You are on page 1of 1

Montserrat Bertran 

 

Cançó del cavaller Sant Jordi 
(Gabriel Janer Manila‐Vicent Ferragut) 

Damunt el cel veig un drac brodat de foc, 
un drac que guarda una jove en estrany lloc. 
Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. 
El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. 
 
La jove porta un vestit color de nard; 
sobre la tela, pintades, tres flors de card. 
PER LLEGIR I IL.LUSTRAR 

A la punta dels cabells llenques de lluna 
resplendeixen dins la nit una per una. 

PER DRAMATITZAR 
 
Ben de pressa que la cerca dins la gran vall 
un jovençà valerós en un cavall. 
Travessa els llargs sementers,l a nit fa por, 
una por fonda que crema l'arrel del cor. 
 
‐Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, 
que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. 
‐No temeu, estelets, no, no temeu ara, 
que jo no tenc gens de por, vull dar la cara. 

El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, 
cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. 
Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, 
ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! 
 
‐No temeu, que dins les mans tenc una daga. 
Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. 
 
‐Cavaller, cavalleret, vés‐te'n a casa. 
‐A casa, no hi vull anar sense la dama. 
A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama. 

El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, 
‐el drac treia pels queixals foc i metralla. 

Res no atura aquell guerrer. Les espasades 
sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. 
I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; 
roses enceses que esclaten talment un crit. 
 
Sobre la fosca dels parpres el drac és mort.  
Quan repiquin les campanes que toquin fort. 
Que repiquin nit i dia que és bon treball. 
Pels sementers de la fosca corre el cavall. 

 

 

 

Font de la imatge: http://elteu.santjordimataeldrac.com/