You are on page 1of 8

eclesial d'informació i opinió

404 Publicació quinzenal Número 404 15 de gener del 2011

Claudicació vergonyosa
Transcrivim el punt 5è del Comunicat de la reunió de la Conferència
Cinema Episcopal Tarraconense celebrada els dies 18,19 i 20 de gener: «Sobre l’as-
sumpte de les obres d’art en litigi entre les Diòcesis de Lleida i Barbastre-
Des hommes et des Dieux de Montsó, tots els Bisbes de Catalunya, reconeixent la complexitat de la qües-
...................................................................................................

Xavier Beauvois, acabada d’estre-
nar, ja ha fet córrer rius de tinta tió, que en aquests moments es troba sota la jurisdicció dels tribunals civils,
després del gran èxit a França. A manifesten que és la comunió eclesial entre els deixebles de Crist el bé més
partir de les cartes del prior, ens gran a preservar i a cultivar i, per tant, demanen que es puguin complir les
mostra els darrers anys de la co-
munitat cistercenca de Tibhirine, decisions emanades de la Santa Seu sobre aquests béns eclesiàstics.
a Argèlia. És una pel·lícula sobre »És per això que donen suport al que els Bisbes de Lleida i de Barbastre-
l’Amor —l’amor a Déu, l’amor a Montsó han signat per al bé de la comunió entre les seves Esglésies germa-
qualsevol pròxim, l’amor a l’ene-
mic— i sobre la fe que el Regne nes, amb estrets lligams més que centenaris. I demanen que la solució acor-
de Déu en la terra és possible. dada que es pugui trobar respecti sempre l’ús compartit d’un patrimoni
El director ens mostra la mirada religiós i cultural nascut per a la lloança de Déu i la catequesi dels fidels, i
serena, pausada i tranquil·la dels
monjos sobre els esdeveniments permeti que sigui posat al servei de tothom».
cada cop més violents, sense fer La premsa ho ha entès prou bé i ho diu sense embuts: «El Nunci s’im-
cap judici negatiu dels musul- posa» («Avui», 22.1.2011, p. 35, article de Joan Tort), «Els bisbes cata-
mans. Als espectadors la serenor
se’ns transforma en una tensió que lans acaten la postura del Vaticà en l’art de la Franja» («La Vanguardia»,
va creixent a mesura que avança 22.1.2011, p. 40, article de Pau Echauz). Es tracta, doncs, d’una claudi-
la pel·lícula. Aquells homes viuen cació davant l’exigència del Nunci (i del cardenal Bertone), disfressada de
la seva fe amb coherència i amb
compromís en el món divers que prec (vg. número anterior, p. 1).
han triat i, malgrat els moments «El Pregó» ha anat seguint la qüestió des de la segregació de les parròquies
de dubtes, molt emotius i plena- de la Franja del bisbat de Lleida per a incorporar-les al nou bisbat de Barbastre-
ment justificats, decideixen co-
munitàriament ser conseqüents Montsó fins avui: (vg., p. ex., n. 33-34, 1.8.1995, pg. 1; n. 294, 15.6.2006,
i fidels al seu ideal fins al final. pgs. 4-5). Ara el comunicat de la Tarraconense demana alguns comentaris.
Són déus pel seu entorn: curen, Sí, com diuen els bisbes, «la qüestió es troba sota la jurisdicció dels tribu-
escolten, comprenen, treballen,
parlen de l’amor, acullen i ploren nals civils». Perquè hi ha un procés obert a l’audiència Provincial de Lleida,
a l’hora dels adéus. Excel·lent la instada per l’Associació d’Amics del Museu de Lleida, que demanen que
fotografia de Carolina Champetier, es reconegui que el bisbat de Lleida és el legítim propietari d’aquests béns,
especialment el darrer pla boirós,
magnífics els cants diegètics dels com ho prova la documentació que aporta. I sobre qüestions de propietat, ni
monjos, així com la música i els que es tracti de béns eclesiàstics, la competent és la jurisdicció civil.
primers plans dels monjos donant Quan els bisbes demanen «que es puguin complir les decisions emanades
la cara a l’hora del darrer sopar.
de la Santa Seu sobre aquests béns» volen dir dues coses: a) que es traslladin
Montserrat Morera immediatament al bisbat de Barbastre-Montsó, que els reclama; b) que la
Passa a pàg. 2

. en la seva defensa del patrimoni dio­ Joan (1.. també unànime... d’«El Pregó» fa costat a aquells prelats que. al bisbe de Lleida d’aleshores... 5. fa un altre so: les reiterades peticions del bisbe Ciuraneta per obrir un «Digueu sí quan és sí. Ciuraneta ho va veure clar sentades. l’any 2005....) van donar d’una paraula sagrada.. no quan és no» (Mateu. autoritàries) i no però no es va redactar un document específic per evitar la tenen cap valor jurídic. amb l’altar con- n’era propietària. referint-se als bisbats de es lliura amb armes i bagatges a la imposició romana. procés en regla i examinar la documentació aportada i Sigui com sigui.. va adoptar una moció que vincula el Govern quan l’octubre del 2001 Carme Barlabé va presentar a de la Generalitat i que pràcticament és un blindatge dels la Facultat d’Història de la Universitat de Lleida una te. .. Sant Miquel de Cuixà s’acaba El manteniment de la catalanitat de l’abadia de Sant simultània amb l’exili de l’abat Aureli M... .. la Societat Civil de la Vall de Cuixà. .... sí que el tindria una sentència firma d’alguns prelats que havien mostrat les seves reser- judicial. l’oferí al monestir de Montserrat per sagrat per l’abat Oliba... Joan Tort. En canvi... Pau Echauz cal precisar que aquestes reiterades decisions són no. L’evangeli.... més d’ordre administratiu (és a dir.. perquè.... el monjo Aureli Argemí. pel que sem- És abusiu parlar d’«Esglésies germanes amb estrets bla. . amb unanimitat de totes les forces polítiques repre- Tot per fidelitat a la veritat. però. .. ... . escultures règim de Franco. drets de la diòcesi de Lleida i de la conselleria de Cul- sina on documentava que moltes de les peces sotmeses a tura... de pressionar tant la judicatura com el Govern de la Ge- venda. unes parròquies que van ser segregades del bisbat de Barbastre-Montsó. que exemple únic de romànic monumental. La cosa anà entre «els catalans de França». que.. s’afegí a la comunitat de Cuixà i.. . i mobiliari gòtic....1-4).. Però és del tot cert Gabriel Brasó havia mirat de col·locar abans —sense que l’arribada montserratina despertà molta esperança aconseguir-ho— en un pis de Barcelona. ... en acord amb el bisbat No cal evocar ara la importància simbòlica d’aquest de Perpinyà. . .. . el 19 de maig del 2006 el Parlament de Catalu- la salut fins haver de renunciar a la titularitat del bisbat..... nya. .. Lligams més que cente- naris són els que uneixen el bisbat de Lleida amb les La Redacció . com recorda Joan Tort a gir el compliment d’unes decisions romanes és abusar l’«Avui». Tal com hem dit... del bisbe Meseguer que ha estat publicat. «els bisbes catalans (. un cop traspassat l’abat munitat cistercenca francesa que s’hi havia estat durant Escarré l’any 1968. que deia Verdaguer: en- ­­2 .. ..... acabem manifestant que la posició que n’acredita la propietat lleidatana.. va portar incomprensions i sofriments que li van afectar A més. apel·lar a «la comunió eclesial» per ur- perdut la memòria.. mitjançant actes legítims de compra. quaranta-cinc anys es vengué tot el patrimoni que la dedicat al servei d’hostatgeria. talles... 1 seva propietat pertany a les parròquies de la Franja d’on parròquies segregades de la Franja per a formar el nou provenien. diu que tots els bis- Pel que fa a «les decisions emanades de la Santa Seu»... adquirit de manera legítima pel bisbe Meseguer».. . Tot molt eclesiàstic... gades l’any 1995. .. però els tribunals vaticans no van admetre mai ves»... bes catalans van subscriure l’acord. . L’acompanyà com a secretari cedents de Montserrat l’any 1965... escriu que «l’acord plenari es traslladarà a la nunciatura... De manera que la posició de Roma i l’assentiment litigi havien estat adquirides pel bisbe Josep Meseguer i dels bisbes catalans s’han d’interpretar com una forma Costa (1890-1905).. . l’actitud ferma i constant de Ciuraneta li tes peces reclamades està en mans dels tribunals civils. Aleshores. ... decisió sobre la propietat d’aques- Com és sabut.. . les quals sempre havien bisbat de Lleida l’any 1995 i incorporades al nou bisbat format part del bisbat lleidatà fins que en van ser segre- de Barbastre-Montsó. . .. Escarré a Miquel de Cuixà a la comarca del Conflent (Catalunya Milà. Ho podem llegir al diari neralitat de Catalunya.... llibertat de Catalunya.. Una darrera qüestió.. Aquell any la co.. vells de profunditat: vegeu l’inici de la primera carta de Francesc Ciuraneta... forçat finalment per unes declaracions al diari del Nord) es troba en el moment més crític d’ençà de «Le Monde» contra el règim franquista i a favor de la l’arribada de la comunitat de monjos benedictins pro. . Lleida i de Barbastre-Montsó. . La comunió se situa en altres ni- suport........ els versos immortals de Verda- a acollir-hi Oleguer Porcel i set monjos més que l’abat guer i els concerts de Pau Casals. La Conferència Episcopal Tarraconense deu haver Finalment.. . de donació o de permuta.. acollí molts fugitius del gent els havia anat donant: pintures.Ve de pàg. cesà. no han subscrit el document de la Tarraconense que lligams més que centenaris».37).

... . A més... el de Cuixà. A Ramon Ribera-Mariné Martí del Canigó: que el bisbat de Perpinyà hi assigni (1991-1994) li costà encaixar en una comunitat ja re.. una comunitat sui generis d’arrel francesa. Raimon Civil aconseguí de culminar amb panar. . «He treballat massa». no pas depenent Des d’aquí agraïm i reconeixem la llarga tasca de del nombre de parlants... comportà un sentiment de de Cuixà quedarà reduïda a tres monjos: l’italià Marco defensa de la terra entre els combatents. històricament tan emblemàtic i cantat per Verda- sat. molta intel·ligència el procés de control de la societat com al poema Els dos campanars. .. . . Aquest mo- duïda i amb tensions internes.. l’interior de França i d’altres països europeus». tot i l’intent. Carsalade. de Montserrat és deutora de l’existència de Cuixà al En aquest context l’arribada dels vuit monjos de segle IX... l’alsacià Remi i el pare Josep. Ell mateix s’ha negat a redactar mossèn Nughes per la preservació d’una riquesa cultu- —a petició del bisbe— el decret segons el qual se sus. L’any 2002 hi arribà Daniel Codina...... que hauria donat n’era el propietari.. I no sembla que Montserrat tingui les forces aliades. .. la Societat Civil «Per tocar a morts pels monjos les voldria.. monjos. la que compta i decideix. el deixà en herència «als catalans» i continuïtat a Cuixà com a centre cultural dels Països l’any 1989 un bisbe de Perpinyà ho interpretà deixant- Catalans. a punt de deixar-ho i que sembla haver estat més aviat lana d’Estiu l’any 1969 a Prada no s’entén sense aquest preocupat per a tenir lligams amb «gent del nord i de simbolisme nacional i espiritual. en paraules de Nughes. Montserrat era un raig d’esperança. La situació és ara més cal- là estàndard atenent únicament al turisme. que pretenia canviar-la per una missa en cata. protector i amic amb les entitats catalanistes i estigué a punt de tancar el del poeta de Folgueroles. I la creació de la Universitat Cata. «per a fer tal cosa voluntàriament» Ana Ortín ­­3 .. com es titat que suposà la Primera Guerra Mundial (1914-18) desprenia d’una entrevista que li féu la Revista de Gi- fou decisiu per a establir el procés final d’afrancesa... i insisteix en la era proclamat Patrimoni Cultural Immaterial per la poca consideració per les minories en temes lingüístics.. Si tal cosa hagués se- donà embranzida a la conservació de la llengua en un guit endavant... ral com és la variant lingüística pròpia de l’Alguer. en la variant local de la llengua des de 1980. rona l’any 2008.. sense monjos... ¿quina imatge hauria donat la diòcesi àmbit públic com és l’eclesial. nestir. ben con. mort l’any 2000. . tot i que l’existència reviscolar també la catalanitat que s’esvania.. en aquesta direcció.. Però la mort li ho impedí i algunes dificultats ho en emfiteusi a aquella peculiar comunitat francesa que ell hauria pogut resoldre esdevingueren insalva.. especialment arran de Finalment. . El Concili Vaticà II també sorgeix en la conversa. Missa en alguerès A l’Alguer se celebra una missa dominical. I els exiliats catalans contribuïren a intenció d’enviar-hi ningú més. a més... La Segona Amb l’inici d’aquest 2011 la comunitat benedictina Guerra Mundial.. Hi hem pogut parlar sobre la llengua del pare i la mare».. que ara és amb l’exili el 1939.. que els alemanys —recordem-ho— sense la intervenció de té vuitanta-sis anys. | per tocar a de la Vall de Cuixà.. Raimon Civil (1994-2001).. que l’adquirí i que personalment amb la Universitat Catalana d’Estiu.. Han passat mada. no hi ha hagut les veus que ens arribaven sobre un cert conflicte amb coratge per a anar contra la gent.. que al capdavall és el bisbe. . L’anorreament d’iden.... però tenia el nord ben po.. tingué una visió claríssima de col·laboració de Perpinyà Juli Carsalade du Pont.. . UNESCO? Una llengua té valor en ella mateixa. penia la missa en alguerès. situació present d’aquesta missa. Joan Maluquer i Ferrer .... hi ha el perill que. ..... sobretot els primers Miquel de Cuixà tingui la mateixa dissort que Sant vint anys.. . . . que feren fora —el prior actual—.. que de Nadal el Cant de la Sibil·la. reclamés campanes: propietària de Sant Miquel de Cuixà. que mossèn Nughes anomena emotivament «la activació de l’alguerès. .. ... . El llarg priorat Ara... . en canvi. com a pastor d’ànimes guer. ... .. . caigués també en mans estranyes i... com la porta oberta a viure la religiositat en la llengua Mossèn Antoni Nughes té molt a veure amb aquesta pròpia. Mossèn Nughes titlla de l’Alguer-Bosa quan mesos més tard aquest cant la qüestió de «manca de sensibilitat».. . .. d’eliminar de la litúrgia els anys del bisbe Giovanni Pes.... fou començat a reconstruir l’any 1902 pel bisbe i d’ovelles....... ment de la Catalunya del Nord i Occitània. i hi obtingué la majoria per als morts pels monjos i per mi».. correguda..tre els que hi eren d’abans i els arribats del Principat taris. en col·laboració Catalunya.. ens diu......... .. de les Benaurances.. amb la col·laboració de tot projecte d’un centre d’estudis i alberg. Seria una llàstima que l’altre cam- bles. Sant d’Oleguer Porcel (1965-1991) anà. doncs... . que en arribar-hi l’any 1965 hi eren minori.

litúrgics (.. . sinó que aquests pre- August Monzon. «El valencià en la litúrgia al se..... el (Antoni Ferrando. ... és pràcticament anecdòtica. va la Catedral» (publicada també a València) és bilingüe: en tindre lloc a la Sala de Juntes del Monestir de Sant Miquel castellà i anglès! Al bisbat de Castelló. de l’AVL). D. . «Mitjans de comunicació» marginant la nostra llengua? ¿És tan difícil que la llengua (mossèn Jesús Belda.. «Himnes i gojos» (Alfons Vila... «La Revista de començà a les 11 del matí i acabà a les 7 de la vesprada. què els bisbes no oficialitzen d’una vegada el que és nor- ció de la nostra llengua a la litúrgia.... . Només el bisbat de Sogorb-Castelló va tindre la es» (Joan Rafael i Vicent Garcia Perales. per fer un llibres de baptismes? Quan la majoria... el 29 de novembre passat vaig assistir a una jor.. 1. que. de que sí que van introduir el valencià a la litúrgia. . gle XX: iniciatives i problemes» (Alfons Vila Moreno. poca sensibilització per introduir la llengua valenciana a me i avaluació sobre la situació del valencià a les parròqui. Ascensió Figueres. quan no marginal. «Els textos litúrgics» (mossèn d’excloure els bisbes no-valencians.. . .. L’actual l’AVL). ta.. . «El Can. i el Sàez. . tot i que el títol de la revista és «Paraula».. algun dels calaixos del Palau arquebisbal» (vg...) l’Arquebisbe “va donar la callada per respos- Les pàgines web dels bisbats valencians (a excepció de ta”». d’Onda). no són capaços de demanar la introduc.. «El Pregó». . . quan el valencià ha entrat a l’escola i a la Uni- d’Oriola-Alacant). guen consciència del fet cultural del lloc on són destinats.. Gravíssim error». Casimiro López.... «Els Textos bíblics» (mossèn Anto. La sessió. Fa un any...... des de temps immemorial.. temps. . promotor del «Sants al carrer».. a nivell de carrer?»... Convidat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Pel que fa als mitjans de comunicació.Llengua i Església al País valencià . I és que a excepció del bisbe de Tortosa. amb el que això suposa de desconeixement Temes tractats de la nostra llengua i de la nostra cultura... sense litúrgics de l’AVL dormen des de fa quatre o cinc anys en cap mena de presència de la llengua de Sant Vicent Ferrer. de la Comissió Fe-Cultura del bisbat ¿Per què. de Sor Isabel de Villena o dels papes Borja. . .. «Presentació de la tasca de traducció de l’AVL arquebisbe de València. s’ha convertit en un problema que hem aparcat en la cune- Les misses en valencià són molt escasses.. l’enyorat bisbe Rafael Sanus escrivia a la gorb-Castelló.. el Full Diocesà és la dels Reis i s’inicià amb unes paraules de salutació de l’ho. .... Amb això està dit tot. President de la Comissió de vista de Estudios Teológicos)» totes dues en castellà.. director de la revista «Cresol»). 7. Textos Religiosos de l’AVL.... ­­4 . dels valencians s’incorpore amb normalitat a les celebra- La jornada acabà iniciant el camí de la constitució cions litúrgiques. entenen i parlen la llengua del poble de Déu dels nostres bisbats. de l’Oratori de Sant Felip Neri).2010.. esperant que es podrisca per si mateix.. . Orts. caracteritzar sempre monsenyor García-Gasco?». . ¿per què no la utilitzen? ¿Quan La llengua als bisbats del país valencià entrarà la nostra llengua als programes d’estudis dels se- Cal dir que la situació de la nostra llengua als bisbats minaris i de la Facultat de Teologia de València? ¿Quan valencians.. . ¿Quina por tenen? ten una certa «normalitat lingüística». .. i Faura (el Camp de Morvedre) les cele. .. que la publicació és íntegrament en castellà... de la Universitat sort (ja fa anys) de comptar entre els seus pastors els enyo- Cardenal Herrera-CEU). des del 2002 que l’AVL presentà la traducció dels textos bracions són totalment en la nostra llengua. 389.. versitat. que donà lloc a d’Oriola-Alacant. Només les parròquies arribarà el temps de Pentecostès a l’Església valenciana? valencianes que pertanyen a la diòcesi de Tortosa presen. «L’Oracional» (Joaquim Meneu...... .. Gaianes i Turballos (el Comtat).. «Hoja Parroquial» i al bisbat d’Oriola-Alacant existeixen norable Sra.. de la Universitat de València i Emili bisbe de Sogorb-Castelló. cap dels bisbes és valencià.. I és que cofer (la Safor)... tècnic de Publicacions de l’AVL).. Rafael Palmero. amb el pas del diferència dels capellans o per la passivitat dels fidels. toral» (Ricard Sarrió). Als bisbats de So. rector de Vinalesa. a l’arquebisbat AVL)..6. i també d’una Les diverses ponències i comunicacions foren: «Infor.. Presidenta de l’AVL i de les revistes «Noticias Diocesanas» i «Facies Domini (Re- l’il·lustríssim Sr. per no dir tots els seguiment de les iniciatives adoptades.. l’Església continua ni López.. Pere M. és molt i molt precària. Carlos Osoro... . bé per la in. de Samora! No es tracta un debat molt enriquidor. Potries i Rafel..... a la catequesi... . capellans valencians.. és de Cantàbria.. Rafael es preguntava: «¿Per desgraciadament... n.. Dels pobles que fan mal.. nada de treball sobre «Llengua i Església».. València i Oriola-Alacant. I Sanus continuava: «Així s’explica per què els textos la diòcesi de Tortosa) són íntegrament en castellà. I con- misses en valencià (segons el portal d’internet «Cristians tinuava: «Potser els nostres bisbes volen continuar l’exem- pel valencianisme») només a Vilafamés i la Pobla Tornesa ple d’indiferència i menyspreu a la nostra llengua que va (la Plana). .. p. amb ocasió de la mort de Sanus). .. la seva presència revista «Saó»: «Sembla que l’ús del valencià en la litúrgia.. a l’Administració i al comerç... de València. de Sòria. l’Església.. rats bisbes Josep Pont i Gol i Josep Maria Cases Deordal. «Textos catequètics i escolars» Quina anomalia! (Francesc Aracil. a la vida parroquial i als d’una comissió estable AVL-Preveres-Laics.

. sinó la de la fe que ofereix una nova perspectiva per divertir el públic lluitant contra les feres.... I així estem. la solució paulina no mena de drets protectors. fins a la publicació de les edicions l’Església. sinó més Desconeixem de quina manera Onèsim es trobà amb sant que esclau. .. en nom d’una potestat incontestable que s’ha atribuït gra- esclau ni lliure.. la situació d’Onèsim deixaria de ser punible. Pau en una de les estades de l’apòstol a la presó. ... perquè faça el pas (juntament caristia... La «carta a Filemó». Però Pau està lluny d’aplicar aquesta solució: «tot i tenint autoritat més Valentí Fàbrega Escatllar ­­5 . una apel∙lació a la lliure decisió de Filemó: «sense hi ha dubtes que és un escrit autèntic de l’apòstol i. El respecte paulí per unes lleis que condició en què es trobava quan va ser cridat [al cristianis.. envia probablement... per altra banda. edició «declarada apta Quan els rectors valencians introduiran la nostra llengua a per als actes litúrgics. les cartes paulines del Nou Testament.... Això. mostra una creixent actualitat en la problemàtica bona obra no fos com per força.. no doncs.... és un cristià benestant. exigint un «retorn» que equival a havia escrit: «Que cadascú.. 16).000 valencians (atenent a les fa al valencià. .. Però amb això.. el 1951. em sembla.. Ell no gressions teològiques de les altres.. és tan breu que més aviat et suplico per la caritat» (v. .. en el cas de Lleida. Només li caldria fer ús de la seva indiscutible l’esperit d’una «comunió eclesial» basat en la lliure decisió autoritat apostòlica i exigir de Filemó la manumissió del seu dels membres participants i l’harmonia que crea és la dels esclau. perquè tots vosaltres sou un tuïtament a si mateixa ha dictaminat l’anul∙lació de les lleis en el Crist Jesús» (Gal 3... Filemó. finalment. «en les cadenes de l’evangeli» que tenim ben a prop és l’enfadós litigi de les obres d’art (v. L’any 1965. Ja uns anys August Monzon.. també que regulen la propietat. el 1973. . que forma part de la llista de que suficient en Crist per a ordenar-te fer el que pertoca.. tan allunyada de les grans di. perquè les lleis del seu Estat. en lloc d’Onèsim. amb professors de la Facultat de Teo­logia.. Un exemple d’aquesta problemàtica el servís.. passa desapercebuda i resta marginada. El considera fill seu «engendrat en les cadenes» sobre quina cal que sigui l’actitud de creient cristià davant (v.. .. L’abolició de l’esclavitud fou el destinatari..... Posteriorment.. La súplica és. sinó de bon grat» (v. Cal no oblidar que l’esclau al seu amo i es compromet personalment a reparar els un esclau era un pur objecte.. 18). és molt concret. Concedir refugi que feia possible. doncs... exposat a un sadisme il∙limitat a és la imposició d’una autoritat eclesiàstica d’un verticalisme l’hora de triar el càstig. En la mentalitat de Pau les lleis civils romanen intangibles.20-21). el valencià entre a l’Església. en totes les dels estaments socials no entra en la seva concepció sobre etapes d’unes manipulacions més aviat encaminades a la nova comunitat de creients. . han escrit una carta ober- l’Eucologi Valencià. . Així. 8-9)... doncs. ben el teu coneixement no he volgut fer res. de la Santíssima Trinitat! És cert que l’arquebisbe Osoro ha fet algun gest pel que Jordi Bort Castelló Sant Pau i el dret civil . . abans..... per exemple.. home ni dona. aprovat pels bisbes valencians. La fugida podia comportar la pena penetrant que. . benefactor de la seva el resultat d’un llarg i complex procés en el qual l’Església comunitat. . automàticament.. propietat de l’amo. Fruit d’esta comissió. Però. és un misteri. que planteja... ... no fos maltractat. un indicacions del Vaticà II) van signar un text. abans que res. ara convertit al cristianisme. després d’un robatori.. fomentar la vanitat i enverinar les relacions entre pobles... ... li ha fugit de casa. La massiva autoritat jeràrquica havia predicat que entre els batejats «ja no hi ha jueu ni grec... . més de 20.. no n’hi ha prou. 13).. . ta a l’arquebisbe de València. envaeix i capgira el dret civil de mort: crucifixió amb altres tortures o lliurament al circ a la terra.. titelles bellugats pels fils del titellaire... davallant del cel... . el qual el El cas d’aquesta breu carta d’accents tan personals fa cristià i el posa al seu servei en una relació personal de deixa de ser anecdòtic i trivial per a convertir-se en resposta gran afecte... . Tanmateix. ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis país i els grans desitjos d’harmonia en el si de la comunitat [.. eliminar la perillosa condició d’esclau fugitiu.. com a germà dilecte» (v. . mossèn Vicent Sorribes havia publicat religiosos i missioners valencians. 14)....... encapçalats per Jesús Belda i introducció de la nostra llengua a l’Església. vernacla. ... Però. «El Pregó» 398. . es constituïa la Comissió amb els bisbes de Sogorb-Castelló. esperar que un esclau fugitiu al fugitiu era tingut també per delicte. .. era absolutament indispensable del museu de Lleida (vegeu. . Sant Pau mateix 403 i aquest mateix 404). O sigui que una total relativització cristiana semblen absents. fa de ben pensar que la sol∙licitud de Pau és La «santa obediència» que s’exigeix a ulls clucs contradiu del tot planera. Per tant. perseveri en la mateixa una crassa espoliació... ... L’apòstol.]» (1Cor 7. entre altres. determinen la convivència de cristians i no cristians en un me].. un missal per a la celebració de l’eu. El motiu d’aquesta carta. Tanmateix. De bon grat el voldria retenir al seu costat. sinó rebut «ja no com a esclau. no sempre va fer un paper positiu. 10). va ser el Llibre del Poble de Quan arribarà el Pentecostès a les nostres parròquies? Déu... un dels seus esclaus. fins i tot les que avui dia considerem inadmissibles... . 28). per tal que la teva llegida. . Per això. sense cap danys que li ha causat (v. és cap revolucionari social. Tortosa i Oriola-Ala- Interdiocesana Valentina per als textos litúrgics en llengua cant) perquè. Més gran que el cultuals» definitives.. Onèsim. demanant la nombrós grup de capellans.. .

parelles de sembla que és el punt flac d’algunes demana ajuda política. Malauradament no ens definitiva i tard o d’hora es complirà». de 111 peces de les parròquies de Bar- Estaria bé reflexionar en veu alta Caritas in veritate és el títol de la bastre». i es mor!». 1 i 15.. si afirmo que en M’allargaria molt i portaria exem. contra Catalunya són un calvari. Jo em pregunto. la seva virginitat a l’espera de l’espòs. extret ha mogut tot aquest sidral? ¿No és el de família i el concepte de matrimo. no tingueu por. Està molt bé la caritat. certament. clausura i el valor més repetitiu va ser Aclarim primer la veritat.12. saber compartir com temps a bons germans els nostres béns. Curiosament. ¿qui va ser el persona. senyora ja gran. es complirà. ¿és que la veritat no compta? És que és L’Església oficial Es podria enllaçar amb reflexions possible una entesa amigable. En llegit les declaracions de l’actual bisbe de començar a dir que cal estudiar tot cas. aclarim de 401-402. com a penso que tot aquest joc brut em faci fer el ridícul. deia diu- la sopa d’all. crec que estic fora de llestir feina abans no s’aixequi la resta Però la fe en el Vaticà ja fa temps tota sospita. tal com veiem que feien els pri- mers cristians. parlar-ne. Però cal començar es fan des de Catalunya. propostes pretesament evangèliques. però. involuntàriament. Com si el Vaticà pogués s’ha arribat a la insostenibilitat. aquells que l’Església realment «Paciència. Em va fer gràcia que aprecia o almenys expressa amb més menge passat (9 de gener) a Saragossa algú comenci a veure que l’Església intensitat. forta contra Lleida. perdre la fe en l’Església de Jesucrist. va. aquest em ència i els seus interessos secrets? Ara les persones s’estimen. Sense veritat no hi ha mateix Vaticà amb la seva inconsci- ni. com ens recomana sant Pau. A més. de la revisió i actualització biblio. parlant amb una sempre acompanyada de la veritat? de mossèn Huguet sobre les pare. L’altre dia vaig assistir a la bisbat de Lleida les reté injustament envia Àngela Bosch prenent peu en professió solemne d’una monja de i l’únic que ha de fer és restituir-les? unes paraules de Jesús Huguet al n. que no poden anar pontificant tan ci. hi ha una implicació política molt dresa admirable i matrimonis que que. p. amb quatre gràfica. de sant Pau. amb la millor intenció. 7). paraula de Roma és inexorable. que l’he perduda. em dol molt. ¿qui és qui sobre l’amor de la parella. del seu poble li havia fet descobrir dona. que la caritat ha d’anar número d’«El Pregó» els comentaris acabar la celebració. se sol dir. Com a dona casada. No certs temes l’Església rellisca fins a ples més clarificadors. Sí. en certs aspectes relacionats bona bugada. obrint els ulls a l’entorn) i De totes maneres. vídua i amb fills. Vaticà no se n’ha rigut mai ningú. fet que personalment dona treballadora que sóc. Hi ha famílies diferents en què tampoc caritat. En la justícia civil.. Quina sentència? Que jo sàpiga no prehistòria. quan Sobre el contenciós perquè l’ajudin a executar «el decret li havien ensenyat al ruc a passar del Museu de Lleida que obliga Lleida a traslladar les més sense menjar. malgrat estar al costat. d’acord amb d’aquest l’esperit evangèlic la millor solució seria. Però. men- i les parelles sobre certes litúrgies arcaiques i els tre els aragonesos sostinguin que les valors que es mostren com a primor. Doncs bé. Va ser una hi ha hagut cap tribunal vaticà que Aquest diumenge (16 de gener) he llàstima! Crec que per caritat algú ha s’hagi dignat examinar la causa. amb la parella. Us puc dir que vam fer una el nunci Fratini. Al final Fratini encara demana altre pagès que m’explicà un conte «voluntat política» de les dues bandes d’uns pagesos angoixats: «ara. jubilats grans que mostren una ten. no en dub.2010. que la sentència és oficial. no s’acontenten amb una part. en aquest cas les peces en litigi. Com volent dir: del què dos van néixer morts. ens l’hem de resoldre nos­ altres i no pas els tribunals civils. la avortament natural). qui és la propietat i després podrem Ho vaig associar. i que molt em temo que no condicioni refle­xionant sobre la dona com a to pas. de l’entrevista em vaig recordar d’un Cordialment. assegura el nun- fills (en realitat set potencials per. perquè n’és la clau. diuen. Però. en sant Pau. es troba quasi a la va sentir l’actual bisbe de Solsona. el que hi ha hagut és un decret de Solsona al diari «El País» i crec que una mica més certes qüestions (allò arbitrari. aquest és un primer que va donar entrada a les ­­6 . més un superficialment. disposar de la propietat al seu albir. he d’en. Llegint algunes perles de la família. En segon lloc. primer lloc. ¿No ens ho diu el mateix Quan vaig llegir en un dels darrers al paradís musulmà. peces són propietat seva perquè el Reproduïm aquest text que ens dials. el concepte darrera encíclica de Benet XVI. per a la solució del contenciós.Signes Z afer eclesial que. que ells reclamen totes les lles vaig pensar que aquell pagès va sortir el tema dels valors de la peces.

1. President tant participació de joves catalans a ciutat. què en farem de l’Església disponible a la web de disculpes que corresponen. Em pregunto d’obsrvar-se en una democràcia acon- 437. i del qual en reproduïm alguns pa- De tot i de res. sinó tots els Guerra s’han expressat en relació a l’ús ha al darrere? ¿Què en farem a partir ciutadans haurien d’aixecar la seva veu del català al Senat. trobada europea que han fet nombroses generacions durant l’homilia de la festa de la Sa- de joves que organitza la comuni. Tant la «Carta de La parròquia de la Sagrada Família En vint anys. contradiuen el bon sentit que hauria número de la revista «Foc Nou» (n. Gau. pastoralment parlant.— J.) Les comunitats acadèmica. sinó esglésies.2011.. ens indigna (.. Dels retaules UNESCO.cat) només parla de són molts silencis en qüestions sobre les fundador de la comunitat. cientí- Sobre la basílica de la Sagrada Fa. en el sentit que és.2010) de la Guia perquè expressin sense tardança les I ara.12. Però tampoc tament aquestes rucades —segur en quan les cartes dels anys anteriors no és una catedral i. Totosaus. Del 28 de desembre a l’1 de gener torn. Se’ns ha no restaran impossibles i silencioses parlat de la fe de Gaudí. que no en depèn. za en un escrit que duu aquest títol Reculls d’informacions i comentaris de Jesús Huguet. Simptomàticament. a través de «diversos Xile» del germà Alois com el qua. la web ofi.H.M. alforjas. informació feia uns dies a Saragossa. les «penja» al seu portal traduccions «inútils». nau. ¿Què d’Espanya.pressions polítiques i eclesiàstiques eix parcs temàtics. la Sagrada informàtic. què Punts de venda a Barcelona en farem? «El Obispo de Córdoba alerta de Trobareu «El Pregó» a la llibreria Què farem de la Sagrada Família? un plan para aumentar la población Claret (Llúria. tegrament. A més. que enguany s’ha fet a basílica tenen alguna cosa a veure El prelat afirmà en el seu sermó que Rotterdam (Holanda). que poden ser extremadament nyols i els sudamericans. no pas ad sorprenent declaració pertany —conti- maiorem gloriam de l’arquebisbe de nua la columna— al bisbe de Còrdova. Aquesta El català. però no en català. gay». continua estant amagada a la cripta.F. li havia facilitat aquesta denunciar l’absència absoluta de la que la consagració no ha canvia res. Ni en projecte. ­­7 . diverses llengües. Ho escriu l’antic director de la durant molt de temps. però no cultual. a devia tenia la ment lingüísticament no existeix. O no? del Consell Pontifici per a la Família. La pastoral guardat per la jerarquia eclesiàstica. sinó que. mília s’han dit moltes coses. ni tan sols no sigui una església. no té el cas del bisbe cordovès i possible havien tingut versió catalana (i al. També la Conferència Episcopal Espanyola més oberta. cultural i intel·lectual. p. llengua catalana. Del papa. cosa que no el turisme de postal? nocives per a gent de bona fe. 4) i que recollim ín. els joves d’ara? ¿Per què l’hem consagrada? contra manifestacions d’aquesta natu- catalans els agrupaven amb els espa. que com a suís dí. simptomàticament. De la sim. «La UNESCO té un pla per en aquest assumpte?— J. Però ningú no s’en. Tot i la impor. el 26 de desembre. suposa que la solemne consagració fer que que la meitat de la població papal es feia per remarcar el caràcter mundial sigui homosexual».. ¿Què en farem més enllà d’atraure ralesa. a la Comunicació dels bisbes del sur Potser es tracta també d’estalviar en perquè no té horari de misses. Quin disbarat. través de les nostres parròquies. en l’última versió i al Nunci de Sa Santedat a Espanya (actualitzada el 17. el germà tarifes. És evident que cúpula de la jerarquia catòlica espa- Aquest és el títol de la columna la Sagrada Família constitueix en si nyola aborda qüestions que no només que signa Ignasi Moreta al darrer mateixa un enorme esdeveniment cul. en suma. amb les necessitats pastorals de la el cardenal Ennio Antonelli. quals mai no s’hauria d’haver callat— Roger (1915-2005). la UNESCO aconseguiria dernet de la trobada es van editar en amb una dinàmica independent de la aques pèrfid objectiu. cal De moment. de catalans i japonesos per alçar la grada Família. i fou pronunciada hi ha hagut la 33a. història. tat de Taizé. programes». de la Sagrada Família? l’arquebisbat. donatius. senyor bisbe! fica. absent religiós de la construcció. De la consagració. canonges. Personalment vull presentar la meva Aquesta manera d’actuar de Taizé no cial de la Sagrada Família (www. Federico Mayor Zarago- oberts a la ciutat. a molts creients. els polítics Mariano Rajoy o Alfonso Família? ¿Quin projecte eclesial hi No només els cristians. arquitectura.. els devia omplir precisament de goig. visites guiades. per tant. bologia de cada pedra. si para este viaje hacían falta tantas fessional. ràgrafs. més enèrgica protesta pel silenci —ja es deu adir gaire a la mentalitat del sagradafamilia. la basílica de la Sagrada És intolerable la forma en què la Família no existeix. Se 3. fronta a la pegunta clau: i ara. Joan Maluquer i Josep M. tural. Però és que sembla que en el cas del cardenal— el Servei per guns anys també versió en èuscar). i per tant no I en comptes de corregir immedia­ Aquesta constatació és més de doldre té rector ni comunitat. es titula la notícia («El País».2011. l’únic que sabem és del Vaticà. Se suposa que tots els esforços Demetrio Fernández. 1. De les monges de l’altar. 5) Se suposa que l’Església no constru.

Si ens fa refle. Compte Signatura del titular Maquetació: Albert Espona Codi Compte del compte/de la llibreta Dip. als museus (. ja Ens preocupa que la cúpula de l’Església parli de «re- que prou feina tenim per ser fidels als compromisos que conquerir» la visibilitat de l’Església. tant se val. i de la sensibilitat del món d’avui aquells signes externs malgrat els defectes que tots arrosseguem. Demetrio altres institucions. (Subscripcions col·lectives. te que considerem significatiu.) i anacrònics. i públiques han de donar exemple. però dol que sovint hàgim de donar la raó a aquestes crítiques. a ser senzills com a persones. I ens conviden a tots a agafar la nostra espelma. però ens gent que parla amb agror de les riqueses de l’Església. com a cristians i com Els signes i símbols no són neutres (. és celebracions massives. a la mitra i el bàcul dels bisbes. ja sigui com a amb la cultura contemporània (.: 93 302 70 88 Adreça del titular elprego@galerada. que aprofità una celebració despeses per motius ètics: som en temps litúrgica per llançar gratuïtament acusa- de dificultats econòmiques i les institucions cions greus contra la UNESCO (vg.. denals i bisbes. Preu d’un número solt: 1 euro. que la gent visualitza com a primer i.) seglars. (Ho trobarà a la seva llibreta. a l’exterior ha de reflectir al màxim possible la realitat que significa. No sabem amb quins hem contret dins l’Església. manifestar la nostra preocupació pel desprestigi creixent Els ­veiem (. que poden resultar ostentosos o anacrònics i que són els fest per la senzillesa ­­en l’Esglé. accepten una Església autoritària i trista. hom dubta que tots aquests ma. Arriba un moment que un Ens referim concretament a certs ornaments litúrgics..) de donar cap lliçó. VET ací un fragment d’un Mani... a lestar i els desigs de molts cris.. als pro- Accent Però almenys manifesten el ma. perquè entren en contradicció que afecta avui l’Església com a institució. I creiem que aquests símbols ja no repre- Com a cristians de base de la diòcesi de Girona volem senten el que haurien de representar. Nom Nombre d’exemplars: Direcció: Casimir Martí Adreça Edició: Població i codi postal Telèfon El Pregó Associació Cultural DOMICILIACIÓ DE REBUTS EN CAIXA O BANC: Apartat de Correus: 33203 Els prego que fins a nou avís atenguin els rebuts que presentarà El Pregó eclesial amb càrrec al meu compte/la meva llibreta.cat Entitat Oficina Control Núm. sinó tot el contrari.) No tenim pas la pretensió (. als objectes «sagrats» d’or i plata. 7).. sovint. a dir. que ha decidit de reduir Fernández. amb el missatge de Jesús.. Amb ànim constructiu i amb mitjans ho vol aconseguir (.. Per tangencial. a partir de 10 exemplars a una mateixa d’informació i opinió adreça: 15 euros per exemplar). Ens plauria per a la Conferència Episcopal Espanyola que l’exemple fos seguit i que la motivació pel silenci que guarda sobre manifesta- adduïda vagi prenent cos cada dia més. cions així i altres de semblants.. a les vestimentes de car- nifestos serveixin de gran cosa. 08080 Barcelona Titular del compte Tel. encara que pugui semblar estan obertes al somni de Jesús i als valors evangèlics. S. sempre lligat a la senzilles i amb xionar i ens fa patir es precisament perquè ens l’estimem la sensibilitat dels pobres (. perquè topen i hi estem implicats com a Poble de Deu. Moltes crítiques És cert que es pot considerar simplista l’opinió de tanta que rep l’Església poden ser injustes. l’opinió pública veuria amb bons ulls que certs objectes o perquè pensem que la mateixa Església és qui les està bé adquiríssim algun tipus de funció social o bé passessin induint amb certs comportaments... amb la vida de l’Església.. p. únic contacte sia (cristiansdebaseavu@gmail. Publicació quinzenal SUBSCRIPCIÓ PER A L’ ANY 2011: 22 EUROS.) ostentosos. tocols distintius de poder. a les possessions supèrflues. com).) El que apareix a comunitats cristianes.A. talonari o extracte de banc) . Legal: Gi-161-94 Client (CCC) Impressió: Agpograf. capellans o religiosos i religioses.. la fastuositat que acompanya els viatges del Papa i altres tians. però. Surt l’1 i el 15 de cada mes.) Les persones d’avui ja no esperit de caritat gosem posar l’accent només en un aspec.. aquest somni del Regne de Déu continuarem treballant i Voldríem que l’Església revisés a la llum de l’Evangeli col·laborant i l’Església ens trobarà sempre en el seu si. Quadre d’honor Quarto fosc Se’l mereix el Parlament de Catalunya i Per al bisbe de Còrdova. en canvi.