Equip de Pastoral.

Vedruna Balaguer.

Pregària del
matí.
ESO.
Juny de 2017.
1
Dia 1, DIJOUS.-
“ESTIMA, PERQUÈ LA VIDA SENSE AMOR NO VAL RES”
La justícia, sense amor, et fa dur.
La intel ligència, sense amor, et fa cruel.
L'amabilitat, sense amor, et fa hipòcrita.
La fe, sense amor, et fa fanàtic.
El deure, sense amor, et fa malhumorat.
La cultura, sense amor, et fa distant.
L'ordre, sense amor, et fa complicat.
L'agudesa, sense amor, et fa agressiu.
L'honor, sense amor, et fa arrogant.
L'amistat, sense amor, et fa interessat.
El posseir, sense amor, et fa avariciós.
La responsabilitat, sense amor, et fa implacable.
El treball, sense amor, et fa esclau.
L'ambició, sense amor, et fa injust.
Estima ... perquè, com deia Sant Joan de la Creu,
"al capvespre de la nostra vida, se'ns examinarà sobre l'amor".
Diu la Bíblia:
"L'amor és pacient, amable, no té enveja, no presumeix ni engríe, no és mal
educat ni egoista, no s'irrita, no porta comptes del mal, no s'alegra de la injustícia,
sinó que gaudeix amb la veritat. Ho suporta tot límits, creu sense límits, espera sense
límits, aguanta sense límits ". (1 ª Carta de S. Pau als cristians de Corint 13,4-7)

REFLEXIÓ: Acaba un curs. És un bon moment per a 'examinar' si he treballat bé o
no la 'assignatura de l'amor' a totes les coses que he fet.

Dia 2, DIVENDRES.- “EL QUE EL VENT I LA PLUJA ES VA DUR”
Hi havia una vegada una formigueta ... Aquesta
formigueta era com tota bona formiga, treballadora i
servicial. Es passava portant fulletes dia i nit: Gairebé
no tenia temps per descansar. I així transcorria la
seva vida, treballant i treballant. Un dia va anar a
buscar menjar a un estany que estava una mica lluny
de casa i, per la seva sorpresa, en arribar a l'estany
va veure com un botó de lliri s'obria i d'ell sorgia una
bella i delicada floreta. Es va acostar:
Hola! Saps? Ets molt bonic! Què ets?
I la floreta va contestar:
- Sóc un lliri. Gràcies. Saps? Ets molt simpàtic. Què ets?

2
- Sóc una formiga. Gràcies també.
I així la formigueta i el lliri seguir conversant tot el dia,
fent-se grans amics. Quan anava a vespre la formiga va
tornar a casa, no sense abans prometre al lliri que
tornaria al següent. Mentre anava caminant a casa, la
formiga va descobrir que admirava al seu nou amic, que
ho volia moltíssim i es va dir:
- Demà li diré que m'encanta la seva manera de ser ... Demà ...
I el lliri, al quedar sol, es va dir: M'agrada l'amistat de la formiga.
Demà quan vingui l'hi diré. Però al dia següent la formigueta es va
adonar que no havia treballat res el dia anterior. Així que va decidir
quedar-se a treballar i es va dir: Demà aniré amb el lliri. Avui no puc,
estic massa ocupada. ¡Demà! I li diré, a més, que el trobo a faltar.
L'endemà va despertar plovent, i la formiga no va poder sortir de
casa, i es va dir:
- Quina mala sort, avui tampoc veuré al lliri! Bé, no importa, demà li
diré tot el especial que és per a mi.
I, al tercer dia, la formigueta es va despertar molt d'hora, i se'n va anar
al estany, però en arribar va trobar al lliri a terra, ja sense vida. La pluja
i el vent havien destrossat la seva tija. Llavors la formiga va pensar:
- Quina tonta vaig ser! Rebuig massa temps, el meu amic se'n va anar
sense saber tot el que ho volia, en veritat em penedeixo ...
I així va ser com tots dos mai van saber el importants que eren.
REFLEXIÓ: No esperis al final de la teva vida per penedir. No esperis el demà per
somiar, i per cap motiu deixis de dir-li a una persona que li estimes. Et convido a
valorar l'amistat.

Día 3, DILLUNS.- “DÉU DE LA NATURA”
Ajuda'ns a veure, Senyor, en els ulls dels nens.
el teu rostre meravellós i Ajuda'ns a ser com tu vols.
inexpressable, Otórganos fer una terra millor.
a la natura, Que et comuniqui a mans plenes
a les muntanyes i les valls, als meus germans.
en el sol, la lluna i els estels, Gràcies per tot el món,
a la platja i el mar, aquest meravellós decorat
en la pluja, el fred i la neu, que ens has donat.
en els ocells i les flors, Que sigui,
en els capvespres serens i per a tots els éssers humans,
melangiosos, una llar de fraternitat.
en la solitud del silenci,
REFLEXIÓ: Que ajudem a la conservació del medi ambient, és l'únic que pot
ajudar-nos a reproduir la vida ...

3
Dia 6, DIMARTS.-
“ SOMNI”
Una vegada, en el lloc més bonic de l'univers,
vivia un nen anomenat 'Somni', el qual anhelava
créixer i conèixer altres mons. 'Somni' allà a dalt,
pels núvols, passava el dia jugant i jugant. Un cop
'Somni' es va adonar que ell no creixia com
creixien els seus amics, a més va començar a
sentir-se molt feble, i poc a poc va perdre les seves ganes de jugar.
Un gran dia va arribar un missatger que portava un maletí molt
especial que contenia aliments per així enfortir i fer créixer a
Somni.
Des del mateix instant en que aquell missatger va arribar, Somni
va començar a sentir-se millor i millor, ja que cada dia aquell
missatger que alimentava amb aquells menjars. Molts vins de
constància amb força, plats molt nutritius de voluntat i treball,
postres fets a base de paciència, fantàstics sucs fets amb decisió i,
el més important, el tractava amb molta confiança.
'Somni' va créixer i va créixer, i va deixar de ser 'Somni' per
convertir-se en 'Meta', i clar que va seguir jugant, però ja no pels
núvols, sinó aquí a la terra, i va conèixer altres mons, mons com la
felicitat i la satisfacció, i un dia no molt llunyà, 'Meta' va deixar de
ser Meta, i es va transformar en 'REALITAT' ...
REFLEXIÓ: És bo tenir i alimentar els nostres somnis. No deixem de fer-ho, tot i
que ens sembli impossible ... seguim somiant ... Potser també es faran realitat.

Dia 7, DIMECRES.- “PREN-TE TEMPS...”

Pren-te temps per jugar. És el secret de la perpètua
joventut.
Pren-te temps per estimar i ser estimat.
És el privilegi que ens dóna Déu.
Pren-te temps per donar. El dia és massa curt per
ser egoista.
Pren-te temps per llegir. És la font de la saviesa.
Pren-te temps per ser amable. És el camí cap a la
felicitat.
Pren-te temps per treballar. És el preu de l'èxit.
Pren-te temps per ser caritat. És la clau del cel.

4
REFLEXIÓ: Temps. Això és el que has tingut aquest any ... ¡Nou mesos de curs!
Segur que has après molt ... Però, has tingut temps per a alguna cosa de les que
apareixen en aquesta llista? Sobretot, quina d'elles?

Dia 8, DIJOUS.-
“SER POSITIUS”
El folklore alemany explica la història d'un home
que, en despertar, es va adonar que la seva destral
havia desaparegut. Furiós, creient que el seu veí se
l'havia robat, va passar la resta del dia vigilant.
Va veure que tenia aspecte de lladre, que caminava
furtivament com un lladre i que xiuxiuejava com un
lladre que volia amagar un robatori. Estava tan
convençut de les seves sospites que va resoldre
entrar a la casa, canviar-se de roba i anar a la policia
a fer la denúncia. No obstant això, a penes va
entrar, va trobar la destral, que la seva dona havia posat en un
altre lloc.
L'home va tornar a sortir, va mirar de nou al veí i va veure que
aquest caminava, parlava i es comportava com qualsevol persona
honesta.

REFLEXIÓ: Ser positiu és ... pensar sempre bé del meu amic, saber que té una raó
per a realitzar les coses, dialogar amb sinceritat, sense doble intenció, estar al
costat de la persona que em necessita sense buscar un benefici personal, no actuar
amb hipocresia, en definitiva tenir uns criteris d'actuació i saber viure'ls.
L'home va tornar a sortir, va mirar de nou al veí i va veure que aquest caminava,
parlava i es comportava com qualsevol persona honesta.

Dia 9, DIVENDRES.-
“ DOBLE TRACTE”
A un treballador al pagar-li la nòmina mensual li van
donar diners de més. No va dir res, i l'hi va guardar. Al mes
següent li van donar a faltar. Immediatament es va

5
anar a protestar a l'administrador. Aquest li va fer veure que el mes
anterior, a pagar-li de més, no havia dit res.
Amb molta calma i tranquil.litat, el treballador va respondre:
- Home, és que un error es pot passar per alt. Però ja dos ... i
seguits ...

REFLEXIÓ: Sembla un acudit. Però en la nostra relació amb Déu és la diària
realitat. Quan passa alguna cosa que ens agrada, ens callem i el gaudim
alegrement. Quan, pel contrari, passa una cosa que ens desagrada protestem i
posem el nostre crit al cel.
Davant Déu no tenim drets, no podem exigir. L'únic que podem i hem és agrair.

Dia 12, DILLUNS.- “AFANY DE COMPARTIR”
Un professor es va trobar una tarda a un nen de
sis anys, el sol, a la capella de l'escola, berenant el
seu entrepà.
Sorprès, li va preguntar:
- Per què véns a berenar a la capella?
I el nen va respondre molt seriós:
- És que Jesús és l'únic amic que no em demana
mossos.

REFLEXIÓ: És veritat. Jesús m'ho demana tot: tot el que som, tot el que
tenim, tot el que podem. Som nosaltres qui pretenem acontentar amb mossos.
¿Poc, molt? Amb Déu no importa. L'important és que sigui tot, perquè Ell
pugui donar-se'ns també del tot. Una veritat convé tenir clara: Déu no es deixa
vèncer en generositat.

Dia 13, DIMARTS.- “UN ÀNIMA POBRE”
Dóna'ns, Senyor, una ànima de pobre,
prou audaç per deixar, com Abraham,
la nostra terra,
per caminar a la llum d'una fe que travessa muntanyes.

Dóna'ns un ànima de pobre,
prou contemplativa per escoltar,
com el petit Samuel, la teva veu una i altra vegada.

6
Suficientment humil per aixecar una i altra vegada
dient amb cor atent: "ja vinc, Senyor".

Una ànima tan pobra
que sigui capaç de contemplar cara a cara
quedant el seu rostre il luminat.
I amb senzillesa i alegria oberta capaç de ballar davant de l'arca.

Dia 14, DIMECRES. “LOCO RAONABLE”
Un visitant en un manicomi va preguntant a
diferents interns la raó per la qual hi són. Finalment,
va formular a un la mateixa pregunta:
- I vostè, per què aquí?
- Molt senzill-va contestar-, perquè no em deixen
sortir.

REFLEXIÓ: El que el boig deia era veritat. Però no deia tota la veritat. No diu per
què no el deixaven sortir. Sol dir-se que la veritat a mitges és la pitjor mentida. El
que diem, sigui a qui sigui, ha de ser veritat, ja que tots tenim dret a que no se'ns
enganyi. Però no tenim dret a conèixer tot de tots. Hi ha un cosa sagrada, la
intimitat de cada un, al que ningú té dret, i, per això mateix, no tenim obligació de
donar-la a conèixer si no volem. La sinceritat consisteix a dir el que hem de dir ia
qui hem de dir-ho.

Dia 15, DIJOUS.- ¿... ESTRANGER?

El teu Crist és jueu,
el teu cotxe és japonès,
la teva pizza és italiana,
la teva democràcia és grega,
el teu cafè és brasiler,
les teves vacances són marroquines,
les teves xifres són àrabs,
les teves lletres són llatines ...
I goses dir
que el teu veí és estranger?

7
Dia 16, DIVENDRES.-.
“VACANCES PER ENRIQUIR”
Quan acabem les classes necessitem
desconnectar un temps. Prendre alè,
treure'ns preocupacions, respirar més
enllà de l'aula i de la dinàmica escolar.
És molt important per a la salut mental
sacsejar les rutines escolars. Escoltar,
viatjar, llegir, dialogar plàcidament,
contemplar la natura ... enriquir la vida
que ens ha tocat, buscar noves oportunitats, altres solucions més
creatives, provocar altres sortides, trobar noves eines ...

REFLEXIÓ: D'aquí a poc més de dos mesos et trobaràs de nou amb els
companys ..., esperaran de tu vida, històries, proximitat, sabers ... Viu, vibra per tot
i en tot el que et passi aquestes vacances. Enriquécete ... de saviesa, és clar!

Dia 19, DILLUNS.- ¡ FI DE CURS!
No hi ha dubte, tot ens parla que arriba ja el final de curs. No
obstant això, arribat aquest moment és bo asserenar el nostre
esperit perquè tots ens preguntem com hem anat vivint al llarg
d'aquests mesos nostre ésser.
Necessitem autoavaluar-se, dedicar un temps a contrastar el que
som i fem amb el que hauríem d'haver estat i fet. Algunes claus
que poden facilitar aquest exercici:

 Déu ens crida des de la realitat de cada
dia: he sabut descobrir a Déu en ella,
dia a dia? Com em porto amb Déu ara?
 Ningú dóna el que no té: què he fet per
seguir "creixent" durant aquest curs que
acaba?
 La meva feina: M'he acurat a mantenir
l'esforç o m'he estancat?
 Amb els altres: Com he viscut les meves
relacions amb els altres? ¿Positives, constructives ...?
 Solidari: Com ha anat el meu compromís amb els més
necessitats? He estat solidari, generós, col.laborador ...?
8
REFLEXIÓ: Efectivament, arriba el final de curs. Bon moment per adonar-nos de
tot el que ens queda per fer. Gràcies a Déu!. Tots som creadors del futur en la
mesura que siguem persones que busquen i no es conformen amb el que ja són o
tenen. ¡Ànim! Ens queda molt per fer.

Dia 20, DIMARTS.-

... Durant el curs has trobat moltes situacions amb pares,
germans, professors, companys, amics ... en què has pogut
ser feliç ...
Doncs bé: és hora d’AVALUAR... Com ha anat? Pots
assegurar que has progressat, almenys una miqueta? No
deixis de fer-te un 'petit examen' al respecte ... Tu avalues i
et poses la nota ... El millor de tot és que pots adoptar
aquesta 'assignatura de ser feliç' també per al curs vinent.
Sigues feliç i gaudeix de tot el que t’envolta des de bon
matí.

Dia 21, DIMECRES.- ¡¡ COMENCEN LES VACANCES!!

9
ACCIÓ DE GRÀCIES A FINAL DE CURS
Gràcies, Senyor, per la vida i les qualitats que ens has donat per posar-
les al servei dels altres.
Gràcies per tots els dons i regals que ens fas cada dia.
Gràcies per l'oportunitat que ens has donat d'estudiar i formar-nos
durant aquest curs.
Gràcies per tot el que hem après, que ens serà molt útil per a la nostra
vida.
Gràcies pels companys i amics amb qui hem compartit molts moments.
Gràcies per tots les estones que hem tingut per jugar, xerrar, compartir
i gaudir junts.
Gràcies per totes les persones que ens han ajudat a créixer i madurar
més.
Gràcies pels professors i educadors que han dedicat el seu temps i
disponibilitat per a la nostra formació.
Gràcies, perquè has estat sempre amb nosaltres i ens heu acompanyat
durant tot aquest curs. Gràcies pels moments que hem tingut per
pregar, per escoltar la teva Paraula i per celebrar la nostra fe.
Gràcies perquè també ens regales un temps de vacances perquè
puguem descansar, gaudir, i ajudar els altres.
Gràcies per tots els beneficis que ens donaràs durant aquest estiu.
¡GRÀCIES, SENYOR!
¡¡BONES VACANCES!!


10