You are on page 1of 9

Arnau Piqué Caballero

28/04/2017

LA MATERNITAT D’ELNA

1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls en colors diferents
segons siguin passos fronterers, poblacions per on van pasar els republicans, camps
de concentració i Elna. (Menera, Prat de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La
Jonquera, Sant Cebrià, Argeleres, Brullà, Vernet i Ribersaltes).
Ribersaltes

Vernet Brullà

La Menera

Figueres

Vernet, Brullà, Figueres – Població per on van passar els republicans
La Menera, Prat de Motlló, Banyuls, La Jonquera – Passos fronterers
Arles del Tech, Ribersaltes, Angelers, Sant Cebrià – Camps de concentració

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la fugida de la
Remei i subratlla els adjectius. (entre 5 i 10 línies)

La retirada va consistir en l’exili de militars i gent important del bàndol republicana.
Gairebé mig milió de persones va marxar cap a França després de perdre contra Franco
i que s’instaurés la dictadura. Si marxaves,
podies morir per qualsevol motiu, ja sigui
per falta de menjar, etc. Però si et
quedaves a Espanya, et perseguirien per
anar contra els ideals franquistes i et
mataven, sense dir una paraula més.
La Remei Oliva va marxar cap a França en
un camió que li havien deixat al seu
germà, va marxar de nit. El seu marit ja
havia marxat. No va agafar gairebé res de casa seva, va deixar tot enrere, només va
agafar una mica de roba, menjar, etc. Només agafava el necessari. Anaven deu persones
més i se sentien privilegiats, ja que moltes altres persones anaven a peu. La gent rebia
bombardejos dels avions franquistes. Van tenir problemes de combustible i finalment
van aconseguir arribar a Figueres, on en teoria s’havien de trobar amb el seu marit, però
amb tanta gent no van poder. Un home els va ajudar a apropar-se a la frontera i els va
portar a un poble que estava molt a prop. Van deixar als pares a Figueres i van començar
a caminar descalços. La frontera normalment estava tancada. Finalment, en aquell poble
va trobar al seu marit. Van tornar a Figueres i van anar cap a Portbou per passar la
frontera. Ho van aconseguir i els gendarmes els van portar a la platja d’Argelers.

3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten... i Busca una imatge actual dels
refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir i senten totes les persones
que han hagut de marxar per la força de casa seva.

Les cares de la gent siriana comparades
amb les cares de la gent espanyola de fa
anys són molt similars. Les seves cares
marquen el patiment i les ganes de
sobreviure davant de cadascuna de les
situacions de crisis i de guerra que viuen
o vivien en els seus respectius països. La
gent que marxa de casa seva sent molta
por i tristesa, ja que a la gent no li agrada
marxa del lloc on viu. Jo crec que haver de
marxar del lloc on vius per haver de fugir a un altre lloc a causa de la guerra és una
sensació indescriptible. Per fer això, has de deixar tota la teva anterior vida i buscar un
estil de vida nou. A mi, no m’agradaria en cap dels sentits haver de fugir, jo que crec que
davant d’una situació de tal patiment, molta gent no ho suportaria i s’ha de tenir molt
de valor per fer-ho.

4. Explica com era la platja d’Argelers, segon la Maria García (5 línies). Com és ara
aquesta platja.
Les durant la guerra, la platja d’Argelers va ser un camp de concentració on es retenia a
milers de refugiats espanyols que fugien d’Espanya davant de la victòria imminent del
bàndol nacional. Va estar organitzat molt de pressa perquè no s’esperava que vingués
tanta gent. En aquest camp de concentració van haver-hi més de 90.000 persones. En
aquella platja van haver-hi molts problemes d’higiene, la gent moria de diarrees, plagues
de polls o el tifus.
Actualment aquesta platja és una platja oberta al públic on la gent es pot anar a banyar
i es pot passar un dia de platja normal.

5. Què significa la repressió franquista segons Joana Pasqual?
El marit de Joana Pasqual era metge i tinent de l’exèrcit republicà, com que tenia moltes
responsabilitats va haver de marxar i iniciar la retirada. Va marxar just abans que neixes
el seu segon fill. Ella es va quedar amb els dos fills i els sogres. Un dia es va presentar
una dona que venia de Perpinyà i li va dir que el seu marit no podia tornar perquè
estaven a mitja repressió franquista i l’afusellarien per pertànyer a la República. Va
deixar als fills amb els seus sogres i va marxar cap a França. Es va retrobar amb el seu
marit, que estava amagat a casa d’uns amics forners, i si els gendarmes veien que era
refugiat el portarien al camp d’Argelers. Van quedar que ell no tornaria a Catalunya per
ser capturat, només ella per arreglar el tema dels seus fills i després tornaria amb ell a
França. Així ho van fer. Van estar amagats tot l’estiu.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, necessitaven mà d’obra barata i s’havien
quedat sense, necessitaven recollir raïm. Es van apuntar a treballar pels papers i per
diners, però tot va resultar una trampa i van haver de fugir. En un bar que feia d’enllaç
van ser atrapats i els van portar cap Argelers.

6. Explica les condicions dels camps de concentració de les platges franceses. Descriu-
les en 10 línies, a partir del que has llegit en el segon capítol. (condicions físiques,
sanitàries, alimentació, malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per què la
República francesa no va respectar els principis d’Egalite, Fraternité i Liberté?
Va haver-hi gairebé mig milió de persones que van fugir d’Espanya per marxar cap a
França, unes dades, que França no s’esperava, ja que s’esperava que molta menys gent.
La majoria de gent que va entrar a França va anar als camps de concentració.
Després d’haver pogut fugir d’Espanya, a França no van ser massa ben rebuts.

En aquests camps de concentració les condicions de vida eren molt dolentes. El fred va
ser un dels principals problemes que van patir les persones als camps de concentració.
Però tot i que la gent passava molt de fred, el principal problema que hi havia era
l’alimentació, van passar molta gana i set. Menjaven llegums i bacallà sec, que era molt
salat i patien molt menjant-lo. No tenien aigua potable i havien de beure aigua salada
que els hi provocava moltes malalties. La higiene també va ser molt preocupant, ja que
no disposaven de sabó.
La situació era molt dolenta i hi havia gent que moria i fins i tot gent que se suïcidava
mar endins. El mar va ser el lloc on la gent es llençava per treure’s la vida o per acomiadar
a algun familiar.
Els principis d’Egalite, Fraternité i Liberté es tradueixen al català com els principis de
legalitat, fraternitat i llibertat. Els espanyols que van arribar a França no van ser rebuts
amb els braços oberts i se’ls va maltractar. Aquests principis els francesos no els van dur
a terme, jo crec, amb els espanyols perquè havien vingut molts de cop i la gent estava
molt molesta. Jo crec que els francesos pensaven que els espanyols li portarien la guerra
al seu país. No van entendre que ells només fugien del franquisme.

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que gas llegit al llibre
(entre 10 i 15 línies).
Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zuric l’any 1913. Va
treballar de mestra a Suïssa i a Dinamarca fins al 1937.
Aquell any es va traslladar com a voluntària amb
l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra
a Burjassot, que era una ciutat de València. Allà va dur a
terme certes ajudes humanitàries dintre del bàndol
republicà. Quan la guerra va acabar va crear una
maternitat on va ajudar moltes dones embarassades que estaven recloses en un camp
de concentració. En aquella maternitat es van dur a terme gairebé 600 parts. Finalment,
l’exèrcit alemany el va clausurar. Ha estat guardonada amb alguns premis.
Elisabeth Eidenbenz va ser una dona que vivia pels altres. Va ajudar a totes les dones
que va poder i les va acollir en una casa que estava prop d’Elna, pel que ens van explicar
a la sortida, va ser una dona que tenia molt caràcter, però que sempre havia sigut una
dona molt generosa. L’Assumpta em va explicar que quan l’exèrcit alemany va venir a
veure que passava en aquella casa, ella els va fer fora amb tot el seu caràcter. Va ser una
dona amb un caràcter molt altruista i a la que admiro molt.
8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la Guerra Civil Espanyola i la segona
guerra mundial que explica el llibre?

El Servei Civil Internacional (SCI) és una organització que es va crear l’any 1920.
L’objectiu d’aquesta organització era la pau mundial, creien que si tots plegats es
posaven a treballar, crearien unes bases de solidaritat entre pobles que evites guerres
futures. Aquesta organització es va crear davant la insistència dels seguidors de
Cérésere, que va ser el màxim impulsor, van dur a terme certes acciones propagandistes
i actuaven sobre terreny on la guerra havia afectat. La seva seu estava a Barna. No van
ser reconeguts com a organització fins a l’any 1932.
Durant la Guerra Civil Espanyola, Olgiati va viatjar Espanya quines eren les necessitats
més urgents. Franco va desestimar la seva ajuda, per tant es van centrar en el bàndol
republicà. Van considerar prioritari l’evacuació dels nens de la zona dels bombardejos.
Veient la situació es va crear la delegació anomenada Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens de
la Guerra Civil Espanyola. Es va portar roba, menjar, etc. Més tard, es van portar gran
quantitat d’objectes necessaris a Burjassot, una ciutat de València. A Burjassot es
redistribuïen totes les ajudes. Allà també van crear el quarter general a una casa
abandonada i distribuïen totes les ajudes necessàries per a la zona de València i Madrid
capital. Finalment aquella gent van haver de fugir, a l’igual que tots els republicans.

Després que Franco ho conquerís tot, van intentar ajudar al màxim de gent possible.
L’Elisabeth es va fer càrrec d’un servei maternal on s’ajudava a moltes dones durant el
seu part. La casa on estaven a Brullà era molt petita i no tenien electricitat i van haver
de buscar-ne una més gran. Finalment l’Elisabeth va trobar la casa d’Elna, que era molt
més gran que l’anterior.

9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports econòmics i materials
comptà? (5 línies).

L’Elisabeth va tornar Suïssa a causa de la separació del seu grup per tota la gent que
volia marxar cap a França i de l’ofensiva final cap a Barcelona. Però tot i així va voler
seguir ajudant i es va posar en contacte amb l’Karl Ketterer, com complia els seus
requisits va poder anar a ajudar. L’objectiu seguia sent el mateix, als primers que
s’havien d’ajudar eren a les dones i als nadons. Van habilitar una casa a Brullà i la van
deixar sota el seu càrrec, van ficar llits, llençols, etc. A Elna va veure una casa que estava
abandonada i va preguntar a Zuric si tindria de l’ajuda econòmica necessària per
reformar-la. Va aconseguir 30.000 francs i els va fer servir per fer les primeres reformes,
com reparar la teulada i habilitar les tres plantes. A Suïssa donaven tots els aliments
necessaris per a els nadons i les mares. Dintre de la maternitat, es van obtenir
produccions hortícoles, juntament amb arbres fruiters que ja hi havia i també es van
comprar animals que donaven carn i ous frescos. Aquestes tasques les duien a terme
homes, normalment familiars de les mares ingressades.
10. Què eren les barraques de transició? Com eren?

Les barraques són cases petites fetes de forma precària. Per tant, les barraques de
transició són les barraques que van preparar dins de la maternitat on les dones
embarassades eren preparades per parir. Allà eren molt ben alimentades per arribar
fortes al part i això suposava que vigilessin molt el menjar. Eren portades allà dues
setmanes abans aproximadament. Allà aguantaven fins a l’últim moment que toques
anar a parir dins la Maternitat. Les infermeres eren dones netes i eficients. Les
estructures eren més solides, amb sostres aïllants, el terra entarimat i hi havia el
mobiliari bàsic, com ara llits, llençols, etc.
Les barraques també servien per a la tornada de les mares al camp amb els nadons.

11. Explica els mecenes i el sistema d’apadrinament i valora la seva eficàcia (5 línies).
Els mecenes la persona que ajuda a mantenir a aquest nens.
Els sistemes d’apadrinament és la relació entre cada nadó i un padrí suís que
col·laborava amb 15 francs mensual per la manutenció de la criatura, això va ser
necessari, ja que les aportacions econòmiques puntuals no eren suficients per mantenir
la Maternitat. Aquest sistema d’ajudes ja es feia servir durant la Guerra Civil Espanyola.

A mi personalment aquest sistema, veient la importància que tenia, em sembla molt
eficaç i una forma intel·ligent de sobreviure davant de les situacions de crisi i de misèria.

Aquest sistema d’apadrinament encara es fa servir en països d’occident per mantenir
nens de països del tercer món.

12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només erem civils, persones de carrer
fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei Oliva.
Què t’ha sorprès més de la seva història?
El que més m’ha sorprès de la seva història i de totes en general és que van haver de
deixar enrere totes les seves vides, van deixar enrere casa seva, la seva roba, etc. Tot
això ho feien per trobar condicions millors en un altre país, on van rebre amb un mal
tracte. La gent marxava del país en busca de condicions millors i només van aconseguir
passar de la mort segura a un maltracta que no era digne d’una persona humana. La
gent que van venir amb tu i que eren les coses que estimes i a sobre et separen d’elles.

13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy Eckstein: A vegades
es necessari desobeir ordres per salvar vides ( pàg 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer
amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina
relació hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les
fronteres tancades?
La Maternitat havia vist néixer a nens jueus, que se’ls hi va posar un nom espanyol per
no aixecar sospites. Haver ajudat nens jueus hauria provocat el tancament de la
Maternitat. Quan els nazis van anar a la Maternitat per primera vegada l’Elisabeth va
sortir i els va fer marxar, ja que van pensar que aquella casa era una ambaixada suïssa.
Però quan es van adonar del que es feia allà van agafar a l’Elisabeth i la van interrogar a
la seva manera. Finalment l’Elisabeth fuig, però se’n penedeix perquè dies més tard
s’acaba la guerra. L’única solució que tenia va ser aliar-se amb la Creu Roja Suïssa,
perquè així podien augmentar els seus recursos financers, ja que els alemanys els van
bloquejar. Com ja he dit abans, l’Elisabeth fuig, i també tanca la Maternitat, perquè els
nazis començaven a anar per tots ells pel que es feia a la Maternitat i no volia més morts.
Estic molt d’acord amb la frase d’en Guy Eckstein, ja que jo crec que si la gent abans no
es preocupava per la gent, si no per ells mateixos i la gent que volia ajudar als demés,
havia de deixar de seguir ordres en determinades situacions. Per exemple, l’Elisabeth,
va poder salvar molta gent jueva tot i els problemes que li van suposar més tard. Les lleis
no sempre diuen el que de veritat s’ha de fer i el que et diu el teu cor.

Jo crec que tota la gent siriana que arriba a la Lesbos hauria de ser repartida per tots els
països europeus on la situació sigui bona. Ja que no deixen de ser persones i mereixen
viure una vida millor.

Quan es va tancar la Maternitat van emportar-se per davant el somni de moltes dones
que serien mares pròximament, on vivien molt bé a la Maternitat. En aquell cas es van
emportar per davant el somni de moltes mares. Jo crec que és comparable amb la
situació actual, ja que ara mateix aturés el somni d’arribar a Europa de molta gent i de
trobar unes situacions de vida millors.

14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció l’atenció sóc de l’exili,
com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom té dret a tenir un país.
Només podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat. Hi
estàs d’acord? Raona-ho.
Jo no estic d’acord, ja que jo crec que les situacions psicològiques que van viure aquella
gent, el que van veure, les que van viure, el treball, el seu patiment... són coses tan
indescriptibles i tan traumàtiques que jo crec que no s’haurien de compartir massa.
Considero que compartir-ho amb una persona que escrigui perquè vulgui evitar a les
guerres futures qualsevol persona pugui viure la mateixa situació em sembla bé, però
parlar-ne moltes vegades no. Crec que aquestes persones hauran d’arrossegar el que
van viure durant tota la seva vida i que no s’hi pot fer res, ja que tot va ser molt dur.

15. Què t’ha agradat/sorprès més del llibre?

Del llibre m’han sorprès les dades i la quantitat informació que es dóna, però el que de
veritat m’ha sorprès són moltes de les històries que potser dins del llibre ni s’expliquen
o no se’ls hi dóna més importància, però jo crec que són bastant curioses i interessant.
El llibre és un llibre molt complet, omplert d’informació interessant.

Mentre estaven a l’autocar, l’Assumpta ens va explicar una mica la història del seu llibre,
el que em va semblar més sorprenent va ser que mentre explicava, jo vaig arribar a
pensar que estava llegint part del seu llibre o algun escrit que tenia a les mans, però no
tenia res. Fins i tot, vaig arribar a preguntar si estava llegint d’algun lloc. Ella explicava
igual que en el seu llibre i feia servir els mateixos recursos lingüístics que al seu llibre.

Una altra cosa que també em va sorprendre molt va ser com eren les converses de
l’Assumpta i l’Elisabeth. Elles, abans de veure’s en persona, havien estat parlant per
carta. L’Assumpta li parlava en francès mentre que l’Elisabeth li parlava en espanyol,
perquè així entre elles dues podien millorar l’idioma que escrivien, ja que l’altre li
corregiria. Una anècdota, si més no, que em va semblar molt divertida.

16. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la? Estem
immunitzats contra les tragèdies col·lectives?...)

La sortida m’ha semblat una sortida molt interessant. Em va agradar i interessar molt
visitar i conèixer la casa on es van salvar les vides de moltes dones i nadons, tot i que
estava bastant reformada, em vaig fer una idea com era la casa i la manera en què estava
organitzada. Em va impactar molt visitar la platja d’Argelers, on es van perdre tantes
vides i també em va agradar molt visitar la vila de Cotlliure, una vila que em va semblar
molt bonica i on vaig gaudir molt. També em va agradar molt visitar la tomba de
Machado i vaig gaudir molt dels poemes dels meus companys.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest sortida.
Per a mi, la sortida ha sigut una sortida en què vaig gaudir
molt i on vaig aprendre moltes coses. El que més em va
impactar va ser visitar la platja Argelers, ja que vaig poder
imaginar-me el patiment de molta gent, de la gent que no
tenia on anar, de la gent que només volia sobreviure. En
aquella platja va morir molta gent i va ser un moment
bastant emotiu per a mi. A més, una companya nostra va
tocar una melodia de la Llista de Schindler, em va semblar
molt emotiu i bonic, com tota la nostra visita a la platja. Els
altres llocs que vam visitar també van ser emotius, sobretot
la visita a la Maternitat, però en opinió meva, la sensació a
la platja no la vaig tenir en cap altre lloc. El dimarts vaig
gaudir molt de la sortida. L’única cosa que no va agradar van ser les hores d’autocar, ja
que al final ja va ser bastant pesat i avorrit.
18. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap d’una hora, què
posaries a la maleta?

Si hagués de marxar del meu país a causa d’una situació de guerra com li va passar a
molta gent espanyola fa anys o el que està passant ara amb els sirians, El primer que
agafaria seria la documentació, perquè així tindria un radi de moviment més ampli. El
següent que crec que agafaria seria roba o qualsevol peça que em pogués protegir del
fred. Intentaria agafar el que em fos més necessari i també intentaria agafar coses que
no pesessin massa i tampoc ocupessin massa. Agafaria el màxim de diners i joies que
pogués, intentant deixar-lo dintre d’un lloc amagat i que es notés poc, perquè així la
gent intentaria no prendre-me’l. Intentaria agafar qualsevol estri relacionat amb la
higiene. El menjar que agafaria seria menjar que no es pogués fer malbé massa ràpid i
que a més sigues ràpid de portar. Per últim, jo crec que intentaria agafar qualsevol
objecte que m’hagués transmès seguretat o qualsevol cosa per l’estil, ja que crec que
pot ser important tenir-ho al costat, tenir una espècia d’amulet.
Jo crec que deixaria estar els mobles i coses de la casa que no em fossin imprescindibles,
perquè es tracta d’una fugida.