You are on page 1of 46

Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

CONTINGUTS BSICS

Si no saps on vas, tant se val el cam que agafis


Lewis Carroll Alicia en el pas de les meravelles.

Roser Canals Cabau


1 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

LA PROGRAMACI DIDCTICA

1. INTRODUCCI. LA PROGRAMACI, UN FULL DE RUTA


Justificaci de les finalitats i la presa de decisions

2. LA PRESA DE DECISIONS:
A diferents nivells que guarden relaci entre s: Projecte Educatiu, Projecte Curricular,
Pla Anual, Programacions drea-matria, Projecte lingstic, PAT, Projecte
Convivncia

3. ELEMENTS DE LA PROGRAMACI DUNA UNITAT O SEQNCIA DIDCTICA EN


LENSENYAMENT I LAPRENENTATGE DE LES CINCIES SOCIALS

3.1 EL MODEL DIDCTIC CRTIC: PER A QU ENSENYAR? QU ENSENYAR? COM


ENSENYAR?

3.2 LA SELECCI DE CONTINGUTS

3.3 COMPETNCIES BSIQUES, OBJECTIUS DIDCTICS I CRITERIS DAVALUACI

3.4 METODOLOGIA I ESTRATGIES DIDCTIQUES:


a) Metodologies interactives
b) Bones preguntes
c) Capacitats cognitivolingstiques
d) Sortides i treball de camp

3.5 SEQNCIA DACTIVITATS


a) Exploraci didees prvies
b) Introducci de nous continguts
c) Estructuraci del coneixement
d) Aplicaci I transferncia dels aprenentatges

3.6 RECURSOS DIDCTICS

3.7 AVALUACIO
a) Funci pedaggica de lavaluaci
b) Les activitats i instruments davaluaci
c) Criteris i indicadors davaluaci

3.8 AUTOREGULACI DE LA PROGRAMACIO

3.9 EXEMPLES DE PROGRAMACI


a) Som iguals, som diferents.
b) Com vivien els nostres avis i vies quan eren infants

4. BIBLIOGRAFIA

Roser Canals Cabau


2 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

1. INTRODUCCI: LA PROGRAMACI, UN FULL DE RUTA

Justificaci de les finalitats

Les programacions recullen el conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements
que intervenen en el procs densenyament-aprenentatge, dacord amb les finalitats
expressades en el Projecte Educatiu del Centre (PEC) i en funci de les necessitats
educatives de lalumnat. Es poden considerar com el full de ruta que guia i orienta el
desenvolupament de lactivitat docent duna forma intencionada en funci de les finalitats i
objectius educatius en cada context.

Les programacions equivalen al projecte dun edifici que elabora un arquitecte o a lhistorial
mdic dels pacients dun metge. Els docents treballen amb una programaci que orienta la
seva acci dacord amb uns objectius, de forma ms o menys intencionada i planificada, de
forma escrita o no. En qualsevol cas s convenient reflectir les intencions i actuacions
educatives i la seva justificaci en un document que estigui a disposici del departament o
equip docent corresponent, per deixar constncia de les decisions que es prenen i la seva
justificaci, per a donar resposta a les necessitats educatives de lalumnat a qui va dirigida
lacci educativa.

Els referents de la programaci

PRESCRIPCIONS FINALITATS
NORMATIVES EDUCATIVES
CONTEXT ON
SAPLIQUEN

MODEL
PROGRAMACIONS
DOCENT presa de decisions del
professorat
NECESSITATS
EDUCATIVES
NATURALESA DELS ALUMNAT
CONTINGUTS

REFERENTS DE LES PROGRAMACIONS

Roser Canals Cabau


3 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

2. LA PRESA DE DECISIONS

Una programaci concreta i detalla les lnies mestre del PEC i explicita qu, quan, com han
daprendre els alumnes i per a qu ho han daprendre. Per tant, no poden ser documents
prefabricats, esttics, copiats de cursos anteriors o de la proposta duna editorial, ja que
aquestes decisions han de tenir com a referent el context educatiu on sapliquen. Aquest
context educatiu parteix de la realitat de cada centre: municipi, barri, famlies i alumnes i tamb
del context de la promoci dalumnes de cada curs amb unes necessitats educatives
especifiques.

El professorat pren decisions i acords compartits que garanteixin el


desplegament del PEC en diferents nivells de programaci: el pla
anual de centre, les programacions drea-matria, el projecte
lingstic, el pla dacci tutorial, el projecte de convivncia, com a
principals. Cadascun dels successius nivells ha de guardar una
relaci de coherncia amb lanterior fins al nivell ltim que sexplicita
en la programaci daula.

DIFERENTS NIVELLS DE PROGRAMACI

Els diferents nivells de programaci selaboren dacord amb lestructura organitzativa dun
centre i tenen diferents marcs temporals:

1. El projecte educatiu concreta les finalitats educatives i formatives en cada context i s


aprovat pels representants de la comunitat educativa al consell escolar i compartit per tots.
s un projecte de llarga durada que conv actualitzar quan es produeixen canvis
significatius en el context o en el marc general del sistema educatiu.

2. El projecte curricular sintegra en el PEC i concreta les decisions que permetran assolir
les seves finalitats. Inclou el desplegament de les Cb, objectius, continguts, metodologies,
recursos, criteris davaluaci, activitats densenyament-aprenentatge i avaluaci de les
diferents rees, matries o projectes didctics per a cada curs o cicle duna etapa
educativa. La seva durada va lligada a la del projecte educatiu. La comissi pedaggica
integrada per membres de lequip directiu (cap destudis, coordinador pedaggic,

Roser Canals Cabau


4 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

coordinadors de curs o de cicle, caps de departament...) s responsable del seu disseny i


actualitzaci.

3. La programaci anual de centre concreta i contextualitza el PEC curs a curs a partir


dactuacions concretes que poden variar dun curs a un altre i la tendncia s que, cada
vegada ms, respongui als objectius, estratgies i actuacions dun projecte de direcci a
mig termini (4 o 5 cursos) dacord amb una planificaci estratgica. Les actuacions de la
programaci anual els concreten a partir dels acords de tot el claustre de professors que es
comprometen a desplegar-les des dels diferents nivells, cicles o departaments. La comissi
pedaggica defineix les lnies mestres que se sotmeten a la discussi i aportacions de tot
el professorat. La seva durada s dun curs. Concreta els objectius a assolir per al conjunt
del professorat, les actuacions a realitzar i els indicadors davaluaci dels objectius. A la
memria de final de curs es valorar el grau dassoliment dels objectius i es faran
propostes de millora que orientaran els objectius i actuacions del pla anual del curs
segent.

CONSELL ESCOLAR
1 PROJECTE EDUCATIU

2 COMISSI PEDAGGICA 3
PROJECTE PROGRAMACI
> Cap destudis
CURRICULAR ANUAL CENTRE
> Coordinadors de cicle

ED. INFANTIL CICLE INICIAL CICLE MITJ CI. SUPERIOR


Equip docent Equip docent Equip docent Equip docent

4 DISSENY PROGRAMACIONS DE LES REES I PROJECTES


DIDCTICS

5
PROGRAMACI DAULA

4. Les programacions didctiques concreten els objectius daprenentatge, els continguts,


els criteris davaluaci, les activitats, els recursos, la temporitzaci... de les rees, matries,
unitats formatives, projectes interdisciplinaris... a cada nivell. El professorat de cada equip
docent i/o departament sn els responsables dactualitzar-les i dajustar-les cada curs en
funci de les caracterstiques dels alumnes. Es revisen i sactualitzen cada curs.

5. Finalment cada mestre i cada professor s el responsable de la programaci daula que


recull el detall de les unitats o seqncies didctiques de les programacions de les rees,
matries o projectes didctics i dajustar-les cada curs al grup dalumnes a qui van
dirigides, tenint en compte les seves necessitats educatives.

Les programacions incorporen les decisions que pren el docent i la seva justificaci, tot i
que es parteixi de la programaci que proposa una editorial. Incls en aquest cas, el

Roser Canals Cabau


5 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

docent pren decisions sobre els objectius didctics, la selecci de continguts, les activitats
densenyament-aprenentatge i els criteris i activitats davaluaci. El llibre de text s una
proposta didctica mplia que el professorat adapta a les necessitats educatives dels seus
alumnes.

La coherncia en la presa de decisions sevidencia quan el que esdev en cadascuna de les


aules permet identificar els principis i intencions educatives explicitades en el PEC.

El conjunt de decisions que es concreten en el pla anual de cada curs fonamentalment sn de


dos tipus : pedaggiques (treball per projectes, mbits, racons, tutories compatides, atenci a
la diversitat, treball competencial, avaluaci formativa...) i organitzatives (agrupament
dalumnes, horaris, distribuci dels espais...). Sovint, per posar el curs en marxa els equips
directius prioritzen les decisions dordre organitzatiu quan en realitat hauria de ser a la inversa
ja que les decisions organitzatives condicionen les metodologies densenyament-aprenentatge
o latenci a la diversitat de lalumnat, per exemple.

s evident que si la planificaci del curs comena per la concreci dels horaris setmanals de
lalumnat i del professorat a partir de lassignaci duna hora per rea/matria, estem
condicionant la possibilitat de fer agrupaments flexibles de lalumnat o de treballar a partir de
metodologies interactives (aprenentatge basat en problemes, treball per projectes...).

Les decisions que es concretin en els diferents nivells de programaci han de partir dels grans
principis i intencions del PEC, que elabora cada centre dacord amb el seu propi context, en el
marc dautonomia de centres que estableix la Llei dEducaci de Catalunya/2009. Les
programacions han de tenir com a referent el decret de currculum que estableix la normativa
vigent i han de fer possible que els trets rellevants del PEC es puguin visualitzar en el dia a dia
a cadascuna e les aules.

El DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria


estableix en lArticle 22 Projecte educatiu i autonomia pedaggica: El centre, en lexercici de la
seva autonomia pedaggica pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals,
projectes dinnovaci pedaggica, plans de treball i formes organitzatives i de gesti
diferenciades. Els centres que desenvolupin projectes educatius que impliquin una
organitzaci horria de les matries diferent a lestablerta amb carcter general en lannex 2
requereixen lautoritzaci del Departament dEnsenyament.

Departament dEnsenyament. Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres Programacions i recursos
didctics 19/06/2015 http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_Programacions_recursos.pdf

Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments deducaci primria

Roser Canals Cabau


6 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

3. ELEMENTS DE LA PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA O UNITAT


DIDCTICA EN LENSENYAMENT I LAPRENENTATGE DE LES CINCIES SOCIALS

Les programacions didctiques, a nivell daula, concreten els objectius daprenentatge, els
continguts, els criteris davaluaci, les activitats, els recursos, la temporitzaci... de les
seqncies didctiques duna rea, matria, unitat formativa, projecte interdisciplinari, etc.

Les principals decisions que recull la programaci duna unitat o seqncia didctica responen
a quatre grans preguntes:

1. Qu han daprendre els alumes? OBJECTIUS DIDCTICS O DAPRENENTATGE

2. A travs de qu ho aprendran? CONTINGUTS

3. Com ho aprendran? ESTRATGIES METODOLGIQUES I


SEQNCIA DACTIVITATS

4. Com es comprovar si shan assolit CRITERIS, INDICADORS I ACTIVITATATS


els objectius? DAVALUACI

Utilitzant la metfora de ledifici, els objectius didctics sn els pilars i les bigues que el
sostenen; els continguts sn les parets i els envans que se suporten en les bigues; les
activitats sn la coberta i lavaluaci s lenergia duna font renovable que alimenta el conjunt
de ledifici i permet el funcionament de tot el sistema.

Dolors Bosch i Neus Gonzlez

AVALUACI

Roser Canals Cabau

Roser Canals Cabau


7 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

La incorporaci de les Cb com a finalitats de lensenyament obligatori, ens planteja la


pregunta: on se situen en aquest edifici? Optem per situar-les en els fonaments de ledifici que
li donen solidesa i estabilitat. No sn visibles per estableixen les fites a assolir en la formaci
dels ciutadans de la societat en la informaci i el coneixement.

Les principals decisions que contempla la programaci duna seqncia didctica shan de
visualitzar en un cop dull a partir duna graella que permeti establir les connexions entre els
diferents elements, alhora que permeti comprovar la coherncia que hi ha dhaver entre uns i
altres.

PROPOSTA DUNA TAULA O GRAELLA DE PROGRAMACI DUNA UNITAT O SEQNCIA DIDCTICA

Roser Canals Cabau


8 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

COMPETNCIES BSIQUES CRITERIS DAVALUACI OBJECTIUS DAPRENENTATGE CONTINGUTS


Activitats densenyament-aprenentatge i davaluaci
DECRET 119/2015
MBIT LINGSTIC
(CAT-CAST-ANGL) Activitats dexploraci
1. Competncia
Comunicativa
lingstica i
audiovisual

MBIT ARTSTIC
(EVP-MUS-DANSA)
2.Competncia
artstica Activitats dintroducci

MBIT DIGITAL
3. Competncia
Digital

MBIT MATEMTIC

4. Competncia Activitats destructuraci


matemtica

MBIT DE MEDI
(NAT-SOC)

5. Coneixement i
Activitats daplicaci
interacci mn fsic
-----------------------------

6. Social i ciutadana

7. Autonomia,
iniciativa personal i
emprenedoria

8. Aprendre a
aprendre

Roser Canals Cabau


9 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

A ms a ms, les programacions tamb concreten decisions en relaci amb: la temporitzaci, les
estratgies metodolgiques, els recursos didctics, les mesures datenci a la diversitat... A mode
de resum general proposem el segent gui per a lelaboraci de les programacions:

ELEMENTS DE LA PROGRAMACI DUNA UNITAT O SEQNCIA DIDCTICA

1) JUSTIFICACI: Explicitaci i contextualitzaci del tema, projecte o situaci que es proposa als
alumnes. Don sorgeix, com enllaa amb altres unitats treballades, com es relaciona amb les
finalitats de lensenyament-aprenentatge, a quin model didctic respon...

2) CONTRIBUCI DE LA U.D. AL DESENVOLUPAMENT DE LES Cb: A partir de les decisions


sobre les Cb que sexpliciten en el projecte curricular acordat pel claustre es prioritzen quines Cb es
desenvoluparan en una determinada seqncia o unitat didctica. No s imprescindible que
apareguin totes.

3) OBJECTIUS DIDCTICS: Es tracta didentificar de manera concreta i concisa el grau i tipus


daprenentatge que volem assolir amb la posada en prctica de la seqncia didctica. Cal
prioritzar-los ja que en qualsevol proposta didctica podem arribar a treballar una gran quantitat
dobjectius. Es relacionen amb el SABER-SABER FER-SABER SER I ESTAR. Han de ser el
referent per a lavaluaci.

4) CONTINGUTS: Cal seleccionar i prioritzar aquells continguts de cada rea directament relacionats
amb leix principal de la seqncia didctica. Tot i que sha de tenir en compte els continguts de
tipus conceptual, procedimental i actitudinal, no cal classificar-los.

5) TEMPORALITZACI: Pot ser molt variable, en funci del tipus de seqencia didctica que
plantegem (hbits i rutines, festes, racons, tallers, projectes, activitats especialitzades com les de
msica o psicomotricitat etc.). Aix es poden programar seqncies de tot un trimestre, dun mat
setmanal durant tot un curs, duna rutina diria de mitja hora, dun mes o tres setmanes en horari
flexible, projectes transversals de tot un cicle, entre daltres. La disponibilitat temporal marca
prioritats alhora de seleccionar els continguts i fer la proposta dactivitats.

6) ESTRATGIES METODOLGIQUES I ORGANITZATIVES: Expliciten i justifiquen els criteris


dintervenci que es prioritzaran: treball per projectes, treball cooperatiu, petites investigacions...i les
decisions organitzatives que sen desprenen en relaci amb els horaris del professorat i de
lalumnat, lagrupament dels alumnes, lorganitzaci dels espais i del temps, etc.

7) ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Es tracta de concretar les activitats que shan dissenyat per
aconseguir els objectius didctics. Sha de procurar assegurar la mxima funcionalitat i
significativitat daquestes activitats i garantir la coherncia entre el tipus dactivitats i els objectius
previstos. La seqncia didctica organitza les activitats a partir de la lgica de laprenent: activitats
dexploraci, activitats dintroducci, activitats destructuraci i activitats daplicaci.

8) RECURSOS DIDCTICS: Previsi dels materials, fonts dinformaci (revistes, fotografies, notcies,
internet, atlas, llibres de consulta...) , que necessitarem per al correcte desenvolupament de les
activitats proposades.

9) AVALUACI: Cal definir criteris i indicadors davaluaci dacord amb lassoliment dels objectius que
es pretn avaluar. Les activitats davaluaci han de quedar integrades en la seqncia didctica en
els diferents moments del procs davaluaci (inicial, formativa i sumativa) . s important
incorporar-hi activitats dautoavaluaci i coavaluaci. Els instruments davaluaci es diversificaran
dacord amb els criteris davaluaci.

10) MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT: Les decisions que contempla la programaci shan
dadaptar als diferents ritmes i estils daprenentatge aix com a lalumnat amb necessitats educatives
especials. Les adaptacions poden afectar als objectius, les activitats, la metodologia o lavaluaci.

Roser Canals Cabau


10 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

3.1 EL MODEL DIDCTIC CRTIC: PER A QU ENSENYAR? QU ENSENYAR?


COM ENSENYAR?

Les decisions que contempla la programaci didctica estan condicionades per la concepci
que el docent t de leducaci i de lensenyament i, per tant, de les finalitats que es proposa
aconseguir. s important justificar les finalitats de lensenyament-aprenentatge en les
programacions.

Lensenyament de les cincies socials est fortament impregnat de la ideologia, del model de
societat que es pretn configurar i dels valors de la ciutadania que es volen desenvolupar. Per
aix, el qu i el com ensenyar sn conseqncia del per a qu ensenyar.

Des de la didctica de les cincies socials ens proposem educar els alumnes com a
ciutadans i ciutadanes crtics, amb actituds, valors i comportaments democrtics,
capaos de prendre compromisos individuals i collectius per millorar el present i
pensar el futur, que sn els trets propis del model didctic crtic.

ESQUEMA DEL MODEL DIDCTIC CRTIC

El model tradicional que tracta de transmetre a lalumnat un coneixement basat en els valors
duna societat obedient i acrtica amb la finalitat que el reprodueixi, no t sentit en el context
de la societat de la informaci i el coneixement i en un mn global i complex.

Des de lensenyament i laprenentatge de les cincies socials optem per un model didctic
crtic orientat a la formaci dun pensament crtic, a partir de lestudi de problemes socials
rellevants i que predisposi lalumnat per prendre decisions i actuar per a configurar una
societat ms democrtica.

Per aconseguir-ho el docent ha de dissenyar contextos daprenentatge que permetin als


alumnes conixer, comprendre i analitzar situacions i problemes de lactualitat a travs dels
continguts de les cincies socials. Lhaur de guiar en la cerca, selecci, comprensi i
interpretaci de la informaci, per a que pugui donar-li un sentit propi en la construcci del
Roser Canals Cabau
11 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

coneixement i per a que pugui contrastar-lo amb el dels altres a travs de la discussi, i si s
el cas, enriquir-lo, matisar-lo i modificar-lo.

ESQUEMA DE LA SEQNCIA DIDCTICA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT SOCIAL


CRTIC

Es tracta de desenvolupar un pensament crtic que es proposi, en primer lloc, qestionar la


realitat, dubtar de les afirmacions sense haver-les comprovat i contrastat. En segon lloc,
analitzar i avaluar lestructura i consistncia dels raonaments, opinions o afirmacions per
desenvolupar la capacitat demetre bons judicis basats en raons comprovades i aportar
solucions creatives.

Alguns indicadors que faciliten el desenvolupament del pensament social crtic sn:
1. Observa la realitat i identifica un fet, problema o situaci controvertida
2. Es fa preguntes: qu passa? On passa? Per qu passa? Quines conseqncies t?
3. Sinforma: qui ho diu? Per qu ho diu? Busca dades.
4. Comprova i contrasta la informaci
5. Analitza i compara les diferents opinions
6. Organitza i estructura les seves idees idees amb una finalitat: que volem
aconseguir?
7. Formula el seu propi punt de vista
8. Busca arguments i exemples per defensar la seva opini
9. Contrasta els seus arguments amb els dels altres de manera constructiva
10. Planteja solucions i alternatives

Canals, R. (2015). El pensamiento crtico en el aula. Aula de secundaria, n 12, 24-29

Els contextos daprenentatge shan de plantejar a partir de la resoluci de situacions o


problemes socials semblants als del mn real, de manera que es posa els estudiants en
situaci de proposar solucions o alternatives per aconseguir millorar la realitat social. Creiem
que si els capacitem per prendre decisions en contextos escolars simulats, estaran ms ben
preparats per aplicar-ho a la seva prpia vida.

Roser Canals Cabau


12 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

La resoluci de situacions i problemes des del model didctic crtic parteix de les preguntes
que ens formulem sobre problemes rellevants del mn per a trobar respostes que ens
permetin actuar en la construcci dun mn personal i social a partir dels valors democrtics
basats en el comproms, la justcia i la solidaritat.

EXEMPLE DUNA SEQNCIA DIDCTICA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT SOCIAL


CRTIC

3.2 LA SELECCI DE CONTINGUTS

Els continguts expliciten qu han daprendre els alumnes per aconseguir els aprenentatges
formulats en els objectius didctics i per a desenvolupar les competncies bsiques. Els
continguts es formulen mitjanant enunciats (a partir de substantius). Per exemple, si estem
treballant sobre un problema mediambiental, alguns continguts que es poden treballar sn:
- Les fonts denergia: renovables i no renovables.
- Lectura de dades estadstiques sobre els hbits de consum de la poblaci.
- La llei de les tres R: reciclar, reutilitzar, reduir.

La selecci i seqenciaci dels continguts s una de les decisions que ha de prendre el


docent dacord amb les finalitats que es proposa. Per aix s molt important que els docents
disposin de coneixements suficients, pertinents i actualitzats sobre el tema o problema social
que pretn treballar amb els seus alumnes. Cal que es remeti a fonts cientfiques diverses i
contrastades. Un mestre o professor no pot pretendre ensenyar el que li van ensenyar a ell.
En un mn on el coneixement sactualitza a un ritme accelerat, una de les competncies
docents s actualitzar-se constantment.

Daltra banda, cal tenir en compte que partim de la base que el temps escolar s limitat i que
tot no es pot ensenyar. Per tractar un tema, problema o situaci social, el llistat de continguts
pot ser molt extens, per aix cal prioritzar i assegurar quin sn els continguts clau que shan

Roser Canals Cabau


13 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

de treballar, dacord amb la disponibilitat temporal i les necessitats educatives de lalumnat, en


cada cas.

Si les cincies socials es proposen estudiar qu caracteritza les societats humanes, els grans
blocs de continguts que el professorat haur de tenir en compte per identificar eles continguts
clau sn:

PREGUNTES QUE ORIENTEN LA SELECCI DELS CONTINGUTS CLAU DE LES CINCIES SOCIALS

LES SOCIETATS HUMANES

COM ENS ORGANITZEM?

COM ENS COMUNIQUEM ?


COM ENS RELACIONEM?
local DE QU VIVIM ? Abans
SOM?

VIVIM ?

Ara

Futur
QUI

global
ON

La poblaci Les activitats Lorganitzaci


econmiques
Lespai Lorganitzaci Poltica El llenguatge
humanitzat Social I la cultura

Els continguts sn el suport a partir dels quals es desenvolupen els aprenentatges


competencials. Sense continguts no es poden desenvolupar les competncies ats que les
raons que fonamenten la presa de decisions han de basar-se en criteris de racionalitat
cientfica, adequats a ledat i maduresa dels alumnes.

El currculum normatiu estableix, a grans trets, la selecci dels continguts per cicles o cursos,
per s el professorat que en el marc del PEC pren decisions sobre qu ensenyar i en quin
moment. Des del model didctic crtic, optem per una selecci de continguts que no parteixi
de la lgica de la matria o la disciplina si no de problemes socials rellevants relacionats amb
els interessos dels alumnes i del seu context. A lhora de seleccionar els continguts socials es
tindr en comte que: siguin significatius per als alumnes, rellevants per a la cincia (geografia,
histria, economia, cincies poltiques, antropologia, sociologia...) i que es puguin aplicar a la
resoluci de situacions o problemes socials.

Per exemple, seleccionem un problema social rellevant: si laigua dels rius es contamina,
tindrem aigua per beure? Els continguts significatius per als alumnes sn aquells que
permetin treballar la situaci dels rius de la seva comarca i els usos de laigua a partir de les
activitats econmiques daquella zona. Els continguts han de ser rellevants des dun punt de
vista de les cincies socials: la xarxa hidrogrfica, els sectors econmics, els usos de laigua...
i han de permetre que els alumnes puguin plantejar solucions i puguin actuar per a un s
racional i sostenible de laigua.

Tenint en compte que el desenvolupament de les competncies integra el SABER, el SABER


FER i el SABER SER I ESTAR, la distinci de continguts conceptuals, procedimentals i
actitudinals, que no s normatiu, facilita lenfocament competencial de la seqncia didctica.

Roser Canals Cabau


14 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Des de la didctica de les cincies socials, una proposta que facilita la selecci de continguts
per a treballar a partir de problemes socials rellevants sn: els conceptes socials clau. Sn
conceptes transdisciplinaris i rellevants de les diferents cincies socials que estructuren el
coneixement del professorat i li permeten decidir quins continguts poden facilitar el
coneixement, lexplicaci i lanlisi de la realitat social a partir de contextos significatius pels
alumnes. (Benejam, 1999).

RACIONALITAT/ IDENTITAT/ALTERITAT DIFERENCIACI


IRRACIONALITAT Compartim el mn amb DIVERSITAT/DESIGUALTAT
Tot succeeix per unes raons i els altres. La diversitat s riquesa
tot t unes conseqncies. Ens permet prendre cultural i la desigualtat,
Fa comprendre la complexitat conscincia de com som injustcia social.
dels fets i fenmens socials . i de com sn els altres. Permet treballar el respecte
Afavoreix la formaci dun Potencia el sentit de la per la diversitat i prendre
pensament crtic i relatiu. tolerncia i del respecte conscincia de lexistncia
pels altres i per la de desigualtats i injustcies
CREENCES I VALORS
defensa dels Drets per erradicar-les
Reflecteixen les diferents maneres
Humans.
dentendre el mn. Donen lloc a INTERRELACI/CONFLICTE
codis tics a partir dels quals Les persones i els grups sn
actuen els grups i les persones.
Conceptes interdependents. Es comuniquen,
Els valors democrtics es sinterrelacionen, intercanvien...
reconeixen fonamentals perqu socials Les relacions entre grups generen
faciliten la convivncia a travs clau conflictes i tamb permeten
del dileg i el consens. Aix com el ensenyar el sentit de la cooperaci i
valor de la sostenibilitat. de la solidaritat.
CANVI / CONTINUITAT ORGANITZACI SOCIAL
Unes coses canvien i altres perduren. Les persones i els grups sorganitzen.Facilita la
Facilita comprendre que les coses no comprensi de lorganitzaci social, les estructures de
han estat sempre iguals i que poden poder, lorganitzaci poltica dels territoris, dels estats,
continuar canviant, o no. de les persones.
Es pren conscincia de lherncia que A travs de lorganitzaci social seduca per a la
deixem a les generacions futures. participaci social i poltica i la implicaci en els
problemes socials

EXEMPLE DE SELECCI DE CONTINGUTS A PARTIR DELS CONCEPTES SOCIALS CLAU

Conceptes Socials Clau Els avis i vies tamb van ser infants
- La famlia dels nostres avis i la nostra (nombre, membres, rols...)
Identitat/Alteritat - Un dia de la seva vida i de la nostra (semblances i diferncies)
- Causes i conseqncies que expliquen les condicions de vida dels
infants durant el franquisme
Racionalitat/Irracionalitat - Causes i conseqncies que expliquen les condicions de vida dels
infants a lactualitat als pasos desenvolupats i subdesenvolupats
- Les tasques prpies dhomes i dones.
Diversitat/Desigualtat - La collaboraci dels nens i nenes en les feines domstiques
- Les relacions entre pares i fills, entre avis i nts
Interelaci/Conflicte - Els conflictes generacionals.
- Lescola dels nostres avis: les normes, lautoritat del mestre, els deures,
Poder/Organitzaci social els horaris, els continguts.
- Els drets i deures. La declaraci universal dels drets dels infants.
- La vida quotidiana durant el franquisme
Canvi/Continutat - Diferncies i semblances en la vida dels infants en temps dels avis i a
lactualitat
- Els avis i vies com a transmissors de la cultura: els contes, les histries
de vida.
Creences/Valors - El respecte i lestimaci per la gent gran.
- La famlia com un projecte de vida.

Roser Canals Cabau


15 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

3.3 COMPETNCIES BSIQUES, OBJECTIUS DIDCTICS I CRITERIS DAVALUACI

a) Les competncies bsiques

Els sistemes educatius de bona part dels pasos desenvolupats estableixen com a finalitat de
leducaci obligatria, ladquisici de les competncies bsiques per part de lalumnat. La llei
deducaci i els decrets que la despleguen, defineixen les competncies bsiques com les
capacitats que permeten utilitzar els coneixements i les habilitats de manera transversal i
interactiva en contextos i situacions diverses per a resoldre situacions i problemes de la vida
quotidiana i exercir com a ciutad.

Si per la seva naturalesa les competncies bsiques (Cb) sn transversals, una de les
dificultats que es planteja a lhora de prendre decisions en les programacions, s com fer
lencaix amb lorganitzaci del currculum per rees o matries.

Per a resoldre aquesta dificultat, els centres educatius en el marc del seu PEC, han de
concretar les Cb del currculum i concretar quines competncies transversals shan de
desenvolupar a totes les rees i quines sn ms especfiques o prpies dun mbit o rea.

EXEMPLE DE CONCRECI DE LES CB QUE DETERMINA EL PROFESSORAT DUN CENTRE EN EL PEC

-Comunicar idees i emocions -Identificar i plantejar problemes


amb llenguatges diversos -Autoavaluar-se i autoregular-se
Competncia Competncia
-Dialogar -Gestionar els propis processos
Comunicativa daprendre a
aprentatge
Lingstica i -Construir textos de diversa tipologia aprendre
audiovisual (descriptius, narratius, explicatius, -Plantejar-se bones preguntes
justificatius, interpretatius, argument.) -Aprendre amb els altres

-Desenvolupar la capacitat creadora i -Desenvolupar un pensament crtic


esttica Competncia -Planificar i realitzar tasques, projectes
dautonomia
Competncia -Expressar-se a partir dels -Prendre decisions
i
artstica i llenguatges artstics
Iniciativa -Cooperar i treballar en equip
cultural -Valorar la diversitat cultural personal -Adaptar-se al canvi i a situacions
-Contribuir a la conservaci patrimoni noves

-Cercar i seleccionar informaci Competncia -Anlitzar i interpretar fenmens


Coneixement naturals
Competncia -Interpretar i analitzar crticament la
i interacci -Plantejar hiptesis
digital informaci
amb el mn -Interactuar amb lespai i lentorn
-Utilitzar eines TIC fsic

-Resoldre problemes amb diverses -Exercir drets i deures democrticament


estratgies
-Analitzari interpretar fets i fenmens
-Realitzar clculs i estimacions Competncia socials
-Expressar i comunicar-se en social i
Competncia -Resoldre conflictes i problemes socials
llenguatge matemtic ciutadana
matemtica -Desenvolupar habilitats socials
-Desenvolupar el raonament
matemtic

En la programaci de la seqncia didctica, el professorat seleccionar i concretar aquelles


Cb que sajusten al tema o projecte. Des dels departaments i cicles es vetllar per un
tractament equilibrat a cada curs, cicle i etapa.

Roser Canals Cabau


16 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Les Cb sn finalitats o objectius a assolir al llarg de leducaci obligatria, i han dassegurar


ladquisici daprenentatges estratgics, necessaris per aprendre a aprendre i per aprendre al
llarg de la vida. La seva formulaci ha de donar resposta a la qesti: Per a exercir com a
ciutad i resoldre problemes de la vida quotidiana lalumnat ha de ser capa de...

Es formulen mitjanant un verb en infinitiu, ms un contingut i indicant una finalitat.

Per exemple, en la unitat didctica de medi: Els materials i el reciclatge, es concreta que
Consumir tot tipus de bns i productes de forma responsable per a la conservaci del
medi ambient, s una Cb.

EXEMPLE DE LA PRESA DE DECISIONS EN LA PROGRAMACI DUNA SEQNCIA DIDCTICA PRENENT COM


A REFERNCIA LES CB I LREA DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL.

LAIGUA UN RECURS NATURAL

COMPETNCIES rea Medi


BSIQUES Socials/naturals

-Interpretar informaci (comp tract dinformaci)


- Explicar les causes de la contaminaci
-Treballar en equip OBJECTIUS DAPRENENTATGE de laigua (rea del medi)
(Comp social i ciutadana, Aprendre a aprendre) Qu han daprendre els alumnes? - Representar dades sobre tipus de
-Exposar oralment les prpies idees
contaminaci de laigua en un grfic
(Competncia comunicativa lingstica )

-Cerca i processament d informaci -Els recursos naturals renovables i


-Lectura comprensiva
CONTINGUTS no renovables
-Treball en grup A travs de qu ho aprendran? -El cicle de laigua
-Expressi oral -Usos de laigua

METODOLOGIA I ACTIVITATS
Com ho aprendran?
Els alumnes per grups han dobtenir diferents causes que expliquen la contaminaci de laigua, a partir dun grfic i un text, es posaran dacord
en quines sn les ms rellevants i el secretari del grup exposar el resultat en veu alta a la resta de la classe

CRITERIS DAVALUACI
Com comprovarem que sha aconseguit?
-Se seleccionen les raons ms rellevants de la contaminaci de laigua? Els membres del grup comparteixen les seves raons i es posen dacord
en la tria? - Exposen les seves raons de forma clara i ordenada?

El DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria


vigent aquest curs, estableix duna banda les Cb dels mbits curriculars, i de laltra les Cb dels
mbits transversals. Pel que fa a lmbit del medi natural, social i cultural, estableix 13 Cb
agrupades en 4 dimensions: Les dimensions mn actual i ciutadania ms relacionades
amb lrea de cincies socials i les dimensions salut i equilibri personal i tecnologia i vida
quotidiana ms relacionades amb lrea de cincies naturals.

Roser Canals Cabau


17 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

COMPETNCIES BSIQUES DE LMBIT DE MEDI


Competncia 1.
Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratgies de cerca de dades i analitzar
resultats per trobar respostes.
Competncia 2.
Interpretar el present a partir de lanlisi dels canvis i continutats al llarg del temps, per
comprendre la societat en qu vivim.
Competncia 3.
Dimensi
Interpretar lespai a partir dels elements del territori i de les seves representacions per
mn actual
situar-shi i desplaar-se.
Competncia 4.
Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els
configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
Competncia 5.
Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqncies per
plantejar propostes de futur.
Competncia 6.
Adoptar hbits sobre alimentaci, activitat fsica i descans amb coneixements
cientfics, per aconseguir el benestar fsic.
Dimensi
Competncia 7.
salut i
Prendre conscincia del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, per
equilibri
aconseguir lequilibri emocional i afavorir la convivncia.
personal
Competncia 8.
Prendre decisions sobre higiene i salut amb coneixements cientfics per a la prevenci
i el guariment de malalties.
Competncia 9.
Dimensi Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements cientfics i criteris tecnolgics,
tecnologia i per resoldre situacions quotidianes.
vida Competncia 10.
quotidiana Dissenyar mquines simples i utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i
eficient.
Competncia 11.
Adoptar hbits sobre ladquisici i s de bns i serveis, amb coneixements cientfics i
socials per esdevenir un consumidor responsable.
Competncia 12.
Dimensi
Participar en la vida collectiva a partir de valors democrtics, per millorar la
ciutadania
convivncia i per afavorir un entorn ms just i solidari.
Competncia 13.
Valorar el sistema democrtic partint del coneixement dels sistemes poltics per
esdevenir futurs ciutadans crtics.

CB DE LMBIT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL QUE SESTABLEIXEN AL DECRET 119/2015,
DE 23 DE JUNY, D'ORDENACI DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACI PRIMRIA

Les competncies de les dimensions mn actual i ciutadania estan ms relacionades amb les
cincies socials i les dimensions salut i equilibri personal i tecnologia i vida quotidiana amb les
cincies naturals. Shan de treballar al llarg de tota letapa i de forma gradual a cada curs en
funci de la maduresa dels alumnes. Tot i que fan referncia a les Cb de lmbit de medi, cal
tenir en compte les Cb daltres mbits que tamb es poden desenvolupar en una seqncia
didctica de cincies naturals o cincies socials, atesa la naturalesa transversal de
laprenentatge competencial.

Roser Canals Cabau


18 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

b) Objectius didctics

Els objectius didctics expressen les intencions educatives dels docents i especifiquen qu
han daprendre els alumnes i amb quina finalitat. Fan de frontissa entre les Cb i els continguts.
Els objectius es formulen en relaci amb el saber (coneixements), amb el saber fer (habilitats i
procediments) i amb el saber ser i estar (actituds i accions). Precisen quines capacitats i
habilitats ha de desenvolupar lalumnat, dels tipus:

- Cognitives o intel.lectuals (comprendre, relacionar, interpretar...)


- Psicomotrius (coordinar, dibuixar, construir...)
- Afectives i actitudinals (valorar, apreciar, col.laborar, compartir...)

Els objectius es formulen amb un verb dacci en infinitiu ms un contingut. Els verbs han
de traduir-se en accions observables i avaluables. Per exemple, alguns dels objectius de la
unitat didctica de medi: Els materials i el reciclatge sn:
- Distingir tipus de materials i residus (saber)
- Posar-se dacord en els criteris de classificaci dels residus (saber fer)
- Autocorregir els errors (saber fer)
- Comunicar els resultats de lenquesta sobre els hbits de la poblaci a lhora
de reciclar a la resta de la classe (saber fer)
- Utilitzar els recursos naturals de forma racional (saber ser i estar).

Els objectius didctics expressen intencions educatives de diferent nivell de complexitat. Per
definir aquests nivells, del ms simple al ms complex, es parteix de la taxonomia de Bloom i
sadapta a les finalitats de laprenentatge competencial.

Veiem per exemple, alguns objectius didctics duna seqncia didctica segons els diferents
nivells de complexitat:

Roser Canals Cabau


19 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

- Inventar jocs per a tots els nens i nenes de la classe a partir


Transferir daltres existents o propis (no sexistes)
- Triar jocs i joguines que no determinin rols masculins i rols
femenins
- Distingir si hi ha jocs i joguines propis de nens o de nenes entre
Interpretar els jocs dels nenes de la classe, entre els jocs daltres nens i
nenes daltres indrets
- Identificar els jocs i joguines preferits pels nens i nenes de la
classe o de lescola.
Aplicar
- Descobrir quins sn els jocs i les joguines dels nens i les nenes
daltres llocs del mn.
Classificar-los segons tipus i funcions, jocs dara i jocs dabans.
Comprendre -
- Posar-ne exemples.
Conixer i - Identificar i Conixer diferents jocs i joguines propis de ledat dels
memoritzar infants, usos i finalitats.

OBJECTIUS DE LA SEQNCIA DIDCTICA: ELS ROLS FEMENINS I MASCULINS A TRAVS DELS


JOCS I LES JOGUINES

c) Criteris davaluaci

Els criteris davaluaci permeten comprovar els aprenentatges consolidats. Han de tenir com
a referent tan les Cb com els objectius de la seqncia didctica. Responen a la pregunta:
qu han aprs els alumnes?

Els criteris davaluaci es concreten en indicadors observables i mesurables per tal de


determinar el grau dassoliment dels aprenentatges. Responen a la pregunta: fins a quin punt
ho han aprs? I permeten graduar els aprenentatges en una escala de ms a menys.

Per exemple:

Objectiu didctic Criteris davaluaci Indicadors davaluaci


1. Formula una queixa amb 1.1 est redactada amb correcci ortogrfica
Saber exposar una correcci lingstica, claredat i i morfosintctica?
queixa ben coherncia 1.2 sexplicita amb claredat el motiu i les
fonamentada sobre raons que la justifiquen?
una situaci o 2. Formula una queixa de forma 2.1 es fonamenta en les normes de
conflicte constructiva i fonamentada a convivncia de lescola?
esdevingut a partir de drets i deures dels
lescola 2.2 proposa solucions o alternatives?
alumnes

Els instruments davaluaci que estableixen una correlaci clara entre criteris i indicadors
davaluaci sn les rbriques. Veiem un exemple de la programaci de la U.D. Com vivien els
nostres avis i vies quan eren infants?

Criteri davaluaci: Identificar els canvis i les continutats que hi ha en alguns aspectes de la
vida quotidiana dels avis i els nts (els jocs, lescola, els rols socials, els hbits de consum)

Roser Canals Cabau


20 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Excel.lent Notable B Suficient


Compara a ms a ms Compara tres aspectes Compara un o dos Compara almenys un
un altre aspecte de la de la vida dels avis i dels aspectes de la vida dels aspectes de la vida dels
vida dels avis i nts nts proposats pel avis i dels nts avis i dels nts proposat
proposat per ell o ella mestre proposats pel mestre pel mestre
Identifica ms tres Identifica dos o tres Identifica un canvi de Identifica alguns canvis
canvis de cada aspecte canvis de cada aspecte cada aspecte que ha entre la vida quotidiana
que han suposat un que han suposat un suposat un aven dels avis i dels nts
aven i sap explicar el aven
per qu
Identifica ms tres Identifica dos o tres Identifica un canvis de
canvis o de cada canvis de cada aspecte cada aspecte que ha
aspecto que han que han suposat un suposat un retrocs
suposat un retrocs i retrocs
sap explicar per qu
Identifica ms de tres Identifica tres aspectes Identifica dos aspectes Identifica un aspecte que
aspectes que no han que no han canviat que no han canviat no ha canviat entre la
canviat entre la vida entre la vida quotidiana entre la vida quotidiana vida quotidiana dels avis
quotidiana dels avis i dels avis i dels nts dels avis i dels nts i dels nts
dels nts i sap explicar
per qu

3.4 METODOLOGIA I ESTRATGIES DIDCTIQUES:

La programaci ha dexplicitar quines metodologies i estratgies didctiques sn coherents


amb el model didctic crtic i que, alhora, facilitin el desenvolupament de les competncies
bsiques i els objectius daprenentatge.

- Conferncia
Mtodes - Exposici El professorat gestiona
expositius/ - Preguntes/respostes el discurs
reproductius Orals o del llibre de text

- Estudi de casos
- Treball per projectes Es propicia la interacci
Mtodes - Resoluci de problemes i la cooperaci entre
interactius - Simulacions iguals
- Investigacions

- Activitats
Lalumnat aprn de
Mtodes dautoaprenentatge
forma autnoma
individuals . Suport paper
interactuant amb els
. Suport electrnic
materials de suport
(webquest)

a) Les metodologies interactives

En el marc de laprenentatge competencial, el paper de la metodologia densenyament s la


clau. Si laprenentatge competencial esdev en situacions en les que lalumnat ha de prendre
decisions i resoldre situacions i problemes. Com es poden crear contextos daprenentatge que

Roser Canals Cabau


21 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

propicin la mobilitzaci dels coneixements i la seva aplicaci a la resoluci de situacions


prctiques? Sembla que les metodologies i estratgies interactives centrades en lalumne que
aprn, faciliten laprenentatge competencial ja que es desenvolupen les capacitats per fer
preguntes, formular hiptesis, buscar informaci, experimentar i manipular, fer propostes o
trobar solucions i plantejar alternatives. Dentre les metodologies i estratgies interactives
exemplifiquem les segents:

Consisteix en... Exemples i recursos


Analitzar en petit grup una situaci - Plantejar problemes a partir de notcies
Aprenentatge

problemes

plantejada en forma de problema que relacionades amb situacions reals de


basat en

suposa la recerca d'informaci, el l'actualitat.


contrast de parers, el plantejament de - Introduir el problema a partir d'una pregunta.
respostes per a la seva resoluci.

Activitats de dramatitzaci, d'empatia o Jocs de simulaci: problemes que es poden


de rol que intenten reproduir o enfocar des de diferents perspectives i que
Jocs de simulaci

representar de forma simplificada una reprodueixen situacions semblants a


situaci hipottica per versemblant de la problemes reals on els alumnes assumeixen
realitat. un paper.
Per exemple: Un municipi ha de proposar
mesures per evitar la contaminaci del riu els
responsables sn diferents collectius que
utilitzen l'aigua

Realitzaci de petits treballs Tcniques d'investigaci:


Petites investigacions

d'investigaci utilitzant tcniques prpies- Realitzaci de treball d'experimentaci


del mtode d'investigaci cientfica: - Realitzaci d'enquestes o entrevistes
- Recollida de dades, representaci de les
Observaci de la realitat, plantejament dades en grfiques i interpretaci dels
d'un problema, formulaci d'una hiptesi i mateixos.
validaci o refutaci de la mateixa a - Recerca d'informaci bibliogrfica, selecci,
travs de dades, proves o evidncies. organitzaci i interpretaci de la mateixa

L'aprenentatge per projectes part dels Es planteja a travs del treball en grup
interessos dels alumnes per conixer a cooperatiu, que planifica les tasques a
Treball per
projectes

fons un tema o situaci plantejada a realitzar, la recerca d'informaci, la discussi i


presa de decisions i l'obtenci i comunicaci
partir de les preguntes que es formulen
d'un resultat final.
ells mateixos a travs de l'aprenentatge
per descobriment.

b) Bones preguntes

Partint de la base que els nens i nenes tenen curiositat pel descobrir el mn que els envolta,
potenciar la capacitat de fer-se preguntes sobre la realitat, s un bon mtode per acompanyar
laprenentatge per descobriment i desenvolupar el pensament crtic. (Sanmart, 2003).

No totes les preguntes tenen el mateix potencial. Les preguntes que ens interessen no sn les
que descriuen la realitat, si no aquelles que faciliten explicar perqu les coses sn com sn i
predisposen a pensar si podrien ser duna altra manera.

Les bones preguntes es caracteritzen per:


Roser Canals Cabau
22 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Tenen ms duna resposta possible


La seva finalitat s construir interpretacions prpies i modificar el coneixement
Lalumnat transfereix el coneixement i formula hiptesis de forma creativa
Generen discussi entre diferents punts de vista
No sn reproductives del que ja se sap i no es responen noms consultant la informaci en
el diccionari o el llibre
No es plantegen des dun nic punt de vista (el coneixement no s nic ni objectiu)
Es fonamenta en el relativisme i la formulaci dalternatives i connecten amb la necessitat
dentendre i donar sentit al mn que ens envolta: Per qu el mn s com s? Podria ser
duna altra manera?
Han de facilitar la interpretaci de la informaci per donar-li un significat propi (construcci
del coneixement).

Les bones preguntes sn les que ajuden a pensar


> Descriure la realitat observada Com s el pont? De quins materials est
construt? Quans pilars t?
> Preguntar-se per que la realitat s Per qu serveix el pont?
aix? (Causes)
> Preguntar-se si podria ser duna A ms de servir per comunicar les dues vores
altra manera. (Alternatives) del riu, per quines altres raons es va construir?
> Establir relacions amb problemes El pont de Besal es pot considerar un pont
socials rellevants (culturals, econmics, entre cultures?
histrics, mediambientals) Com s que es demana que Besal sigui
patrimoni de la humanitat?

Si els alumnes es pregunten el per qu de la realitat que observen, estan en un primer nivell
(el per qu). Per exemple, respecte al pont de Besal es poden preguntar: Per qu serveix el
pont?

Per tamb es poden preguntar el per qu del per qu. Per exemple: a ms de servir per
comunicar les dues vores del riu, per quines altres raons es va construir? Aquest tipus de
preguntes no hi poden arribar sols si no s amb lacompanyament del mestre (zona de
desenvolupament proper). Sn preguntes que van ms enll del que es veu.

Roser Canals Cabau


23 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Les preguntes que orienten el recorregut de l'aprenentatge per projectes es plantegen per
diversos motius:

1. Desig de saber coses noves: preguntes exploratries que sorgeixen d'un coneixement
previ, d'una intuci, d'una informaci o experincia personal.
- Qu s? Com s? Per qu s aix? Qui ho ha fet?

2. Reflexi sobre el propi saber per a la recerca de nous coneixements: Els nens i les
nenes prenen conscincia de com aprenen (aprendre a aprendre).
Qu he de fer per esbrinar el que vull saber? Qui em pot ajudar?
On el puc buscar? Com ho puc saber?

3. Reflexi sobre el resultat de l'aprenentatge. Cal tamb ensenyar a fer preguntes per
prendre conscincia del propi progrs i del recorregut del projecte:
Quina diferncia hi ha entre el que sabia i el que s? Com ho he aprs?
Per a qu serveix el que he aprs? Qu em falta per aprendre?

Com interv el mestre per ensenyar a fer bones preguntes?

Ajuda a reflexionar i a reformular preguntes.


Evidncia les diferncies de les opinions i com aquestes ens ajuden a fer noves
preguntes.
Orienta a l'hora de determinar les preguntes fonamentals al voltant de les quals
s'organitzen els aprenentatges.
Es planteja el sentit de les preguntes que fan els nens i les nenes.
Recull, interpreta i torna al grup les seves preguntes amb un llenguatge ms elaborat.
Planteja les seves prpies preguntes per crear el dubte, que es fon d'interrogants
Centre el dileg

Exercicis per aprendre i practicar:

Donar una resposta i que els alumnes proposin les preguntes


Ensenyar a observar amb mirada interrogant un paisatge, una obra d'art, una
fotografia, un experiment ...
Joc de les coses inslites: cada alumne ha de plantejar als altres una cosa inslita
(nova, poc corrent) que hagi observat o experimentat.
Joc de la pregunta misteriosa: el mestre proposa una pregunta sobre el tema que no
apareix en el llibre de text ni les fonts d'informaci utilitzades a classe. Es tracta
d'obtenir la resposta preguntant a altres persones.
Realitzar enquestes i entrevistes per obtenir informaci a travs de preguntes
pertinents.

c) Les capacitats cognitivolingstiques

L'ensenyament i laprenentatge de les cincies socials per al desenvolupament de la


competncia social i ciutadana es proposa que l'alumnat adquireixi les habilitats socials i els
coneixements cientfics que li permetin comprendre el mn per adquirir una conscincia
ciutadana. No hi pot haver aprenentatge competencial si prviament no es disposa
d'estratgies per descodificar i comprendre la informaci, perqu sn requisits indispensables
per construir els conceptes i marcs terics de les cincies socials. Aix suposa capacitar

Roser Canals Cabau


24 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

l'alumnat per saber obtenir informaci, seleccionar-la, comprendre-la i interpretar-la per donar-
li un significat propi.

Aquest coneixement pot ser aplicat a la interpretaci de la realitat i dels problemes que la
societat actual es planteja, per tamb s'ha de saber comunicar i contrastar amb el dels
altres. Per tant, ja no es tracta d'emmagatzemar i reproduir informaci; els canvis tecnolgics
fan pensar que aquesta ja no s una tasca humana. Aix doncs, alhora que s'ensenyen i
aprenen continguts, s'ensenya a reconstruir i comunicar el coneixement social mitjanant el
desenvolupament de les capacitats cognitives (processos mentals que possibiliten enriquir,
connectar i reestructurar el coneixement) a travs de determinades habilitats lingstiques
prpies del discurs de les cincies socials.

Les capacitats per al desenvolupament del pensament i les habilitats lingstiques sn a la


base d'una formaci cientfica i democrtica (Casas, 2005) perqu afavoreixen en l'alumnat la
reconstrucci i aplicaci del coneixement social a la interpretaci de la realitat a travs del
dileg, aix com al plantejament de solucions o alternatives als problemes socials sobre la
base dels drets i deures de totes les persones.

Les capacitats cognitivolingstiques que es desenvolupen en la construcci del coneixement


social estableixen quatre tipologies textuals prpies del discurs social que es dna a l'aula
(Benejam, 2002).

La descripci que enumera els elements que caracteritzen un fet o fenomen social i
la narraci que relata els fets de forma ordenada en el temps. Ambdues enriqueixen
el coneixement i proporcionen informaci sobre els fets i fenmens socials.

L'explicaci que estableix quines sn les causes i conseqncies dels problemes


socials afegint un nivell ms gran de comprensi.

La justificaci que aporta les explicacions i raons de les cincies socials a la


interpretaci de fets i fenmens.

Roser Canals Cabau


25 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

L'argumentaci que tracta de fer valer una determinada interpretaci sobre els
problemes socials mitjanant arguments forts, adequats i suficients amb l'objectiu de
modificar altres interpretacions.

D'entre les capacitats cognitivolingstiques que contribueixen a la reconstrucci i


comunicaci del coneixement social escolar, conv ressaltar la importncia de l'argumentaci
en la formaci de la competncia social i ciutadana. Les cincies socials contribueixen a la
formaci d'un pensament social crtic perqu afavoreix la creaci de punts de vista justificats a
travs del dileg i l'argumentaci. Aquest s un discurs que capacita per descobrir els
diferents interessos i intencionalitats que afloren en l'anlisi dels problemes socials, aix com
per construir posicionaments propis i justificats mitjanant les raons del coneixement social i
contrastar-los amb els dels altres. Permet, per tant, desenvolupar valors democrtics:
aprendre a escoltar, a respectar les opinions contrries, a consensuar posicionaments, a
explorar alternatives (Canals, 2015).

Conseqentment, la seva aplicaci didctica a l'aula es planteja a partir d'activitats que


potencien el discurs oral a travs del debat. Es tracta de convertir l'aula en un espai discursiu
que parteix del dileg com a sistema de comunicaci que propicia l'intercanvi d'informacions i
l'examen de punts de vista en termes de cooperaci. El discurs argumentatiu que respon a
aquest objectiu s el que tracta de convncer amb els arguments del coneixement i que
rebutja la demaggia i la manipulaci.

Considerem, doncs, que l'ensenyament i l'aprenentatge del coneixement social t com a


objectiu la formaci d'un pensament social que capaciti, no noms per conixer com s la
realitat, sin que es proposa tamb descobrir per qu s aix. Per reconstruir el coneixement i
formar un pensament social es requereix el desenvolupament de les capacitats
cognitivolingstiques que possibiliten, d'una banda, seleccionar, comprendre i interpretar la
informaci, i de l'altra, crear punts de vista propis justificats amb les raons prpies de les
cincies socials i aix poder contrastar-los amb els dels altres mitjanant arguments forts i
pertinents. Aquest coneixement capacita per desenvolupar interpretacions prpies i plantejar
alternatives a les qestions socials.

Roser Canals Cabau


26 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

c) Les sortides: una estratgia didctica per al coneixement del medi

Les sortides i el treball de camp sn un recurs imprescindible en lensenyament i


laprenentatge de les cincies socials perqu permeten la construcci del coneixement a partir
del contacte directe amb la realitat. Les sortides permeten augmentar les experincies
viscudes per part de lalumnat; experimentar i interactuar amb espais i realitats poc o gens
conegudes; propiciar el contacte directe amb persones significatives; desencadenar
processos reflexius i de reconstrucci del coneixement en contextos reals i viscuts.

Les sortides tenen com a objectiu que lalumnat observi, busqui, constati, reculli, manipuli,
expliqui el que veu o descobreix a partir de la realitat que lenvolta. (mtode per
descobriment). Es un recurs propi de lescola activa.Tanmateix descobrir i comprendre la
realitat a travs de lexperincia, no s suficient perqu no permet arribar a descobrir les
raons profundes de les coses. El mestre ha de guiar lexperincia, corregir la percepci,
estructurar el coneixement i ensenyar a pensar i a reflexionar sobre la realitat per afavorir en
els alumnes un pensament crtic i alternatiu. (mtode per descobriment guiat).

El tractament que un centre dna a les sortides i visites escolars mostra com els mestres
entenen lestudi del medi i tamb posa en evidncia la seva concepci del procs
densenyament-aprenentatge.

Les sortides no sn simplement un espai ldic, sn un espai de treball que permet aprofitar
els recursos de lentorn i les experincies viscudes que sn insubstitubles pels recursos de
laula. Per aix cal preparar-les b, concretant els objectius daprenentatge vinculats a lestudi
del medi, tenint en compte tres moments o fases:

a) ABANS de la sortida: cal situar a lalumnat al lloc on anirem, compartir els ojectius
daprenentatge i especificar el treball que farem. Cal assegurar els aprenentatges
necessaris que haurem daplicar (coneixements, procediments, valors i normes...)

b) DURANT la sortida: lorganitzaci ha destar ben dissenyada, aix com els materials i les
activitats a realitzar, dacord amb els objectius daprenentatge. Cal acompanyar la mirada i
la reflexi de lalumnat al voltant dels aspectes a treballar.

c) DESPRS de la sortida, amb la informaci recollida, les activitats a laula consistiran en


analitzar i potenciar la conversa, la reflexi i el debat sobre les qestions plantejades, fer la
sntesi i elaborar les conclusions.

En lelaboraci de la programaci duna sortida, conv explicitar i justificar les decisions en


relaci amb:

1. Descripci de l indret (localitzaci, accessibilitat, dificultat, curs, etc.) i motivaci o


justificaci de lelecci.
2. Objectius daprenentatge i continguts.
3. Context daprenentatge escollit i justificaci.
4. Descripci de litinerari i organitzaci de la sortida.
5. Activitats (cal elaborar diferents activitats que segueixin la lgica dun o ms cicles
daprenentatge).

Roser Canals Cabau


27 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

INDICADORS PER A LAVALUACI DUNA SORTIDA

1. La sortida pretn que lalumnat en contacte directe amb la realitat... 1 2 3 4

a) Propicii la convivncia i faciliti la cohesi del grup classe


b) Visqui, experimenti i decobreixi el medi que ens envolta
c) Identifiqui, investigui i proposi solucions o alternatives als problemes
del medi

2. Les activitats de la sortida sorganitzen en tres moments : 1 2 3 4

a) ABANS: anticipar a lalumnat el lloc, el treball a realitzar i els seus


objectius
b) DURANT: amb un itinerari, continguts i activitats i materials adequats a
ledat i la maduresa dels alumnes
c) DESPRS: fer lanlisi i la interpretaci de les dades i la informaci
obtingudes durant la sortida, fer la sntesi i elaborar les conclusions

3. Les activitats proposades en la sortida : 1 2 3 4

a) Parteixen dun bon context daprenentatge o problema


b) Lenfocament s interdisciplinari
c) Potencien lexperimentaci, la reflexi i la participaci dels alumnes
que interactuen amb els elements de lentorn

3.5 LA SEQNCIA DACTIVITATS

Les activitats didctiques faciliten als alumnes la representaci, reconstrucci i apropiaci dels
continguts i el desenvolupament de les Cb, per tant, han destar pensades en relaci als
objectius didctics pretesos.

Les activitats han de respondre a estratgies metodolgiques diversificades (estudi de casos,


resoluci de problemes, petites recerques) per tal que siguin motivadores i donin resposta a la
diversitat de lalumnat.

A lhora de dissenyar les activitats cal preparar els materials i els recursos a utilitzar
(imatges, audiovisuals, mapes, treball de camp, premsa...) dacord amb el temps disponible i
el context daprenentatge.

Les activitats han de combinar el treball individual amb el treball en parelles o petits
grups. Cal posar en com el resultat de les activitats grupals per prioritzar la interacci, la
comunicaci i lautoregulaci del coneixement.

No podem perdre de vista quina s la finalitat de cada activitat i la seva relaci amb els
objectius i continguts de la U.D. I les competncies que pretn desenvolupar.

Tipus dactivitats segons la seva finalitat...

Per a la recerca de la informaci: caceres del tresor, webquest, lectura de textos,


dimatges, entrevistes, qestionaris...
Per a lacci, experimentaci i manipulaci: treballs de camp, prctiques, simulacions...
Per a la comprensi, selecci i organitzaci de la informaci: Pregunta-resposta,
resums, esquemes, mapes conceptuals, graelles, definicions...
Roser Canals Cabau
28 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Per a la representaci de la informaci: grfics, mapes, croquis, cmics, frisos


cronolgics...
Per a la interpretaci de la informaci: comentari de mapes, croquis, imatges, textos
interpretatius...
Per a laplicaci de la informaci: resoluci de problemes, jocs de simulaci,
representacions...
Per a la comunicaci i intercanvi de coneixements: exposicions, debats, murals, jocs de
rol, representacions...

Dacord amb el constructivisme, les activitats han de seqenciar-se dacord amb les fases
densenyament i aprenentatge que segueixen la lgica de laprenent. (Jorba i Caselles, 1996).

LES ACTIVITATS EN EL CICLE DAPRENENTATGE

Estructuraci
Abstracte
del coneixement

Introducci
nous continguts

Aplicaci del
Exploraci idees coneixement
Concret
prvies

Simple Complex

Ros e r Canals

Fase 1: Exploraci didees prvies

En el plantejament de qualsevol seqncia didctica shan de plantejar inicialment activitats


d'exploraci d'idees prvies en el marc de lavaluaci inicial, per encaixar a continuaci, la
introducci de nous coneixements que connectin amb les idees i experincies anteriors.

Aquestes activitats tindran en compte les experincies que tenen els alumnes per a que els
ajudi a evocar i verbalitzar els coneixements i experincies que tenen sobre el tema. A partir
de les aportacions dels alumnes, les seves respostes, opinions, experincies, etc. es posaran
en com per a contrastar-les i discriminar entre aquelles ms vlides i ms explicatives de les
que no ho sn.

Tamb permetr explicitar i negociar els objectius daprenentatge per a qu lalumnat sels
representi. Tamb genera expectatives i motivaci pel tema nou que anem a comenar.

Tipus dactivitats exploratries: la conversa a partir duna situaci contextualitzada propera als
alumnes, a partir dun estmul (fotografia, audiovisual, notcia, can, poema, dibuix...).

Roser Canals Cabau


29 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Fase 2: Introducci de nous continguts

Activitats que permeten la presentaci de nous continguts com a ms tils de forma


provocadora i participativa. Es tracta que lalumnat obtingui nova informaci significativa per
afavorir la construcci de nou coneixement.

Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant el dubte per aconseguir un canvi
conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.

El docent introduir els nous continguts que shan d`aprendre de manera estructurada per tal
de bastir la xarxa o estructura a partir de la qual els alumnes incorporaran nous coneixements
duna manera significativa.

Tipus dactivitats dexercitaci comprensi i dels nous continguts per facilitar la seva
interioritzaci: exercicis de memoritzaci, exercicis dexercitaci mecnica, preguntes de
comprensi, interpretaci dimatges, grfics, mapes, dades, on els alumnes han dobservar,
descriure, enumerar, dibuixar, relacionar, ordenar, explicar, etc. Es tracta del tipus dactivitats
que majoritriament proposen els llibres de text.

Fase 3. Estructuraci del coneixement

Activitats que permeten abstraure el coneixement i elaborar esquemes globals per a


interpretar fets i fenmens socials i possibiliten lelaboraci de definicions o explicacions tenint
en compte la teoria. Faciliten la integraci del nous coneixements a la xarxa existent en la
mesura que afavoreixen lelaboraci dexplicacions i interpretacions prpies.

Sestableixen noves connexions entre conceptes que permeten elaborar idees ms


complexes i originals.

Les activitats d'estructuraci permeten sintetitzar i organitzar els coneixements terics i


prctics prenent com a referent els conceptes de les cincies referents.

Tipus dactivitats per sintetitzar coneixements: esquemes mapes conceptuals, vocabulari de


conceptes clau definicions, resums, exposicions orals

Fase 4. Aplicaci del coneixement


Activitats que permeten la laplicaci del coneixement aprs a la resoluci dun problema o
una situaci prctica semblant a la realitat.

Per a laprenentatge competencial resulta imprescindible la realitzaci d'activitats d'aplicaci


que consolidin els continguts i es transfereixin a situacions prctiques i contextualitzades.
Daquesta manera es reconeix la utilitat el nou coneixement ja que serveix per a resoldre
qestions prctiques de la vida quotidiana i, alhora, per entendre i desenvolupar-se millor en
el mn on vivim.

El seu objectiu s que lalumnat empri els coneixements apresos per a resoldre problemes o
activitats semblants (aplicaci) i tamb en altres contextos i situacions noves (transferncia).
s en aquesta fase on es podr comprovar el grau de consolidaci dels aprenentatges
realitzats mitjanant la comprovaci de lassoliment de les Cb, dels objectius didctics i de la
interioritzaci dels continguts.

Tipus dactivitats contextualitzades que requereixin la resoluci dun problema, lelaboraci


dun producte, el plantejament de propostes o dalternatives a una situaci real o simulada.

Roser Canals Cabau


30 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Tema del projecte: Com viven els nostres avis quan eren petits
Abstracte 3. Estructuraci coneixements
2. Introducci nous continguts Processament de lainformaci:
-Selecci i organitzaci de la informaci
Explicaci i activitats rellevant per subtemes.
Descripci i classificaci de les fotografies per -Estructuraci de la informaci: elaboraci
temes: escola, jocs, habitatge, temps lliure dun power point per presentar el resultat
Se situen les fotografies en un fris cronolgic. a la classe.
Cacera del tresor: la vida quotidiana durant el -Sntesi: Reflexi al voltant de com vivien
franquisme Elaboraci dun qestionari de en aquell temps a partir de les raons
preguntes en grups de tres per entrevistar els histriques, socials, poltiques
avis. (on vivien, a qu jugaven, com era la
seva escola). 4. Aplicaci del coneixement
Debat a l aula:
1. Exploraci idees prvies Comparaci entre la manera de viure
Elecci del tema del projecte dabans i ara. Quins aspectes han
Es genera un dileg a partir de lalbum de fotos canviat i quins no en relaci amb la
dels avies i avies quan eren petits i dels nens i manera de viure dels nens d ara?
nenes d ara amb els seus avis: qu hi veieu a les - Qu ha millorat i qu no?
fotografies? Qu hi passa? Semblen felios? a Reflexi al voltant de
travs de lobsevaci, la descripci, la comparaci, - Qu podem aprendre dels nostres avis?
la interpretaci. Qu en volem saber? - Quin s el mn que volem deixar als
notres nts?
Concret
Complex
Simple Ros e r Canals
ACTIVITATS DUNA SEQNCIA DIDCTICA SEGONS LES FASES DEL CICLE D APRENENTATGE

En la realitzaci de les activitats a laula s important visualitzar en quin ordre es portaran a la


prctica. Lesquema per a la gesti de les activitats a laula t en compte tres moments que ho
faciliten:

1. PRESENTACI DE LACTIVITAT
- Explicitaci dels objectius: Qu aprendrem? En qu consisteix lactivitat? Com ho
farem?
- Motivaci, transmetre inters per aprendre

2. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT
- Explicacions justes i necessries
- Centrar el protagonisme de lactivitat en lalumnat
- Combinar el treball individual i en grup o parelles
- Incentivar el raonament
- Mantenir el ritme, latenci i la concentraci que afavoreixi les produccions de lalumnat
-
3. TANCAMENT DE LACTIVITAT
- Autoregulaci: Identificaci dels encerts, errors i oblits
- Sntesi: Qu hem aprs?

Caracterstiques de les activitats per al desenvolupament dun aprenentatge competencial


segons:

Roser Canals Cabau


31 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

FUNCIONALITAT Presentaci de les activitats a partir de situacions contextualitzades


que lalumnat ha de poder identificar amb situacions semblants a la realitat. Lactivitat
presenta situacions properes a lalumnat, a les seves experincies, a la seva realitat a
partir de preguntes obertes han de permetre la proposta dalternatives, interpretacions o
soluciones diverses.

TRANSVERSALITAT Han de poder integrar I relacionar continguts diversos


(conceptuals, procedimentals, actitudinals) de diferents rees, matries, disciplines... Els
continguts s han de presentar a partir de situacions i problemes des duna perspectiva
global i interdisciplinria.

AUTONOMIA El plantejament de les activitats ha de fer visible a lalumne les estratgies


daprenentatge que sactiven per resoldre una activitat (com saprn) per poder
transferir els coneixements a noves situacions i contextos

Les activitats no poden demanar nicament reproduir el que ja se sap sin aplicar els
coneixements apresos a noves situacions o problemes. (Canals, 2010).

Indicadors que permeten avaluar les activitats densenyament-aprenentatge per a un


aprenentatge competencial:

Plantegen un problema, un repte o lelaboraci dun producte?


Se situen en un context real i possible?
Plantegen situacions o problemes propers a alumnat?
Predominen les preguntes productives, dindagaci o de raonament?
Permeten laplicaci de coneixements diversos?
Fomenten la reflexi i lacci?
...

Roser Canals Cabau


32 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Laprenentatge competencial demana el desenvolupament destratgies daprenentatge


(competncia daprendre a aprendre). Hi ha alumnes que sn autnoms en lelaboraci
destratgies per a resoldre una activitat, per la majoria necessiten de lacompanyament i
guiatge del mestre, que regular la seva intervenci per a que els alumnes siguin cada vegada
ms autnoms.

SEQNCIA PER A DESENVOLUPAR ESTRATGIES DAPRENENTATGE

Quin s el problema a Identificar i comprendre el


ANLISI DE LA SITUACI resoldre? problema o qesti que planteja
lactivitat.
Identificar quines actituds,
Qu he de saber?
habilitats, coneixements sn
APLICACI DELS
necessaris
ESQUEMES D'ACTUACI
Escollir les estratgies ms
DISPONIBLES Quins passos he de seguir?
adequades. Qu cal fer en
primer lloc? en segon lloc?
Si hagus de tornar a fer el Repensar les estratgies
REVISI DELS mateix, qu faria diferent? utilitzades
ESQUEMES D'ACTUACI Que he aprs que em pot Aplicar estratgies per transferir
servir per a resoldre altres coneixements, habilitats...
situacions o problemes?

APRENENTATGE ESTRATGIC: EXEMPLE PER A RESOLDRE UNA ACTIVITAT

La mare den Toni el renya cada vegada que surt de la seva habitaci i deixa el llum encs.
Sovint l'encn encara que sigui de dia i no sen recorda de tancar-lo. Per qu creus que
senfada la seva mare?

Com convencereu en Toni de la importncia que t tancar els llums o tancar una aixeta
quan no s necessari?

Quin s el problema a Com podem contribuir cadasc de nosaltres a


ANLISI DE LA
resoldre? no malbaratar els recursos naturals.
SITUACI
Comprensi lectora i expressi oral o escrita,
Qu he de saber? fonts energia renovables i no renovables,
recursos naturals, respecte pel medi ambient.
APLICACI DELS
ESQUEMES Llegir i comprendre la situaci plantejada,
D'ACTUACI relacionar-la amb els coneixements treballats
DISPONIBLES Quins passos he de a classe sobre les fonts denergia i els
seguir? recursos naturals i relacionar-la amb
situacions de la vida quotidiana i donar raons
per no malbaratar els recursos.

Compartir i contrastar les respostes amb les


Si hagus de tornar a dels companys.
fer el mateix, qu faria Autoavaluar el resultat i introduir canvis,
REVISI DELS
diferent? millores, noves dades...
ESQUEMES
D'ACTUACI
Que he aprs que em Identificar i plantejar altres situacions i
pot servir per a resoldre problemes mediambientals reals i de
altres situacions o lactualitat.
problemes?

Roser Canals Cabau


33 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

3.6 ELS RECURSOS DIDCTICS

Els recursos didctics sn part integrada en el procs daprenentatge i imprescindibles perqu


sn els mitjans a travs dels quals lalumnat arriba a la informaci i sapropa al coneixement de
fets i fenmens propers i daltres que difcilment es podrien arribar a conixer, com per
exemple el sistema solar o la vida quotidiana a lantic Egipte. Tamb sn els mitjans a travs
dels quals els alumnes poden comunicar els coneixements que elaboren i els aprenentatges
que realitzen.

Els recursos didctics es poden classificar en cinc categories:

Recursos didctics materials: Pertanyen a aquesta categoria els objectes i els recursos
reals (minerals, microscopis, animals, plantes, pilotes, cordes, etc.) i els recursos manipulatius
simblics (joguines, jocs, figures geomtriques, etc.)

Recursos didctics textuals: Inclouen tots els recursos que utilitzen el llenguatge verbal com
a codi en la producci dinformaci. La major part sn els materials que estan produts per
algun tipus de mecanisme d'impressi. Encara que actualment el significat de "text" va ms
enll del suport fsic del paper, ja que tamb inclou els textos produts per mitjans informtics.

Recursos didctics visuals: Recursos que codifiquen els seus missatges principalment a
travs de representacions icniques amb suport electrnic. La imatge s la principal modalitat
simblica a travs de la qual presenten el coneixement. Exemples: la televisi, el vdeo, el
cinema, els ordinadors, les tauletes...

Recursos didctics auditius: Sn aquells recursos i materials que utilitzen el so com a


modalitat de codificaci predominant. La msica, la paraula oral, els sons reals de la natura...
representen els codis ms habituals a travs dels quals es presenten els missatges sonors.
Exemples: la rdio, lector de discs compactes de msica, lordinador, MP3...

Recursos didctics informtics (TIC i TAC): Imprescindibles en la societat de la informaci i


el coneixement Aquests recursos possibiliten desenvolupar, utilitzar i combinar indistintament
qualsevol modalitat de codificaci simblica de la informaci. Els codis verbals, icnics, el so
poden ser utilitzats en els sistemes informtics. El recurs didctic per excellncia d'aquesta
categoria s l'ordinador. Tamb hem d'incloure el programari i altres tecnologies de la
informaci i la comunicaci com les videoconferncies, els CD-ROM, els DVD, els video jocs,
la realitat virtual, els smartphones, i els diferents serveis que ofereix Internet: pgines web,
correu electrnic, xats, espais de cooperaci, etc. Actualment sn eines imprescindibles per
accedir a la informaci, per produir coneixement i per comunicar-lo i compartir-lo.

Tanmateix, els recursos didctics ms rellevants per a lensenyament i laprenentatge de les


cincies socials sn les fonts ja que sn produdes per les societats humanes i en sn els
seus testimonis, a travs de les quals podem conixer i comprendre-les.

Saber manipular i interpretar les fonts forma part del bagatge que ha de tenir l'alumnat com a
part dels procediments especfics de les cincies socials. Aprendre a obtenir informaci
rellevant de les fonts comporta l'aprenentatge d'uns procediments tils per ells mateixos alhora
que promou l'aprenentatge dels conceptes propis d'aquesta rea.

Roser Canals Cabau


34 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Els tipus de fonts tradicionalment shan classificat segons siguin fonts primries: productes
propis de la societat que les ha creat o fonts secundries: interpretacions que altres han fet de
les societats a partir de les fonts primries. Tanmateix, s una classificaci que pot portar
confusions ja que hi ha fonts que es poden classificar com a primries i com a secundries.

La classificaci ms acceptada per treballar amb les fonts com a recurs didctic s segons el
seu origen material:

Fonts orals: entrevistes, testimonis de persones, canons populars, poesia, rondalles, etc.
Que es poden obtenir a travs de la gravaci sonora. Les disciplines que utilitzen aquestes
fonts sn la historia oral, el folklore o la sociologia.

Fonts materials: qualsevol objecte dorigen hum es susceptible de ser interpretat, com ara:
monuments, runes, edificis, objectes ds diari a la llar o al treball , objectes personals com
vestits, elements simblics com escuts, smbols religiosos, lalimentaci, les eines, les armes,
les mquines... Mitjanant les fonts materials podem estudiar tan un societat antiga a travs de
les seves eines, com la societat actual analitzat les deixalles que produeix una llar, per
exemple.

Fonts escrites: Des del coneixement de lescriptura sn els testimonis principals de les
societats de tots els temps i indrets del planeta. El que sabem del seu passat ha estat grcies
a les fonts escrites, des del codi de Hammurabi fins a lactualitat. Sn fonts escrites tot tipus de
documents pblics i privats, la premsa, la literatura, les fonts estadstiques com ara salaris i
llistes de preus... Les fonts escrites es poden obtenir a travs darxius, bases de dades,
biblioteques, hemeroteques, pagines web...

Fonts iconogrfiques: Nhi ha una gran diversitat i sn atractives i fcils i dentendre pels
alumnes i sn a labast de tothom ja que actualment tenim moltes facilitats per reproduir
gravats, postals, cartells, plnols, mapes, dibuixos, grfics de barres, pintures, escultures,
fotografies, el cinema... amb els mitjans informtics.

La utilitzaci de les fonts en la didctica de les cincies socials sn un recurs important en


l'ensenyament i l'aprenentatge significatiu de les cincies socials perqu posen als alumnes en
contacte directe amb els objectes que proporcionen el coneixement, en lloc de repetir o
reproduir el coneixement que han elaborat altres. Aprendre a utilitzar les fonts vol dir
laprenentatge d uns procediments i duns conceptes propis de les cincies socials ja que sn
els mitjans que ens permeten conixer i comprendre la societat que les ha creades.

Roser Canals Cabau


35 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Concepte Preguntes Exemples Activitats

Ens quins Tinc el DNI i en ell apareix Busca altres


documents oficials el meu nom, el carrer documents familiars
apareix el teu nom?
(llibre de famlia,
DNI)
Quins documents La meva mare guarda una Apunta les dades ms
Fonts privats tens a casa? llibreta de quan anava a importants
(postals) escola bressol
histriques Descriu algun Les meves joguines Selecciona dos o tres
objecte que guardis preferides objectes de diferents
a casa edats que siguin
importants

Busca fotografies Fotografies del naixement, Ordena les fotografies i


de la teva vida de la infantesa, de tria dues o tres i
ladolescncia i la joventut explica a quins fets de
la teva vida
corresponen
Quins records tens Les ancdotes i les Pregunta als teus
de la infantesa? histries familiars pares quins records
tenen de quan eres
petit o petita

EXEMPLE DE PREGUNTES I ACTIVITATS A PARTIR DEL TREBALL AMB FONTS

3.7 LAVALUACI

a) La funci pedaggica de lavaluaci

Avaluar consisteix a comprovar fins a quin punt s'han assolit els objectius previstos. Per a aix
cal obtenir i analitzar informaci dels processos i els resultats daprenentatge per prendre
decisions de millora. Aquesta concepci de l'avaluaci es centra principalment en la funci
reguladora de l'avaluaci com a procs per ajustar l'acci als objectius a assolir i aix millorar
els resultats. Recordem breument quines sn les funcions de l'avaluaci (Sanmart, 2010).

L'alumnat pren conscincia de les prpies actituds, experincies


FUNCI personals, representacions mentals, coneixements disponibles, etc. de
Avaluaci manera que el professorat coneix els punts de partida dels seus alumnes
DIAGNS- a l'inici d'una seqncia didctica per adequar-la a les necessitats
inicial
TICA detectades. Tamb facilita que els estudiants es representin els objectius
d'aprenentatge.
Facilita al professorat el seguiment del procs d'aprenentatge: l'adequaci
i organitzaci de les tasques, els materials, el temps, etc. Tamb li permet
Avaluaci
detectar les dificultats de l'alumnat i aix pot fer front als obstacles i
formativa adaptar la seqncia d'ensenyament-aprenentatge a les necessitats
FUNCI educatives dels alumnes.
REGULA- Els estudiants aprenen a detectar possibles dificultats i comprendre els
DORA motius i aix podran fer-hi front amb ajuda del professorat (aprendre a
Avaluaci partir de l'error). Per a aix el professorat ha d'assegurar que s'han
formadora apropiat dels objectius d'aprenentatge i dels criteris d'avaluaci. Tamb
han d'aprendre a anticipar i planificar les operacions necessries per
resoldre una tasca.
FUNCI La seva finalitat s expressar a travs duna nota o qualificaci el nivell
Avaluaci assolit. Si no lalumne no supera o aprova, ha de recuperar la matria o
CERTIFI-
sumativa repetir curs.
CADORA

Roser Canals Cabau


36 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

La funci pedaggica de l'avaluaci s la ms coherent amb la finalitat de desenvolupar les


competncies bsiques en l'alumnat ja que l'avaluaci esdev una eina per aprendre i millorar
a partir del reconeixement d'encerts, errors o oblits. Des d'aquesta premissa adquireix
rellevncia la regulaci i l'autoregulaci que tracta d'ensenyar l'alumnat a detectar les seves
dificultats i buscar els recursos necessaris per a superar-les. La regulaci i autoregulaci sn
estratgies didctiques clau per al desenvolupament de la competncia d'aprendre a aprendre
i la competncia d'autonomia i iniciativa personal. Els mecanismes d'autoregulaci permeten
que l'alumnat sigui cada vegada ms autnom i pugui crear una manera personal d'aprendre
que podr transferir a noves situacions.

La capacitat d'autoregular al llarg del procs d'aprenentatge es desenvolupa partir de requisits


previs: L'alumnat ha de:
tenir coneixement de quins sn els objectius d'aprenentatge
poder representar-les operacions necessries per a realitzar una tasca
apropiar-se dels criteris d'avaluaci

Aix l'avaluaci dna lloc a un model de comunicaci i negociaci on professorat i alumnat


aproximen les seves representacions: els ensenyants expliciten quins sn els criteris
d'avaluaci perqu els estudiants els apliquin a les seves prpies produccions i puguin
aconseguir resultats ms reeixits. Aquesta s una perspectiva del tot oposada al model
d'avaluaci que tracta de fiscalitzar i penalitzar mitjanant una qualificaci.

Per exercitar l'avaluaci com una eina per aprendre el professorat ha de crear situacions
didctiques integrades en el procs d'ensenyament-aprenentatge que afavoreixin la
representaci d'aprendre com s'aprn. Per exemple:
Plantejar activitats d'exploraci de les idees prvies dels estudiants a partir de qestions
properes a les seves experincies.
Plantejar activitats de comunicaci i apropiaci d'objectius i d'activitats per a planificar
tasques.
Afavorir entre els alumnes la posada en com de resultats i l'intercanvi de valoracions i
propostes de millora.
Reconixer la necessitat de reelaboraci d'activitats, sntesi o conclusions per millorar els
resultats.

b) Les activitats i els instruments d'avaluaci.

Si el desenvolupament de les competncies bsiques s'aconsegueix a travs de l'exercici


crtic i de l'acci, els instruments i activitats d'avaluaci no poden basar-se exclusivament en
proves escrites. Aquestes, sn eines d'avaluaci que difcilment avaluen la transferncia dels
aprenentatges a l'actuaci personal en contextos prctics. Evidencien, com a molt, si l'alumnat
dna respostes "polticament correctes", per pot ser que actun de forma totalment contrria
en situacions reals.

En conseqncia, les activitats d'avaluaci han de reproduir situacions semblants a les reals i
shan dintegrar en la seqncia didctica. Per exemple, a partir de notcies de l'actualitat es
poden plantejar activitats d'avaluaci que permetin comprovar laplicaci dels continguts a la
interpretaci de fets i problemes rellevants; alhora que l'alumnat percebr que el que aprn
l'ajuda a comprendre el mn en qu viu i que la seva problemtica no li s aliena.

Roser Canals Cabau


37 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Per obtenir informaci de diverses fonts, es considera necessari diversificar els instruments i
activitats d'avaluaci, utilitzant per exemple, discussions grupals, petites investigacions
individuals i grupals, mapes conceptuals, exposicions orals dels treballs realitzats, observaci
de situacions ordinries a l'aula i fora de l'aula, producci de textos, producci daudiovisuals,
etc.

Els instruments d'avaluaci, a ms de proves escrites, s'han de complementar amb


instruments d'observaci i d'autoregulaci. Els segents instruments d'avaluaci poden
resultar tils en aquest sentit: KPSI, quadre d'observaci, bases d'orientaci, diari de classe,
rbrica, qestionari d'autoavaluaci o coavaluaci...

Formulari KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory).


Es tracta d'un qestionari d'autoavaluaci que permet de forma rpida i fcil efectuar una
avaluaci inicial. A travs d'aquest instrument d'avaluaci s'obt informaci sobre la
percepci que l'alumnat t sobre el grau de coneixement en relaci amb els objectius
d'aprenentatge. Si s'utilitza al llarg del procs d'aprenentatge s tamb molt til com a
instrument d'avaluaci formativa ja que permet a l'alumnat prendre conscincia dels seus
progressos i mancances.

Ho s i ho sabra No en sabra
Data dautoavaluaci _____________ Ho s Em sona
explicar dir res
Qu es un mapa?
Qu es lescala dun mapa?
Qu es la llegenda dun mapa?
Per a qu serveixen els mapes?

Quadre d'observaci
L'observaci durant l'activitat a l'aula s l'nica manera que permet comprovar l'exercici
prctic dels valors democrtics: la participaci, la cooperaci, l'empatia, el comproms ...
Aquest s un exemple que facilita la recollida d'informaci per part del professorat en
relaci a un debat a l'aula:

Pautes dobservaci durante un debat gens poc bastant molt


1. Shan seguit les regles del debat
2. Tots els grups han participat
3. El clima del debat ha estat respectus
4. Shan enllaat arguments i contraarguments
5. Sha arribat a acords

Rbrica
La rbrica s un instrument d'autoregulaci que permet comprovar el grau en qu l'alumne
adquireix un aprenentatge ja que explicita de ms a menys els criteris d'avaluaci. A partir
de les rbriques l'alumnat tamb pot autoavaluar-se en diferents moments del procs
d'aprenentatge i prendre conscincia dels seus progressos i dificultats. A ms possibilita la
comunicaci dels criteris d'avaluaci que expliciten com es realitza adequadament una
tasca.

Roser Canals Cabau


38 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

EXEMPLE D'UNA RBRICA PER AVALUAR EL TREBALL COOPERATIU

INICI EN PROCS ASSOLIT EXCELLENT PUNTS


1 punt 2 punts 3 punts 4 punts
Acompliment Ens falten moltes No ens ha donat Hem fet el treball Hem fet el treball
De la tasca Coses per fer, el temps de completar en el temps previst ben fet I en el
EN GRUP treballens ha el treball en el temps per volem haver temps previst.
quedat mitges. previst. millorat algunes
coses.
Participaci Els companys no Els companys a Els companys Els companys es
collaboraci es vegades no es mostren respecte i mostren respecte i
DEL GRUP respecten gaire, es respecten, senfaden fan la feina amb fan les seves
discuteixen o no o discuteixen, per inters, tot i que a tasques amb
participen posen inters en vegades hi ha inters.
participar. alguna discussi
Posada en Costa que tothom Es participa en el Es participa en el Es participa
com participi en el treball, tot i que treball, tot i que a activament
DEL GRUP treball, noms sescolten les vegades les idees En el treball,
sest pendent idees dels ms sescolten ms o posant en com
daltres coses. amics. menys segons de les idees de
qui siguin. tothom.
Autonomia en Es demana amb Els problemes es Els problemes es Els problemes es
El treball molta discuteixen en el discuteixen primer discuteixen primer
EN GRUP freqncia lopini grup, en el grup, per en el grup. Noms
del mestre sense per a vegades tamb es demana ajut
haver discutit prefereixen conixer demanen desprs quan el grup ho
abans els primer lopini del lopini del mestre. considera
problemes en el mestre. necessari.
grup

La carpeta d'aprenentatge o portafoli


Consisteix en el recull de les produccions de l'alumnat al llarg d'una seqncia didctica
mplia. Els alumnes trien i ordenen segons els seus propis criteris els materials que
reflecteixen, al seu parer, els aprenentatges ms significatius. Com a instrument
d'avaluaci, aporta evidncies sobre les seves habilitats, coneixements, pensaments, fins i
tot actituds i formes d'actuar. Mostra com els estudiants construeixen el seu procs
d'aprenentatge i prenen conscincia per autoregular-se. Vegem alguns criteris dels criteris
que podrien aplicar-se a l'avaluaci d'una carpeta d'aprenentatge:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb/avaluarperaprendre/carpetadaprenentatge

Les proves o controls


Permeten comprovar com lalumne ha interioritzat els continguts i com utilitza els
coneixements per a resoldre, des dun punt de vista acadmic, una situaci o problema.
Per avaluar el carcter competencial de les proves, proposem la utilitzaci de la guia
GAPPISA: Guia per a lanlisi de proves avaluatives des de la perspectiva PISA.
http://media.wix.com/ugd/b1ca12_a74469f767e04df89d8e2d69bddc2267.pdf

Roser Canals Cabau


39 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

c) Els criteris i indicadors davaluaci

Els criteris davaluaci expliciten el que es pretn comprovar, per tant, concreten si els
objectius didctics shan aconseguit o no i fins a quin punt. Com que es relacionen
directament amb els objectius daprenentatge hem optat per tractar-los a lapartat 3.3
COMPETNCIES BSIQUES, OBJECTIUS DIDCTICS I CRITERIS DAVALUACI, a la pgina 20.

s important recordar que shan dexplicitar en la programaci i han de ser coherents amb els
objectius didctics.

3.8 AUTOREGULACI DE LA PROGRAMACIO

Indicadors davaluaci de la programaci

Finalment, la programaci ha de garantir que totes les decisions que cont guarden una
relaci de coherncia. Es convenient analitzar i valorar si s realment aix. Per aix proposem
uns indicadors que permeten al professorat la regulaci de les seves prpies programacions.

Roser Canals Cabau


40 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

Criteris davaluaci del disseny duna Unitat Didctica de Cincies Socials

1. El ttol i el contingut Gens Poc Bast Molt Justificaci


Fa referncia a un problema social rellevant

2. Les competncies bsiques Gens Poc Bast Molt

Estan ben formulades

Es reflecteixen en les activitats

3. Els objectius didctics Gens Poc Bast Molt

Estan ben formulats


Responen a diferents nivells de complexitat i es relacionen amb
el (saber, saber fer, saber ser i estar)
Sn coherents amb les competncies bsiques

4. Els continguts Gens Poc Bast Molt

Estan ben formulats

Shan seleccionat a partir dels conceptes socials clau

Es relacionen amb els blocs de continguts del currculum

5. Les activitats densenyament-aprenentatge Gens Poc Bast Molt

Sn originals, creatives i motivadores

Segueixen el cicle daprenentatge

Permeten el desenvolupament de les Cb i lassoliment dels obj

Sn coherents amb els continguts

Es treballa adequadament el temps histric

Es treballa adequadament lespai geogrfic

Es treballa adequadament lestudi del medi (sortides)

Es relacionen amb una varietat i diversitat de recursos didctics

Desenvolupen les capacitats cognitivolingstiques

6. Els criteris davaluaci i les activitats davaluaci Gens Poc Bast Molt

Els criteris permeten comprovar lassoliment dels objectius

Els criteris sn coherents amb les activitats davaluaci

Les activitats davaluaci permeten una avaluaci formadora

7. La presa de decisions: lenfocament de la UD Gens Poc Bast Molt

Respon al model crtic

Afavoreix un aprenentatge significatiu i competencial

Roser Canals Cabau


41 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

SOM IGUALS, SOM DIFERENTS 4t curs dE. Primria

Criteris Activitats densenyament / aprenentatge i


COMPETNCIES BSIQUES Objectius didctics Continguts
d'avaluaci davaluaci
1. Comunicar idees, coneixements i
Competncia opinions oralment i per escrit I. Reconeix semblances a) Identificar els canvis fsics del cos CONCEPTUALS ACTIVITATS EXPLORACI
Comunicativa i diferncies entre els hum
Ling. i audiov 2. Dialogar per compartir punts de nens i nenes a partir de -Diversitat Descripci: Som iguals, som diferents?
vista lobtenci de dades b) Caracteritzar la diversitat i la -Desigualtat ACT 1 Observem com som i com sn els
desigualtat dels grups socials -Creixement del nostres companys i discutim en qu som
3. Desenvolupar la creativitat
II. Treu conclusions nostre cos iguals? En qu som diferents?
Competncia sobre les diferncies c) Obtenir i interpretar dades sobre -Unitats de mesura ACT 2 Visita a lexposici fotogrfica
artstica i 4. Valorar la diversitat cultural com
entre les persones caracterstiques fsiques de les -Continents Maternitats descripci de les fotografies i
cultural una riquesa persones -tnies del mn reflexi: qu ens fa humans?
III. Sexpressa
Tractament 5. Cercar i seleccionar informaci adequadament en pblic d) Participar activament en el treball en ACTIVITATS INTRODUCCIO
informaci per estructurar coneixements grup PROCEDIMEN-
comp. digital IV. Coopera en el treball TALS Explicaci: La diversitat humana entesa
6. Interpretar crticament la en grup e) Respectar totes les persones i valorar com una riquesa i la desigualtat com una
informaci les diferncies -Taules de dades injustcia. Proposta dactivitats sobre:
7. Realitzar clculs i estimacions V. Tracta amb respecte -Obtenci de la diversitat cultural i lingstica, la diversitat
per comprovar fets i fenmens els companys f) Estructurar la informaci sobre la conclusions fsica, la diversitat dinteressos i les
Competncia diversitat i les desigualtats humanes -Comunicaci oral desigualtat socials ara i en el passat a partir
matemtica
VI. Contribueix a la -Treball en grup del llibre GENT de Peter Spier.
integraci de companys g) Comunicar oralment les conclusions -Creaci de murals
Competncia 8. Aprendre amb els altres nouvinguts o amb del treball en grup ACT 3 Treball en grup: Obtenci de dades i
daprendre a necessitats educatives caracterstiques fsiques dels nens i nenes de
aprendre especials h) Caracteritzar les tnies del mn ACTITUDINALS cicle superior i comparaci amb les dels nens
i nenes de la classe. Elaboraci duna taula i
9. Planificar tasques per realitzar VII. Rebutja les i) Contribuir al treball cooperatiu -Autoconeixement interpretaci de les dades.
Competncia un projecte injustcies -Empatia ACT4 Cerca i contrast dinformaci sobre les
d'autonomia j) Facilitar la integraci de tots els -Respecte per un caracterstiques de diferents tnies i situaci
i iniciativa companys de la classe mateix i pels altres al mapa del mn i anlisi desigualtats socials
personal -Expressi de al llarg de la histria.
k) Identifica sentiments ACT 5 Obtenci de dades sobre les
Coneixement 10. Interrogar-se sobre el mn que
ens envolta per descobrir -Collaboraci amb desigualtats a partir de noticies: nens soldats,
i interacci alumnes d'altres nenes cosidores a lndia, nenes analfabetes
amb el mn perqu s com s
cicles del Marroc Redacci duna carta al
fsic -Valoraci de la defensor del poble per reivindicar la defensa

Roser Canals Cabau


42 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

11. Valorar la diversitat humana per diversitat com una dels drets dels infants.
Competncia afavorir el respecte i la riquesa
social i convivncia -Rebuig de la
ciutadana desigualtat com ACTIVITIVITATS ESTRUCTURACI
12. Resoldre conflictes i problemes una injustcia
socials Desenvolupar habilitats Justificaci: ACT 6 Elaboraci dun mural
socials amb les conclusions del treball en grup i crear
un eslgan.
13. Desenvolupar habilitats socials

ACTIVITATS APLICACI

ACT 7 Joc de rol: Els alumnes han de


formar grups a partir dun rol assignat amb
una etiqueta al front que noms veuen els
companys (futbolista bota dor, immigrant
sense papers, estrella de cinema, aturat,
president del govern, malalt de sida)
Posada en com al final del joc: sentiments
dels que shan sentit rebutjats i dels que shan
sentit escollits.

ACTIVITATS AVALUACI

ACT 8 Els alumnes han dorganitzar-se


lliurement en equips de 5 per a fer una
gimcana. Comprovaci en la formaci dels
grups: homogenis o heterogenis? Els
alumnes han aplicat el que han aprs en
aquesta unitat didctica?

ACT 9 Creaci duna carpeta daprenentatge


individual on els alumnes seleccionen els
materials, les activitats realitzades i justifiquen
perqu les han seleccionat i qu han aprs.

Roser Canals Cabau


43 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

PROGRAMACI CICLE MITJ: REA DEL MEDI SOCIAL Com vivien els nostres avis i vies quan eren infants? 27-2-2017

COMP. BSIQUES DIMENSIONS/Cb CONTINGUTS Activitats densenyament-aprenentatge i


CRITERIS DAVALUACI OBJECTIUS DAPRENENTATGE
DECRET 119/2015 (1) (2) relaci amb continguts clau davaluaci
Comunicaci Oral I. Exposa amb claredat un
Cb1, Cb2, Cb3 resum de la vida quotidiana a) Exposar oralment la Activitats dexploraci
dun nen de fa 60 anys informaci obtinguda a la LLENGUA:
Comprensi lectora resta de la classe. 1. Comentari fotografies dels avis dels nens i
Cb4,Cb5, Cb6,Cb7 El text narratiu i el text
descriptiu (1) (17) generar un dileg per descriure qu hi veuen?
MBIT LINGSTIC b) Escriure un text narratiu a
Expressi escrita II. Escriu un conte a partir de Inventem una histria sobre una foto.
(CAT-CAST-ANGL) partir dels contes que
1. Competncia Cb8, Cb9, Cb10 les narracions dels avis de El discurs oral (24) (26)
expliquen els avis i vies. 2. Conversa al voltant de com creuen que vivien
omunicativa manera estructurada i correcci
lingstica i ortogrfica. Lentrevista (12) (15) per formular preguntes que els inquietin i els
audiovisual Literria c) Obtenir i seleccionar interessi descobrir:
Cb11, Cb12 informaci rellevant a partir On vivien? Quants germans tenien? Com era
de les entrevistes i la seva escola? A qu jugaven? Eren felios?
interpretar-la MATEMTIQUES:
Plurilinge i intercultural
Cb13, Cb14
Seqncia cronolgica
(1) (7) Activitats dintroducci
Percepci, comprensi i
Valoraci
Cb1, Cb2, Cb3, Cb4 3. Descripci de totes les imatges i les
MBIT ARTSTIC classifiquem per temes: escola, famlia, jocs,
Interpretaci i producci
(EVP-MUS-DANSA) d) Illustrar i elaborar un recull festes, celebracions, amics... El fris
Cb5, Cb6,Cb7
2.Competncia de contes. cronolgic.
INFORMTICA:
artstica
Imaginaci i creativitat
Cb8, Cb9 Power point. (1) (7) (8) 4. Dibuixem la lnia del temps per situar lany de
(13) (14) (16) naixement dels avis, dels pares i la nostra.
Instruments i aplicacions
Cb1, Cb2, Cb3 5. Cada nen situar en un mapa el lloc de
EVP: naixement dels seus avis. Interpretem el
Tractament de la informaci III. Obt informaci rellevant
e) Obtenir informaci de mitjans resultat.
MBIT DIGITAL Cb4, Cb5, Cb6 de cada apartat a partir de la
web quest. digitals per explicar com era Il.ustraci de textos
Comunicaci interpersonal la vida als anys 50 i 60. narratius (7) (10) (12) (14) 6. Cacera del tresor: la vida quotidiana durant el
3. Competncia
(17) franquisme (informaci sobre caracterstiques
Digital Cb7,Cb8
ms rellevants).
Hbits civisme i identitat digital
Cb9, Cb10
Activitats destructuraci
Resoluci de problemes
Cb1, Cb2, Cb3 7. Pensem les preguntes per fer lentrevista als
avis/vies (per grups).
MBIT MATEMTIC Raonament i prova
Cb4, Cb5
8. Buidem les entrevistes, seleccionant la

Roser Canals Cabau


44 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

COMP. BSIQUES DIMENSIONS/Cb CONTINGUTS Activitats densenyament-aprenentatge i


CRITERIS DAVALUACI OBJECTIUS DAPRENENTATGE
DECRET 119/2015 (1) (2) relaci amb continguts clau davaluaci
Connexions informaci ms rellevant. (es poden fer grups
Cb6,Cb7 f) Representaci de dades en la dexperts per temes i redactem textos.
4. Matemtica lnia del temps en una
Comunicaci i i seqncia ordenada per CINCIES SOCIALS:
9. Reflexi al voltant de com vivien en aquell
representaci etapes
temps (primer en petit grup i desprs tots
Cb8, Cb9, Cb10
La histria familiar (14) junts). En quins aspectes vivien millor que
Mn actual IV.Explica qu podem aprendre
C1, C2, C3, C4, C5 dels nostres avis i vies La vida quotidiana en els nosaltres? En quins no? Qu ha canviat? Qu
g) Situar fets socials en
MBIT DE MEDI anys 40-60 del es mant? (recull i idees de cada grup).
lespai i en el temps.
(NAT-SOC) Salut i equilibri personal Franquisme (14)
5. Coneixement i Cb6, Cb7, Cb8 h) Tenir estimaci pels avis i 10. Comuniquem els resultats amb murals o
La cronologia histrica (2)
interacci mn fsic Tecnologia i vida quotidiana valorar el seu esfor per power point.
------------------------------- Cb9, Cb10 garantir una vida millor als Moviment migratori a
Ciutadania V.Proposa tres coses que seus fills i nts. Espanya anys 50-60 (10)
6. Social i ciutadana
Cb11, Cb12, Cb13 podries compartir amb un avi o
Canvis i continutats en la Activitats daplicaci
via
vida quotidiana avui (2)
Autoconcepte 11. Els avis/vies ens expliquen un conte o un
7. Autonomia, Cb1, Cb2 El llegat cultural dels joc de quan eren petits.
i) Dissenyar un pla dactuaci nostres avantpassats (15)
iniciativa personal i Presa de decisions
per realitzar una tasca en
Cb3, Cb4
emprenedoria grup. El respecte i lestimaci 12. Fem un recull dels contes o jocs dels avis i
Creaci i realitzaci de VI. Planifiquen de manera per la gent gran (15) vies, illustrar-los i regalar-los als avis.
projectes individuals i collecti ordenada els passos a seguir
Cb5, Cb6 per fer les entrevistes
Autoconeixement respecte de VII. Autovaloraci ajustada de 13. Conversa i text individual a partir de qestions
laprenentatge la participaci individual en el j) Contribuir positivament al que plantegin els nens i nenes:
Cb1, Cb2, Cb3 treball en grup a travs duna treball en grup i a la - Qu podem aprendre dels nostres avis?
rbrica construcci collectiva del
Aprenentatge individual VIII. Elabora unes conclusions coneixement. 14. Connexi amb altres temes que proposin: Els
8. Aprendre a Cb4, Cb5 finals sobre els canvis en la drets dels infants. Es respecten actualment?
aprendre vida dels avis i la nostra. Aqu? A altres llocs del mn?
Aprenentatge en grup k) Interpretar la informaci
Cb6, Cb7 obtinguda per establir
conclusions: com era la vida
Actitud positiva envers
en temps dels nostres avis?
laprenentatge
Ara vivim millor? Per qu?
Cb8

(1) Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments deducaci primria

(2) http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/

Roser Canals Cabau


45 15-2-2017
Didctica de les Cincies socials Educaci Primria

4. BIBLIOGRAFIA

Arnau, L i Zabala, A. (2007). Cmo aprender y ensear competencias. 11 ideas clave. Ed.
Gra.

Benejam, P. (1999). La oportunidad de identificar conceptos clave que guien la propuesta


curricular de ciencias sociales. Iber, n. 21. Pg. 5-12.

Benejam, P. (2002). Didctica y construccin del conocimiento social en la escuela.


Pensamiento Educativo. Vol. 30 (julio 2002), pp. 61-74

Bosch, D.; Canals, R. i Gonzlez, N. (2009). Com vivien els nostres avis i vies quan eren
infants? Exemple dunitat didctica de lrea de coneixement del medi social i cultural. Cicle
mitj. Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci.
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/08e0c1f1-c221-4059-821b-
b4a25d73b817/ud_pri_avis_infants.pdf

Canals, R. (2009) La toma de decisiones en la aplicacin del currculo para el desarrollo


de las competencias bsicas en la enseanza obligatoria. Manual para Educacin Primaria.
Orientaciones y Recursos 6-12 aos. Ed. Wolters Kluwer

Canals R. (2010): Estratgies per fer avanar les activitats habituals de laula cap a
laprenentatge competencial. Perspectiva Escolar, n 350, 63-70.

Canals, R. (2015). El pensamiento crtico en el aula. Aula de secundaria, n 12, 24-29

Casas, M. (coord.) (2005). Ensenyar a parlar i a escriure cincies socials. Col.lecci Premi de
Pedagogia. Rosa Sensat. Barcelona.

Departament dEnsenyament. Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres


Programacions i recursos didctics 19/06/2015
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_Programacions_recursos.pd
f

Escamilla, A. (2011). Las competencias en la programacin de aula I. Educacin Primaria.


Ed. Gra

Jorba, J. i Caselles, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICE-UAB

Sanmart, N. (2003) Aprendre cincies tot aprenent a escriure cincia. Barcelona:


Ed. 62

Sanmart, N. (2010). Avaluar per aprendre. Departament dEnsenyament.


http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-
423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

Santisteban, A. i Pags, J. (coords.). Didctica del conocimiento del medio social i cultural
en la educacin primaria. Ed. Sntesis.

Roser Canals Cabau


46 15-2-2017