SELECTIVITAT  2012-­‐2013  
   

Estructura de l'examen
Per tot això es proposa, per a cadascuna de les dues opcions, una estructura consistent en tres
preguntes, una de les quals de caire pràctic, relativa a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del
currículum d’Història de la Filosofia. Amb una distribució de la puntuació de 5 punts per a la primera
pregunta, 2,5 punts per a la segona i 2,5 per a la tercera.
La primera pregunta, de tipus pràctic, constarà de dues parts:
La primera part consistirà a realitzar un comentari del text proposat. Aquest comentari ha d'incloure
els elements següents:
a) Contextualització del text i/o del pensament de l'autor amb el marc històric, sociocultural i filosòfic
de l'època.
b) Identificació del tema/problema/qüestió concret de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text.
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació
entre aquestes.
La segona part consistirà en una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que ha
adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del
text.
La segona pregunta consistirà a explicar una teoria, una expressió, un concepte o algun aspecte
concret de la filosofia d’un autor del currículum.
La tercera pregunta consistirà a establir una relació o comparació entre conceptes o teories
fonamentals dels autors del currículum.
A la segona i tercera pregunta l’alumnat podrà escollir una entre dues opcions.

Criteris generals d'avaluació
Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que estableix el currículum d’Història de la
Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el
currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:

A la primera part de la primera pregunta, que valdrà 3.5 punts com a màxim, l’alumnat ha de demostrar
que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i precisa, assenyalant-ne les
idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:
1.1 Correcta contextualització. (1 punt)
1.2 Encert en la identificació del tema/problema/qüestió concreta de què tracta el text i de la tesi
sostinguda al text. (0.5 punts)
1.3 Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)
NB. A cada apartat és valorarà l’ordre, la claredat i la precisió en l’exposició.
A la segona part de la primera pregunta, que valdrà com a màxim 1.5 punts, l’alumnat ha de demostrar
que sap argumentar la seva valoració crítica respecte dels conceptes o teories que són presents al text, o
que la pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:
1.4. Donar bons arguments que donin suport a la valoració crítica.
1.5. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta.

A la segona pregunta, amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria,
un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió.
2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. (2
punts)
2.2. Ordre expositiu, claredat i precisió en l’explicació. (0,5 punts)

A la tercera pregunta, que es valorarà amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que és
capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, tenint en compte
que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.
3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. (1
punt)
3.2. Establir i explicar les relacions correctament. (1 punt)
3.3. Ordre expositiu, claredat i precisió en l’exposició. (0,5 punts)

Es podrà davallar fins a un 10 per cent de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o
terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat
corrector.
 
Prova d’accés a la Universitat (2011) JUNY

Història de la Filosofia
Model 3

Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes:

OPCIÓ A
1. Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text. (2 punts):

«Com a geni de l’arquitectura, l’home supera amb molt l’abella: aquesta construeix amb
la cera que recull de la natura; l’home, amb la matèria molt més fràgil dels conceptes
que està obligat a fabricar pels seus propis mitjans. Per això l’home és digne
d’admiració –però no pel seu impuls a la veritat, o al coneixement pur de les coses. Si
algú amaga una cosa darrere un matoll, després la busca de nou exactament allí i acaba
trobant-la, no hi ha molt de què vanagloriar-se per aqueixa recerca i aqueix
descobriment. I tanmateix és el que s’esdevé en la recerca i el descobriment de la
“veritat” en el domini que delimita la raó. Si dono la definició de mamífer, i després
d’haver examinat un camell dic: “mira, un mamífer” no hi ha dubte que amb això s’ha
posat al descobert una veritat, però és de valor limitat; vull dir que és antropomòrfica
per totes les bandes i no conté cap punt que sigui “vertader en si”, real i universal,
independentment de l’home.» (NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit
extramoral)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Teoria ètica de Kant.
b) Teoria de l’alienació de Marx.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau la metafísica aristotèlica amb la metafísica cartesiana.
b) Comparau les concepcions de la raó de Plató i Hume.
Prova d’accés a la Universitat (2011) JUNY

Història de la Filosofia
Model 3

OPCIÓ B
1. Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text. (2 punts):

«Acabat, examinant amb atenció el que jo era, i veient que podia imaginar que no tenia
cos i que no hi havia món ni cap lloc en què estigués, però que no per això podia
imaginar que no existia, sinó que, al contrari, del fet mateix de tenir ocupat el
pensament a dubtar de la veritat de les altres coses se seguia molt evidentment i
certament que jo existia; mentre que, si hagués cessat de pensar, encara que la resta del
que havia imaginat hagués estat veritable, no hauria tingut cap raó per a creure en la
meva existència, vaig conèixer per això que jo era una substància la completa essència o
natura de la qual consisteix solament a pensar, i que per a existir no té necessitat de cap
lloc ni depèn de cap cosa material; de manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual
cosa sóc el que sóc, és enterament distinta del cos, i fins més fàcil de conèixer que
aquest, i encara que aquest no existís, ella no deixaria de ser tot el que és»
(DESCARTES, Discurs del mètode)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) La crítica de Hume a la metafísica.
b) Natalitat, pluralisme i democràcia en Arendt.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau les teories ètiques d’Aristòtil i Kant.
b) Relacionau la concepció de Déu de Plató amb la de Nietzsche.
Prova d’accés a la Universitat (2011) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 2

Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes proposades.

OPCIÓ A
1. Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, sobre
l’actualitat del text (2 punts):

«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d'individus atomitzats i aïllats.
En comparació amb tots els altres partits i moviments, la seva característica externa més
pregona és l’exigència d'una lleialtat total, sense restriccions, incondicional i inalterable
del membre individual. Aquesta exigència és formulada pels dirigents dels moviments
totalitaris fins i tot abans de la seva arribada al poder. Precedeix usualment
l’organització total del país sota el seu domini i es dedueix de l'afirmació de les seves
ideologies segons la qual aquesta organització abraçarà quan pertoqui tota la raça
humana.» (ARENDT, Els orígens del totalitarisme)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Teoria política de Plató.
b) Teoria del coneixement de Hume.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau les crítiques a la societat occidental de Marx i Nietzsche.
b) Comparau les teories ètiques d’Aristòtil i Kant.
Prova d’accés a la Universitat (2011) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 2

OPCIÓ B

1. Comentau el text següent, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts):

«El nostre autor pensa “que no es podria haver fet cap descobriment més afortunat per a
decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sempre
van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió amb què
es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no admeten
controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossible
—fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne exactament la naturalesa i la
composició”. D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la
sempre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme
filosòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: “de quina
impressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió,
conclou que el terme està totalment mancat de significat.» (HUME. Resum del Tractat
de la naturalesa humana)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) El nihilisme segons Nietzsche.
b) Les demostracions de l’existència de Déu en Descartes.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau la proposta política de Plató amb la d’Arendt.
b) Comparau la teoria del coneixement d’Aristòtil amb la de Kant.
Prova d’accés a la Universitat (2012) JUNY

Història de la Filosofia
Model 3

Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes proposades.

OPCIÓ A

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts):
«Estem determinats, pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig
una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment és moguda de manera
immediata per l’hàbit vers l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la
segona bola en moviment. En aquests objectes, considerats en abstracte, no hi ha res
més, independentment de l’experiència, que ens condueixi a una conclusió semblant; i,
fins i tot, després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no
hi ha cap argument que ens determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb
l’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos ens són
totalment desconegudes. Nosaltres percebem només qualitats sensibles. I doncs, quina
raó tenim per a pensar que les mateixes forces hagin d’estar connectades amb les
mateixes qualitats sensibles? Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum.
Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb
el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni
per tota l’eternitat.» (HUME, Compendi del Tractat de la naturalesa humana)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Explicau la crítica dels valors de la cultura europea efectuada per Nietzsche.
b) Explicau la teoria ètica d’Aristòtil.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau l’antropologia de Descartes i la de Plató.
b) Relacionau la filosofia d’Arendt amb la de Marx.
Prova d’accés a la Universitat (2012) JUNY

Història de la Filosofia
Model 3

OPCIÓ B

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, sobre
l’actualitat del text: (2 punts)
«Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluites de classes.
Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials; en una
paraula, opressors i oprimits, enfrontats sempre, entossudits en una lluita
ininterrompuda, a vegades velada, altres franca i oberta, en una lluita que condueix en
cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les
classes bel·ligerants (…). La moderna societat burgesa que s’alça sobre les ruïnes de la
societat feudal no ha abolit els antagonismes de classe. El que ha fet ha estat crear noves
classes, noves condicions d’opressió, noves modalitats de lluita, que han vingut a
substituir les antigues.
Emperò, la nostra època, l’època de la burgesia, es caracteritza per haver
simplificat aquests antagonismes de classe. Avui, tota societat humana tendeix a
separar-se, cada vegada més obertament, en dos grans camps enemics, en dues grans
classes antagòniques: la burgesia i el proletariat.» (MARX, El manifest comunista, I)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Explicau la teoria del coneixement de Descartes.
b) Explicau la teoria política de Plató.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Relacionau la filosofia d’Aristòtil amb la de H. Arendt.
b) Comparau la teoria del coneixement de Hume amb la de Kant.
Prova d’accés a la Universitat (2012) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 2

Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes proposades.

OPCIÓ A
1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text o bé de l’actualitat del text (2 punts):
«El terme vita activa està carregat i sobrecarregat de tradició. És tan vell com (però no
més que) la nostra tradició de pensament polític. I aquesta tradició, lluny d’abastar i
conceptualitzar totes les experiències polítiques de l’home occidental, va sorgir a partir
d’una constel·lació històrica ben específica: el judici a Sòcrates i el conflicte entre el
filòsof i la polis. Va eliminar unes quantes experiències provinents d’un passat anterior
que eren irrellevants per als seus propòsits polítics immediats i va prosseguir fins al seu
final, en l’obra de Karl Marx, d’una manera molt selectiva. El terme en si en la
filosofia medieval la traducció estàndard del bios politikos aristotèlic ja té lloc en
Agustí, on, com a vita negotiosa o actuosa, encara reflecteix el seu significat original:
una vida dedicada als afers publicopolítics.» (ARENDT, La condició humana)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Explicau la teoria ètica de Hume.
b) Explicau la teoria de les idees de Plató.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Relacionau la crítica de la raó pura de Kant amb la crítica de la raó pràctica.
b) Comparau les crítiques de Marx i Nietzsche a la civilització occidental.
Prova d’accés a la Universitat (2012) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 2

OPCIÓ B

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) Context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, sobre
l’actualitat del text (2 punts):
«No fundem una ciutat amb mires que hi hagi una sola classe extraordinàriament feliç,
sinó perquè volem que ho sigui al màxim tota la ciutat. I creiem que principalment en
una ciutat així trobaríem la justícia, i, altrament, que en una ciutat de més malviure
trobaríem la injustícia; i, en haver-ho acceptat, podríem decidir el que fa tant de temps
que recerquem. Doncs ara formem d’acord amb la nostra opinió una ciutat feliç no
posant diferències i fent feliços només uns quants, sinó fent feliç la ciutat sencera.»
(PLATÓ, República, IV)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Explicau la classificació dels judicis que efectua Kant i quina funció té en la seva
filosofia aquesta classificació.
b) Explicau l’ésser humà segons Nietzsche.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Relacionau ètica i política en Aristòtil.
b) Comparau les teories del coneixement de Descartes i Hume.
Prova d’accés a la Universitat (2013) JUNY

Història de la Filosofia
Model 1

Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes proposades.

OPCIÓ A

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3,5 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text (1,5 punts):

Fins ara hom admetia que tot el nostre coneixement s’havia de regir pels objectes; però,
amb aquesta pressuposició, tots els assaigs fets mitjançant conceptes per decidir a priori
alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats.
Assagem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica
admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda
més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a priori d’aquests objectes que
establirà quelcom sobre ells abans que siguin donats.
KANT, Crítica de la raó pura

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Teoria del coneixement d’Aristòtil.
b) Les arrels del totalitarisme i la banalitat del mal en H. Arendt.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Relacionau mètode i metafísica en Descartes.
b) Comparau la proposta ètica de Plató amb la de Hume.
Prova d’accés a la Universitat (2013) JUNY

Història de la Filosofia
Model 1

OPCIÓ B

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3,5 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, sobre
l’actualitat del text: (1,5 punts)

«Ens» es diu en diversos sentits, segons havem exposat abans en el llibre sobre els diversos
sentits dels mots; car, per una banda, significa la quiditat i quelcom determinat, i, per una
altra, la qualitat o la quantitat o qualsevol dels altres predicats d’aquesta classe. Però dient-
se «Ens» en tants sentits, és evident que el primer Ens d’aquests és la quiditat, que significa
la substància (perquè quan expressem la qualitat de quelcom determinat diem que és bo o
dolent, però no que és de tres colzes o una persona; en canvi quan diem què és, no diem
blanc ni calent ni tres colzes, sinó un home o un déu); i els altres s’anomenen ens per ser
quantitats o qualitats o afeccions o alguna cosa de l’Ens en aquest sentit.
ARISTÒTIL, Metafísica

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) La concepció marxista de la història.
b) La teoria del coneixement de Plató.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau la filosofia moral de Kant amb la de Nietzsche.
b) Comparau les teories del coneixement de Descartes i Hume.
Prova d’accés a la Universitat (2013) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 2

Triau una de les dues opcions i responeu les preguntes proposades.

OPCIÓ A

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3,5 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, a
favor o en contra del que diu l’autor del text (1,5 punts):

Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els que ara són anomenats reis i governants
filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder
polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un
d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat
Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans
d'això, no es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització
política que ara acabem de descriure verbalment.
PLATÓ, República (473 d-e)

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) La crítica de Hume al principi de causalitat.
b) L'imperatiu categòric de Kant i l'ètica formal.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau el racionalisme amb l'empirisme.
b) Comparau la proposta política de Marx amb la crítica al totalitarisme de Hannah
Arendt.
Prova d’accés a la Universitat (2013) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 2

OPCIÓ B

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements: a) context
històric, social i cultural; b) identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el
text; c) explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text
i de la relació entre aquestes (3,5 punts). El comentari també ha d’incloure una valoració
crítica, emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, sobre
l’actualitat del text: (1,5 punts)

I finalment, considerant que els mateixos pensaments que tenim estant desperts poden
també ocórrer-se'ns quan dormim, sense que en aquest cas cap d'ells sigui veritable, vaig
resoldre de fingir que res del que fins llavors havia entrat en la meva ment no era més
veritable que les il·lusions dels meus somnis. Però immediatament després vaig adonar-me
que, mentre d'aquesta manera intentava de pensar que tot era fals, era absolutament
necessari que jo, que ho pensava, fos quelcom; i advertint que aquesta veritat: penso, doncs
existeixo, era tan ferma i segura que les més extravagants suposicions dels escèptics eren
incapaces de commoure-la, vaig pensar que podia acceptar-la sense escrúpol com el primer
principi de la filosofia que anava cercant.
DESCARTES, Discurs del mètode, IV

2. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) El dualisme ontològic en Plató i la teoria de les idees.
b) Prudència i virtut en Aristòtil.

3. Responeu una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau la crítica de la religió de Marx amb la de Nietzsche.
b) Comparau les teories del coneixement de Kant i Hume.
Prova d’accés a la Universitat (2014) JUNY

Història de la Filosofia
Model 2

Tria una de les dues opcions i respon les preguntes proposades.

OPCIÓ A
1. Comenta el següent text, incloent en el comentari aquests elements:
a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de
la relació entre aquestes. (2 punts)
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs fes una
valoració crítica del text. (1,5 punts)

«Així també l’ens es diu de diverses maneres; però tot ens es diu en ordre a un sol
principi. Uns, en efecte, es diuen ens perquè són substàncies, altres perquè són afeccions
de les substàncies; altres perquè són camí cap a la substància, o corrupcions o
privacions de la substància o perquè produeixen o generen la substància o les coses dites
en ordre a la substància, o perquè són negacions d’alguna d’aquestes coses o de la
substància.»
Aristòtil, Metafísica IV

2. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts)
a) Classificació dels judicis en la Crítica de la raó pura de Kant. La importància dels
judicis sintètics a priori.
b) La filosofia de la història en Marx: lluita de classes i revolució.

3. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts)
a) Compara el racionalisme amb l’empirisme.
b) Compara la moral de Plató amb la de Nietzsche.
Prova d’accés a la Universitat (2014) JUNY

Història de la Filosofia
Model 2

OPCIÓ B
1. Comenta el següent text, incloent en el comentari aquests elements:
a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de
la relació entre aquestes. (2 punts).
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs fes una
valoració crítica del text. (1,5 punts)

«Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat sempre pugui valer al mateix
temps com a principi d’una legislació universal.»
Kant, Crítica de la raó pràctica (part I, llibre I, cap. I, §7: Llei bàsica de la raó pura
pràctica)

2. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts)
a) La teoria de les quatre causes en Aristòtil.
b) La teoria de les idees en Plató: el mite de la caverna i el problema ontològic.

3. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts)
a) Compara el concepte de jo en Descartes i en Hume.
b) Compara la crítica de la història en Marx i Nietzsche.
Prova d’accés a la Universitat (2014) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 3

Tria una de les dues opcions i respon les preguntes proposades.

OPCIÓ A
1. Comenta el següent text, incloent en el comentari aquests elements:

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de
la relació entre aquestes. (2 punts)
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs fes una
valoració crítica del text. (1,5 punts)
«Un cop desaparegudes les diferències de classe en el transcurs de l'evolució i un cop concentrada tota la
producció en mans dels individus associats, el poder públic perd el seu caràcter polític. El poder polític,
en la seva veritable accepció, és el poder organitzat d'una classe per oprimir-ne una altra. Si en la lluita
contra la burgesia el proletariat s'uneix per construir necessàriament una classe, si en virtut d'una
revolució s'erigeix en classe dominant, i com a tal classe dominant aboleix violentament el vell règim de
producció, amb ell farà desaparèixer les condicions d'existència dels antagonismes de classes en general
i, per tant, el seu propi predomini com a classe.
»L'antiga societat burgesa, amb les seves classes i els seus antagonismes de classe, és substituïda per una
associació en què el lliure desenvolupament de cadascú és la condició per al lliure desenvolupament de
tots plegats.»
K. Marx i F. Engels, Manifest del Partit Comunista

2. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts)
a) Nietzsche i el nihilisme.
b) La superació de l’escepticisme en Descartes: el cogito.

3. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts)
a) Compara la teoria de les idees de Plató amb els pressupòsits de la metafísica
aristotèlica.
b) Fes una comparació entre les relacions d’idees i les qüestions de fet en David Hume i
la classificació dels judicis a la Crítica de la raó pura.
Prova d’accés a la Universitat (2014) SETEMBRE

Història de la Filosofia
Model 3

OPCIÓ B
1. Comenta el següent text, incloent en el comentari aquests elements:
a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda en el text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de
la relació entre aquestes. (2 punts).
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs fes una
valoració crítica del text. (1,5 punts)

«Les plantes tenen únicament la facultat de nutrició, mentre que els altres éssers vivents tenen també la
sensació. A més, en tenir sensació, posseeixen també la tendència: el desig, en efecte, consisteix en
l'apetència, en l'impuls i en la voluntat. [...] D'altra banda, hi ha éssers vivents que, a més d'aquestes
facultats, tenen també moviment pel que fa al lloc, mentre que d'altres posseeixen endemés la ment i la
facultat de pensar, com ara els homes i qualsevol altre ésser semblant o superior, si és que existeix.»
Aristòtil, Sobre l'ànima

2. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Teoria del coneixement de Descartes: el mètode.
b) Teoria moral de Hume: els sentiments morals i la simpatia.

3. Respon una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Compara la filosofia política de Plató amb la d’Aristòtil.
b) Compara les idees metafísiques de Plató amb les de Nietzsche.
Convocatòria JUNY
2015

Història de la Filosofia
Model 3

Triau una de les dues opcions i responeu a les preguntes proposades.

OPCIÓ A
1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements:
a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la
relació entre aquestes. (2 punts)
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una
valoració crítica del text. (1,5 punts)
Text
«Un cop desaparegudes les diferències de classe en el transcurs de l'evolució i un cop
concentrada tota la producció en mans dels individus associats, el poder públic perd el seu
caràcter polític. El poder polític, en la seva veritable accepció, és el poder organitzat d'una
classe per oprimir-ne una altra. Si en la lluita contra la burgesia el proletariat s'uneix per
construir necessàriament una classe, si en virtut d'una revolució s'erigeix en classe dominant, i
com a tal classe dominant aboleix violentament el vell règim de producció, amb ell farà
desaparèixer les condicions d'existència dels antagonismes de classes en general i, per tant, el
seu propi predomini com a classe.
L'antiga societat burgesa, amb les seves classes i els seus antagonismes de classe, és
substituïda per una associació en què el lliure desenvolupament de cadascú és la condició per
al lliure desenvolupament de tots plegats.» K. MARX i F. ENGELS. Manifest del Partit
Comunista

2. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Nietzsche i el nihilisme.
b) La superació de l’escepticisme en Descartes: el cogito.

3. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau la teoria de les idees de Plató amb els pressupòsits de la metafísica
aristotèlica.
b) Comparau la idea de mètode en Aristòtil (Organon) amb la de Descartes.

Pàg. 1 / 2
Convocatòria JUNY
2015

OPCIÓ B

1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements:

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la
relació entre aquestes. (2 punts)
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu una
valoració crítica del text. (1,5 punts)

Text
«Les plantes tenen únicament la facultat de nutrició, mentre que els altres éssers vivents
tenen també la sensació. A més, en tenir sensació, posseeixen també la tendència: el
desig, en efecte, consisteix en l'apetència, en l'impuls i en la voluntat. [...] D'altra banda,
hi ha éssers vivents que, a més d'aquestes facultats, tenen també moviment pel que fa al
lloc, mentre que d'altres posseeixen endemés la ment i la facultat de pensar, com ara els
homes i qualsevol altre ésser semblant o superior, si és que existeix.»
ARISTÒTIL, Sobre l'ànima

2. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Teoria del coneixement de Descartes: el mètode.
b) Teoria del coneixement de Hume: la crítica al principi de causalitat.

3. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau l’imperatiu categòric de Kant amb la voluntat de poder de Nietszche.
b) Comparau el concepte de societat de Plató amb el de Marx.

Pàg. 2 / 2
Convocatòria SETEMBRE
2015

Història de la Filosofia
Model 1

Triau una de les dues opcions i responeu a les preguntes proposades.

OPCIÓ A
1. Comentau el següent text, incloent en el comentari aquests elements:

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0.5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i
de la relació entre aquestes. (2 punts)
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu
una valoració crítica del text. (1,5 punts)
Text

«Sota les condicions totalitàries, el temor es troba probablement més difós que
abans; però la por ha perdut la seva utilitat pràctica quan les accions guiades per ell
no poden ja contribuir a evitar els perills que l'home tem. El mateix cal dir respecte de
la simpatia o del suport al règim, perquè el terror total no només selecciona les seves
víctimes segons normes objectives; tria els executors amb el més gran desdeny per
les conviccions i simpaties del candidat. L’eliminació consistent de la convicció com a
motiu per a l’acció es va convertir en cosa corrent des de les grans purgues a la Unió
Soviètica i als països satèl·lit. El propòsit de l'educació totalitària mai ha estat
inculcar conviccions, sinó destruir la capacitat per formar-se’n alguna.» H. Arendt, Els
orígens del totalitarisme, cap. 12, § VII.

2. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Què és un judici? Tipus de judicis a la Crítica de la raó pura de Kant.
b) El concepte d’idea en Plató.

3. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau el racionalisme amb l’empirisme.
b) Comparau la moral d’Aristòtil amb la de Kant.

Pàg. 1 / 2
Convocatòria SETEMBRE
2015

OPCIÓ B

1. Comentau el següent text, incloent al comentari aquests elements:
a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i
de la relació entre aquestes. (2 punts)
d) Emprant els coneixements de la matèria que s’han adquirit al llarg del curs, feu
una valoració crítica del text. (1,5 punts)

Text
«Fins ara hom admetia que tot el nostre coneixement s’havia de regir pels
objectes; però, amb aquesta pressuposició, tots els assaigs fets mitjançant
conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual
eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Assagem, doncs, per
una vegada, si no avançarem millor en les tasques de la metafísica
admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual
cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a
priori d’aquests objectes que establirà quelcom sobre ells abans que
siguin donats.»
KANT, Crítica de la raó pura

2. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Teoria moral de Hume: la simpatia.
b) Coneixement i mètode en Descartes.

3. Responeu a una, i només una, d’aquestes dues qüestions (2,5 punts):
a) Comparau la teoria de les idees de Plató amb la metafísica d’Aristòtil.
b) Comparau la teoria política de Marx amb la de Nietzsche.

Pàg. 2 / 2
JUNY
JUNY
SETEMBRE
SETEMBRE