eclesial d'informaci i opini

407 Publicaci quinzenal Nmero 407 1 de mar del 2011

LEsglsia als mitjans

de comunicaci
Agenda
..................................................................................................

Sovint ens queixem de la imatge de lEsglsia que transmeten els mitjans

de comunicaci i del seu poc inters per les qestions religioses. I les en
9 de mar, dimecres de Cen- questes posen de manifest, una vegada i una altra, la baixa valoraci que els
dra. Us donar un cor nou. Ce
lebraci per a joves, organitzada nostres conciutadans atorguen a lEsglsia catlica. Per contrast, ja fa unes
per la Delegaci pastoral de la setmanes que es projecta a les nostres pantalles el film Des dieux et des hommes
Joventut de larquebisbat de Bar (De dioses y de hombres), que ha merescut elogis unnimes de la crtica i que
celona. A la cripta de la parrquia
de Santa Maria del Pi. Pl. del Pi. continua atraient molts espectadors.
Barcelona. A les 9 del vespre. Lxit de la pellcula ens hauria de fer reflexionar: desinters per les
14 de mar, dilluns. Refle qestions religioses o desinters i embafament per una Jerarquia que, com
xi sobre lactualitat cultural i deia fa poc Joan Rigol, ocupa els primers plans informatius, deixant a lom
religiosa, que presentar Marta
Nin, periodista, corresponsal de bra tants testimonis cristians exemplars del Tercer i el Quart Mn, els quals
diversos mitjans al Vatic. Ses donarien una altra imatge de lEsglsia ms evanglica i molt ms humana i
sions mensuals organitzades per abellidora? Una Jerarquia que sidentifica amb lEsglsia amb tota tranquil
la Fundaci Joan Maragall. A les
7 del vespre. A lAuditori de la litat. I aix dna peu a la simplificaci dels mitjans i de la gent en general
Fundaci, Valncia 244, 1r. Bar en parlar de lEsglsia. S, nosaltres ja ho sabem que Critas, Intermn, sor
celona. Genoveva, els religiosos i les religioses que es consagren als ms desfavorits,
17 de mar, dijous. Nens i els missioners que treballen en pasos pobres i tants capellans i laics de par
nenes soldats. Conferncia de
Chema Caballero, missioner xa rquies i de moltes associacions sn Esglsia. Per, aquesta dimensi eclesial
vieri a Sierra Leone. Organitza queda massa a lombra, ocultada per lexcessiu protagonisme jerrquic.
da per lAcci dels Cristians per a Al comunicat de la reuni que el mes de gener passat van celebrar els
lAbolici de la Tortura (ACAT). A
dos quarts de 8 del vespre. Sala bisbes catalans (la pomposament titulada Conferncia Episcopal Tarraco
Casaldliga. Llibreria Claret. Ll nense) sens informa que els bisbes, acompanyats dalguns dels seus vicaris
ria, 5. Barcelona. generals i episcopals, havien participat en un curs de comunicaci ofert per
2 dabril, dissabte. La figu
ra de Jess des de la Reforma
la Fundaci Carmen de Noriega sobre la imatge de lEsglsia que ofereixen
Protestant. Conferncia, amb els mitjans de comunicaci, les pautes a seguir en la comunicaci radiofnica
dileg, de Joel Corts, president i televisiva i les oportunitats que ofereix internet. Tot amb vista a millorar la
de lEsglsia Evanglica Espanyo
la. Organitzada per Espai Obert,
gesti comunicativa. No sens diu, per, si tamb shavia analitzat crticament
del Centre dEstudis Francesc la imatge de lEsglsia que ells ofereixen i el seu excessiu protagonisme.
Eiximenis. A lauditori del CIC.
Via Augusta 205. Barcelona. A les
11 del mat. Josep M. Totosaus
El Memorndum 2011:
un crit de telegs a la Jerarquia
Aquest any 2011 ha comenat amb un petit terrabas-
tall eclesistic: 143 telegs de parla alemanya, que ara
ja passen dels 200, han firmat un document adreat als
bisbes, apellant a una renovaci de lEsglsia que quali-
fiquen dindispensable. A hores dara ja sha iniciat una
campanya de recollida general de firmes per a donar-hi
suport. Lescrit vol ser un intent de dileg obert i lliure
contra el que els signataris perceben com a parlisi de la
instituci clerical i resignaci per part dels laics, escla-
fats per unes estructures ossificades. Tips de paraules,
volen fets, canvis.
El catleg dexigncies per a la innovaci reivin-
dicada no s gens nou. Com que s prou conegut, no
cal repetir-lo, sin que noms conv posar en relleu els
seus continguts ms significatius. Aix, la proclama que
la participaci dels fidels en tots els sectors de la vida
eclesial s la pedra de toc de la credibilitat del missatge
evanglic de la llibertat. Cal tornar a aquell vell principi
del dret segons el qual all que afecta tothom ha de ser
decidit per tothom i, en conseqncia, els laics fidels han
de tenir una part activa en els nomenaments dels rec-
tors de parrquia i dels bisbes. Les decisions han de ser
transparents. Atesa la manca actual de sacerdots, cal fer
accessible el sacerdoci a homes casats i a dones. En el
camp del dret eclesistic es demana ms protecci i cul-
tura jurdiques i una reestructuraci de ladministraci
de justcia. Els darrers pargrafs sn una apellaci a una
llibertat de conscincia i una responsabilitat de lindividu
que tingui com a conseqncia el reconeixement duni-
ons homosexuals i dun segon matrimoni dels divorciats,
una flexibilitzaci del rigorisme moral i una participaci
activa de tots els creients a la vida litrgica.
En realitat, el memorndum 2011 no s cap exposici
doctrinal. Totes aquestes sollicituds sn velles i de totes
se nhan donat prou explicacions per a raonar-les sense
que la instituci jerrquica, que amb tantes presses, per
exemple, vol concedir a Joan Pau II lhonor dels altars,
shagi bellugat un mnim. Ara els telegs, renunciant a
.. . . . . . . . . . . . . . . . ............................... ............................................................. . . . . . . . .
Els religiosos en el punt de mira
Vida Nueva, en el nmero que dedica a fer un
balan dels diversos aspectes de la vida de lEsglsia
lany 2010 (n. 2.735, 27.12.1010-7.1.2011), a lapartat
dedicat als religiosos publica un article que porta un t-
tol ben significatiu: Any de tensions eclesials (p. 14).
Camilo Maccise, el seu autor, parla de fortes tensions
amb lEsglsia instituci. Blanc dels atacs ha estat la
2
repetir arguments, les han ficades en un mateix sac que
la barreja fa ms detonant. s de lamentar que no shagin
distingit amb prou claredat exigncies ms que raonables
que reclamen un simple retorn als procediments de lEs-
glsia Antiga, com fou la participaci del poble creient en
els nomenaments episcopals i lexercici sacerdotal dho-
mes casats, de les que comportarien una sorprenent inno-
vaci, com fra laccs de la dona al sacerdoci, per ms
que al seu favor no manquin bons arguments teolgics.
s lgic, doncs, que el dileg reclamat no shagi en-
cetat encara, per s que ha arribat lescridassada. Una
primera acusaci s que el document es deixa endur per
les ventades malfiques de les ideologies dels nostres
temps. Potser s que s veritat, per fa de bon respondre
que potser encara resulta pitjor restar embarrancat en les
concepcions de monarquia absoluta de la Restauraci
del segle XIX i mantenir-se garratibat i ple dangoixa
enfront de les profundes transformacions socials con-
tempornies. Una segona objecci molt semblant s que
tot aquest reguitzell de reivindicacions no pot resoldre
el problema de fons de la crisi actual del cristianisme.
Tal vegada lobservaci no sigui desencertada, per cal
fer-nos conscients duna paradoxa ben curiosa: aquesta
crisi consolida la immobilitat institucional eclesistica.
Per molts menys motius que els actualment existents
shavien creat cismes en el Mn Antic, s a dir, institu-
cions paralleles i alhora oposades. Avui tant la inquisi-
ci com altres mitjans de coacci medievals i moderns
shan esvat, per no saprofita aquesta nova llibertat per
a crear res de discrepant a nivell seriosament collectiu.
Lindividualisme ho absorbeix tot: daqu les desercions
allades i tcites del qui sallunya tot sol sense alar cap
estendard comunitari. La instituci tradicional roman
sense fissures, sense que cap altra instituci li faci la
competncia ni tan sols nosa, per encarcarada i immer-
gida en el silenci dels sepulcres.
Valent Fbrega Escatllar
Vida Religiosa postconciliar. I aix de forma sistem-
tica. No sha tractat de fets allats, sin dintervencions
concertades a alts nivells. I en cita quatre:
a) la visita apostlica a les religioses nord-america-
nes, realitzada fer la Congregaci per als Instituts de
Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostlica (CI-
VCSVA) noms a aquelles religioses fidels a lesperit
del Concili Vatic II. A les altres esferes, diu, es valora
poc tot el que realitzen les persones consagrades fidels a
la renovaci conciliar i es considera com a ideal i model
a seguir en la Vida Religiosa els instituts conservadors,
a desgrat dels escndols que han sorgit al seu si;
b) lhomilia pronunciada a Sevilla pel Prefecte de
la Congregaci per als Sants, en la beatificaci en la
qual va acusar els religiosos que shan renovat seguint
lesperit del Concili Vatic II dadoptar la moda ef-
mera dels canvis externs, exempts deficcia apostlica,
i de corrents demolidors que menen a la relaxaci de la
doctrina;
c) larticle que el secretari de la Congregaci per a
lEducaci Catlica va publicar a lOsservatore Roma-
no, en el qual els acusava de secularitzaci i de valo-
raci excessiva del lacat. Segons ell, la forma de Vida
Religiosa postconciliar ja no t futur. La soluci s tor-
nar a les formes religioses preconciliars;
d) La intervenci del prefecte de la CIVCSVA a
lAssemblea Plenria de la CONFER (Confederaci de
Religiosos dEspanya), en la qual va acusar la Vida Re-
ligiosa de crear una Esglsia parallela i trencar aix el
misteri de la comuni eclesial.
Fra interessant de saber qu pensaven aquests se-
nyors de les altes esferes vaticanes duns monjos de
Tibhirine que, practicant lobertura portada pel Conci-
li, vivien en contacte constant amb les persones del seu
entorn, que tenien la casa oberta de dia i de nit i tancaven
amb una simple balda en comptes de posar-hi reixes i
muralles, i dun prior que, en comptes de fer servir la
Vulgata en llat, feia la lectio divina amb una Bblia en
El mn rab es desfibra. Mentre la nostra classe
poltica continua aferrant-se a les frvoles baralles
quotidianes, al nord dfrica sesdevenen coses que
marcaran el nostre futur. Som conscients de la trans
cendncia del que hi est succeint? Cap dels nostres
lders no ha considerat convenient verbalitzar la seva
visi: en tenen prou esbossant un parell de tpics
sobre la llibertat. Tenen res de consistent per a
comunicar-nos? s possible que s, per segurament
els espanta verbalitzar-ho. Els fets de la ribera sud
del Mediterrani tindran una influncia colossal en el
nostre futur. Pesaran ms en el nostre esdevenidor
que la hipottica soluci de lagnic conflicte basc,
que el fatigant estira-i-arronsa entre el PSOE i el PP,
que les pessigades de monja del Parlament de Cata
lunya, que les abstruses discussions de la bromosa
Brusselles. En aquesta Europa legalista, en aquesta
Espanya maniquea, en aquesta Catalunya tan afi
cionada a pessigar, estem com anestesiats, adormits
entre llorers i problemes que ja no sabem resoldre
3
rab i que de vegades meditava amb lAlcor. Qu pen-
saven aleshores? No desprs del seu martiri i ara que la
pellcula sobre aquella comunitat ha tingut tant ress.
A qu vnen aquestes greus acusacions contra els
religiosos que shan renovat dacord amb lesperit con-
ciliar? De qu plora la criatura vaticana? Senzillament
i no s cap descobriment, els molesta lautonomia
i la democrcia interna que tenen les congregacions re-
ligioses i que elegeixin els seus superiors (no com els
bisbes, que sn nomenats per Roma) i que tenen, doncs,
una llibertat que els molesta. I aix no s nou, tanmateix:
ve de sempre. Els molesta, doncs, precisament aquella
llibertat que sant Pau reivindicava com una caracters-
tica cristiana, que ell mateix va practicar davant sant
Pere, i que el Concili Vatic II va ajudar a fer reflorir en
lEsglsia Catlica.
Acabar amb una nota positiva. A part de lafirmaci
un pl retrica del Papa amb motiu de la celebraci del
Dia de la Vida Consagrada, el 2 de febrer, Si no exists
la Vida Consagrada, que pobre no seria el mn!, s
de destacar que al Comunicat de la darrera reuni de la
Conferncia Episcopal Tarraconense, celebrada a Tia-
na els dies 18, 19 i 20 de gener denguany, hi llegim:
Amb motiu del 30. aniversari de la creaci de la Uni
de Religiosos de Catalunya (URC), els bisbes han donat
grcies a Du pel do de la vida religiosa a les nostres
dicesis i han encoratjat els religiosos i religioses a viu-
re, en comuni amb tota lEsglsia, el seu carisma propi
amb fidelitat al seguiment de Crist.
Josep M. Totosaus
sense convertir-los en bucles (vegeu el Pas Basc).
Els nostres horitzons estan eclipsats per anlisis
que noms abasten la immediatesa, per problemes
que es couen en la seva prpia salsa, per interessos
que neixen i moren als llombrgols. Desconeixem
el sentit de lonada histrica que sacosta des del
nord dfrica.
(...) Als que vam sofrir una tirania (i el seu eco
caricaturesc del 23 F) les caigudes dels tirans ens
alegren, incloses la daquells que va enfortir la nos
tra realpolitik. No s acceptable, tanmateix, que la
ingnua alegria dominant no tingui el contrapunt
duna seriosa anlisi de la realitat per part daquells
que, des del poder que ostenten a Catalunya, Es
panya i Europa, continuen xiulant i sense dir res
mentre al voltant nostre sesfondra el mn que vam
conixer.
(Antoni Puigverd. La Vanguardia,
25.2.2011, p. 18.)
Els monjos de Tibhirine, quin testimoni!
.. . . . . . . . . . . . . . . . ............................... ............................................................. . . . . . . . .
La pellcula Des homes et des dieux, que ja fa unes
setmanes que sexhibeix a Barcelona, ha desvetllat
molt dinters i ha posat en primer pla la vida daquell
monestir cistercenc, la seva humanitat, la seva fidelitat
cristiana, el seu arrelament, el seu servei, la seva ober-
tura franca a lislam... Tot un testimoni de primer ordre.
Sovint ens queixem que els mitjans de comunicaci no
sinteressen per les qestions religioses i les enquestes
posen de manifest el desinters creixent de lEsglsia
catlica en la nostra societat. Vet ac, en canvi, un film
sobre la vida duns monjos que ha desvetllat latenci
de tanta gent. I que ens hauria de fer reflexionar, com
diem a larticle de la primera pgina.
A continuaci publiquem ntegre el testament del
prior de Tibhirine, Christian de Cherg, datat a Alger,
1.12.1993 - Tibhirine, 1.1.1994, dos anys, doncs, abans
de la seva mort, i una part de les declaracions que va
fer a Figaro Magazine el 4 de febrer denguany el
germ Jean-Pierre, actualment lnic supervivent de la
comunitat (que es va escapar de la matana, juntament
amb el germ Amde, que va morir posteriorment) i
que ara viu en un monestir de Midelt, al Marroc. Linici
de lentrevista, en qu el monjo parla de la pellcula,
el desplacem a lAccent i al nmero vinent acaba-
rem de publicar aquesta entrevista en una versi del
pare Andreu Trilla, que ens ha semblat que havem de
recollir ntegrament. J.T.
Quan un A-DU salbira...
(Testament del p. Christian de Cherg, prior del Mo-
nestir de Tibhirine, fet dos anys abans de la seva mort.)
Si marribava un dia i aquest dia podria ser avui
que fos vctima del terrorisme que ara sembla voler
abastar tots els estrangers que viuen a Algria, voldria
que la meva comunitat, la meva Esglsia, la meva fa-
mlia, recordin que la meva vida estava lliurada a Du
i a aquest pas.
Que acceptin que lnic Amo de tota vida no podria
restar al marge daquesta partena brutal.
Que preguin per mi: com podria jo ser trobat digne
duna tal ofrena?
Que spiguen associar aquesta mort a tantes altres
tan violentes i abandonades en la indiferncia de lano-
nimat. La meva vida no t ms valor que una altra.
Tampoc no en t menys.
En tot cas, no t la innocncia de la infncia.
He viscut prou per a saber-me cmplice del mal que
sembla, desgraciadament, prevaler en el mn, cmplice
fins i tot daquell que em podria colpejar cegament.
Arribat el moment, desitjaria tenir aquest instant de
4
lucidesa que em permets demanar el perd de Du i el
dels meus germans en humanitat, i alhora perdonar de
tot cor el qui mhagi pogut ferir.
Jo no seria capa de desitjar una mort com aquesta.
Em sembla important de dir-ho en veu alta.
En efecte, no veig com podria alegrar-me que aquest
poble que jo estimo sigui acusat, indistintament, del
meu assassinat.
Seria pagar molt car all que sen dir, potser, la
grcia del martiri si ha de ser deguda a un algeri,
sigui qui sigui, sobretot si diu que actua en fidelitat a
all que ell creu que s lislam.
S el menyspreu amb qu sha volgut envoltar els
algerians considerats globalment.
Conec tamb les caricatures de lislam fomentades
per un cert islamisme.
s massa fcil creures tranquil de conscincia a
base didentificar aquest cam religis amb els integris-
mes dels seus extremistes.
Algria i lislam, per a mi sn una altra cosa, sn un
cos i una nima.
B prou que ho he proclamat, crec, coneixent com
conec tot el que dells he rebut, retrobant-hi ben sovint
el dret fil conductor de lEvangeli aprs sobre els ge-
nolls de la meva mare, la meva primerssima Esglsia,
precisament a Algria i, ja des de llavors, en el respecte
dels creients musulmans.
La meva mort, evidentment, semblar donar la ra
als qui mhan tractat a la lleugera dingenu o didealis-
ta: Que digui ara qu en pensa daix!.
Per aquests han de saber que duna bona vegada
ser satisfeta la meva ms punyent curiositat. Llavors,
si Du vol, podr endinsar la meva mirada en la del
Pare per a contemplar amb Ell els seus fills de lislam
tal com Ell els veu, tots illuminats per la glria de
Crist, fruits de la Seva Passi, inundats pel Do de lEs-
perit, que t sempre el goig secret destablir la comuni
i restablir la semblana, jugant amb les diferncies.
Per aquesta vida perduda, totalment meva i total-
ment dells, jo en dono grcies a Du, que sembla ha-
ver-la volguda enterament per a aquest goig, contra tot
i malgrat tot.
En aquest grcies en qu tot s dit definitivament
sobre la meva vida, jo us incloc, per descomptat, amics
dahir i davui, i a vosaltres, amics daqu, al costat de la
meva mare i el meu pare, les meves germanes i germans
i els seus, cent per u convingut segons la promesa.
I tamb a tu, amic de lltim instant, que no haurs
sabut el que feies.
S, tamb per a tu, vull aquest grcies i aquest A-
Du, un Du que ha pres el teu mateix rostre.
I que ens sigui concedit de retrobar-nos, lladres fe-
lios, en el parads, si aix ho vol Du, el nostre Pare,
teu i meu.
Amen! Inshallah!
El testimoni del germ
Jean-Pierre, el darrer supervivent
Quan va ser la vostra arribada a Tibhirine?
No oblidar mai aquell 19 de setembre de 1964
quan arribvem en un 2 cavalls prop del monestir. Sem-
pre veur aquell nen, assegut en un ase, que va venir a
trobar-nos per a donar-nos la benvinguda. Em sentia molt
feli. Des de la meva petita cella, veia la tanca, lhort i el
poblet al fons. Llavors vaig pensar: aquest s el paisatge
que veur mentre visqui. Perqu dins del meu cor era una
opci per tota la vida. Sense marxa enrere. Hi vaig viure
trenta-dos anys, de 1964 fins als fets de 1996.
Els comenaments van ser difcils. La comunitat no
tenia prou estabilitat i aquell perode va ser molt dur de
viure. Mentrestant, la nova Algria sanava fent. Les
relacions amb la gent dels voltants no es podien donar
per suposades, ja que hi havia reflexos de rebuig cap
als francesos. Notvem una distncia en ocasi de les
festes, cristianes o musulmanes. No tenem res en com
els uns amb els altres. Vam lluitar, doncs, contra aix
i vam intentar domesticar-nos mtuament. Va ajudar-
hi molt el dispensari portat pel germ Luc. Rebia fins
a 80 persones cada dia! Desprs, el 1984, Christian de
Cherg va ser elegit prior. Necessitvem alg com ell
que parlava rab i coneixia b la cultura musulmana. A
partir daquell moment vam convertir-nos en una verita-
ble comunitat, ms estable. Els qui shi comprometien,
ho feien de deb. rem prcticament independents. Aix
va resultar un avantatge, perqu ens va permetre prendre
moltes iniciatives en la relaci islamocristiana.
Quin paper va tenir-hi Christian de Cherg?
Amb ell hi va haver una evoluci cap a la isla-
mologia. Havia estudiat molt lAlcor. A primera hora,
feia la seva lectio divina, amb una Bblia en rab. A
vegades meditava amb lAlcor. Intentava fer-nos evo-
lucionar. Nosaltres ja tenem relaci amb lislam, per
no a un nivell intellectual. Ell coneixia molt b el medi
musulm i lespiritualitat suf. Alguns monjos creien
que la comunitat havia de mantenir ms equilibri i no
estar tan sols orientada cap a lislam. Aix va provocar
algunes friccions. Aquestes tensions van poder ser su-
perades grcies a la creaci dun grup dintercanvi i de
collaboraci amb musulmans sufs, que vam anomenar
el ribt. Vam comprendre que la discussi sobre els
dogmes dividia i feia impossible el dileg. Parlvem,
doncs, del cam que ens porta cap a Du. Pregvem en
silenci, cadasc segons la seva manera. Aquestes tro-
bades que es feien cada dos anys es van interrompre
el 1993, quan comenaven a resultar perilloses. Per
5
aquell coneixement mutu havia fet de nosaltres ger-
mans de deb, en profunditat.
El que em sorprenia en Christian de Cherg era la
seva passi interior per a descobrir lnima musulmana
i per viure aquesta comuni amb ells i amb Du, tot
restant monjo i cristi de deb.
A quin dels germans us senteu ms proper?
Al germ Luc! Ens sentem tots dos molt propers.
Ell no era sacerdot, era germ. Thi podies confiar. Era
ple de saviesa. En una comunitat petita on no hi ha gaires
sacerdots no resulta fcil trobar un director espiritual. Si
tenies un problema o una dificultat de relaci amb un
germ, anaves dentrada a veure el germ Luc, sabent
molt b com et contestaria. Era un model... En la reuni
capitular, fins i tot en els moments de tensi i de por,
sempre trobava la paraula per a provocar el riure. Era
precis per a la vida comuna. Tot i que, com a metge,
gaudia dun rgim especial ja que es passava el dia al
dispensari, encara feia de cuiner! Comenava la seva jor-
nada a la 1 de la matinada per a poder estar a punt a les
7 al dispensari. Patia molt dasma i no arribava a dormir.
Dormia assegut! Tamb em sentia molt proper al germ
Amde, laltre que es va escapar (com jo), i que va mo-
rir ja aqu, a Midelt.
Pregueu amb els vostres germans assassinats?
Procuro dedicar-hi un temps, cada mat. No els
oblido. Ells continuen presents. Tots. Procurem progres-
sar. Des daquest punt de vista, la pellcula mestimula
en la nostra vocaci.
Els vostres germans us parlen en la pregria?
No, encara no... Tinc la certesa que sn prop del
Senyor. Lhe tinguda des del primer moment per ra del
seu martiri. Aix produeix alegria, no tristesa. s el que
he experimentat veient la pellcula, gens de nostlgia!
(riu). Mentrestant esperem que el Senyor ens envi altres
monjos que ho vulguin viure.
No sentiu mai nostlgia per la vida de Tibhirine?
Una mica, s... Hi vam viure junts coses molt be-
lles. Aquella vida en com per a representar el Senyor
i lEsglsia era una vocaci preciosa. Pot arribar lluny.
Crist s ms gran que lEsglsia. Els sufs usaven una
imatge per parlar de la nostra relaci amb els musul-
mans: una escala de tisora. Plantada a terra, la seva part
alta toca al cel. Nosaltres pugem per una banda i ells pu-
gen per laltra, cadasc segons el seu cam. Com ms ens
acostem a Du ms a prop som els uns dels altres. I al
revs, com ms a prop som els uns dels altres, ms a prop
som de Du. Tota la teologia queda resumida en aix!
I, malgrat tot, la mort tenia una cita...
El que nosaltres vam viure junts i des del principi
fou una acci de grcies. Ens havem preparat junts. Per
Passa a pg. 6
Ve de pg. 5
fidelitat a la nostra vocaci, havem
elegit quedar-nos, ben conscients
del que podia passar. Si el Senyor
ens envia, no hem pas de fer-nos
enrere, encara que al nostre voltant
els violents busquin fer-nos aban-
donar, i fins i tot les autoritats. Per
nosaltres tenim el nostre Senyor i
ens hem comproms en relaci amb
Ell. En segon lloc, tenem tamb la
voluntat de ser fidels a la gent del
nostre voltant i no abandonar-los.
Estaven tan amenaats ells com nos
altres. Estaven atrapats entre dos
focs, entre lexrcit i els terroristes.
La decisi de no anar-nos-en ja ha-
via estat presa el 1993. I en el cas
que ens dispersessin per fora hav-
em quedat de retrobar-nos a Fes, al
Marroc, per a tornar a comenar en
un altre pas musulm.
Com viviu el que ha passat:
com un fracs o com un acompli-
ment?
Desprs del rapte, el pare
Amde i jo ens vam veure obligats
a baixar a Alger amb la policia. Pre-
gvem pels nostres germans. Perqu
Du els dons la fora i la grcia
danar fins al final. Espervem una
intervenci de Frana o una inter-
venci eclesistica que nobtingus
lalliberament. Vam saber la seva
mort el 21 de maig de 1996. Est-
vem a punt de comenar la pregria
de vespres. De sobte, un germ jove
arriba a la capella i es deixa caure
davant de tothom de panxa a terra,
cridant la seva desesperaci: Els
germans han estat assassinats!. Al
vespre, mentre rentvem plats junts,
li vaig dir: Ho hem de viure com
una cosa molt bella, molt gran. Ens
nhem de fer dignes. I leucaristia
que celebrarem per ells no ser pas
de color negre. Ser de color ver-
mell. Des del primer moment els
hem vist, en efecte, com uns mr-
tirs. El martiri era lacompliment de
tot el que havem preparat des de
feia tant de temps en la nostra vida.
Daquells anys que havem viscut
junts enmig del perill. Estvem pre-
parats, tots. Aix, per, no excloa
la por.
Signes Z
daquest
temps
Regenerar la vida pblica rits, la situaci dels quals no sembla
i dignificar ticament peocupar gaire a la gent de la pol-
la poltica tica; que lacci poltica no atn es-
pecialment les necessitats de la gent
Des de la fe en Jess, el Crist, ms desvalguda, tot i que hauria de
i des de lescolta dels problemes, ser el centre de quasevol actuaci po-
queixes i illusions del nostre poble, ltica; que haver estat elegit no garan-
els membres del Grup de Rectors teix ni justifica la qualitat moral de
del Dissabte [al qual El Preg les actuacions, perqu la legitimitat
sha referit altres vegades] ens sentim democrtica formal no s garantia de
cridats a compartir el nostre discerni- la legitimitat moral de les actuacions;
ment davant les prximes eleccions que la manipulaci demaggica, pro-
autonmiques i municipals. El nostre pagandstica i partidista dels mitjans
comproms per la causa del Regne de pblics de comunicaci impedeix
Du sempre comporta, com assenyala una informaci objectiva.
el Concili Vatic II (cf. Gaudium et Proposem als partits poltics que
Spes, nn. 42-44), una denncia dall depurin la seva estructura, apartant-
injust i inhum i una afirmaci dall ne les persones sospitoses implicades
que afavoreix la construcci duna so- en processos de corrupci; que treba-
cietat ms justa, democrtica, lliure llin sempre en b de la comunitat; que
i participativa. Daltra manera la fe apostin pels serveis pblics i evitin la
cristiana difcilment es viur amb prdua de les conquestes socials as-
coherncia. Aix sobre un mani- solides desprs de tants anys de llui-
fest destinat a lopini pblica del ta, al mateix temps que treballen per
Pas Valenci. la solidaritat internacional amb vistes
Desprs daquest exordi lescrit a impedir lexplotaci del Tercer
es distribueix en tres parts, que resu- Mn; que les mesures contra la crisi
mim: econmica respectin els sectors ms
Constatem la importncia da vulnerables: les classes populars i els
questes eleccions en un context de immigrants; que reforcin les insti-
crisi econmica i desprestigi de la po- tucions autonmiques dautogovern
ltica; la implantaci duna corrupci i els ajuntaments des del reconeixe-
generalitzada; la desillusi creixent ment i el respecte, real i prctic, per
de la ciutadania; la devaluaci de la la nostra cultura, especialment per
instituci eclesistica. la nostra llengua prpia, tot promo-
Denunciem que les activitats de cionant el seu s normalitzat en tots
moltes persones dedicades a la pol- els sectors de la vida publica, social
tica no semblen estar al servei real de i religiosa; que promoguin i facili-
la comunitat, sin de grups concrets tin la democrcia participativa; que
i dnsies de poder; que la corrupci suprimeixin lagressivitat en el debat
s anticristiana i perjudica la dignitat poltic.
i la qualitat de la nostra convivncia, Proposem a la ciutadania que,
especialment els grups ms desfavo- a lhora demetre el vot, valori les
6
conseqncies socials, poltiques i
mediambientals de les propostes de
les diverses formacions poltiques;
que no doni suport a candidatures de
persones imputades en processos de
corrupci; que es comprometi a len-
fortiment de la societat civil: noms
aix podrem respondre amb ms co-
hesi, solidaritat i harmonia als reptes
que ens planteja la nostra societat.
Lescrit va signat per Grup de
Rectors del Dissabte, amb dotze
noms i un genric i dotze signatures
ms. J.T.
Z
El pis del doctor
Colomines
Amb aquest ttol, Francesc-
Marc lvaro publica una columna
a La Vanguardia (25.2.2011, p.
26), de la qual recullo alguns pa-
rgrafs. J.T.
Estem acostumats a parlar dels
Pujol, dels Barrera, dels Revents,
dels Gutirrez Daz, dels Benet i dels
Triad, perqu han estat el mascar
de proa de la lluita per la democrcia i
lautogovern. Sn els noms de verita-
bles gegants poltics i cvics que lide-
raren el combat quan molt pocs tenien
nims per a sostenir la tasca i lespe-
rana, per a dir-ho com ho express
Pompeu Fabra. Per si aquesta labor
i aquesta esperana no foren abando-
nades, s perqu darrere i sota dels
titans van picar pedra uns altres ciuta-
dans no tan coneguts pel gran pblic.
Ahir en vam acomiadar un: el doctor
Joan Colomines i Puig, metge, escrip-
tor, poltic i, sobretot, activista, que es
multiplic en molts fronts a lhora de
lluitar per les llibertats i pel pas.
(...) Colomines i la seva famlia
vivien en un pis del carrer Arag con-
cretament, en el 3r. 3a. del n. 239. Du-
rant els anys del franquisme aquest pis
va ser un dels llocs ms ben aprofitats
de Catalunya, tota vegada que, com
conten els parents del desaparegut,
des de les nou del mat fins a altes ho-
res de la matinada shi citaven diria-
ment nombroses persones que, duna
manera o altra, conspiraven contra el
rgim. Per all circulaven dirigents
dels partits clandestins en qu milit
Colomines, representants de platafor-
mes unitries, delegats de grups pro-
fessionals compromesos, joves poetes
i artistes en busca de consell, figures
de la literatura que llegien les seves
obres prohibides, patricis dissidents
que posaven diners per a desenes de
projectes, capellans inquiets que sabi-
en de quin cant estava la justcia en
aquells temps, amics i cmplices que
escoltant discs dimportaci o b vel escrivia aquestes paraules a Vida
xerrant sobre cinema o teatre bus-
caven fugir de la vida grisa i aneste
siada i sense horitzons que el caudillo
impos als seus sbdits. En termes de
rendibilitat democrtica lhabitatge de
Colomines mereixeria un gran premi,
com altres llars de gent que tamb se
la va jugar...
Z
La moda dels palaus
episcopals
El dia 12 daquest mes de febrer,
larquebisbe de Burgos Francisco
Gil Helln, junt amb el Nunci, inau-
gurava un palau elegantssim. Feia
30 anys que els seus predecessors (el
primer va ser larquebisbe Segundo
Garca Sierra), amb la finalitat duna
major encarnaci i apropament al
poble havien abandonat el palau i
shavien installat en una casa, que
va passar a anomenar-se la casa del
bisbe. 30 anys desprs, larquebisbe
torna al palau. La seva elegant reha-
bilitaci ha costat 2.400.000 euros
(aleshores bufaven uns altres aires).
Per, molt ms a prop nostre, el
bisbe de Terrassa, Siz i el de Sant
Feliu, Corts, estrenaven tamb dos
moderns i elegants palaus. El de Ter-
rassa havia costat 8.000.000 deuros i
el de Sant Feliu 7.000.000 deuros.
I a Solsona mateix, aquests darrers
temps el bisbe Traserra va fer diver-
ses obres de rehabilitaci al palau que,
fora de les faanes i dunes sales no-
bles, encara s hora que sapiguem en
qu han consistit.
No s com deu caure tot aix a la
gent en temps de crisi. I no s com
es deu poder conciliar amb lesperit
7
daquell Mestre que no tenia ni cau
com les guineus, ni niu com els ocells
on recolzar el cap.
No ens enganyem. Tot aix s reflex
de tota una altra concepci dEsglsia.
I en darrer terme, duna altra imatge de
Du. J.H.
Z
Explicar la histria
Francisco M. Carriscondo Esqui
Nueva, n. 2.725, 16-22.10.2010, p.
45. J.T.
Pitjor que loblit i fins i tot que
el desconeixement s dur el passat
al present segons vulgui lara. Ales-
hores la histria no sescriu, sin que
es reescriu en funci duns determi-
nats interessos per part del poder o
dels grups de pressi. El volum que
conformen els esdeveniments hist-
rics s polidric i no s de rigor que
es converteixi en una simple entitat
bidimensional, constituda per bons i
dolents, demcrates i antidemcrates,
llibertaris i opressors... Tal com est
esdevenint en cert discurs historiogr-
fic sobre el passat recent.
Els qui sacosten a un altre temps
amb qualsevol intenci que no sigui
conixer-lo realment procuren que la
histria sajusti als seus interessos, per
poder repartir cops a dreta i esquerra.
En canvi, si lhistoriador vol conixer
realment el passat, ha de despullar-
se de la mirada del present i intentar
comprendre la situaci des del mateix
ahir, habitant lespai i emplenant-se
dels sentiments, idees i creences dels
que hi habitaren. Per per a aix cal
molt esfor, inacabables hores des-
tudi i de comprensi dels vestigis de
lahir. Si no es procedeix amb aquest
rigor, tot el que ens contin, ms que
no histries, seran historietes.
Recull dinformacions i comentaris de Jess
Huguet i Josep M. Totosaus.
Punts de venda a Barcelona
Trobareu El Preg a la llibreria
Claret (Llria, 5)
 COM hem dit a la p. 4, des-
placem aqu la primera part de
lentrevista que Figaro Ma-
gazine va fer al darrer super-
vivent de la matana de Tibhi-
Accent rine, en la qual parla del film
Des hommes et des dieux
Us ha agradat la pellcula?
Mha impressionat molt profundament. Mhe
emocionat en tornar a veure les coses que vam viu-
re junts. Per sobretot he experimentat una mena de
plenitud, cap tristesa. He trobat molt bella la pellcula
perqu el seu missatge s del tot vertader, ni que la rea-
litzaci no sigui del tot exacta en relaci amb el que va
passar. Aix no t importncia. Lessencial s el mis-
satge. Aquesta pellcula s com una icona. Una icona
diu molt ms que all que mostra a la vista... s com un
cant gregori. Quan ha estat compost amb encert, lau-
tor hi ha dipositat un missatge, i qui el canta nhi troba
encara ms, perqu lEsperit treballa en ell. En aquest
sentit, aquesta pellcula s com una icona. s un encert
de deb, una obra dart.
No teniu cap crtica a formular-hi?
He sentit algunes crtiques sobre el paper del
prior, Christian de Cherg. Alguns el troben una mica
desdibuixat, per jo el trobo molt b. Altres el troben
massa auster, ja que no sel veu somriure mai. Per
aix quadra b amb el personatge que conv a la situa
ci greu que vam travessar. En el seu paper, admiro
la seva manera descoltar els germans, sobretot en els
moments difcils. No vol imposar res. Est a lescolta.
Sel nota ple de respecte envers els germans. Shi des-
cobreix b el pastor i la seva preocupaci per obrir-se
a Du i per tenir la reacci que convingui davant dels
germans. En tot el film es veu b aquesta obertura cap
a Du, com linterroga, com es deixa influir per Ell. s
ben monstic!
Hi ha alguna cosa que hi falti, en relaci amb la
histria real?
No ho he sentit pas aix.
Com a monjo de quina manera heu viscut lxit
del film?
Em sento satisfet i meravellat de veure un xit tan
gran, per no hi tinc res a veure! El fet de ser conegut
pblicament mincomoda una mica... Un monjo est fet
per viure amagat.
Per qu al principi us oposveu al rodatge?
No volem acceptar el film i el rodatge al Marroc,
pel perill de caure en la sospita de fer proselitisme. En
aquells moments, alguns de nosaltres no rebien el perms
destada en el pas des de feia molt de temps. Havem
de ser molt prudents, per ens vam confiar a la voluntat
del Senyor. No sens va consultar. Lequip coneixia la
nostra oposici i les raons de la nostra prudncia. Van
ser molt respectuosos.

Quadre dhonor Quarto fosc

Sel t ben merescut el senyor Ramon
Shi han tancat, i ja fa dies, els repre
Sugranyes de Franch, que acaba de morir
sentants duns Estats democrtics que,
a Barcelona. Tota una vida de servei a
amb la seva realpolitik, al servei, natu
lEsglsia: durant la Repblica, essent,
ralment, dels seus interessos, han fet
estudiant universitari, i desprs a la Uni
costat fins a darrera hora a una pila
versitat Catlica de Fribourg a Sussa i a
dautcrates de lOrient mitj, que van
la Federaci Internacional dIntellectuals
caient lun darrere laltre com un castell
Catlics, de la qual va ser president i per
de cartes.
aix va ser present al Concili Vatic II.

Publicaci quinzenal
dinformaci i opini
Surt l1 i el 15 de cada mes.
Direcci: Casimir Mart
Edici:
El Preg Associaci Cultural
Apartat de Correus: 33203
08080 Barcelona
Redacci: 93 302 70 88
Administraci: 672 673 760
elprego@terra.es
Maquetaci: Albert Espona
Dip. Legal: Gi-161-94
Impressi: Agpograf, S.A.
SUBSCRIPCI PER A L ANY 2011: 22 EUROS. (Subscripcions collectives, a partir de 10 exemplars a una mateixa
adrea: 15 euros per exemplar). Preu dun nmero solt: 1 euro.
Nom Nombre dexemplars:
Adrea
Poblaci i codi postal Telfon
DOMICILIACI DE REBUTS EN CAIXA O BANC:
Els prego que fins a nou avs atenguin els rebuts que presentar El Preg eclesial amb crrec al meu compte/la meva llibreta.
Titular del compte
Adrea del titular
Entitat Oficina Control Nm. Compte Signatura del titular
Codi Compte del compte/de la llibreta
Client (CCC)
(Ho trobar a la seva llibreta, talonari o extracte de banc)