You are on page 1of 10

Arnau Piqué Caballero

28/04/2017

LA MATERNITAT D’ELNA

1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i
subratlla’ls en colors diferents segons siguin passos
fronterers, poblacions per on van pasar els republicans,
camps de concentració i Elna. (Menera, Prat de Motlló, Arles
de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebrià,
Argeleres, Brullà, Vernet i Ribersaltes).
Ribersaltes

Vernet Brullà

La Menera

Figueres

Vernet, Brullà, Figueres – Població per on van passar els republicans
La Menera, Prat de Motlló, Banyuls, La Jonquera – Passos fronterers
Arles del Tech, Ribersaltes, Angelers, Sant Cebrià – Camps de
concentració

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser.
Sintetitza la fugida de la Remei i subratlla els adjectius.
(entre 5 i 10 línies)
La retirada va consistir en l’exili
de militars i gent important del
bàndol republicana. Gairebé mig
milió de persones va marxar cap
a França després de perdre
contra Franco i que s’instaurés la
dictadura. Si marxaves, podies
morir per qualsevol motiu, ja
sigui per falta de menjar, etc.
Però si et quedaves a Espanya,
et perseguirien per anar contra els ideals franquistes i et mataven,
sense dir una paraula més.
La Remei Oliva va marxar cap a França en un camió que li havien
deixat al seu germà, va marxar de nit. El seu marit ja havia marxat.
No va agafar gairebé res de casa seva, va deixar tot enrere, només va
agafar una mica de roba, menjar, etc. Només agafava el necessari.
Anaven deu persones més i se sentien privilegiats, ja que moltes
altres persones anaven a peu. La gent rebia bombardejos dels avions
franquistes. Van tenir problemes de combustible i finalment van
aconseguir arribar a Figueres, on en teoria s’havien de trobar amb el
seu marit, però amb tanta gent no van poder. Un home els va ajudar a
apropar-se a la frontera i els va portar a un poble que estava molt a
prop. Van deixar als pares a Figueres i van començar a caminar
descalços. La frontera normalment estava tancada. Finalment, en
aquell poble va trobar al seu marit. Van tornar a Figueres i van anar
cap a Portbou per passar la frontera. Ho van aconseguir i els
gendarmes els van portar a la platja d’Argelers.

3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten... i Busca
una imatge actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies
del que van sentir i senten totes les persones que han hagut
de marxar per la força de casa seva.
Les cares de la gent siriana comparades amb les cares de la gent
espanyola de fa anys són molt similars. Les seves cares marquen el
patiment i les ganes de sobreviure davant de cadascuna de les
situacions de crisis i de guerra
que viuen o vivien en els seus
respectius països. La gent que
marxa de casa seva sent molta
por i tristesa, ja que a la gent no
li agrada marxa del lloc on viu. Jo
crec que haver de marxar del lloc
on vius per haver de fugir a un
altre lloc a causa de la guerra és
una sensació indescriptible. Per
fer això, has de deixar tota la
teva anterior vida i buscar un estil de vida nou. A mi, no m’agradaria
en cap dels sentits haver de fugir, jo que crec que davant d’una
situació de tal patiment, molta gent no ho suportaria i s’ha de tenir
molt de valor per fer-ho.

4. Explica com era la platja d’Argelers, segon la Maria García
(5 línies). Com és ara aquesta platja.
Les durant la guerra, la platja d’Argelers va ser un camp de
concentració on es retenia a milers de refugiats espanyols que fugien
d’Espanya davant de la victòria imminent del bàndol nacional. Va
estar organitzat molt de pressa perquè no s’esperava que vingués
tanta gent. En aquest camp de concentració van haver-hi més de
90.000 persones. En aquella platja van haver-hi molts problemes
d’higiene, la gent moria de diarrees, plagues de polls o el tifus.
Actualment aquesta platja és una platja oberta al públic on la gent es
pot anar a banyar i es pot passar un dia de platja normal.

5. Què significa la repressió franquista segons Joana Pasqual?
El marit de Joana Pasqual era metge i tinent de l’exèrcit republicà,
com que tenia moltes responsabilitats va haver de marxar i iniciar la
retirada. Va marxar just abans que neixes el seu segon fill. Ella es va
quedar amb els dos fills i els sogres. Un dia es va presentar una dona
que venia de Perpinyà i li va dir que el seu marit no podia tornar
perquè estaven a mitja repressió franquista i l’afusellarien per
pertànyer a la República. Va deixar als fills amb els seus sogres i va
marxar cap a França. Es va retrobar amb el seu marit, que estava
amagat a casa d’uns amics forners, i si els gendarmes veien que era
refugiat el portarien al camp d’Argelers. Van quedar que ell no
tornaria a Catalunya per ser capturat, només ella per arreglar el tema
dels seus fills i després tornaria amb ell a França. Així ho van fer. Van
estar amagats tot l’estiu.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, necessitaven mà d’obra
barata i s’havien quedat sense, necessitaven recollir raïm. Es van
apuntar a treballar pels papers i per diners, però tot va resultar una
trampa i van haver de fugir. En un bar que feia d’enllaç van ser
atrapats i els van portar cap Argelers.

6. Explica les condicions dels camps de concentració de les
platges franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir del que
has llegit en el segon capítol. (condicions físiques, sanitàries,
alimentació, malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per
què la República francesa no va respectar els principis
d’Egalite, Fraternité i Liberté?
Va haver-hi gairebé mig milió de persones que van fugir d’Espanya
per marxar cap a França, unes dades, que França no s’esperava, ja
que s’esperava que molta menys gent. La majoria de gent que va
entrar a França va anar als camps de concentració.
Després d’haver pogut fugir d’Espanya, a França no van ser massa
ben rebuts.
En aquests camps de concentració les condicions de vida eren molt
dolentes. El fred va ser un dels principals problemes que van patir les
persones als camps de concentració. Però tot i que la gent passava
molt de fred, el principal problema que hi havia era l’alimentació, van
passar molta gana i set. Menjaven llegums i bacallà sec, que era molt
salat i patien molt menjant-lo. No tenien aigua potable i havien de
beure aigua salada que els hi provocava moltes malalties. La higiene
també va ser molt preocupant, ja que no disposaven de sabó.
La situació era molt dolenta i hi havia gent que moria i fins i tot gent
que se suïcidava mar endins. El mar va ser el lloc on la gent es
llençava per treure’s la vida o per acomiadar a algun familiar.
Els principis d’Egalite, Fraternité i Liberté es tradueixen al català com
els principis de legalitat, fraternitat i llibertat. Els espanyols que van
arribar a França no van ser rebuts amb els braços oberts i se’ls va
maltractar. Aquests principis els francesos no els van dur a terme, jo
crec, amb els espanyols perquè havien vingut molts de cop i la gent
estava molt molesta. Jo crec que els francesos pensaven que els
espanyols li portarien la guerra al seu país. No van entendre que ells
només fugien del franquisme.

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir
del que gas llegit al llibre (entre 10 i 15 línies).
Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zuric l’any 1913. Va treballar de
mestra a Suïssa i a Dinamarca fins al 1937. Aquell any es va traslladar
com a voluntària amb l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes
de la Guerra a Burjassot, que era una ciutat de València. Allà va dur a
terme certes ajudes humanitàries dintre del bàndol republicà. Quan la
guerra va acabar va crear una maternitat on va ajudar moltes dones
embarassades que estaven recloses en un camp de concentració. En
aquella maternitat es van dur a terme gairebé 600 parts. Finalment,
l’exèrcit alemany el va clausurar. Ha estat guardonada amb alguns
premis.
Elisabeth Eidenbenz va ser una dona que vivia pels altres. Va ajudar a
totes les dones que va poder i les va acollir en una casa que estava
prop d’Elna, pel que ens van explicar a la sortida, va ser una dona que
tenia molt caràcter, però que sempre havia sigut una dona molt
generosa. L’Assumpta em va explicar que quan l’exèrcit alemany va
venir a veure que passava en aquella casa, ella els va fer fora amb tot
el seu caràcter. Va ser una dona amb un caràcter molt altruista i a la
que admiro molt.
8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la Guerra
Civil Espanyola i la segona guerra mundial que explica el
llibre?
El Servei Civil Internacional (SCI) és una organització que es va crear
l’any 1920. L’objectiu d’aquesta organització era la pau mundial,
creien que si tots plegats es posaven a treballar, crearien unes bases
de solidaritat entre pobles que evites guerres futures. Aquesta
organització es va crear davant la insistència dels seguidors de
Cérésere, que va ser el màxim impulsor, van
dur a terme certes acciones propagandistes i
actuaven sobre terreny on la guerra havia
afectat. La seva seu estava a Barna. No van
ser reconeguts com a organització fins a
l’any 1932.
Durant la Guerra Civil Espanyola, Olgiati va
viatjar Espanya quines eren les necessitats
més urgents. Franco va desestimar la seva ajuda, per tant es van
centrar en el bàndol republicà. Van considerar prioritari l’evacuació
dels nens de la zona dels bombardejos. Veient la situació es va crear
la delegació anomenada Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra
Civil Espanyola. Es va portar roba, menjar, etc. Més tard, es van
portar gran quantitat d’objectes necessaris a Burjassot, una ciutat de
València. A Burjassot es redistribuïen totes les ajudes. Allà també van
crear el quarter general a una casa abandonada i distribuïen totes les
ajudes necessàries per a la zona de València i Madrid capital.
Finalment aquella gent van haver de fugir, a l’igual que tots els
republicans.
Després que Franco ho conquerís tot, van intentar ajudar al màxim de
gent possible. L’Elisabeth es va fer càrrec d’un servei maternal on
s’ajudava a moltes dones durant el seu part. La casa on estaven a
Brullà era molt petita i no tenien electricitat i van haver de buscar-ne
una més gran. Finalment l’Elisabeth va trobar la casa d’Elna, que era
molt més gran que l’anterior.

9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports
econòmics i materials comptà? (5 línies).
L’Elisabeth va tornar Suïssa a causa de la separació del seu grup per
tota la gent que volia marxar cap a França i de l’ofensiva final cap a
Barcelona. Però tot i així va voler seguir ajudant i es va posar en
contacte amb l’Karl Ketterer, com complia els seus requisits va poder
anar a ajudar. L’objectiu seguia sent el mateix, als primers que
s’havien d’ajudar eren a les dones i als nadons. Van habilitar una casa
a Brullà i la van deixar sota el seu càrrec, van ficar llits, llençols, etc. A
Elna va veure una casa que estava abandonada i va preguntar a Zuric
si tindria de l’ajuda econòmica necessària per reformar-la. Va
aconseguir 30.000 francs i els va fer servir per fer les primeres
reformes, com reparar la teulada i habilitar les tres plantes. A Suïssa
donaven tots els aliments necessaris per a els nadons i les mares.
Dintre de la maternitat, es van obtenir produccions hortícoles,
juntament amb arbres fruiters que ja hi havia i també es van comprar
animals que donaven carn i ous frescos. Aquestes tasques les duien a
terme homes, normalment familiars de les mares ingressades.

10. Què eren les barraques de transició? Com eren?
Les barraques són cases petites fetes de forma precària. Per tant, les
barraques de transició són les barraques que van preparar dins de la
maternitat on les dones embarassades eren preparades per parir. Allà
eren molt ben alimentades per arribar fortes al part i això suposava
que vigilessin molt el menjar. Eren portades allà dues setmanes abans
aproximadament. Allà aguantaven fins a l’últim moment que toques
anar a parir dins la Maternitat. Les infermeres eren dones netes i
eficients. Les estructures eren més solides, amb sostres aïllants, el
terra entarimat i hi havia el mobiliari bàsic, com ara llits, llençols, etc.
Les barraques també servien per a la tornada de les mares al camp
amb els nadons.
11. Explica els mecenes i el sistema d’apadrinament i valora
la seva eficàcia (5 línies).
Els mecenes la persona que ajuda a mantenir a aquest nens.
Els sistemes d’apadrinament és la relació entre cada nadó i un padrí
suís que col·laborava amb 15 francs mensual per la manutenció de la
criatura, això va ser necessari, ja que les aportacions econòmiques
puntuals no eren suficients per mantenir la Maternitat. Aquest
sistema d’ajudes ja es feia servir durant la Guerra Civil Espanyola.
A mi personalment aquest sistema, veient la importància que tenia,
em sembla molt eficaç i una forma intel·ligent de sobreviure davant
de les situacions de crisi i de misèria.
Aquest sistema d’apadrinament encara es fa servir en països
d’occident per mantenir nens de països del tercer món.

12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només erem
civils, persones de carrer fidels a un govern legítim que vam
fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha
sorprès més de la seva història?
El que més m’ha sorprès de la seva història i de totes en general és
que van haver de deixar enrere totes les seves vides, van deixar
enrere casa seva, la seva roba, etc. Tot això ho feien per trobar
condicions millors en un altre país, on van rebre amb un mal tracte.
La gent marxava del país en busca de condicions millors i només van
aconseguir passar de la mort segura a un maltracta que no era digne
d’una persona humana. La gent que van venir amb tu i que eren les
coses que estimes i a sobre et separen d’elles.

13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de
Guy Eckstein: A vegades es necessari desobeir ordres per
salvar vides ( pàg 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els
refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia?
Acollir-los? Quina relació hi veus entre el tancament de la
maternitat amb la situació actual de tenir les fronteres
tancades?
La Maternitat havia vist néixer a nens jueus, que se’ls hi va posar un
nom espanyol per no aixecar sospites. Haver ajudat nens jueus hauria
provocat el tancament de la Maternitat. Quan els nazis van anar a la
Maternitat per primera vegada l’Elisabeth va sortir i els va fer marxar,
ja que van pensar que aquella casa era una ambaixada suïssa. Però
quan es van adonar del que es feia allà van agafar a l’Elisabeth i la
van interrogar a la seva manera. Finalment l’Elisabeth fuig, però se’n
penedeix perquè dies més tard s’acaba la guerra. L’única solució que
tenia va ser aliar-se amb la Creu Roja Suïssa, perquè així podien
augmentar els seus recursos financers, ja que els alemanys els van
bloquejar. Com ja he dit abans, l’Elisabeth fuig, i també tanca la
Maternitat, perquè els nazis començaven a anar per tots ells pel que
es feia a la Maternitat i no volia més morts.
Estic molt d’acord amb la frase d’en Guy Eckstein, ja que jo crec que
si la gent abans no es preocupava per la gent, si no per ells mateixos i
la gent que volia ajudar als demés, havia de deixar de seguir ordres
en determinades situacions. Per exemple, l’Elisabeth, va poder salvar
molta gent jueva tot i els problemes que li van suposar més tard. Les
lleis no sempre diuen el que de veritat s’ha de fer i el que et diu el teu
cor.
Jo crec que tota la gent siriana que arriba a la Lesbos hauria de ser
repartida per tots els països europeus on la situació sigui bona. Ja que
no deixen de ser persones i mereixen viure una vida millor.
Quan es va tancar la Maternitat van emportar-se per davant el somni
de moltes dones que serien mares pròximament, on vivien molt bé a
la Maternitat. En aquell cas es van emportar per davant el somni de
moltes mares. Jo crec que és comparable amb la situació actual, ja
que ara mateix aturés el somni d’arribar a Europa de molta gent i de
trobar unes situacions de vida millors.

14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció
l’atenció sóc de l’exili, com si això fos un país. Segons els
drets dels infants tothom té dret a tenir un país. Només
podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al
nostre passat. Hi estàs d’acord? Raona-ho.
Jo no estic d’acord, ja que jo crec que les situacions psicològiques que
van viure aquella gent, el que van veure, les que van viure, el treball,
el seu patiment... són coses tan indescriptibles i tan traumàtiques que
jo crec que no s’haurien de compartir massa. Considero que
compartir-ho amb una persona que escrigui perquè vulgui evitar a les
guerres futures qualsevol persona pugui viure la mateixa situació em
sembla bé, però parlar-ne moltes vegades no. Crec que aquestes
persones hauran d’arrossegar el que van viure durant tota la seva
vida i que no s’hi pot fer res, ja que tot va ser molt dur.

15. Què t’ha agradat/sorprès més del llibre?
Del llibre m’han sorprès les dades i la quantitat informació que es
dóna, però el que de veritat m’ha sorprès són moltes de les històries
que potser dins del llibre ni s’expliquen o no se’ls hi dóna més
importància, però jo crec que són bastant curioses i interessant. El
llibre és un llibre molt complet, omplert d’informació interessant.
Mentre estaven a l’autocar, l’Assumpta ens va explicar una mica la
història del seu llibre, el que em va semblar més sorprenent va ser
que mentre explicava, jo vaig arribar a pensar que estava llegint part
del seu llibre o algun escrit que tenia a les mans, però no tenia res.
Fins i tot, vaig arribar a preguntar si estava llegint d’algun lloc. Ella
explicava igual que en el seu llibre i feia servir els mateixos recursos
lingüístics que al seu llibre.
Una altra cosa que també em va sorprendre molt va ser com eren les
converses de l’Assumpta i l’Elisabeth. Elles, abans de veure’s en
persona, havien estat parlant per carta. L’Assumpta li parlava en
francès mentre que l’Elisabeth li parlava en espanyol, perquè així
entre elles dues podien millorar l’idioma que escrivien, ja que l’altre li
corregiria. Una anècdota, si més no, que em va semblar molt
divertida.

16. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena
fer-la? Estem immunitzats contra les tragèdies col·lectives?...)
La sortida m’ha semblat una sortida molt interessant. Em va agradar i
interessar molt visitar i conèixer la casa on es van salvar les vides de
moltes dones i nadons, tot i que estava bastant reformada, em vaig
fer una idea com era la casa i la manera en què estava organitzada.
Em va impactar molt visitar la platja d’Argelers, on es van perdre
tantes vides i també em va agradar molt visitar la vila de Cotlliure,
una vila que em va semblar molt bonica i on vaig gaudir molt. També
em va agradar molt visitar la tomba de Machado i vaig gaudir molt
dels poemes dels meus companys.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha
estat aquest sortida.
Per a mi, la sortida ha sigut una sortida en què vaig gaudir molt i on
vaig aprendre moltes coses. El que més em va impactar va ser visitar
la platja Argelers, ja que vaig poder imaginar-me el patiment de molta
gent, de la gent que no tenia on anar, de la gent que només volia
sobreviure. En aquella platja va morir molta gent i va ser un moment
bastant emotiu per a mi. A més, una companya nostra va tocar una
melodia de la Llista de Schindler, em va semblar molt emotiu i bonic,
com tota la nostra visita a la platja. Els altres llocs que vam visitar
també van ser emotius, sobretot la visita a la Maternitat, però en
opinió meva, la sensació a la platja no la vaig tenir en cap altre lloc. El
dimarts vaig gaudir molt de la sortida. L’única cosa que no va agradar
van ser les hores d’autocar, ja que al final ja va ser bastant pesat i
avorrit.

18. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de
marxar al cap d’una hora, què posaries a la maleta?
Si hagués de marxar del meu país a causa d’una situació de guerra
com li va passar a molta gent espanyola fa anys o el que està passant
ara amb els sirians, El primer que agafaria seria la documentació,
perquè així tindria un radi de moviment més ampli. El següent que
crec que agafaria seria roba o qualsevol peça que em pogués protegir
del fred. Intentaria agafar el que em fos més necessari i també
intentaria agafar coses que no pesessin massa i tampoc ocupessin
massa. Agafaria el màxim de diners i joies que pogués, intentant
deixar-lo dintre d’un lloc amagat i que es notés poc, perquè així la
gent intentaria no prendre-me’l. Intentaria agafar qualsevol estri
relacionat amb la higiene. El menjar que agafaria seria menjar que no
es pogués fer malbé massa ràpid i que a més sigues ràpid de portar.
Per últim, jo crec que intentaria agafar qualsevol objecte que
m’hagués transmès seguretat o qualsevol cosa per l’estil, ja que crec
que pot ser important tenir-ho al costat, tenir una espècia d’amulet.
Jo crec que deixaria estar els mobles i coses de la casa que no em
fossin imprescindibles, perquè es tracta d’una fugida.