24 el 3 de vuit DIVENDRES, 5 DE MAIG DEL 2017

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR Fèlix Miró (Fotografia)
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)

OPINIÓ

De com salvar la llengua i la literatura Los que andan deprisa
a les aules: un afer d’estat A menudo tienen un rostro enérgico y severo, y una mira-
da intensa, de fanático o de matón. Estos son los veteranos,
cuarentones, cincuentones, con ese aire absurdamente ju-
La nostra llengua i el nostre patrimoni literari estan en regressió venil del que se ha quedado fuera del sistema y milita en
a les aules i no és pas exagerat, sinó del tot realista i urgent una eterna adolescencia. Nunca son calvos, y en las mele-
–i un acte de responsabilitat– alertar-ne del perill d’extinció
a mitjà termini. La radiografia de la situació, amb la diagnosi
nas, en las barbas o en algún corte de pelo peculiar, en al-
gún detalle bizarro de su vestimenta conservan una rebel- El pilar
dels problemes i de les possibles solucions de futur, es va día trasnochada, entre Che Guevara y Camarón de La Isla.
de uno
dur a terme dimecres passat, dia 26 d’abril, en el marc de les
diverses ponències i la taula rodona del III Simposi sobre l’en- De l’Ateneu También los hay jóvenes. Éstos, paradójicamente, visten
de forma más convencional, y a veces, en vez de la solem-
senyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària
i la universitat, que en aquesta nova edició portava l’epígraf estant nidad turbia del común de sus congéneres, muestran una
sonrisa cínica y retadora. Pero en esencia son lo mismo, y
d’Afer d’estat. Una apel·lació simptomàtica i inequívoca que todos ellos avanzan a grandes zancadas, mirando siempre
les coses continuen anant a mal borràs per a la llengua i la hacia delante, con la cabeza alta, como si fueran a un lance
literatura, malgrat la tasca i la dedicació abnegada dels pro- de honor, a enmendar una terrible injusticia, a jugarse la
fessors del ram; però la realitat és tossuda i demostra que vida. Cuando en realidad van a la metadona suya de cada
es necessita quelcom més que abnegació docent i que ara ja día, a los servicios sociales, al ambulatorio, a la sesión de
és el torn d’una implicació radical i inexcusable del govern terapia.
i l’administració del país per salvar-les. Un observador poco avezado los podría confundir con los David Monteagudo
En una nova mostra d’aquest reiterat altruisme, però també hombres que caminan, pero, más allá de las obvias simi- d.monteagudo@yahoo.es
de compromís per mantenir dreta la columna vertebral del litudes, entre unos y otros hay profundas diferencias. El
país en el present i el futur més imminent, cent noranta-nou hombre que camina es esencialmente solitario, sufre su
inscrits, dels quals uns vuitanta eren estudiants i la resta maldición en una soledad íntima y vergonzante. Mientras
professors, van omplir de gom a gom la Sala Prat de la Riba Jaume Ferrer Puig que los que andan deprisa forman un colectivo reconocido
de l’Institut d’Estudis Catalans. Llengua i literatura s’ente- Professor de literatura por las instituciones, diagnosticado, censado, objeto de la Pero todos
nen com a elements imprescindibles per a la cohesió social delateneuestant@gmail.com actividad filantrópica. Y de hecho se juntan, casi siempre
i cultural, al mateix temps que són la base d’accés a altres por parejas, y es habitual ver a dos hombres avanzando por
coinciden en su
disciplines humanístiques com va subratllar la professora de la calle con paso decidido, unidos por una latente compli- caminar resuelto
filosofia Mercè Rius en la taula rodona final, quan va destacar cidad, intercambiando sobre la marcha una palabra o un
que els alumnes difícilment poden accedir a la filosofia si cigarrillo apresurado, como si fueran a un ajuste de cuen-
y expeditivo, para
abans no han fet llengua i literatura catalanes. I hi podríem tas, o a cerrar un suculento negocio. cruzar indemnes,
afegir que són les eines per afrontar amb garanties d’èxit qualsevol matèria acadèmica que Suelen ser buenos mozos, altos, delgados, con ese atractivo
demani la combinació de comprensió lectora, correcció escrita, capacitat crítica i bagatge entre agreste y canalla del que aún no ha sido domesticado.
respetados, nunca
cultural. Aquí s’hi poden incloure fins i tot les dels àmbits científics i tecnològics. Pero si uno se fija bien acaba descubriendo en cada uno de compadecidos, el
La progressiva pèrdua qualitativa de la llengua i el bandejament de la literatura a les aules – ellos una deformidad, una amputación física o espiritual,
sobretot a la secundària, però la universitat tampoc se n’escapa–, en favor dels ensenyaments o las huellas de una cruenta cirugía: hay el que tiene un
centro populoso de
utilitaristes no deixa de ser un reflex de la realitat sociocultural del país i dels temps que ojo velado por una nube, el que ostenta, en el centro de su la pequeña ciudad
ens toca viure. Aquí cal afegir-hi també altres condicionants com la desprotecció instituci- delgadez, un estómago abultado, insano, recorrido de arri-
onal de la llengua per la manca de fermesa política per blindar-ne l’estatus de manera real i ba abajo por una aparatosa cicatriz, el que tiene la mirada
efectiva, però també el fet que els plans d’estudis a la secundària i a la universitat redueixen demasiado fija, el que en vez de nariz tiene un confuso
cada vegada més la llengua a una dimensió estrictament comunicativa desactivant-ne les revoltijo de agujas, gasa y esparadrapo, el que, sin ningu-
implicacions culturals i connexions literàries, precisament on la llengua assoleix el seu na deformidad aparente, tiene la piel de un tono grisáceo
registre i brillantor més excelsos. o amarillento.
Tot això és el que està en joc, que no és pas poc. Precisament tot aquest patrimoni és el Pero todos coinciden en su caminar resuelto y expeditivo,
que va portar molts dels nostres intel·lectuals, poetes, novel·listes, narradors i dramaturgs para cruzar indemnes, respetados, nunca compadecidos,
a defensar l’esperit del país des de l’exili o des de l’interior. Costa fer-se la idea que alguns el centro populoso de la pequeña ciudad, desde sus guetos
ho vulguin oblidar i ignorar, perquè molts dels nostres herois de les lletres catalanes van periféricos, sus bares miserables, su pisito en las casas ba-
destinar tota la seva energia vital i intel·lectual per salvar-nos els mots. Tant de bo que no ratas, con una madre viuda y sufridora, hasta una puerta
haguem de lamentar que el que no va aconseguir la persecució política i cultural des del que siempre es de cristal, en un edificio histórico impeca-
1714, i sobretot a partir del 1939 amb el franquisme, no ho faci possible la desídia dels blemente restaurado para su nueva función, o en las mo-
nostres governants per obviar que tant la llengua com la literatura són un afer d’estat. Ara dernas instalaciones de un equipamiento recientemente
mateix, d’estat d’emergència. inaugurado.

El Penedès Pisos turístics al Penedès
també Per al món empresarial penedesenc, una de les millors no- Penedès davant una competència que no ha de pagar els
tícies d’aquest 2017 és la fusió de l’Associació d’Empresaris mateixos impostos ni complir la mateixa legislació. Estic

existeix... del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès (ADEPG) i la Unió Empre-
sarial del Penedès (UEP) en la Federació Empresarial del
a favor dels models de negoci de l’economia col·laborativa
però també que hi hagi una regulació que permeti a tots Per un turisme
Gran Penedès (FEGP). Aquesta acció d’integració no podia els agents treballar en igualtat de condicions. Fer complir
ser més necessària per evitar la dualitat en la representa- la normativa és responsabilitat de les administracions però
sostenible i
tivitat del teixit empresarial del territori. Sens dubte és cal que les associacions empresarials denunciïn l’absència de qualitat cal
una suma que multiplicarà el dinamisme productiu. Les de regulacions, que pot comportar abusos. És molt cone-
organitzacions empresarials són bàsiques per la promoció gut l’efecte d’Airbnb a la ciutat de Barcelona, però només
impedir una
econòmica a escala general i sectorial. En turisme, l’em- cal consultar l’aplicació per constatar que aquesta oferta situació com la
presari penedesenc també pot participar del Consorci de de pisos turístics també és ben present al Gran Penedès.
Promoció Turística del Penedès, i si atenem en l’activitat, Hi ha les lògiques diferències d’afectació i tipologia entre
que es viu a la
es pot acollir als diversos gremis. En el cas de l’allotjament les poblacions de costa, adreçades al turisme de sol i platja, capital catalana
Daniel Garcia rural, tant en una masia com en una casa de poble, també i les d’interior, amb l’enoturisme com a principal reclam,
pot col·laborar amb l’Associació de Masies del Penedès. o les de llarga tradició en l’activitat turística i aquelles que
Peris Seguint en aquest àmbit, un dels primers objectius de la comencen a apostar-hi. Per un turisme sostenible i de qua-
www.danielgarciaperis.cat nova plataforma associativa, i les gremials ja existents, litat cal impedir una situació com la que es viu a la capital
hauria de ser la defensa dels establiments hotelers del catalana.