You are on page 1of 8

eclesial d'informació i opinió

403 Publicació quinzenal Número 403 1 de gener del 2011

Lleida: ingerència inadmissible
«El nunci apostòlic a Espanya demanarà ajuda als bisbes catalans per a bus-
car una sortida política al litigi dels béns eclesiàstics que enfronten Aragó i
Catalunya. Així ho va manifestar ahir en una entrevista publicada a “Herado de
Agenda
...................................................................................................

Aragón”».(«La Vanguardia» (10.1.2011, p. 31): article de Pau Echauz
En nunci Fratini —continuo citant— «ha demanat als bisbes catalans que
• 18 de gener al 22 de febrer.
«El nomenament de bisbes a tra- elaborin una carta de suport al document firmat per Alfonso Milián i Joan Piris
vés de la història de l’Església». a finals d’octubre, en el qual es reconeixia a Barbastre la propietat dels béns».
Curset per José I. González Faus Com ha informat repetidament «El Pregó», la propietat de les obres d’art
durant sis dimarts (18 i 25 de ge-
ner, 1, 8, 15 i 22 de febrer. De 2 qüestionades està sub iudice a l’Audiència de Lleida. I són els tribunals civils els
quarts de 8 a 1 quart de 10 del competents en qüestions de propietat, ni que es tracti de béns eclesiàstics. Així,
vespre. Al Centre d’Estudis Cristi-
anisme i Justícia. Llúria, 13. Bar- doncs, el Nunci, un diplomàtic representant d’un Estat, s’ingereix en un afer
celona. Tel. 93.317.10.94. d’un altre Estat.
• 3 de febrer – 3 de març. El Nunci també s’extralimita en les seves funcions quan tracta els bisbes
«La missa amb infants». Curset com a simples subordinats i els fa ingerir en un afer d’ordre jurídic i que —re-
a càrrec de diversos professors
durant cinc dijous (3, 10, 17 i petim-ho— es troba en mans dels tribunals civils.
24 de febrer i 3 de març. De les Una vegada subscrit el document i fet públic amb el vist i plau de la Con-
7 a 2 quarts de 9 del vespre. Al
Centre d’Estudis Pastorals. Riva- ferència Episcopal Espanyola, continua L.V., el Nunci entén que el bisbe Piris
deneyra, 6, 3r. Barcelona. Tel. «podrà negociar amb més força l’obtenció d’un acord amb el Departament
93.317.48.58. de Cultura de la Generalitat. Per al Nunci, serà el moment de la negociació
• 15 de febrer, dimarts. «Bal- política entre Aragó i Catalunya». El Nunci afegeix també que el document ja
mes. Catalunya. Espanya». Confe-
rència d’Hilari Raguer, monjo de havia estat sol·licitat pel cardenal Bertone, Secretari d’Estat del Vaticà, «que el
Montserrat. Balmes és l’iniciador Papa està informat de les gestions, que el cardenal Bertone va parlar del litigi
d’una línia de pensament catòlic
obert i moderat i no pas el pare amb Fernández de la Vega i Montilla i que el ministre de la Presidència, Ramón
del reaccionarisme espanyol. Amb Jáuregui s’ha interessat en l’afer». Embolica que fa fort!
la col·laboració de l’Associació de El Nunci presenta com a cosa de futur el que els mitjans informatius de
devots i amics de Sant Ramon de
Penyafort. A les 6 de la tarda. Au- Lleida ja havien anunciat fa un mes com a cosa feta: que el Nunci havia «obli-
les Eixample. Roger de Llúria, 70 gat» els bisbes catalans a signar una carta de suport al bisbe Piris. Aleshores ells
(Barcelona). Tel. 93.457.62.52
havien demanat de deixar-ho per a després de la visita del Papa.
• 19 de febrer, dissabte. «La
vivència de Jesús des de l’espi- Tot aquest afer va fer sofrir el bisbe Francesc Ciuraneta fins a afectar-li la sa-
ritualitat». Conferència de Laia lut i haver de presentar la dimissió. Doncs bé, el 4 de desembre passat l’Associ-
Ahumada. Amb col·loqui. Trobada ació d’Amics del Museu de Lleida va retre-li un homenatge, juntament amb el
d’Espai Obert del Centre d’Estudis
Francesc Eiximenis. A les 11. A la responsable del seu equip jurídic, Josep Domènech, i els va fer socis d’Honor.
sala d’actes del CIC (Via Augusta,
205. Barcelona) Josep M. Totosaus

Els actuals senyors cop desballestada la «transcendència» comunista. en nom d’un marxisme d’encuny propi. en el segle I de que el govern espanyol estableix «Institutos Cervantes»). El partit comunista ha Jo trobo que és una bona pregunta. Com quedat plantejada en unes coordinades noves. la Xina ha espiritual més fondes. de les seves arrels espirituals. en una exhibició espectacular de l’emperador va ordenar que els sacrificis originaris de la cinisme. hagués d’evocar la seva identitat profunda en algun ideal nals. ¿És governable una gran societat viscut una convulsió històrica. aque- d’aquell immens estat ¿n’han descobert tal vegada la lla utopia de futur. o Ausiàs Marc. ¿a qui es referiria? ¿En tindríem prou amb capitalisme. Sí que ho fan. que desemboca en unes consideracions Yatsen. tal com Però el nou rostre de la Xina presenta molts aspectes. La societat presidida per l’harmo. la cultura tradicional de la nació xinesa presenta més generals sobre les arrels espirituals dels pobles. com afirmar l’amor a la humanitat. mentre l’economia quedava oberta al ca- ment la recepció que ha tingut a Madrid el vicepresident pitalisme salvatge. i també ben origi. En temps de l’emperador King. Es tracta si hagués resolt bona part dels problemes econòmics de d’un fenomen que te certa relació amb la recuperació de l’Estat espanyol i com si fos el gran banquer mundial. falta de respecte pels drets humans i els drets dels pobles. Darrere. ha establert un «Premi Confuci de la Pau» per a família de Confuci es convertissin en sacrificis nacionals intentar neutralitzar l’impacte de la concessió del Nobel dedicats als lletrats. o que es parla del seu desvetllament i sembla que ja hi som. nascut probablement cap al segle Vè abans de la preocupació dels dirigents xinesos per a restablir de l’era cristiana. En aquesta evolució. tradicions espirituals després de les dictadures. proposà una espiritualitat d’harmonia una espiritualitat nacional. El govern xinès està establint basada en la benvolença. els que li concediren el Nobel de la Pau són una colla de nia social en la qual cada u ocupa el seu lloc i respecte pallassos. xinès que desconeix precisament «l’harmonia entre dife- La Xina ha tingut una espectacular història confucia. rents punts de vista». compartir el món». resulta interessant. la La Xina fa temps que dóna sorpreses. Però nes societats europees. entre nosaltres acabat essent hereu del mandarinat clàssic. de la qual formen part humana sense referències espirituals? Aquesta pregunta repressions brutals. però. dites per un dirigent llament: el desvetllament espiritual. De fet. dedicant-se a hem silenciat aquesta qüestió i «en tenim prou» amb nor- ­­2 . del marxisme. ha passat a Polònia amb el catolicisme o a Rússia amb la més enllà de la seva puixança econòmica i de l’amagada fe ortodoxa. amb una sorprenent connivència entre marxisme i o personatge. Una societat sense arrels espirituals? De l’eliminació de l’espiritualitat al seu Més enllà de l’anècdota. algu- piritualitat. molts aspectes positius sobre la naturalesa del poble i la democràcia. elevant així l’estudi a la categoria de de la Pau al dissident xinès Liu Xiaobo. fa referència a la més un país de prop de 1500 milions d’habitants— un dimensió espiritual en sentit ampli. A banda del sarcasme que a molts els Voldria fixar-me en un aspecte singular d’aquest desvet. plantejaments econòmics de caire que la Xina es comença a respondre negativament (i per sorprenent. del qual no se’n parla gaire. la magnanimitat. tot plegat és un senyal na. han donat lloc a una curiós vessant ideològic Jofre el Pilós. Les autoritats xineses s’han adonat que un país —i Un d’ells. entre elles la nostra. que elogia. l’Abat Oliva. Aquesta és l’espiritualitat tradicional de Xina. l’harmonia entre diferents punts de vista. Hi ha poques societats al món que hagin prescindit d’eliminar tot vestigi del que entenem com a religió o es. i han tornat a fixar-se en Confuci. la gestió de la societat i fent una pintoresca interpretació I els mitjans de comunicació en parlen sovint. l’altre. puguin suggerir aquestes paraules. Jaume I. el confucianisme es convertí en religió quan i fins i tot recentment. per a en el qual assistim a un replantejament de l’espiritualitat imitar els francesos en la seva invocació dels ideals de la de la societat xinesa.¿Espiritualitat xinesa? La Xina es fa cada dia més present en el nostre horitzó. esdevé el ressò de l’harmonia celestial. la virtut i en molts països del món instituts confucians (a la manera l’amor. l’espiritualitat ha ha recordat allò de «Benvingut Mister Marshall!». espectaculars imposicions de reducció de la això intenta recuperar el confucianisme). preguntar-se fins a quin punt les societats poden prescindir de les seves arrels Doncs bé. El primer mi- per vertebrar la «nació»? És el que es pregunta l’autor nistre xinès Wen Jiabao deia fa poc: «De Confuci a Sun d’aquest article. no pot viure sense referències espi- seva utilitat —o la seva necessitat— i la volen aprofitar rituals. Confuci. Revolució? ¿O simplement no sabem si cal invocar algú? Vet ací com ha anat la cosa. Fa molts anys comunitat. pel que redescobriment i a la seva utilització fa a l’antropologia de l’espiritualitat. Si Catalunya resulta que els processos més recents. considerant que model social eminent. la nostra era. és vàlida per a natalitat per a modelar l’explosió demogràfica i un intent tots. des de la revolució de Mao.

. . festa que el motiu de l’ordre és la por de perdre la sobi.. en general.. i crec que els grans cialitzats). .. em quedo pensant com prou amb unes regles de joc que evitin les baralles i ges. rodes... certament... potser. que estem abandonant i que caldrà recuperar. com diu el text bíblic. ni tampoc familiars (valors cristians. ............ més o menys so... trant després al llarg dels segles i fins als nostres dies..... Nogués . I penso si les nostres consensuar per grans àrees però requereixen una certa societats.. .... «danys col∙laterals» (o intencionats). del crim de l’infanticidi. digui’s el que es vulgui). .. . aguditza el problema.. que plorem els seus fills. però. com Ramon M. veure que la societat xinesa cional o transcultural que permeti posar-nos d’acord en —la més nombrosa del món— estigui retornant a una els darrers valors? ¿O el grans valors només es poden confessionalitat espiritual nacional... . sortosament també per a nosaltres. . .. . 4 ­­3 . . la gran matriarca hebrea. .. «es millor ser porc que fill». . amarat de ment segades de qui. nord de Jerusalem.. està fora de dubtes. on s’erigia la venerada tomba matri- rès de la glossa i l’actualitat del comentari que fa el arcal i des d’on es contemplava el territori de les seves nostre articulista Valentí Fàbrega sobre tantes mares dues tribus descendents d’aquella difunta que planyia desconsolades. Ell mateix no fa pas tant seqüències.. Per això circulava com a provinent pedit de continuar enviant-nos regularment les seves de l’emperador August. . Moltes gràcies! —J... ... L’evangelista I innombrables són en el present els infants víctimes no qualifica l’acció criminal ni el seu responsable i a d’accions terroristes i militars amb els corresponents manera de comentari es limita a citar el profeta Jere.. .. molt abans d’haver arribat consolada i que refusa consol a causa d’uns fills seus a la plena consciència..... Sortosament això ja és aigua passada. atès que és un delicte que l’enfurismat rei Herodes mana assassinar els infants de ja s’havia perpetrat abans i que es prossegueix perpe- dos anys en avall de Betlem i rodalia.16-18) Ja ha passat el temps de Nadal i la festa dels Sant ens trasllada a l’altura de Ramà..... conjunts humans no poden viure sense fer atenció a ele- ja orfes de les arrels d’aquests valors.......... ... de globalització— una transcendència espiritual transna- tualitat. .. L’oracle profètic de segles passats blics de l’evangelista és el de l’horror de la desgràcia Passa a pàg. Però això no treu l’inte.T. El dol expressat pels textos bí- que «ja no hi són».. Em preocupa... Aquesta concentració en la mort d’uns infants bons metges i excel·lent instrumental mèdic m’han ar. però densament El relat de l’episodi sangonós ocupa una sola frase: real. cadascú que que no m’imagino els nostres governs invocant les ar- invoqui qui vulgui... Els sants Innocents i la mare Raquel (Mt 2... Mateu situa la tomba a Betlem i concentra va passar un bon tràngol. es preguntin si cal ments transcendents (no necessàriament religiosos) de tenir «raons fondes per a viure i morir» o si ja en tenim la seva experiència col·lectiva. Són vides brutal- mias en la seva referència al plany sonor. Ara bé. que «ja no hi amargament una desfeta militar i les seves greus con- són». Em sembla que de moment vivim de rels judeocristianes o gregues (que són les arrels espi- renda de les velles invocacions que ens eren més o menys rituals d’Occident. . des. rancat de les grapes del Sheol i ara em trobo instal·lat Controvertida és la historicitat de l’episodi.. món i en tot cas. tornat a casa seva sense acomiadar-se. . a dues hores de camí al Innocents va quedant enrere. El context mani.mes funcionals de gestió. seu propi poder i a l’actuació en el si de la seva família I. ... però és possible que les generacions vinents..... i a partir d’això. l’afirmació que en la seva cort col·laboracions. a penes ha obert els ulls al llàgrimes. caldria resoldre aquest embolic.. es troben a la punta de llança del progrés humà difícil formular en una proposta única? o potser som uns darreres distrets que hem deixat pel ¿Algú pot aportar algun suggeriment a la qüestió? camí alguns elements importants de la nostra identitat.. .. ¿És bo recórrer a for- tionin funcionalment la cosa pública... mes espirituals nacionals —sense imposar-les— per a Hi ha un cert acord que les societats plurals moder. És ben en una clínica de recuperació a fi de tornar al món cert que la mala fama del rei pel que fa a l’obsessió pel dels vivents». d’una Raquel. el que potser cal és fer més atenció al valor simbòlic.. . vertebrar les societats? ¿Es pot consensuar —en èpoques nes no poden ser confessionals de cap religió ni espiri.... res no li ha im. . sé quines altres es podrien invocar.. Però. I ens ho comentava amb la el gran desastre nacional en l’acció infanticida d’He- seva agudesa habitual: «Per dir-ho en termes bíblics. d’acord amb la pràctica bèl∙lica del Món Antic.. .. Innombrables foren els infants dels pobles vençuts rania enfront del Messias nascut que no pot identificar rebotits contra parets i muralles de la ciutat conquis- per manca de la informació esperada: els «mags» han tada. . en silenciar curosament totes les referències diversitat per a destacar aspectes complementaris que és fondes..

.. els grans nòmica que estem patint tots.. I perquè traspua tadans d’un país i del món. Nosaltres. .. ..... si ens hem de quedar només en nès.. Perquè ha mantingut el seu tat. que en. En la seva fantasia els concedeix el títol de màrtirs mal- tura irreparable d’una relació íntima que el cos inert grat la incapacitat evident de fer opcions personals lliu- i fred del fill ja no pot mantenir... amb tir. enclavats en l’estrat humà que ens és comú. cal de la crisi: és infrahumà».. han deixat d’exis. La mort com a buit res ni. .. experts. una vella amonestació que ens vol fer sant Agustí com a portaveu d’aquest intent que ha passat conscients de la nostra existència irreversible: Nosaltres.3)..T. doncs.. gosem fer pant arrels que vivifiquen la dignitat de tots i cadascú. sobre aquesta base.. que escoltem els tertulians que en parlen Ah. «som com l’aigua vessada a terra que no es «Feliços infants. el que sigui.. Què en farem de tanta crisi? «Sembla ja una mica carregós parlar de la crisi eco.. Valentí Fàbrega Escatllar . un emporda. . .... mai temptats.. haurà d’aguantar la que ens queixem un dia i un altre dia de les seves re.. es mantenen dintre el marc que cials barbaritats comeses a la terra ja no mostren el grau enclou les realitats perceptibles de la terra: aquests fills extrem d’absurditat que provocà el crit desesperat de la estimats «ja no hi són». seva espelma. opcions radicals potser. .... que encara no podien confessar» (sermó descobrir-hi un sentit.. penso que per treure’ns-la de sobre. organismes. infants poguessin confessar el Senyor amb la boca.. ningú no volia parlar de crisi i Déu ens guard dascú hi haurà de posar més el coll»... Uns molt més que altres. o un desballestament. Per descomp- via a una colla d’amics. i exigim responsabilitat bo i deixant- estem instal·lats més o menys còmodament en l’anome. que Demanem.. que fa basarda. de dir que estàvem en crisi.Ve de pàg.. Valgui de «ja no hi són»... .. dels governs i grans organismes. de ningú: feliç ignorància la dels infants que «pogueren na a unes dimensions tan reduïdes que fan molt difícil patir per Crist. que llegim articles dels entesos (o que se’n segui per terra com si fóssim trastos vells.. La mort com a tall sobtat i rup.. . Potser l’etimologia de la paraula crisi ens d’institucions benèfiques per poder menjar una mica. competents. tothom en parla i n’es- Amb aquestes paraules Josep Figola. que ens Perquè ens ve de l’Àfrica. desenvolu- Per això.. la pietat cristiana s’ha precipitat a tapar sentir. perquè ens ve de l’Àfrica negra...1)... O..... paraules i escrits. ... els governs... mare Raquel. . ant a tota especulació sobre el que pugui succeir en les Sota un cel tan atapeït de sants coronats. a la litúrgia. les demen- esferes del més enllà. que estem vivint. . tant si un canvi. on hi porta anys i panys presentar plans estratègics i sostenir solucions tècniques (al Níger. enfront d’un hi ha crisi com si no. criu abastament. percussions.. . que pot recollir» (2Sam 14. Massa. encara no heu lluitat i ja sou coronats!» (sermó 373. Ara.... sense que ningú se’n escapoleixi... arribar als nostres lectors aquest escrit. solidaris.. Davant de persones que des de sempre viuen marginats. . sense moure ni se sostre.. ben contacte amb Catalunya. cú. en el qual ressona. acabats de néixer. Però per part nostra. . I cadascú de nosaltres? Si goso parlar-ne és perquè ho faig des de l’Àfrica. Però és un crit que no podem deixar de Tanmateix. Per altra banda. 3 vista amb ulls materns. amb aquella amarga queixa aquest buit fúnebre i insondable. i que sabem honrat de dir.... Motiu del plany de la dessolada 199. raonable no es pot estalviar és prendre consciència del ca? —J. .2). . de com podem canviar el nostre propi ­­4 . Els experts.. com escriu Frigola..... a la crisi. que donar testimoni de res ni absurd i irreversible. missioner dels anomenats Pares Blancs. com abans el profeta... S’afanya a oferir corones als «innocents»: els mortals.. però prou que augmenta entre nosaltres el nombre dels sen. pot ajudar a pensar una mica.. el nom del porc a cada pas.. perquè el seu nivell està per sota crac socioeconòmic que provoca un gran desgavell. que constreny l’existència huma.. los fer la feina encomanada. .. prendre noves decisions. ... I perquè ens crida a la portin a bon port. . renunci.. Tant l’evangelista. tot conservant el mateix tarannà de vida.. Tampoc no és creuen) que pretenen explicar-nos-la.. .... cadas- nat Primer Món (quina pretensió: som els primers!). És aquí on ha de raure la nostra impli- responsabilitat personal a tots i a cadascú: a introduir cació personal. volem que siguin honrats.. que dedi. La majoria de nosaltres és incapaç de quen la seva vida a l’Àfrica.. Aquesta tasca l’hem de deixar en mans dels presenta la seva reflexió en iniciar aquest any... com a membres d’una comunitat.. . no! No podem pas permetre que la crisi ens arros- i en parlen.. .. El primer pas que cap ésser esperança. Abans. ca.. un dels països més pobres) a cap nivell. ... «Crisi» vol dir «decisió» al capdavall estem ben lluny d’aquell «miler de milions o «període decisiu» per emprendre un nou camí. .. amb una expressió semblant: «abans que els mare és que els fills «ja no hi són». . ciu- canvis en la nostra manera de viure.. L’esperança ens haurà de venir de l’Àfri.. la sang esdevingueren màrtirs» (sermó 375..14).. concretament... dels que no tenen altre remei que refiar-se remoure res.

Els vianants cridaven. Canviar subvenció el programa d’educació de base per a joves i aquest primer món que som nosaltres mateixos. Ja s’ha dit amb raó que posat verd! Vet aquí que. més que un any sense pa de cada dia. a primers d’any 2011 mala puça. És un somni? És una utopia? ensenyat la targeta groga. del de qui és més d’aquesta partida globalitzada feia temps que ens havia vulnerable. El que sí que és cert és que. Obriu el pas a un món més just i més equitatiu que ell també esperi el mateix de mi. en primer lloc. plegats. Segur que ens faria goig ensenyar- semàfor s’havia posat vermell. Finalment el semàfor s’ha posat taronja. el més impor- però són ells qui la pateixen més que ningú. jo també em trobaria la pròpia ambició de ser i tenir més que els altres. posant en perill els límits de la seva crisi. M’he trobat davant una mena juguéssim més net i millor? Segur que el semàfor de la de semàfor colossal que controlava els quatre camins. fugint de tot raonament Cercant la sortida: per on tirarem. perquè el més probable és i polítics. amor . al Níger intentem consciència.. del benestar de tots i cadascú. Aquí són les Amics. però. Hem es- adults que portàvem entre mans des de fa anys i panys. hipnotitzat per la tir-nos-en. el semàfor s’ha posat verd. segurament que els qui tenim lleure de fer-ho en som per agafar la paella pel mànec que tenim al nostre abast. No fent-ne cas. És capaç. El vida es posaria verd. *** Sortir d’aquest encallament demanarà Déu i ajuda. decisions volia dir: Ja n’hi ha prou de tanta explotació. intransferibles. Evidentment. analitzar. Ella. finalment. Cal reflexionar. Aquest eslògan ben desxifrat Josep Frigola ­­5 . Ara com ara. posant-se el reglament en bandolera. Ara mateix. la gran sotragada ha deixat sense cap possibilitat de canviar el món que ens envolta. Tots haurem de posar-hi una mica més el coll.. érem una colla ben nombrosa que apuntalàvem que viuen marginades des de sempre aquesta nova proposta: «Oh crisi. veure la moltes vides innocents. De fet. ara ens ha tret la vermella irremeiablement. La bastida humana en la qual estàvem penjats ha activitat tan essencial. Gaudim in- de persones que des de sempre viuen marginats. havíem comprès Ja que parlem sobretot d’una gran crisi econòmica. un dia sense pa. ¿Què us en sembla si durant l’any 2011 més adequada i positiva.desamor meu!». del que som i esdevenim hi ha crisi com si no. Niamey. productivista i consumista. gairebé contra tota esperança. encara que no us ho creieu. protestaven. No sé ben bé què n’ha activat el canvi. dial que la pateix en cos i ànima continua tenint molt I. a més.. Una bona part de la població mun. d’aquí invasió d’un tarannà de vida super replegat en els propis endavant. la crisi tan subsistència. tirat més el braç que la màniga. hem a l’atur. Trigava i durava més que nos mútuament la targeta verda a cada bona jugada. Posem- nos d’acord per sortir del pas». Em fa ver. ha malmenat i deixat fora de combat abeurar-nos en la filosofia del saber viure de la major centenars de milions de persones. Haurem d’esperar l’any vinent per engegar un continuat empernats a voler progressar i créixer sense nou pla estratègic i veure com s’hi pot integrar aquesta límit. en certa mesura. És un somni necessitats fonamentals i urgents de la població les que i. Tots i Amics. Esperar que el veí canviï pri. teoria del progrés i el creixement sense fre. gosaria recordar que l’Àrbitre Central comú. hem és infrahumà. de tanta prepotència dels poders socioeconòmics mer serà sempre cosa de rucs. ens espera quina actitud prendrem? per reprendre el joc. sempre ens queda un recurs: la seva misericòrdia. tra no deixen d’empènyer-nos de valent cap a la única natives. batori. podrem sor- interessos. oidà. de tant ro- personals. el despertador de Davant aquest batibull mundial. cercava la sortida vulgui fer servir. fot el camp!». gar els braços: en la feixa del Regne de Déu que ens toca conrear hi resta sempre més tros per fer que fet. si ho volem. hem deixat desbocada Si només es tractés d’aquesta feina. responc a la qüestió de suara. Ens preocupa molt. fem les paus. Sense haver-la posat prèviament en solfa. bescantada. Cert. ha estat l’esca de salvació. nosaltres ens podem permetre el luxe de fer-ne tertúlia. de treure de la seva butxaca un bé de Déu de targetes verdes per a qui les Immers en aquest món laberíntic. El seu nivell està per sota la crisi. si deixava parlar la meva fe més enllà dels sen- cadascú haurem de facilitar que guanyi la causa del bé timents i de la raó. llamp la mati! Però ara. preveure alter. la seva dalla ha segat part de gent d’aquí. però. aquesta situació actual els entonat una cançó que té molt poca lletra i força raó: «Oh enfonsa encara més. Ell. per ple. humà. acabat ensorrant-se. No tinc cap motiu. que era una bona oportunitat per responsabilitzar-nos més. De moment fem poc gonya tornar a posar sobre la taula el miler de milions cabal de si aconseguirem o no l’objectiu.sistema de vida prenent decisions concretes. de El miler de milions de persones cop i volta. els menys afectats. tant si tensament de la nova situació. el semàfor s’ha poca veu i un vot ben minso. per reprendre el camí o començar-ne un de nou. Cert. tant és que podem tirar endavant. insultaven: «Oh crisi. per a tothom. si canviem de vida. una utopia. Però tant l’un com l’al- ens tusten fort.

siàstics: la misericòrdia. naixement de Jesús. el respecte. infinitament més essencials que els 2... a més del zel per mantenir un desastre. ­­6 . També com Pau.16. la situació que se’ns de l’arrel». el servei (. que tot ho hem fet malament: “Heu dialèctica de vencedors i vençuts. «Vaig sortir d’aquell Egipte.. la creativitat cundària a la p. he treballat he vist que per Nadal hi basca. Així co. fidelitat. Schillebeeckx. grafia i menys en el poder.. És hora. heu traït l’Església. opcions de la nostra joventut. la justícia... animar-nos. hem perdut el temps. com comu. escolars d’aquests dies han desapa- rals de l’autor. Em sembla que no exagero. en pluralisme (.T. I tot això viscut com a gràcia. litúrgicament sou ni sotmetre’s beatament a l’ordre dic que. més perficials i desgastats... és difícil i. presta atenció a realitats anteriors Z mença un article a «Vida Nueva» (n..) El moment eclesiàstic pot amb les nostres crisis. dels fills de Déu.) Hi ha també del 25 de desembre d’aquest any: que les seves consideracions ultra. professor a la persona humana.) Déu Pare i regut pràcticament les nadales tra- Jesús senten llàstima.. la llibertat posessin pessebre». arran del no. vivim en desolació». capellans) haurem d’ajudar-nos. «En cap dels instituts públics en què passen de bon tros aquella diòcesi riors a moments conjunturals ecle. «Amb la nova si. Loiola. la fe... la se. recerques i pública és laica i manté un equilibri ser brillant. el nostre moment ecle. cristològicament. d’aquell “déu” que era més un faraó que no pas el Pare de Jesús. «En la nostra Església local No hem treballat per l’èxit. la gràcia. i no es angular és el ser. sinó per (com en totes) vivim la fe en diver- «És un fet evident (si es volen mèrit i gràcia del Senyor (. Com diu el ma- nostàlgies pregones del Regne de ¿senten. bretot quan no coincidim amb la planteja a molts de nosaltres. eclesial 6. No és raonable viure contínu. fonament no es troba en la coreo- que difícil. dimensions evangèliques molt ante. problemes?». laïcitat de l’escola. pgs. la pedra usant l’expressió de Sant Ignasi de cia. d’aquells es- clavatges morals condemnatoris i repressors. de restar fidels al camí seguit: de fons que es proposa esborrar tot nyeixo —ni en la nostra diòcesi no al Déu que impulsà amb il·lusió les vestigi religiós de la nostra societat. No som sants. Que. «Es repeteixen arguments su. amable- ment sense defensar violentament temps la nostra fe contra ningú. que els capellans (especialment els menament del bisbe José Ignacio però tampoc no necessitem una sa. molt trist». No és tots som germans. envellida. dència s’hi endevina un moviment veritat! Com Pau.11) Hem fet el que hem pogut..) Em sembla veure les coses) que. gràcia conciliar. es commouen dicionals. Déu». Munilla per a la nostra diòcesi de natio in radice (uns restauració des acompanyar-nos. el perdó. submissió. a la Tot fa pensar que no s’han ado- geli (Rom 1.. obedièn.Signes Z Rahner. de la inquisició.. Els es fa difícil trobar-hi cap al·lusió al Església dèbil. vi. espe. la raó.726.­— J. línia episcopal de la diòcesi (. nió eclesial i diocesana. funambulesc entre el respecte a les sial. 23-29.) No sitat. a la humil síntesi eclesial i l’espiritualitat oberta que hem anat construint amb el testimoni i l’ajuda d’aquest dels nostres germans en la fe. sinó del Senyor (Gal no hi torno». «en principi l’escola Déu (. Häring.. eclesiàstic invocant l’obediència: en tota la seva puresa el principi de rians. de tristesa i abaltiment. però amb mecanismes eclesiàstics vigents..2010. 42-43) protocols episcopals i eclesiàstics: El Nadal laic de les escoles Tomàs Muro Ugalde. “allí” Sobreviure en l’hivern de cap home.”. el pensament Ho escrivia un professor de se- de España i Delegat d’Ecumenisme teològic. Jo. l’amor. en aquesta ten- cularització us envaeix. Com cultural i eclesial (. a l’Església no som subits ni reus. so- Sant Sebastià. si traït l’Evangeli. no m’avergo. ar. 11 del diari «Ara» de la diòcesi de Sant Sebastià.) El cialment sacerdots... ens hem avergonyit— de l’Evan. A les poesies premiades «Avui la nostra diòcesi és una davant el sofriment de la vida. d’aquelles deixuplines i cilicis. Congar. pateixen i es compadeixen teix professor.10. amb l’eclesiologia nat que amb l’aigua de la banyera l’Evangeli que hem predicat no és d’aquells grans creients que foren llençaven també la criatura. la lliber- la Facultad de Teología del Norte tat. Dels concerts Van entre cometes (« ») les cites lite. religions i els escarafalls a tot el que tuació eclesiàstica sembla dir-se’ns ament en tensió ni entrar en una no sembli progre». en can. em permeto fer-ne un resum.

les condicions. A partir d’ara és inversemblant laritzats al cap de poc.) En relació amb els beneficis Jesús? Adreçar preguntes així als se- cultura? Tanmateix. una mica més del si es dóna per suposat que les tra. en la qual podíem llegir: na ho pot fer. ¿Per què legiat) del diàleg entre cultures i confiança als mercats internacionals. ­­7 . Hi ha di- ten els increients més radicals.15). s’han ordenat. i la Generalitat de Catalunya uns ¿qui s’hi apuntarà? 10. Extrec aquests paràgrafs de Amb aquest títol. pel dueix paor als responsables. que no li parlessin dels redat. les passió de Bach sense cap altre reco. Xina a Espanya (. deia. amb llum i taquígrafs. 2. en un dels seus articles. Del teatre a la realitat Por a conèixer la veritat ven tota una tradició. —J. suprimir parròquies. modi la Xina. i l’altre.) els mitjans utilitzats.13) una vulgui veure-hi la dimensió cristia. altra banda. llei del silenci i de l’encobriment. un desdeny de les creences cristia. temps. posa. ¿com podrà un col·legi causa. incòmodes] amb les vocacions.000 ­creients conti­nuem a l’hort.1. El govern espanyol haurà de d’aquests dies són falòrnies que no refinançar 47.. els totes les races i països. Resulta venim.H. tota una cul- tura. eren capaços de connectar amb garem. amb cla- discussió és que hem de saber d’on resultats: un. però sica excepcional. els fidels i anunciar-los el missatge de que ens amagueu la vostra pròpia solit (. sident Li. les expressions de confiança infinita més riques conquisten espècimens de Com a cristià que sóc. p. tal com es pot escoltar una aplicació a l’Església.. 30. vetat dramàtica del problema. la mateixa quantitat Trobareu «El Pregó» a la altre paner que avui deixem repo. la il·lusió. a banda d’algun minaristes o als ordenats de poc pro- bé la incomoditat que experimen. Punts de venda La responsabilitat de l’Església sos d’Espanya pel deute és de 30. que convi. per intentar presentar una imatge de ga? No se sap. ni innocu. pressupost de la Generalitat.000 milions.) Mentrestant.. p. 50 % d’aquests la banca i la resta les Recull d’informacions i comentaris de Jesús Huguet i Josep M. No tinc cap mena de dubte que trobat. comportament dels col·legis. gaire esforç se’n podria fer alguna aquesta situació [amagar les verits ques. I el govern espanyol la formació agosarada dels seminaris vertència que ens feia un mestre va aprofitar la visita i l’anunci que la actuals.10–5. espanyol captiu en favor de la seva pellans ordenats no fa pas tant i secu- A més. Aquest mercats han tornat a desconfiar (.727. l’entre- (i l’escola en seria un espai privi. dicions i celebracions cristianes caixes. tot i que és afrontarà la dràstica disminució de nois i noies que no n’ignoren del tot una quantitat molt respectable. ¿amb qui dialo. fer el govern desconcertant l’elevat nombre de ca- on anem. —J. ¿Quantes vegades ha tractat la rada de tot allò que fa referència al metre a comprar-nos prop de 6. Però. Avui. secularitzacions i la falta de sacer- lliment espiritual que el que deriva La visita del vicepresident de la dots. els que els retreu potser definitivament haurà de refinançar deute per 98.000 milions d’euros mereixen cap crèdit ni cap interès..T. d’una possible adhesió. ¿disminuirà nes que el alumnes capten molt bé i any el sistema financer espanyol el problema? (.11. no és neutral dels mercats que del mateix vicepre. es parla molt Xina compraria mes deute espanyol aviat l’entusiasme. que només es va compro. den a reflexionar sobre la distància columna. L’endemà mateix i els seus mitjans econòmics caçant directament inspirada en la religió d’aquesta operació de màrqueting i vocacions en territoris de missió. sobretot tractant-se de milions d’euros de deute..2010. que pugui invocar-se en aquests casos de la nostra cultura? És greu l’ad. ja fa l’article d’Esteve Vilanova al diari boa publicava a «Vida Nueva» (n.. Les cristiana..carregant-se la religió. milions d’euros. quines dificultats han civilitzacions. comprenc molt de la part espanyola. no s’ha òcesis que esgoten la seva creativitat no saben què fer d’una tradició tan assolit l’objectiu. que Espanya voti en qualsevol dels s’amaguen al seu darrere? No crec cem per silenciar les manifestacions fòrums internacionals res que inco. si vosaltres sou els primers els objectius dels xinesos s’han as. Totosaus. implica vulguem o no da en la immensitat del nostre pro. tindria del senyor Li en la nostra capacitat.000 a Barcelona en aquesta situació són figues d’un milions d’euros. Durant aquest con­tractar emigrants. En efecte.2011. que que fa al problema del deute.000 Conferència Episcopal sobre com fet cristià. blema.. si volem saber on som i cap drets humans. ¿Per què desapareixen tan magribí. Aquesta omissió delibe. El que no admet tament planificada per assolir dos no l’afrontem seriosament. és molt poc. compromís signat amb empreses. ¿Coneixem una queixa més greu a fer. Tots admetem en privat la gra- de l’experiència estètica d’una mú. 5) sar. encara El 2011 necessitarem molt més l’èxit de l’experiment? S’imposa la que ho pugui semblar. Juan María La- Com deia Salvador Cardús.) va ser perfec. que destina a pagar l’atur i el total del llibreria Claret (Llúria. qui «Avui» (9. ¿Quines causes educar en la diversitat si comen. però també es pot fer que va sovint de la presentació dels una apropiació secular del pessebre fets a la seva realitat.. es carrega.. sacerdots i religiosos? Mirar a una l’existència. Potser sense A l’Església espanyola es repeteix i de les altres tradicions nadalen. no es respon. El cost dels interes.

Però la jerarquia actual —en el seu conjunt i ¿Qui recorda ja la «consulta dels laics en qüestions salvades rares excepcions— sembla entendre aquesta doctrinals» que preconitzava el cardenal Newmann. Amb permís de xeria ser escoltat i agraït. civil i competents per dictaminar qui n’és el eclesiàstica. la jerarquia entén la seva natu- al mes de desembre del 2010. el reproduïm pràcticament íntegre per als El sistema d’elecció de bisbes i els criteris que se nostres lectors en versió catalana. unitat com a resultat d’un sotmetiment dels fidels als (. EL número 72 de la revis. Surt l’1 i el 15 de cada mes. als centres d’ensenyament sota la seva autoritat. que estenen aques- El catolicisme dels nostres dies presenta pregones ta uniformitat als seus òrgans assessors. S. i exclou els qui gosen defensar postures diferents en un exercici de la seva llibertat que merei- ginal castellà. (Ho trobarà a la seva llibreta. ralesa i la seva funció com si ella monopolitzés l’assis- publica un interessant article tència de l’Esperit. que correspon el si del Poble de Déu. exercida de la forma més absoluta. a partir de 10 exemplars a una mateixa d’informació i opinió adreça: 15 euros per exemplar). Perquè una de les vegades ha estat l’Església més lluny de la necessària funcions més importants d’aquella és el ministeri de participació dels fidels en la vida del Poble de Déu.A. El que crida l’atenció en el cato. la revista.) Probablement a aquesta deriva autoritària de seus criteris. propietari legítim. amb els seus col·laboradors. Preu d’un número solt: 1 euro.es Entitat Oficina Control Núm. a les publi- divisions internes que permeten parlar de la presència cacions i als mitjans de comunicació que en depenen. d’un cisma latent en el seu interior. per la seva que ens han ofert un traspàs de pressió sobre els bisbes catalans per- po­ders modèlic. la seva manera de pensar i la seva auto. Legal: Gi-161-94 Client (CCC) Impressió: Agpograf.. Compte Signatura del titular Maquetació: Albert Espona Codi Compte del compte/de la llibreta Dip. 08080 Barcelona Titular del compte Tel. Juan Martín Velasco Quadre d’honor Quarto fosc Als presidents José Montilla i Artur Hi tanquem el senyor Nunci del Vaticà Mas. que ignora o exclou tots els que mostren la licisme dels nostres dies és la incapacitat de la jerar. Des d’una comprensió preconciliar del seu paper en ta «L’Agulla». tota la seva història. segueixen en l’elecció dels candidats ha generat unes conferències episcopals uniformes. distanciament de la societat i l’escàs apreci envers ella munió eclesial com la submissió del conjunt dels fidels que mostren els ciutadans. i a les Ni la diversitat de formes ni els conflictes constitu. Han acompanyat sia. (Subscripcions col·lectives. respectant l’ori- discutibles. Nom Nombre d’exemplars: Direcció: Casimir Martí Adreça Edició: Població i codi postal Telèfon El Pregó Associació Cultural DOMICILIACIÓ DE REBUTS EN CAIXA O BANC: Apartat de Correus: 33203 Els prego que fins a nou avís atenguin els rebuts que presentarà El Pregó eclesial amb càrrec al meu compte/la meva llibreta. i entén la co. a Madrid.: 93 302 70 88 Adreça del titular elprego@terra. Poques quia per a «gestionar» aquest fet. Publicació quinzenal SUBSCRIPCIÓ PER A L’ ANY 2011: 22 EUROS. l’Església —entre altres raons— és degut el seu creixent ritat. talonari o extracte de banc) . als seus dictàmens. la unitat. més mínima desviació de les consignes oficials. i ignora sistemàticament els grups de Juan Martín Velasco amb de catòlics que dissenteixen en aspectes perfectament Accent el títol de Cisma callado en la Iglesia?.. aquesta presenta una uniformitat monolítica. seves directrius en tots els ordres de la vida de l’Esglé- eixen un fenomen nou en l’Església. Així. uniforme. Renzo Fratini. Una manera de fer què reconeguin la propietat aragonesa que caldria que s’anés estenent en els dels béns de la Franja bo i desconei- xent que són els tribunals civils els diversos àmbits de la societat.