teniu.
Qu li contestaries?

Criteris davaluaci:
s important que leducador animi el grup a contestar com si de veritat es
tracts del seu millor amic, aix com promoure que sanalitzin les actituds
mostrades i facilitar-ne la reflexi.

Per saber ms: per tal de sensibilitzar ara sobre la intersexualitat us proposem
que llegiu aquest text i feu lactivitat que descrivim al final:
Cheryl Chase va patir un xoc als 20 anys (1970). Va descobrir el seu historial
mdic. Nasqu amb micropenis, testicles sense descendir y una estranya
obertura darrere de la uretra. Fins a lany i mig va ser educada com a xic. Per
aleshores els metges sho van tornar a pensar i van decidir que era una xica.
Loperaren sense haver acomplert els dos anys i li llevaren el cltoris (molt
xicotet per a ser penis, per massa gran per a ser cltoris). Als 8 anys va ser
operada de nou per a extirpar-li la part testicular que tenien els seus ovaris.
Finalment li abaix la regla. Al 35 anys (1985) era una dona de negocis amb
xit, directora duna companyia internacional dalta tecnologia, per era una
persona infeli i va intentar sucidar-se. Lany 1992 va anar a San Francisco;
all entr en contacte amb diversos collectius i va fundar lISNA (Intersex
Society of North America), una comunitat dintersexuals que buscava ajudar les
persones a afrontar lestigma, la vergonya i el dolor patit. Els objectius dISNA
sn: Denunciar el sistemtic encobriment dels nadons intersexuals.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Posar de manifest que 1 de cada 100 criatures presenta alguna anomalia en la


diferenciaci sexual i que en 1 de cada 2000 casos resulta difcil respondre a la
pregunta: s xic o xica? Prova de la gran quantitat de nadons intersexuals que
soculten s que als USA tots els grans hospitals tenen un equip mdic
dexperts que sencarreguen dassignar el sexe als intersexuals. Denunciar la
hipocresia de considerar la Mutilaci genital africana un ritual brbar que
desfigura i en canvi dir-li a lextirpaci dels cltoris dels bebs intersexuals
Cliteroplstia i considerar-la una prctica cientfica que normalitza una
desviaci.
Activitat: Sou lequip mdic dun gran hospital i acaba de nixer un nad
intersexual. Escenifiqueu la reuni on decidireu qu fer-hi. Posteriorment,
representeu el moment en qu informeu el pare i la mare de la criatura.

La meva nit ideal

Idees clau:
Hi ha tot un mn de fantasies rere el nostre inconscient, tot un mn de
representacions mentals, el tema principal de les quals, sn les relacions
sexuals. I que ens acompanya des de ben petits, al llarg de la nostra vida. Tot
un mn de fantasies en la nostra manera de relacionar-nos, de seduir, i de
crear espais dintimitat amb nosaltres mateixos. Les fantasies promouen un
ambient segur per deixar anar amb llibertat la imaginaci i deixar que
sexplicitin, o sorgeixin, noves sensacions sexuals. Permetrens fantasiejar ens
allibera de tota responsabilitat, doncs podem parar les nostres histries en
qualsevol instant i donar-los-hi un nou rumb per on navegar.
Les fantasies sexuals poden ser pensaments fugaos, imatges sexuals, o b
histries que semblen pellcules, per tamb experincies sexuals sense una
trama narrativa determinada. s possible que les fantasies traspassin els lmits
de laparent sentit com, tanmateix, cal considerar-les tan vlides com
qualsevol altre, pel fet de ser, en s mateixes, fantasies.
Sovint existeix una relaci entre les nostres fantasies i la nostra trajectria i
experincia de vida, i per aix aquestes representen un material molt valus
per al nostre autoconeixement. A ms, en les fantasies es poden complir rols i
accions que en la nostra vida real no ens permetem, o b, poden tamb ser
tils per permetrens viure experincies amb qu sentirem culpa de viure i/o
desitjar en la nostra quotidianitat.

Intenci educativa:
Conixer i identificar els mites i les actituds associades a les relacions
sexuals.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Aprendre sobre les diverses formes de relaci sexual humana.


Donar una imatge no noms coital de les relacions sexuals

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:
Abans de comenar a escriure les seves histries els alumnes solen preguntar
si aquesta nit ha de ser una nit boja, de trobades casuals o si ha de ser amb
una persona especial i que ja coneix d'abans, encara que sigui noms de vista.
Els indiquem que no hi ha condicionants de cap tipus, sin noms que
s'imaginin la nit ms perfecta i plaent. Precisament l'elecci del tipus d'histria
servir per al comentari. Si s'imaginen amb una persona desconeguda ser
interessant analitzar com s'han conegut, qui ha pres la iniciativa, quins
elements de seducci s'han pensat o planejat Si s amb una persona
coneguda, tindrem en compte quines sn les seves qualitats, fsiques o
psicolgiques, si hi ha hagut dileg, si hi ha afinitat, com s'aconsegueix la
intimitat, etc. Tamb hem de tenir en consideraci que poden sorgir histries
ms procaces i pornogrfiques i que la seva lectura provocar els tpics riures i
comentaris. S'analitzaran com les altres i s'intentar portar la discussi al
terreny de per qu una persona pot tenir necessitat de tenir el domini i el control
sobre una altra i no voler parar esment als seus gustos i desitjos o, simplement,
destacar quina concepci de la sexualitat demostra tenir amb aquest tipus de
fantasia.
Posem al grup en cercle i donem un paper en blanc a cada persona. Demanem
a cada noi que escrigui com s'imagina i desitja la seva nit d'amor ideal,
demanant que sigui tot el fantstica, illimitada i imaginativa que vulguin, i els
diem que no se sabr qui ha escrit cada relat. Per a aix els recomanem que
escriguin amb majscules i que posin a dalt nicament si sn noi o noia. Una
vegada escrit, tothom haur de doblegar el paper en un nombre igual de plecs.
Les recollim, li donem un full a cada persona anant amb compte que no sigui el
mateix que han escrit i es van llegint en veu alta.

Criteris davaluaci: per suposat no jutjarem les histries per s que podem
facilitar el debat amb preguntes del tipus: on us coneixeu, com s ell/ella, qui
pren la iniciativa, com aconsegueixes que testimi, qu feu, etc. Conta tamb si
la histria t continutat o si acaba, etc. Com s ella/ell (importncia dels trets
fsics o de carcter), , qu fem (qu estem disposats a fer) perqu ens estima,
com s lencontre amors (romntic, passional...), t expectatives de futur, etc.
Sn histries damor que respecten els drets humans? Sn histries damor
saludables? s fcil que es puguin acomplir? Creieu que les noies escriurien
histries similars? Si no s aix en qu es diferenciarien? Quines sn ms
realistes?
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Per saber-ne ms:


Com a complement i final daquesta activitat us proposem que feu amb les nois
un semfor on els colors tindran la significaci segent:
Verd: qu magradaria que em passs en el camp de la sexualitat
Groc: que em fa posar alerta? (exemple, que alg pensi que sc homosexual)
Vermell: que no vull que em passi

Mdul 4:
Dileg intergenric:

Desprs dhaver treballat de forma segregada amb nois i noies ara s el


moment dencetar un dileg intergenric que ens permeti analitzar fins a quin
punt la feina feta ha modificat els estereotips i vivncies respecte a laltre sexe.
Un termmetre inicial pot ser reprendre lactivitat nedant en el mar del
creativitat que van realitzar el primer dia i demanar-los si continuen veient igual
els seus companys o companyes de classe.
Si b s cert que en algunes de les activitats esmentades fins a aquest punt ja
us hem animat a compartir-les i dur-les a debat en aquest darrer mdul, ara
nafegim tres ms, a mode de tancament, i dacord amb els objectius generals
segents:
- Fomentar la recerca de punts de trobada entre nois i noies.
- Facilitar la reflexi personal i grupal sobre la necessitat dincloure models
de relaci igualitaris, basats en lassumpci personal i social de valors i
actituds positius tant del model femen com del model mascul hegemnic.
- Produir conjuntament un model de relaci positiu intergenricament i
establir un pacte de cooperaci entre nois i noies.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Proposta dactivitats per un dileg integenric:

Parlant des daltres llocs: El Rol Playing

Idees clau:
Laprenentatge cooperatiu intergenric va de la m dun marc de seguretat, on
nois i noies puguin expressar les seves necessitats, lmits i desitjos, coneixent i
reconeixent-se a s mateixes, i tamb a laltra, en aquest procs. Un marc
dinteracci mixta -de nois i noies-, on poder transitar per diferents possibilitats
improvisadores que vagin ms enll dels marcs de restricci aparents. La
deconstrucci i la nova producci de relacions intergenriques saludables i
justes, depn dun dileg i duna articulaci entre totes les peces dun
trencaclosques, que a voltes, s difcil dencaixar. Tan les noies com els nois
poden ocupar all considerat com la norma la construcci del sexe/gnere i
les relacions que sen deriven- duna mirade de formes diferents que poden
excedir la mateixa, tornar-la a dibuixar, o b, possibilitar la transformaci de les
diferents realitats. Lassimilaci del sistema i les estructures socials en les
nostres relacions i les nostres vides, entra en confrontaci amb la possibilitat
dacci i lapoderament personal i collectiu, per anar ms enll dall que
simplement ens diuen que existeix o que ha de ser.
s important contribuir a la prevenci de les violncies de gnere promovent la
presa de conscincia individual i collectiva sobre elles, i fomentant la reflexi
entorn la capacitat de les persones destablir relacions satisfactries i
igualitries. Tot i aix, identificar els sentiments o emocions i saber-los
gestionar, no s una tasca senzilla, i pot provocar en nois i noies sensacions
dinseguretat que es canalitzaran, sovint, en diferents direccions, depenent del
sexe/gnere en qu has estat socialitzada. Autorresponsabilitzar-nos daquest
aprenentatge s important, aix com tamb ho s respectar-se el temps que un
i una mateixa necessita en els seus processos, mesurar les exigncies de
lentorn, i apoderar-se en la presa de decisions i la manifestaci daquestes en
les seves relacions i en els diferents mbits de la seva vida.
La reproducci de les microviolncies o micromasclismes, t conseqncies
en les nostres vides, tot i sser despecial importncia remarcar que existeixen
diferncies en com afecta a cada sexe/gnere. De manera allada no
sidentifiquen, o sn difcils didentificar. Sovint es tradueixen en les nostres
vides en comentaris de desvaloritzaci, estratgies de control, de falta de
respecte o limitaci de la voluntat de laltre, la utilitzaci dels privilegis, etc.
creant malestar i sentiments difusos en les noies; aix com tamb en els nois. I
que sn de difcil gesti. s important fer referncia a com, en les nostres
relacions, el consentiment no significa perms, sin lexplicitaci dels desitjos
entre ambdues persones.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Un dels aspectes amb qu ms influeix la construcci del gnere s amb


lexpressi o repressi dels desitjos i emocions, i aix es tradueix molt sovint,
en una desigual conscincia i explicitaci daquestes, de les necessitats, lmits i
temors.

Intenci educativa:
Desterrar els mites i creences entorn les relacions afectivo-sexuals que
generen situacions de dependncia i opressi, a ms de limitar el
desenvolupament autnom de la persona.
Ser conscients de les relacions que mantenim, i de com ens percebem i
situem en elles.
Aprendre a reconixer qu s all que volem fer i all que no volem fer.
Promoure la capacitat per reconixer situacions en qu exercim o rebem
pressi, i desenvolupar eines per clarificar els lmits i evitar traspassar-los o
b, que es traspassin.
Ser conscient de qu s irrenunciable en les prpies relacions, aix com
tenir conscincia de les prpies necessitats i desitjos.
Treballar en la direcci dun apoderament en la presa de decisions i fer
referncia a la parcella de poder existent en cada una de nosaltres.
Possibilitar labsncia de judici i lescolta activa en les necessitats de laltra.
Prendre contacte amb lespai personal, i reconixer i comprendre el
concepte dindividualitat.
Respectar el dret al propi espai, aix com al de la nostra parella.
Desenvolupar alternatives a la violncia i reflexionar entorn nous models de
relaci.
Sentir els dominis de dominaci/submissi i poder cercar alternatives a
aquest tipus de relaci.

Temps estimat:
45 minuts

Desenvolupament:
La dinmica est basada en una srie de situacions plantejades, que els nois i
les noies hauran descenificar, amb poc temps de marge per preparar les
improvisacions. Es deixaran entre 10 i 15 minuts, depenent del temps de qu
es disposi, i tenint en compte la importncia de dedicar ms temps a la segona
part de la dinmica.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

1.- Leducador o leducadora, demanar que, de manera lliure, es facin grups


dentre 4 i 6 persones (depenent del nmero dalumnes), i es repartiran unes
targetes amb descripcions de diferents situacions. A partir de la situaci
narrada, el grup la debatr i la treballar teatralment. Leducador o leducadora
anir acompanyant els grups en el seus dubtes o dilemes, si s necessari.
Les situacions poden ser inventades per leducador/a (i adaptades a les
necessitats concretes del grup). Es poden fer servir les que aqu plantegem o
convidar al grup a escriure les seves, si els interessa treballar alguna situaci
que han experimentat. O b combinar ambdues opcions.
A continuaci, detallem alguna de les situacions que poden narrar-se.
1.) Encara no has fet RES?
En Manel surt amb la Clara des de fa dues setmanes. La Clara tenia fama de
ser la noia ms promscua de classe: ja va tenir nvio, i tots saben que t
experincia i que gaudeix amb el sexe. En Manel s molt poc experimentat, per
ara. Desprs duna cita en qu van al cinema, en Manel es troba amb els seus
amics de classe, que li pregunten com ha anat la cita. Al explicar-los que sols
ha anat al cine, comencen a riure-sen i a fer-li pressi perqu ataqui, duna
vegada.
2.) Mhas enganyat!
LOdei i lUrdin sn parella. LOdei sen va a les festes majors del seu poble, i
lUrdin rep una trucada dun amic seu que assegura veure a lOdei enrollant-se
amb un amic/ga del poble. El dia que lOdei torna, lUrdin lespera impacient i
amb angoixa a lestaci dautobs...
3.) Qu fas aix? Canviat la samarreta.
Just abans de sortir cap a una festa, lIvan i la Sheila, que sn parella, es posen
a discutir per la roba. LIvan exigeix a la Sheila que es tregui la samarreta que
porta i sen posi una altra que siguiDiferent.
4.) Qui era al telfon?
Llex i la Manu sn parella, i estan passant la tarda amb els collegues. A la
Manu no paren darribar-li missatges i llex lobserva, mentre la Manu riu quan
els llegeix. Quan els collegues marxen, la Manu surt per acomiadar-se. Llex
t al davant el mbil de la seva parella
5.) Puges a veure una peli?
LEmma i en Pablo estan sortint des de fa tan sols una setmana. Abans eren
amics, per encara els falta molt per conixer-se i tenir confiana. Desprs de
passar la tarda junts, arriben davant de la casa den Pablo.
-Puges a veure una peli?
LEmma ho accepta, i mentre es miren, sagafen de la m i es fan alguna
carcia. A mitja peli, en Pablo se li tira a sobre i li posa m. LEmma sent que
no s el que volia, per tampoc no sap si ho vol tallar, ni com parar-ho.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

2.- Un cop passat el temps considerat, es convidar als grups, un per un, a
mostrar les diferents situacions que han treballat, el com sn i el com acaben
(si s que acaben). Un cop acabada la representaci, leducador/a passar a
treballar amb les protagonistes i les persones que observen lescena, per
aprofundir en la possibilitat que ofereix la narraci mateixa. I aix ho anir fent
amb tots els grups.
Leducador/a, en funci de les necessitats i les possibilitats del grup, pot emprar
diferents tcniques per aprofundir en el treball.
- Preguntar al grup qu veuen a la situaci i qu ha passat, quins
personatges o quina relaci es representava; si creuen que era una situaci
on les persones es sentien cmodes, incmodes, si hi observaven algun
trasps dels lmits personals dalguna de les parts, etc. Tamb s pot
preguntar al grup qu creuen que sentien cada un dels i les personatges de
la histria.
- Preguntar al grup si els agrada la resoluci que han proposat i si es podria
resoldre duna altra manera ms satisfactria i saludable, o per tal que es
pogus construir una relaci basada en el respecte mutu.
- Es pot activar un altre cop el dileg entre ambdues persones de lescena,
demanant que expressin els seus desitjos en relaci a laltre, o b, el qu li
dirien a laltre en aquell instant si no els sents. Es pot tornar a activar tamb
el dileg a partir de les noves propostes que apareguin entre les persones
que han estat observant. Tamb es pot preguntar als i les personatges, el
qu estan sentint.
- Es pot convidar els nois i noies del grup a que es posin a lescena, com a
protagonistes, i intentin canviar les situacions cap all on desitgin que vagin,
sempre a travs de la teatralitzaci.

Material:
Trossos de paper o de cartolina amb les narracions.

Criteris davaluaci:
Noms la possibilitat de creaci dun espai on compartir la intimitat de les
diverses situacions que poden presentar-se, o de narracions de les situacions
que han viscut els nois i noies i que potser mai no shavien parat a escoltar i
compartir en un grup dafinitat, s un element important a tenir en compte en la
dinmica. Moltes de les persones poden haver experimentant sensacions
semblants, o poden haver passat per les situacions que es presenten, potser
de manera dolorosa. Cal observar amb atenci tot el que passa, per tal dacollir
adequadament les vivncies, treballar-les collectivament, oferint la possibilitat
de compartir les experincies, i posant de manifest lexistncia dalternatives.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Encara que el grup no sidentifiqui amb les situacions exposades, aquest treball
podt resultar til en un futur.
All on sentreveu una possibilitat de debat i reflexi, s important dedicar-hi el
temps que faci falta per tal de treballar-la en profunditat. s possible que no
totes les narracions siguin presentades, per sha dintentar donar una
possibilitat i sortida alternativa a les situacions exposades, de manera que, tot i
considerar la dificultat de moltes delles, es faciliti la presa de conscincia pel
que fa a lexistncia daltres formes dabordar aquestes situacions.
Moltes de les narracions descrites anteriorment sn plenes de continguts que
ofereixen una bona base per treballar. A continuaci indiquem diferents
possibilitats per on encaminar la tasca.
1.- Encara no has fet RES?
Podem treballar la pressi dels i entre els nois per prendre la iniciativa; la
pressi dels nois per aparentar que sempre en saben i per donar la talla; les
exigncies de lentorn; la pressi cap a les noies per no viure obertament la
seva sexualitat o per no ser elles qui prenguin la iniciativa; les diferents
sancions existents per als mateixos actes, depenent del sexe/gnere amb qu
has estat socialitzat/da; la comprensi del sexe com un rendiment; etc.
2.- Mhas enganyat!
Podem treballar, revisar i parlar obertament de temes com la confiana i la
seguretat en les nostres relacions, la comunicaci assertiva i lempatia; les
necessitats i els lmits existents en cada un/a de nosaltres respecte a les
nostres relacions; el consentiment; el mite de lexclusivitat, i els pactes que es
donen per suposat a la parella -com la fidelitat-; el mite lalcohol ens fa
completament inconscients i per tant innocents de tot el que fem sota els seus
efectes, etc.
3.- Qu fas aix? Canviat la samarreta.
Podem representar la situaci, en el cas de lIvan i la Sheila, a la inversa, i
qestionar-nos: Qu canvia? Quins arguments donen uns i altres per canviar la
samarreta? Qu en penseu de dir a la parella el que ha de fer amb la roba?
Qu canviarem per amor? Es pot treballar al voltant del mite existent de
canviar per amor, i com posem lmits a les retallades del nostre espai
personal, en les nostres relacions quotidianes o de parella. Tamb s important
incidir en els indicadors dabs, un dells referent a deixar passar coses que es
consideren proves damor.
4.- Qui era al telfon?
Podem treballar el concepte damor, dinvasi, de gelosia i de possessi; el
mite existent entorn amb la parella no es poden tenir secrets. Cal tenir present
que sovint ens confon i es traspassa lespai personal, ntim i reservat. s
important esmentar amb concreci lexistncia daquest fet com un indicador
dabs.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Que ens mirin el mbil pot ser un indicador de gelosia, voluntat o desig de
possessi, conscient o aparentment inconscient, dinseguretat, i de falta de
respecte del nostre espai personal per part de la parella.
5.- Puges a veure una peli?
Podem abordar el treball a partir del mite existent arribat un cert punt, la noia
perd el dret a dir No, i la idea arrelada que lacceptaci duna invitaci
daquestes caracterstiques el fet de pujar a casa-, va de la m dacceptar les
relacions sexuals. Podem treballar la pressi per mantenir relacions, la
identificaci dels lmits i les necessitats personals; el fet que la comunicaci i
lescolta dels lmits no sempre sn o poden ser verbals; lexistncia de doble
senyals; el consentiment; la inseguretat i el sentiment de culpa; lapoderament
en la presa de decisions; etc. Cal tenir en compte que quan un/a t emocions i
sentiments difosos, que encara no sidentifiquen amb claredat (com lEmma),
s ms fcil que pugui aparixer una situaci dabs.

Reconeixent-nos

Idees clau:
Reconixer i ser reconegudes possibilita una situaci de comprensi daquell o
aquella qui tens al davant en la qual, malgrat la identificaci de diferncies o de
similituds, s possible lexistncia dun espai de coneixement mutu. La
construcci de la subjectivitat, apareix sovint a travs dalteritats mediadores,
que sn, aix, funcionals. Els nois i noies, amb freqncia, construeixen la seva
identitat a partir del que s a laltra banda del binomi els nois procuren
construir-se a partir de la no identificaci amb les noies, i a la inversa-, i s en
aquests instants on apareixen expressions i sancions com no siguis una
nenaza o marimacho. Assumim els models identitaris i aprenem a jugar els
rols i estereotips per tal de tenir una identitat reconeixible. I s a travs de la
resignificaci de lalteritat que ens s possible pensar-nos com a persones
autnomes. El filsof Michel Foucault, esmentava com existeix tamb un rgim
de veritat una mena de veritat del que ha de ser, que sestn per tots els
mbits de les nostres vides-, que decideix quines sn les formes de ser
reconeixibles, i no reconeixibles. Tot i aix, la persona pot crixer a linterior del
qu Foucault anomena una matriu de poder i dun sistema de relacions-,
sense necessitat de reproduir-la de manera automtica.
Els lmits entre el nostre cos i la nostra identitat, i el mn exterior, s una de les
fronteres ms vigilades. Se lidentifica amb una entitat homognia i harmoniosa
en el seu interior, per pesadament armada en lexterior i recoberta per una
cuirassa que a voltes, sembla impenetrable. I no reconixer aquesta existncia,
pot amagar necessitats i limitacions, aix com desitjos i fantasies, que poden
causar dolor.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Processar lexperincia actuant cap enfora, pot dur a una explicitaci dall que
necessitem sentir, o dall amb qu necessitem ser sentits o sentides.

Intenci educativa:
Desenvolupar la capacitat descolta activa.
Fomentar lexplicitaci dels desitjos, aix com de les prpies necessitats i
limitacions.
Reconixer la por a lexpressi de les emocions i sentiments com a
quelcom indut pel context en el qu habitem.
Valorar i desenvolupar una actitud constructiva envers laltre/a.
Reconixer i poder acollir el dolor propi, aix com el dolor de laltre/a, amb
les seves particularitats.
Veure com afecta la construcci de les identitats de gnere en la gesti i
canalitzaci de les emocions i en com aquestes es comuniquen.

Temps estimat:
90 minuts

Desenvolupament:
La segent dinmica consta de dues parts diferenciades que es complementen
entre elles. Leducador/a convidar al grup a mantenir un espai de seguretat i
de respecte per poder dur a terme el treball.
1.- Es convidar al grup a situar-se al mig de lespai, al voltant duna lnia
traada al terra que separa lespai en dos. A una banda de la sala, es situar el
Jo s, i a laltra banda, el Jo no. Leducador/a dir unes frases, formulades a
mode dafirmaci o de negaci, i els nois i les noies shauran de posicionar a un
costat o a laltre de la lnia. Caldr que leducador/a convidi tothom a
posicionar-se (una altra cosa a tenir en compte ser com els nois i noies es
dirigeixen al lloc que han triat -amb mpetu, dubte, etc.-). Es tracta dobrir un
espai de reflexi interior, no compartit. Un cop tothom sha posicionat, els nois i
noies es miren i es reconeixen, i retornen al mig. Es va fent la mateixa dinmica
amb cada frase. Quan sacabin totes les frases, els nois i noies poden sortir a
dir-ne una de prpia.
A continuaci, detallem algunes frases que pot ser interessant treballar:
- Magrada sentir-me escoltat/da
- Quan alg no em fa cas menfado molt
- Magrada que es faci el que jo dic
- Sempre s el que vull
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

- Tinc parella
- Sc romntic/a
- Sc gels/osa
- No magrada que hi hagi secrets a les meves relacions
- Quan alg que es pot considerar la meva parella senamora dalg altre,
ho visc amb rbia.
- He viscut una relaci amb diferents persones al mateix temps.
- He estat infidel.
- Estic enamorat/da.
- He estat socialitzat com a noi/ o b, He estat socialitzada com a noia.
Al final, s molt probable que les noies i els nois quedin separats, unes davant
dels altres, en lespai, preparats aix per a la segent part de la dinmica.
2.- Es convidar les noies i els nois, unes enfront dels altres, a mirar-se.
Es donaran unes consignes a cada grup, i sels hi demanar que mantinguin
una actitud de respecte mutu. Els nois i les noies tindran loportunitat de fer
sentir la seva veu sense que laltre grup intervingui, tal com sha assajat en
lexercici anterior. Noms es demanar als nois i noies que escoltin les
respostes, i seran lliures dacollir-les, o no. Es llegiran les consignes i cadasc
hi pensar de forma individual, i si s necessari, apuntar les seves respostes.
Les consignes adreades als nois, sn:
1.) Qu s el millor de ser home?
2.) Qu s el pitjor de ser home?
3.) Qu s el que tagradaria escoltar de les dones?
3.) Qu s el que mai vols tornar a escoltar de les dones?
4.) Si poguessis fer una petici, qu demanaries a les dones?
Les consignes adreades a les noies, sn:
1.) Qu s el millor de ser dona?
2.) Qu s el pitjor de ser dona?
3.) Qu s el que tagradaria escoltar dels homes?
3.) Qu s el que mai vols tornar a escoltar dels homes?
4.) Si poguessis fer una petici, qu demanaries als homes?
Desprs duns minuts de reflexi individual, es retornar a les dues lnies que
shavien creat, una davant de laltra. Leducador/a escollir quin dels dos grups
comena primer a exposar les seves respostes si els nois o les noies-. Es dir
la primera consigna, i, si sn les noies les primeres a parlar, una per una aniran
donant la seva resposta a la consigna.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Desprs, es continuar amb la segona consigna, i aix successivament. Un cop


les noies hagin acabat, es tornar a fer el mateix procs, amb la filera dels nois.

Criteris davaluaci:
s important acollir les situacions que es puguin generar pel fet de parlar i
exposar-se de la manera en qu cadasc i cadascuna desitgi o pugui. Parlar
davant dalg, i especialment, quan aquest alg pot no haver-se socialitzat amb
les mateixes claus de sexe/gnere, pot implicar el fet de compartir unes pors i
uns dolors intensos, aix com uns desitjos ntims i profunds, per aix cal anar
amb especial delicadesa i saber escoltar. s important poder acollir el dolor de
laltre/a i no rebrel com una agressi, sin anar ms enll de les aparences, i
intentar situar-se en lemoci i el sentiment ltim que aquella persona ens vol
fer arribar. Aquest exercici pot ser til per treballar el reconeixement de laltre/a,
que dins el mateix sistema, t els seus privilegis, per tamb els seus dolors
particulars. Collectivitzar les opressions que es viuen per part dambds
sexe/gneres, permet una comprensi ms completa de laltre/a i el
desenvolupament duna mateixa actitud de cooperaci entre les persones,
malgrat que aquesta pugui ser viscuda des de posicions diferenciades i
asimtriques.

Lanell

Idees clau:
Assignar significat a les experincies, encaixar-les amb les construccions
culturals i atorgar-los-hi persistncia per la via de la memria de manera que
puguin incorporar-se com a aprenentatge entre els nois i les noies, t a veure
amb el carcter complex del treball que shagi pogut realitzar. Aix, la in-
corporaci de les diferents tcniques, reflexions i possibilitats, a la vida
quotidiana, com a recurs dels nois i noies, transcendeix el marc temporal del
treball que sha fet durant les sessions. Cal mencionar com lestructura
temporal de la vivncia va ms enll de la prpia vivncia en lespai, doncs
amb el pas del temps, poden aflorar sentiments i emocions desemmarcades ja
del qu representa el moment durant el qual hem estat treballant, com per
exemple la posterior narraci de les experincies en altres contextos.
La narraci de lexperincia, a ms, possibilita poder comprendre, dins les
estructures que coneixem, les nostres prpies vivncies, i donar-los un
significat. Aix, s despecial inters poder cloure la intensitat i el moviment
emocional generat durant el treball amb un espai de seguretat i confiana en
forma de cercle, on s'entrecreun les mirades de totes i cada una de nosaltres.
Una forma que recorda els cercles dapoderament i de presa de decisions de
molts pobles darreu del mn.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Els objectes sn elements que poden constituir un vincle entre les persones
que estableixen una comunicaci. Sn elements que faciliten certs significats,
que es poden omplir de qualitats i democions susceptibles dimpregnar les
situacions. Sn nodes de significaci densa, com els anomena lantroploga
Donna Haraway, que possibiliten el treball que es vol realitzar en un determinat
context. Aix, al voltant de lobjecte, es pot generar no noms un sistema
dordenaci necessari en la dinmica-, sin tamb una xarxa de desitjos,
sentiments i emocions.

Intenci educativa:
Establir un marc de seguretat i de confiana.
Crear un espai caracteritzat per labsncia de judici i lescolta activa.
Facilitar un espai dapoderament personal i collectiu.
Expressar i compartir lliurement, des de la prpia vivncia, all que no hem
tingut loportunitat de compartir fins al moment.
Reconixer els desitjos i fantasies, aix com les prpies limitacions i temors
que hem pogut observar al llarg del treball.
Reconixer i gaudir dun ampli ventall democions i sentiments, i valorar-ne
la utilitat per a les nostres vides.
Prendre conscincia dels processos dels i les altres, aix com del procs
collectiu, i acollir la riquesa de les diferents vivncies que poden haver
aparegut.
Facilitar el tancament del moviment que pot haver-se generat en els
processos individuals i collectius.
Construir llaos de cooperaci en el grup, i el sentiment de comunitat.

Temps estimat:
45 minuts una hora

Desenvolupament:
Es demana al grup que segui en un cercle gran on es puguin mirar tots i totes
als ulls. Es convida a aquells i aquelles qui ho vulguin, a construir un objecte,
que ser un gran anell, una mena de ttem o objecte sagrat, amb alguna cosa
molt preuada que tinguin a labast (si sescau i s possible, es pot demanar ja
prviament que ho duguin de casa seva). Un cop construt lobjecte,
leducador/a donar les pautes: Far una pregunta, com per exemple, qu
temportes daquest procs?. Lobjecte sanir passant, de manera que la
persona que tingui lobjecte s qui parla, la resta lescolten.
JO VULL SER RADICAL! - Una guia educativa per treballar la construcci didentitat de gnere
a 4rt dESO i Batxillerat

Abans de comenar es demanar que es parli des del cor i sescolti des del cor.
Per fer-ho aix, ajuda ser breu i no preparar el que vas a dir.
Es poden fer tantes voltes com es cregui convenient. I les preguntes que es
vulguin. Leducador/a s qui donar fi a la dinmica, recordant dagrair al grup
el treball realitzat i el procs viscut. No ser obligatori parlar en cap de les
rondes. Al final, es pot deixar lanell al mig, i cada persona, quan vulgui, anir a
recollir el seu objecte preuat.

Criteris davaluaci:
Recollir amb delicadesa les vivncies i els processos generats s un treball
despecial importncia, i amb el qual cal anar en compte. Acollir les vivncies
subjectives, aix com poder finalitzar el procs collectiu, requereix una especial
atenci en les narracions, aix com en les dobles senyals que poden generar-
se. s important atorgar el temps descolta necessari per a cada una de les
persones, i no emetre judicis sobre el temps emprat. Tamb s important al
tancar el cercle, acollir i agrair laportaci daquelles persones que no hagin
volgut parlar, reconeixent la seva existncia i agraint-ne la seva presncia,
necessria per al grup. Cal posar especial atenci en all que es genera ms
enll daquell/a qui parla, de les vivncies que poden transcrrer de manera
parallela. El potencial del cercle pot comportar moments intensos, que cal
acollir.

Aquesta guia es troba en una versi preliminar a l'espera de ser


validada pel professorat i de realitzar una srie de proves pilot en
diferents Instituts de secundria i batxillerat.
Qualsevol aportaci o millora ser benvinguda. Pots comunicar-te amb
nosaltres a travs de:
www.filalagulla.org
www.edualter.org

L'equip de redacci i creaci de la guia.