30 el 3 de vuit DIVENDRES, 2 DE JUNY DEL 2017

EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCIÓ:
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva López (Redacció Sant Sadurní)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Raventós (web)
Domènech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Tito Boada (Esports)
així com qualsevol altre article signat, no són Fèlix Miró (Fotografia)
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
Anna Rafecas (Correcció)

OPINIÓ

La bolsa de la compra Dissabte, tothom a
Esta mañana, cuando salí a la calle para hacer la compra de
cada día –un pretexto como otro cualquiera para aparcar el Sant Quintí!
ordenador y dar un paseo–, me pareció ver a mi hermano
Martín al otro lado de la rotonda grande que hay junto al El pilar Les coses pel
de uno seu nom
cementerio. Sí, sin duda era él, aunque al poco rato ya me Si t’agraden els castells, la cultura popular, la bona gas-
daba la espalda y enfilaba a buen paso la bajada del paseo tronomia i la festa, t’esperem aquest dissabte a Sant
de circunvalación. No quise llamarle a gritos; rodeé la ro- Quintí! De divendres a diumenge tindrà lloc el Campus
tonda y aceleré el paso dispuesto a echarme una carrerita Joan Amades de la Cultura Popular i Tradicional del Pe-
si fuera necesario para alcanzarlo. Mi hermano vive cerca nedès, en homenatge al més gran folklorista d’aquest
de Francia, a más de trescientos kilómetros, y su presencia país, un home que en els anys més negres de la dicta-
aquí, en un día laborable, era un acontecimiento que bien dura franquista va salvar de l’oblit molts elements de
merecía una explicación. Cuando llegué al paseo me cos- la cultura popular recorrent Catalunya mentre prenia
tó localizarlo, porque se había mezclado con un grupo de notes i feia fotografies. La figura d’Amades està forta-
personas que iba en su misma dirección. Mientras acortaba ment vinculada amb la vila penedesenca, ja que a part
distancias me di cuenta de que toda aquella gente –Martín de casar-se amb la quintinenca Enriqueta Mallofré i de
incluido– se dirigía al tanatorio, que está allí mismo, casi al David tenir de secretària la seva cunyada Consol, també hi va
principio de la bajada, y que eso representaba un problema tenir casa i va referenciar el municipi amb molta inten-
para mi persecución, porque iba a perder de vista a mi her-
Monteagudo sitat al llarg de la seva obra. Pol Pagès
mano cuando éste entrara en el edificio. “Es igual –pensé d.monteagudo@yahoo.es Així, doncs, durant el cap de setmana a Sant Quintí @polpages
yo–, sólo hay tres o cuatro velatorios, en uno de ellos ten- acollirem música al carrer, un espectacle de titelles, President ERC Alt Penedès
drá que estar; además, supongo que yo también conoceré al un taller de gloses i jocs tradicionals, però a més a més,
muerto, Martín no habrá venido hasta aquí por cualquiera dissabte a la tarda tindrà lloc la Quintinada, un esdeve-
cosa”. Entonces empecé a observar que me eran conocidas, niment total que compta amb la diada castellera (amb
con mayor o menor proximidad, casi todas las personas que els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Berga),
se encaminaban al edificio. “¿Pero quién será el muerto? un esdeveniment que va tenir un gran èxit l’any passat,
–dije para mí–, seguro que lo conozco”. amb la torre de nou amb folre i manilles dels verds, fet
Ya cerca de la entrada alcancé a una señora, pero a esta no que va convertir la plaça de l’Església en plaça de nou i La Quintinada
la conocía, y además me dijo que la difunta era fulana de on enguany estrenarem placa commemorativa. Tot se-
tal –un nombre que no me sonaba de nada– y empezó a dar- guit, els balls populars de Sant Quintí, és a dir, el Drac,
de dissabte
me unas referencias de parentescos y vecindades que al pa- el Ferafoc, els Diables, els Serrallongues, els Gegants, compta amb
recer eran muy evidentes, pero que a mí sólo me sirvieron els Grallers, els Capgrossos, els Bastoners, les Pandere-
para perder de vista a mi hermano. Pero yo seguí adelante, tes i les Gitanes aniran en cercavila des de les places del
diada castellera,
y entré en el vestíbulo amplio y acristalado del tanatorio. centre cap a la Pallissa Roja, on gaudirem de bon menjar cercavila de
Allí me di cuenta de dos cosas: que la mujer a la que había amb la Quintinada gastronòmica. Allà, els restauradors
preguntado se dirigía a otra capilla, y no a aquella en la que i productors de la vila oferiran més de 3.000 racions de
balls populars,
abundaban mis conocidos, y que yo iba vestido de cual- tastos dels productes que elaboren, així com plats de la mostra
quier manera, con mi ropa de estar por casa, y que además Cuina Amades, un projecte gastronòmic treballat amb
llevaba en la mano la bolsa de la compra, que no es ni muy la Fundació Alícia sobre algunes de les receptes que el
gastronòmica
pequeña ni muy discreta. Plegué la bolsa como pude, hasta gran folklorista va llegar en la seva obra. Hi haurà men- i festa amb
que me cupo en un bolsillo de la chaqueta, y me encaminé jar i beure per a tothom, i la festa s’amenitzarà amb un
al corrillo más cercano, en el que se conversaba en voz baja concert en directe del grup El Pont d’Arcalís, així com
música en
en torno a un sofá que presidía el vestíbulo. De mi herma- un concert improvisat de glosa. directe
no, ni rastro. Supuse que ya habría entrado en el velatorio; Aquest dissabte esteu tots i totes convidats a Sant Quin-
la puerta de la sala estaba abierta, pero los cuerpos que se tí! Us ho passareu tan bé que hi voldreu tornar!
amontonaban en aquella zona no me dejaban ver el cartel
en el que siempre figura el nombre del difunto. Llegué al
grupo del sofá. El primero que reparó en mi presencia fue
Daniel. Se quedó como petrificado, con la boca y los ojos
muy abiertos; más que miedo, su expresión denotaba una
desmesurada sorpresa, como si yo fuera la última persona
a la que esperaba encontrar allí.

El Penedès
també Negar la identitat
existeix... Un dels símbols més importants que té una nació és la el tenim a la capital de Catalunya. L’any 2011, al castell La senyera com
seva bandera. Indica la nacionalitat i representa un país, de Montjuïc, es va restituir la senyera que el president
tant per al seu govern com per als seus ciutadans. A Cata- Lluís Companys va coŀlocar-hi solemnement el 1936 com
a símbol de
lunya, la senyera, a banda del seu antic origen medieval, a símbol de desmilitarització del castell i de restitució a desmilitarització
va ser declarada la bandera oficial de la Generalitat de la ciutadania, la qual va ser retirada quan les tropes fran-
Catalunya l’any 1931 i novament des del seu restabliment quistes van ocupar Barcelona el 1939.
del castell i de
l’any 1979, alliberada de l’ostracisme que li va conferir la Al Penedès podem trobar moltes senyeres situades pels restitució a la
dictadura per la seva persecució. Des de llavors, tots els ajuntaments en llocs rellevants, i especialment als cas-
ajuntaments han afavorit que, a més a més del que obliga tells. Ara bé, Gelida, malgrat haver-se aprovat fa més de
ciutadania
la llei a la seva coŀlocació a la façana de la casa de la vila, dos anys pel ple i haver-se estudiat la seva instal·lació
la senyera onegi en espais destacats del municipi per la exacta, segueix sense tenir la senyera al castell. El go-
seva història o per la seva visibilitat. vern de PSC-ICV, mitjançant el regidor de Cultura fent
Un dels espais més emblemàtics per a qualsevol poble de portaveu en aquest assumpte, segueix dilatant el tema
Daniel Garcia és el seu castell. Independentment del seu ús i estat de impedint que la gent de Gelida pugui veure una senye-
conservació, sempre és un referent històric i patrimo- ra al seu castell, com sí que en gaudeixen els veïns més
Peris nial, ja que moltes vegades la seva propietat municipal propers amb aquesta fortificació al terme, com Subirats o
www.danielgarciaperis.cat ha estat producte de l’esforç conjunt de la població en la Cervelló, sense anar més lluny. I cal recordar que parlem
seva recuperació. Un dels exemples més paradigmàtics d’una senyera, no pas d’una estelada...