You are on page 1of 8

eclesial d'informació i opinió

400 Publicació quinzenal Número 400 15 de novembre del 2010

La nostra Església de cada dia
Com els tres deixebles, apagada la visió de la muntanya, també nosaltres,
després de la visita papal, ens trobem amb la nostra realitat de cada dia. I
hem de continuar el nostre camí escoltant el Fill estimat, responent-hi amb
Lectura
.................................................................................................

la nostra vida i donant-ne testimoni enmig d’una societat per a qui Jesús i
el seu missatge resulten força desconeguts, o ininteressants, o arxivats en
Església, mare i creu. Au- el bagul dels records, sense significació vital avui. I en la qual els mitjans de
tor, Joaquim Cervera. (Edi- comunicació, que ho impregnen tot, i no s’estan de destacar els punts foscos
cions Saragossa, 2010). És un de l’Església i, fins i tot, de fer sang. I on, tanmateix, molta gent cerca en la
llibre oportú, valent, testimo- fosca el sentit fons de la seva vida.
nial, que ens ressitua. I ens fa
La imatge que ofereix la nostra jerarquia no és gens favorable. Les nostres
comprendre el que vivim tots
els qui estimem l’Església o
comunitats, en general, són pobres i envellides. Els nostres grups, reduïts.
tenim interès per conèixer-la. L’enorme canvi sociocultural i socioreligiós que s’ha produït, i que continua,
Un llibre gestat, treballat per no s’ha vist acompanyat per un replantejament dels objectius, l’estructura i el
dins, en el qual l’autor abo- dispositiu pastoral. Ni per una posada al dia seriosa del llenguatge de la fe i de
ca tota la seva l’experiència la celebració, ni de la moral oficial. Una vegada i una altra, el Papa polemitza
personal, pastoral, de reflexió amb el relativisme. Però una cosa és la discussió en el camp intel·lectual i una
compartida, de coneixement altra el treball de cada dia, en una societat diversa i èticament plural, afronta-
especialitzat sobre el tema.
da a noves realitats i nous problemes, en bona part inèdits, i per als quals no
No és una anàlisi sociològica,
però recull els seus treballs
valen les solucions «tradicionals». Més que no la proclamació d’uns «punti
i reflexions fets des d’aquest fermi» i l’apel·lació a una «llei natural», que l’Església interpreta, cosa que
biaix. Tampoc no és un lli- provoca en molts distanciament i refús, ens cal una comprensió cordial i sin-
bre de teologia, però en té, i cera de les persones i dels seus itineraris i un acompanyament germanívol en
molta, com el mateix títol ja la recerca, una recerca que, en bona part ens és comuna a tots.
insinua. Un llibre fet des de la Tot això intentem fer-ho en les nostres comunitats i els nostres grups (i
perifèria de la institució, des desitjaríem sentir-nos més acomboiats i pels màxims responsables), sense
de l’Església dels barris, des enyorar uns temps passats que haurien estat millors, sinó amb la il·lusió de
dels moviments i dels grups, i
des de l’experiència concreta.
respondre a la crida del Senyor en el nostre avui. Recolzats no en un op-
Un llibre fet des de les expec- timisme fals i superficial, sinó en la ferma seguretat que ens donen la fe i
tatives del concili Vaticà II: l’esperança. Confiats en la promesa del Senyor: «jo estaré amb vosaltres cada
hi ha una frenada, però hi ha dia fins a la fi del món» i «l’Esperit us conduirà a la veritat sencera». I mirant
un camí a fer. aquells testimonis actuals del Crist i del seu evangeli que no falten ni al nos-
tre costat ni en altres esglésies.
Josep Maria Fisa Josep M. Totosaus

.... cal reconèixer vitablement. germanes.. Però es troba a faltar un tractament més seriós celibat dels capellans.... una bes revestits de blanc i ben asseguts als seus seients. dogmatismes simplistes. és estar reclamat una conferència episcopal pròpia que respongués ancorat en visions del passat que no es desprenen del mis- a les necessitats pastorals del nostre país. (publicat a la web del Centre Unesco) .. dificulta la seva missió. Ara bé. que intenta allunyar-se de (Lc 9.. Des de fa uns quants anys... que una organització territorial de l’es. . i caldria preguntar-se per què...59-60). Anuncis enigmàtics sobre la missió de Jesús a la terra realment.... ... ... .... sinó més aviat divisió. haig de con. reproduir en l’organització eclesiàstica XX em semblen particularment desafortunades. pare. fills i la sogra contra la nora i la nora contra la sogra» (Lc 12.. que perquè allò que predomina actualment no és l’anticlerica- són els Estats.. sinó veure’l com a conseqüèn- fessar que el primer que em fa nosa és que el Vaticà sigui cia del clericalisme oficial que va acompanyar els quaranta un Estat i que el Papa vingui i se’l tracti com a Cap d’Estat.. Va ser vegada més. la mare contra la filla i la filla contra la mare. la seva gran empresa. una lectura ció concentrava en el cerimonial de l’enterrament del pare sincera i atenta dels evangelis.. crec jo. de sobre i que. tres contra dos La condició bàsica per a seguir-lo. I sort hi va haver És el resultat d’un passat que l’església no s’ha sabut treure d’allò que anomenem l’església de base.26). Jesús deixa palplantats vida no pot ser el meu deixeble» (Lc 14.... Perquè d’ara però el Fill de l’Home no té on reposar el cap» (Lc 9. Bé és veritat fora de casa la mare i germans que el buscaven. la dona en l’església que varen donar les monges fregant glésia. més és un procés constant d’encarnació... ens mostra que no fou aquesta. I nua vigent i no hi ha símptomes que es vulgui corregir. s’ha al ministeri o la condemna de l’homosexualitat. en comptes d’afavorir la difusió del missatge cristià l’altar i a terra mentre ho contemplaven centenars de bis- més aviat l’entorpeix... Però cada encarnació històrica tradueix el mis.. Una mostra ben clara és la provocativa admonició de que considera amenaçadora: la família.... ruptura i reencarnació.. . comparar-lo al dels anys 30. anys de dictadura feixista que hem viscut. fent-se deixeble seu. Irromp. Jesús i la família Vet aquí un tema d’actualitat creixent de la política seriós distanciament en la relacions personals resulta inevi- eclesiàstica angoixada enfront d’un laïcització de l’estat table.. mare. Jesucrist... discretament... per exemple. passat i que no respon a les necessitats d’evangelització del Si el cristianisme és una recerca de sentit de la pròpia nostre temps. com si Jesús no Jesús «deixa que els morts enterrin els seus morts» contra hagués tingut cap altre objectiu més urgent en aquest món un dels grans deures de la pietat filial que la seva civilitza- que la institució de la família cristiana. una llengua.. Les declaracions dient que creia que avui es viu al nostre ques d’una col·lectivitat amb cultura pròpia era una qüestió país un anticlericalisme semblant al dels anys 30 del segle política i.58)... Per tant.. .. us dic.. que l’església institucional està ancorada en el l’única presència femenina visible durant la visita. retrunyen damunt qualsevol comunitat familiar com una La vida pública de Jesús fou la d’un predicador itine. .. En general La segona observació és sobre la imatge del paper de crec que el funcionament de l’estructura jeràrquica de l’es.. Aquesta condició pot ser formulada 51-53). O sigui. només voldria fer dues observacions.. contenir. Curiosament es satge de Jesucrist i més aviat en dificulten la seva difusió... Primer.. però el d’un mira els qui seuen al seu voltant i aclareix: «Aquests són ­­2 . l’integrava: casa.. .... encara es considerin «dogmes» el específica.. perquè si és que hi ha anticlericalisme.. ine. vida a través de lliurar-la als altres seguint l’exemple de me necessita encarnar-se en la cultura de cada temps. no caldria Pel que fa a la visió cristiana de la visita. la prohibició de les dones a accedir de la qüestió.. per exemple. rea. caldrà pensar millor com es transmet aquest vivant i donant sentit a tots els aspectes positius que pugui missatge.La visita del Papa Pel que fa a la visió catalana del fet.... glésia que respongués a les necessitats pastorals específi. . 29). lisme sinó la indiferència. nius. .... .... fills i els germans i les germanes i fins i tot la seva pròpia I a les paraules corresponen gestos. . mentre que el text no exigeix el sentit literal d’odiar. camps (Mc 10. La contradicció conti. la història del cristianisme que s’ha pogut visualitzar mediàticament un espai i. que té una personalitat cultural Que avui. .. Considero que posa de manifest.... . fou i dos contra tres. .. . el cristianis. es veu que no ho és.. va dir que això significaria barrejar la política en els afers Pel que fa referència al que es va veure de la visita del eclesiàstics. a la terra? No. un autèntic daltabaix generacional amb molta més acritud: abandonar equival a «odiar»: «si provocat per l’acció intencionada d’un Mestre ben singular algú ve a mi i no odia el seu pare i la mare i l’esposa i els i no fàcil d’entendre en tots els seus misteriosos aspectes. . Jordi Porta satge originari a les necessitats del moment i en part. . . segon. .... . .. el traeix. endavant cinc en una casa estaran dividits. pedregada seca: «¿Us penseu que he vingut a portar pau rant incansable: «Les guineus tenen caus i els ocells. ..... Com deia Emmanuel Mounier.. .... doncs. El pare estarà dividit contra el fill i el fill precisament abandonar el clan familiar amb tot allò que contra el pare. el mapa de les estructures polítiques per antonomàsia. germans. en canvi.. Papa per televisió.

ja que un d’ells tenia la sida. sia... a mi m’agrada sexualitat»... hi ha de més humà que la moral? L’Església disposa tot ticà. en el fons... Per primera vegada el papa exemple... dit Consell Pontifici per a la Pastoral de la Salut no podia d’una manera més senzilla. que a la llarga és pot convertir en una porta.. ni que «Hi pot haver algun cas justificat de l’ús del condó.. com l’ús dels an- llum del món. Els fills han d’obeir els Déu. . humanitzar la moral. com deia abans. Però. que no veuen malament en certs casos la lents. Un pas històric És el que acaba de donar el papa en el seu llibre La va dolent en si (intrínsecament dolent). mans s’han de tractar humanament). més anomenar moral del sentit comú. No fa pas tants anys que un matrimoni espa.. embrancats en principis teòrics.. . hem de fer un pas en.. concedir que el exposició esquemàtica sobre el tema (Col 3. a qui ha de servir com «al Senyor Crist. l’Església faria bé d’escoltar-se’ls... II.. Aquestes i altres dades evangèliques tractin els seus esclaus «amb justícia i equitat» bo i sabent sobre el parentiu consanguini i la nova família que l’ha de que ells també tenen «un amo al cel». presenta un viratge transcendental en la moral catòlica. opcional.... fer en cada situació allò que..... .. que els evangelis no semblen oferir-nos tocs no ens amaguen que l’estructura ben travada d’aquell cap model clar de família cristiana. ... En efecte. . fecundació assistida. és el millor que podem fer...... . geix la pregunta: ¿què se n’ha fet d’un model tan ben fo- dora: en una carta de tradició paulina trobem una nítida namentat pel Nou Testament? Cal.. i que a mi m’agra. . el qual li conce- cions dogmàtiques frenètiques i contundents. sor- Aleshores sí que es fa perceptible una descoberta orienta. cap a una moral teleològica o de la propor.31-35). Per això no he dubtat un primer acte de responsabilitat.. Així. En conseqüència. voques referències afegides. per res del món no es podia justificar... . proposaria salvar en cada situació aquells valors fonamen- var continència absoluta. dels fidels diuen que troben justificat l’ús raonable dels cionalitat (que sospesa la finalitat. Roma va respondre que exposant-nos a fer el ridícul.. no es poden passar desapercebudes les inequí.. . o que seria millor que el celibat fos da més anomenar la moral del sentit comú. és garantia de veritat pis intocables. indicis d’una «cristianització» del model. Una conversa amb Benet XVI. .. intangible... admet en determinades circumstàncies la justificació d’un tic. doncs.. . . Federico Lombardi.. tat de la comunitat eclesial.. la meva germana i la meva pares. sentit que a l’Esglé- nyol va consultar a Roma si podia fer ús del preservatiu... na humaniter sunt tractanda (les coses o assumptes hu- És veritat que les paraules del papa són molt mati. L’afirmació del president del tals que estan per damunt de totes les disquisicions. . quan amb una prostituta s’utilitza un profilàc... conscient que no tot a qualificar d’històric un pas que. .. en les coses de fe i de costums. Això pot ser el primer pas cap a una moralització. Però aquí a la terra substituir són molt poc adequades com a base d’untuoses l’esclau continua sent objecte de la propietat d’aquest amo exhortacions edificants entorn de la família o de formula. El qui fa la voluntat de marits «com convé en el Senyor»... .. aquest és el meu germà. ... La moral del sentit comú es de cap manera. n. Els amos cal que mare» (Mc 3... flexibilitat possible.1). ja que cal una humanització de la proporcionalitat i que. .. acte fins ara considerar dolent en si. Quan la gran majoria immutable.. ser més contundent: «L’Església no canvia i no canviarà tot comptat i debatut... o. .. en dir: ticonceptius. que l’ús del preservatiu «no és la veritable manera Un viratge inicial cap a la moral teleològica o de la de combatre la sida.. .. les noves condicions dels nostres temps amb la màxima Això sí.. Afegeix... deien els antics: i què sades i encara les acaba de matisar el portaveu del Va.. No s’accepta l’ús dels preservatius manera encara més senzilla.. malgrat el seu trànsit al món cristià. «perquè això agrada al Senyor». Però curs dels segles l’ha relativitzat d’una manera implacable amb certa consternació comprovem que el model no sols en punts ben essencials i el fet mateix de la relativització no prové de Pau ni de Jesús. Tots aquests re- Atès. .... d’una mai els seu principis. les esposes han d’estar sotmeses als seus Valentí Fàbrega Escatllar . bons o do.. sinó de l’antiga civilització ens esdevé una autèntica exigència d’evitar exhortacions pagana entorn del Mediterrani: és la família patriarcal rigo. Jesús Huguet ­­3 . . o. que. però. per fos per a evitar una catàstrofe. els efectes. com a suposadament basats en una natura (Constitució sobre l’Església. Huma- ni tan sols com a solució al problema de la sida». model de família pagana persevera.... .. davant i ampliar el camp de recerca a tot el Nou Testament. per petit que sigui.. anticonceptius.18-4. tant se val.. la sensibili- catòlica. 12).... grolleres manifestacions pels car- rosament jerarquitzada sota l’«amo de casa» (Mt 24. que és el sensus fidelium. segons el Concili Vaticà Representa el primer pas d’una moral d’actes i de princi. . Aquell acte que considera.la meva mare i els meus germans.. re- és permès i no es pot fer tot el que un vol».. massa sovint oblidem.43) al rers i de fer un esforç sincer de reflexió per adaptar-se a qual esposa. ... no deixa de justament d’un sensor excel·lent que faria bé de consultar ser la primera esquerda al mur inexpugnable de la moral més del que ho fa... i les circumstàncies d’un acte). que no tenien cap més remei que obser. .. .. per tant. simplistes i unilaterals. fills i esclaus deuen estricta obediència.. la moral catòlica vigent considerava cada acte o bo o indiferent o dolent. dirà com a recompensa l’herència celest»..

.El Nunci Exèquies cristianes. 2.. Concili Vaticà II.. tí «Crit Solidari».Lleida.. 391-392... 6. 358.Itinerari d’“El Pregó”. .. 7. 374. 7. 384.. . Catalunya. . 360. 1. 7. 6.. 387. 6-7. 374. Funcionaris.. 3. 4-5. Les diòcesis catalanes 2. 7 i 8.. 5... 4-6. 351. .. Família cristiana. 4-5. . 353. 6-7. 3-4 . 375.. 2-3. 358. Escola religiosa. Informàtica a les aules. 396. naçament de l’Església. 361. Capellans: vocació. 7.Girona.. 385.Concili Vaticà 396. 367-368. 400. 369-370. 6.... 5... ... 398. 7. 352.. 5. 386. 393-394. 363.. 6-7... 4-6. II. 5... 7. 359. 8. 387. 7... 359. 7. L’esglé.Una carta 364.Sa. 386. 362.. 377.Sínode per a Àfrica. 396.València: Comu. 7. 4-5. 2. 395. b) Situació global Celibat. 7. 377.. 374. 376. 2.. 7.Es. 6-7. 365.. 384. 400. distorsions. 381. 2. .. 393-394.Sant Feliu de Llobregat. 360. i 8. a) En el pla institucional encartat especial. 3. Missions. 372. . al papa. 382.. Vaticà II. 391-392.. 357. 7.. 375. 6.. 375. . catalana» (J. 376. Gaza. tòlics... 7. Ciencia i fe. COPE. 360. Espanya i la Santa Seu. 5. 371. 351-400 . . nitats cristianes. 1 i sia de cada dia.. 397. 351. 366. 361... 2-3 i 7. Catecisme episcopal. 377. .. Seminari. 399.Institució: «Correspondència». 352. 40 anys.Catecumenat. 377. Déu. Ateïsme. 75 anys del bisbe. 365. 4-6 i 6-7.. 6.Concili Concordat. 363. 5.Solsona.Visita encartat especial. 382. 6. 2.. 397. 352... 4-5.. . 6-7. 3.. 1 i 3. 355-356. 390. 352. 8..País Basc: provincia eclesiàsti. 2-3. 6. 7.. ..Barcelona. . 7. . 6. diocesà. 391-392.Carta Creacionisme.Anglicans.. 8. 369-370. 391-392. 358.. 398. Dia del 4.Un canvi en la moral?. 365. 365.. . 397.. . 376. . 400. 3. 4-5 i 8.. Capitalisme. Col·lecció de Clàssics Cristians.. 400.Estat del Vaticà.. 4-5.. Primera comunió. 4-5.. 1. 361. 367-368. 1.. . 6. 399. . 373.Poders Burka. 374.. 7 i 8. 4-5. .Viatge del papa a Jordània. .. c) Espanya «El País». 6. 384. 5. 8. 6-7. 6. 390. 361. 364. 373. del papa al Regne Unit. 6. 7. 7. 352.. 1.Secularització i descrèdit.Tarannà de l’Es. 374. ordenació episcopal. enduriment. Manuel Monteiro de Castro.. Capellans secularitzats. 7. Crisi econòmica.. nances. ge del papa a l’Àfrica. 4-5. . Temes Haití. 355-356. ­­4 . 399. 7. . 2-3 i 7. 366. 388. 1. ca.. 1 i 7 universal i espanyol Avortament. 391-392. glésia d’Irlanda. . Sayrach). 395. 3. Fe. . 1. 355-356. «Els problemes de l’Església b) Església universal Cervell humà.. nor. 398. 3... Estatut de Catalunya. 8.. 2-3. Acords concordataris entre Embrió humà. 6.. L’entorn eclesiàstic. 352. d) Realitats religioses diverses glésia a Espanya.. 4-6. Nou bisbe. 383. 6 i 8. .. 2-3. 7. lana. 385. 4-5. 360.Corpus Christi. 6. 1 i «Humanae Vitae». a) Vaticà 1. 391-392. 3. 5. 365. 6. 362. 1-2 ¿Catalunya ha deixat de ser catò. 8. 353. Pastorals. 353. bient de suspicàcia. butlle. 7. Crisi eclesial. . «Arrels cristianes de Catalunya». 6-7.. 4-6. 6-7. 388. 388. 1. 391-392. l’Església. 355-356.... 1-2. 7. 3.Pau VI: Humanae Vitae. 359.. 376.. 399. 7. 4-5. COPE. 7. 379-380.. de Hans Küng a tots els bisbes ca...Fi. 4-5 i 8. 2-3. 6. 375. 365.. 366. «Cristianisme al Segle XXI». 393-394... 381. Bisbe sense bisbat. 393-394. 1. 8.... graments en perill. 364.Am. 357. 399. 372. 397... 7... 355-356. 7. 6. 8... 1.. Ecumenisme. 6-7. Conferència Episcopal Cata. 6. 1. ria..Terrassa... 4-6.Secularització a 4-5. 3. 351. Estructura de del Vaticà. El museu comarcal i tadístiques. 8.. 397.. 2.... 382. 400. Afganistan. . 3. 357. 7. 396. 4-5.. 364... 365. 1. 369-370.. 362.Nomenaments de bisbes. Pla pastoral diocesà. 398.Viat. 6-7.. ... 360.Reformar la Cú. 3. 367-368. 2-3. 4. «Germinans germinabit».. 2-3. Fòrum Joan Alsina. 398. Infern. 4-5... 374. 7. Laïcitat. 387. 399.. 7.. Viatge de Benet XVI. Centre d’Estudis «Regne d’aquest món». 2-3. 381.. 4-5. c) Per diòcesis 1. 399. 3. Diada de Germa... 2-3.P. 6.. 367-368. 374. 3. 353. 2.Es. 363. 355-356. 4-6. 352. 369-370. 3.Fi. 8. lica? 384. 357.

397. 2 i 4-5. 7. Rahner. 7. 4. 364. 7. 7. 7. 366. 372. 1 i 2-3. Pau VI. Houtard. 2. 359. François. 2. 5. Agustín. Pel·lícula «Camino». 3.. 369-370. Gendrau. Jesús. 387. 4-5. 354. Miracle. 1. Maragall. 1 i 2. Turquia. 373. Samsó. 384. 8. Carlos. 8. 376. Pluralitat a l’Església. 386. 353. Roca. 372. 384. 384. Josep M. Albert. 1. Feliu. Josep Lluís. Antonio M. 358. Taizé. 1 i 2. 363. 360. Joan F. 8. 381. 397. Jounou i Bajo. 2-3. Joan. 353. 372. 385. 8. 6. 382. 389. 8. 361. 389. López Ibar. 3661. Karl. Albert. 7. 59. Carlo Maria. 1. 3. 8. 378. 376. Bascompte Barlabé. Màrtirs de la guerra civil. Munilla. Marcel 162. 367-368. Alfons. 6. Panikkar. 357. Lluís. Galinsoga. Josep. 361. 377. 7. 3. Jaume I. 8. 2-3. Saguer. 7. 4-5. 373. 373. Raimond. 8. 383. Cassià. encartat. 400. Modest. Ratzinger. 379-380. Pilar. 393-394. Ignasi. 7 . 397.2. Joseph Maria. 364. 162. Josep Maria. 385. Josep. 379-380. 352. 358. 8. José. Joan. 3. 7. 397. 378. 371. 8. 360. ­­5 . Sacerdots avui. 365. Teresa. Stephen. Martini. Rovira Belloso. 8. 376. 398. 2. Vicenç. 1. 8. Barac. Presentación. Martínez Sistach. Josep. Nació. Setmana Tràgica. Lluís. 6. Sant Crist a l’escola. 376. 2 i 6-7. Llibertat religiosa. 359. Juan. 381. 6. 8. Joan. 6. 385. Francesc. 7. 6. 381. Joaquim. 3. José Luis. Joseph. 4-6. Masiá. 358. 8. Antoni. 8. 371.. 2. 398. Rodríguez Zapatero. 397. 390. Narcís. Benet XVI. Vins. 363. 359. 372. Pasqua de Resurrecció. Vocació al sacerdoci. 378. Bauset. Antoni. 6-7.. Missa en llatí. 2. 5. Carles. Ferrer. 8. 1. 4-5 i 7. Osoro. 3. Pañella.. 5. 1. 7. 6. 2-3. 8. Mascaró. Pederàstia.. 8. 358. 8. 351. 7 i 8. Galobart i Flaqué. Nicolás. Xavier. 379-380. Nomenaments episcopals. Quaresma. Taltavull. 393-394. 355-356. 4-5. 3. 351. 385. 375. Pentecosta. 361. 378. 7. 1. Hawking. 377. Llengua catalana en perill. 4-5. Sebastià. 393-394. 352. 395. Alemany. 385. 3. Juan. 7 i 8. Llenguatge de la fe. Esquirol. 2. Guix. 6-7. 372. 2-3. 352. Marsé. 399. 2. 355-356. 379-380. 8. 4-5. 1. 362. 381. Hans Küng. 371. 8. Jordi. 391-392. 8. Obama. 4-5. 2. 353. Charles. Rius Camps. Joseph Lluís. Josep Maria. 357. 7. Evangelista. Quicos. 1. 398. 2. 6-7. Batllori. Malla. 8. 382. Carod-Rovira. 371. 4-5. 362. 2. Miquel. SIDA. Manent i Segimon. Rouet. Joan. 6. 7. 3. Trias i Birba. 396. 2. 369-370. 379-380. 2-3. Cebrià. Busquets i Prat. 4-5. 3. 8. Josep Maria. 389. Monteiro de Castro. Perarnau. 375. 1. 387. «Sant Egidi». 355-356. Marcel. 162. Botam. Josep. 387. 2-3. Casanovas. 360. Litúrgia. Gil i Ribas. Socias Humbert. 6. 4-6. Deig. 7. 376. Pagola. 395. 361. 1 i Comín. 8. Vacances escolars. Moreta Tusquets. Joan. 5. Joan. 8. 8. 369-370. 8. Joan. 6. 3 i 5. José Ignacio. 371. 8. 400. Joan Lluís. 8. 395. 8. Memorial democratic. 367-368. 4-5. 6. Personalitats 398. Joan. 8. 363. 4-5. Josep. Bellet. 374. Jordi. 378. 3. 390. 383. 369-370. 8. Mira. 6. Sanus. Maurice. 7 i 8. 1-2 . 375. 361. 4-6. 357. 400. 377. 8. 4-5. Josep. 4-5 i 7. Pifarré. 390. 359. Joan. Nadal. Dalmau. Henri. 358. Boulard. 4-5. Porta i Ribalta. Martí Alanis. 396. Cardó.Lefebvrians. 355-356. 8. Manuel. Cabot Pañach. 3. 363. 390. Barraquer i Bordas. 8. 396. 1-2. 363. Lefèbvre. 6. Transmissió de la fe. 7. 3 i 4-5. Darwin. 7. 378. José Antonio. Adolfo. 2 i 8. 375. Cots. 353. 8. 393-394. 353. 4. 6. Puxan. 3 Arregui. 386. 371. Triadú. 3.. 389. Carrera. 8. 385. 354. Riu. Rafael. Tenir i consumir. Pla de Bolonya. 383. Lluïsa. 372. Just. Bellavista. Prats. 8. García Gasco. 8. Rouco. 8. 8. 376. 2. Sol i Clot. Antoni. Vilanova. Memòria històrica. 1. 366. Arteaga. Tradicions. 6. Luis de. 1. 369-370. 369-370. Carles. 2-3. 1. 361. Romà. 367-368. Josep Maria. 1. 8. 378. 388. Oller i Barbany. 355-356.

la olímpicament de tantes altres?». de Vic.. i així successivament. Per exem. p. nes i prou sensibilitat per a abordar locució va ser un compendi de dis. religió. tot tronto- sinó que a més explicaven com és modificat perquè la suma sigui 33. de l’altar després de la unció i pro. que de forma unànime —entre Z parella de locutors (. quan tothom podia veure que ho feia el cardenal Martínez Sistach. de gracieta: “I aquesta mena de su. radament no puc dir el mateix de la sa. ciutadans que no saben què és un fora amb el títol «Una mar de fons». segurament per alarmes: ¿és que som tots analfabets President de la Diputació de Barce- pal·liar el desconeixement específic secundaris? Companys. I aquí sí que salten totes les Antoni Dalmau. anava del les tovalles de l’altar com un hule piritualitat és aquest tall. els anys de Crist en la seva mort? espiritual. El resultat de la cultura ment dels plans generals als detalls. via considerar que s’adreçava a pú. Fa una lloança dels càmeres: ¿No hauria valgut la pena esmentar seir.) un dels quals els favorables a la visita papal. ¿és que ens imaginem «escriptor».) i sensual. —que és el que sol prevaler—. blic no tan sols ignorant. havia entès l’espai que mostrava en una i altra soca. gran prohom igualadí ons. La secularització. la vida és percebu- bre la transmissió de la celebració o sigui. tament del de Dürer a Melancolia I. gic d’en Subirachs procedeix direc.T. En quina matèria. creixen els nostres fills i nets. en definiti.11. comentaris in- espais papals com la volta ciclista. En un altre moment es va referir a del consum i de la negació de l’es- recorria l’eix de simetria. Els temps han sar que ho hagi sentit qualsevol de clamar que el cardenal Ricard Ma. Antoni Puigverd deia. com se sol dir (. Sempre sensuals. que s’ha produït va. quan el realitzador va enfocar declarava basílica menor el temple recula ostensiblement davant les se- ­­6 . em pre. ¿per què passem Ramon Masnou. semblen de calaix. llegint els comentaris de la prem. tota hora. Em recollim un parell de pa- barats que insulten la intel·ligència encolomar a les benedictines de ràgrafs i la conclusió. aques. l’existència. sempre comprats. és que semblava generalista. de petits plaers sensuals justifica nic. si esten tan atents a coses que ens d’Església que va ser i amic del bisbe eren insubstancials i escasses... de dimen- terra al nivell superior. és a dir. el primer locutor va dir en to menyspreu del llegat cultural de la Miquel de Palol escriu al suple. perquè les explicaci. de l’Europa culta. Ens hem prohibit la dimensió aquest interior: passava ordenada. sinó també jugadors no agafen la pilota amb les de Montserrat. i mira que hi havia coses a dir. d’aquest Z Un món sense dimensió espiritual temps En una entrevista al «Full dioce- sà» del bisbat de Barcelona. en teoria.”. i fill del senyor An- desinteressat. no només eren bo. 6) un comentari so. i que fa vergonya de pen. un partit retransmès per un parell de vembre un article a l’«Avui» (p. pixats al ventre. se’n desprenen. que havia estat i l’altre. entre la fe dels nostres pares i el i el feia entendre a l’espectador». 30) gunto. El primer valor és pos- mília. que es pregunten perquè els Germà del pare Bernabé Dalmau.. clar— lloaven les bondats excelses La decadència de l’Església que igual podria retransmetre els de la retransmissió. picant el cap sions històriques. del primer. de qualsevol que en sàpiga uns Sant Pere de les Puel·les la neteja mínims. publicava el 17 de no- matèria. perquè ens lona i que ara signa. Com a conseqüència del ment «Cultura» del diari «Avui» doku”? I el savi va dir: “Ui.2010. Dos altres exemples poden ser el tema. de joc. mans. senzillament. té prou ante- »En matèria iconogràfica. que el va agafar amb els da en sentit estrictament material presidida pel Papa a la Sagrada Fa. tes coses vénen dels cabalistes. el segon. canviat i els valors del món occiden- fora.Signes Z de la Sagrada Família. La suma constant i seqüències que. lla. figurava un expert en la entenguem. entre altres coses: En l’àmbit de la cultura i les Pel broc gros el quadre màgic de la façana de la idees domina la burla de la fe i el Passió. sistema econòmic i dels valors que (18. ria Carles mostrava el pergamí que tal són diferents i el pes de la religió ple. »La segona sorpresa ve l’endemà món sense cadena de sentit en què Però després continua: «Malau. toni Dalmau. closos. gairebé ho va oferir a l’audiència amb plans ver-se informat que el quadrat mà.. litúrgica? En aquest cas de. procurar-se plaers a «El realitzador sabia què mostrava i la tradició matemàtica o tan sols ha. Quan falla. etcètera? Eh que no? Doncs. —J..

al. cristià fidel i rebel». reflexions espirituals.. aliena a la magnitud barriada. liar. però amb del poble senzill. sobretot la illenca. de la manera que per complet la jerarquia. més visible. pro. Ara bé. perso- lela. excessiva en alguns casos. molts cops tan gèlida. D’altra banda. que amb la joventut i l’ac. cer (Diari d’un Sezary. cada cop més pocs i la dona —tan visible i tan debatut La lectura del Diari fa impressió. calgut.. cional en termes relatius. Mentrestant. que fa el seu vidre l’aire s’enrareix i l’immobi. la malaltia o la mort d’un fami- nosaltres. bàsicament sobre Mo. que aviat és dit) i d’arti. dels marginats i dels més compromís actiu». de paradigma. i es refien cada cop ta no sempre ha estat ni ha semblat de diari privat a diari públic i publi- més dels sectors més conservadors i tan radical i peremptòria com hauria cat obeeix en bona part a la petició sectaris. Els cristians per vergonyosament subsidiari de d’ànim». progressistes. menys influents. Tot té un aire. lista en el dol de nens i nenes. per molt que sigui excep. distanciada amb respectivament). això de decisions i en l’elecció de la je. Fins quan? haurà de viure’s això mateix. I punt. Els referents culturals del passat ja deràstia. un llibre que convida a la reflexió i a del temps. a la campana de a Ell en l’esforç terapèutic i amb con- comunitats religioses. Doncs bé. I la respos. a diverses parròquies turístiques de MOVIMENT CRISTIÀ pana de vidre. per dir-ne només un— només titulat «Bartomeu Bennàssar. a més d’exercir el servei pastoral s’encercla tossudament en una cam. sinó com a ele- cristiana innegable ja no fa ni fred no minva la gravetat moral de la ment terapèutic d’expressió emocio- ni calor a una societat cada cop més conducta. un la segura base de la raó i la ciència li faltava ara la polèmica de la pe. de malalts. la de l’estat del Vaticà. la pregària. 5) abstrús i obsolet. d’alguns de poder participar de més tivisme acrític de molts dels seus dar encara coses tan òbvies com el aprop en les meves situacions di- membres creen una sensació de fals forçós celibat dels capellans. 2008 i 2010 llibreria Claret (Llúria. preocupacions d’Esglé- sobreviure sense comptar amb cap sia. ¿cal recor.) Mentrestant. Plaça nant. Hi ha. quasi clandestina. a un Déu misteri sí. sempre atent a la reno. fredor insensible d’uns problemes El primer volum s’obre amb un ­­7 . la dels grans de Mallorca i que ha estat Delegat Recull d’informacions i comentaris de Josep M. I n’hi ha una altra de paral· anímics. fícils i en els meus diversos estats confort i de continuïtat. psicòloga clínica especia- cendència. de final d’etapa. inicialment només per de l’Om. Se l’ha guanyat a a ell. Ajudar els nens i nenes davant cessa. Totosaus. la dels palaus diocesà de Turisme i d’Acció Soci- episcopals. la Fundació Caixa Manresa. Que la denúncia sigui inte. al servei lisme regna. recolza amb determinació damunt sida. fiança. marge de l’Església oficial i ignoren d’una vida democràtica en la presa només cal obrir-se. Tan bon punt es parafernàlia del poder. I que té una pila de llibres COMUNITARI DE MANRESA d’una demolició progressiva que no (vint-i-cinc. viuen la seva fe al aquests dies— o la manca absoluta «Davant el propi sofriment. nal i com a eina d’autoconeixement descreguda. però que ha estat publicat. Davant el sofriment aliè camí lluny d’escarafalls. l’Església dologia de la penetració social. de canvi ral i Turisme. Trobareu «El Pregó» a la de domini. la dels mitjans. Les esglésies es buiden. que procura Diari d’un malalt de càncer nes amigues. Diari 2007-2009) (Lleo. el pa. tan incerta no tats. escriu. divendres. allò que un dia se’n va dir els signes Teologia moral i diplomat en Meto. d’una indiferència vació i actualització del pensament i Conferència d’Immaculada Diaz glacial envers la crida de la trans. 2005-2007) i Punts de venda ancorada en un conservadorisme pi. que li a les 8 del vespre a l’Auditori de l’embat impetuós del corrent domi. rarquia? per la vida del ser humà i abandonar-se ça silenciosa sovint organitzada en (. Que l’alternativa sigui que sorgeixen en les nostres socie. En resum. impertèrrit. atenta només Bartomeu Bennàssar és un cape. Editor. dels Fins que no hi hagi res a fer? un punt superior de qüestionament. vint un diari. a les noves necessitats i problemes Teba. «el pas ho sap tothom. fins pols una certa Església amb els seus ara.. A l’aguait de la vida (El càncer per a Barcelona etós i en velles seguretats i posicions la finestra. una Església quotidiana i for. és cap consol que pugui neutralitzar des del mes de març del 2005. i de reforç positiu». —diu Bennàssar—. posseïda d’un llenguatge nard Muntaner. la de les fessor del Centre d’Estudis Teològics declaracions oficials. van detectar un càncer ha anat escri. reflexions fondes. així desfilen estats Z pobres. veu una mica les orelles reprèn les se- al missatge evangèlic més estricte i a llà mallorquí de 73 anys. almenys entre cles publicats.guretats aparents d’un home que es esborronadors de la humanitat —la interessant pròleg de Damià Pons. «No escric pel gust del striptease no valen i invocar la força de la rel ressada. doctor en ves activitats de professor. Des de la finestra del càn- estridents. 3 El descrèdit.. Allunyada del món real. El 10 de desembre. cada u en sigui capaç. òrgans de decisió. en dos volums de 400 pàgines gestos equívocs i uns quants silencis cada un. de la cultura.

d’idees en una campanya que avui qualifiquem directa- que només volen plorar dignament els seus morts. Rafael Nadal escrivia a «La Van. p.. I ho ment de genocidi. tan insensible i no haver reparat els comportaments ver- ticle titulat La creu del Collell. Se’l mereixen minava a trets aquells que no els venien pel seu treball incansable al servei de la vida de gust. linotipista l’un.11. el 2 d’octubre Accent En un bosc prop del santuari de Santa Maria del Collell s’aixe. del gonyosos d’alguns dels combatents que considerava els qual extraiem alguns paràgrafs meus.. 08080 Barcelona Titular del compte Tel. els espanyols van actuar segons les seves sala capitular i em vaig veure interpel·lat per les pintures pròpies conviccions morals i els seus actes foren bons o de Pere Pruna que representen els 23 monjos del monestir dolents. mai no en vaig ser una campanya que compta amb l’assessorament del Cens conscient. llell.A. Legal: Gi-161-94 Client (CCC) Impressió: Agpograf.. I espero d’altres el mateix esforç. Surt l’1 i el 15 de cada mes.). m’assalten els sentiments contraris. impressor l’altre. Amb els quals vaig decidir identificar-me. El dia exacte en què complia nou anys. tanmateix. Feia només 23 anys d’aquests que s’aterri la creu per la seva significació franquista. cada dia vaig passar davant un mur en el qual estan gra- vier Cercas a Soldados de Salamina (.. que comptava amb la La mateixa vergonya que vaig sentir el dia que l’abat legalitat democràtica (. de curiositat i de respecte. En tots dos casos costa d’entendre quins sentiments impulsen uns tals despropòsits. tant al front com a de Montserrat em mostrà els treballs de restauració de la la rereguarda. També es retiraven cap a la frontera.. Durant cinc rers dies de la guerra civil espanyola per ordre del general anys vaig travessar cada dia la capella on les tropes de Enrique Líster. manca d’interès. (Subscripcions col·lectives.051 Els prego que fins a nou avís atenguin els rebuts que presentarà El Pregó eclesial amb càrrec al meu compte/la meva llibreta. en tràgics esdeveniments i. (Ho trobarà a la seva llibreta. Així han degradat la campanya cultural i religiosa del seu poble i de tot el electoral fins a uns nivells inimaginables Vallès. de guàrdia. sempre del costat de la República. mica d’autocrítica i les mateixes condemnes. Fins que.2010. una veiem en la iniciativa que pretén aterrar la creu del Co. Miquel Nadal Quadre d’honor Quarto fosc Per als senyors Joan Cabot i Pañach i Marcel Per als candidats i els partits polítics que Galobart i Flaqué. al costat de la creu que recorda els afusellats. de Santa Eulàlia de han recorregut a impresentables vídeos Ronçana. I me’n vaig (. Els sectarismes no han desaparegut a l’hora d’abordar Des de la meva lliure adscripció republicana assumeixo el record de l’enfrontament. de 1963 vaig arribar al Collell per a estudiar com intern ca una modesta creu de pedra en el batxillerat elemental i vaig passar per primera vegada memòria dels 48 presoners que van ser afusellats els dar. perquè a mi. Preu d’un número solt: 1 euro. Em dol haver estat guardia» (18. un grup de radicals del Pla de l’Estany demana assassinats durant la guerra. setanta anys vats els noms dels 182 sacerdots de la diòcesi de Girona després. el gran estadi on van jugar el partit de i que haurien de ser mereixedors de jutjat la seva vida.es Entitat Oficina Control Núm.. visita a l’internat i vaig lamentar profundament la meva mocràtic i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. És l’episodi que descriu Ja.) Ara. darrerement. Tanmateix. que comanava les tropes republicanes que Líster tenien una part dels seus dos mil presoners. a partir de 10 exemplars a una mateixa d’informació i opinió adreça: 15 euros per exemplar). Compte Signatura del titular Maquetació: Albert Espona Codi Compte del compte/de la llibreta Dip. independentment de la seva adscripció benedictí assassinats durant la guerra. molts anys després. 28) un ar. perquè eren del bàndol republicà. que els meus van perpetrar contra la llibertat religiosa o mílies de soldats republicans i de represaliats franquistes. Ho hem vist durant mesos un cop més les meves culpes i demano perdó pels crims en el cruel rabejar-se de la dreta radical amb moltes fa.: 93 302 70 88 Adreça del titular elprego@terra.) És indiscutible que la raó històrica i política estigué avergonyir. Publicació quinzenal SUBSCRIPCIÓ PER A L’ ANY 2010: 22 EUROS. on es jugava amb la pornografia o bé s’eli- que hem acomiadat darrerement. talonari o extracte de banc) . Nom Nombre d’exemplars: Direcció: Casimir Martí Adreça Edició: Població i codi postal Telèfon El Pregó Associació Cultural DOMICILIACIÓ DE REBUTS EN CAIXA O BANC: Apartat de Correus: 16. S. vaig retornar de de Simbologia Franquista que promouen el Memorial De.