You are on page 1of 24

UN QUADRO UN LLIBRE

Vassily Kandinsky, Elevant-se des del Catàleg: VV.AA. (2000): Vasarely.
semicercle, 1931. Pintura al tremp Palma de Mallorca, Fundació
sobre cartó. Juan March.

Per a realitzar aquest quadro, Kandinsky utilitza En aquest llibre pots observar obres del
la circumferència, junt amb línies verticals i pintor Víctor Vasarely. En moltes, les formes
horitzontals per a realitzar la composició de estan realitzades mitjançant la utilització de
l’obra. És important que conegues els traçats línies rectes i corbes, traçades utilitzant els
geomètrics per a poder realitzar figures de instruments propis del dibuix tècnic: compàs,
major dificultat. regle, escaire i cartabó.

UNA WEB

http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/
mem2001/dibujotecnico/index.html

En aquesta pàgina web, titulada Construcciones
de dibujo técnico, pots veure els diversos
materials que necessitaràs, i amb els quals pots
treballar per a realitzar els diversos traçats que
estudiaràs més avant en aquest tema.

5
DIBUIX TÈCNIC: TRAÇATS
GEOMÈTRICS

Hi ha dues maneres de fer un dibuix. La
primera és a mà alçada, és a dir, sense uti-
litzar cap instrument que servisca de guia
o de suport per traçar les formes. La segona
és fent servir instruments de precisió per
executar els traçats: regle, escaire, compàs,
etc.; aquesta segona manera de dibuixar
s’anomena dibuix tècnic.

Per al dibuix tècnic és fonamental conèixer
els traçats geomètrics bàsics per construir
posteriorment formes o figures més com-
plexes.

En aquesta unitat estudiarem diferents
procediments per traçar rectes paral·leles i
perpendiculars fent servir les ferramentes
principals del dibuix tècnic (compàs, regle,
cartabó i escaire).

s’assequen i s’endureixen. S’anomena així perquè por- ta impresa una quadrícula en mil·límetres.0625 A5 210 x 148 0. Finalment. B2 Portamines (Fig. A EL SUPORT SOBRE EL QUAL DIBUIXEM: EL PAPER El paper es fa amb una pasta de materials molt diversos: draps seleccionats. Els números ens informen del grau de duresa. 5. 3H és molt dur. (mm) (m2) • Paper vegetal: presenta els avantatges de ser transparent. fusta. Se sol fer servir per representar A6 148 x 105 0. ja que amb el grafit el traçat és més ràpid i té prou precisió i claredat. Presenta l’avantatge. per això s’utilitza fonamentalment per calcar dibuixos. Aquestes matèries es trituren i posteriorment es blanquegen amb productes càustics. Per al dibuix tècnic els llapis més adequats són els durs. substàncies que cre- men o corroeixen els teixits orgànics. 114 . El paper de dibuix ha de tindre una certa rigidesa i una superfície uniforme. HB és semidur i 2B és tou.3 mm als 2 mm de diàmetre. Disposa d’un mecanisme que impedeix que aquesta llisque cap endins. impermeable i A3 420 x 297 0. 5 1 UTENSILIS PER AL DIBUIX TÈCNIC Abans d’analitzar els utensilis específics del dibuix tècnic dedicarem unes línies a conèixer unes quantes coses més del suport sobre el qual se solen fer els dibuixos: el paper. permetre un traçat fàcil al llapis i a la tinta i no deixar rastre quan s’esborra. 5. per exemple. així.1b) És un utensili.0312 • Paper mil·limetrat: pot ser opac o transparent.1a) Els dibuixos es realitzen normalment amb llapis de grafit i no cal passar-los a la tinta. És el que Mides Superficie s’utilitza habitualment per dibuixar. A4 297 X 210 0.1 b) a) B INSTRUMENTS GRÀFICS B1 Llapis de grafit (Fig.0156 gràfiques. format per un tub interior que allotja una mina. Hi ha diverses dureses de grafit. 5. Fig.125 dur. El paper de dibuix tècnic es pot classificar en: Formats de paper més utilitzats • Paper opac blanc o de color: no permet que la llum el travesse. generalment de plàstic o metall. com el 2H o el 3H. La duresa d’un llapis s’indica mitjançant di- ferents lletres i números: B (black) = negre. mitjançant uns processos especials. malgrat la força que s’hi exerceix en dibuixar o escriure. cel·lulosa procedent de vegetals. que van des dels 0. Les mines de grafit dels portamines tenen gruixos diferents. H (hard) = dur. que no cal fer-li punta i que la mina es pot recollir i amagar a l’interior quan no s’utilitza. etc. respecte dels llapis de fusta.

Per evitar-ho es recomana no pitjar massa la punta sobre el paper quan es dibuixa. 5. de manera que sobreïsca uns 8 o 10 mm. en la unió dels quals hi ha una peça en forma de forqueta sobre la qual se situa el mànec del compàs. 115 . Les puntes solen ser de fibra. Vocabulari Bisell: tall oblic en la vora d’un objecte. Hi ha gomes adequades a la duresa del llapis. Està Fig.2 Per treballar a l’aula resulten més còmodes i adequats els retoladors no re- carregables.2) Fig. sense esmolar. 5.3 format per dos braços articulats per un extrem.4) Aquest instrument de dibuix s’utilitza per traçar arcs i circumferències.3) La finalitat d’aquest utensili és eliminar els traços incorrectes o sobrers. com també les seues característiques i la manera correcta d’utilitzar-los. amb un bisell que du gravada la longitud expressada en mil·límetres. E1 Regle graduat És un instrument. s’afina fregant-la sobre un ras- pador en forma de bisell. s’han de man- tindre perpendiculars al paper quan es tracen arcs o circumferències. B3 Retolador (Fig. que es col·loca cap a l’exterior del compàs. com l’agulla del compàs. • La mina es col·loca en el portamines del compàs. 5. Però tenen un inconvenient. normalment de plàstic. 5. feltre o niló. C MATERIAL DE CORRECCIÓ: LA GOMA D’ESBORRAR (FIG. D UTENSILI PER TRAÇAR CORBES: EL COMPÀS (FIG. etcètera. El compàs s’ha d’inclinar entre 10 i 15 graus en la direcció del gir. • Quan s’ha de dibuixar se subjecta el mànec del compàs amb els dits polze i índex i se’l fa girar suaument en el sentit de les busques del rellotge.4 • L’agulla del compàs ha de ser lleugerament més llarga que la mina de gra- fit. per tal d’aconseguir més precisió quan es prenen o es determinen les mesures. 5. i és que amb el temps les puntes es deformen. 5. làmina grossa. E UTENSILIS PER TRAÇAR RECTES: EL REGLE I EL JOC D’ESCAIRES Tot seguit veurem els instruments d’ús més habitual per traçar línies rectes: el regle graduat i el joc d’escaires. que es presenten en gruixos diversos i funcionen com uns re- toladors normals. D1 Ús del compàs Fig. Quan esmolem la mina de grafit hem de procurar que la pols no taque el paper de treball. que són més dures com més ho és aquest. • Tant la mina de grafit o el retolador. Un colp fixada. és a dir.

116 . de 60 °.7 la manera com es col·loquen l’escaire i el cartabó per traçar rectes paral·leles horitzontals.5). S’ha de fer servir només per obtindre i transportar mesures.6). 5.5 igual a la meitat de la hipotenusa. els catets for- men entre si un angle de 90 ° i la hipotenusa forma un angle de 45 ° amb els catets. per traçar línies rectes hem de recórrer a l’escaire i el cartabó. i amb l’altre. Catet: cadascun dels dos costats que formen l’angle recte d’un triangle rectangle. Hipotenusa: costat oposat a l’angle recte d’un triangle rectangle. • L’ escaire té forma de triangle rectangle escalé. No convé fer servir el compàs per prendre mides directament sobre el regle. per tant. de manera que els dos catets formen entre si un angle de 90 °. n’hi ha prou amb deixar l’escaire fix i canviar el catet del cartabó.. només la justa per evitar moviments no desitjats. 5. 5 Vocabulari La longitud d’un regle oscil·la entre els 20 i els 100 cm (Fig. 5. Fig. per evitar que es faça malbé. 5. de 30 °. L’escaire i el cartabó formen joc quan la longitud del catet major del cartabó és la mateixa que la que té la hipotenusa de l’escaire. Observa a la Figura 5. el catet menor del qual és Fig. Si es vol dibuixar rectes perpendiculars a d’altres que ja estan traçades.. 5. Fig. sense fer massa pressió. que solen ser de plàstic (Fig. • El cartabó té forma de triangle rectangle isòsceles. E2 Joc d’escaires El joc d’escaires està format per dues peces: el cartabó i l’escaire.7 Sabies que.6 E3 Utilització de l’escaire i el cartabó L’escaire i el cartabó s’han de manejar amb suavitat. la hipotenusa amb un dels catets.

per exemple. Vocabulari F1 Com es pot traçar sobre una recta un angle determinat? Sexagesimal: sistema de numeració de base 60. Fig.9). 117 . just amb la graduació desitjada. 105 ° i 165 °. 75 °. 90 °. es fa coincidir la recta 0 º-180 º del transportador amb la recta principalment per a unitats de mesura d’angles. • Els angles que es poden obtindre combinant l’escaire i el cartabó són de 15 °. 5. 58 º. r. s’obté l’angle (Fig. 5. i el punt V sobre el vèrtex escollit A. Després es fa un senyal P a la vora graduada. 5.9 El transportador s’utilitza per transpor- tar i mesurar angles.8 F ESTRI PER TRANSPORTAR I MESURAR ANGLES: EL TRANSPORTADOR D’ANGLES Fig. Es retira el transportador i. E4 Representació d’angles amb el joc d’escaires (Fig. 120 ° y 150 °. 90 ° i 134 °. sobre la qual es vol dibuixar l’angle. unint A amb P. 5. S’utilitza Primer de tot. Està dividit en graus sexagesimals i s’anomena també goniò- metre o semicercle de 180 º.8) • Els angles que es poden formar directament amb l’escaire són de 44 °. • Els angles que es poden formar directament amb el cartabó són de 30 °. 60 °.

. Línia corba ondulada.). En l’Activitat 1 del CD podràs aprendre més sobre l’ús de la línia recta.. Aquest es ta. Els seus extrems. En el quadro inferior es descriuen els tipus de línies següents: rectes. Pot ser oberta. núscules (r. S’indica amb lletres mi. t. semi- rectes. i l’altra part gràfica.. ment amb una lletra minúscula (t. 5 AB arc AB 2 A SIGNES I LÍNIES SIGNES GEOMÈTRICS AOB angle AOB • angle recte En el quadro de l’esquerra podem observar els principals signes geomètrics. Aquest tipus de línia pot ser designa amb una lletra majúscula s’indiquen amb lletres majúscules (AB). Es designa mitjançant una lletra majúscula: A. com ara un regle o un compàs. que són dos punts. Es designa amb una lletra minúscula (t. s. C.). D. amb una també és possible fer referència al seg- lletra minúscula (r). limitada en un extrem. r. vertical. r. segments i corbes. || paral·lela B. (A). etcètera. 118 . > major que Més avant hi treballarem. < menor que t recta B ELEMENTS GEOMÈTRICS \ diàmetre r radi B1 El punt | perpendicular És la intersecció de dues rectes. Línies geomètriques r A s A B Línia recta: és una successió de punts en Semirecta: és la part de la recta Segment: és una part limitada de la rec- una mateixa direcció... horitzontal o inclinada.).. t Línia corba: és una successió de punts que Línia corba tancada. no estan situats en una mateixa direcció. La de dalt és una línia corba oberta. s. També es pot representar amb un cercle xicotet o un punt. l longitud AB segment A B C D 3 + º • B2 La línia geomètrica CD Per traçar aquesta línia es necessita un instrument de precisió. tancada o ondulada.

Línia mixta B4 Posicions de les rectes entre elles Dues rectes es tallen quan tenen un punt comú. 5. 5. Això passa quan cada recta pertany a un pla diferent.B3 Mesclar línies Fig. és a dir. α i β. • Rectes que es creuen: són les que no tenen cap punt en comú i no són paral·leles. línia en la naturalesa.11): • Rectes perpendiculars: són les que quan es tallen formen entre elles angles rectes.10 Quan combinem fragments (segments o arcs de circumferència) entre si.11 Perpendiculars Obliqües Parelel·les Rectes que es creuen 119 . Línia ondulada • Línia mixta: s’obté afegint rectes i corbes. poden resultar aquests tipus de línies (Fig. • Línia ondulada: és el resultat d’unir arcs de circumferència. Fig.10): Línia trencada • Línia trencada: s’obté en combinar diversos segments en forma de zig- zag. 5. els angles que formen entre En l’Activitat 2 del CD podràs descobrir la presència de la elles no són de 90 º. CD • Rectes obliqües: són les que quan es tallen. • Rectes paral·leles: són les rectes que per molt que es prolonguen mai no es tallaran entre elles. Dues rectes d’un mateix pla poden estar situades entre elles de les maneres següents (Fig. 5. de 90 º.

és la suma dels dos segments donats.12 1 A TRAÇAR UN SEGMENT IGUAL A AB (FIG. el segment resultant. DB. 5 3 OPERACIONS AMB SEGMENTS Els traçats que realitzarem amb segments són molt senzills.13 1. 5. 2 D PRODUCTE D’UN SEGMENT AB PER UN NOMBRE REAL (FIG. però no per això deixen de tindre importància. 5. etcètera. 5. 2. B SUMA DELS SEGMENTS AB I CD (FIG. 5.12) 1. AZ.15) Fig. les seues magni- tuds es transporten amb el compàs. 2. 5.14 1. ja que són la base de construccions geomètri- ques més complexes. Per això. A. 5. 2 120 . Sobre ella.15 1. 2. Es transporta el segment AB sobre una semirecta tantes ve- gades com indique el número multiplicador. Se situen els segments un seguit de l’altre.14) Fig. Tracem una semirectar. 5. Fig. portem la mesura AB del seg- 2 ment donat amb el compàs.AD. Es transporta amb el compàs el segment CD sobre el segment AB a partir d’un dels seus extrems. 1 2. com triangles. 2 C RESTA DELS SEGMENTS AB I CD (FIG. 5. i a partir de l’extrem A. El segment resultant. és la diferència dels segments do- 1 nats. Pertant.13) Fig. és el producte que es bus- 1 ca. El segment que en resulta. per exemple. quadrilàters.

5. Aquesta distància es mesura de maneres diferents: • Entre dos punts A i B es mesura sobre la recta que els conté. S’anomena mediatriu d’un segment la recta perpendicular que el divideix en dues parts iguals.16). Fent centre a l’extrem A del segment AB i amb una obertura de compàs superior a la meitat d’aquest tracem dos arcs. també podem traçar rectes paral·leles i perpendiculars mitjançant el regle i el compàs. • Entre un punt A i una recta r es mesura sobre la perpendicular traçada d’A a r. . Amb la mateixa obertura que hem utilitzat.17 . segons si és un segment o una recta l’element del Recorda qual volem traçar la perpendicular. Per trobar-la procedim de la manera següent (Fig.FEJBUSJV / / 121 . "  # "  # "  # "  # . 5. TRAÇAT DE PERPENDICULARS I 4 PARAL·LELES En geometria anomenem distància la longitud mínima entre dos elements. que Fig. 5. 2. Quan unim aquests punts obtindrem la me- diatriu del segment. tracem dos arcs més. Observa A1 Mediatriu d’un segment a la figura la manera com es col·loquen aquests utensilis per a aquesta finalitat. Es poden traçar paral·leles i perpendiculars utilitzant l’escaire i el cartabó.16 tallaran els anteriors en els punts M i N. 1 2 3 Fig. Hi ha di- versos mètodes per realitzar aquestes operacions amb aquests utensilis. 3. A TRAÇAT DE PERPENDICULARS En aquesta unitat estudiarem tres mètodes de traçar rectes perpendiculars amb el regle i el compàs.17): 1. A més de fer-ho amb l’escaire i el cartabó (Fig. 5. però fent centre a B. • Entre dues rectes paral·leles r i s es mesura sobre una recta perpendicular a aquestes.

tracem la paral·lela que bus- quem. S S 2. 5. Amb el mateix radi anterior.18) 1. 1. Tracem la mediatriu del segment AB. que unit amb A ens defineix / / la perpendicular. 5.20 cem una semicircumferència que passe per Q.19) 1 1 1 1. el MN. tra- Fig. Unint els punts P i M. i des de M. 5. 5. MN. Fent centre en un punt P qualsevol de la recta r. però fent centre a P. Fent centre en el punt P i amb qualsevol obertura de compàs que talle la recta r. .18 5 1 .20): " # . si tens alguna dificultat pregunta al professor. i obtenim el punt G. tra- " " 1 cem l’arc PM. però ara només " # cal determinar un punt M.21). 5. Unint els punts Q i W.Fig. Només cal que et guies pels números per comprendre com es realitzen els traçats per trobar la solució que es S S demana. i ob- 2 1 2 tenim els punts A i B. Fent centre en A. 2. 2 3 2 8 2 8 Ací pots observar una altra manera de solucionar el di- buix anterior (Fig. S S 1 " 1 # 3. tra- cem la perpendicular que buscàvem. es pren una obertura AQ que por- tarem des de B per obtindre el punt W. tracem un arc i obtenim els punts A i B. 5. Fent centre en el punt A tracem un arc amb un radi qualsevol que talle la recta r en el punt P.19 A3 d’un punt P exterior a ella (Fig.21 2 2h  T    #2 S # " 122 . Finalment trobem la mediatriu del segment curvilini . No hi afegirem cap text explicatiu. " 1 # " 1 # Fig. S S " 1 " 1 Perpendicular a una recta r des Fig. 5. 2 1 B TRAÇAT DE PARAL·LELES Ara veurem com es troba una paral·lela a una recta r per S un punt Q exterior a la recta (Fig. ( 2 3 3. A2 Perpendicular a una recta r per un punt A de la recta (Fig. 5. S S 2.

5. 5. la tangent. A ELEMENTS DE LA CIRCUMFERÈNCIA Vegem els elements de la circumferència que cal conèixer per dibuixar. . que és el centre de la cir- S cumferència que es vol determinar (Fig. Amb el cen. 5. # cumferència i la tallen en dos punts (BC).22).22 Fletxa (F): és el segment de la me. anomenat Secant (S): és la recta que punt de tangència. " Fletxa Corda (c): és el segment que uneix dos punts qualssevol de la circumferència (D i E). Radi $ Corda Arc (A): és el fragment de circumferèn. La superfície plana limitada per la circumferència s’anomena En l’Activitat 3 del CD podràs repassar el que has aprés cercle. talla la circumferència en dos punts (F i G). Radi (r): és el segment diatriu d’una corda que queda entre la que uneix el centre (O) circumferència i la corda (MN). la secant. i que són: el radi. la corda. ' la recta que toca la ( circumferència en un sol punt (P). Fig. B TRAÇAR UNA CIRCUMFERÈNCIA DE RADI DETERMINAT QUE PASSE PER DOS PUNTS. la distància DB). % Tangent cia comprès entre dos dels seus punts (per exemple.5 LA CIRCUMFERÈNCIA La circumferència es defineix com una corba tancada tots els punts de la CD qual equidisten (estan a la mateixa distància) d’un altre d’interior i fix que ano- menem centre. l’arc i la fletxa (Fig. Arc Diàmetre 1 Diàmetre (D): són totes les rectes que passen pel centre de la cir. 5. # # 0 0 S " " 123 .23 tre en els punts A i B. sobre els elements de la circumferència.23). el diàmetre. & de la circumferència i un punt qualsevol (OA). A I B S’agarra amb el compàs el radi (r) donat. Per això el diàmetre té doble Secant Tangent (T): és longitud que el radi. es tracen arcs que quan es tallen 1 determinaran el punt (O). 2 Fig.

BC i CA són iguals. Donada la senzillesa dels seus traçats no cal explicar ( ' com es divideix la circumferència en huit parts iguals. Així s’aconsegueix & ' dividir també el cercle en el mateix nombre de parts. Prenent com a centre un dels seus extrems. AP. " 3. Els arcs AB. 5. # $ 2. 2 " ) & 2. BE. C i D. AB. FB.26) 1. Igualment.26 Aquest exercici consisteix a repetir dues vegades l’anterior. % # 0 C DIVISIÓ EN QUATRE PARTS IGUALS (FIG.27 " 1 4. i amb un radi igual al de la circumferència. només cal unir els punts de divisió que es troben a la circumferència amb el centre d’aquesta. 5. B i C amb el centre Fig.27) 0 Fixa’t en aquesta figura. 5. Fig. per exemple el punt P. 5. de la circumferència. $ 3. 5. tracem un arc que torne a tallar la circumferència en els punts E i F. EC i CA són iguals. Fig. de la circumferència. Els arcs AB. Només cal que seguis- $ ques els passos que mostra la figura i comprendràs fàcilment com s’han de realitzar. 5. Tracem dos diàmetres perpendiculars entre si que quan tallen la cir- $ cumferència determinen quatre punts: A. % 0 # 1. Tracem un diàmetre qualsevol.24 " A DIVISIÓ EN TRES PARTS IGUALS (FIG. BC. Els que expliquem tot seguit són molt senzills d’aplicar i de recordar. CD i DA són iguals.24) 0 1. 124 .  ž ž % # D DIVISIÓ EN HUIT PARTS IGUALS (FIG. descrivim un arc que talle la circumferència en els punts C i D.25 també dividim el cercle. DF. 5.25) Fig. Amb centre en A i radi AO. Els arcs AD. Quan unim els punts A. # " B DIVISIÓ EN SIS PARTS IGUALS (FIG. És a dir. prenent com a centre el punt B i amb el radi BO. tracem un arc que la talle en els punts 1 B i C. 2. 5. $ % Aquesta operació es pot aplicar en tots els exercicis que proposem més avant 0 sobre la divisió de la circumferència. 5 6 DIVISIÓ DE LA CIRCUMFERÈNCIA EN PARTS IGUALS Hi ha diferents procediments per dividir una circumferència en parts iguals. B. Tracem un diàmetre qualsevol.

Un grau equival a seixanta minuts. 5. 5. A A 0 B D B 0 $POTFDVUJVT "EKBDFOUT 125 . B Fig. és a dir. COD. graus (°).30 ž B ž B  ž   ž 0 C 0 C 0 C B 0 C "HVU 3FDUF 0CUÙT 1MB • Respecte d’altres angles.28 B # $ A 0 C 0 " 0 % Els angles es mesuren en unitats del sistema sexagesimal. o negatiu. 15’ i 17’’. Fig. poden ser: Fig. μ…) i poden tindre un tipus d’angles. 0 C A CLASSIFICACIÓ DELS ANGLES Ara establirem una classificació dels angles atenent els seus graus i respecte d’altres angles: • Segons els graus els angles poden ser (Fig. anomenat vèrtex.32). β. 5. que abraça tot el pla. sentit positiu.31).31 – Consecutius: angles que tenen D Fig. 5. O.32 un costat i un vèrtex comuns (Fig. L’angle žhZhh més gran és el de 360 °. 5. que parteixen del mateix punt.29 pots veure un exemple d’angle de 46 °. B C  o – Adjacents: dos angles consecutius B C els costats exteriors dels quals for- men un angle de 180 ° (Fig. 5. i un minut a seixanta segons. 5. AOB.7 ANGLES Un angle és la porció de pla determinada per dues semirectes anomenades CD costats de l’angle. com pots observar a la figura. A la Figura 5.30): B Fig. 5. En l’Activitat 4 del CD podràs repassar el que has aprés sobre Els angles se solen designar amb lletres gregues (α. a i b.29 minuts (’) i segons (”).

34 D B A.33 Fig.34). 5. 5 – Oposats: angles que tenen el vèrtex comú. 5. i els angles oposats són sempre iguals (Fig. – Complementaris: dos angles la suma dels quals és de 90 ° (Fig. – Suplementaris: dos angles la suma dels quals és de 180 ° (Fig. 5.35). 5.33). els costats d’un dels angles són la prolongació dels costats de l’angle oposat. 5. Fig.

Bo A.

36 A més de transportar-los i mesurar-los. 0 # 2. amb una obertura més gran que la meitat de BC. $ 2 y 3 3. tracem dos arcs que determinen el punt D.Bo C B C B AB Fig. 1 $ com ara traçar-ne la bisectriu. Tracem les bisectrius dels angles determinats pel segment AB amb les rectes r i s.36) 1. % B2 Traçar la bisectriu de dues rectes que es tallen fora dels límits del paper (Fig. 5. B1 Traçar la bisectriu d’un angle (Fig. 2.37) 0 1. i obtenim els punts P i Q.37 " 2 " 3 " 2 1 2 1 126 # # # T T T . 5. Agarrem un punt qualsevol de cada recta (A i B) i els unim mitjançant un # segment. que són les interseccions de les bi- sectrius. s’hi poden realitzar altres operacions. tracem l’arc BC. sumar. Unint O amb D dibuixem la bisectriu que buscàvem. 5. 3. 5. Amb el centre a O i qualsevol obertura de compàs. 5. 1 S S S Fig.35 A A A D 0 C 0 B D 0 B B 0QPTBUT $PNQMFNFOUBSJT 4VQMFNFOUBSJT E B OPERACIONS AMB ANGLES Fig. entre d’altres. restar i dividir angles. Fent centre a B i a C de manera successiva. Per obtindre la bisectriu que busquem unim els punts P i Q.

1. B3 Traçar un angle igual a un altre (Fig.39). 5. 3. S Fig. Amb centre a B’.39 % $ # " T "h #h $h %h 127 . igual a la de l’angle donat. $ Fig. tracem un altre arc que determina el punt C’ sobre la semirecta. AB/A’B’ = BC/B’C’ = CD/C’D’ Aplicant el teorema de Tales podem dividir un segment en parts iguals o proporcionals. els segments resultants sobre la recta r són proporcionals als determinats sobre la recta s (Fig. Amb l’obertura de compàs AB. 5. 2.38 A " # "h S 1 2 $h 3 $h Ah #h S S S "h "h #h "h #h 8 TEOREMA DE TALES Si tallem dues rectes concurrents r i s per un feix de rectes paral·leles. Unim A’ i C’ i obtenim l’angle desitjat. 5. i una obertura de compàs BC. tracem un arc i obtenim el punt B’. 5.38) Es tracta de dibuixar un angle α donat sobre la semirecta r a partir del punt A. Tracem la semirecta r i fem centre a A’.

2. m i n. que determinaran sobre AB els segments propor- cionals buscats: l’. però sempre ha de ser la mateixa en totes. 3. 5. concurrents quan tenen un punt en comú. 5. és a dir. Situem les magnituds dels segments l. A partir de l’extrem A del segment AB. i tracem paral·leles a B5 pels punts 4. 5 Recorda A DIVIDIR UN SEGMENT EN PARTS IGUALS (FIG.41) Es tracta de dividir el segment AB en parts proporcionals als segments l. en aquest cas el 5. 5. amb B. 3. per exemple. tracem la semirecta r. La mesura d’aquestes divisions és Diem que dues rectes r i s són arbitrària.41 1 y 2 3 M " # " Mh h Nh h Oh hy# N M M   O N N   O O  S  S 128 . Fig. 2. m’ i n’. m i n sobre la recta r. Fig. cinc. Sobre aquesta marquem tantes divisions com parts en què vulguem di- vidir el segment AB. Dibuixem el segment AB i una recta r que passe per un dels extrems del segment. A. per exemple. 2 i 3. Unim el punt 3 amb l’extrem B del segment AB i tracem paral·leles al seg- ment 3B pels punts 2 i 1.40 1 y 2 3 " # " h h h h hy#           S S B DIVIDIR UN SEGMENT EN PARTS PROPORCIONALS (FIG. Unim l’últim punt.40) 1. de manera que AB quede dividit en les parts que volíem. 3. es tallen. 2 i 1. i obtenim els punts 1. 1. 5.

44 Quan tracem línies ondulades molt pròximes entre si i que canvien rítmicament de gruix. es generen inter- ferències òptiques que produeixen una sensació de mo- viment. volum. un dis- per fer composicions plàstiques i donar als seus dibuixos seny de Bridget Riley (Fig. inesta. L’efecte moaré Fig.43 Bridget Riley.42  ‘     ‘    Fig. 5. Això s’anomena efecte moaré. Tanmateix. calma. 129 . 5. Els dibuixos que representen formes geomè- triques realitzats a partir d’aquest tipus de línies solen Les línies tècniques.43). la separació entre bilitat. alguns artistes han utilitzat la línia tècnica Observa el dibuix que mostra la figura superior. etc. També s’obté la mateixa sensació de moviment quan línies rectes es tallen amb un angle molt agut.42). aquests i les seues diferents grossàries contribueixen a crear la sensació de volum. APLICACIONS: LA LÍNIA TÈCNICA Fig. 5. si s’uneixen i se separen de manera transmetre la sensació d’exactitud i rigor matemàtic (Fig. diferents alineacions dels segments. Com pots comprovar. poden produir la sensació de relleu o de 5. 5. les sensacions molt diferents i variades: dinamisme. progressiva. Fragment de pintura. La línia tècnica és la que es traça amb l’ajut del regle i el compàs. repòs.

46 Plantilles de cercles i el·lipses (Figs. ja que tenen molta quantitat i varietat de mides. 5 PROCEDIMENTS I TÈCNIQUES: LES PLANTILLES DE CORBES Les plantilles de corbes són utensilis de dibuix tècnic.47) Aquests instruments proporcionen al dibuixant una ex- traordinària rapidesa en el traçat. 130 . Les plantilles de corbes que se solen utilitzar són les següents: Fig. 5. difícils de dibuixar amb el compàs. Fig. 5. normalment de plàstic. Fig. 5.45) S’utilitzen per traçar corbes especials. 5. Primer s’ha de buscar una part de la plantilla que coincidisca amb els punts pels quals ha de passar la corba. amb el llapis es traça el tram de corba escollit i d’aquesta manera s’obté la línia desit- jada. que s’utilitzen quan resulta com- plicat traçar una corba amb el compàs o si es vol agilitzar el traçat d’altres de més senzilles. Després.46 i 5.47 Totes aquestes plantilles requereixen el mateix tipus de tractament i manteniment que el joc d’escaires. 5.45 Joc de plantilles Burmester (Fig.

5.48 Ara fes-ho-tu CD Observa els passos que s’han fet per realitzar aquestes composicions. 5. per a realitzar composicions.48) Fig. 131 . crea diverses composicions amb les plantilles de cercles o d’el·lipses.Com pots utilitzar les plantilles de manera artística? (Fig. Seguint el mateix En l’Activitat 5 del CD podràs aprendre procediment. Pots més sobre l’ús de plantilles de corbes recórrer al color per donar més força i bellesa als dibuixos.

50 1 Crea dos dissenys utilitzant línies rectes i cor- bes a partir de dos quadrats de 12 cm de costat. exposa els teus dibuixos al costat dels que han fet els teus companys i comenta els resultats: dificultats que hages tingut. etcètera.  Observa els que et presentem. amb l’ajuda de l’escaire i el  cartabó.49).52     132 . 5. 2 Una sanefa és una banda o tira amb dibuixos ornamentals.49 bes. Realitza’n dues amb línies rectes i cor- Fig. Un cop realitzats els dos dissenys. 5. i en el segon. segur que et suggereixen  ‘ alguna idea (Fig.52).51     Fig.51 i 5. segueix el mateix procés que a l’exercici ante-  rior. acoloreix amb retola- dors les zones que desitges. 5 ACTIVITATS Les línies en la decoració geomètrica Fig. comença di-  ‘ buixant el quadrat sobre un paper mil·limetrat perquè et resulte més senzill. traça una quadrícula a ‘ l’interior. Després. 5. significat dels colors que has utilitzat.  ‘ Per realitzar el disseny amb línies rectes. 5. 5. En el disseny amb línies corbes. la corba. 5. observa la construcció que hem utilitzat per desenvolupar-lo (Fig.  En el primer utilitza la línia recta. Sobre un mural. 5. Fixa’t en els exemples que et mostrem (Figs.50). Per això. Fig. d’1 cm de costat.

. punts. D’. els punts B’.. 2.53): mesures entre ell i els punts 1’. per exemple A. d’una en una a partir dels punts 1’.. 2’. partir d’aquest portem amb el compàs les diferents sos (Fig.. D. per obtindre diculars a l’horitzontal per obtindre els punts 1. C2..53 & E # B $ C ( G r " 1 A 2 3 4 5 6 D' D' F' F' E' E' B' B' C' C' G' G' r r 1' A' 2' 3' 4' 5' 6' 1' A' 2' 3' 4' 5' 6' 133 . C. de la figura donada. i les traslladem tots els seus vèrtexs: B.. 2’. 3’... 3’. tracem rectes perpen.Copiar figures amb línies rectes 3 Ara copiarem una figura geomètrica seguint • Sobre una altra recta horitzontal situem el punt A’ i a un procés molt senzill.. La figura es completa unint aquests etcètera. D3. C’. 5. Primer repeteix aquests pas. i tracem per- pendiculars a aquesta recta. per • Mesurem les distàncies B1. • Tracem una recta horitzontal que passe per algun dels vèrtexs. 5. 3.. % D ' F Fig.. etc.

• Traça un angle de 45 ° utilitzant el transporta- dor d’angles. 75 ° i 165 °. i amb la combinació de tots dos. Tot seguit. • Traça una paral·lela a una recta des d’un punt És cert tot això? Trobes algun error o alguna B exterior a la recta. Per realitzar aquest exercici has de transportar amb el compàs les diferents longi- tuds dels segments donats sobre un paper blanc de format A-4. Dividir segments • Divideix un segment de 82 mm en set parts iguals. de 4 cm. Operacions amb angles porcionals als segments de longituds 64 mm. fent servir només el regle i el com- pàs. punt A exterior a la recta. de 5 cm de longitud. Traçar perpendiculars i paral·leles Construir angles amb l’escaire i el amb regle i compàs cartabó • Traça la mediatriu d’un segment de 73 mm. i al total li restes el segment EF. • Construeix. de 30 °. li sumes el CD. Finalment. els angles següents: 120 °. • Divideix un segment de 74 mm en parts pro. 134 . 90 °. Tot seguit. de 15 °. amb l’escaire. divideix un segment de 63 mm en dues parts iguals. transporta’l a un altre lloc del paper sobre una recta traçada a aquest efecte. 60 °. 90 ° i 135 °. Dividir una circumferència Divideix una circumferència de 4 cm de radi en tres i sis parts iguals. 135 ° • Dibuixa la perpendicular a una recta des d’un i 150 °. multipliques per tres el seg- ment trobat. • Dibuixa un angle qualsevol i troba’n la bisectriu. Fes el mateix sobre una altra circumferència amb el mateix radi però en quatre i huit parts iguals. Amb el cartabó pots construir angles de 45 °. 5 ALTRES PROPOSTES Operacions amb segments Al segment AB. 43 mm i 36 mm. omissió en els angles esmentats? Justifica la resposta. de 3 cm. 75 ° i 60 °.

.. Quan la suma de dos angles és de 90 °. Una línia corba és.. Formula el teorema de Tales....... Explica com es traça una perpendicular a una recta des d’un punt d’aquesta. 135 . Fonamenta la res- posta. Un segment és. Una línia trencada és. Dos angles consecutius els costats exteriors dels quals formen un angle de 180 ° s’anomenen......... Un angle és la porció de pla determinada per. s’anomenen. Els seus elements fonamentals són..QUÈ HAS APRÉS? Completa a la teua llibreta Una línia recta és. La duresa del llapis de grafit apropiada per al dibuix tècnic és. Una línia mixta és..... Una circumferència és.