La mayoría de la gente piensa en los tiburones como viciosos depredadores pero realmente

existen muy pocos ataques a humanos.

El 93% de los ataques mundiales de tiburones DESDE 1.580 a 2010 fueron a hombres.

El patrón refleja que históricamente el hombre ha desarrollado más actividades en el mar.

En 2010, el 42% de los ataques no provocados tuvieron lugar en Norte América.

El 50.8% de los ataques en 2010 fueron a surferos.

El 38% de los ataques en 2010 fueron a nadadores pescadores.

El 8% de los ataques en 2010 fueron a buceadores.

El 3% de los ataques en 2010 fueron a balsas HINCHABLES.

2010 fue el año con mayor NÚMERO de ataques no provocados de la última década, con 79
ataques.

La mayoría de los ataques de tiburones en Florida son ENTRE las 14h y las 15h. Más que a
cualquier otra hora.Esto refleja la hora de mayor afluencia de personas en el mar.

New Smyrna Beach en Florida es la capital de los ataques de tiburón del mundo.

Se estima que cualquier persona que haya nadado en esa playa ha ESTADOa menos de 3 metros
de un tiburón.

Septiembre es el mes con mayor número de ataques de tiburón en Florida.

Desde 1907, el 91% de los tiburones blancos está a menos de 1 metro y medio de la superficie
del agua.

Las posibilidades de morir de gripe son 1 entre 63 mientras que las de muerte por ataque de
tiburón son de 1 entre 3,700,000.

La posibilidad de morir de una caída es de 1 entre 218 mientras que las de muerte por ataque de
tiburón son de 1 entre 3,700,000.

Tienes menos posibilidades de ser atacado por un tiburón si permaneces en grupo.

Tienes menos posibilidades de ser atacado si evitas el agua DURANTE el atardecer y la noche.

Los avances en la medicina han reducido notablemente las posibilidades de morir de un ataque
de tiburón.

Desde 1959, Hawai ha tenido 97 muertes por ataque de tiburón, pero no constan muertes por
relámpago.
Alrededor de 5 personas mueren por ataque de tiburón al año, mientras que millones mueren
de hambre.

DESDE 1905, Natal (en Durban, sur África) ha sufrido 89 ataques de tiburón y 27 muertes.

Por CADA humano muerto por tiburón, el humano mata aproximadamente dos millones de
tiburones.

La mayoría de los ataques de tiburones ocurren a MENOS de 30 metros de la costa.

Hay más de 375 especies de tiburón, solo 12 son consideradas peligrosas PARA el ser humano.

SOLO 3 especies son responsables de la mayoría de ataques a humanos: el tiburón blanco, el
tigre y el toro.

Los grandes tiburones blancos tienen una fuerza de mordida de 1.8 toneladas, 3 veces más que
la de un león y 20 veces más que la de un humano.

La película Tiburón aumentó el miedo a los tiburones y recaudó 130 millones en USA.

El tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) és el segon peix més gran del món, després del tauró
balena. És una espècie cosmopolita, es troba als mars temperats de tot el món. Té un moviment
lent. També se'l coneix amb el nom de escanyabots

De la mateixa manera que els altres taurons de gran mida, els taurons pelegrí es troben en perill
d'extinció, ja que presenten una reduïda capacitat de recuperació i són víctimes de la
sobrepesca, que es dóna per l'elevada demanda d'aletes, pell i òrgans de taurons.
Tauro martell

La característica més cridanera de totes les espècies de taurons martell és la particular forma del
cap en forma de T, amb els ulls i els orificis nasals situats en els extrems del cap, gràcies al qual el
moviment de cap de costat a costat al nedar recorre amb la vista tot al seu voltant i fins i tot el
que queda a l'esquena.

Les aletes pectorals es localitzen darrere de les brànquies, i l'aleta caudal té la punta negra.
Gairebé tota la part dorsal és gris o color cafè, però es torna blanca a prop de la part ventral.
Igual que la majoria dels taurons, el tauró martell presenta contracoloració, és a dir, un color fosc
en el llom i un clar en el ventre. Vist des de baix, el tauró martell es confon amb la lluentor de les
aigües de la superfície; vist des de dalt, es confon amb el fons marí fosc. La contracoloració és un
tipus de mimetisme que permet al tauró sorprendre a les seves preses.

La mida habitual és de 3,7 m, però poden arribar als 6 metres de longitud i pesar gairebé mitja
tona. Són coneguts per eventuals atacs a humans, si bé aquests són poc freqüents.

Ningú sap amb exactitud per què aquests taurons han evolucionat amb aquesta curiosa forma
de cap. Alguns biòlegs creuen que els proporciona un avantatge sensorial per trobar les seves
preses, mentre altres creuen que els ajuda en la flotabilitat. El seu olfacte és capaç, mitjançant
lòbuls olfactoris telencefàlics incrementats, de detectar una gota de sang a una distància d'un
quilòmetre i mig. Les aletes del tauró martell són particularment apreciades com a aliment a l'est
d'Àsia, tot i que la caça d'aletes d'aquests i altres taurons està ara prohibida en diversos països.

Hàbitat

El tauró martell gegant és una de les espècies més comunes; usualment neden al llarg de zones
properes a la costa, tant en aigües poc profundes com en profunditats properes als 275 metres.
De vegades neden a prop de la costa i entren a les badies i als estuaris, o llocs on es barregen
l'aigua dolça dels rius i l'aigua salada del mar. A l'estiu, enormes grups d'aquests taurons emigren
de l'equador, encara que alguns es queden al mateix lloc tota la seva vida. Aquests taurons viuen
sols, en parelles o en grup, però quan són joves sempre viuen en grans grups.

Alimentació

Aquest tauró s'alimenta d'una gran varietat d'animals, com anguiles, meros, sards, peixos dofí,
altres taurons, ratlles, calamars, crancs, cargols, sèpies, i fins i tot peixos escorpí verinosos. Les
dents del tauró martell tenen forma de ganxo i són tan afilades com una navalla, la qual cosa els
facilita atrapar, esbocinar i devorar la seva presa.

Reproducció
Els taurons martell són vivípars, és a dir, animals que donen a llum cries vives. Els taurons no
tenen placenta com els mamífers, però tenen úter dins el qual es desenvolupen els embrions en
una membrana individual. Els embrions se subjecten al rovell i li extreuen els nutrients fins que
neixen. Les cries neixen quan aconsegueixen l'edat o la mida suficient per sobreviure pel seu
compte. El període de gestació dura almenys vuit mesos, però pot prolongar-se fins a 16 mesos.
La femella té entre 15 i 31 cries per ventrada, les quals mesuren de 42 a 55 cm de longitud en
néixer.

Distribució

Es distribueixen per aigües temperades de tot el món, des del sud del Canadà fins a Xile i Nova
Zelanda. A Espanya es poden veure amb certa assiduïtat al sud peninsular, Canàries i a les illes
d'Eivissa i Formentera. En algunes ocasions, els taurons es desorienten a causa de les corrents i
van a parar a les costes del Mediterrani, endinsant-se per rius. Al santuari de flora i fauna de l'illa
de Malpelo, a Colòmbia, és molt comú trobar grans grups de taurons martell, a l'Illa del Coco de
Costa Rica és un dels únics llocs del món on es garanteix el busseig amb aquests taurons.

Related Interests