You are on page 1of 8

eclesial d'informació i opinió

398 Publicació quinzenal Número 398 15 d’octubre del 2010

Només la veritat ens fa lliures
Quan s’acabava el Concili Català de 1995, el Vaticà va obsequiar l’Església
Cinema catalana amb desmembrament del bisbat de Lleida i la creació del nou bisbat
de Barbastre-Montsó
...................................................................................................

Pa Negre, la darrera pel·lícula Ara, i en vigílies de la visita del Papa a Barcelona, força la capitulació en
d’Agustí Villaronga, president tota regla del bisbe de Lleida, el valencià Joan Piris, que renuncia a defensar
honorífic de l’Associació de
Cineastes de les Illes Balears
la propietat d’unes peces d’art i se sotmet en tot i per tot a la decisió romana
(ACIB), va rebre en el passat que ha dictaminat que pertanyen a parròquies ara incorporades al nou bisbat de
Festival de Cinema de Sant Se- Barbastre-Montsó. El document que el bisbat de Lleida presentava el 28 d’oc-
bastià la «Concha de Plata» per tubre al Jutjat de Primera Instància, n. 4 de Lleida conté unes manifestacions
a la seva actriu protagonista,
Nora Navas. A més de la magní-
de servilisme al Nunci Apostòlic («superior jeràrquic d’aquest Bisbat»!?, diu) i
fica actuació d’aquesta actriu és a les autoritats del Govern d’Aragó que fan sentir vergonya aliena. Com també
també molt destacable la inter- en fan sentir les posicions de «La Vanguardia», començant pel requadre que
pretació de Francesc Colomer en signava el seu director a la p. 2 del dia 28 d’octubre.
el paper del seu fill Andreu. Mentrestant el Conseller Tresserras recorda que les obres qüestionades
Villaronga va escriure el guió
d’aquesta pel·lícula a partir de pertanyen a una col·lecció catalogada per la Generalitat de Catalunya i que no
diversos textos de l’escriptor poden sortir d’on són sense el compromís explícit que hi tornaran. ¿Ningú
Emili Teixidor, especialment la no recorda, en canvi, que hi ha un procés judicial en marxa als tribunals civils
novel·la que del mateix nom i ordinaris de l’Estat (que són els competents sobre qüestions de propietat, ni
una altra novel·la Retrat d’un
assassí d’ocells. L’ambientació que siguin de béns eclesiàstics) i que, fins que hi hagi sentència ferma, aquelles
de la pel·lícula, rodada a Berga, peces no poden moure’s d’on són?
Manlleu i Vic, és molt bona, així El bisbe de Lleida apel·la a l’obediència a Roma. I Roma, ¿en què es basa?
com el vestuari i la fotografia. El Tribunal de la Rota Romana, ¿no s’ha negat a obrir cap procés sobre aquesta
Centrada en la postguerra ci-
vil, explica molt bé les enve-
qüestió? ¿Tal vegada, doncs, s’ha plegat a les pressions de la Conferència Epis-
ges, venjances i misèries que copal Espanyola, dels bisbes aragonesos, de l’Opus Dei, que té en aquell bisbat
qualsevol guerra produeix. Ni el bressol del seu fundador i el seu gran santuari de Torreciudad?
vencedors ni vençuts s’escapen Acabaré recordant tres sentències: 1) l’aforisme jurídic «res clamat domino»
de les conseqüències d’aquesta
pobresa moral, especialment de
(cada cosa reconeix el seu propietari); 2) «Hem d’obeir Déu abans que els
les mentides o les veritats ama- homes» (Actes 5,29); 3) «La veritat us farà lliures» (Joan 8,32). Ara els homes
gades que influiran en la madu- són les autoritats religioses de Roma, la C.E.E. i l’Opus Dei. I Déu? Déu es ma-
resa progressiva dels joves pro- nifesta en la fidelitat a la pròpia consciència i en l’esforç per conèixer la veritat.
tagonistes. Pel·lícula catalana,
rodada en català, però desco-
¿Per què, doncs, aquest reiterat refús a estudiar els documents que acrediten la
neixem si a la resta de l’Estat es propietat de les peces per part del bisbat de Lleida i aquest entestament a dic-
presentarà en V.O. subtitulada o taminar que només hi són a títol de dipòsit? Només la veritat, senyors de Roma
directament doblada. i bisbe de Lleida, ens pot fer lliures i deslliurar-nos de servituds i servilismes.
Montserrat Morera Josep M.Totosaus

Ell l’acompanyava al jutjat es va professar cristià.20).. un seguidor d’aquell rabí iti.. un als pastors. . Fou. li respongué: la pau sigui amb deixebles que presencià la resurrecció de la filla de Jaire tu (Eusebi. perquè defallent pel que vaig deduir després de parlar-hi. amb prestatges que es feia ell mateix.. II 8. simplement. la revista con- arribar a un terrat on hi havia la seva habitació.. la son li va impedir assistir-lo amb natge. quan sols la seva situació privilegiada...37). quasi mo. . Aquell 1946. sobretot de galtes. .Sant Jaume Entre els elegits de Jesús sant Jaume fou un dels pri.... que foren l’empenta perquè Òmnium ­­2 . Yague» (730). doncs. ní (Mc 14. Ens vam els ho haurien denegat essent en català. em va dir que el tutegés i l’anava a veure al pas. així sens complaure «als jueus» (Fets 12. 17) del seu missatge de misericòrdia i pau. . que no català a casa seva. .. teix Compostel∙la en el tercer centre medieval de pelegri- vant Jesús transfigurat. més aviat gras... Calia pujar unes amples escales de fusta i processat.. doncs. ... . No van demanar permís.. on el seu pare era porter Però la policia va cridar alguns dels redactors i Romeu fou d’una fàbrica. Gairebé pastor.. sense conseqüències... després de segles d’un silenci absolut. Tot amb tot.. .... una tradició de línies molt senzilles. ... Joan Triadú. .] evidentment pastor és Pere.4). Triadú. seriós i in. Com canta el mío del Mestre (Lc 9.. de disseny i d’impressió.. Amb el boca ore- fer amics.. per da. la qual cosa conver- flaquesa pregonament humana: la por el va obnubilar da.. Res no es diu sobre dubte» (sermó 229 N... Tanmateix... una trajectòria exemplar El vaig conèixer el 1946 quan va anar a veure el meu amagava les signatures dels col·laboradors i era impecable pare. amb Josep Palau i Fabre. en vida.... aquell «fill del nada glòria futura (Mc 10..... tinuà uns pocs números fent veure que s’imprimia a França. al cos de dels dotze testimonis qualificats de la resurrecció de Crist l’Únic Pastor [.. el Sant esdevé un fantasma protector en vilatge samarità volia demanar que «foc baixat del cel» el la imaginació dels uns que fa front a un segon fantasma consumís..17) o tercera posició (Mt 10.... Tots els sants bisbes són certament pastors. .2) Ha de passar molt de temps perquè una glorificació i que l’acompanyà en la seva agonia a l’hort de Getsema.. el testimoniatge de mers.. torna a ser. 3). Tothom s’escridassa i colpeja amb ràbia I no mostra una millor comprensió del «regne de Déu» mentre la sang vessa a dojo. Josep Romeu.33). .37)...2).. Tan bon punt va sentir la invitació del Mestre al fe de sant Jaume fou tan convincent que el guarda que seguiment. el seu ambiciós desig d’assolir un lloc privilegiat.2-3)... besant-lo.. es féu objecte d’una severa reprensió per part protector en la imaginació dels altres.. Triadú va començar.. sens dubte (Fets 1... nacal. són més aviat indici d’una trista mediocritat. Conduïts forma part de la llista dels dotze apòstols en segona (Mc tots dos al suplici. L’apòstol se’l 3.. pastor Joan.... . ben al costat del tron de la imagi. abandonà pare. sorprèn l’eixutesa cap: l’harmonia d’un episcopat unit en l’autèntic evangeli de la informació comparada amb la detallada grandiositat de Jesús.2-3). i no abans...... barca i jornalers (Mc 1... com una nota al marge. tot un rècord! satge de les Carolines.. així evidentment pastor.52-55). Sant Jaume amb el seu nou paper de «matamoros» munt dels companys. lla van arribar a vendre set-cents exemplars. . exorbitant de sant Jaume s’escampi sobre la terra. potser l’any 1957. a Gràcia. els evangelis ens mostren no allunyada del seu país. .. Frederic Amb l’ajut de l’abat Escarré i de Jaume Vicens i Vi- Pau Verrié i Miquel Tarradell van llançar-se a l’aventura ves. Ell és.. i aferrissada guerra civil entre espanyols islamitzats i es- Quan una vegada indignat per la manca d’hospitalitat d’un panyols cristians. A la persistent la pregària en la seva angoixa abans del martiri imminent. I és al segle IX.22) i servidors de la «paraula» (Fets 6. . d’una Hispania molt cercle més íntim... se’ns comunica sense més detalls pastor Jaume. En el fons. ben tro» que va rebutjar Jesús... de caire personal. en tot cas. l’Únic Pastor.. Així.. Poca cosa havia entès aquell «fill Cid: «Los moros llaman Mafomat e los cristianos Santi- del tro» (Mc 3.. la meravellosa transfiguració de Jesús (Mc 9. sinó també trets d’una s’inicia la veneració de la seva tomba..... «Ariel».. Una segona intervenció de la censura la va capolar. pastor Pau. amb què Lluc exposa el martiri de sant Esteve. classes de de publicar una revista cultural clandestina. darrere només de Jerusalem i Roma... sobre l’activitat d’aquest «sant pastor» a favor dels qui estan sota el seu apostòlica de sant Jaume durant el primer decenni de la patronatge a la terra: «Quan Jesús encomana les ovelles comunitat cristiana a Jerusalem. (Mc 5. arriba el moment nerant i tràgicament crucificat en qualitat de membre del en què se’l creu missioner. Era alt... . . .. es redueix el nombre dels pastors.. insinuat ja en quin horitzó calia esperar la protecció celest No hi ha res escrit. pastor Andreu i els altres apòstols són pas- que el rei Herodes Agripa el féu matar a tall d’espasa per tors. . el perquè aquest destí va recaure precisament en ell i no en gran miracle d’un Sant que en vida potser no en va fer algun altre dels «dotze» i. Ecl. sant Agustí havia sospesades.. ... aquest li demanà perdó... Hist. segurament ben a desgrat seu. . . . Segons Valentí Fàbrega Escatllar . Aquest podria ser. Totes aquestes dades. Fou també un des tres mirà una estona i.

Diu també que el Vaticà II ha humanitzat i ha espanyola i que.. diu. diu l’exsecretari de la Unió de Superiors Religiosos. que havia treballat a les ordres del dríguez Echeverria. risma primigeni i el món d’avui. Albert Manent . Concili. I quinze anys de les places que calien quan van obrir-se camins de lli.. mostra la seva d’alguns d’ells. .... Era una tasca.. . matèria que poder fer sèries d’articles sobre novel·la estrangera... .... sobretot des del 1939.. ... regida per l’evangeli. Va ésser sobretot a «Serra d’Or» (1960) on va la novel·la Catòlica a Catalunya i a Europa. referent patriòtic. ¿«Com estaria avui nió i col·laboració. mantingut la seva militància com a crític independent i Catòlic militant. . el magisteri... religiosa.. Però paral·lelament ell volia talitat.... . . Tant mal ha fet el Concili Vaticà II a la Vida Religiosa? El 18 de setembre.... El II era el responsable de tots els mals de la vida religiosa. comentà fa pocs anys a la «Revista de Catalunya». on s’expandí la xarxa de professors. «s’ignora el lliurament amorós Església com l’espanyola. El gran mèrit de la nova beata va ser que «en el grans agents de renovació i canvi en la societat i en la vida difícil període postconciliar perseverés en la sana tradició.. va venir a dir que el Vaticà respondre millor a les necessitats dels contemporanis».. el prefecte de la Congregació per a l’Església?». mentre.. la via consagrada. .. «És possible que s’hagin comès errors. .. . . etc. cions. que encara té vi- qual Triadú marcava la línia. gràcies al Concili.. un retorn a l’evangeli en «Va ser el Concili... ... ens van demostrar que no s’és sant pel fet de indicant a les seves germanes aquell camí de santedat i ser.M.. Un tura catalana. El Concili.. «Els nostres fundadors.. litera. . Ja temps difícils. i no va perdre la curiositat per tot allò tisme era paral·lel a la intransigència de les seves convic...... el ca- el pietós espectacle de relaxació de la doctrina i dels cos. tums». . ..... . diu el carmelita Camilo Maccise. que extraiem del report de la revista «Vida estranyesa i desacord i diu que en el seu continent no hi ha Nueva» (n. i on la presència del català era notable en aquells exercir la seva professió de literat. I el 1944.. i Virtèlia. fou combatut per altres escoles estètiques i aleshores dia Triadú... sobretot de crític. amb temor de les congregacions religio- fet més evangèlica la vida consagrada i els ha fet prendre ses. . després Triadú es convertí en un dels puntals del Centre bertat... amb espiritualitat evan.. del d’Influència Catòlica Femenina (CICF). Triadú creà també l’escola Thau. tot i algun preju. i del Català... No cal dir que les reaccions dels religiosos van ser Des d’Amèrica.... figura de l’exili. Però ra de canvis externs. I com a antòleg el 1950 i 1951 deixà el altre vessant de Triadú era el patriòtic-polític.. amb J. si res no hagués canviat? I com estaria Jesús Huguet ­­3 ... Era adequadament i amb exàmens que serviren per cobrir part com una illa de llibertat entre prohibicions. sembla que pretenen submissió més que no pas comu- consciencia dels reptes d’un món nou. han fet saltar l’alarma en una com l’hàbit.. ha contribuït a una cardenal Ratzinger com a secretari de la Congregació per a profunda renovació de la vida religiosa.. que durà uns trenta anys. a través de la parròquia de Cantonigròs. callada i sacrificada. que afectava Catalunya i l’Església. amb una fidelitat creativa al seu carisma en el món legitimes fórmules que es van instal·lant en la geografia d’avui»..Cultural vers el 1962 creés la Delegació d’Ensenyament va muntar un concurs literari. . pag. vei volgut per la santa fundadora i rebutjant la moda efíme. patriarca de la resistència i de la cultura... disconformitat i tristesa. «ens ha ajudat a la Doctrina de la Fe.. ha va néixer la frase «Tria dur».. Batista i Roca. .... que ens va ensenyar a distingir l’essencial de l’accidental» Les afirmacions d’Amato.. en una homilia pronunciada a Sevilla anar a l’essencial: a l’evangeli de Jesús i al carisma dels amb motiu de la beatificació de la Mare Maria Puríssima fundadors i a estar atents als signes dels temps per a poder de las Hermanas de la Cruz. fonamentalment i per força en castellà. control de la Vida Religiosa en benefici d’altres noves i tiri. de la Confraria de Alhora un dels seus temes de crític fou Incerta glòria.723. revista de rigor i de catalanitat... ser immobilista». exempts d’eficàcia apostòlica». el els costums i la doctrina.. .... Fins al darrer dici. exclama el superior general de La Salle Ro- les Causes dels Sants.. àmbits de la Conferència Episcopal es busca un major gèlica. 2.. el secretari general de la CLAR (Con- d’estranyesa.. .. que regeix la seva filla Teresa.... exemple el 1950 publicà algun article en català a «Forja». diu un religiós (Calero) ens va cridar a una pro- introduint-hi «corrents demolidors de la vida consagrada i funda renovació. diu... . El 1948 ha- seu segell en dues antologies: la de poesia contemporània via visitat Pompeu Fabra i el 1954 connectà i féu amistat i la de contistes. .... a què dedica «Vida Nueva» i lamenta que es considerin essencials aspectes secundaris la «Crònica del Director». on fa temps que des de certs d’aquells que. 2-8 octubre 2010. han renovat la seva opció pels pobres fins al mar. el seu pragma. també hi ha hagut encerts molt grans».. El seu criteri renovador. en equip. 40-41) hagut relaxació sinó purificació. . . Aquí recollim les ferència Llatinoamericana de Religiosos). preparats on acabaren participant-hi Carles Riba o Blai Bonet... .

. .. ... L’article sia us demana que ordeneu diaca. 1 Tim 3.T. Aquest només hi apareix com el subjecte que accepta l’ordenació. La Com diu l’aforisme Vox populi.... els anomenats «semi. H. . .Capellans: ¿vocació personal o crida de l’Església? .. Però les litúrgies d’ordenació són fidel reflex... i no pas Un repàs per la història del desig o el sentiment o la convicció personals.. «el caràcter es. . . . El criteri de la què la vocació al ministeri ordenat (diaconat. cada vegada més gran i més il·luminada que està fet per al la doctrina oficial ha mantingut aquesta concepció de la sacerdoci». 1... 2) Del candidat a ordenar ha Les autoritats religioses van refusar qualsevol debat i de constar la seva intenció recta.. prevere.. bisbe.. el Papa Pius X va fer estudiar servei».. quan va entrar en vigor el de «germen de la vocació» i 1534.. i per la qual podria tenir dret a l’ordenació. en conseqüència... ... Una altra cosa és la vocació a la vida monàstica o religio..... la vocació in. I no feien cap al·lusió a Codi de Dret Canònic. parlant. funció d’un seminari menor era d’inculcar la vocació tot doncs. i la idoneïtat per a exercir es van parapetar en la pràctica corrent: «un voler d’infant dignament la funció que se li encarrega i no pas el seu de- pot expressar el mateix voler de Déu». la vocació al ministeri per part de Però no va ser admesa Déu coincideix amb la crida de l’Església». aquelles circumstàncies i en aquells infants.. ció com a germen diví previ a la crida de l’Església havien fantil té una «consistència ontològica». presbiterat. deia. posava de manifest que «la sacerdotals infantils o «gèrmens de vocació». La vocació al ministeri ordenat. .... La ini- ciativa és de l’Església. procedeix sempre de l’Església..... de la tradició antiga: «Senyor bisbe. .2010 pgs. La pregària d’ordenació tampoc no fa cap men- spirituelle» el desembre del 1998. naris menors i el 90 % del clergat en provenia....8. (Els que aleshores defensaven la voca- divina pressuposada [a la de l’Església]».M.... Per fer afirmacions d’aquest tipus es basaven vocació com a crida de Déu mediatitzada per l’Església (i únicament en el magisteri de Pius XI i Pius XII i en el codi no per la consciència personal) i el dret escrit de l’Església de dret canònic aleshores vigent (cànons 1. la història anterior Aleshores hi havia a França 131 semi- 466-480) publica un interessant article d’Hervé Le. de la vocació confon la qüestió i va reafirmar explícitament la doctrina tradi­ el desig d’esdevenir prevere amb la crida real de Déu que cional: 1) Ningú no té cap dret a l’ordenació anteriorment només es pot conèixer en la crida de l’Església. crida al presbiterat resideix en la necessitat per al bisbe de episcopat) «procedeix formalment de les iniciatives de la proveir les seves esglésies. jerarquia... . .. arribat a afirmar que es tractava d’una predestinació que pecífic de la vocació sacerdotal consisteix en la voluntat feia culpable i perillós de resistir-hi). encara sa. vox Dei... i.. arran d’una polèmi- lles (cf. tal com hem dit... .) [el qual] porta en ell una certesa Encara que la pràctica ha conegut moltes vicissituds.. «Que sigui ordenat bisbe aquell que ha estat elegit per A finals dels anys 50 la sequera de vocacions ja era tot el poble». en presento tot seguit un resum. que crida aquells que creu necessaris per al servei de la comunitat. . Per. ­­4 . «Per tota la tradició. La idea corrent.... . . i una revista com les «Informations Ca­ (cap a l’any 218). . . Així arribem a l’any 1912.. es troba «en una gravíssima crisi de a través del desig de l’Església (i no de l’individu) que la teologia de la vocació». 967. .— J. afirma.. .. el 2007 i que qüestiona radicalment la noció de vocacions més «productiu» de França.. clar i català: que Déu infongui la vocació ja a desconeixent els mecanismes que la feien possible» en la infància.... un important article a la revista «La Vie Spirituelle». la Santa Esglé- està en joc.11)— que considera aptes per a aquest ca oberta sobre la vocació.. publicava de l’Església de tenir una persona determinada per bisbe. que parla l’ha conservada fins el 1917... «Documents d’Església» (n. en què. . grand aparegut a «Église et vocations» del febrer del un estudi posterior sobre el seminari menor de Luçon.. llegim ja a la Tradició Apostòlica d’Hipòlit un fet a França. 1959: La qüestió ja era plantejada. .. crisi de civilització?.. afirma l’au- tor. naris menors». crisi del Lleó recorden la norma en vigor: Cal respectar el desig sacerdoci?»... .. hi ha una «crida sig de ser prevere... a la lliure elecció del bisbe..... reflex de la pràctica de l’Església de tholiques Internacionales» ja s’interrogava sobre les seves Roma... és a dir: que és causa essencial....533. reitera.. Tanmateix... els bisbes de Roma Sant Celestí i Sant causes: «crisi d’estructures?.. Hi ha hagut confusió entre les és discernida la voluntat de Déu.. personal de l’individu (. Céret.. encara avui. Al segle V. ció del desig personal del que serà ordenat...» tal de Legrand havia estat publicat ja a la revista «La Vie persona. l’any 1959......... que consagra al servei comú aquells —i aque... També per a Trento la vocacions a la vida religiosa i les vocacions als ministeris vocació no és una realitat que el subjecte pugui discernir i s’ha traslladat a aquestes el que és propi d’aquelles. Doncs bé. Donada la importància i la transcendència del que avui.

la posició ferències episcopals. En se- discutit. El concili Vaticà II. els preveres catòlics casats superar un cul de sac en què ens trobem actualment i en orientals. si aquest pas de la no és el mateix preparar joves solters que persones casa- iniciativa de l’Església cap a la iniciativa del subjecte no des que tenen responsabilitats familiars i professionals. amb els seus bisbes. nostres Esglésies locals. A nivell institucional. les vocacions i respon a tres objeccions. el 1990. fora dels casos suara esmentats. ha de can- dència i pregar per les vocacions. I. puguin esdevenir perquè. Però. en les això topa amb la disciplina actual de l’Església llatina. I que hi ha més riqueses en la Tradi- proposar el servei presbiteral seran persones casades. en el n. a) Cal superar un cert espiritu- que l’Església local tingui la responsabilitat efectiva en alisme individualista: la vocació al ministeri. de les Esglésies i els bisbes es troben lligats de peus i mans manera que elles. personals i comunitaris. caldrà passar a concebre catequistes i els monitors de les celebracions. 1. una constitucions dels dominics mantenen que els religiosos simple decisió papal no canviaria de cop les mentalitats que són ordenat ho són en virtut del vot d’obediència. la decisió d’admetre casats al Per acabar. Podem assenyalar- nen vocació episcopal? ne tres capítols. Així i tot. van demanar a fer-se pràcticament comuna. 6 ­­5 . diu Legrand. gon lloc cal un retorn real a l’eclesiologia de comunió. les escoles de ciències religioses en marxa fan una gran visme contemporanis. l’autor dialoga amb el Servei nacional de presbiterat en l’Església llatina se l’ha reservada el Papa. A nivell doctrinal. consistència en ella mateixa. Resposta a tres objeccions Però. Ni que als preveres casats d’altres confessions cristianes que es passen al ca- tolicisme se’ls permet de continuar exercint el ministeri. I això. ens trobem en un carreró sense sortida: sies locals i per les Esglésies locals (in et ex eclesiis). encara avui les de poder ordenar catequistes ben preparats. mentalitat i a un canvi de disciplina. per això s’ha de discernir en l’Església i no en senten al bisbe candidats per al diaconat i no cal dir el un col·loqui singular amb un pare espiritual. A nivell espiritual. A més. de manera que l’objecte del ministeri menys mòbil. vei del ramat que els ha estat confiat. b) En l’ac- que s’esdevé en el cas de ministeris no ordenats. com els bisbes d’Indonèsia que. c) Cal treballar per la formació es- piritual de preveres casats i pel nodriment i l’acompa- Un llarg procés de preparació nyament espiritual de l’esposa i dels fills. ¿què pensar dels qui deixen entendre que te. cal retornar a rectament per la vocació al ministeri i es limità a utilitzar la concepció tradicional de la vocació com a crida de el terme «gèrmens de la vocació». din? 2. matrimoni. podria ser una adaptació a l’individualisme i al subjecti. tasca. és una és més costós que un de cèlibe. si lloable és manifestar que un té vocació un llarg procés de preparació per arribar a un canvi de presbiteral. b) Pel que respecte a l’economia: un clergat casat Avui. la majoria d’aquests cristians als quals ser el centre de tot. l’Església. si la vocació reposa en la voluntat d’un cristià nous subjectes de drets i d’iniciatives i no simples dele- que se sent cridat. De fet ja hi ha comunitats que pre. En primer lloc. com els ceptació del servei ministerial. a desgrat de la demanda d’algunes con- En els pontificats de Pius XI i de Pius XII. en una situació de manca de vocacions. de tota l’Església Com a conclusió. tot i que és prou clar que la llei del celibat és una imposició eclesiàstica. no vol obrir cap més porta. més que l’elecció dels seus ministres. ministres i que aquests siguin triats en funció d’aquell i 3. en que Pius X acabava de refusar anà guanyant terreny fins ocasió de la visita de Joan Pau II. Com que no es tracta de substituir clergat (el servei de l’Evangeli i la construcció de l’Església) cèlebre per clergat casat. tanmateix. caldrà integrar situacions dife- prevalgui efectivament sobre la persona i el desig dels rents i comptar amb un ministeri a temps parcial. Per això caldrà d’altra banda. si Déu continua viar profundament l’actitud respecte a la sexualitat i al cridant. En la situació actual de crisi de vocacions en el nostre segons la qual l’Església universal existeix en les Esglé- món occidental. tercerament. I. que el Concili (Presbyterorum Ordinis. 16) què sembla com si no ens quedés més que pregar més i anomena «òptims» i als quals exhorta a perseverar al ser. Passa a pàg. I ció i més recursos latents. és una gràcia per a ritual d’ordenació. c) Pel que fa a la mobi- hora propícia per passar de la pastoral de la vocació a la litat i a la disponibilitat: un clergat amb esposa i fills és pastoral de la crida.Evolució posterior el qual. l’autor recorda que s’havia absolu- titzat un moment històric en el qual l’individu ha passat a Naturalment. si no hi ha voluntaris ja no hi haurà gacions administratives d’una Església universal que té preveres. a) Pel que fa a la formació: Podem preguntar-nos. Només ens queda esperar en la divina Provi. no s’interessà di. ¿què fer perquè aquestes vocacions no es per. i no com a llibertat d’iniciativa. però. sacrificar-se més. després de tants anys de preveres cèlibes. sense haver-la mai l’Església per respondre a les seves necessitats. Si les posem en pràctica podrem No podem oblidar. 3 de l’Optatam Totius. d’acord amb el que diu el una gràcia per a la persona ordenada. la llibertat com a llibertat de consentiment.

altres. «Sí. però avui. una visita possibilitats que li ofereix la seva rica quins criteris. hi. de moniato. filtrar. plenament satisfactòria en ella matei.Tr. cipació dels fills a l’Eucaristia. però treu només un 7 i po. 5 Signes Z 1. — J. ta. pastorals? També el budisme coneix aquestes vocacions Sagraments de rebaixes? com hauria d’anar la primera parti- infantils. no dema- fessió? I de fet han nascut vocacions casats per l’Església i no hem bate.Ve de pàg.. Ja sé que l’edu. Però l’Església ha ta. Si ris menors inculquen la vocació amb Més o menys recollit a l’hora de els pares —i el nen-nena— no són el fonament (o l’excusa) que l’infant dinar entre administratius d’una em. Algunes preguntes que fan al l’oportunitat o l’obligació de fer- Però ¿i el risc d’una formació ama. Però nosaltres fem el que és a sia i el seu servei. prevere. El risc de funci.) no aturen.. le. alhora. par- què ens trobem? Si hi entrem.. després. diu que els companys de altra «dimensió». neu el sagrament de l’eucaristia al del desig de seguir exemples evangè.). dria. Però al meu marit sí que li lloc on la festa hauria de tenir una licament atractius. fenòmens d’identificació constituei. respon l’autor. propòsits? Tots sabem. Segons les enquestes la crida al sacerdoci ha estat majoritàriament sentida entre els 8 i 12 anys.? Falta de cultura? tants documents i publicacions «d’es. Jo no ho vol... 2. «sagraments» no és com anar a un d’aquestes vocacions infantils perju. Els in- fants. el seu viatge al Regne Unit».». recorrent a les 2. En les nostres societats. com va ministeri un funcionariat.. però. els semina.. «Sí. potser aquests pa. esport. sinó que dicaria greument la credibilitat d’una bé?».». 44). I aquí de les preparacions que hem descrit ments i decisions tan anacrònics i Domingo transcriu aquestes parau- ens trobem lligats de peus i mans: fora de lloc? ¿Quins responsables les del Papa: ¿som conscients o no de l’atzucac en pastorals (catequistes. Però ja fa de fe i de «significació» que si no comptar amb adults per al servei de moltes coses: extraescolars. pressuposa uns mínims de referents Església que semblaria incapaç de dria treure un 8 o un 9. ell sempre ha dit Total: sentir aquests comentaris xen un estadi en la construcció d’una al nen que si fas la primera comunió a l’hora del tapper et deixa de pasta personalitat. «Signes dels temps»? fondre amb la vocació al ministeri en cació és cosa de dos. per quins camins. «El fet que jurídicament es tracti progressar i passar a altres etapes que quan seria el moment.. per fer (feu una festa maca per al fill-filla. potser encara era compren. marit ho vol així..... aquests planteja. una pro. de cap comunitat cristiana. Al seu article dominical a «La És veritat que no hi ha una «solució» res són dels qui opinen (!?) sobre les Vanguardia» el 24 d’octubre (p.!. despeses de la visita del Papa i ta. una «comunió pel civil». de visita d’Estat —argüeix— no fa se’ns aniran obrint. I. perquè no té sentit: no estem dir algú). locada. ¿per la sent. es poden purificar. escola. entesa com una nova 70-80. si us plau. jat el nen.. en principi.. No correm el risc de causar més al davant de situacions com aques- problemes i divisions en l’Església? ta? (Ah. cas: 1. És veritat que els fa il·lusió. que no va «tot a cent» o semblant. Oriol Domingo es pregunta: ¿Com xa i per a tothom. Inèrcia de costums socials? Falta Visita apostòlica piritualitat sacerdotal»? d’informació i direcció dels qui són i visita d’Estat 3. ¿No ens arrisquem a fer del la primera comunió. sinó sobre la gràcia encara pensi i actuï així? Els anys les nostres mans de fer. mossèn. ­­6 . Si no emprenem pel camí discernir. etc. sí?».. teur i basada en una espiritualitat que hi hagi gent —parelles— tan descol· «Que Déu hi faci més que nosal- pivota no sobre el baptisme i l’Esglé... d’estat? Benet XVI ho ha explicat en Tradició. et compraré la Wii. podrem ròquia. incoherent i superficial que tres!». de l’ordenació. «Ah.. com mostren sible. aquests des. cadascú segons pugui i tingui onariat no és quimèric i cal vigilar-lo. ses de repàs». però si el meu Doncs escoltem-los i responguem- el seu sentit teològic. analitza el papa que una visita d’afrontar els canvis. Però no els podem con. d’aquesta un esdeveniment polític. amb apostòlica sigui. «I doncs. ¿Com. Però es tracta d’aquest d’una realitat infantil sense relació amb la realitat de la vocació al minis- teri: ¿quin sentit i quin contingut po- temps den tenir a aquesta edat el celibat i les responsabilitats. es tenen personalment no passa res la Fe. l’escola la fan i . expressen així més o menys conscientment una re- lació afectiva de vàlua amb un adult (mare. ¿Com és possible que el 2010 ho. Z identificació amb Crist. presa pública: què algú no els diu que això dels gitimar teològicament l’autenticitat «El meu nen hauria de fer clas. catequesi. com hem dit.).

—afegeix— posa en el centre d’aten. Així que tots lica (. llar la particular significació eclesial AL PAPA BENET XVI EN LA SEVA VINGUDA Senyor Papa. Trobareu «El Pregó» a la de Déu contra les destruccions i les tach confessa “Em complau subrat.. Catalunya! ­­7 . Z present a les nostres diòcesis cata- Una visita en la responsabilitat de la lanes i està fortament arrelada a les fe per a la qual existeix el Papa».. ha mantingut al marge en la designació dels nostres bis- Com desitjaríem. que aquesta visita us ajudés a entrar en contacte amb els I com desitjaríem que les vostres visites prenguin uns nostres problemes i les nostres angoixes pastorals! aires més senzills i que la dimensió ciutadana i la vostra Els mitjans de comunicació parlen d’un canvi d’ac. 5) devastacions».. deixant de tés a l’Església barcelonina i a tota l’Església catalana banda una llarga història que es remunta a l’Edat Mitjana. amb la apostòlica”. amb la capitulació a què existeix l’Església universal. condició de cap d’Estat no contaminin aquesta d’ara fins a titud del Vaticà amb Catalunya i la seva l’Església. la na i amb el bisbe de Roma.Perquè encara que el papa és cap Fins aquí Benet XVI. D’aquí neixen a Europa. apostòlica nostre terres i de forma rellevant a «Aquest caràcter de visita d’estat . Expressa així la els interessos conjunts (. des de d’art del Museu de Lleida. Permeteu-nos esmentar només com se’ns generosament en l’evangelització de la nostra societat. un valor religiós. per aquest país i aquesta Església! Perquè. el punt de la justícia. la el Papa (. dir d’aquest afegit que no figura al entra en relació amb la política en me català s’obre a l’eix mediterrani. es preocupava per l’Església de Roma. que pren. bes i en el canvi de límits de les nostres diòcesis. substancialment..) Segons Jaume Aymar. tendència es consolida els segles XIX me per tal que es restitueixi la imatge i XX.) La consciència de romanitat la visita d’Estat és substancialment i contents. I documents que n’acrediten la propietat. perquè són lans a partir del segle XVII. de manera que no costi tant prescin- I així la fe. Però si la visita de Benet ció precisament les coincidències Oriol Domingo continua infor. na aplicat a l’Església. que deixar en la penombra —si més no per a un gran nombre —diuen— han passat de ser mirades amb suspicàcia a de conciutadans— la seva condició de visita pastoral i ser mirades amb afecte i benvolença. com diu també l’arquebisbe. Recull d’informacions i comentaris de Jordi Trepat i Josep M. la llibertat. En aquest sentit. llibreria Claret (Llúria. a Roma. l’escapçament del Bisbat de Lleida i tot el li ha seguit i sinó totes les Esglésies locals en les quals i per les quals que acaba de culminar.. per ara. credo oficial de l’Església. Com voldríem que germanívola del Bisbe de Roma al Bisbe de Barcelona. «El catòlic creu que ca que segueix Roma amb l’Església religió. Punts de venda també finalitats de la fe. XVI no hi posa remei. — J. santa. que ha tingut per a la nostra tradició d’Estat. Molt bé.T. el droga. això només és un instrument ra que tot lliga i que la seva visita cristiana la incorporació a l’article per a garantir la independència del a Santiago i a Barcelona serà també novè del Credo català l’adjectiu ro- seu anunci i el caràcter públic de la «substancialment i essencialment» mana per a qualificar l’Església catò- seva labor de pastor.T. l’anunci de l’evangeli. progressem de desplegar lliurement les ales i recórrer el nostre camí en la dedicació al servei dels més necessitats i treballem sense destorbs. i romana? partir del segle XIX”». a desgrat dels pecats i a un altre mossèn Romeu que ens ar- justícia. sigueu benvingut al Cap i Casal de llengua en la celebració de la Sagrada Família i en la vi. amb gués més relleu la nostra Església! I no només la nostra. La política. que és misèria.) La lluita seva proximitat amb la Ciutat Eter. De mane. aquest canvi fos realitat.. com diu el Concili Vaticà II s’ha forçat el bisbe Piris en l’afer de les cobejades obres reprenent una expressió del bisbe màrtir Cebrià que. el seu bisbe Tribunals no s’han dignat prendre en consideració els i els seus responsables en una situació de persecució. l’Església és “una. amb la políti- entre els interessos de la política i la mant-nos (id. Totosaus contra els mals d’aquest temps..).. —J. sigueu benvingut a casa nostra. I que la presència de la nostra Senyor Apostoli. la pobresa. ha estat i és una característica molt essencialment una visita pastoral. els esclavatges de l’home són títol romana es troba als credos cata. Aquesta a Barcelona finalitats de la humanització de l’ho. aquella revitalització de la vida cristiana que el nostre s’han acumulat darrerement tota una pila de manifestaci- bisbe desitja i gairebé es promet com a cosa segura!: ons de desconfiança i de decisions que ens han impedit que creixem en l’amor de Déu i del proïsme. catòlica i catalana potser haurem de demanar busca garantir la justícia i. Catòlica. sobre les quals els vostres Cartago. Però la justícia les divisions dels creients. El cardenal Lluís Martínez Sis. El catolicis. català afegeix el qualificatiu roma. una visita pastoral. les malalties. El Credo regli la música del credo que cantem és un valor moral. sita a l’Obra del Nen Déu fos un signe d’estimació cordial Com desitjaríem que la vostra presència fugaç apor.

Però acaba amb l’altre platet de bes i són promoguts els bisbes fidelíssims a Roma. aquest positiu. hi ha figures com el papa Joan XXIII. Salazar. que invita a continuar en aquesta que fomenta el servilisme. Pinochet i altres. mentre ritus i símbols es catecisme únic. cosa la balança. en la seva croada contra la llen- la literatura. absolutistes i excloents?» «La i adaptacions. es llança a presentar tota mena rània. Mussolini. Perquè es canonitzen figures que presenten unes no ha deixat de transmetre els evangelis —ni que sigui virtuts ben enquadrades en el sistema: l’obediència cega. Vet-ho ací tot plegat: ligiós ha cristal·litzat i ha garantit la continuïtat d’aquest tipus d’Església. aquest exercici tatorials i l’Església-poder. continua.: 93 302 70 88 Adreça del titular elprego@terra.. molt a l’estil feixista. que ofereix sorpreses i exigeix tolerància es. sovint sense respectar els drets hu. que reforcen la identitat conservadora.) Més I. talonari o extracte de banc) . com s’ha pogut veure amb els de poder no té res de diví. I també ens cal reconèi- s’idolatra les autoritats eclesiàstiques. Compte Signatura del titular Maquetació: Albert Espona Codi Compte del compte/de la llibreta Dip. Nom Nombre d’exemplars: Direcció: Casimir Martí Adreça Edició: Població i codi postal Telèfon El Pregó Associació Cultural DOMICILIACIÓ DE REBUTS EN CAIXA O BANC: Apartat de Correus: 16. i el govern valencià presidit per Francisco Tota una vida lliurada de ben jove al conreu de Camps. més encara: hi ha una estreta afinitat entre els règims dic- En realitat.es Entitat Oficina Control Núm. Elles secunden aquest tipus d’Església. l’accés al missatge revolucionari del Natzarè. a partir de 10 exemplars a una mateixa d’informació i opinió adreça: 15 euros per exemplar). (Subscripcions col·lectives. L’altre veu agressió imperialista en les Catalunya i de la nostra Església. la llei i la història la institució-Església. 1. a ensenyar (. eixen aquell estil autoritari. ben agermanats. 08080 Barcelona Titular del compte Tel.. de manera que ens ha permès l’exaltació contínua de les autoritats. sinó que es presenten com a 3. volia». negant-los en la pràctica—. A causa d’aquesta rigidesa dogmàtica i canònica l’Es- 2.051 Els prego que fins a nou avís atenguin els rebuts que presentarà El Pregó eclesial amb càrrec al meu compte/la meva llibreta. el principi d’autoritat. sobretot el Papa. tanmateix. glésia institució no és viscuda com a llar espiritual. a escriure. Ella predi- glésia-jerarquia». Perquè hi ha persones i cristians de naturalesa au- tava: «¿Com pot perpetuar-se en toritària que aprecien per damunt de tot l’ordre. fet alliberen. Preu d’un número solt: 1 euro. xa de la vida. FA poc Leonardo Boff es pregun. litúrgia. sempre al servei de tellà. Legal: Gi-161-94 Client (CCC) Impressió: Agpograf. Amb facilitat es margina aquell que és qüestionat: S’adonen de les distorsions fetes a l’herència de Jesús. Perquè l’Església-poder coneix el valor dels ritus i altres el títol d’«Església» i estableix uns criteris únics de els símbols. de cent teòlegs van ser castigats quan Joseph Ratzinger era Helder Camara. treu a totes les 6. en detriment de la lògica comple- amb característiques autoritàri. 5. una dogmàtica única. un vetlla gaire pels seus continguts. És exactament el que Jesús no dictadors Franco. S. Perquè practica el culte a la personalitat i gairebé pastors enmig del Poble de Déu. Perquè es considera l’única vertadera. ideologia dominant. una única forma de mantinguin inalterables i siguin conservats estrictament. Pere Casaldàliga i altres que no reprodu- president de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. però no pertinença: un pensament únic. emissions de TV3 i les referències a València en una web cultural del govern català. No tolera la crítica ni la creativitat. Surt l’1 i el 15 de cada mes. mans. Publicació quinzenal SUBSCRIPCIÓ PER A L’ ANY 2010: 22 EUROS. el «sentir amb l’es. que són consi- derades negatives. un únic dret canònic. Aquest bloc històric-social-re- Església. n’emigren: diuen sí al cristianisme i no a l’Esgléia-poder. el PP Català el qual recentment va complir vuitanta anys. Accent pon: “només perquè és divina”. Boff resumeix la seva resposta a la pregunta en sis Els sacerdots conservadors són fàcilment nomenats bis- punts una mica cantelluts. el càstig. segons el qual el ca l’alliberament. xer aquest mèrit a aquesta Església autoritària: que mai 4. l’ajuda a joves i no tan joves. la història immediata i contempo. se li nega el dret a predicar. i fins i tot de recursos per imposar la supremacia del cas- a la conspiració discreta.A. però. L’un. gua catalana. però generalment són altres els que de cap sempre té raó. (Ho trobarà a la seva llibreta. Perquè utilitza la violència simbòlica del control. També ho fan els règims polítics totalitaris o dictatorials. Molts la repressió. res. Quadre d’honor Quarto fosc Hi posem el bon amic Albert Manent i Segimon Hi tanquem.