You are on page 1of 99

Universitat Autnoma de Barcelona

Facultat de Cincies de lEducaci

TITULACI: GRAU DEDUCACI PRIMRIA

CARPETA DAPRENENTATGE
[CAP]

Treball acadmic per a lassignatura de:

EDUCACI FSICA I LA SEVA DIDCTICA I

Professor: Antonio D. Galera

Autores:
Patricia Cuenca (GTE6- itinerari 6)
Mriam Jimnez (GTE6- itinerari 6)
Alba Valero (GTE6- itinerari 6)

20 de Gener de 2017
NDEX

I. COS DE LESCRIT

A. Introducci

B. Apartats

1. Activitat B: Transcripci

a. Requisit 3: Diari de les sessions prctiques. [DRS] (requisit com)


b. Requisit 4: Quadern de camp de vivncies. [QC] (requisit com)

2. Activitat C: Construcci de coneixement

c. Requisit 5: Recensi de publicacions [REC] (requisit ditinerari 2)


d. Requisit 6: Assessorament didctic [ASD] (requisit ditineraris 2 i 3)

3. Activitat E: Prctiques dimpartici

e. Requisit 10: Valoraci del desenvolupament de sessions [VSS] (requisit 1 i 2)

4. Activitat F: Prctiques dexposici

f. Requisit 11: Exposici doctrinal [EDO] (requisit ditinerari 2)

5. Activitat G: Prctiques davaluaci

g. Requisit 13: Autoavaluaci de la implicaci personal i acadmica [AAV] (requisit


com)
h. Requisit 14: Avaluaci de les assignatures dEducaci Fsica [AVA] (requisit com)

C. Valoraci

II. BIBLIOGRAFIA

III. ANNEXOS
I. COS DE LESCRIT

CARPETA DAPRENENTATGE

Cuenca, Patricia; Jimnez, Mriam; Valero, Alba.

20 de Gener de 2017
A. Introducci

El present treball pretn recollir tota la feina feta al llarg del curs de lassignatura Educaci
Fsica i la seva Didctica I, cursada al 3r any del Grau dEducaci Primria. Lobjectiu del
present treball s doncs, deixar constncia tant del treball ms teric que hem realitzat, aix
com daquell de caire ms prctic. A ms a ms, tamb plasmem aqu les nostres reflexions
envers lassignatura aix com el nostre rol adoptat i les emocions experimentades.

Resumint, per una banda presentem els continguts de caire ms teric com podrien ser el
diari de les sessions prctiques i la recensi de publicacions. En aquests dos requisits
demandats per superar lassignatura, hem aprs com estructurar una sessi deducaci
fsica i com programar-la. Dos aspectes que sn bsics per al nostre futur docent. Per una
altra banda, tamb apareixen en el present treball requisits de caire ms prctic com per
exemple lassessorament didctic que ens ha servit per aprendre a treballar coordinadament
amb la resta dels companys i enriquir-nos de les seves experincies. A ms a ms, hi ha
una vessant ms personal a la part del quadern de camp de vivncies on fem constar els
aprenentatges i, sobretot, les emocions sorgides al llarg del transcurs de lassignatura.

No podrem acabar sense fer una valoraci tant personal com global de les assignatures del
mbit dEducaci Fsica.

Amb tot aix, pensem haver cursat una assignatura on moltes vegades primen els
continguts de caire ms prctic, i a la vegada, haver aprs a sustentar aquesta prctica en
base als fonaments terics que la justifiquen. s a dir, no noms hem anat a jugar al bosc, o
al gimns, sin que hem aprs a buscar la justificaci per fer-ho, desglossant aquesta
justificaci en una planificaci segons el currculum dEducaci Primria i els seus
continguts i objectius a desenvolupar.
B. Apartats

1. Activitat B: Transcripci

a) Requisit 3. Diari de les sessions prctiques. [DRS] (requisit com)

Sessi 1 13/9/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1: Promoure el coneixement entre els membres del grup.
Obj 2: Afavorir la confiana i la familiaritzaci entre els alumnes.
Obj 3: Exemplificar la performaci duna classe dE.F a letapa deducaci primria,
amb les seves fases corresponents.
Obj 4: Familiaritzar-nos amb les dinmiques que ens serviran com a futurs docents.
Continguts:
El joc com a element socialitzador.
Fases en una sessi dE.F: escalfament, part principal i tornada a la calma.

T M E

PART INTRODUCTRIA

Presentaci dels alumnes nous a lassignatura i lectura duna 15 Cap Gimns 2


srie de premisses i de la metodologia que es far servir a
les classes prctiques. Els alumnes es posen en rotllana,
excepte els nous companys, que es colloquen en fila al
davant.

PART PRINCIPAL

Activitat 1: Joc de coneixement inicial 20 Full de Gimns 2


Cadasc dibuixa en un paper quelcom amb el qual paper.
sidentifiqui (sense que la resta ho vegi). A continuaci, tots
ens vam barrejar passant-nos els papers de m en m i Llapis
finalment cadasc va haver dintentar endevinar a quin
company/a pertany el paper que t en aquell moment. Cal
afegir que no va ser nicament entre els membres de cada
grup sin entre tots els companys de la classe.

Activitat 2: Joc aragons Higo Moigo 10 Pilota de Gimns


Un altre responsable de cada grup procedeix a rebre les goma o
instruccions del professor i adapta la informaci als pati
companys per tal que comprenguin en qu consisteix el joc.
Aix doncs, per realitzar el joc cada grup ha de formar una
rotllana i un membre ha de comenar-lo fent un bot fort a una
pilota de goma un cop havent procedit a esmentar: Higo
Moigo juntament amb el nom duna persona. La persona
esmentada ha dagafar la pilota desprs del primer bot i
continuar amb la mateixa mecnica.

Activitat 3: Joc subsahari Agafa la rosa 10 Cap Gimns


Les persones del grup es colloquen en rotllana, menys una o
delles que estar situada al mig del cercle i romandr amb pati
els ulls tancats. Els jugadors del voltant han dintentar tocar-
la moltes vegades seguides i fer-li pessigolles sense que la
persona del mig pugui tocar ning de les persones del
voltant. La distncia entre el jugador del mig les del voltant s
poca i sempre haur de ser la mateixa. En el moment que el
jugador del mig aconsegueixi tocar alg de fora, la persona
tocada ser qui es collocar al mig i sanir repetint el
procediment de manera gil.

TORNADA A LA CALMA

Activitat 4: Joc La gallineta cega 20 Cap Gimns


Primer vam jugar seguint la metodologia dels jocs anteriors, o
s a dir, en grups de 8 o 9 persones, per desprs vam jugar pati
fent tant sols 2 grans grups, s a dir, dunes 25 persones
cada grup. El joc comena quan un voluntari (la gallineta
cega) es situa dins duna rotllana formada per la resta de
persones, amb els ulls tancats. La resta de persones shan
dagafar les mans i han danar-se movent en un sentit
augmentant o disminuint la velocitat. La gallineta cega haur
dintentar atrapar alg del cercle tocant-lo i desprs
endevinar qui s. Si no encerta qui s tindr dues
oportunitats ms, i si no shaur de seguir movent el cercle.

Activitat 5: Joc de les preguntes 20 Full amb Gimns


Durant la posterior sessi magistral, abans dagrupar-nos preguntes
per conformar els grups GTE, sens va repartir un full a
cadasc amb 8 preguntes i tots havem danar preguntant Boli
aquestes. preguntes als nostres companys/es per conixer-
los millor i, en cas afirmatiu, apuntar el nom del company/a al
full, al costat de la pregunta. T fills/es? o Viu a la mateixa
ciutat que tu? eren dues de les vuit preguntes que hi havia.
Per cada pregunta hi havia 4 forats buits on apuntar 4 noms
de companys/es diferents que complissin els requisits de la
pregunta en qesti.

REFLEXIONS
Hem treballat amb un model de educaci anomenada; Microeducaci, que consisteix en
agrupar als alumnes en grups de 8 o 9 persones. El professor explica cada joc a un dels
membres de cada grup i aquest/a ha de procedir a explicar-li a la resta; per tant, hi ha
aprenentatge tant per part de lalumne que ho narra com de la resta que lescolten.

Sessi 2 20/9/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1: Promoure el coneixement entre els membres del grup.
Obj 2: Afavorir la confiana i la familiaritzaci entre els alumnes.
Obj 3: Exemplificar la performaci duna classe dE.F a letapa deducaci
primria, amb les seves fases corresponents.
Obj 4: Familiaritzar-nos amb les dinmiques que ens serviran com a futurs
docents.
Continguts:
Fases en una sessi dE.F: escalfament, part principal i tornada a la calma.
Presentaci del programa de resistncia amb una cursa econmica.
Introducci dacrobcies.
Introducci a lesport.

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: La carrera guay 5 Cap Gimns


Lobjectiu daquesta activitat s ensenyar als alumnes a crrer
de forma adequada adquirint uns bons hbits que afavoreixin
a tenir una bona resistncia i un bon resultat de la cursa.
Al llarg de tot el curs, saniran treballant diferents aspectes que
shan de tenir en compte per poder arribar a crrer 15 minuts,
temps que tot infant de 12 anys ha de poder aguantar.
Per tal de recordar els aspectes que els nens i nenes han de
tenir en compte per crrer de forma ptima, el mestre els
presenta una can que anir ampliant cada sessi.
Avui com s el primer dia lestrofa s la segent:
Primer principio de la carrera guay, habla cuanto quieras
Aix indica als infants que han de portar un ritme quan corrin
que els permeti parlar.
Sencarregar a un infant responsable de portar el temps i
avisar a la resta de companys quan han de comenar a crrer,
quan porten la meitat i quan sha acabat el temps.

Activitat 2: Escalfament 10 Cap Gimns


Tots els infants s situen en rotllana i el mestre es colloca
entre ells de manera que tots es puguin veure i va explicant i
realitzant els diferents exercicis descalfament perqu els
alumnes el copin i els realitzin.
Els exercissis sn els segents:
Fer girar els canells.
Estirar els braos de forma intercalada amb el puny
tancat.
Caminar de costat com un cranc.
Caminar aixecant els genolls.
Caminar colpejant els glutis amb els peus.
Desplaar-se de costat creuant els peus de forma
alternada.

PART PRINCIPAL

Activitat 3: Aprenem a fer tombarelles i croquetes 20 Mata- Gimns


Mitjanant el sistema de micro-ensenyament, el mestre lassos
demana a un component de cada grup que vagi on est ell i a
aquests els dna les indicacions dexplicar al seu grup que
han dagafar un matals i collocar-lo de forma perpendicular a
la resta de matalassos dels companys.
Una vagada tots els matalassos a lloc, el mestre explica com
sha de fer la tombarella: collocant les mans al matals amb
els braos flexionats, amb les cames flexionades, la barbeta
enganxada al pit i estirant les cames.
Tamb explica com la resta de companys han dajudar al
company que est fent lactivitat fsica

Activitat 4: Jocs de pilota 25 Pilotes Gimns


Es comena lactivitat fent exercicis amb la pilota per parelles. toves
El primer joc consisteix en que una persona de la parella bota
la pilota, primer amb una m i desprs amb laltra, laltre
company va corrents al voltant. Ms endavant s complica i
cada vegada que la persona que bota la pilota canvia de m,
laltre ha de canviar la direcci en la que corre.

Sessi 3
27/9/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1: Aprendre a fer agumentar la resistncia als nostres futurs alumnes.
Obj 2: Ampliar el ventall de jocs per treballar la lateralitat.
Obj 3: Exemplificar la performaci duna classe dE.F a letapa deducaci primria,
amb les seves fases corresponents.
Obj 4: Familiaritzar-nos amb les dinmiques que ens serviran com a futurs
docents.
Continguts:
Fases en una sessi dE.F: escalfament, part principal i tornada a la calma.
Jocs de lateralitat.
La can corrents.

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: La carrera guay 6 Cap Gimns


Seguim treballant la carrera com a base de lexercici aerbic.
Anem augmentant de minuts basant-nos en els estudis del
Dr. Cooper, que deia que un alumne sa de 7 o 8 anys pot
crrer 6 minuts sense problema.
Avui introduirem a la can de la carrera guay, dos principis
ms que ens ajudaran a realitzar correctament aquest
exercici fsic.
El primer feia referncia a que podem parlar tant com
volgussim, el segon, ens recorda que hem de recolzar tota
la planta del peu durant la carrera, i per ltim, el tercer, ens
diu que no hem de saltar mentre correm.
Sencarregar a un infant responsable de portar el temps i
avisar a la resta de companys quan han de comenar a
crrer, quan porten 3 minuts i quan els hi quedi un minut per
acabar.

Activitat 2: Escalfament 15
Lescalfament davui s un escalfament per a adults variat.
Ens situem en rotllana i el mestre es colloca entre ells de
manera que tots es puguin veure i va explicant i realitzant els
diferents exercicis descalfament perqu els alumnes el
copin i els realitzin.
Els exercissis sn els segents:
Fer girar els canells.
Destensionar els dits
Esquena: nadem papallona, traiem i amaguem pit.
Flexionem els braos amb els punys tancats com si
estigussim dins dun tub.
Agafem aire i el traiem entre les cames.
Estirem les cervicals ( a dalt, a baix, diagonals,
rotacions en un sentit i laltre).
Escalfem el tors amb lexercici del piragista
Desplaament de costat de jugador de balonmano
Desplaament de costat de porter de balonmano
Caminar aixecant els genolls.
Caminar colpejant els glutis amb els peus.

PART PRINCIPAL

Activitat 3: La vertical 20 mata- Gimns


lassos
Per grups agafem un matals i treballem el procs per fer la
vertical seguint els segents passos:
1. Treballem limpuls a la paret, prenent conscincia que
la posici i lextensi dels braos/colzes s molt
important per tenir prou impuls.
2. Dos companys seuen al matals i ajuden a un altre a
que faci la vertical. Amb una m li aguanten lespatlla
i amb laltre el cul.
3. Tots els companys rotem i fem totes les posicions,
fins que aconseguim ms o menys realitzar la
vertical. Aguantar-la s cosa de prctica per hem de
tenir clara la idea de limpuls amb el matals.

Activitat 4: Passes + Joc espaial de passes 20 dues Gimns


Ens distribum en quatre files, dues davant de les altres pilotes
dues, i ens hem danar passant la pilota de diferent maneres:
- Al pit amb les mans
- Als peus amb els peus
- Desplaant i botant-la
Desprs afegim que qui acaba de fer el passi ha de seguir a
la persona que ara t la pilota. Defensant amb els peus o les
mans.

Un cop treballats els principals passis, el mestre ens proposa


un joc. Utilitzem les mateixes files per en diagonal i
treballem el control espaial. Ell ens donar dues ordres, la
primera fa referncia a on ha danar la pilota i la segona diu
cap a on ens hem de desplaar ( s a dir cap a quina fila ).

PILOTA DESPLAAMENT
Dreta--------------------Dreta
Dreta--------------------Esquerra
Dreta--------------------Darrera
Dreta--------------------Diagonal
Esquerra---------------.......

Daquesta manera tamb treballem els nostres reflexes vers


les ordres que contenen informaci espaial.

Activitat 5: Punteria 5 vuit Gimns


Seguim treballant en grups i el delegat porta dues pilotes per pilotes
realitzar lexercici. Ens posem en fila davant de les i
espatlleres del gimns i hem dintentar fer punteria amb la espat-
pilota en el punt ms alt de lespatllera, com si encistellssim lleres
una pilota.

Sessi 4
4/10/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1 ..Conixer el grup.
Obj 2.. Agafar confiana amb els companys i familiaritzar-se.
Obj 3.. Participar i no excloure's
Obj 4... treballar la resistncia aerbica, el salt i la motricitat.
Continguts:
El joc com a element socialitzador

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: La carrera 7 Cap Gimns i


Un bon recurs per marcar el ritme i el temps duna carrera exteriors
s laudici. s important escollir una can didctica i que
tingui contingut interdisciplinar que es pugui utilitzar en altres
matries.
En aquesta carrera s realitzar una organitzaci en
comitiva, s a dir, per parelles per seguint a la parella guia
que pot anar canviant.
Utilitzar la msica per crrer s un recurs de control del
temps subjectiu: 7 min = 2 canons.

Activitat 2: Escalfament 10 Cap Gimns


Caminant pel gimns els alumnes van seguint les
indicacions del mestre que va realitzant i explicant els
segents estiraments:
Fer girar els canells.
Estirar els braos de forma intercalada amb el puny
tancat.
Caminar de costat com un cranc.
Caminar aixecant els genolls.
Caminar colpejant els glutis amb els peus.
Desplaar-se de costat creuant els peus de forma
alternada.

ACTIVITAT PRINCIPAL

Activitat 3: Saltar amb el minitramp. 20 mini- Gimns


Tots els infants es distribueixen al voltant del minitramp tramp,
tenint present a la seva parella. Cada persona de la parella matala
t una funci. Un ha de pujar al minitramp seguint les ssos.
indicacions del mestre i laltre ha dajudar al seu company tal
com el professor li ha indicat. Per tant, quan un component
de la parella es disposa a saltar laltre sha dapropar als
matalassos i al minitramp per ajudar-lo. La funci de la resta
del grup s animar al que salta. Una forma danimar s
cantant tots junts la can 1,2,3 Natillas guebr!.
Daquesta manera s fomenta el sentiment de grup.
Es realitzen els diferents tipus de salts:
Saltant al minitramp caient amb els dos peus junts i
les cames flexionades.
Saltant al minitramp i del minitramp al matals gran
aixecant els genolls i els braos.
Saltar del minitramp al matals pujant els genolls fins
la panxa.

Activitat 4: Jocs de porteria 30 Pilota Gimns


Amb aquesta activitat es treballa en concepte doposici. tova
Els infants sagrupen per trios i es numeren i el mestre anir
dient quin dels components ha dintentar prendre la pilota als
altres dient el nmero del qui ha de robar la pilota. La parella
restant t 30 segons per fer 10 passis. Si aquests passis sn
interromputs pel que la para, la parella ha de tornar a
comenar.
Desprs es far la mateixa activitat per realitzant els passis
amb els peus per descansar i recuperar el ritme cardac.
Per tancar amb aquesta activitat, els posaran tots els grups
fent forma destrella i saniran passant la pilota entre grups
seguint les indicacions del mestre.

TORNADA A LA CALMA

Activitat 5: Mmica duna situaci quotidiana 10 So- Gimns


El mestre reparteix a cada component del grup uns sobres, a bres
cada sobre hi ha una descripci duna situaci quotidiana. amb la
Per parelles han danar interpretant lescena. La persona o des-
grups de persones que lencertin seran els encarregats de crip-
representar la segent acci. ci de
lacci

REFLEXIONS

Durant tota la sessi sutilitza lassignaci de tasques per transmetre la informaci als
grups, daquesta manera sest potenciant lautonomia dels infants i la transmissi a partir
de lexperincia. El paper de linformador va canviant, aix que tots acaben realitzant
aquest rol.
Mitjanant aquesta dinmica de microensenyament tots els infants passen a ser
transmissors de coneixement.

Sessi 5 11/10/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1: Treballar la resistncia aerbica dels alumnes (duna persona sana).
Obj 2: Ampliar el ventall de recursos per treballar les acrobcies.
Obj 3: Exemplificar la performaci duna classe dE.F a letapa deducaci
primria, amb les seves fases corresponents.
Obj 4: Familiaritzar-nos amb les dinmiques que ens serviran com a futurs
docents.
Continguts:
Fases en una sessi dE.F: escalfament, part principal i tornada a la calma.
Jocs dacrobcies al minitramp.
Jocs esportius 2x2

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: La Carrera 8 Msica Gimns


Avui tamb utilitzarem la msica com ha recurs per ha
marcar el temps de la carrera, recordem qu, s important
escollir una can didctica i que tingui contingut
interdisciplinar que es pugui utilitzar en altres matries.
En aquesta carrera s realitzar una organitzaci en
comitiva, aquest cop, dividirem el grup en dos parts, per, al
final sajuntaran i continuaran els ltims minuts els dos grups
corrents junts, en forma de bucle. .
Utilitzar la msica per crrer s un recurs de control del
temps subjectiu: 8 min = 2 canons.
Activitat 2: Escalfament 10 Cap Gimns
Caminant pel gimns els alumnes van seguint les indicacions
del mestre que va realitzant i explicant els segents
estiraments:
Fer girar els canells.
Estirar els braos de forma intercalada amb el puny
tancat.
Caminar de costat com un cranc.
Caminar aixecant els genolls.
Caminar colpejant els glutis amb els peus.
Desplaar-se de costat creuant els peus de forma
alternada.

PART PRINCIPAL

Activitat 3: Salt amb el mini-tram 20 minitrap Muntatge


Formem dos equips. Un de ukis i un altre de toris i amb i
lajuda de dos companys ms experimentats en la prctica matals
de lexercici fsic, saltem al minitramp. En grups
1r salt: enlaire i recolzant els dos peus quan saltem i dukis
caiem. La nostra parella est al costat del matals per i toris.
ajudar-nos i xocar la m.
2n salt: ens agafem els genolls.
3r salt: carpa simptica (obrint les cames i intentant
tocar-nos els peus).
4t salt: aragons (picant amb els dos peus a laire).

Activitat 4: Passes 2x2 10 pilotes Gimns


Ens ajuntem dues parelles dukis i toris i dos membres del
grup shan danar passant la pilota (atacant) i els altres dos
intentant prendre-li (defenses).
Els rols de defensa i atacant es van modificant cada minut o
minut i mig i daquesta manera cada persona del grup
actua dues vegades datacant i dues ms de defensa.
Els beneficis daquest tipus dexercici, el treball en grups
petits, suposen una major participaci de tots els integrants
aix com lassegurana que ning ser discriminat per les
seves aptituds.

TORNADA A LA CALMA

Activitat 5 Joc francs cuc 5 res Gimns


El grup dukis fa una rotllana molt gran i el grup de toris se
situa dins amb els ulls tancats. En el grup de toris el mestre
assenyala tres persones que faran de cucu i lobjectiu de la
resta s trobar-los. La funci dels ukis s delimitar lespai
fent pio pio i els toris es van movent preguntant cucu i quan
hi ha absncia de resposta, saben que lhan trobat i es
queden al seu costat.
Posteriorment, quan tot el subgrup ha trobat el cucu,
sintercanvien els rols.

Sessi 6 18/10/2016

Objectius de la sessi
Obj1: Treballar la capacitat de resistncia fsica gradualment.
Obj 2: Donar importncia a la realitzaci de lescalfament.
Obj 3: Introduir la metodologia destacions

T M E

PART INTRODUCTRIA

Explicaci de la dinmica de la sessi, estructura i 10 res Gimns


normes a seguir. Omplir fitxa GTEs corresponent:
comprovant lassistncia dels membres del grup.

PART PRINCIPAL

Activitat 1: Crrer. En aquesta sessi es corre 9 m 9 res Gimns


minuts cantant (una sardina, primer principio,
bomber). Els primers en parella guien, i la ultima
parella s la que canta. Tots els altres han de seguir els
primers de la fila.

Activitat 2: Estiraments 3 res Gimns


Posteriorment, en grups de 4 es disposen 4 files darrere
dels quatre primers. Es realitza els estiraments que va
marcant el professor de punta a punta del gimns: cames
tocant el cul, cames cap al pit, moviment de coll dreta i
Esquerra, amunt i avall.

Activitat 3: Estacions 10
En la sessi davui treballarem les estacions. En grups de
4 persones, una del grup sen va amb el professor per
que li expliqui que hem de fer. El professor reparteix el
material de les 5 persones i uns cartells amb els nmeros
del 1 fins el 5, que seran les estacions que es marcaran
al lloc on ha indicat prviament el professor.
Les estacions duraran 2 minuts i seran les segents:
1. Una tombarella amb una pilota entre les
cames
2. Punteria amb indianes
3. Passes per parelles del grup del frisbi.
4. Punteria amb ringos als conos
5. Bdminton per parelles

Activitat 4: Posteriorment, es realitzen les mateixes 8


estacions per canviant la fita, i aquestes duraran 1, 5
minuts.
1. A les mans una pica (pal) per ajudar-se a
fer la tombarella.
2. Passes amb les mans amb indianes
3. Punteria a les espatlleres amb els frisbies.
4. Passes per parelles amb el ringo
5. Amb raquetes sha de passar-se el volant
entre els 4 integrants del grup

TORNADA A LA CALMA

Per finalitzar la sessi, juguem a mmica, per diferent a 10


la sessi anterior. En aquest cas, es separen tots els
toris, i tots els ukis. En el paper donat pel professor ens
diu lacci que hem de fer a tot el grup i tots han de fer la
mmica. Per exemple: passar-se un got daigua ple...
Doncs tot el grup sha de moure per passar-se el got
daigua.

Sessi 7 8/11/2016

Objectius de la sessi
Obj 1: Iniciar-se en lesport del rugbi a ledat escolar.
Obj 2: Millorar el desenvolupament de salts amb el minitramp.
Obj 3: Desenvolupar el sentit de la persistncia i els rituals abans i durant
lesport.
Obj 4: Fomentar el sentit de la responsabilitat i la participaci.
Continguts:
El joc en equip, iniciaci al rugbi escolar
Salts i coordinaci amb el minitramp

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: Msica Gimns


A linici de la sessi, hem presentat la sessi i a continuaci 5
hem seguit amb el programa de resistncia, fent la cursa
econmica de 10 minuts. 10
Tot seguit hem fet lescalfament habitual pel gimns.

PART PRINCIPAL

Activitat 3: Rubgy 20 Pilota Gimns


Ens hem disposat en 3 grups i hem jugat a rugbi tenint en de
compte que lobjectiu del joc s plantar la pilota a la lnia de Rugbi A mig
meta del camp contrari. camp de
Per fer-ho, no es poden fer passades endavant, per tant, cal la pista de
crrer amb la pilota a les mans i fer passades enrere. Per bsquet,
prendre la pilota a lequip contrari, cal tocar lesquena de la en
persona que t la pilota i aquesta, lha de deixar al terra grups
immediatament, no es val llenar-la. Hem jugat un equip
contra un altre i el tercer descansava, llavors hem rotat fins a
3 vegades per a que tots els equips haguessin descansat
almenys una vegada.

Activitat 4 Minitramp mini- A laltra


En primer lloc hem fet salt dalada, on ens hem disposat per tramp meitat de
parelles (Ukis i Toris). Les Ukis salten el minitramp per ordre pilotes la pista de
i les Toris es colloquen al voltant dels matalassos per 10 bsquet,
garantir la seguretat de les Ukis i desprs canviant de rol. per
Hem anat pujant lalada de la goma elstica de 5cm en parelles
5cm.
Tot seguit, hem fet lactivitat dencistellar, on amb les
mateixes parelles, disposici i funcionament, les tres
primeres Ukis portaven les pilotes de bsquet i, un cop est 10
a laire desprs de saltar el minitramp, intentava encistellar.
Desprs, la mateixa Uki recupera la pilota i la passa a la
seva parella Tori.

TORNADA A LA CALMA

Per concloure la sessi, ens hem agrupat de nou i hem parlat sobre el funcionament de
les properes sessions.

Sessi 8
15/11/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1 ..iniciar-se en toc de dits del voleibol
Obj 2.. Agafar confiana amb els companys i familiaritzar-se.
Obj 3.. Participar i no excloure's.
Continguts:
El joc com a element socialitzador

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: Escalfament 20
Ens posem en files de dos, una alumne s lencarregat de
controlar el temps en aquesta sessi lobjectiu s aguantar
11 minuts, i a diferencia de les sessions anteriors en aquesta
en comptes de cantar nosaltres, Ajaguts
posarem msica per a motivar-nos, correrem per dins del formant
gimns i desprs sortirem al pati de la facultat. un
semicercl
Estiraments i mobilitat articular dels principals msculs que e
intervindran en la sessi: En parelles i amb msica, En files
fem els moviments que LAntonio Galera fa. Desprs amb la de
mateixa parella fem jocs de reflexos, habilitat i fora dos
(empnyer la parella, intentar tocar el cap
de la parella mentre aquest ho impedeix etc.)

PART PRINCIPAL

Activitat 2: Toc de dits en el voley 30 Pilo- Gimns


En parelles, els Ukis van ha informar-se de lexercici, els tes
quals desprs li explicaran als Tori (microesenyant-se) . voley Per
Aquest consisteix en la iniciaci del toc de dits del voleibol. parelles
Per tant en parelles i separats per una corda(xarxa), hem de
fer passes amb la tcnica bsica del voleibol, el toc de dits.
Desprs fem el mateix per aquesta vegada flexionem les
cames per aprofitar la fora de limpuls.

TORNADA A LA CALMA
La responsabilitat daquesta part de la sessi 10 Gimns
recau en el treball PIA de les companyes que realitzen en gran
dansa. la activitat proposada son diferents passes de ball de grup
salsa, en rodona. I per acabar vam fer aquests passos amb
musica i tots mirant al mirall.

Sessi 9 22/11/2016

Objectiu/s de la sessi:
Obj 1: Assolir el mxim nivell en el programa de resistncia.
Obj 2: Fomentar la persistncia en lactivitat fsica.
Obj 3: Desenvolupar lexpressi corporal per mitj de la dansa.
Obj 4: Assimilar aprenentatges tractats en sessions anteriors.
Continguts:
La tombarella
La passada amb materials diversos
La punteria
El treball per racons

T M E

PART INTRODUCTRIA

Activitat 1: En iniciar la sessi, hem fet la sessi final 15 Per la


del programa de resistncia, corrent 12 minuts i cantant facultat
diverses canons noves. deducaci
Tot seguit, ens hem agrupat al gimns i hem parlat del circuit
dassimilaci que farem a continuaci, que estaria disposat 5
per racons dins el gimns. Llavors, ens hem distribut en Al gimns
GTEs i per assessors de litinerari 3 per preparar els racons i tots
desenvolupar les activitats correctament. junts

PART PRINCIPAL

Activitat 2 : Circuit dassimilaci 10 Junts al


Lassessor ha encarregat a cada GTE preparar un dels centre
racons del gimns, tot seguit, el professor ens ha explicat del gimns 2
qu farem en cada rac i quina rotaci havem i
de seguir. per GTEs
Els racons han estat els segents

1. Tombarelles embarassades 5 Al nord-oest


En aquest espai hi havia dues pilotes i dos matalassos al del
terra. El GTE es dividia en els dos matalassos i es tractava gimns
de fer una tombarella amb la pilota a la panxa, com si
estiguessis embarassada.
2. Punteria amb indiaques 5 Al nord-est
En aquest rac hi havia un matals gros recolzat a la paret i del
tenia pintada una diana amb guix. lobjectiu era fer punteria gimns
llenant indiaques des duna lnia imaginria acordada pel
GTE.
3. Passades amb el frisbee 5 Al sud-est
Hi havia uns frisbees i el que havem de fer era passar-nos- del
els amb els membres del nostre GTE gimns
4. Ringos i cons 5
Lobjectiu de lactivitat era llenar uns ringos des duna lnia Al sud-oest
imaginria i fer punteria per a que encistellar-los en uns cons del
collocats en lnia a una distncia determinada. gimns
5. Passades de bdminton 5
En aquesta activitat cada membre del GTE agafava una Al centre del
raqueta de bdminton i havia de passar-se el volant amb els gimns
altres membres del grup intentant que no caigus a terra.

Activitat 3. PIA de dansa 10 en gran grup


La responsabilitat daquesta part de la sessi
recau en el treball PIA de les companyes que realitzen dues
coreografies guiades de ZUMBA.

b) Requisit 4. Quadern de camp de vivncies. [QC] (requisit com)

Cuenca Dueas, Patricia

En el present quadern de camp, desprs duna breu descripci de les activitats dutes a
terme al mateix temps que les valoro, tamb les vull quantificar ja que aix em facilitar la
sntesi mitjanant una grfica. Aix que, al final de cada dia afegeixo valoraci i la segent
ponderaci M, B, MB, equivalent a M: malament, B: b i MB: molt b.
Aquesta valoraci s la sntesi entre la meva actitud, el meu rol desenvolupat, la motivaci
envers la tasca i el plantejament de la tasca en s.

Sessi 1 (13/09/2016)

Aquest dia no vaig poder acudir a classe per motius laborals.

Sessi 2 (20/09/2016)

Ha sigut estrany perqu no coneixia a quasi ning degut a que aquesta assignatura no la
vaig poder cursar lany passat i tots els companys sn dun curs inferior al meu.
En el programa de resistncia he aguantat ms b del que em pensava, de fet se mha
passat molt rpid i quan shan acabat els sis minuts tenia la sensaci de voler crrer ms.
Posteriorment, he agrat molt els exercicis destirament ja que majuda a descontracturar els
msculs i a corregir postures que adopto. Ms endavant per aix, mhe sentit una mica fora
de lloc amb els exercicis acrobtics (volteretes i croquetes) ja que penso que, una cosa s
fer-ho amb nens i nenes de Primria i laltra ensenyar als futurs mestres quan ja som adults.
s a dir, hi ha una diferncia tcita entre les nostres habilitats i la dels infants.

Valoraci: M

Sessi 3 (27/09/2016)

El programa de resistncia, avui consistia en crrer 7 minuts. Igual que la setmana passada,
el fet de tenir un rol o anar corrents i xerrant amb els companys mha perms que sem
passessin molt rpid aquests 7 minuts. En lactivitat dacrobcies he caigut de morros
mentre intentava fer la vertical donant-me un cop al nas fen que no pogus realitzar el joc
de passes. Tot i laccident mhe sentit molt acompanyada pel professor que manava
preguntant com estava i manava fent aclariments metodolgics de la sessi.

Valoraci: M

Sessi 4 (4/10/2016)

Avui hem pogut saltar al minitramp, la qual cosa s fora diferent al que hem fet
habitualment a educaci fsica i magrada molt. Malauradament per, no trobo que shagi
gestionat b el material ja que al tenir noms un minitramp, hem estat molta estona
esperant per a fer un parell de salts i no crec que sigui funcional ni prctic per a fer-ho amb
infants ja que no t sentit tenir-los tanta estona esperant quan poden fer altres coses mentre
no tenen el torn de saltar. Tot i aix, trobo bona idea que alguns dels companys es posin al
voltant del matals per a assegurar la bona caiguda de qui salta.

Valoraci: B

Sessi 5 (11/10/2016)

Lestratgia que hem utilitzat avui per marcar el temps de la carrera mha semblat molt
interessant i profits ja que les canons no noms marquen el temps sin que alhora fan
delement motivador. Ms endavant, lexercici acrobtic proposat avui mha agradat ja que
mencanta saltar al mini-tramp i el fet que varissim el salt, mha motivat ms envers la
tasca. Posteriorment, tant el joc diniciaci esportiva (passes dukis i toris) em servirn per
augmentar el meu ventall de recursos. Magradaria tamb afegir una valoraci ms global, i
no tant de les activitats en s, on desprs dun mes dimpartici de classes sembla que he
ents la metodologia daquestes (les diverses fases) i ara puc gaudir ms de lexperincia
daprenentatge.

Valoraci: B

Sessi 6 (18/10/2016

Avui hem corregut 10 minuts en el programa de resistncia aerbica, i tot i introduir noves
canons motivadores ,sem fa cada dia ms cansat haver de crrer perqu s. Em recorda a
quan anava a lescola i ens feien escalfar corrents. Les activitats posteriors mhan resultat
ms motivadores ja que havem de jugar a rugbi i sempre lhe considerat com un esport
apassionant. Les adaptacions per alumnes de Primria les he trobat oportunes per evitar
lesions. s a dir, en comptes de placatges, si una persona de lequip contrari et tocava,
havies de cedir la pilota. Com he dit, s una adaptaci valuosa per aquest aspecte ha
dificultat larribada a la base contraria. De cara al meu futur docent, adoptaria aquesta
adaptaci sempre i quan el camp fos suficientment gran.

Valoraci: B

(25/10/2016)

Avui els companys de litinerari 1 han dinamitzat la sessi. Encara que en alguns moments
han estat una mica desorganitzats les seves propostes han estat interessants.

Valoraci: B

Sessi 7 (08/11/2016)

La sessi davui ha estat dividida entre una classe magistral i una altra PIA on eren les
companyes les encarregades de dur-la a terme. Com ja comeno a intuir, crec que s una
classe que em servir molt per al meu futur docent ja que aprenc idees, recursos, maneres
de gestionar els conflictes a partir dels models que mofereixen les companyes..

Valoraci: MB

Sessi 8 (15/11/2016)

Grcies a la msica que ens acompanyava durant la carrera, mha estat ms fcil seguir els
11 minuts que havem de crrer avui. Malgrat potser, personalment, com a futura mestra
deixaria als alumnes escollir la tipologia daquesta ja que aix es torna ms significativa i
naugmenta la motivaci. Posteriorment, he trobat interessants les activitats en parelles
(empnyer la parella, intentar tocar el cap de la parella mentre aquest ho impedeix etc.) ja
que tamb s una altra forma diferent de fer estiraments, diferent a la forma clssica. A
continuaci, seguint amb el model de micra ensenyana Uki i Tori, hem practicat el toc dels
dits de volei amb els companys. He gaudit amb lactivitat, ja que el volei s un dels esports
que he practicat al llarg de la vida, per en faria una adaptaci. s a dir, en comptes de
noms fer tocs, proposaria fer uns mini-partits de volei on haguessin de posar en prctica el
toc de dits, ja que sin resulta rutinari.

Valoraci: MB

(29/11/2016)

La sessi davui consistia en que els de litinerari 1 elaboraven activitats i nosaltres anvem
rotant i fiem lactivitat descalfament amb un grup, la principal amb un altre i la de tornada
a la calma amb un altre. Destaco lactivitat de les claus que ha fet lltim grup.

Valoraci: MB

Sessi 9 (6/12/2016)

Abans de comenar el programa de resistncia aerbica, sempre ens trobem en lespai


corresponent i el mestre ens explica el qu farem avui. Jo proposaria afegir, a ms a ms,
una srie destiraments suaus abans de comenar a crrer ja que molts de nosaltres venim
de treballar i portem males postures o simplement, destar asseguts. Per fi hem assolit
lobjectiu marcat a linici del curs i hem estat capaos tots i totes de crrer 12 minuts. El fet
dalternar la carrera dins i fora del gimns nha facilitat la seva consecuci per ha estat ms
cansat que els dies anteriors. Posteriorment i desprs dhaver estirat, hem treballat la
metodologia per racons. He gaudit molt en les diverses estacions i penso que s un recurs
molt til per a nosaltres ja que augmenta la tipologia dactivitats i tamb la participaci dels
companys. La nica modificaci que en faria s fer-ho ms llarg, ja que el temps per estar a
cada estaci era massa curt (2 minuts i escatx).

Valoraci: MB

(13/12/2016)

Avui els companys han preparat una activitat de passeig pel camp i hem anat a voltar pel
campus. Mha semblat molt interessant que ens dividssim per cicles ja que aix les activitats
es podien adaptar ms a les necessitats de casa grup. Per al grup que jo he assistit, cicle
mitj les activitats han estat massa senzilles per ledat i els companys estvem poc
motivats.

A la part terica la Caterina i la Maria del Mar hagut de fer una exposici sobre el tema que
van treballar la Cristina , lAnna i jo, latenci a la diversitat. Crec que tot i no tenir el suport
del power (ja que no anava el projector) ho han fet molt b.

Desprs hem fet activitats a la piscina.

Valoraci: MB

Valoraci Fracci Valor relatiu Percentatge

M: Malament 2/12 0,16 16%

B: B 4/12 0,33 33%

MB: Molt b 6/12 0,50 50%

Jimnez Rivero, Miriam

En el segent apartat, tal i com es detalla en els criteris daquest requisit, sexposa el recull individual
realitzat sobre les prpies vivncies en el decurs de totes les sessions prctiques realitzades.
Darrerament, es presenta una sntesi estadstica (taula) que recull de manera sintetitzada les
emocions i/o sentiments transmesos a cada sessi.


Sessi 1 (13/09/2016)

Avui, dia 13 de setembre, sinicia lassignatura i per tant, hem realitzat la primera sessi daquesta.
Val dir que, abans de comenar la classe, he pensat en tot all que espero aprendre i experimentar.
A ms, les expectatives personals sn molt elevades, i s en aquesta primera pressa de contacte on
espero percebre tot all que estic segura que menriquir com a futura mestra.

Aix doncs, en aquesta primera sessi dEFDI, he estat expectant per conixer tot all que farem
durant lassignatura. Alhora, he estat molt atenta per conixer les formes de fer del docent, aix com
la metodologia daula, els continguts que aprendrem, els criteris davaluaci, etc.

Tot i aix, val dir que posteriorment mhe sentit molt cmode grcies a lexplicaci i la presentaci
que el mestre ha realitzat sobre lassignatura, ja que ens ha fet partcips i coneixedors de tot all que
farem.

Darrerament, a la sessi prctica i amb la realitzaci de les diverses activitats com la dels paperets,
higo moigo, agafa la rosa i la gallineta cega, he gaudit amb els meus companys, creant un bon
ambient i una cohesi de grup que ha facilitat la motivaci envers les tasques proposades.

Finalment, daquesta primera sessi magradaria destacar laprenentatge duna nova manera de
presentar una activitat, com s la Microeducaci. La coneixena daquesta metodologia mha
interessat molt i mha semblat molt efectiva. Daquesta manera, la sensaci daquesta primera
sessi ha estat grata, ja que amb els transcurs daquesta nestic segura que aprendr moltes coses.

Valoraci: B

Sessi 2 (20/09/2016)

Aquesta segona sessi realitzada al gimns 2, a mode introductori i per tenir una rutina setmanal,
hem hagut de crrer durant 6 minuts. En un primer moment mhe sentit desmotivada per lactivitat,
ja que fa temps que no realitzo activitat fsica i pensava que acabaria molt cansada per poder
realitzar les posterior tasques. Tot i aix, posteriorment i durant la tornada a la calma, la meva
actitud ha canviat, ja que mhe sentit fora b i ha estat una manera descalfar i iniciar amb energia
la sessi. Darrerament, amb la realitzaci de les diverses activitats proposades pel mestre com la
tombarella cap endavant i endarrere, la croqueta, etc mho he passat dall ms b. A ms,
magradaria destacar el bon ambient i el treball en equip que aquesta activitat ha provocat, ja que
tots ens hem ajudat per superar la por a caure. Aix doncs, la sensaci daquesta segona sessi ha
estat molt positiva, mhe sentit cmode i segura de mi mateixa.

Valoraci: MB

Sessi 3 (27/09/2016)

Aquesta tercera sessi, igual que lanterior, ha estat realitzada al gimns 2. Posteriorment a
lexplicaci de la seqenciaci dactivitats que realitzarem a la sessi, mhe sentit neguitosa, ja que
hem hagut de realitzar el pi, i mai he sabut fer-lo. Per aquest motiu, en un primer moment mhe
negat a fer-ho ja que tenia por. Tot i aix, grcies a lajuda dels meus companys i a la seguretat que
mhan transms ho he intentat i mhe sentit fora satisfeta amb mi mateixa. A ms cal destacar que
lactitud del docent ens ha ajudat molt, ja que no ens ha forat i ens ha ajudat a intentar-ho. Pel que
fa a la resta dactivitats daquesta tercera sessi han estat molt interessants de realitzar.

Valoraci: MB

Sessi 4 (4/10/2016)

Pel que fa aquesta sessi hem comenat corrents i cantant alhora. Ha estat una activitat molt
motivadora i innovadora ja que mai ho havia fet i durant els transcurs daquesta he tingut molt
bones sensacions. No obstant, quan sha acabat he passat una bona estona angoixada produda pel
pnic al minitramp, ja que de petita vaig tenir una experincia molt negativa i des de llavors no
magrada gens realitzar activitats al voltant daquest objecte. Tot i aix, grcies a que les diverses
activitats han estat sempre acompanyades dun company i de carcter no obligatori mhe sentit ms
calmada. Aix doncs, magradaria destacar aquests dos aspectes ja que mha agradat molt aquesta
metodologia emprada pel docent.

Finalment, pel que fa al joc de tornada a la calma que hem realitzat he de dir que mha agradat i he
gaudit moltssim ja que lobjectiu del joc era molt atractiu per a mi.

Valoraci: B

Sessi 5 (11/10/2016)

En la realitzaci de les activitats proposades en aquesta sessi mhe sentit molt cmode, ja que les
installacions ja sn conegudes i tamb perqu durant les sessions anteriors ja he treballat de
manera propera amb tots els companys. En lactivitat del minitramp he gaudit molt, tot i que tamb,
en un inici, em feia respecte i una mica de por. Altrament, a ms de passar-ho dall ms b, grcies
al plantejament de la sessi, he pogut reflexionar sobre com seria aquesta sessi amb els infants.
Finalment, afegir que lactivitat de tornada a la calma ha estat dall ms interessant i enriquidora
per tal de finalitzar la sessi amb ganes de tornar-hi la setmana vinent.

Valoraci: MB

Sessi 6 (25/10/2016)

A aquesta sessi no he pogut acudir, ja que he estat malalta.

Sessi 7 (08/11/2016)

ha estat una sessi molt dinmica, tant per la manera de treballar com per el contingut de les
activitats. Mai havia realitzat cap joc de Rugbi i mha agradat molt. A ms, desprs de lexperincia
anterior tan gratificant que vaig tenir amb el mini tram, aquesta vegada he estat ms tranquilla i he
sigut capa de realitzar tots el exercicis amb xit i motivaci. Ha sigut una sessi molt enriquidora.
Valoraci: MB

Sessi 8 (15/11/2016)

Durant els transcurs daquesta vuitena sessi mhe sentit molt motivada i cmode, per una mica
neguitosa ja que havia dimpartir la part de dansa. Ens em organitzat molt b per fer aquesta
activitat i durant el transcurs daquesta he estat molt motivada i molt interessada per laprenentatge
dels meus companys. Va ser una sensaci molt positiva i una activitat molt agradable de fer. A ms,
desprs dacabar la sessi vaig parlar amb els meus companys, a ells tamb els hi va semblar una
activitat molt enriquidora

Valoraci: B

Sessi 9 (22/11/2016)

Durant els transcurs daquesta sessi mhe sentit molt motivada i cmode, ja que la classe ha estat
impartida per companyes que tenen experincia en zumba i es un mbit que jo desconec. Per aquest
motiu mhe mostrat molt atenta per conixer, entendre i aprendre tot all que ens han ensenyat.
Tal i com he esmentat, tot i ser un mbit desconegut per a mi, ha estat una sessi molt enriquidora
ja que he pogut participar en activitats dinmiques que han estat molt ben explicades i gestionades.

Valoraci: MB

Taula de vivncies/percepcions.


Valero Martin, Alba

En aquest requisit, es mostren les vivncies personals de totes les sessions. Des de les
emocions, fins a les opinions, passant per la percepci que he tingut de les activitats , del mestre i
dels meus companys. s una manera molt interessant danalitzar les sessions, discriminant la part
terica de la part emocional de lalumne i mha fet veure com ns destreta aquesta relaci, ja que
el nostre estat dnim pot condicionar molt a les nostres capacitats / ganes daprendre. Per tal de
mostrar aquesta evoluci emocional durant la sessi, he fet una taula senyalant quin era el meu
estat dnim abans diniciar la classe, durant i com mhe sentit desprs. Tot aix amb uns smbols
molt simples on el verd significa bon estat dnim ( alegria, positivisme, enrgica), el groc un estat
ms intermig ( cansada, poc participativa, menys activa, seriosa) i el vermell i estat dnim ms
extrem, des de lagressivitat, fins a la tristesa.un estat emocional negatiu.

Sessi 1 (13/09/2016)

s el primer dia de lassignatura. Un assignatura que genera moltes expectatives i motivaci


entre tots els companys per diverses raons. Perqu no t llibres ni apunts, perqu es desenvolupa en
el gimns i perqu permet que tinguem molta ms interacci com a grup.

Vaig una mica despistada perqu a mi magrada llegir els programes de lassignatura abans
de comenar-les per aquest professor no ho ha fet. Aix em crea una mica dinseguretat perqu no
em dna informaci prvia sobre ell i avui estic ms observadora i analtica amb el professor.

Magrada molt la seva manera de parlar i crec que molts conceptes explicats en aquesta
sessi sn molt tils. Desprs fem uns jocs on ens introdueix idees com la micra educaci, el joc
cooperatiuque ens permet entendre que en aquesta assignatura farem de perfomants ( nens ) amb
ulls de mestre.

Ha comenat a explicar el planning de lassignatura que mha semblat un lio, per ha dit que
el penjar i que el comentarem el proper dia.

Sessi 2 (20/09/2016)

Comencem corrent, i el mestre diu que anirem augmentant els minuts. Feia molt que no
corria i pensava que no aguantaria ni 1 minut, per veig que no s aix i aix em motiva.

Iniciem la sessi molt activats i fem grups per practicar acrobcies bsiques que tot alumne
de 4rt fins a 6 hauria de saber fer. Jo vaig estudiar a lInstitut del teatre 2 anys i vam fer
assignatures especfiques dacrobcia, no s que sigui una gran acrbata per mha sorprs que
molts companys no sabssin fer ni la vertical ni una tombarella. Per mha agradat molt que ens
hem ajudat entre tots i han anat sortint.

Com encara s inici de curs, estic adaptant-me a la feina i a les classes i noto el cansanci,
per avui he sortit de la classe amb molta energia i contenta.
Sessi 3 (27/09/2016)

No vaig poder assistir a aquesta sessi per motius mdics.

Sessi 4 (4/10/2016)

He descobert que tinc ms resistncia aerbica de la que em pensava, i tot i que no venia
motivada per fer exercici fsic, el fet de cantar i crrer mha fet que sigui ms am. Em costa una
mica quan fem grups, sobretot parelles, ja que no faig totes les assignatures amb el grup 41 i a
vegades em sento una mica desplaada. Per avui he acabat la sessi molt alegre.

Sessi 5 (11/10/2016)

A vegades men oblido que la nostra missi de lassignatura s aprendre com impartirem
aix als nostres alumnes, em costa separar el rol dalumne i de mestre, i sovint el mestre parla de
lassignatura de lany anterior que jo no vaig fer perqu la vaig fer fa 10 anys i la tinc convalidada, i
evidentment no menrecordo de res.

Avui he acabat una mica cansada i decepcionada perqu tinc molta feina, vaig molt cansada i
a vegades no tinc la sensaci de que aquestes classes siguin prou productives per a la meva
formaci.

Sessi 6 (25/10/2016)

Avui hem comenat les imparticions, i justament mha tocat a mi. Mhe enfadat bastant, per
varies raons. La primera perqu no estic gens dacord amb la metodologia del professor pel que fa a
lentrega de treballs, massa protocols.ens requereix ms feina desxifrar el que vol que cercar
activitats interessants i impartir-les. I la segona que noms ha quedat un dels companys per impartir,
s a dir, noms necessitvem 5 minuts ms de classe i el mestre no ha sigut gens flexible per deixar-li
impartir. Tenia ganes de fer la sessi per

Sessi 7 (08/11/2016)

No vaig poder assistir a aquesta sessi per motius mdics.

Sessi 8 (15/11/2016)

Aquesta sessi ha estat molt interessant, no recordava que havem de fer dansa i quan mhe
assabentat mhe posat molt contenta. La dansa mencanta, em fa sentir lliure i em posa de molt bon
humor. A ms crec que els meus companys han buscat unes activitats molt encertades i ens han
tingut connectats en tot moment. Desprs davui encara tinc ms clar que la dansa s imprescindible
a lescola.


Sessi 9 (22/11/2016)

Tot i que no he estat jo qui ha impartit aquesta sessi, comparteixo la indignaci de la


metodologia de tants documents protocollarisTots ho comentem, triguem ms temps en desxifrar
el qu hem de presentar que en trobar activitats i sessions xules pels nostres companys, aix
mindigna perqu no li trobo el sentit. En aquesta sessi he descobert aptituds dalguns dels meus
companys que no coneixia i a ms he pogut practicar el Zumba, del qu tant havia sentit parlar. s
genial la combinaci entre la dansa i lexercici fsic moderat.

Sessi 10 (29/11/2016)

La sessi davui ha estat una mica catica i complicada, ms que res per lorganitzaci del
temps i lespai. Mha decebut bastant per part del professor que no hagi previst que un dels espais
estava ocupat per un altre grup, si insistim tant en la previsi, en els documentscrec que hem de
ser conseqents. Tot i aix, crec que les meves activitats han agradat fora i tot ha rutllat bastant
grcies a les coordinadores. Ara, no entenc perqu el docent no ens observa ni valora mai la
impartici.

Sessi 11 (6/12/2016)

Avui no em trobava gens b, per donat a les faltes acumulades, he fet un esfor i he anat a
classe. Encara que no mha donat temps de signar lassistncia perqu vinc de treballar i arribo justa.
Una facilitat ms per les persones que treballem i estudiem. Per he pogut crrer els 12 minuts i
mhe sentit orgullosa, tot i que he sortit ms xafada i cansada del qu havia entrat.

Sessi 12 (13/12/2016)

No vaig poder assistir a aquesta sessi per motius mdics.

SESSI ABANS DURANT DESPRS

13.09.16 X X X

20.09.16 X X X

27.09.16 --------- ---------- ---------


4.10.16 X X X

11.10.16 X X X

25.10.16 X X X

8.11.16 --------- --------- --------


15.11.16 X X X

22.11.16 X X X

29.11.16 X X X

06.12.17 X X X

13.12.16 -------- -------- --------





Activitat C: Construcci de coneixement

c. Requisit 5: Recensi de publicacions [REC] (requisit ditinerari 2)

Universitat Autnoma de Barcelona


Facultat de Cincies de lEducaci

TITULACI: Grau en Educaci Primria

Treball acadmic per a lassignatura de:


Educaci Fsica i la seva didctica I

Recensi doctrinal sobre [Diversitat a laula (Tema 99)] Equip [REC+ 91]

Professor: Antonio D. Galera

Autores:
Cano Guerrero, Anna Cristina (GTE3)
Cuenca Dueas, Patricia (GTE6)
Hernndez Gallego, Cristina (GTE9)

Equip d exposici:

Armengol Serra, Caterina (GTE1)


Gironell Pol, M Mar (GTE1)

Assessora dequips:

Surez Palanca, Cristina (GTE11)


A. Conceptes relatius al tema.

Aquest treball t com a objectiu fer una recerca en relaci a la diversitat a laula en lrea
dEducaci Fsica per ser exposada a la resta de grup classe en una exposici.
Per aquest motiu, en aquest apartat ens disposem a establir els conceptes claus sobre la
diversitat a laula.
En primer lloc, s important saber de qu estem parlant quan ens referim latenci a la
diversitat. Latenci a la diversitat s una acci que parteix de la base que, qualsevol
alumne, tingui unes caracterstiques personals, familiars, socials i econmiques
determinades, ha de poder participar de forma activa a laula, per tant el mestre ha de reduir
o eliminar les barreres per a laprenentatge i la participaci oferint aix una educaci
inclusiva. Per tant, la diversitat a laula tracta de les estratgies que realitza el mestre per
incloure a tots els alumnes de forma participativa en el dia a dia dins laula.
En segon lloc, ens disposem a situar latenci en lassignatura deducaci fsica. Quan
parlem duna Educaci Fsica inclusiva, s a dir, que t en compte la diversitat de laula,
hem de tenir present que en una classe dE.F tots els infants comparteixen el mateix espai
sense diferncies amb loganitzaci i amb el recolzament pedaggic que sigui necessari.
Per tant, les activitats pensades i realitzades exclusivament pels infants amb x dificultat o
N.E.E (Necessitats Educatives Especials) sn considerades segregadores. La inclusi
suposa compartir amb el grup un procs daprenentatge i grcies a aquest compartir, s
crea una cohesi de grup que ofereix ms possibilitats daprenentatge a tot el grup classe.
Per, actualment ens trobem amb moltes barreres que dificulten que aquest ideal sigui
transportable a la realitat de les sessions dEducaci Fsica. Les barreres per a la
participaci i laprenentatge que dificulten el procs dinclusi en aquesta rea sn les
segents: condicionaments infraestructurals, condicionaments socials, condicionaments
propis dels alumnes amb N.E.E i els condicionants de la prctica docent.
Seguidament, ens disposem a descriure aquests quatre condicionants. En primer lloc, fent
referncia als condicionaments estructurals ens trobem la mancana econmica que fa que
moltes escoles no tinguin els materials i personals de suport necessaris i un disseny de
lespai amb moltes barreres estructurals, espais no senyalitzats, vestidors no adaptats, etc,
encara que aquest fet ja no succeeix en la construcci de les noves escoles. En segon lloc
tenim els condicionants socials, aquest punt fa referncia a la desconeixena que en molts
casos s t de les disfuncionalitats o trastorns provocant actituds de rebuig, estigmatitzaci
o evitaci. Per aquest motiu s molt important normalitzar amb els infants qualsevol cas de
dificultat per part dels alumnes. En tercer lloc, ens trobem amb els condicionaments propis
dels alumnes amb N.E.E. Ens podem trobar amb alumnes amb dificultats en les relacions
socials, manca datenci en funci de cada alumne, tingui limitacions o no, el contingut de
lassignatura pot potenciar les seves ganes daprendre, o al contrari, bloquejar-les. En quart
i ltim lloc ens trobem amb els condicionaments de la prctica docent. Aquest fa referncia
a la poca formaci que tenen els mestres en relaci a latenci a la diversitat i la dificultat
que hi ha a vegades de marcar una mateixa lnia de treball entre lescola, la famlia i els
especialistes externs, per sobretot, el factor ms determinant s la infravaloraci de
lassignatura deducaci fsica. Avui en dia encara costa fer veure la importncia pedaggica
que t aquesta assignatura i no es valora el treball de consciencia de cos i expressi que es
realitza, aspecte molt important en molts casos dinfants amb N.E.E.
Una vegada explicat qu s latenci a la diversitat i quines sn les barreres de latenci a la
diversitat en relaci a lassignatura dEducaci Fsica tractarem com ha de ser una Educaci
Fsica que atengui a 6latenci a la diversitat.
En primer lloc, sha de vetllar per una educaci en actituds i valors entenent que leducaci
no noms tracta en transmetre coneixements sin que a lescola es crea una Cultura moral
prpia. Per aquest motiu, en relaci a la diversitat a laula en E.F, ens hem de centrar en la
inclusi daquestes persones i lactitud i els valors seran la base per a que tots els alumnes
respectin la diversitat i puguin interioritzar la inclusi com un valor que afavoreix a tota la
comunitat. Hem de procurar que tots els infants, siguin quines siguin les seves
caracterstiques se sentin acollits. acceptats, segurs i valorats.
En segon lloc sha dapostar per un aprenentatge cooperatiu potenciant les activitats
cooperatives amb lobjectiu de maximitzar les possibilitats daprenentatge dels alumnes.
Les activitats competitives poden atemptar contra aquest sentiment de cooperaci arribant a
crear situacions dexclusi. Dit aix shauran devitar i realitzar les activitats cooperatives
que promouen conductes prosocials.
Laprenentatge multinivell s el tercer aspecte que hem daplicar. Aquest facilita que el
professor dissenyi una activitat per a tot lalumnat introduint els objectius especfics i
individuals dels alumnes amb algun tipus de necessitat dadaptaci als continguts i
metodologia. Daquesta manera sevita que realitzi activitats diferents i que tots els alumnes
formin part activa del grup classe. Tot i aix s important tenir clar els objectius individuals de
cada infant i saber quins seran els criteris davaluaci. Per concloure cal remarcar que tots
els infants realitzen les mateixes activitats per tenen unes exigncies i una avaluaci
adequada a les seves capacitats i situaci. s important destacar que les activitats que
realitzen els alumnes han de estar equilibrades en relaci a lxit i la necessitat daprendre
nous continguts. Per tant en laprenentatge multinivell el mestre deixa de controlar i dirigir
lacci per donar ms autonomia a lalumnat.
En quart lloc, s molt important fer una compensaci de les limitacions en les situacions
competitives seguint aquests criteris bsics: Adaptar el joc lestrictament necessari perqu
tots puguin participar; no canviar els jocs ,adaptar els que agraden i funcionen; que tots els
infants amb adaptacions o n.e.e puguin adoptar qualsevol rol de lactivitat; buscar un
equilibri entre les adaptacions individuals i les grupals i per ltim, buscar un equilibri entre la
participaci i la limitaci reduint aquestes.
En cinqu i ltim lloc s molt important saber quines adaptacions poden tenir els esports
per a les persones amb diversitat funcional per poder oferir-los aquests suports. Un exemple
seria en bsquet amb cadira de rodes o el futbol amb una pilota amb picarols.
B. Sntesi de les idees bsiques trobades:

Opinions a favor de la tesi A (amb identificaci de l'autora o autores).


Es troben moltes postures que defensen latenci a la diversitat a laula com una prctica
educativa que suposa el treball collaboratiu per tal dacabar amb la segregaci a laula i
daquesta manera fomentar la inclusi a laula. Aquests tamb defensen laprenentatge
multinivell com una manera de compartir tant experincies com coneixements i fer aix una
activitat fsica ms completa amb lajuda dels altres nivells, per aquest motiu les adaptacions
tenen un paper molt rellevant envers la inclusi i leliminaci de barreres, ja que, s
imprescindible adaptar les activitats al grup dalumnes que sens presenta.
Com a aspecte a favor tamb trobem la reflexi sha de vetllar per una educaci en
actituds i valors, ja que, per oferir una educaci de qualitat i inclusiva respecte a tots els
membres de la prctica docent impartida, s molt important el fet que hi hagi un
ensenyament dactituds i valors, ja que sn la base de tota convivncia social tant a lescola
com a la societat en si mateixa.
Des del departament deducaci de Catalunya tamb es defensa aquesta besant com s pot
observar en aquesta cita :Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de
plantejar-se des de la perspectiva global del centre i de la participaci prioritria dels
alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificaci. Des de la
instituci parteixen que per enfrontar-nos a aquesta idea de inclusi a laula sha de mirar
des de molts punts de vista i hi ha molts factors implicats com per exemple: el centre, els
alumnes i els seus entorns. Per obtenir lobjectiu de satisfer a aquesta diversitat hem de
tenir en compte aquests tres elements que integren un tot a laula i les seves
caracterstiques.
Podem dir que un dels requisits que trobem per atendre a aquesta diversitat s la que hem
trobada a la reflexi segent: Per a qu una escola sigui realment per a tothom no t ms
remei que dirigir-se a cada un dels que en formen part i respondre a les necessitats
especfiques i personals de cadasc. Pujols, 2003. Aquesta idea defensa que hem de
veure lescola com a un tot en el qual tothom s un element imprescindible per la seva
millora i no com una organitzaci amb una jerarquitzaci dividida, per fer efectiu aquest
procs on la diversitat es vegi com a un element enriquidor de laprenentatge de laula i no
com a una barrera, hem de veure lescola com a un conjunt i no com a parts individuals
diferenciades que no mantenen una interrelaci entre els seus diferents elements.

Opinions a favor de la tesi R (amb identificaci de l'autora o autores).

Actualment s molt difcil trobar arguments en contra de latenci a la diversitat a laula ja


que actualment tenim la consciencia de que totes les persones, tinguem les dificultats que
tinguem tenim els mateixos drets que els altres. Per, hi ha institucions que en moments
determinats aposten per separar als alumnes segons les seves dificultats, procedncia o
classe a la que pertanyin per aix poder atendre millor les seves necessitats.

A fi daplicar mesures metodolgiques i dorganitzaci per atendre la diversitat dels


alumnes, els centres que estan situats en entorns socials i econmics desfavorits, han de
fer un s adequat dels recursos humans de qu disposen i, en aquest sentit, poden
organitzar grups dalumnes amb una rtio inferior a lestablerta amb carcter general.

En aquests fragment de la llei educativa del departament deducaci podem veure com en
alguns casos es defensa separar als infants del grup en comptes dinclourels per poder
adaptar-se millor a ells.

Quan parlem datenci a la diversitat no noms parlem de persones amb N.E.E sin de
qualsevol persona que en determinat moment de la vida necessiti una atenci
especialitzada per qualsevol motiu. Dins daquest grup trobem als nouvinguts i alumnes
immigrants. Molts mestres mostren dificultats a lhora datendrels degut a lidioma, el canvi
cultural, els problemes dintegraci per part de la famlia de lalumne i lautoexclusi i per
aquest motiu moltes vegades veuen avantatges en formar grups de nouvinguts, per facilitar
daquesta manera la relaci i el benestar encara que sigui de nouvingut a nouvingut com es
por llegir a larticle La atencin a la diversidad en el rea de Educacin Fsica. La
integracin del alumnado con Necesidades Educativas Especficas, especialmente el
alumnado inmigrante y de minoras tnicas

C. Discussi: Valoraci des de la perspectiva d'una persona educadores.

Com a futures mestres ens hem plantejat que a lhora de dissenyar les sessions deducaci
fsica haurem de tenir en compte diversos factor. Lobjectiu daquests s poder oferir la
mxima qualitat possible als infants en el seu procs daprenentatge independentment de
les seves caracterstiques personals i fsiques.
Pensem que per a poder donar una equitat real als alumnes a NEE a lassignatura
deducaci fsica hem de realitzar un seguit dactuacions. Aquestes actuacions passen per
prendre consciencia de les possibilitats reals de participaci a la classe dels infants ( tenint
en compte la NEE), compartir inquietuds i estratgies per millorar la situaci a laula de
lalumnat amb aquestes caracterstiques i reflexionar sobre les estratgies per a enfortir la
cohesi de grup. Tamb opinem que cal parlar amb els infants de laula amb naturalitat
sobre les possibles problemtiques o dificultats que es poden crear a laula, per tal dafavorir
la confiana entre ells i la comprensi. Aix doncs, direm als infants que cadasc t maneres
diferents daprendre i que tots som vlids per a fer-ho tot, per que hi ha persones que
necessiten ms ajuda.
Finalment, tamb pensem que cal el treball conjunt de tot lequip de professorat, ja que una
motivaci al llarg del dia fa que els alumnes millorin el seu rendiment.

D. Conclusions: Aportacions del treball als coneixements de l'equip. Confirmaci i/o contrast
amb les seves idees prvies.

Desprs de realitzar aquest treball ens plantegem com han de ser les classes deducaci
fsica. No noms com a disseny sin tamb pel que fa els objectius. El nostre objectiu
principal s que tots els infants puguin arribar als objectius demandats pel currculum. s a
dir, ser capa de donar a cada infant all que necessita, per tant, treballem per lequitat ms
que per la igualtat.
Tamb s cert que realitzant aquest treball ens han sorgit dubtes, tals com; com ho podem
fer perqu tots els infants puguin arribar als mateixos objectius, si partim de diferents
necessitats i duna mateixa activitat. A partir daquesta pregunta hem generat una debat el
qual ha tingut com a resultat la resposta segent : els infants sn els millors mestres per a
ells mateixos. s a dir, a partir de la interrelaci entre ells mateixos pensem que es poden
ajudar molt uns als altres. Els infants sn el millor termmetre per saber com est anant
lactivitat i fins i tot per saber si els objectius sestan complint. Daltra banda, tamb pensem
que la figura del mestre a laula s molt important per com a element motivador. Un bon
mestre s aquell que motiva els infants i els condueix a aconseguir reptes personals.
Per ltim, dir que tot i que pensem que les activitats han de ser les mateixes per a totes els
infants de laula, si s cert que pensem que les avaluacions han de ser totes diferents, ats
que cada infant t una forma daprenentatge diferent. Per tant, som defensores duna
activitat comuna per graelles davaluaci diferents per cada alumne.
E. Annexos: Imatges de la coberta dels llibres o de les publicacions telemtiques
consultades

http://educacio.gencat.net/documents_publics/instruccions/instruccions11_12/Documents/At
encio_diversiitat.pd
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/

http://www.educa.jcyl.es/crol/es/recursos-educativos/deporte-adaptado-escuela-inclusiva
ww5.uva.es/agora/revista/9/agora9_rios_6.pdfhttp://w
ASSESSORA: SUREZ PALANCA, CRISTINA

Com a assessora del grup 91 de la Recensi doctrinal sobre la diversitat a laula, us he de


comunicar que trobo que, en principi, els requisits per a omplir la portada amb les
caracterstiques esmentades a la convocatria sn correctes. Si ms no, quan envieu el
document enrecordeu-vos de posar correctament la clau per a la denominaci de larxiu:
167 EFDI41 R05 REC91.
Pel que fa a la primera part de conceptes clau, crec que s molt extens per queda molt clar
el que es pretn explicar.
No obstant aix, la part segona crec que encara no est acabada. En primer lloc, no queden
clares les opinions contrries, s a dir, una a favor de la diversitat a laula, i laltre en contra,
a ms a ms, us falta identificar als autors de cada opini. Tamb s important que no
esmenteu opinions vostres, ja que amb expressions com, per exemple, estem dacord
estareu donant la vostra opini personal.
Pel que fa a lapartat de discussions, a ms de fer una valoraci des de la perspectiva duna
persona educadora, tamb haureu de parlar de les aplicacions i/o implicacions ms adients
a la prctica escolar, ja que no em queda clar si quan parleu dactivitats i avaluaci esteu
parlant daquest tema. Tamb, us animo a acabar lapartat de conclusions perqu encara s
incomplet.
Finalment, no s si es un tema de drive o meu, per no em deixa veure les cobertes de
llibres o publicacions consultades, per si ho heu de canviar.
Crec que s un tema molt interessant, us animo a que acabeu el que us queda, per a que
les vostres companyes puguin fer un bon powerpoint.
d. Requisit 6: Assessorament didctic [ASD] (requisit ditineraris 2 i 3)

VALORACI DE LA SESSI DE PRCTIQUES


INTERNES DEL 25-10-2016
SEMINARI A EQUIP 21

Universitat Autnoma de Barcelona


Treball acadmic per a lassignatura d Educaci fsica i la seva didctica
Professor: Antonio David Galera Perez

Autores:
Carla Aguarn Pozo (GTE 4)
Joana Branchadell Carbonell (GTE 4)
Ester Cober Aymerich (GTE 4)
Moiss Ferran Areas (GTE 4)
Paula Marn Valencia (GTE 11)
Claudia Marrugat Badia (GTE 11)
Nuria Miano da Silva e Sousa (GTE 5)
Raquel Muoz Garrido (GTE 5)
Gisela DoNascimiento Lpez (GTE 5)
Noelia Nicols Martnez (GTE 10)
Ana Ortiz Carbajal (GTE 5)
Marc Davor Rider Maero (GTE 10)
Natalia Serrano Prez (GTE 10)
Alba Valero Martn (GTE 6)

Asesoras de entrada: Gerard Vila (GTE 2).


Asesoras de salida: Vanesa Moreno Laguna (GTE 5)
NDEX

1. Introducci 3

2. Activitats 3

2.1. Escalfament 3
2.1.1. Pots mantenir-me? 3
2.1.2. La fotografia 4
2.1.3. El mirall 6

2.2 Activitats Centrals 7


2.2.1. Lescultor 7
2.2.2. Linventor 8
2.2.3. La Mancha 9
2.2.4. El tren cec 10
2.2.5. Dos mocadors 12
2.2.6. El que fa el rei, ho fa la mona 13
2.2.7. Curses de relleus 15
2.2.8. El gran cercle
16

2.3. Tornada a la calma 17


2.3.1. Simon dice 17
2.3.2. El pistoler 18
2.3.3. El rellotge 19
1. Introducci
En les segents pgines, exposarem la descripci de les activitats que durem
a terme durant la sessi del prxim dia dimarts 25 d'octubre del 2016, que
tindr una durada de 65 minuts, des de les 16.15 a fins a les 17.30, el grup
destinatari ser el seminari A.

L'objectiu s realitzar una sessi basada en continguts de conscincia


corporal i jocs sensorials, que hem dividit en tres moments, primerament
farem 3 jocs d'escalfament, seguidament farem 8 activitats principals i
finalment farem 3 activitats de tornada a la calma.
2. Descripci de cada activitat

A continuaci, per mitj de taules, es presenta una descripci detallada dels


diferents activitat que durem a terme durant la sessi.

2.1. Escalfament

1. Nom del joc Pots mantenir-me?

Estudiant impartidora Nria Miano (GTE 5)

Part de la sessi Escalfament

Tipus de joc Joc de locomoci (desplaaments) i manipulaci


dobjectes

Nombre de participants Grup classe

Espai de joc Gimns

Contingut que Lateralitat


desenvolupa Control del propi cos
Equilibri

Objectius ldics del joc - Aconseguir dur el sac sobre el cap sense que
caigui
- Aconseguir mantenir el globus sobre una m
mentre ens desplacem sense que caigui
- Gaudir del joc

Objectius didctics del joc - Desenvolupar la cooperaci entre companys en


determinades situacions de lactivitat
- Mantenir una postura corporal adequada
- Ser conscients de la lateralitat del propi cos.
(Reconixer esquerra/dreta)

Material necessari Globus


Saquets de sorra

Descripci seqenciada Els alumnes faran desplaaments variant la


del joc trajectria com ells volen mentre, inicialment
(incls dibuix o esquema) caminen amb un saquet al cap intentant que no
caigui. Quan hagin aconseguit caminar sense que
caigui els farem crrer, ja que, aix s ms difcil
mantenir el sac. A ms, posarem la condici que si
el sac cau a terra, ells no poden seguir
desplaant-se fins que un company no li reculli el
sac de terra i li posi al cap, aix fomentem la
cooperaci entre ells.
Tot seguit, farem una altra variant de lactivitat que
tracta de desplaar-se mantenint un globus a la
m sense agafar-lo, sense tancar el puny).
Primer amb la m dreta i desprs amb la m
esquerra.

Observacions/Variants del Una altra possible variant s una vegada han


joc aconseguit trobar la manera de desplaar-se amb
el globus sense que caigui, fer que es desplacin
tirant-lo verticalment cap a munt.
Quan hagin agafat la dinmica podem afegir el fet
que hagin de picar el globus a algun company
sense que el seu els caigui a terra.
Daltra banda, podem ver una altra variant que
tracti de desplaar-se amb el globus en una m,
mentre amb laltra botem una pilota.

Font don sha extret Sessions deducaci fsica de 2 dEP, Spei Maci

Valoraci de lactivitat En alguns moments de lactivitat les indicacions


que he volgut donar als companys que estaven
realitzant lactivitat han estat en un to molt baix i
aix ha fet que hagus de repetir coses.

2. Nom del joc La fotografia

Estudiant impartidora Alba Valero Martin, GTE 6

Part de la sessi Escalfament

Tipus de joc Joc visual


Joc sensorial

Nombre de participants El grup classe

Espai de joc El gimns

Contingut que Imatge i percepci corporal.


desenvolupa
Objectius ldics del joc - Memoritzar la fotografia i endevinar els canvis.
- Aguantar sense moures durant tota la durada
del joc. ( els alumnes que formen la fotografa )
.

Objectius didctics del joc - Participar en jocs com a element dap


rox ima
c i
als altres, seleccionant les accions i controlant
lexecuci
de les mateixes.
- Utilitzar la percepci i coneixement del propi
cos per a reconixer visualment el dels altres.

- Treballar la memria visual a travs de la


imatge dels companys.

Material necessari Cap

Descripci seqenciada Tots els nens menys un es colloquen preparats


del joc perqu els hi facin una fotografia. El nen / a que
(incls dibuix o esquema) para observa a tots els alumnes. Llavors sen va a
un lloc determinat i mentrestant, la mestra proposa
tres canvis de posici en la fotografia. Quan torna
el nen/a que la para, ha de reconixer quins
canvis hi ha hagut. Si ho encerta, el primer canvi
que ha endevinat es canvia les funcions.

Observacions/Variants del Podem demanar als alumnes que interpretin una


joc fotografia en una situaci concreta. Per exemple
un zoolgic on sn animals, una fotografia duna
famlia burgesa, una fotografia duna festa..

Depenent de ledat dels alumnes podem


simplificar-ho fent que un dels alumnes marxi de la
fotografia i lalumne que la para haur dendevinar
quin company ja no hi s.
Tamb podem variar el nombre dalumnes que
apareixen en la fotografia dividint la classe en dos
grups, si creiem que el grup classe s massa
nombrs i difcil de memoritzar visualment.

Font don sha extret http://blocs.xtec.cat/mefos/files/2011/05/jocs-


sensorials.pdf
Valoraci de lactivitat La meva valoraci s positiva tot i que no estava
segura que encaixs en el contingut de la sessi.
Va ser molt difcil establir el nivell de dificultat per
a que l'activitat fos exitosa, la primera vegada no
va funcionar per els alumnes van demanar un
segon intent de l'activitat on van prendre mes la
iniciativa i va funcionar millor

3. Nom del joc El mirall

Estudiant impartidora Paula Marin Valencia (GTE 11)

Part de la sessi Escalfament

Tipus de joc Sensorial

Nombre de participants Indefinit

Espai de joc el gimns

Contingut que - Ajuda a conixer les diferents parts del cos


desenvolupa - Treballar la conscincia corporal

Objectius ldics del joc - Gaudir de lactivitat interactuant amb la resta de


companys

Objectius didctics del joc - Desenvolupar la conscincia del propi cos


- Reconixer els diferents segments corporals

Material necessari Cap

Descripci seqenciada Es distribueixen els alumnes per parelles (Uquis i


del joc Toris) un dels membres de cada parella ha d'imitar
(incls dibuix o esquema) els moviments que realitza el seu company.
Desprs els rols s'intercanvien.
Observacions/Variants del Per fer ms dinmica l'activitat, el docent
joc orientador pot incloure nova consigna, per
exemple que en les imitacions s'incloguin:

-Desplaaments, es pot iniciar sense ells i


introduir-los posteriorment.

-Que qui t el paper d'imitador de realitzar els


moviments invertits.

Font don sha extret https://efmexico.files.wordpress.com/2008/08/guia


_primarias_piloto.pdf

Valoraci de lactivitat En el moment de desenvolupar l'activitat ens


trobem bsicament amb una dificultat com a equip
docent per coordinar-nos amb el temps, crec que
rem un equip docent molt gran, i que la sessi de
classe era noms de 75 minuts el que
condicionava a cada docent a dissenyar una
activitat de sol 4 minuts i mig.

En relaci al desenvolupament de l'activitat,


aquesta es assoliment dur a terme de manera
adequada complint els objectius plantejats.
2.2 Activitats Principals

4. Nom del joc Lescultor

Estudiant impartidora Gisela Do Nascimiento Lpez, GTE 5.

Part de la sessi Activitat principal

Tipus de joc Psicomotriu/qualitatiu (equilibri)

Nombre de participants El grup classe

Espai de joc Espai flexible, en el nostre cas el gimns

Contingut que - Conscincia i control del propi cos.


desenvolupa - Conscincia de la dificultat per mantenir una
postura determinada

Objectius ldics del joc - Mantenir una postura amb equilibri durant el
temps que sindica.
- Demanar al company de fer una postura amb
equilibri durant el temps que sindica.

Objectius didctics del joc - Conixer lequilibri esttic.


- Mantenir una posici determinada.

Material necessari Cap.

Descripci seqenciada Lactivitat consisteix en distribuir el grup per


del joc parelles o trios, i donar dos rols: el descultor i el
(incls dibuix o esquema) descultura en cas que hi siguin grups de tres,
dos daquests seran escultura . Lescultor ser
qui decideixi la posici que haur de mantenir
lescultura durant un minut. Desprs es canviar
de rol i lescultor passar a ser escultura i
lescultura a escultor.

Observacions/Variants del La variaci pot ser a nivell dagrupacions. s a dir,


joc en comptes de fer-ho per parelles o trios, doncs,
per a un grup ms nombrs.

Font don sha extret http://www.efdeportes.com/efd111/actividades-


motrices-para-potenciar-el-desarrollo-del-
equilibrio-estatico.htm
Valoraci de lactivitat Com a valoraci final de lactivitat, crec que ha
estat una activitat satisfactria perqu ha
desenvolupat la imaginaci i creativitat dels meus
companys a partir de la creaci descultures
complexes on lequilibri jugava un paper principal.
No obstant, com a crtica de lactivitat, potser la
manca de temps dels meus companys ha fet que
el temps destinat a aquesta activitat fos menys de
la estipulada, fet que ha provocat que es
desenvolupar poc. A ms, hauria dhaver
finalitzat lactivitat amb un tancament ptim
mitjanant una breu explicaci final dall que sha
fet.

5. Nom del joc Linventor

Estudiant impartidora Moiss Ferran Areas. GTE 4

Part de la sessi Activitat principal

Tipus de joc Joc visual


Joc dexpressi corporal

Nombre de participants Grup classe, dividida en grups de 4.

Espai de joc Gimns

Contingut que - Conscincia i control del propi cos


desenvolupa - Expressi corporal

Objectius ldics del joc - Pensar en una manera diferent de fer servir el
nostre cos

Objectius didctics del joc - Desenvolupar la conscincia corporal


- Desenvolupar lexpressi corporal

Material necessari Cap

Descripci seqenciada Es dividir el grup en grups de 3 o 4 persones. Hi


del joc haur uns quants objectes pensats (p.ex.
(incls dibuix o esquema) Rentadora, bicicleta, helicpter, pistola...), que,
cada grup haur de representar fent servir els
cossos de tots els membres del grup. s a dir,
sortir un grup a lescenari se li assignar un
objecte i haur dintentar representar-lo, si
lobjecte fa algun moviment, el grup tamb haur
de fer-lo explcit, i la resta del grup classe haur
dintentar endevinar-lo. I aix amb tots els grups.

Observacions/Variants del La variant del joc seria intentar representar


joc lobjecte noms amb el seu so.

Font don sha extret Experincies anteriors a lEsplai Tuareg.

Valoraci A trets generals, valoro positivament lactivitat.


Quant a la durada, ha fet que hagus de modificar
el nombre de persones per grup, s a dir, perqu
durs menys he fet els grups ms grans per fer-ne
menys, i aix ha fet que potser fossin massa
persones per grup i hi hagus gent que no
sinvolucrs tant com daltres, per tant, lactivitat
sha quedat una mica curta. Quant a lobjectiu del
joc, trobo que hi ha hagut grups que han fet servir
ms lenginy que daltres per representar lobjecte,
per tots han intentat representar-lo correctament i
han ents el funcionament del joc adequadament.
Quant a la meva gesti de lactivitat trobo que ha
estat positiva, que he intervingut en la mesura
justa i necessria i que les meves explicacions
han sigut clares i profitoses.

6. Nom del joc La Mancha

Estudiant impartidora Carla Aguarn Pozo (GTE 4)

Part de la sessi Activitat principal

Tipus de joc Habilitat psicomotriu

Nombre de participants El grup classe

Espai de joc Espai ampli, el gimns

Contingut que - Conscincia i control del mateix cos.


desenvolupa - Conscincia dels moviments que fem al crrer
Objectius ldics del joc - Tocar la part del cos duna companya perqu
li sigui difcil crrer
- Fugir de qui et pretn tocar i evitar que et
toqui una part del cos que timpedeixi crrer

Objectius didctics del joc - Improvisar estratgies psicomotrius per


desplaar-se davant una dificultat
- Crear estratgies per dificultar el
desplaament a les companyes a partir de la
reflexi de com ens movem al crrer

Material necessari Cap

Descripci seqenciada Lactivitat comena quan es decideixen dues o


del joc tres companyes que hauran de perseguir les
(incls dibuix o esquema) altres, les quals estaran disperses per lespai, fins
a tocar-les en una part del cos.
La companya a qui han tocat, haur de seguir
corrent amb una m all on lhagin tocat. Si la
tornen a tocar (sigui on sigui) passa a parar-la.

Observacions/Variants del Per tal de finalitzar el joc de manera tancada es


joc pot eliminar aquella companya a qui hagin tocat
dos cops, fins que no en quedi cap, daquesta
manera no cal parar el joc quan sacabi el temps
sense motiu.

Valoraci de lactivitat Com a valoraci general he quedat satisfeta, ja


que ha semblat que les companyes han estat
interessades i sho han passat b amb lactivitat. A
ms, han ents per qu s una activitat adequada
per treballar la conscincia corporal.
Com a observacions negatives, ressalto que la
pressi per falta de temps mha enervat i no s si
he explicat prou b lactivitat com perqu ho
entenguessin completament, ja que mhe adonat
que ha hagut moments on alguns companys es
quedaven parats sense saber qu fer quan
pillaven alg.

Font don sha extret http://m.monografias.com/trabajos82/propuesta-


juegos-potenciar-expresion-corporal/propuesta-
juegos-potenciar-expresion-corporal2.shtml
7. Nom del joc El tren cec

Estudiant impartidora Noelia Nicols Martnez (GTE 10)

Part de la sessi Activitat principal

Tipus de joc Sensorial

Nombre de participants El grup classe (grups de 4,5 persones


aproximadament)

Espai de joc Gimns

Contingut que - Lateralitat


desenvolupa - Control del propi cos
- Equilibri

Objectius ldics del joc - Gaudir de lactivitat


- Potenciar la confiana entre els companys

Objectius didctics del joc - Prendre conscincia del propi cos


- Control de la marxa i la coordinaci

Material necessari Mocadors/antifaos per tapar-se els ulls

Descripci seqenciada 1.- El grup classe shaur de repartir en grups de 4


del joc o 5 persones i entre tots els membres de lequip
(incls dibuix o esquema) hauran de formar un tren (els uns darrera dels
altres), agafant-se amb ambdues mans estirades
sobre les espatlles del company que es troba
davant. Cal afegir que tots, a excepci de lltim
del tren (el maquinista), hauran danar amb els ulls
tancats.

2.- El tren haur de circular a una marxa


adequada que els permeti evitar xocar amb els
altres obstacles (la resta de trens). Per
aconseguir-ho els membres de lequip hauran de
seguir les instruccions del maquinista, que no
podr parlar, tan sols donar copets sobre lespatlla
al company de davant, qui ho haur de transmetre
de la mateixa manera fins que arribi al primer. Aix
doncs, quant aquest darrer es mogui els altres
lhauran de seguir.

3.- Els diversos codis seran exposats a lalumnat


abans que sinici lactivitat:

-Copet al centre de l'esquena: caminar recte cap


endavant.
- Copet sobre l'espatlla dreta: fer un gir d'un
quart cap a la dreta.
- Copet sobre l'espatlla esquerra: fer un gir d'un
quart cap a l'esquerra.
- Copet suau sobre el cap: caminar recte cap
enrere.
- 2 copets al centre de lesquena: aturar la
marxa.

Observacions/Variants del - El mestre pot proposar un determinat punt


joc darribada per a cada grup.
- En lloc que els alumnes toquin les espatlles
del seu company, lltim podr donar
instruccions en veu alta.
- El mestre pot disposar diversos obstacles per
lespai per dificultar la tasca.

Font don sha extret http://juegosydinamicasdegrupo.blogspot.com.es/p


/confianza.html

Valoraci En general la valoraci de lactivitat ha sigut fora


positiva. La seva realitzaci ha deixat entreveure
la predisposici i gaudi per part dels alumnes, la
qual cosa em porta a afirmar que es tracta duna
activitat potenciadora de la participaci i motivaci
dels infants. A ms, mha perms adonar-me que
es tracta dun joc que facilita, en gran mesura, la
comprensi i interioritzaci daquells aspectes
claus, aix com objectius que es pretenen assolir.
Aquest ltim fet vaig poder-ho comprovar en
lltima part de tancament en la qual vaig exposar
els diversos punts que mhavia proposat treballar
amb lactivitat i un dels meus companys va
intervenir i tamb es treballa la confiana que es
disposa en laltra persona, no?. Haig de
confessar que tot i que no mho esperava i em va
sorprendre, penso que es tracta dun aspecte molt
positiu ja que s indispensable que en tot moment
els alumnes tinguin clar no nicament qu fan
sin per qu ho fan, s a dir, amb quina finalitat.
Malgrat aix, com a critica de lactivitat haig de
destacar la manca de temps i despai, la qual cosa
em va portar a replantejar-me el fet de dur a terme
lactivitat amb tots els membres de la classe tal
com en un principi estava previst. Aix doncs, per
tal de facilitar la seva execuci vaig decidir
realitzar-la sense la resta de lequip 21.
Tanmateix, he de confessar que aquestes
dificultats em van fer patir a lhora de donar les
instruccions pertinents ja que comptava amb molt
poc temps. No obstant aix, com ja he comentant
anteriorment, lactivitat va resultar ser molt positiva
ja que els companys i companyes van entendre
fora b la normativa. A ms, la reducci de grups
va afavorir, en gran mesura, els desplaaments
que anaven realitzant i per consegent, de
lactivitat.

8. Nom del joc Dos mocadors

Estudiant impartidora Cludia Marrugat (GTE 11)

Part de la sessi Activitat Principal

Tipus de joc Compagina la velocitat mental i la conscincia del


propi cos.

Nombre de participants Seminari (grup classe)

Espai de joc Gimns

Contingut que Reconixer les parts del cos dun company amb
desenvolupa lacci de lligar-li un mocador.

Objectius ldics del joc Competici per equips, qui reconeix ms


rpidament les parts del cos.

Objectius didctics del joc No s una activitat introductria a la conscincia


del cos, ms aviat s un exercici per solidificar els
aprenentatges anteriors.

Material necessari 2 mocadors

Descripci seqenciada Dos equips es colloquen en dues files paralleles,


del joc mirant-se uns als altres a una distncia duns 6-
(incls dibuix o esquema) 8m. Cada jugador, excepte un de cada equip,
sassignar un nombre (per exemple, si sn 5 per
equip, doncs de l1 al 5). Un membre de cada
equip amb el mocador a la m es collocar al
punt mig de les dues files: aquests dos companys,
tot posant-se dacord, hauran de dir un nombre i
una part del cos (per exemple, 2 i turmell). Els
jugadors assignats amb el nombre 2 de cada
equip hauran de crrer fins a ells, agafar el
mocador i lligar-lo a la part que han dit, en aquest
cas al turmell. El primer que ho aconsegueixi,
haur guanyat un punt.

Observacions/Variants del Les persones que tenen els mocadors es poden


joc anar canviant per a jugadors del seu equip.

Font don sha extret http://www.monografias.com/trabajos82/propuesta


-juegos-potenciar-expresion-corporal/propuesta-
juegos-potenciar-expresion-corporal2.shtml

Valoraci Valoro la participaci dels meus companys molt


positivament. Lerror que fou per part meva, va ser
agafar noms 2 mocadors, no vaig tenir en compte
que rem molts i alguns no van poder jugar. Tot i
aix, desprs vaig comentar amb ells qu els havia
semblat i la majoria de crtiques van ser positives.

9. Nom del joc El que fa el rei, ho fa la mona

Estudiant impartidora Ester cober Aymerich (GTE 4)

Part de la sessi Activitat principal

Tipus de joc Joc sensorial, visual i dimitaci

Nombre de participants El grup classe

Espai de joc Gimns

Contingut que -Conscincia i control del propi cos i de les seves


desenvolupa parts.
-Imatge i percepci corporal.
-Capacitat dimitaci de certs moviments.

Objectius ldics del joc -Ser capa de no distreures amb la msica.


-Crear moviments que puguin estar relacionats
amb el ritme de la can.

Objectius didctics del joc -Treballar amb les diferents parts del nostre cos.
-Treballar a partir de la visualitzaci dels
moviments que realitzen els companys.

Material necessari Equip de msica o ordinador per a reproduir la


msica.

Descripci seqenciada Per a comenar amb el joc tots els participants es


del joc posaran en una fila recta un darrere laltre. Quan
(incls dibuix o esquema) la msica comenci a sonar, el primer de la fila
haur de realitzar els moviments que ell/a vulgui
amb diferents parts del cos, tenint en compte que
aquests hauran dadequar al ritme de la msica
que soni de fons. La resta dels companys de la fila
hauran dimitar els moviments que realitza el rei.
Quan el docent digui canvi, el primer de la fila
haur danar corrent fins a arribar a lltima posici
de la fila. Aix doncs, la nova persona que sigui
cap de la fila passar a ser el rei i haur de
seguir el mateix procediment.

Observacions/Variants del En el cas de disposar de ms temps una possible


joc variaci seria anar canviant la msica de fons, de
manera que els alumnes s'haurien dadaptar a
nous ritmes constantment.

Font don sha extret http://m.monografias.com/trabajos82/propuesta-


juegos-potenciar-expresion-corporal/propuesta-
juegos-potenciar-expresion-corporal2.shtml

Valoraci La valoraci del joc s molt positiva, ja que


considero que hi ha hagut una molt bona
participaci i atenci per part dels companys. He
pogut adonar-men que les primeres persones que
feien el paper de rei mostraven una mica de
vergonya. Tot i aix a mesura que avanava la
msica i el nombre de companys que passaven
pel lloc de rei, la vergonya anava desapareixent i
es deixaven conduir per la msica i els seus
moviments realitzats.
A ms a ms, aquests han fet una molt bona
adaptaci al ritme de la msica que sels hi ha
presentat i han realitzat una gran varietat de
moviments.

10. Nom del joc Curses de relleus

Estudiant impartidora Natalia Serrano (GTE 10)

Part de la sessi Activitat Principal


Tipus de joc Aquest joc fa que els alumnes prenguin
conscincia de les diferents parts del cos a la
vegada que controlen lespai pel qual shan de
desplaar.

Nombre de participants El grup classe repartit en grups de 3 o 4 persones

Espai de joc El gimns

Contingut que -Conscincia i control del propi cos i de les seves


desenvolupa parts.
-Equilibri

Objectius ldics del joc Competici entre els diferents grups per veure qui
aconsegueix guanyar portant la pilota duna banda
a laltra evitant que el material caigui a terra.

Objectius didctics del joc Saber controlar la pilota amb les diferents parts
que es demanen.

Material necessari Una pilota per grup

Descripci seqenciada El grup shaur de repartir en grups de 3 o 4


del joc persones i entre tots els membres de lequip
(incls dibuix o esquema) hauran de portar la pilota dun extrem a laltre del
gimns amb la part que sha anomenat (colzes,
canells, genolls, turmells)
El grup guanyador s aquell que ms vegades
aconsegueixi portar la pilota sense fer-la caure
dun extrem a laltre del gimns en el menor temps
possible.

Observacions/Variants del Noms es pot tocar la pilota amb la part del cos
joc anomenada, fins i tot per passar-la d'un company
a l'altre.

Font don sha extret http://www.xtec.cat/~jmarco9/edfisica/contconscor


p.htm

Valoraci Durant la sessi, lactivitat va sortir com shavia


previst. Els alumnes estaven predisposats per
portar a terme lactivitat proposada i de seguida
van posar-se dacord per posar-se en grups per
comenar lactivitat.
Com aspecte positiu que vaig observar durant la
activitat, cal destacar la participaci dels
companys ja que ells mateixos deien parts del cos
amb les que els agradaria fer la cursa de relleus.
Lactivitat va ser interessant degut a que els
companys estaven predisposats.
Com a aspecte que va dificultar la realitzaci de
lactivitat s lespai, degut a que em va fer
plantejar-me si realitzar lactivitat per a tota la
classe o noms per a la meitat degut a que els
companys shavien de desplaar dun costat a
laltre del gimns i potser no tindrien espai
suficient per fer-ho i tota la classe portava a terme
lactivitat.
Finalment, vaig decidir que era ms convenient
involucrar a tothom en lactivitat, per tot i que hi
havia espai per a tots, seria millor poder disposar
dun espai ms ample per realitzar aquesta
activitat amb els alumes.

11. Nom del joc El gran cercle

Estudiant impartidora Joana Branchadell Carbonell (GTE 4)

Part de la sessi Principal


Tipus de joc Psicomotriu
Nombre de Grup Classe
participants
Espai de joc Gimns
Contingut que - Percepci corporal i espacial
desenvolupa - Control de la marxa i la coordinaci

Objectius ldics del


joc -Gaudir de lactivitat

Objectius didctics del -Crear estratgies per aconseguir una posici.


joc -Memoritzar la part del cos atribuda
Material necessari Cap

Descripci Tot el grup classe es colloca en cercle al mig del


seqenciada del joc gimns i hi ha una persona situada al centre del
(incls dibuix o cercle. Cada individu tindr assignat una part del cos i
esquema) el que estigui al mig haur de tocar-se la part del cos
que vulgui. Els membres hauran destar atents i quan
es toqui la seva part del cos, hauran de crrer per
intercanviar-se la posici, i alhora el membre del mig
haur de collocar-se a un dels llocs dels altres
membres. La persona que es quedi sense lloc, haur
de situar-se al mig del cercle fins que aconsegueixi un
lloc.

Observacions/Variants Les parts del cos assignades al comenament del joc


del joc del van canviant: la persona situada al centre, en el
moment qu aconsegueix un lloc i surt del centre, es
queda amb la part del cos que ha tocat.

Font don sha extret Sessions dEducaci Fsica de Batxillerat

Valoraci de lactivitat Al ser moltes persones sha format un gran cercle i ha


estat una mica difcil recordar les posicions inicials de
tots els membres abans d'intercanviar-se. Potser
shaurien dhaver fet dos cercles. Per valoro molt
positivament la participaci i implicaci dels
companys, ja que en tot moment han mostrat una
actitud collaborativa i han introdut variants per tal de
solucionar aquests detalls i que el joc funciones
fluidament.

2.3. Tornada a la calma

12. Nom del joc Simn dice

Estudiant impartidora Raquel Muoz Garrido ( GTE 5)

Part de la sessi Tornada a la calma

Tipus de joc Joc visual


Joc de reacci
Joc de concentraci

Nombre de participants Tot el grup classe. Com a mnim han de ser un


grup de 5.

Espai de joc Qualsevol espai s ptim, en aquest cas s far a


lespai del gimns.

Contingut que - Treballar les diferents parts del cos


desenvolupa - Millorar la nostra capacitat de reacci i
concentraci

Objectius ldics del joc - Aprendre a gaudir del joc


- Ser capa de concentrar-se en el que Simn
diu

Objectius didctics del joc - Millorar la capacitat de concentraci de


lalumnat
- Aprendre a reconixer el seu propi cos i tenir-
ne conscincia
- Millorar la interacci entre els companys de
classe

Material necessari Cap material s necessari

Descripci seqenciada Al joc s realitzar en un espai gran com pot ser el


del joc gimns en aquest cas. Lalumnat haur destar dispers
(incls dibuix o esquema) per lespai i inicialment en la posici que ms els
agradi.
Un cop aconseguit aquest pas inicial, es nomenar un
Simn , per fer que sinteractu ms el Simn ser un
dels companys de classe i no com normalment el
mestre.
El Simn el que haur de fer s donar ordres a la
resta, aquests hauran de realitzar-les per no ser
eliminats. Les ordres hauran de complir uns requisits:
Les ordres que sn vlides sn les que
comencen amb la frase Simn diu. En el
cas que es doni una ordre sense aquest inici
qui la faci quedar eliminat.
Les ordres, en aquest cas, hauran de basar-se
en el reconeixement del cos. Per exemple
Simn diu que toqueu el cap dun company
amb la m esquerra
Simn diu que salteu tocant el vostre omplat
El joc seguir fins que noms quedi un dels jugadors a
lespai de joc.

Observacions/Variants del CAP


joc

Font don sha extret http://www.efdeportes.com/efd31/juegos.htm


https://dexte.wikispaces.com/Juegos+de+vuelta+a
+la+calma

Valoracions de la sessi Lactivitat va seguir un transcurs normal i ptim, tot


i que he trobat pros i contres.
Entre els pros puc destacar que el grup classe va
entendre la dinmica del joc la qual cosa va fer
que es comencs el joc rpidament sense perdres
temps amb ms explicacions sobre les
instruccions del joc.
Entre els contres ms rellevants es troba el factor
del temps ja que al haver de fer lactivitat de les
ltimes el temps es va escurar molt i no va durar
el que havia de durar, tot i aix va ser un temps
suficient per entendre com senfocava el joc i el
que es volia treballar.
Com a valoraci final, em trobo molt satisfeta per
la meva actuaci com a docent i com va ser la
meva prctica.

13. Nom del joc El pistoler

Estudiant impartidora Ana Ortiz Carbajal (GTE 5)

Part de la sessi Tornada a la calma

Tipus de joc Compagina la velocitat mental i la sensorialitat

Nombre de participants Grup classe

Espai de joc El gimns

Contingut que Reconixer al company/a i tenir lhabilitat rpida


desenvolupa per intentar guanyar
Objectius ldics del joc -Gaudir de lactivitat
-Memoritzar als companys/es que tens al costat
per tal dintentar guanyar.

Objectius didctics del joc -Treballar la memria a partir del cercle.


-Potenciar lagilitat mental per tal dintentar
guanyar.
-Mantenir una posici determinada perqu el joc
es desenvolupi adequadament.

Material necessari -

Descripci seqenciada Tots fan un cercle. Un en el centre. Aquest ha de


del joc donar voltes amb els ulls tancats i assenyalar a
(incls dibuix o esquema) alg. L'assenyalat s'ha dajupir i els que estan al
costat de l'ajupit han de dir el ms rpid possible
el nom de l'altre. El primer que ho digui guanya
aquest repte i l'altre s'ha de seure. El que havia
estat assenyalat i s'havia ajupit s'aixeca i
prossegueix el joc amb la mateixa dinmica.

Observacions/Variants del Es podria fer intervenir una pilota. La persona que


joc estigui en el centre li tira la pilota a qui vol i
aquest/a ha de seure amb ella.

Font don sha extret http://www.elvalordelaeducacionfisica.com/juegos-


de-percepcion-espacial/

Valoraci de la sessi La valoraci del joc ha estat molt gratificant i


ptima, tot i que no hem pogut disposar de molt de
temps per dedicar al joc.
Al principi, a alguns companys/es s que els hi va
dificultar lenteniment del joc, per en el moment
de realitzar la prctica, es va realitzar
adequadament. Aix, va provocar que hi hagus
un ambient relaxat i divertit.
La predisposici i la participaci de lalumnat va
estar realment positiva, fet que va provocar una
dinmica de joc molt fluida.

14. Nom del joc El rellotge


Estudiant impartidora Marc Davor Rider Maero (GTE 10)

Part de la sessi Tornada a la calma

Tipus de joc Sensorial

Nombre de participants El grup classe

Espai de joc El gimns

Contingut que Participaci en situacions que provoquin la


desenvolupa interacci entre espai i temps. Percepci espai-
temps.

Objectius ldics del joc - Imaginar el ritme de les agulles dun rellotge i
controlar el temps.

Objectius didctics del joc - Percebre com transcorre el temps.

Material necessari Ordinador i altaveus (per reproduir msica relaxant


de fons).

Descripci seqenciada En primer lloc, es realitzar una breu explicaci de


del joc la importncia que t la percepci espai-temps.
(incls dibuix o esquema) Posteriorment es dur a terme lactivitat, que
consisteix en que el docent estableixi un temps
determinat (uns 2-3 minuts) i, durant aquest, els
alumnes es desplacin pel gimns. Cada alumne
ha de seure a terra quan consideri que el temps
establert ha transcorregut.

Observacions/Variants del Una variaci de lactivitat podria ser afegir petits


joc sacs de sorra perqu els alumnes els duguin al
cap. Haurien dintentar que no caiguessin i,
daquesta manera, es treballaria la percepci
temporal i lequilibri alhora.

Font don sha extret http://www.elvalordelaeducacionfisica.com/percep


cion-espacial-y-temporal/

Valoraci de lactivitat En el meu cas, no vaig poder impartir lactivitat


que havia preparat degut a la falta de temps.
Lorganitzaci del temps s un dels elements que
ms atenci requereixen quant a la preparaci de
les sessions i, per tant, com a equip docent
haurem dhaver controlat millor la duraci de totes
i cada una de les activitats. A ms, des dun inici
podrem haver comptat amb un marge de 3-4
minuts al final de la sessi per tal devitar
imprevistos.

A continuaci es troben les recomanacions i lassessorament que se li va fer al grup 21 en el


seu TACAD.

Cuenca Dueas, Patricia

Desprs de llegir el vostre treball veig tota la voluntat que heu posat en lelaboraci daquest
per vigileu perqu algunes activitats sassemblen molt entre elles o no tenen cap mena de
connexi. Potser seria millor fer menys activitats diferents i allargar i fer variacions de 3 o 4
daquesta manera quedaria tot ms compactat. Pequeu una mica dels jocs comuns, hi ha
molts jocs originals i innovadors a la web!
Per ltim, vigileu amb les nomenclatures hi ha algun error!.

Activitat E: Prctiques dimpartici


e. Requisit 10: Valoraci del desenvolupament de sessions [VSS] (requisit 1 i
2)

Universitat Autnoma de Barcelona (UAB)


- Grau dEducaci Primria
Valoraci del desenvolupament de la sessi de
prctiques internes del 29-11-2016. Expressi corporal
(Equip 30)

Treball acadmic per a lassignatura


dEducaci Fsica i la seva didctica
Professor: Galera Prez, Antonio David
Autors: Ferran Areas, Moiss (GTE 4 -
Equip 30) i Ortiz Ferrer, Marta (GTE 2 - Equip
30)
4 de desembre de 2016

I. INTRODUCCI:

Aquest treball recull la segona prctica interna. La impartici es donar lloc a la sala 2
amb el seminari C. A causa d'impartir en la ltima franja horria de la P11, enfoquem la
nostra impartici en la tornada a la calma i desactivaci de la sessi dexpressi corporal i
relaxaci. Aquesta durar 20 minuts i ens coordinarem segons el tipus dactivitat que
realitzarem. A grans trets, ens anirem intercalant els rols, per tant, un ser el lder i laltre
tindr una funci de suport.

II. DISSENY DE LA SESSI D'EXPRESSI CORPORAL I RELAXACI


A.Nom de lactivitat La pilota Wilson

Contingut Expressi corporal

Objectiu daprenentatge Expressar duna manera original i personal les


consignes cap a un objecte inanimat

Espai de joc Qualsevol

Nombre de participants Grup classe

Descripci seqncia de Lalumnat ser dividit en dos grups que cada un


lactivitat formar una rotllana. Tots dos equips tindran una pilota
i el docent, anir dient en veu alta les consignes que cal
Descripci grfica: realitzar. Cada membre del grup haur dinteractuar
individualment amb la pilota. La interacci es realitzar
seguint la histria. En Wilson s un amic vostre de la
infncia i fa molt temps que no el veieu. Ara sou al
carrer i us el trobeu i el saludeu amb tot lmfasi que
pugueu Desprs de saludar-vos, us poseu al dia de
tot Al mig de la conversa, li pregunteu com estan els
seus pares i ell canvia de cara, i us diu que fa poc va
morir la seva mare Decidiu anar a prendre alguna
cosa, i quan tot est pujant de to, decidiu expressar-li
tot aquell amor que sentiu per ell.

Material Pilotes de diferents mides per cada un dels


participants

Temporitzaci Explicaci i preparaci: 2 min / Realitzaci de


lactivitat: 5 min

Font don sha extret Experincies prvies a lEsplai Tuareg


Valoraci del desenvolupament de lactivitat 1
Aquesta activitat ha sortit tal i com espervem, i ha sigut ben rebuda pels companys.
Lambient proper ha fet que la vergonya no estigus present. Mentre sho estaven passant b,
inconscientment estaven aprenent a expressar sentiments i emocions. Cal destacar, que hem
hagut de remarcar que pensessin en la seva esquena, ja que lactivitat sha realitzat al terra i
les postures que adoptaven no eren les correctes.
B.Nom de lactivitat Som titelles!

Contingut Relaxaci i expressi corporal

Objectiu daprenentatge Coordinar el cos de manera precisa a les indicacions

Espai de joc Qualsevol


Nombre de participants Grup classe

Descripci seqncia de Consisteix en fer parelles. Seguint la msica


lactivitat relaxada, un de la parella far de titella i laltre ser
Descripci grfica: qui la maneja. Amb uns fils invisibles, el que maneja
la titella haur de fer mourel a la parella amb
moviments lents. Desprs, sintercanvien els rols.

Material Equip de msica (en el cas que puguem estar a la


sala 1)

Temporitzaci Explicaci i preparaci: 05 min / Realitzaci: 3 min

Font don sha extret CEIP Son Oliva. Educaci Fsica CEIP Son Oliva:
Jocs i activitats dexpressi corporal. Disponible en:
http://educacio-fisica-cp-son-
oliva.blogspot.com.es/p/jocs-i-activitats-dexpre ssio-
corporal.html (ltima visita: 26/11/16)

Valoraci de lactivitat 2:
En aquesta activitat la nostra intervenci docent ha estat mnima, ja que els
companys han ents lactivitat i lhan portat a la prctica correctament. Creiem que ha estat
una bona activitat que ha dotat dautonomia i creativitat. La temporitzaci de lactivitat ha
estat correcta.
C.Nom de lactivitat Dibuixar a lesquena

Contingut Relaxaci

Objectiu daprenentatge Sensibilitzar la pell de lesquena

Espai de joc Qualsevol

Nombre de participants Grup classe

Descripci seqncia Amb parelles, seguint la msica relaxada, un


de lactivitat company haur descriure o dibuixar molt lentament
Descripci grfica: amb el dit sobre lesquena de la seva parella. El que
dibuixa haur de seguir les consignes proporcionades
pel docent: Escriu el seu som fort Escriu el seu nom
fluix Escriu el seu nom intercalant pressi i no Escriu
1,2,3 fort Escriu 4,5,6 fluix Ara escriu de l1 al 10, i
que els nmeros parells siguin fluix i els imparells forts
Desprs intercanvi de rols.

Material Equip de msica (en el cas que puguem estar a


la sala 1)

Temporitzaci Explicaci i preparaci: 1 min / Realitzaci: 4 min


Font don sha extret Xtec, Blocs. Propostes didctiques deducaci
fsica: Expressi corporal i dramatitzaci. Disponible en:
http://blocs.xtec.cat/mefos/files/2011/05/b_4.pdf (ltima
visualitzaci: 26/11/16)

Valoraci del desenvolupament de lactivitat 3:


Lactivitat ha anat fora b, tot i que al no tenir equip de msica hem hagut
dimprovisar. La idea inicial era que els companys dibuixessin a lesquena de la seva parella
seguint el ritme de la msica, per al no disposar-ne, hem introdut les consignes
esmentades anteriorment. Creiem que ha estat una bona actuaci docent.
D.Nom de lactivitat Tcnica de relaxaci: Mtode 4-7-8

Contingut Relaxaci

Objectiu daprenentatge Adquirir una tcnica que funcioni per relaxar-se

Espai de joc Qualsevol

Nombre de participants Grup classe

Descripci seqncia de La tcnica consisteix a respirar de la segent


lactivitat manera:
Fotografia Inhalar pel nas durant 4 segons
Aguantar la respiraci durant 7 segons
Exhalar durant 8 segons
Per dur a terme la tcnica ens estirarem, i
comenarem amb una consecuci ms propera a la
habitual com ara 4 -4-4. I, progressivament,
augmentant a les segents sries, anirem arribant a,
lesmentat abans, 4-7-8

Material Equip de msica (en el cas que puguem estar a


la sala 1)

Temporitzaci Explicaci i preparaci: 2 min / Realitzaci: 5


min

Font don sha extret Experincies prvies a Curs de monitors/caps


dunitat per Escola Forca (Escoltes Catalans) i
Catalunya Diari. (2016) La tcnica increble per
adormir-te en noms 60 segons. Disponible en:
http://catalunyadiari.cat/noticia/3424/la-tecnica-
increible-per-adormir-te-en-nomes-60-segons (ltima
visualitzaci: 26/11/16)

Valoraci del desenvolupament de lactivitat 4:


El temps sens ha vingut a sobre, ja que no em comptat el temps de canviar de sala,
a ms del fet dallargar les sessions dels altres companys. Aix ha provocat que el canvi de
respiraci fos molt ms sobtat i la gent no es pogus relaxar tant. Tot i aix, hem pogut fet un
tastet i creiem que ha obtingut un bon resultat.

III. SIGNATURA DELS AUTORS

Ambds autors signem per confirmar que els treball ha estat realitzat per nosaltres i
amb la mateixa participaci.

Ortiz Ferrer, Marta (GTE 2)Ferran Areas, Moiss (GTE 4)

IV. BIBLIOGRAFIA

Xtec, Blocs. Propostes didctiques deducaci fsica: Expressi corporal i


dramatitzaci. Disponible en: http://blocs.xtec.cat/mefos/files/2011/05/b_4.pdf (ltima
visualitzaci: 26/11/16)

CEIP Son Oliva. Educaci Fsica CEIP Son Oliva: Jocs i activitats dexpressi
corporal. Disponible en: http://educacio-fisica-cp-son-oliva.blogspot.com.es/p/jocs-i-
activitats-dexpre ssio-corporal.html (ltima visita: 26/11/16)

Catalunya Diari. (2016) La tcnica increble per adormir-te en noms 60 segons.


Disponible en: http://catalunyadiari.cat/noticia/3424/la-tecnica-increible-per-adormir-te-en-
nomes-60-segons (ltima visualitzaci: 26/11/16)

V. INFORMES DASSESSORIA
Pel que fa al contingut de la sessi la PIA sadequa al contingut de leducaci fsica
que es volia treballar, en aquest cas lexpressi corporal, ja que la sessi plantejada va
encaminada a que els infants sexpressin en diversos moments a partir del seu cos. En la
primera activitat shan dexpressar a un objecte inanimat, com s una pilota. En la segona
activitat com ens diu la nostra parella. En la tercera hem d'expressar a partir del moviment
del dit en lesquena del company. I lltima activitat s una activitat de relaxaci, la qual
tamb ens plantejvem treballar.

Aquesta PIA est dissenyada per portar-la a terme a la tornada a la calma i crec que
els companys que lhan dissenyat lhan plantejada correctament ja que, els esforos que
demana aquesta activitat s'adeqen al tancament de la sessi, ja que no sels demana un
esfor vigors.

VI. VALORACI DE LA TASCA DASSESSORIA


Volem destacar que no hem rebut cap assessorament dentrada. Pel que fa a
lassessorament que hem rebut, vam rebre el vistiplau de lassessora de seminari (Vanesa
Moreno Lagunas) sobre el desenvolupament de la sessi. Tot i aix, ens vam adonar
desprs que la nostra temporitzaci sobrepassava els 20 min, i ho hem modificat, ja que a la
sessi, vam anar amb la temporitzaci inicial i ens vam veure obligats a escurar la duraci.
Per altra banda, pel que fa al format del treball, lassessora de litinerari 3 ens va donar unes
indicacions que van resultar ser errnies. Per ltim, en la realitzaci daquest treball no hem
rebut cap assessorament daquesta assessora.

VII. CONCLUSIONS DAPRENENTATGE

Trobem que la nostra feina densenyar entorn el mn de lexpressi dramtica i la


relaxaci ha estat de profit. Creiem que tots els objectius que tenem plantejats a cada
activitat shan complert. Trobem, tamb que el fet que ens sorgissin imprevistos (com el
temps, o no tenir sala i per tant no tenir msica) hauria pogut resultar ser un impediment per
lactivitat, de no ser de la nostra bona gesti i improvisaci per resoldre les dificultats que ha
suposat.

DISSENY DE LA SESSI DE
PRCTIQUES INTERNES DEL 20-12-2016
Grup 57
Jocs motors al bosc

Universitat Autnoma de Barcelona


Treball acadmic per a lassignatura d Educaci fsica i la seva didctica
Professor: Antonio David Galera Prez
Data de redacci: 19-12-2016

Autors:
Oriol Bassa Toms (GTE 8) Itinerari 1
Patricia Cuenca Dueas (GTE 6) Itinerari 2
Jordi Garcia Orriols (GTE 8) Itinerari 1
Paula Marn Valencia (GTE 11) Itinerari 1
Cludia Marrugat Badia (GTE 11) Itinerari 1
Sara Palma Rivas (GTE 8) Itinerari 1
Alba Valero Martn (GTE 6) Itinerari 1

Assessora de entrada:
Sara Leiva Fernndez (GTE 11)

Assessora de sortida:
Mnica Rosado (GTE 9)

Introducci
En les segents pgines, exposarem la descripci de les activitats que durem a terme durant la
sessi del prxim dia dimarts 20 de Desembre del 2016, aquesta sessi es desenvolupa en el
marc de la convocatria 5 srie E, i tindr una durada de dues hores distribudes de la segent
manera:

15:50 a 16:00 Vestuari.


16:00 a 16:15 Organitzaci al gimns (signar l'assistncia per part de l'equip docent, foto de
l'equip docent).
16:15 a 16:25 Desplaament del gran grup des de plaa de les oliveres cap a la zona de Can
Magrans.
16:25 a 16:40 Revisi de zona de jocs i neteja de de residus que poden afectar el
desenvolupament de les activitats.
16:40 a 17:20 Desenvolupament de les activitats plantejades per lequip docent.
16:40 a 16:55 Activitat d'escalfament: Bote bote
16:55 a 17:10 Activitat central:
17:10 a 17:20 Activitat de tornada a la calma:
17:20 a 17:30 acreditacions
17:30 a 18:00 tornada a l'aula

Lobjectiu s realitzar una sessi basada en continguts de jocs motors al bosc de Can
Magrans.

Composici , contingut i justificaci doctrinal:

Lactivitat escolar en el medi ambient hauria de ser una prctica habitual de la majoria de les
rees dexperincia en un sistema educatiu ideal. Daquesta manera realment es
conscienciaria als escolars sobre la importncia del medi ambient per a la supervivncia de
lespcie i la salut individual.

Leducaci sostenible o educaci per a la sostenibilitat s aquella que es realitza en ple


contacte amb la natura i, normalment, sense material, a no ser que es tracti del mateix
que la natura ens ofereix.

Aquesta prctica dimplementaci t com a objectiu programar un passeig escolar i uns


jocs al bosc per mostrar als futurs mestres que estan cursant aquesta assignatura
recursos i estratgies per treballar leducaci sostenible a lescola, un concepte de
rellevant importncia que hauria destar en ment de tots els docents.
Per dur a terme aquesta prctica ens hem organitzat de la segent manera:
Per una banda, la persona convocada de litinerari 2 i una persona escollida per aquesta
degut als seus coneixements sobre el medi ambient, seran les responsables de la sortida
i directores delegades de les activitats. Aquestes seran les encarregades solidries de la
supervisi de lorganitzaci i el desenvolupament de totes les activitats. La seva funci
ser dispensar una bossa descombraries per cada un dels tres grups format per quatre
GTEs i repartir distintius a tots els impartidors dactivitats i responsables de sortida. De
forma consensuada entre tots els components daquesta prctica sha decidit que aquests
distintius seran armilles reflectants.
Aquestes dues persones seran les encarregades dorganitzar el desplaament en
comitiva compacta des del gimns de la facultat fins a la zona escollida de Can Magrans
per realitzar les activitats en qesti. Durant el desplaament daquest recorregut, hi
hauran mestres responsables de la comitiva, mestres responsables de tancar la comitiva i
mestres responsables de tallar el trfic de les vies de circulaci per on hagin de creuar els
escolars.
Per laltra banda, la resta de persones convocades, totes elles de litinerari 1, seran les
mestres acompanyants i responsables dels grups descolars.
Cada una delles sencarregar de supervisar i dirigir la realitzaci de les activitats tant
com la neteja de la zona establerta com a espai per a la prctica de jocs.
A continuaci presentem el conjunt dactivitats planificades per aquesta prctica que es
duran a terme pels alumnes avantatjats de litinerari 1 sota la supervisi i acompanyament
de lalumne de litinerari 2 i una alumna de litinerari 1 especialitzada en el tema a
treballar.

Revisi de la zona de jocs i evacuaci del residus:


Una vegada els infants arribin a la zona de jocs, les mestres directores delegades de les
activitats explicaran en qu consisteix lactivitat de revisi de jocs i evacuaci de residus.
Aquestes facilitaran tres bosses de plstic i explicaran als alumnes que hauran de recollir
tots els residus que trobin per la zona delimitada prviament i llenar-los a la bossa
corresponent. La bossa que tocar a aquest grup pot ser que sigui una daquestes tres
tipus de bosses:
Paper i cartr
Vidre
Llaunes i envasos.

Daquesta manera els infants estaran collaborant a mantenir el bosc net a lhora que
aprenen a reciclar els residus.

Descripci de lactivitat de la prctica de jocs en el bosc:


A continuaci es presenta una descripci detallada dels diferents activitat que durem a
terme durant la sessi.

Tipus de jocs: Jocs motrius i sostenibles.


Dirigit a alumnes de Cicle Superior, concretament de 6 de Primria
Objectius didctics de la sessi:
1. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de co op
eraci
per
assolir objectius comuns sense discriminacions, per mitj de la pa r it ica
pic solidria,
tolerant, responsable i respectuosa i resolent els conflictes mitjanant el dileg.
2. Desenvolupar actituds de respecte, solidaritat i sostenibilitat vers el medi natural on es du
a terme lactivitat fsica.
Continguts:
a. Valoraci de la relaci entre lactivitat fsica i la salut i benestar.
b. Valoraci del joc com a mitj de relaci amb els altres i de divertiment.
c. Experimentaci dels diferents rols en el joc actuant amb comprensi i compliment de
les normes del joc.
d. Disposici a participar en activitats diverses acceptant lexistncia de diferncies en
el nivell dhabilitat.
e. Adquisici dhabilitats i dactituds sostenibles i de respecte amb el medi ambient.
Valors:
a. Adquisici del concepte de sostenibilitat.
b. Respecte i empatia als altres companys i companyes.
TIPUS DACTIVITAT: PRESENTACI
RESPONSABLES: Alba Valero (GTE 6) i Patricia Cuenca (GTE 6)
DURADA: 15 min.
PARTICIPANTS: Tots els alumnes.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT: Benvinguda a la sessi i reconeixement de la zona de joc.
Evacuaci de residus.

TIPUS DACTIVITAT: ESCALFAMENT


NOM DE LACTIVITAT: Bote-Bote
RESPONSABLES: Paula Marin (GTE 11) i Alba Valero (GTE 6)
DURADA: 15 min.
PARTICIPANTS: Tots els alumnes.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT:
Per a aquest joc necessitarem una llauna, una ampolla de plstic buida o qualsevol altre
element de similars caracterstiques, no ha de ser de molt pesat perqu desprs els
participants li donaran cops de peu. Dins el grup de participants de tria un participant perqu
sigui el que "la lligui". Es colloca l'ampolla en una zona prviament marcada i un dels
integrants li ha de donar una forta puntada a aquesta, mentre que la resta del grup corre per
amagar-se, l'integrant que la "lliga" ha d'anar a buscar l'ampolla, quan la torna a collocar al
lloc inicial crida POT!!, i ha de comenar a buscar els altres
integrants del grup. El jugador que la lliga ha de buscar als altres
integrants, si veis algun, ha de crrer fins a la zona del pot
marcada i cridar POT + El nom del jugador a qui ha vist, a ms
haur de dir el lloc on es troba amagat. El jugador que ha estat
descobert s'haur d'anar al cercle que aquest marcat al costat del
pot. La manera de donar un cop de peu de nou al pot, aix els
jugadors que hagin estat descoberts podran tornar a amagar-se
de nou, el joc acabs quan el que integrant que la lliga descobreix
a tots els seus companys.
Per fer el joc ms variat, el paper de cercador, ha d'anar rotant dins de tots els integrants del
grup perqu el joc sigui ms divertit. Per exemple el segent que la lligui pot ser el jugador
que va ser descobert en primer lloc.

TIPUS DACTIVITAT: Central


NOM DE LACTIVITAT: El joc de la bandera
RESPONSABLES: Oriol Bassa (GTE 8) i Jordi Garcia (GTE 8)
DURADA: 15 min.
PARTICIPANTS: Tots els alumnes.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT
Es divideix el grup en dos equips equilibrats i equitatius, tan quantitativament com pel que fa
a habilitats psicofsiques. Anomenem a un equip Gats i els altres Ratolins. Lequip dels Gats
ha de custodiar la bandera a la seva base mentre lequip dels Ratolins lintenta prendre. Els
Gats per, tenen la capacitat de poder enxampar els Ratolins. Els Ratolins, per tant, han
daconseguir agafar la bandera de la base dels Gats i portar-la a la seva base sense ser
agafats pels Gats.
Objectius dels Gats:
Aconseguir enxampar a tots els ratolins sense perdre la bandera de la seva base.
Durs els ratolins enxampats a la seva base.
Objectius dels Ratolins:
Aconseguir agafar la bandera de la base dels gats i portar-la a la seva base.
Salvar els ratolins enxampats que es troben a la base dels gats xocant la m

TIPUS DACTIVITAT: Tornada a la calma/ relaxaci:


NOM DE LACTIVITAT: Risoterpia
RESPONSABLES: Sara Palma (GTE 8)
DURADA: 10 mins
PARTICIPANTS: Tots els alumnes.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT

Per finalitzar la sessi els alumnes o performants faran unes activitats/jocs de risoterpia. La
risoterpia els hi servir per alliberar tensions desprs de crrer i desconnectar de tot all
que duen a terme a laula. A ms s una activitat que combina els sentits ldic i esportiu i
que resulta beneficiosa per la salut.
Laire lliure s un ambient ideal per dur a terme risoterpia, ja que els nens es senten lliures,
estan ms efusius, neguitosos, etc. I per tant ser ms fcil que responguin a lambient de la
risoterpia que dins duna aula o espai tancat.
Els jocs que duran a terme seran els segents:

IMITEM LES CARES!


Per aquest joc els alumnes es disposaran en rotllana i cada alumne tindr un globus. En
aquest globus haur de dibuixar una cara. Un cop lha fet haur de passar aquest globus al
company de la dreta i aquest haur dimitar la cara que veu al globus.

REPRESENTEM UNA HISTRIA!


Aquest joc consisteix a qu els alumnes continuaran en cercle per per parelles. A cada
parella se li entregar un petit tros de paper on posar una escena. Per torns, hauran de
sortir a enmig de la rotllana i representar-la amb el cos i la veu. La parella que ms hagi fet
riure als seus companys guanyar el joc.
El fet de tenir material en els dos jocs, fa que els nens prenguin conscincia que no noms
han de recollir all que troben al bosc sin que tamb shan de fer responsables de les
seves deixalles i recollir-les.
Finalment els ltims minuts de la sessi i desprs de riure, els nens tancaran els ulls i
escoltaran la natura. Per tal de relaxar-se i apreciar lentorn.

TIPUS DACTIVITAT: Tancament


NOM DE LACTIVITAT: Conclusi grupal
RESPONSABLES: Cludia Marrugat (GTE 11)
DURADA: 10 mins
PARTICIPANTS: Tots els alumnes.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT
Qu he aprs? Reflexi i crtica de la sessi. Propostes de millora

Conclusions:
El disseny que hem fet de la impartici sadequa a la temporitzaci que sens requereix per
tots estem dacord en que podria ser ms extensa i profunda. Tanmateix, tenint en compte
que aquesta activitat tamb implica coneixements de medi natural i social, es podria dur a
terme dins dun projecte transdisciplinar: lactivitat fsica est (o hauria destar) molt present
a la vida dels infants i s per aix que la podem incorporar a moltes seqncies didctiques.

La nostra activitat s un exemple de com es poden complementar i integrar les assignatures


deducaci fsica i la de medi natural i social. Realment sn assignatures que estan molt
connectades perqu per accedir al medi natural i social s imprescindible disposar-shi
caminant o dalguna altra manera. A ms, en aquesta activitat shi tenen en compte molts
valors que els podrem englobar en els valors de la ciutadania.

Tots els coneixements que sensenyen i/o saprenen en aquesta impartici sn necessaris
per a formar ciutadans competents, preparats per aprendre a viure en un mn constantment
canviant, ciutadants conscients de lestat del planeta, amb lactivitat fsica a la natura com a
hbit saludable, conscients de com em de cuidar el nostre entorn i les causes que
provoquen el nostre impacte al planeta.

Per ltim, dir que aquest treball ens ha resultat molt productiu i pensem en poder aprofitar-lo
en el nostre futur com a docents.

Observacions de lassessora:
Mnica Rosado (GTE 9):
IMPORTANT: Us recomano llegir el document de Directrius per a la realitzaci de treballs
acadmics i la convocatria per saber acomplir els requisits corresponents al format i
acreditaci del treball, s a dir, realitzar la portada amb les dades corresponents per poder-
vos acreditar (ttol, autores, mestres guia, ...) i no ficar-ho en mig del document (en la part
descriptiva dels jocs).
Daltra banda, no queda detallat qui far qu, ni quantes responsables hi haur de cam a
Can Magrans. Revisar la font oferida en la convocatria: Full de disposicions i actes
administratius del Departament dEducaci, Nm. 1013, any XXII, juliol 2004, pg. 747) per
assegurar-vos de quantes persones poden fer-sen crrec daquesta responsabilitat.
No sespecifica el nivell escolar al que va dirigit lactuaci.
Especificar que la sortida es realitza des de la Plaa de les Oliveres, millor que des del
gimns.
Crec que es confon la subdivisi del grup classe en 3 subgrups dirigits cada un per un equip
docent (55, 56 i 57) per netejar lentorn i realitzar la performaci de les activitats i jocs amb
la dinmica dins de lequip 57. No fa falta que lequip 57 estiga subdividit en 3 grups i cal
portar noms 1 bossa de plstic, tot i que la idea de dividir la brossa ja inicialment per
facilitar el reciclatge s bona, suposo que es repartir al contenidor corresponent ja en la
7
Universitat i aix, si als altres tamb sels ocorreguera el mateix, no malbaratarem 3 bosses
per cada equip docent. La convocatria comenta: en proporcin de una bolsa por cada
equipo (es decir, en total 3 bolsas para EFDI41).
Dins la graella on especifiqueu la data, lhora... trauria la sangria que fa que el rtol dhora
estiga en la lnia superior i lhora estiga en la lnia inferior.
En la primera graella, dins lapartat Objectius apareix la paraula responsa-ble dividida
dins la mateixa lnia. Tamb en la mateixa graella, falta un valor c o sobra la lletra c.
Revisar la redacci del document per solucionar els diferents errors tipogrfics i de correcci
gramatical.
En Material, inicialment dieu que no en fa falta mitjanant un i desprs s que es
requereix material en les activitats, com en la de Bote, bote, ... Especificar el material i la
durada de cada joc dins la seua graella. Daltra banda, en la convocatria es comenta: La
genuina educacin sostenible o para la sostenibilidad es aquella que habitualmente no
utiliza material y se desarrolla en la instalacin de la Naturaleza.
No sespecifica la durada de cada activitat dins de la seua graella corresponent.
Annexar o especificar les situacions a imitar en lactivitat de Representem una histria, per
facilitar la comprensi i realitzaci de lactivitat.
Per ltim, per tal de ser sostenibles, eliminaria les lletres en negreta, els espais buits entre
pargrafs i dins les graelles, les lnies de les graelles, un dibuix esquemtic en comptes dun
en color, etc.

ATENCI
No hi ha valoraci daquest treball perqu no es va poder dur a la prctica

Grau dEducaci Primria


Valoraci del desenvolupament de la
sessi de prctiques internes del 13-12-
2016. Passeig escolar per al
nivell [avanat] (equip 50)
Treball acadmic per a l'assignatura de EFDI41
Antonio David Galera Prez

Autores: Hernndez Olmos, Rubn (GTE 1)


Prez Valenzuela, Alejandro (GTE 1)

Assessora de GTE (dentrada): Leiva Fernndez, Sara (GTE 11)


Assessora de seminari (de sortida): Rosado Fontanet, Mnica (GTE 9)

19 de desembre de 2016

Introducci
En aquest passeig escolar, donarem una volta pel campus de la UAB, de manera que anirem
buscant tota lestona la zona de bosc per tal que els infants gaudeixin de la natura i
descobreixin lentorn de mediambiental que els envolta, tot i que, durant el passeig, anirem
trobant edificacions que formen part del campus.
Aquesta sessi estar dedicada a nens de Cicle superior, concretament 6 de Primria.

Descripci del recorregut i activitats previstes per al nivell avanat


El passeig escolar durar una hora aproximadament i el desenvoluparem per les rodalies del
campus UAB on anirem apropant a les alumnes nous coneixements alhora que treballaran
lactivitat fsica per un ambient natural.

Primer de tot, sortirem de la Plaa de les Oliveres direcci a la Plaa Cvica. Anirem per les
escales de cargol que hi ha entre el mdul 4 i el mdul 8, baixarem pel cam cimentat que fa
forma dessa i continuarem pel tros de bosc que hi ha per arribar fins a la Plaa Cvica
(passant pel cinema, ledifici gora...). A continuaci, anirem direcci a lHemeroteca i,
llavors, sortirem cap a la dreta a buscar la carretera. Un cop siguem a la carretera, agafarem
direcci cap a la Vila Universitria i la vorejarem per dalt, de manera que quan trobem el
bosc ens endinsarem en ell. Pel bosc anirem vorejant la Vila i anirem baixant en direcci a la
Facultat de Medicina i, posteriorment, cap al Parc de Recerca de la UAB, de manera que ja
estarem arribant al SAF. Creuarem per lavinguda Can Domnech i agafarem la rotonda en
sentit al carrer de la Vall Moronta. Quan arribem a la corba daquest carrer ens desviarem
daquest per agafar el carrer de les Columnes i, finalment, quan puguem girarem a m
esquerra per anar a lentrada del SAF.

El trajecte es realitzar mentre sobserva el medi on ens trobem, analitzant aix aspectes medi
ambientals, geogrfics, histrics, etc. Tamb es cantaran canons prpies de la edat per
amenitzar ms el passeig escolar.

ACTIVITAT DURACI DESCRIPCI

1a part del recorregut 20 Comenar en la Plaa de les Oliveres i


acabar en el bosc de darrere de la Vila

Activitat 1: Parem i 5 Aquesta activitat consistir en parar-nos


observem en un lloc on es pugui veure limpacte
hum en el medi. Es comentaran els trets
ms rellevants i les causes daquest.

2a part del recorregut 10 Es reprendr des de la parada anterior fins


a un lloc del bosc amb prou recursos per
fer una Land Art

Activitat 2: Land Art 10-15 Els alumnes realitzaran un LandArt en


grups per entendre la importncia dun
impacte hum correcte, esttic i poc
contaminant.

3a part del recorregut 10-15 Es reprendr des de la parada anterior fins


al SAF

ACTIVITAT 1:
La primera activitat consta duna aturada en la zona indicada en el mapa anterior. Aquesta
aturada limita la Universitat amb la zona natural del voltant i t com a objectiu treballar
oralment aspectes rellevants sobre la histria i la geografia de Bellaterra. Tamb servir per
fer un petit descans mentre treballem les segents preguntes:
- Que heu observat durant tot el trajecte? Que heu vist?
- On estem?
- Sabeu exactament on es troba la UAB? (geogrficament)
- Alg sen recorda de a quina comarca pertany Cerdanyola?
- Capital del Valls Occidental?
- Noms la naturalesa pot crear impacte hum?
- Que us crida ms latenci dels voltants de la UAB?
- Creieu que tota la vida la UAB ha sigut igual?

Valoraci del desenvolupament


Un cop hem acabat la primera activitat podem dir que laturada ha servit per treballar
aspectes rellevants sobre la histria de la UAB, aspectes relacionats amb la geografia i tamb
conceptes relacionats amb limpacte natural i hum de la zona. Creiem que el lloc on hem
realitzat la primera aturada era perfecte perqu era on es troba el lmit entre la Universitat i el
bosc, aix podem comparar.
Els alumnes no noms han sabut respondre les preguntes sin que tamb han mostrar inters
en parlar sobre tot el que hem anat veient durant el trajecte, comparant tota la zona de la
Universitat (edificis, places, camins, etc.) amb la naturalesa dels voltants.
Com a docents hem pogut veure la importncia que t fer aturades durant un passeig perqu
permet ordenar i relacionar totes les idees que es van veient durant el trajecte. Tamb permet
relacionar lactivitat amb tot all que es treballa a classe i, per ltim, fer un descans.
Descansar forma part de leducaci fsica.
Per tant, la valoraci de la primera activitat resulta totalment positiva.
Docent amb els alumnes en finalitzar lactivitat 1

ACTIVITAT 2:
Land Art (10-15min) L'art de la terra (Land Art) s un moviment artstic que sorg a
finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement
relacionats. Es refereix tamb a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com
pedres, fulles o terra (extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Land_Art).
Com podem veure en aquesta zona limpacte hum encara no ha arribat. Per com ja hem vist
a classe, limpacte hum est present i moltes vegades no es pot evitar perqu s necessari.
Aix no vol dir que no hi hagi maneres de que aquest impacte sigui el ms respectable amb el
medi ambient. Aix saconsegueix cuidant la esttica i evitant la contaminaci.
Nosaltres farem una demostraci que limpacte hum pot respectar el medi ambient amb un
LandArt. Ens colocarem per grups i en 10 minuts farem un LandArt amb els objectes naturals
del voltant. A continuaci, anirem cap al SAF.

Valoraci del desenvolupament


Desprs dhaver realitzat la segona activitat, hem pogut veure la importncia de conscienciar
a les discents del mn que ens envolta i que podem fer per realitzar accions que respectin el
medi ambient. Amb la creaci del LandArt, les alumnes han pogut veure un tipus dacci
humana que modifica el medi per que no el fa malb, fet que moltes vegades no es permet
veure a les alumnes.
Com a docents, ens hem adonat que lactivitat ha afavorit la cohesi del grup classe, ja que
per realitzar el LandArt han hagut de prendre decisions en grup i han hagut dorganitzar-se
per realitzar-lo. Per tant, creiem que ha estat una bona prctica educativa deducaci fsica
que han gaudit les companyes de classe.
Grup de discents fent el LandArt La creaci de lequip 50
CONCLUSIONS
Les sensacions finals han estat molt positives i creiem que hem tingut una molt bona
progressi. Cal esmentar que, al principi, vam tenir problemes de coordinaci entre els
docents i assessors i no vam tenir temps de aclarir les activitats que volem fer. Tot i aix,
desprs de la entrega inicial del treball vam aconseguir reorganitzar la sessi (abans de fer la
impartici) i produir la millora final.

Conclusions daprenentatge
La nostra impartici ha servit per realitzar una sessi fora de laula que ha perms relacionar
la Universitat amb el seu entorn. s una sortida que, a part de treballar leducaci fsica,
permet treballar aspectes que sestiguin treballant a laula en Cicle Superior, com per
exemple la geografia del Valls i els aspectes medi ambientals daquest. Tamb, durant la
sessi, sutilitzen canons prpies de la classe (i una de creaci prpia, com podem veure a
lannex), de manera que samenitza el passeig i i saprofita per treballar la msica.
En conclusi podem considerar la nostra impartici de caire interdisciplinari i que els
alumnes han aprs molt a partir del que ja sabien i amb la intervenci dels docents com a
guies/dinamitzadors de les activitats.

Informe sobre el paper de les assessores


Si parlem de lassessora dentrada, hem de dir que ha existit molt bona coordinaci amb ells i
que ens ha ofert moltssimes idees i recursos per programar la nostra sessi. Per tant, creiem
que ha fet una bona intervenci a nivell dassessoria dentrada.
Per altra banda, lassessora de sortida i lequip no vam poder coordinar-nos per qesti de
temps i, llavors, no vam poder obtenir les correccions adequades per fer lentrega DSS el ms
correcte possible. Tot i aix, sn coses que poden passar i, en tot moment, va existir un bon
clima comunicatiu.

Annex (canons)
Font: http://manatdecansons.blogspot.com.es/2010/10/ja-plou-ja-plou.html
JA PLOU, JA PLOU
FAREM XIP, XAP.
JA PLOU FAREM XIP, XAP.
SI SURT EL SOL
NO POUR MS
JA NO FAREM XIP, XAP!
Font: http://www.viasona.cat/grup/la-pataqueta/la-pataqueta/el-cucut-bromista
Dintre el bosc, lluny del cam, cucut,
hi ha un cucut que es riu de mi, cucut,
corro el bosc per tot arreu, cucut,
i noms sento la veu, cucut, cucut. "
corro el bosc per tot arreu, cucut,
i noms sento la veu, cucut, cucut.

Quan arribo on crec que est, cucut,


ell ja canta ms enll, cucut,
quin ocell ms trapasser, cucut,
em fa crrer i no el veur, cucut, cucut.
quin ocell ms trapasser, cucut,
em fa crrer i no el veur, cucut, cucut.

Font: http://blocs.xtec.cat/gloriasc/2008/12/11/canon-de-la-pau/
Escolteu!, sacosta ja
el temps de saber tots la veritat!
Temps de que el lle no ataqui lanyell!
De fer rendir les armes amb lamor
i collir-ne tots les roses.
La pau ser el nostre estandart!
No en dubteu pas, ja arriba!
Creaci prpia
LAS COMPAERAS DE DOS EN DOS, UA UA
LAS COMPAERAS DE DOS EN DOS, UA UA
LAS COMPAERAS DE DOS
LELELELELELE
LAS COMPAERAS CANTAN CON .... (NOMBRE)
UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA
FACULTAT DE CINCIES DE LEDUCACI
GRAU dEDUCACI PRIMRIA

Valoraci de la sessi de prctiques internes del 13-12-2016.


Activitats aqutiques (Equip 53)
Treball acadmic per a lassignatura de Educaci Fsica i la seva Didctica

Professor: Antonio D. Galera

Autores/as: Ferran Areas, Moiss (GTE 4), Nicols Martnez, Noelia (GTE 10), Snchez
Rubio, Miriam (GTE 8), Serrano Prez, Natalia (GTE 10)

Asesora de GTEs: Moreno Lagunas, Vanessa (GTE 5)

Fotografia dels components dels grups 51, 52, 52, les assessores i el professor de lassignatura.

I. Introducci:

En el nostre disseny de la sessi de prctiques internes al SAF del 13 - 12 - 2016, treballarem


la conscincia i el control corporal a travs dactivitats que giraran al voltant de laquagym.
Laguagym s una variant aerbica realitzada en espais aqutics. Ens ha semblat una
oportunitat diferent i interessant per tal de prendre conscincia corporal i control daquest,
de manera que treballarem la imatge i percepci del cos realitzant habilitats motrius i
qualitats fsiques.
La sessi sestructura en diversos apartats relacionats amb la informaci sobre la posada en
escena, sobre la impartici de la prctica. En primer lloc tenim un apartat on hem recollit la
informaci necessria com s el lloc, el temps, per altra banda tenim, que treballarem i
seguidament daix lactivitat seqenciada. Finalment, escriurem una valoraci final en el
moment que la realitzaci de la prctica estigui enllestida.

II. Disseny de la sessi de prctiques internes:

A. Nom de Cursa aqutica


lactivitat

Contingut - El cos, imatge i percepci


- Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques
- Desplaaments darrossegament

Part de la sessi Escalfament

Nombre de Subgrup 1, Subgrup 2 o Subgrup 3


participants

Temps Temporitzaci global: 25 minuts per subgrup


Temporitzaci de lexplicaci i preparaci: 5 minuts
aproximadament
Temporitzaci de la realitzaci: 20 minuts aproximadament

Espai de joc SAF (Piscina petita, profunditat mxima 1m)

Objectius - Desenvolupar la fora i la resistncia corporal


didctics del joc

Objectius ldics - Gaudir dactivitats en un espai diferent


del joc - Adquirir una nova visi de les activitats dEducaci Fsica
- Experimentar la diferncia entre caminar dins i fora de laigua

Material Xurros nataci, plataformes flotants de piscina.


necessari

Descripci Primerament s'han de formar parelles: Uki i Tori. Desprs, tots els
seqenciada del Ukis es reuniran en fila dempeus i amb l'ajuda d'un xurro hauran de
joc transportar al seu company Tori que es deur mantenir tombat
(surant) amb lajuda duna plataforma de gomaespuma. Lobjectiu
s, fent servir el xurro, que lUki faci que el Tori arribi abans que
ning a la meta.

Valoraci La realitzaci de la primera part de la prctica va ser exitosa.


Considerem que un dels factors que va fer que aix ocorregus va
ser el fet dhaver-la de repetir 2 cops (o sigui realitzar-la 3 cops), ja
que va a partir de les vegades que lhaviem fet podem detectar les
esmenes que podem fer perqu la posada en escena de lactivitat
fos millor.
Tamb ens hem adonat durant la realitzaci de la prctica que
lescalfament no estava del tot relacionat amb la resta del contingut
i que pels participants era una mica estrany passar duna cursa dins
laigua a fer exercicis fsics dins laigua. Per tant, trobem que ha
faltat com un fil conductor que uns les dues parts.

B. Nom de Aqua-aerbic
lactivitat

Contingut - El cos, imatge i percepci


- Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques

Part de la sessi Part principal

Nombre de Subgrup 1, Subgrup 2 o Subgrup 3


participants

Temps Temporitzaci global: 25 minuts per subgrup


Temporitzaci de lexplicaci i preparaci: 5 minuts
aproximadament
Temporitzaci de la realitzaci: 20 minuts aproximadament

Espai de joc SAF (Piscina petita, profunditat mxima 1m)

Objectius - Desenvolupar la coscincia i la coordinaci corporal


didctics del joc

Objectius ldics - Gaudir dactivitats en un espai diferent


del joc - Adquirir una nova visi de les activitats dEducaci Fsica
- Experimentar la diferncia entre caminar dins i fora de laigua

Descripci Laquaerobic, aerbica aqutica o hidrogimnasia s un esport que


seqenciada del combina els beneficis de l'aerbic i de la nataci.
joc Per treballar laquaerobic es far una coreografia, amb una can
rtmica a dins de laigua. La coreografia estar composada per
passos com els segents:
- El step touch (o pas toca) consisteix a fer un pas al lateral
amb la cama dreta i l'esquerra es mou per tocar la dreta, i el
mateix amb l'esquerra.
- Genolls a dalt (Knee up) (simple i doble): simple aixecant una
cama amb laltre recolzada, i doble movent les dues amb
lajuda dun xurro per flotar.
- Marxa: Es tracta de caminar en el lloc sense avanar/o
Imatge del moviment
Knee up avanant.
- V baixa: es tracta dintentar fer una v baixa amb els peus

Valoraci Valorem la part de laquagym molt positivament. Tot i que, trobem


que el fet de no tenir gaire prctica en aquesta disciplina ens ha
comportat no saber gaire quin tipus dexercici era ms beneficiosos
en cada moment (aix com, amb quin comenar, etc.). Aix com a la
cursa, ens va ajudar molt a millorar el fet de repetir la prctica per
millorar i seleccionar els exercicis idnis i el seu ordre.

C. Nom de Aquagym
lactivitat

Contingut - Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques

Part de la sessi Part principal

Nombre de Subgrup 1, Subgrup 2 o Subgrup 3


participants

Temps Temporitzaci global: 25 minuts per subgrup


Temporitzaci de lexplicaci i preparaci: 5 minuts
aproximadament
Temporitzaci de la realitzaci: 20 minuts aproximadament

Espai de joc SAF (Piscina petita, profunditat mxima 1m)

Objectius - Desenvolupar la coscincia i la coordinaci corporal, al ritme duna


didctics del joc can
- Desenvolupar lescolta musical

Objectius ldics - Gaudir dactivitats en un espai diferent


del joc - Adquirir una nova visi de les activitats dEducaci Fsica
- Experimentar la diferncia entre caminar dins i fora de laigua

Descripci Aquagym:
seqenciada del El aquagym s una activitat fsica que consisteix en la prctica
joc d'exercicis aerbics en el mitj aqutic, en el qual s'utilitza suport
musical per a una realitzaci ms dinmica.
Per practicar lAquagym el que farem ser una srie dexercicis fsics
a laigua i de fons posarem msica. Els exercicis seran:
Al primer exercici, els alumnes hauran de donar puntades
repetidament en l'aigua i estirar els braos mentre subjecten el
xurro aqutic. D'aquesta manera, el primer pas que han de fer
consisteix a donar puntades en l'aigua i intentar que els braos
toquin la punta dels peus.
En el segon pas, s'hauran de donar salts coordinats estirant els
braos repetidament feia a baix amb el xurro aqutic, com si
anssim a saltar al poltre.
A continuaci, s'hauran de fer tisores en l'aigua, com si estigussim
caminant en ella, fent moviments de braos i cames de manera
repetida.
Seguidament, es realitza l'exercici anterior per es complica una
mica ms, a causa que aquesta vegada els peus no han de tocar el
fons de la piscina.
Per dur a terme el cinqu exercici, s'han d'ajuntar les cames i saltar
doblegant els genolls. Alhora, s'ha de doblegar el xurro que
estiguem utilitzant per passar la punta per sota de les cames.
Seguidament, es realitzaran salts doblegant els genolls i es passar el
xurro aqutic per sota, una vegada cap a endavant i una altra cap a
enrere, de forma repetida.
En l'exercici nmero set, es realitzaran puntades en l'aigua i s'haur
d'embolicar el genoll utilitzant el xurro, ajuntant les puntes d'aquest
per sota de la cama.
El segent pas consisteix a realitzar moviments coordinats de braos
i cames sense tocar el fons de la piscina amb els peus.

Valoraci Pel que fa a la darrera part de la prctica, vam portar a terme la


coreografia daqua-aerbic. Volem destacar que va ser una activitat
que va agradar als performants i amb la que van gaudir, per per
altra banda, vam adonar-nos que la coreografia i la msica no
sajustaven als moviments que podien realitzar els alumnes a laigua
ja que no els donava temps a poder fer els diferents passos en el
moment que tocaven degut a la dificultat que comporta el fet de
realitzar un ball o exercicis daquesta mena dins laigua.

Fonts don sha Cursa:


extret https://www.youtube.com/watch?v=5IszxbQIIjA&t=338s
Aquagym:
https://www.youtube.com/watch?v=9VS-7UCoMEw

III. SIGNATURA DELS AUTORS


Tots els autors signem per confirmar que els treball ha estat realitzat per nosaltres i amb la
mateixa participaci.


Ferran Areas, Moiss (GTE 4) Nicols Martnez, Noelia (GTE 10)


Snchez Rubio, Miriam (GTE 8) Serrano Prez, Natalia (GTE 10)

IV. BIBLIOGRAFIA
Vdeo YT: Aquaerobic/Aquagym: https://www.youtube.com/watch?v=5IszxbQIIjA&t=338s
[ltima consulta: 19/12/16 11:00]
Vdeo YT: Aquagym: https://www.youtube.com/watch?v=9VS-7UCoMEw [ltima consulta:
19/12/16 11:00]
Wikipdia. Aquagym: https://es.wikipedia.org/wiki/Aquagym [ltima consulta: 19/12/16
11:00]

V. INFORME DASSESSORIA
Moreno Lagunas, Vanesa:
Per comenar amb linforme daquesta PIA magradaria destacar que les activitats
proposades sadequen als continguts a treballar que shan proposat.
A ms, trobo que aquesta sessi est molt b plantejada, ja que t en comptes lalternncia
desforos, s a dir, hi ha activitats que requereixen ms esforos amb daltres que en
requereixen menys.
Alhora que tamb hi ha un augment progressiu de la dificultat.
En resum, trobo que aquesta PIA est molt b planificada, ja que t en comptes un augment
progressiu de la dificultat, sadapta als continguts i t en comptes lalternncia desforos.

VI. CONCLUSIONS DAPRENENTATGE


A mode de conclusi, hem trobat que laquagym t una srie de beneficis que els exposem a
continuaci en forma desquema, i considerem que realitzant aquest exercici, els hem
treballat tots:
Millora la circulaci sangunia.
Afavoreix la correcci postural.
Afavoreix el desenvolupament de la musculatura.
Afavoreix l'educaci respiratria.
Afavoreix la relaxaci.
Millora de la resistncia i de la flexibilitat.
Millora cardiovascular.
Proporciona major resistncia a l'estrs.
Prev el dolor d'esquena.

4. Activitat F: Prctiques dexposici

f. Requisit 11: Exposici doctrinal [EDO] (requisit ditinerari 2)


5. Activitat G: Prctiques davaluaci

g. Requisit 13: Autoavaluaci de la implicaci personal i acadmica [AAV]


(requisit com)

Cuenca Dueas, Patricia


Evolutivament, la meva relaci amb lmbit de lEducaci Fsica sempre ha estat positiva. s
a dir, sempre mha agradat molt com a assignatura quan era estudiant a lescola i tamb
lany passat com a alumne dEducaci Fsica a lEducaci Primria. I dic que sempre mha
agradat perqu la meva predisposici sempre ha estat molt positiva, magradava sortir de
laula rutinria, jugar i practicar esport. Per tant, la meva actitud sempre era molt
participativa i entusiasta. Amb tot aix, vaig comenar lassignatura dEducaci Fsica i la
seva Didctica I amb una predisposici similar a la que he comentat. Aquesta predisposici
positiva sha transformat en un paper actiu i un grau dimplicaci elevat per participar a les
diferents activitats que plantejava lassignatura. Per, al llarg del transcurs de lassignatura,
hi ha hagut activitats que han fet minvar el meu carcter entusiasta com per exemple el
programa de resistncia. El primer i el segon dia, perqu era la novetat crrer amb els
companys i em feia illusi per, poc a poc, ha anat decaient aquesta motivaci ja que no
trobo cap plaer ni sentit a crrer sense cap objectiu. s a dir, crrer per mantenir-nos
fsicament sans s una opci personal, per crrer sense ms objectiu que crrer, ho trobo
un sense sentit. Sempre he estat ms partidria de mantenir-me fsicament sana
mitjanant altres esports que practico com la nataci, la bicicleta com a mitj de transport i
el ioga. Mai mha agradat crrer sense objectiu. Tamb he de fer menci a una altra activitat
que lhe trobat poc adequada per a persones adultes, com som els estudiants del Grau
dEducaci Primria. Em refereixo a les diverses activitats acrobtiques, en la seva gran
majoria. Per exemple el fet de fer tombarelles o la croqueta amb alumnes de Primria s
encertat ja que respon als criteris estipulats pel currculum, per fer-li fer a un adult amb
lajuda de dos companys, s bastant irrellevant. s a dir, fa molts anys que s fer la
croqueta, no cal que la faci, sin que aprengui com ensenyar-li als alumnes a fer-ho. Una
cosa s la didctica de la matria i laltre la matria en s. No per viure-ho amb les meves
prpies carns, he experimentat un aprenentatge ms significatiu, ans al contrari, mhe avorrit
algunes vegades a classe. Abans dacabar amb la valoraci del meu aprenentatge,
mencionar el mateix aspecte que les activitats acrobtiques amb les diniciaci a lesport.
Per a una persona adulta, no resulta motivador passar-se una pilota de bsquet i no fer res
ms. Hi ha infinitat de jocs que treballen iniciaci esportiva de manera ms dinmica i en
petits grups, aspecte que en facilita la participaci dels alumnes. Finalment, desprs de les
critiques mencionades, cal fer justcia i assenyalar tamb els aspectes que he trobat ms
interessants i que han contribut positivament al meu aprenentatge com a futura mestra. Per
una banda, mha agradat molt el disseny de sessions proposat pel professorat, les quals
estaven estructurades en: salutaci, explicitaci dels objectius de la sessi del dia i
recordatori de la importncia de la postura corporal, programa de resistncia aerbica,
estiraments, part diniciaci acrobtica i desprs esportiva, tornada a la calma. Aquesta
estructuraci mha servit per formar-me un esquema mental sobre com organitzar una
classe dEducaci Fsica en un futur. A ms a ms, el recurs de luki i el tori, daprenentatge
entre iguals, tamb el considero molt valis per potenciar la participaci de lalumnat. I
finalment, el fet que desenvolupessim les classes en diversos espais (gimns de la Facultat,
piscina i al bosc) contribuiex a la diversificaci de les classes. Per tant, malgrat els aspectes
a millorar mencionats, menduc de lassignatura uns quans recursos valiosos per al meu
futur docent, provinents tant del professorat com de les prctiques dimpartici dels meus
companys.

Miriam Jimnez Rivero

Durant el transcurs daquesta assignatura he estat molt motivada i molt atenta a les
explicacions tant del docent com dels companys que han impartit les classes. Ha sigut molt
profits per poder aprendre no noms a realitzar els exercicis plantejats si no en com poder
ensenyar aquests als alumnes en un futur. El plantejament del micro ensenyament de les
activitats i el treball tant en grup com en parelles mha semblat un bon mtode
densenyana. No obstant, no estic acostumada a el tipus de nomenclatura utilitzada en els
treballs i en les diferents sessions i aix ha sigut una mica neguits tot i que al final he trobat
el sentit daix. Per finalitzar magradaria destacar que he gaudit molt daquesta assignatura,
de la relacions amb els meus companys i de el bon clima que ha hagut en classe en totes
les sessions.

Alba Valero Martin

Durant la meva etapa escolar no he sigut gaire esportista ni propera a lexercici fsic, ms
aviat tenia problemes de psicomotricitat ( no pas greus ). Per sort, la meva trobada amb la
dansa i lespectacle ha fet que em reconcil amb el meu cos i el moviment, per tant, amb una
part de lexercici fsic, i s aquesta part la que ms he gaudit en lassignatura. Tenia molt
bones espectatives sobre aquesta assignatura, en primer lloc perqu simparteix duna
manera diferent, perqu els continguts magraden i tamb perqu el grup classe pot
interactuar molt ms i duna manera ms relaxada. Malhauradament, la meva malaltia
crnica sha agreujat aquest curs i no he pogut seguir ni gaudir de lassignatura tant com
hauria volgut. Tot i que he aprs moltes coses bones i bons recursos, tamb he aprs
moltes coses que com a docent no vull fer. Comparteixo tot sovint la metodologia del mestre
a laula, per estic en desacord amb la manera que es gestionen els treballs i documents de
lassignatura. Crec que em podria haver implicat molt ms en aquesta assignatura, tot i que
he aprs moltssim del professor i dels meus companys.

h. Requisit 14: Avaluaci de les assignatures dEducaci Fsica [AVA] (requisit com)
Primerament dir que els 4 membres del grup, en cada una de les dos assignatures hem
estat matriculats noms un cop. La nostra assistncia en cada una delles ha estat superior
al 80%. Considerem que les dues assignatures han seguit la programaci de lassignatura
que sexplica en la Guia Docent. Aix si, trobem que una de les diferncies notables s la
mitjana dhores setmanals que hem dedicat a les assignatures, en la de tercer del Grau, el
nombre dhores dedicat s superior, ja que els membres del grup de litinerari 1 i 2 han
dedicat ms hores a fer treballs; a ms, des del nostre punt de vista considerem que el
material del curs, s a dir, els documents facilitats pel docent amb instruccions per a dur a
terme els treballs, han sigut difcils de comprendre i extriem diferents interpretacions, fet
que tamb a ajudat a incrementar les hores dedicades a lassignatura. Per tant, considerem
el material del curs, s a dir, les presentacions de classe, els guions, lectures, la bibliografia,
etc. va ser ms clara i explcita en lassignatura de 2n. Pel que fa el sistema davaluaci, en
els dos casos sexplica clarament a la Guia Docent de lassignatura, el pes de lavaluaci
recau sobre una carpeta daprenentatge, a 2n individual i a 3r en grup de GTE. Els
continguts i lavaluaci en els dos casos ha estat totalment relacionat; per enguany ens
hem trobat amb la dificultat, de nou, dinterpretar els requisits. Aleshores proposem que pels
nostres companys de Grau que lany que ve es matriculin en aquesta assignatura, que els
requisits estiguin ms explcits i amb nomenclatures ms clares, per tal dagilitzar la feina i
optimitzar el temps. Respecte la crrega de treball, com a estudiant, considerem que en cap
dels dos casos est ben dimensionada. s a dir, a 2n la carrega cognitiva es centra a la
data final de lentrega de la carpeta, sabem que la hem danar fent al llarg de tot el curs,
per per molts casos era la primera vegada que fiem una carpeta daprenentatge i
gestionar-nos ens va ser complex. Aleshores proposem que la carpeta sentregui en
diferents blocs no avaluables, hi hagi un feedback i al final de lassignatura sentregui la CA
(Carpeta dAprenentatge) final i savalu. Daquesta manera no tindrem la carrega de feina al
final. Pel que fa a tercer, ens hem gestionat millor les tasques i el temps i les fitxes de cada
sessi les hem portat ms o menys al dia. En aquest cas la carrega ens lhem trobat quan
hem hagut de fer treballs duna setmana per una altra, a ms amb companys que potser no
coneixem o havem tingut poc contacte. Com a proposta de millora plantegem que a linici
del curs, el primer mes, es comuniquin tots els treballs, els grups i/o les parelles, daquesta
manera ens podem fer una idea de la feina que tenim i ens podem gestionar el temps i
posar-nos en contacte amb els companys i companyes. Respecte els aprenentatges
obtinguts, considerem que a 2n van ser ms significatius i valuosos per la nostre formaci
com a futurs mestres que no pas en aquesta darrere assignatura. A EFDI hem aprs alguna
estratgia metodolgica per dur a terme a classe, com pot ser la microenseanza en la
que es treballa en petits grups i un del membre rep la informaci del mestre/a i ho transmet
a la resta de companys, i aix successivament participant tots els membres del grup.
Considerem que s una bona estratgia ja que fomenta lautonomia, el comprims, la
responsabilitat, el sentiment de pertinena a un grup, competncies comprensives i
comunicatives i a ms fa sentir als infants protagonistes del seu aprenentatge i del dels seus
companys i companyes. Tot i aix, ens hem quedat amb ganes daprendre quelcom ms
significatiu i que en un futur com a mestres ens facilits la vida a laula. Proposem que el
proper any amb els nostres companys sintenti exprimir al mxim el temps que podem
gaudir dels docents i que algunes de les coses que hem fet com les curses de resistncia,
les tombarelles, les verticals, etc. es poden treballar en forma de debat i la resta del temps
dedicar-ho ms activitats sostenibles, cooperatives, i per tractar tamb problemtiques a
laula deducaci fsica. En canvi, a EFEP, vam aprendre moltes dinmiques, jocs,
estratgies, recursos, vam tractar temes datenci a la diversitat i dinclusi, de motricitat, de
cooperaci vs competici, etc. a ms a travs dels debats que fiem vam aprendre moltes
coses els uns dels altres; potser com que tots els membres del grup tenim un molt bon
record daquesta assignatura ha fet que aquest any tingussim unes expectatives massa
altes. En resum, generalitzant, els punts febles que veiem s que no hem tractat la resoluci
de conflictes a les aules deducaci fsica, potser la poca importncia que se li ha donat al
temps assignat a lassignatura, s a dir, volem aprofitar ms els coneixements, les vivncies
i les experincies dels nostres docents i la dificultat dinterpretar requisits de treballs i CAP
(Carpeta dAprenentatge de 3r). Per concloure, dir que ara que estem finalitzant el segon
semestre del tercer curs del Grau, en general tenim molts bons records de les dues
assignatures; per ens hem quedat amb les ganes dobtenir estratgies per guiar o resoldre
els conflictes en una aula deducaci fsica; ja siguin de bullying, dinfant que no volen fer
activitat fsica, de conflictes emergents, etc..

C. Valoraci
Aquest apartat respon a la necessitat dincloure una reflexi final en el nostre treball
acadmic. Malgrat al llarg del desenvolupament del present treball hem anat
reflexionant en els diversos mbits requerits (requisit 10, requisit 13 i requisit 14) no
voldrem acabar el treball sense abans valorar la feina feta pels components del
grup. Per tant, en aquest apartat que tanca el bloc majoritri del treball, el cos,
valorarem la nostra interacci com a mebres dun mateix GTE. El fet que
plantegssim al nostre grup la possibilitat dentregar els requisits ms personals
separats de la carpeta daprenentage i la resposta fos negativa, s una mostra de la
confiana entre nosaltres. A ms a ms, els processos de comunicaci oberta i
sense tabs que han anat sorgint, tamb naugmenta la efectivitat daquesta i facilita
la consecuci dels objectius. A ms a ms, des del primer dia del curs, ens varem
organitzar de tal manera que tots els membres sabem quins eren els nostres rols i
daquesta manera shan evitat molts conflictes. Per tal motiu, no tenim cap problema
a tornar a treballar junts en un futur.

II. BIBLIOGRAFIA

Campus virtual de lassignatura:

http://www.efdeportes.com/efd179/elementos-estructurales-de-la-motricidad-
humana-i.htm

III. ANNEXOS

i. Requisit 12. Informe dexperincies prvies. [IEP]

Cuenca Dueas, Patricia

Recordo lEducaci Fsica a lescola, com la meva assignatura preferida. Suposo pel sol fet
de poder sortir de laula i crrer, ja que, com la majoria de nens i nenes, era molt nerviosa
de petita. Gaudia amb lEducaci Fsica i aix mha portat a apuntar-me a moltes activitats
extraescolars relacionades amb els esports i a la meva situaci actual de voler practicar
esport per mantenir-me fsicament activa. Aquest aspecte biogrfic concret sha traduit en
una etapa adulta caracteritzada per la meva feina com a monitora i en concret, com a
monitora dactivitats daventura. Grcies a aix, a la meva formaci rebuda i la meva
experincia professional, continuo vinculada actualment al mn del esport.
Jimnez Rivero, Miriam

Leducaci fsica que recordo en la meva poca escolar, no era tant amplia en continguts i
coneixements. Tot i aix, sempre mha agradat molt aquesta asignatura i la recordo com la
meva preferida. Grcies a la practica de lEducaci Fsica a lescola he pogut aprofitar
moltes de les activitats per realitzar-les a les activitats extraescolars. Sempre he gaudit
daquesta assignatura i de els continguts treballats. A ms, sempre he fet esport fora de
lescola i porto fent dansa des de els 5 anys, tot i que avui dia no dedico tota lestona que
magradaria dedicar-hi.

Valero Martin, Alba

Quan era petita tenia bastants problemes de psicomotricitat perqu vaig nixer amb la tibia
girada i els peus plans. Aix feia que no magrads lassignatura dEducaci Fsica perqu
sovint queia o no era capa dassolir els objectius. Mica en mica vaig anar corregint
ortopdicament la postura i ja no va ser tant dolenta la meva relaci amb lassignatura.
Recordo que em feia una mica de mandra fer exercici, per que tenia moltes ganes de fer
Educaci Fsica per poder sortir de classe, anar al pati i aprendre coses duna manera
diferent.