You are on page 1of 8

eclesial d'informació i opinió

401-402 Publicació quinzenal Número 401-402 1 i 15 de desembre del 2010

La Paraula es va fer carn
(Jo 1,14)
Agenda Els evangelis de Mateu i de Lluc presenten el naixement de Jesús com un
...................................................................................................

esdeveniment. En la narració, fan esment de la família, del llinatge, del lloc i de
Un any més arriba Nadal. I una
la ressonància sobre l’entorn immediat. I fan també referències explícites al seu
vegada més els tradicionals pas- significat estrictament religiós: els somnis de Josep sobre l’embaràs de Maria i
torets ens recorden el naixement sobre les intencions assassines d’Herodes, els mags orientats per l’estrella i els
de Jesús i la Bona Nova. Una de
les representacions més antigues àngels que anuncien als pastors la meravella d’un fet que dóna glòria a Déu (el
és la de L’Estel de Natzaret, que revela) i pau als homes.
fa 104 anys que es representa a L’evangeli de Joan fa un altre plantejament. L’himne del primer capítol
Sarrià. El text de Ramon Pàmies
i la música de mossèn Miquel arrenca de la condició divina de Jesús. Ell és la Paraula de Déu, Déu que es
Ferrer ens recorden l’eterna lluita comunica, Déu que és vida, perquè és amor, i és llum que es manifesta en carn
del bé i el mal, les històries dels
germans Macabeus i de Naïm, el
humana (Jo 1,4). L’ésser humà, les paraules humanes i el comportament humà
fill pròdig i, per sobre de tot, la de Jesús, dels quals l’Església n’ha guardat fidelment memòria en els textos
victòria del bé, la senzillesa, la del Nou Testament, ens fan possible d’entreveure l’amor inabastable de Déu
humilitat i la solidaritat. I és
sobre tot la solidaritat el que ha per nosaltres: «Déu, ningú no l’ha vist mai; L’Unigènit que està al si del Pare
permès aquestes 104 de repre- és qui l’ha revelat» (Jo 1,18). «Pare just, (...) jo us he conegut, i aquests [els
sentacions a Sarrià. Es va recu- deixebles] han conegut que vós m’heu enviat, i els he fet conèixer el vostre
perar la música en directe, cosa
que permet escoltar orquestra, nom, (...) perquè l’amor amb què vós m’heu estimat a mi, estigui en ells, i jo
solistes vocals, dimonis, àngels i en ells» (Jo 17,26).
pastors (el cor) en viu.
A poc a poc s’han anat reno-
Per als qui tractem de seguir Jesús, Nadal, com a commemoració del seu
vant decorats, vestuari, espar- naixement, és una crida a incorporar la carn humana de Jesús, tal com l’Evan-
denyes, fins el més petit detall; geli ens la presenta, en la nostra vida religiosa: en la nostra relació amb Déu a
així tenim una representació al-
hora fidel a l’origen i actualitza- través de la pregària, i en la nostra relació d’amor als altres. Segons l’Evangeli,
da. Avis, fills i néts de diferents Jesús, en les constants i múltiples manifestacions d’interès amable i proper per
famílies, actors i cantants ama- a tota mena de persones, és testimoni fiable de l’amor que Déu ens professa;
teurs, fan possible amb el seu
entusiasme unes representacions i, en la seva doctrina sobre l’amor als altres com a camí únic per seguir-lo, ens
molt vistoses. Les funcions seran posa en condicions d’experimentar els límits i les ambigüitats de les nostres
els dies 26,29 de desembre 2010
i 2,8,9,15,16 de gener del 2011.
capacitats d’estimar, i, alhora, d’admirar la generositat, la transparència i la
Trobareu tota la informació al grandesa de Déu que es declara estimat quan, en la nostra condició humana,
bloc: http://empremtadelcentre. ens estimem els uns als altres: «Si ens estimem mútuament, Déu està en nosal-
blospot.com
tres» (1Jo 4,12; vg. també 4,20)
Montserrat Morera Casimir Martí

En tercer lloc. El debat sobre el celibat ha de servir Clergat.. Déu i dels patiments. . La conseqüència immediata era que l’habitació d’allotja- les noces consistien en un doble cerimonial: el que podrí. Era l’hostaler no admet la parelleta... . «L’Esglé- En totes les diòcesis hi hauria d’haver un centre d’adoració sia és conscient de l’extraordinària riquesa d’aquest do de eucarística. prefecte de la Congregació del xa: ser alter Christus.. La temps del part. Una practicable el segon i definitiu.. que també animals domèstics podien relat evangèlic. ment dels casats de nou no oferia espai suficient per a tot em d’alguna manera anomenar esposalles.. En aquesta deli. què acceptaren el risc del complicat viatge d’una emba. I en fi. aquestes bones bèsties potser sí que hi varen ser que l’anada a Betlem. durant la seva ponible per a aquestes circumstàncies. és a dir... 4-7) La fantasia popular ha omplert els buits del text de rassada. I.. ... la misèria d’un naixement en un estable.. embarassa.. queologia confirma plenament i que ens traslladen.. succés que com. .. .... . doncs. podem refer el relat que fa ús d’un mot grec més genèric que no sols els pot sobre el naixement de Jesús tal com ens el vol explicar designar.... . .. però bretot el segon.... a la casa de la família del nuvi. sacerdotal i que no busquin la realització professional en Per començar.. per altra banda..730 de la ció... El millor No és cap obstacle per al floriment de les vocacions i el seu remei per a sortir de la crisi és pregar. Això podria explicar per de les seves menjadores. que es realitza. la qual es veu obligada un costum d’aleshores ampliar una casa amb habitacles i a trobar una solució d’emergència que els ofereix un es. . permet la consumació de les noces amb la introducció de poc no ens diu que tot just arribats a Betlem es complí el la núvia a la casa pairal del nuvi.. Vet aquí... i cal tenir present. a un món molt allunyat del nostre. descendent de David. feia presents i varen cedir al nadó un dels seus pessebres. 2. i en aquest punt cal no accentuada per l’evangelista: Betlem era el poble originari oblidar que donar a llum implicava llavors un perill greu de Josep i de la seva família. El risc exigia trobava «la casa pairal» del Sant..... com ens diu Jesús... Als capellans els demana que estiguin una conseqüència natural de la identitat del sacerdot i de la més atents a les dimensions de l’oració i de la contempla. Tsunami restauracionista És la impressió que he tingut resseguint el n. intentant coordinar totes les dades més o Primerament. Els abu- ­­2 . tam.. simplement... l’assistència de llevadora i de qui sap quantes persones Un darrer punt poc atès és que Maria era l’«esposa» de més disposades a l’ajuda per a tot allò que fos necessari.Un Nadal sense estable (Lc 2. sinó que té un sentit molt més ample i abstracte el seu autor. d’«esposa». manifesta inequívocament que la parella ja havia celebrat ¿què cal pensar del bou i de l’ase de la tradició nadalenca? el primer cerimonial (a Natzaret. .. sense bestiar. a poder ser perpètua... Això indica que a Betlem es tant per a l’infant com per a la seva mare.. per les vocacions i la san. . altres departaments adjacents o bé en forma de pis sobre table abandonat.. . . sobretot als moviments i a les noves comunitats. ell no ens parla d’hostal o alberg. millor el que l’evangelista realment ens explica.. . Josep. li ve el moment del part.... Diu que estem sortint de la crisi vocacional gràcies en tot cas per aprofundir en les seves raons i el seu sentit.. Maria i Josep arriben a Betlem. que el decret romà del cens no imposava de cap l’evangeli de Lluc sobre el naixement de Jesús amb una manera. que es dediquin només a allò que és «exquisidament» revista «Vida Nueva» (20-26 novembre de 2010). ... . . La identitat sacerdotal sempre serà la matei- cardenal Mauro Piacenza. amb la teulada per tal de fer lloc a altres membres d’una gran una menjadora que serveix de bressol al nadó... sinó que aquest moment escaigué a la mare parella és acollida i se li destina un habitacle de la casa dis- «mentre estaven allí (a Betlem)».. paga la pena un intent per a comprendre ocupar el seu lloc a la gran sala d’estar familiar. No és una simple llei eclesiàstica sinó tificació del clergat. obedient i cast».. És en aquells dies estada al poble. D’acord amb les pràctiques jueves d’aquell temps. «un lloc d’estada». .. Deixant família i possibles hostes... una mala traducció del mot grec que deter. lloc residencial d’ella) i Doncs sí.. sinó menys explícites del tercer evangeli... aquell trasbals i que s’havia de passar a la gran sala d’estar va a casa de la núvia... . . so- cada situació tots dos busquen allotjament a l’hostal. El fet mateix de l’embaràs de l’«esposa» no era història ben coneguda: tant bon punt Maria.. hi trobo una llarga entrevista a l’ara altres àmbits. doncs. . aixecament serà una traïció a l’ideal dels joves. Valentí Fàbrega Escatllar . El terme menjadores. es margina una dada molt quan s’esdevé el moment del part..... després d’un viatge no temps.. .. s’han d’afegir dos darrers detalls que l’ar- gens còmode. als afores del poble... Així.... . arriba amb Josep a Betlem. comuna on s’hi trobaven també els animals amb les seves mitjançant el qual es consumava el casament.. Segonament..... per molt que de banda la discutida qüestió sobre la historicitat d’aquest ens pugui estranyar....... . . seva conformitat a Crist pobre. i l’ingrés de la núvia a casa del nuvi... un Nadal sense hostalers malcarats ni mina la relació singular jueva de Maria envers a Josep. motiu d’escàndol per part de ningú a la Galilea d’aquells da..

sense alts i degut a una mala formació al si de la família. N’extraiem alguns contra l’ocupació dels croats (cristians)... els col·legis catòlics han perdut el seu caràcter de novembre després d’expressar als bisbes del Brasil. En cito algunes: santa n’hi ha un que prové de la història. logia laïcista que inspira l’escola en general. colonialisme. L’àrab cristià Afegiu-hi que els àrabs cristians en general sempre s’han és fàcilment vinculat a tot allò que fa l’Occident (croades. ben al contrari. i sent que té ne- musulmà no suscita problemes. nua marcant generacions senceres. El sacerdot hauria poder ser sempre reconegut L’altra polèmica és la de les relacions entre els bisbes per la manera de vestir. la mosquea. allà els cristians de sempre són dels israelians (hebreus). especialment pel que fa a l’harmo- A continuació ve el múltiple assetjament dels religio..... escrivia en un article en la catequesi i la instrucció cristiana amb una particu. Fa quinze segles — La gent del carrer musulmana mira a vegades l’àrab que els àrabs cristians viuen amb els àrabs musulmans i cristià amb una ombra de dubte sobre la seva pertinença en els països de l’Orient Mitjà.... preguntes encara sense Entre els punts positius de la presència cristiana a Terra resposta.. preses de posicions.. el seu profund agraïment a la La seva identitat catòlica ha quedat debilitada i obligada a Vida Consagrada. 969. amb la ideo.. treballin conseqüència del relativisme doctrinal i de l’abandó de la amb coordinació en la iniciació cristiana. elaborat pel bisbe d’Al.. Seria ingenu pensar que total i franca a la «causa àrab».. el a un nou vocabulari de color islamista i que consolida qui llegeix la història de l’Orient Mitjà hi veu una succes. extret de «La Docu.. . Però no tot és de color de rosa. . confessional la seva tasca explícita de transmissió de la fe. Adolfo González Montes per encàrrec dels bisbes çaments del XX «estan ferides de mort i la seva desapa- d’Andalusia i que ha estat àmpliament difós.. guerra Pertànyer al «món musulmà» en el seu ample component contra l’Iraq..) és d’ordre historicopolític. problemes. els àrabs (cristians i musulmans) han lluitat junts «La missió vista per un àrab cristià»... .. . però la jerarquia Pregó»... mateix nivell... contra l’ocupació paràgrafs sobre la situació dels àrabs cristians de Terra dels turcs (musulmans) i lluiten encara contra l’ocupació Santa. És necessari Jesús Huguet . que els àrabs musulmans.. confon també fàcilment occidental i cristià.. Jean-Louis Bruguès. si no més. l’Orient pròpia civilització. Així com seva pròpia història. congregacions actives de finals del segle XIX a comen- meria. durant la visita ad limina.... uns so.. considerat àrabs (sobretot a Jordània. . Aquesta «mala formació» ha marcat i conti- ga ha forjat en els uns i en els altres la convicció que l’al... prevalgut sobre la dimensió religiosa.... angle. Per acabar-ho poca subordinació dels religiosos a la jerarquia. .. Jeru- sió d’ocupacions i de guerres que no han estalviat ni els salem —i Palestina— és un Waaf (terra) islàmica. per a ells com per ferents països.. d’arreglar. Perquè brevinguts..... Això és aquests quinze segles han passat sense topades. a l’«Osservatore Romano» que la quasi totalitat de les lar atenció a l’Escola Catòlica».. p. i la Vida consagrada.... de les noves croades. de la seva pròpia cultura i de la seva l’Occident confon fàcilment àrab i musulmà. sobretot política. . Segons el rició és qüestió de temps». . sota el lideratge del rector. conflicte palestinoisraelià.. Després de la desqualificació d’Amato a Sevilla («El religiosos advoquen per la comunió. la societat i la vida cristiana Terra santa no és una llar d’islamisme.2010) publica la dimensió nacional. Com tothom sap. la compenetració siguin islamocristians. A Terra Santa. és a dir.. . àrabs. ... ... sionisme.. . càrregues històriques... .10. . concloïa: «La vida consagrada mai no conviure... De fet. . ...sos sexuals a menors s’expliquen per la relaxació moral. 3)... Encara sort que el Papa.. Fins i tot si als musulmans. ... No es tracta aquí d’un simple detall. sos.. la dimensió de ser àrab. La prime. .. turcs... .. . titulat exemple... Això — (. prejudicis. .. hi ha també malentesos. que parròquia i escola.. 1. intervenció a l’Afganistan.... per mentation Catholique» del 4 de juliol d’enguany.).. podrà faltar ni morir a l’Església». a l’escola i a baixos... tre (cristià o musulmà) constitueix una part integrant de la — Un altre malentès és historicocultural. 398. l’aprensió dels cristians àrabs (l’islam és la solució. Són originaris del país al cessitat d’afirmar incessantment la seva identitat «àrab».. els cristians no àrabs són per dir-ho així.. a Palestina i a Síria).. . nització entre escoles catòliques i pastoral diocesana... francesos.. . Els sos.. disciplina. Secretari de la Congre- ra polèmica l’ha mogut l’esborrany «La iniciació cristiana gació per a l’Educació Catòlica. excla- relaxació. israelians. n. que els acusava de secularització i s’inclina per la subordinació: «No ens estimeu». encara que amb colors variats... .. que el país. mamelucs. el tema cristians ni els musulmans: croats. .. En totes aquestes tribulacions Maroun Lahhamam ­­3 . president de la Confer. Però també és veritat que una coexistència tan llar..... del fet religiós i del fet polític en l’Islam dóna naixença Un altre punt (.... ha un article de l’arquebisbe de Tunis.. ara els atacs són sobre les escoles catòliques i la mava Elías Royón. el 5 document.) Un darrer punt és l’islamisme ascendent en di- els dóna una seguretat moral i fa lògic. per tal de seguir subvencionades.. Àrab i cristià a Terra Santa «Documents d’Església» (n. .

. tat de les entitats financeres per a tornar els diners dipo- sitats pels seus clients).. un benefici..... . .. pot funcionar sense el diner... caixes.. no funció socialment útil permeti un benefici per a qui la fa.. . sobretot. perquè podrien actuar amb uns criteris tos que es paguen en funció de la diferent capacitat de que tinguessin més en compta els interessos generals i les persones i en funció de l’origen dels ingressos..2010. però amb un enorme poder de fet. el sistema financer n’és deute públic. ha caigut a la via és el causant de la • crisi financera (crisi. Es podrà discutir si els beneficis dels bancs son exces- • transparència fiscal (que se sàpiga clarament el sius o no.. d’economia capitalista accepta que la realització d’una • capitalització (diners propis d’un banc o caixa. situació delicada o insosteni... . d’aquest. El ma- asseguradores. Però en aquest plantejament rendiments del capital). . però la princi- La crisi actual va començar per una crisi financera.... Encara que al numero 396 (15. . milers d’anys que facilita els intercanvis i és la referència • actius.... . gestors de fons d’inversió. En la organització de la nostra un interès).. és a pal són les modificacions que es van produir en la actuació dir... (sota aquest nom van incloses totes les institucions finan- • dipòsits (diners que un particular o una empresa té ceres) fan una funció molt útil: rebre diners de persones i dipositats en un banc o caixa). i sobretot de confiança.. agències de quinista del tren que mata una persona que. o voluntàriament.... una crisi de solvència que va estar a punt d’enfonsar la del sistema financer.. I per tant «els bancs» gocien en els mercats financers). ... . ... bons de ta: crec que en molt bona part. podrien destinar els guanys a altres finalitats que la de re- pecialment entre les rendes provinents del treball i dels tribuir els seus accionistes.. de temes econòmics i que s’ha convertit de fet en una mena de «govern econòmic mundial». • regulació / desregulació del sistema financer (esta.. Permeteu-me.... encara que sense La causa de la crisi competències..... fent-lo hi guanyi diners. minològics. dir crèdits a persones i empreses per a les seves necessitats ga a un particular o a una empresa. obtinguin • crisi de liquiditat (no tenir.). Hem cregut costa molt sortir-ne. divises. . aquells que els clients hi tenen dipositats). A l’origen de la crisis hi moltes causes.. hi ha molta gent convenient fer-lo precedir d’uns petits aclariments ter.. i en el qual insisteix en la seva va fer entrar totes les economies en una recessió de la qual dimensió financera. Però el mal problema de la crisi actual amb aquest article del senyor ja estava fet i la manca de crèdit.. ble del sistema financer).. El benefici de les entitats financeres mica). que ell mateix ens ha ajudat a confegir. .. . actius financers (tots els elements que es ne... els impostos que es paguen). El sistema a prestar-ne).. A mi m’agradaria que una part dels bancs fos- • equitat fiscal (proporció raonable entre els impos. mort. naturalment pagant de consum o d’inversió.. per descuit «rating» o valoració). d’empreses per custodiar-los i per utilitzar-los per conce- • crèdits (préstecs de diners que un banc o caixa ator... Precisions ... i que us n’avanci ja la respos- venen accions. però no el seu responsable. assegurances de preus futurs.. un banc o caixa. amb El fet que la crisi comencés pel sistema financer.. que faci algunes reflexions per intentar respondre a la • mercats financers (lloc on es negocien.. el culpable i... doncs. fruit de la total privatització i de la majoria dels bancs i altres institucions financeres del món. hem admès que. desregulació que va tenir lloc les dues darreres dècades ­­4 . a nivell internacional més que no • crisi de solvència (dubte o sospita sobre la capaci... retornem al o bé endeutant-se. Amb bastant de raó. del valor per a aquests intercanvis... quelcom no sempre vol dir ser-ne el responsable... per fer aquesta funció. 4-5) ja cosa que no va passar perquè els governs dels diferents vam publicar «El conte del senyor de les nostres vides» països els van rescatar amb els diners dels seus ciutadans sobre la dictadura dels anomenats mercats.. es... un invent de fa uns quants nament)... bons d’empreses.. . . Crec que ha estat un error. que agraïm.. .. . • recessió (disminució notable de l’activitat econò.... pgs. sin bancs públics. . però no és el món que es reuneix periòdicament per tractar sobretot que ara es tracta de discutir.. compren o pregunta que acabo de fer. els darrers anys hem anat fent passes enrere en tot el món • G-20 (grup de dirigents dels principals països del desenvolupat.. però crec que no s’ha de discutir l’esxistència que es tributa.. societat.. . . La nostra economia tant personal com col·lectiva no bliment / supressió de normes que en regulin el funcio.. Vet-los ací: dir que ell n’és el culpable? Ser la causa immediata de • sistema financer (bancs. que pensa que «la crisi ha estat culpa dels bancs». agències de valor.. .. per on va començar. que a la llarga és el mateix. ¿vol la simple finalitat d’ajudar el lector... pas a nivell espanyol.. .9...La crisi econòmica. de la mateixa manera que hem acceptat que ners en efectiu necessaris per a tornar als clients o per el forner que fa pa. . Joan Majó.. els di. obligacions......

«operacions d’aposta a la baixa». és l’evolució del sistema financer Una responsabilitat compartida americà la que ha influït decisivament. que han arribat a xifres absoluta- crisi general en la qual encara estem ficats. sens cap dubte. sigui per imitació sigui per contagi.. la fi del somni especulatiu. No puc pas fer-ne ara una descripció detallada. es deixi de banda la reforma del sistema financer i espe­ L’autorització d’aquestes operacions i la seva desregu. hi té una part de responsabilitat el sistema financer real dels actius per la seva naturalesa volàtil. enlluernats per l’abundància del crèdit i la falsa descobert que els actius que tenien es convertien en fum sensació de riquesa. sota d’aquesta crisi. Voldria donar alguns detalls i algunes xifres de tot això. han mes en el funcionament de l’economia i cal acceptar que permès uns extraordinaris beneficis a inversors i a gestors tots hem estat uns anys vivint per sobre de les nostres pos- i que han provocat la fallida sobtada dels bancs quan s’ha sibilitats. de l’excés d’inversió des». però acumulant altres desequilibris econòmics que van explotar segurament tots heu sentit parlar de coses com «bancs definitivament quan el crèdit i el diner fàcil van desaparèi- d’inversió». Segons dades de l’economia nordameri- després detallaré: el sistema financer va anar convertint-se cana.UU. quan s’aproves- convencionals de crèdit. ta necessitat i aquesta urgència vénen motivades per dues ments de capital sense cap control internacional han ofert raons. «mercats de desequilibris vénen de l’excés de consum en relació amb futur». l’augment del preu dels productes energètics. noves operacions i nous mercats especialit. i tot això fet possible per un enorme s’encerta l’operació i unes grans pèrdues en cas contrari. cessiu dels bancs (que comporta el risc de no poder dei- bucions en forma de primes milionàries als agents que se xar-los caure i per tant l’obligació no escrita de salvar-los Passa a pàg. «fons d’inversió escombraria». ment escandaloses. en béns especulatius (habitatges). va provocar en primer lloc la crisi de solvència. de la crisi el 2008 s’ha anat parlant d’una sèrie de mesures El sector financer en si mateix. que va L’objectiu d’aquest article no és parlar de tot això. «deute titolaritzat». sin. Conseqüències La sortida de la crisi serà llarga i demanarà molts es- forços per part de tots. mentre i venent actius financers en operacions que no tenen cap que en la primera dècada del segle actual estan arribant utilitat real. «accions lloga. si el anys 80 la mitjana dels in- raó de ser —estar al servei de l’economia real—. Al mateix temps. l’únic responsable. és la que crec que deu en bona part al pes i a la explosió de les retribucions ha portat al desastre de l’any 2008 i que ha provocat la dels quadres directius. que oblida la seva al 41%. gressos dels treballadors del sector financer era similar a centua la seva activitat purament de negoci financer allu. enormes oportunitats de negoci financer a tots els bancs 1.del segle passat. En el cas espanyol. del feble augment de la ques comunes de tots ells són que es tracta d’operacions productivitat i la reducció de la competitivitat exterior. Aquesta gran progressió es especulativa d’uns nous tipus d’actius. per una raó econòmica: perquè hem que disposaven de diners dels seus clients per a jugar-hi i d’evitar que el que ha passat torni a passar. a marcar els camins que ens han portat La importància del factor financer en l’origen de la a la crisi mundial. per exemple. no una recessió econòmica de caràcter gairebé global. Fan referència sobretot a l’economia dels EE. aquests dos o tres últims anys és nyat de dipòsits i de crèdits i que se centra en la negociació pràcticament el doble (181%). comprant 19% dels beneficis de totes les empreses del país. que permeten unes gran rendibilitats quan reducció d’impostos. Aques- lació accelerada i la internacionalització total dels movi. perquè cal introduir moltes refor- És per això que. ha permès uns beneficis extraor. 6 ­­5 . una econòmica i una altra social. en paral·lel o per pus d’actius. xer del mercat... entre totes aquestes reformes. en la dècada dels 80 els beneficis de les empreses progressivament en un sector tancat en ell mateix i dedicat financeres americanes van representar entre un 16% i un en bona part a guanyar diners movent els diners.).. increment de l’endeutament públic i privat. «hipoteques d’alt risc». perquè. la dels sectors industrials. els ingressos. que ac. mentre l’economia anava creixent. aquests «productes estructurats». Des de l’inici a moltes noves institucions que s’han creat expressament. de la manca d’estalvi. suposarien: a) limitar la tendència al creixement ex- dinaris a tots els que hi han participat i unes grans retri. que n’encarregaven. Aquesta deriva del sistema. sinó portar a una crisi de confiança i de liquiditat i finalment a fer veure la urgència que. han anat zats. La Cal reformar el sistema financer constatació d’aquesta realitat. amb la seva poca prudència en la concessió de crèdits a uns i altres en unes condicions massa favorables i amb poc control del risc. cialment del que s’anomena els mercats financers. en el moment que s’han esvaït les expectatives sobre què estaven basats (el creixement continuat del preu dels habi- tatges. al marge de les activitats de regulació dels mercats financers que. Cal no oblidar que. Els darrers vint anys han estat anys crisi no pot pas portar a pensar que se’l pugui considerar d’una extraordinària innovació amb la creació de nous ti. Aquí també. Les característi. En primer lloc. Per dir-ho d’una manera sintètica. «actius derivats». de especulatives d’alt risc basades en expectatives i no pas l’increment de la despesa social simultàniament amb la en realitats. i que en tot cas fan molt difícil poder calcular el valor però. uns països més i altres menys.

sense un augment de la transparència fis. . Però el que m’ha dolgut més és mesa electoral. . La prohibició o regula.. Resul. són elements que cal revisar. ..... el gran problema és per on es fan son una metàfora per significar les persones o les insti- aquestes retallades o.. Ara bé.. 5 amb diners públics)... però és una gran reforçats i beneficiats.. d) limitar les cada vegada més evident que.. ... congelació de pensions.. . les obtingudes a través d’operacions especulatives. negoci especulatiu a curt termini.. . ..... i en bona part compren... . continuen en una situa- amb la consegüent desaparició dels paradisos fiscals. em deia.. estan aprofitant. ja que les actuals histèries al voltant injustícia que no vagin acompanyades de reformes en el del deute públic tornen a ser una magnífica oportunitat de sistema financer i en la millora de l’equitat fiscal. majoritàriament.. De moment està molt clar Si els governs del món (el G-20) no són capaços de que són els treballadors i els pensionistes els que ho estan imposar noves regles. per una raó social. mentre s’augmenten els retribucions dels directius. Abans.H. confonent-se amb el poble com un ciutadà més. tot el que ha passat es repetirà perquè forma part de la de persones individuals o... El transaccions purament especulatives que disminueixi el funcionament dels mercats financers. les conseqüències de la crisi. Tal com he dit. Després. .. aug. . sobretot si tenim en compte que som en una societat laica i aconfessional.... poderoses raons i no n’hi han fet cas. d’aquest Recordo que un dia el bisbe Deig m’explicava no sense una certa recan- temps ça: Avui he anat a fer-me una analíti- ca (no sé si tots els nostres bisbes va a fer-se les analítiques al CAP). M’he hagut d’esperar tres quarts fent Oportunitat perduda la Xina i li ha tocat formar part d’una cua. els mercats tar retallades... . Ha al·legat les seves que ningú no m’ha dit si volia seure. b) augmentar el control de la llibertat s’ajuda els bancs. ­­6 . els governs s’han vist obligats a abocar molts tornarem a sortir-ne perjudicats tots. . dit d’una manera més clara..... sible. negoci que evidentment Hi ha una sensació estesa. aquells que van provocar la crisi (especuladors i bancs) no ment de l’IVA.. s’han hagut d’en- ció d’algunes pràctiques financeres és també indispensa.. . Els temps han canviat i de ta que un empresari tenia programat confirmacions i l’han dispensat.—J. abans. i f) eliminar el secret bancari impostos a les rendes del treball. reforma laboral). . deutar. d’institucions lògica profunda de les actuacions derivades de la cobdícia.... Tingueu en compte que Solsona és talunya Ràdio han criticat molt fort En canvi.. ... En la majoria dels casos. ....... . ..... es pot donar la tràgica paradoxa que fent (reducció de sous..... es tornarà a acabar en un desgavell i catàstrofe. m’haurien enviat una infer- mera a casa que m’extragués la sang.. sinó que en surtin ria d’aquestes mesures són necessàries....Ve de pàg.. sense la introducció d’algun tipus de taxa a les Acabo manifestant un punt d’indignació personal.... com es tucions que prenen les decisions de comprar o de vendre distribuiran els costos de l’ajustament i per tant qui pagarà títols o bons de deute públic. Signes Z donar exemple. Joan Majó .. només no en paguin una part dels costos. sobretot això s’ha discutit repetidament en les reunions del G-20. l’economia.... Per tal d’evitar una Si no s’hi posa límit. .. .. Avui a la tertúlia del matí de Ca.. el bisbes Salinas de Tor. .. financeres) ens han portat a la crisi... . els propers anys en el fet que ara «els mercats» castiguin els governs per seran anys d’ajustament en què tots haurem d’accep... sense la prohibició o la regu. . però no s’ha avançat mai. l’excés del deute? Els mercats no existeixen. tosa ha al·legat la celebració d’unes coneixem... diners per ajudar els bancs i per reactivar el conjunt de 2. . perquè ha perdut l’ocasió de n’haguem adonat. Malauradament la majo.. l’actuació descon- seu rendiment. c) establir més requisits de capitalització dels als inversors i grans retribucions als gestors.. una ciutat molt petita en què tots ens l’Església i els seus privilegis. ¿No creieu que hi ha un component de cinisme ble per raons d’equitat. Ho vegades sembla que encara no ens per aquests dies un viatge col·lectiu a sento.. mundial o no seran efectives. i es permet que continuïn les matei- de moviments de capitals fins i tot amb un tipus de taxa xes activitats especulatives que permeten grans guanys específica. . que mentre s’imposen sacrificis als treballadors.. atur.. treball i a les plusvàlues (per a aquestes una escala molt lació d’algunes de les pràctiques financeres que he citat més reduïda). . També és bancs per tal de garantir la seva solvència.. l’aplicació de dues escales diferents als rendiments del Sense aquesta reforma. ... L’eli- perquè moltes d’aquestes mesures han de tenir un caràcter minació de l’impost sobre el patrimoni i les successions..... Tot ció de privilegi les rendes derivades del capital. trolada i marcada per la cobdícia dels inversors (es tracti cal.

ja te’n diré una jo. com si els Huguet i Josep M. per la matei- que s’aprofiten de les seves immen. Estats Units no volien cions d’aspirar a la presidència no tat molt diferent de la que en teníem exposar-se a perdre un dels seus ali.T. a tothom li semblava l’Església existencialment no s’ha tan bé. Em fa els esposos poden donar-se el plaer gràcia quan es parla dels de dins i segurs. Ell em deia que de morts (la major mortaldat després de Benet XVI en el seu llibre d’en. gravetat. també en matèria ten amb la benedicció d’aquestes foc d’encenalls. Els in. més que no fer petons i arronsar-se una mica. la Madre He llegit detingudament les pa. mentre que en el natural. Nosaltres mateixos dit. aquella que em va dir quan era cap mitjà d’informació. jo demanaria si l’ús rao. Sí. al Con. cara de vergonya. quina diferència hi havia. en gran part immigrants. em va dir. saprensius. tenim una concepció de la sexuali- sos a perdre. en aquest últim mètode la situació que hem viscut. sense aquesta con. ¿No serà que ­­7 . mateixos en podeu valorar el seu en. amb gran David Castillo publicava un ar. discutint Ruanda i les seves hordes devasta. Els capellans seva sexua­litat. moralistes en dieu «aproximació fí- Abans sí i ara no? ir també a una humanització de la sica dels promesos». li vaig d’un país que no havia deixat entrar Però situant-me en aquest text dir. més que es podia fer.2010. més concretament. doncs. a va dir que havia quedat satisfet de les no pas de la moralitat d’aquest ús.Els febles són esclafats als geriàtrics. El Marroc va arrasar el cam. ningú en realitat no va aixecar ni un de suportar la ignorància dels de. parla de l’ús del preservatiu com a em digués una sola cosa que no es Em van semblar una mica cíni. —J. a una visió més no aneu pas bé. fos llibreria Claret (Llúria. i que ara els Z dels esposos no podria contribu. ¿Com pot ser. La realitat fou que. Quan pel risc d’un possible embaràs. mitjà d’humanització de la sexua­ podia fer els anys 50 i que ara sí que ques les paraules de Rubalcaba quan litat en el cas del prostituït. silenci als qui imputen als pobres la que la moral catòlica no hagi canvi- I el mateix passa a Palestina amb responsabilitat de la crisi que pa. el president Kagame de raules del papa i em temo que tot les terrasses del Seminari. migració ha planat per la campanya inicials. Vosaltres mentre les desigualtats es perpetu. Jo el vaig reptar que grans potències. ampla i una vivència més rica de la escàndol de la meva part. ex toto genere suo gravis Z go amb les potències anglosaxones. admès per l’Es. ho va fer bo? dental. No sé què pensa. i el mètode de la píndola anticonceptiva. a Birmània amb Xina. Jo no n’hi sé trobar Recull de notícies i comentaris de Jesús d’una manera obscena. El fantasma de la por a la im. Com si el plaer a ple. sopar em vaig estar passejant per maltratada. entre el mètode que deixo anar al vol. natural d’Ogino. acabat de reconciliar amb el plaer Ho hem pogut viure no fa gaire to determinats dirigents em cau la sexual creat per aquell Déu que tot amb motiu dels fets del Sàhara Occi. s’ha mostrat prou valent per exigir els anys 50. at ni una de les seves prescripcions Estats Units. Cabòries xa naturalesa de la cosa)? ses riqueses minerals. del qual n’ex. —J.H. l’enrenou arran d’una suposada acaloradament amb un professor de dores que porten més de cinc milions justificació del preservatiu per part moral de la Facultat. la moral oficial de l’Església havia de la segona guerra mundial) comp. Espanya hi tenia massa interes. cap. seminarista un home del meu poble. En l’actualitat quan escol. ats més estratègics. glésia després d’algunes reticències interès. a els de fora com si tots no forméssim més de la corresponent continència. terrogants s’abaten sobre la ciutat de l’acte conjugal. En realitat el papa de sexualitat. de la sexualitat. ni tan sols l’estimació de la seva Sudan amb Aràbia Saudita. nable dels anticonceptius per part el Miquel del Mariano. —J. ¿no ho ticle a la darrera pàgina de l’«Avui» sexualitat com a expressió d’amor veieu que si els nòvios no es poden del dia 29. no me’n va saber dir explicacions del Ministre d’Exteriors Tant de bo m’equivoqui.H. del papa.11. a tim. 5) construir pisos a preus milionaris i dones per cuidar els nostres ancians quelcom llicenciós. trevistes La llum del món acabi en evolucionat tant. Trobareu «El Pregó» a la es necessitaven els paletes per trapartida del risc d’embaràs. Totosaus treballadors tinguessin la culpa de d’altra que. dir les ciències humanes és en el de atrocitats que li va donar la gana i quan a sobre de patir misèries han l’antropologia i. ran de nosaltres tots aquests milions Si en algun camp han aprofun- pament de sahaurís i va fer totes les d’aturats. (greu en tots els casos. Punts de venda part del mateix col·lectiu. fi de comptes. i de mútua realització. La raó han de donar-se’l amb la por al cos a Barcelona dels injustos és discriminar. cosa no pot funcionar? Moltes vegades m’he demanat Perdoneu que m’hagi permès de Dia després del dia D. la traiem aquests paràgrafs. respecte compartir aquestes extravagàncies. Com acaba de Ja fa uns anys que després de denunciar el llibre África. Cap dels qui tenien op. pas com a pur mitjà procreatiu.

051 Els prego que fins a nou avís atenguin els rebuts que presentarà El Pregó eclesial amb càrrec al meu compte/la meva llibreta. Relatiu des del punt de vista «objectiu» de la sociologia de les re- [¿Soc cristià per un atzar de naixement i. Publicació quinzenal SUBSCRIPCIÓ PER A L’ ANY 2011: 22 EUROS. Compte Signatura del titular Maquetació: Albert Espona Codi Compte del compte/de la llibreta Dip. es tracta d’un fet situacional irreductible. Nom Nombre d’exemplars: Direcció: Casimir Martí Adreça Edició: Població i codi postal Telèfon El Pregó Associació Cultural DOMICILIACIÓ DE REBUTS EN CAIXA O BANC: Apartat de Correus: 16. Jo d’aconseguir l’adhesió del meu contradictor. Esperem que el lector sa. (.. a això m’adhereixo. (Subscripcions col·lectives.: 93 302 70 88 Adreça del titular elprego@terra. (Ho trobarà a la seva llibreta. he respost: «certament.6. la meva adhesió els meus avantpassats ni els meus contemporanis.. pel discurs pronunciat el dia de la ments o iniciatives semblants. llarg de la seva vida. pgs.. però. destí.. elecció que estic obligat a donar compte durant tota 270. Com és sabut.. 08080 Barcelona Titular del compte Tel. en miro els meus orígens cristians des de l’exterior.. PORTEM a aquesta secció un frontada. sió. és a dir. hi ha una situació de discussió i confrontació on el caràcter en ells una part d’aleatori. avui tan necessaris.. puc dir: així em mantinc. Hi incloem també els altres bancs d’ali. però ha assumit i figura personal en la qual es lliura l’infinit. hi ha poques probabilitats que tat característica de tots els fenòmens humans. viscuda des de dintre. Quan se m’ha objectat és una religió entre altres religions (.A. l’Altíssim. visme. si els considero des simplement plausible de l’argumentació la fa incapaç de dintre. Relati- fos cristià». Però el que diu és igual. mantingut conscientment aquesta condició de cristià al per a ser estimat.2005. sinó d’una altra persona. ho assumeixo així des de l’exterior. la paraula adhesió és ben adequada en el cas seva mateixa fe. la de mi.. indefinidament con. Es la meva vida amb arguments plausibles. nes de ser adduïts en una discussió amb protagonistes de bona fe.. a totes les tradicions text pòstum del filòsof Paul adverses o compatibles. Jo no puc triar ni Però per a mi. És d’aquesta amb ocasió del seu decés (n.es Entitat Oficina Control Núm. en el pla de l’estudi. que jo dic que s’ha transfor- Ricoeur. que ha fet una crida extraordinària per a Hi tanquem el senyor José Bono. d’una adhesió forta en Jo he nascut i he crescut en la fe cristiana de tradició el meu cor. 15. Surt l’1 i el 15 de cada mes. si es vol. en el qual va insistir un ment Càritas i tots aquells ciutadans que cop més en la música repetitiva i can- hi han col·laborat i hi col·laboren tan çonera de la unidad de España. aquesta elecció continuada. un atzar es transforma en Ricoeur era cristià evangèlic. d’herència cultural?]. dig- Accent tracta d’un text que parla de la seva fe cristiana personal. Preu d’un número solt: 1 euro. però vostè no par.). que comporta un lligam amb una per atzar (de naixement.) ¿Gosaria parlar de preferència? Sí. de debilitat pública. D’altra cil i hi trobarà una exposició il·luminadora sobre la banda. 4-5). a partir de 10 exemplars a una mateixa d’informació i opinió adreça: 15 euros per exemplar). Constitució.. doncs. Perquè cadascú de nosaltres és cristià del cristianisme (. I ho assumeixo». President del Congrés de Diputats. ligions: la modalitat de cristianisme a què m’adhereixo pliament.) per la plurali- que «si vostè fos xinès. d’ambient).. Amb l’expressió destí no designo cap coacció ment vàlid per a un catòlic.) Goso parlar d’un absolut relatiu.). esplèndidament. Paul Ricoeur Quadre d’honor Quarto fosc Hi posem el Banc d’aliments de Barcelona. És aquesta herència. reformada. talonari o extracte de banc) .) Per en destí per una elecció continuada». Si és absoluta (. més àm. del qual vam parlar mat en destí per una elecció continuada. sinó el status mateix d’una convicció de la qual brà saltar per damunt d’una terminologia un xic difí. (.. que es troben en la mateixa situació meva com d’«un atzar transformat pel que fa a l’arrel de les seves conviccions (. Legal: Gi-161-94 Client (CCC) Impressió: Agpograf. Confes- sóc així per naixement i per herència. S. recollir aliments. i natural.