You are on page 1of 14

4.

NacionalismesiImperialismes
1.Lanovaonadarevolucionria(18201848)
L'ordre establert per la Restauraci va durar relativament poc temps. Les revolucions de
1820,1830i1848vandonarllocalasupressidel'absolutismeendiversospasosiala
modificacidelesfronteresterritorialsdibuixadespelcongrsdeViena.Elliberalismeiel
nacionalismevanserlesideologiesquevanafavoriraquestscanvis.

Liberalismeinacionalisme

Elsanys1820,1830i1848esvanproduirtresciclesrevolucionarisaEuropaque
essencialmentesvanbasarenduesideologies:elliberalismeielnacionalisme.

El liberalisme de la primera meitat del segle XIX rebutjava l'absolutisme i


buscavarecuperarelsdretsilesllibertatsquehaviareconegutlaRevoluci
Francesa.
El nacionalisme s'havia originatdurant l'expansi napolenica, que havia
exacerbatelssentimentsdepertinenaaunanaci.Perlareorganitzaci
del congrs de Viena havia ignorat la identitat cultural, histrica i de
costumsdepoblescomaraelpolons,elbelga,elnoruec,l'italioalemany.
Ams,hihaviaimperisantics,coml'otom,elrusol'austrac,queestaven
formats per pobles molt diferents. Aviat alguns pobles van reivindicar la
independncia.
Mentre que en les revolucions franceses el motor principal va ser el liberalisme,
foradeFranalesreivindicacionsnacionalsvantenirungranprotagonisme.
En les revolucions van participar grans masses de poblaci que, en molts casos,
representaven totes les classes socials. Generalment, les autoritats van reprimir
duramentelsmoviments.

Les revolucions del 1820 i

el1830

El 1820 es va produir la primera


onadarevolucionria.

Elmovimentesvainiciara
Espanya, on el 1820 el
tinent coronel Rafael del Riego es va pronunciar contra la monarquia
absoluta de Ferran VII. Aquest pronunciament va donar lloc al Trienni
Liberal, en qu els liberals espanyols van aconseguir que el rei jurs la
Constituci de Cadis de 1812. El moviment va acabar el 1823 amb la
intervenci de la Santa Aliana, que va envair Espanya i va restaurar
l'absolutisme.

El1821elsgrecsesvanrebellarcontraladominaciturca.Lainsurrecci
vaculminaramblaindependnciadeGrcia(1829).
El1830esvaproduirlasegonaonadarevolucionria.
o Elcentred'aquestaonadavaserFrana.ElreiCarlesXdeBorbva
intentar derogar la Carta atorgada que havia concedit Llus XVIII.
Com a resposta, el juliol es va produir una revoluci que el va
expulsar del pas i va entronitzar Llus Felip d'Orleans, lder de la
burgesiaacomodada.
o Comareflex,aBrussellesesvaproduirunaixecamentcontraelrei
d'Holanda,quevatenircomaresultatlaindependnciadeBlgica
(1831).

Enaltresllocs,comaraaItlia,AlemanyaiPolnia,elsmovimentsvanfracasar.
Lesrevolucionsdel1848
Elmovimentrevolucionaride1848esvacaracteritzarpelfetqueesvaestendrea
molts pasos i perqu, a ms del liberalisme i el nacionalisme, tamb va tenir un
componentderevolucisocialiobrera.
Tot va comenar a Frana. El mes de febrer, el rgim cada cop ms moderat i
corrupte de Llus Felip es va haver d'enfrontar amb una revoluci que va tenir
com a resultat la proclamaci de la II Repblica. El nou rgim no va satisfer les
demandesdelsobrers,quevantornararebellarseenlesrevolucionsdelmesde
juny,malgratquevanserderrotats.

Per tant, va triomfar la burgesia, que va elaborar la Constituci de 1848, molt


moderada. En les eleccions va guanyar Llus Napole Bonaparte, que va acabar
imposantungoverncadacopmsautoritari;l'any1851vaposarfialaRepblicai
vaproclamarelIIImperi.

Fora de Frana es van produir revolucions a l'Imperi austrac (Itlia, Bohmia,


Hongria),Polnia,PrssiaiAlemanya,pernovantenirxitencapcas.

Malgrat el fracs, les revolucions del 1848 van obrir una nova etapa poltica per
tresraons:

Vanserelpuntdepartidadelesunificacionsd'ItliaiAlemanya.
Vancomportarunavendelademocrcia,perquenalgunspasosesva
ampliareldretdevot.

Encara que els obrers no van triomfar, la reflexi sobre el fracs va ser el
puntdepartidaperaunaorganitzacidelmovimentobrermsmodernai
efica(sindicats,partits...).

2.EltriomfdelnacionalismeaEuropa
La creaci d'estats nacionals tal com els concebem actualment s un procs que va
comenar amb les revolucions liberals del segle XIX. El nacionalisme va donar forma i va
impulsarelsdiferentsprocessosnacionals.

Elnaixementdelnacionalisme
En l'edat mitjana i moderna la paraula naci designava un grup de persones
nascudes en un mateix lloc i que estaven sota el poder d'un monarca que
controlavaterritorisdiferents.Pertant,laparaulanaciteniaunsentitgeogrfici
cultural. En el segle XIX, el terme naci va adquirir una dimensi poltica, i els
defensors dels estats nacionals van reivindicar que les fronteres dels estats
coincidissinamblesfronteresdelescomunitatsnacionals.

Des de finals del segle XVIII es van anar definit dues concepcions diferents de la
naci:
o Els romntics alemanys defensaven la concepci cultural de la
naci. Consideraven que la naci s un sser viu, creat en el
transcurs del temps, amb una cultura, una llengua i una histria
comunesiambdretd'organitzarsecomunestatsobir.

o Els terics francesos plantejaven una concepci poltica de la


naci. La naci es forma per la decisi voluntria d'un conjunt de
persones.Aix,elquecaracteritzaelsciutadansd'unanaciselfet
decompartirunesmateixeslleis,dretsideures.

Elnacionalismevadonarllocadosprocessos.D'unabanda,elsestatsvanposaren
marxapoltiquesnacionalitzadores.Del'altra,hivahaverpoblesquevanlluitar
perconvertirseenestats(movimentsnacionalistes).
Lapolticanacionalitzadoradelsestats

Els estats del segle XIX pretenien desenvolupar el sentiment nacional, la cohesi
delsseushabitantsil'orgullpatritic.L'educacivaimplantarl'sd'una llengua
nacional. Es van desenvolupar tradicions, banderes, himnes, etc., que es van
convertir en smbols dels pasos. I es van instrumentalitzar les competicions
esportivesperfomentarelsentimentd'amorenverslaptria.Aquestpatriotisme
exacerbatvaserl'origendemoltsconflictesentrecomunitatsnacionalsdiferents.
Elsmovimentsnacionalistesdisgregadors
Part dels moviments nacionalistes van donar lloc a processos de disgregaci
d'entitats poltiques existents. Per exemple, Blgica es va separar dels Pasos
Baixosel1830iesvaconvertirenunestatindependent.

Els casos ms complexos eren els dels imperis austrohongars i turc, que
estaven formats per poblacions diverses. En el segle XIX, moltes d'aquestes
poblacionsvancrearmovimentspolticsquereivindicavenlaindependncia.
Nacionalitatsal'Imperiaustrohongars

L'Imperiaustrohongarsesvamantenirdurant
tot el segle XIX, per l'Imperi turc es va anar
fragmentantalllargdelsegle.Elprimerterritori
queesvaindependitzardelsturcsvaserGrcia
el 1829. Desprs ho van fer Srbia, Romania,
Montenegro,BulgriaiAlbnia.

AIrlanda,queformavapartdelRegneUnit,
tamb hi va haver un moviment independentista. Per l'illa no va aconseguir la
independncia fins al 1922, malgrat que la part del nord es va mantenir sota
dominibritnic.

Elsmovimentsunificadors:ItliaiAlemanya
Altres moviments nacionalistes van donar a lloc a la unificaci de comunitats
nacionals que estaven disgregades en diferents estats. Van ser els casos d'Itlia i
Alemanya.Polnianoesvapoderunificarfinsal1918.

La pennsula Itlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominaci


estrangera: per exemple, el regne Llombardoveneci estava sota el control de
l'Imperi austrac. Per l'existncia d'una tradici histrica i cultural comuna va
forjarunsentimentd'unitatentreelsitalians.Elprocsd'unificacid'Itliavaser
lideratpelPiemontivaculminaral1861.
Afons.Elprocsd'unificacid'Itlia


Mapadelaunificaciitaliana

En el cas alemany, Prssia va ser l'estat que va dirigir la unificaci. Durant la


primerameitatdelsegleXIXesvanestablirmecanismesdecooperacieconmica
entreelsdiversosestatsalemanys.Apartirde1862,elreiGuillemIdePrssiaiel
seuprimerministreBismarckvanaccelerarlaunificaciperlaviamilitar.El1871
vanixerl'Imperialemany,elIIReich,queesvaconvertirenunagranpotncia.



8.

Quines caracterstiques presenta


la revoluci del 1820 i la del
1830?
Per qu parlem del 1848 com la
primavera dels pobles? Justifica
la resposta.

Naci
9. Qu s una naci? Agrupament en un
mateix pas de Cultura
Llengua poblacions amb
arrels comunes

Tradicions Voluntat de
Costums viure en
Histria com


a. b.

a. - Explica qu sestableix en aquest text. Quins sn els objectius comuns entre els
tres pobles que sassocien en aquest pacte?
- Assenyala els principis liberals i nacionalistes que trobis en el text.
b. - Com considera Bismarck les decisions que havia pres el Congrs de Viena?
- Com proposava la unificaci alemanya?

10. Elabora el quadre:

Agents i factors Alemanya Itlia


Estat que dirigeix la
unificaci

Rei i Primer ministre

Data en qu saconsegueix
la unitat

Esdeveniments bl!lics
principals

3.Elsorgensdelimperialismeeuropeu
En el segle XIX les potncies europees es van llanar a l'ocupaci de territoris a l'sia,
l'fricaiOceania.Diferentsfactorseconmics,poltics,demogrficsiideolgicsexpliquen
aquellprocs.

Qusl'imperialisme?

El terme imperialisme implica l'extensi del domini d'un pas sobre uns altres. El
pasquecolonitzaslametrpoliilescolniessnelsterritoriscolonitzats.

L'imperialisme no era un fenomen nou, perqu en l'antiguitat hi va haver grans


imperis. En els segles XVI i XVII Espanya i Portugal van ser els imperis ms
importants.PerenelsegleXIXl'imperialismevaassolirunadimensinova.
L' expansi imperialista del segle XIX va tenir protagonistes nous: la Gran
BretanyaiFranavanserlesprincipalspotnciescolonials,pertambvancrear
imperis altres pasos europeus (Alemanya, Itlia, Blgica) i de fora d'Europa (els
Estats Units i el Jap). Contrriament, Espanya va perdre les seves colnies a
IberoamricaielPacfic.

L'expansidelsegleXIXvasermoltrpidaigeneral:mentrequeel1800el35%de
les terres del planeta depenien d'Europa i dels Estats Units, el 1914 aquest
percentatgeeradel84%.EspodiadirqueEuropadominavaelmn.Larapidesade
la conquesta s'explica per la superioritat tecnolgica i militar dels pasos
colonitzadors.

Els factors que expliquen l'expansi colonial sn complexos i


canviensegonselspasos.
1.Elsfactorseconmics

Els factors econmics van tenir molta importncia. Davant l'augment de la


producciilariquesaquevaacompanyarlesrevolucionsindustrials,lescolnies
esvanconvertirenmercatsonesvenienelsproducteselaboratsalametrpoli.
Tamb s'hi invertien capitals, per mitj de la construcci o la millora d'obres
pbliques,comaraferrocarrilsiports,ilaconcessideprstecs.
D'altrabanda,escolonitzavenelsterritorisricsenrecursosnaturals,ons'obtenien
primeresmatriesperalesindstriesapreusmoltbaixos.

2.Elsfactorspoltics

L'expansiterritorialcolonialtambvaservirperaugmentarelprestigimundial
d'unpasienfortirl'orgullnacionalentreelsseushabitants.

A ms a ms, per garantir la seguretat dels seus imperis, les potncies van
conquerir territoris estratgics. L'objectiu era controlar les rutes martimes i
terrestres importants; per exemple, el Regne Unit considerava fonamental
dominar Gibraltar, Malta, Xipre, Egipte i Aden per poder controlar la ruta cap a
l'ndia.
Larutacapal'ndia

3.Elsfactorsdemogrfics

AlspasosoccidentalslapoblacivacrixerintensamentenelsegleXIX.Perreduir
el malestar social provocat per l'atur, molts governs animaven els fluxos
migratoriscapalescolnies.

4.Elsfactorsideolgics

No es pot entendre la intensitat de l'imperialisme sense tenir en compte la fora


que tenien les ideologies racistes a Occident en el segle XIX. Els occidentals
estaven convenuts que la raa blanca era superior i que aix els donava dret a
dominaraltrespobles,queconsideravenendarreritsiinferiors.
Peraixpensavenquetenienlamissidecivilitzarlarestadepobles.L'idealde
civilitzarunspoblesqueconsideravenendarreritsideconvertirlosalcristianisme
tamb va impulsar l'expansi colonial. Es van fundar centenars de missions a
l'frica,l'siaiOceania.
Una altra idea que va impulsar les conquestes va ser la curiositat cientfica. A
partirde1870,alaGranBretanya,Frana,elsEstatsUnitsiAlemanyaesvancrear
societatsgeogrfiques,queesvanllanaraferexpedicionscientfiquespertotel
planeta:vanrecrrereldesertdelSharailesselvesielsriusdel'frica,ifinsitot
vanarribaralsraconsmsinhspits,comaralesregionspolars.Uncopexplorat
un territori, el pas que havia organitzat l'expedici considerava que tenia dret a
ocuparloiexplotarlo.
Per tot aix, podem dir que la civilitzaci europea es va transmetre fora de les
fronteresprpiespermitjdelsemigrants,elsexploradorsielsmissioners.

4.Elsgransimperiscolonials
Entreel1870iel1914esvanformarelsgransimperiscolonials.L'Imperibritnicerael
ms gran, seguit de l'Imperi francs. Aquest procs d'expansi va provocar lluites i
friccionsentrelespotncies.

Elrepartimentdelmn
AprincipisdelsegleXIX,laideacolonialsemblavaabandonada.
Per des del 1830 es va reprendre: la Gran Bretanya va incrementar la seva
presnciaal'ndia,iFranavacomenarlaconquestad'Algria.

El procs es va accelerar a partir de l'any 1870. Aleshores les potncies van


competir per augmentar els seus dominis colonials. Per evitar els conflictes a
l'frica, el canceller alemany Bismarck va convocar un congrs internacional, la
conferncia de Berln de 1885, que va regular les condicions d'ocupaci i
explotacid'frica.
AcomenamentsdelsegleXXl'expansiimperialistaesvaaturar.
Un cas diferent va ser el d'Iberoamrica, que polticament havia aconseguit
independitzarsed'EspanyaiPortugalaprincipisdelsegleXIX.Perlarealitats
que continuava sota la influncia de diferents estats europeus i, ms tard, dels
EstatsUnits.
Elsgransimperis
L'Imperi de la Gran Bretanya va ser el ms gran del segle XIX: ocupava 33
milionsdekm2itenia450milionsd'habitants.Elmomentlgiddel'imperialisme
britnicvacoincidirambelregnatdeVictriaI(18391901).ElRegneUnittenia
colniesagairebtotselscontinentsivadominarpuntsestratgicspercontrolar
les rutes martimes (Gibraltar, Suez o Hong Kong). L' ndia era la colnia ms
importantd'aquellImperi.
L'Imperifrancsvaserlasegonapotncia:teniaunaextenside10milionsdekm2
i una poblaci de 48 milions d'habitants. Ocupava terres al nord de l'frica i a la
pennsulad'Indoxina,al'sia.
Altres pasos tenien imperis ms petits. Aix, Blgica tenia territoris al Congo,
Alemanya en tenia al Camerun, l'est i el sudoest de l'frica, i l'Imperi itali va
ocupar Trpoli, Eritrea i Somlia, tamb a l'frica. Un cas especial va ser el de
l'Imperirus,quevacompletarlasevaexpansiperSibriaivaestendreelsseus
lmitscapalsud,finsaformarfronteraambl'ndia.
Tamb hi va haver imperis extraeuropeus. Els Estats Units, desprs de derrotar
Espanya el 1898, van ocupar les Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba. El
JapvaannexionarCoreaiFormosaivaestablirunprotectorataManxria.

Elxocdelsimperialismes
Lacursacolonialaugmentavalatensientrelespotncieseuropeesiamenaavala
pau mundial. La guerra va estar a punt d'esclatar en diverses ocasions. Per
exemple,aFashoda(Sudan),vanentrarenconflicteelsprojectesimperialsbritnic
ifrancs.
Amsams,lespotnciesquehavienarribattardalacursacolonialpressionaven
les altres. Aquest era el cas d'Alemanya, que creia que el seu imperi no es
corresponia amb la importncia real del pas. Per aix va plantejar demandes
constantsambl'objectiudecontrolarnousterritoris.
5.Ladministraciilavidaalescolnies
Les conseqncies de l'imperialisme van ser profundes. Els occidentals van crear unes
formes d'administraci i explotaci econmica que van alterar intensament la vida a les
regionscolonitzades.

Ladministracidelescolnies

Elspasoscolonitzadorsvanferservirdiferentsestructuresdedominacicolonial:
els dominis, les colnies d'explotaci, els protectorats i les concessions, entre
altres.
o Els dominis eren caracterstics dels territoris amb un elevat
percentatgedepoblaciblanca.Enaqueststerritoriss'instauravaun
sistemad'autogoverninterior,perlapolticaexteriordepeniadela
metrpoli.Unexempled'aixsAustrlia.
o Les colnies d'explotaci estaven sotmeses a la sobirania de la
potncia colonitzadora, que al seu torn les administrava. N's un
exempleelCongoBelga.

o Als protectorats les potncies colonials controlaven la poltica


exterior i l'explotaci de les riqueses del pas, mentre que les
autoritatsnativesesfeiencrrecdelapolticainterior.Vaserelcas
d'EspanyaiFranasobreelMarroc.
o Les concessions eren territoris que pertanyien a un pas
independent, per les potncies occidentals n'aconseguien la
concessitemporalpercontrolarnel'economia.

Laimplantacidel'administracieuropeavatenirconseqnciesmoltimportants.
Els colonitzadors van introduir les bases d'una administraci moderna. Per van
delimitarelsterritorissensetenirencomptelesdifernciestribals,lingstiqueso
religioses de les poblacions autctones, fet que ha resultat ser una font de
conflictesulteriors,jaqueelprocsdescolonitzadoresvaferseguintlesfronteres
colonials.JaenplesegleXXI,moltsdelsconflictesactualsdel'fricatenenl'origen
encomsnlesfronteresdelsestatsiquinvaserelgruptribalotnicdominanten
elmomentdeladescolonitzaci.
EscolafrancesaalSenegal,1886

Lexplotacieconmica
Una vegada controlat un territori, en comenava
l'explotaci. Els colonitzadors s'apropiavendeles
terresilesconvertienengransplantacionsones
cultivaven productes que no es podien cultivar a
Europa (caf, sucre, cacau o cautx) o b
explotaven la riquesa dels minerals del subsl
(or,carb,diamants...).

Lapoblacinativaproporcionavamd'obrabaratai,moltsovint,eramaltractada
isotmesaasituacionsproperesal'esclavitud.
Les autoritats occidentals no fomentaven la industrialitzaci de les colnies,
perquelquehibuscaveneraunafontdeprimeresmatriesbaratesiunllocon
vendre els seus productes. Els interessos especfics dels pasos occidentals van
generargreusdesequilibrisenleseconomiesdelspasoscolonitzats.
Unasocietatracista

Algunescolniesvanrebremoltspobladorsoccidentals.VaserelcasdelCanad,
Austrlia, Nova Zelanda, Sudfrica i Algria. La poblaci autctona va ser
expropiada i marginada. En els casos ms dramtics, com Austrlia i Nova
Zelanda, la poblaci indgena, els aborgens en aquest cas, va ser sotmesa a una
polticad'extermini.
A la major part de les colnies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats
completamentseparades.Lesrelacionserenjerrquiquesidesubordinaci.
o La poblaci occidental era un grup petit per que ocupava els
crrecs principals i controlava l'economia: eren els alts
comandaments de l'administraci, l'exrcit, els grans propietaris
agrcoles i els representants i directius de les grans empreses. La
poblaciblancaviviaenunbarripropi,apartatiluxs.
o La poblaci nativa vivia pobrament i prcticament no tenia drets,
ambl'excepcidelaminoriaquecollaboravaambelscolonitzadors.
L' expansi colonial va imposar la civilitzaci occidental a la poblaci
colonitzada, que va haver de modificar formes de vida i va haver d'aprendre la
llengua dels colonitzadors. Aix, juntament amb la marginaci a qu van ser
sotmeses,vaprovocarelressentimentdelespoblacionsnatives.
ReunidelCongrsNacionalIndi

ActivitatssobrelIMPERIALISME
1.Llegeixeltextdelrequadreicontestalespreguntessegents:

Des daquest punt de vista, ho repeteixo, la fundaci duna colnia s la creaci dun mercat (...). En els temps
que estem i amb la crisi que passen totes les indstries europees, la fundaci duna colnia s la creaci duna
sortida. All on romangui el nus colonial entre la mare ptria que produeix i les colnies que ella va fundar, es
tindr el predomini dels productes: econmic i tamb poltic. (...)
Hi ha un segon punt que igualment he dabordar: s el costat humanitari i civilitzador de la qesti. Cal dir
obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perqu existeix un
deure amb elles. Les races superiors tenen el deure de civilitzar les races.
Discurs de Jules Ferry davant la Cambra, Pars, 1885.
a.Quesvoliaaconseguiramblafundacidenovescolnies?
b.Quinsaltresargumentsesfanservirperjustificarlexpansicolonial?Resumde
lescuses

2.Assenyalaenelmapaelsprincipalsdominisdelespotnciescolonialssegentsal
segleXIX.Utilitzauncolordiferentperacadaimperi.

IMPERIS COLONIALS


3.Completalataulasegentsobrelesconseqnciesdelcolonialisme:

Conseqncies del colonialisme

Culturals

Econmiques

Poltiques



4.Relacionaambfletxeselselementsdelescolumnessegents:


5.Fesunaconclusipersonalbenjustificadaiargumentadasobrelimperialisme.
(mnim10lnies)