Descargado en

:

patatabrava.com

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA (UPF)

PESTA NEGRA

JACOBSON, STEPHEN 16-17

.INTRODUCCIÓ És “l’estudi del cas” per excel·lència de la història d e la població ja que gràcies al seu estudi es poden conèixer i desenvolupar les teories demogràfiques. la història de la població i la història soci-econòmica. Així doncs. . la catàstrofe malthusiana s’esdevindria quan els recursos de la terra no poden alimentar les persones que l’habiten. que es caracteritza per: . la Teoria de Malthus: el principi bàsic de la teoria és que la població creix en progressió geomètrica. i aquests. la teoria malthusiana ha evolucionat: és l’actual teoria neomaltusiana. Això es fa endarrerir l’edat de matrimoni i mantenint el percentatge de la població en estat de celibat (les dones no es casen ni tenen fills). des de la publicació de l’assaig. mentre que els medis de subsistència creixen en progressió aritmètica. . Així doncs. En el llibre. fam. Afegeix el principi d’equilibri malthusià: succeeix quan una societat aconsegueix controlar la població perquè augmenti amb progressió aritmètica. malalties i epidèmies. Actualment però. ha facilitat molt que els medis de subsistència creixin també en progressió geomètrica. Per a fer aquest estudi. a més. formula una teoria. No tenia raó perquè no va tenir en compte els canvis tecnològics. mai s’arriba a produir la catàstrofe malthusiana. i això causa guerres. Sí que té raó perquè la teoria ajuda a explicar la relació entre els éssers humans i el seu medi ecològic abans d ela industrialització. LA TEORIA DE ROBERT THOMAS MALTHUS (1766-1834) Malthus publica la seva obra Ensayo sobre la población l’any 1794. Més endavant es va veure que en part tenia raó i en part sí: . combina diferents metodologies: la història de la ciència. Accepta el principi de que hi ha una contradicció entre el creixement natural de les persones i la capacitat de la terra de mantenir-la. una obra on afirma que la capacitat de creixement de la població és infinitament major que la capacitat de la terra per produir aliments per als homes. així com demostrar la importància soci política dels grans canvis demogràfics.

Tercera pandèmia (segle XVII): coincideix en molts llocs amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). . la malaltia es transmet d’una manera o una altra: . Plaga bubònica: es transmet a través de les puces. Plaga pneumònica: es transmet entre humans amb la saliva. Segona pandèmia (1246-1353): és la que s’anomena “mort negra”. s’anomena això degut als “bulbos” que apareixen en els infectats. actualment és anomenada yersinia pestis ja que Alexandre Yertsin va crear un laboratori a Hong Kong per estudiar-lo. S. . Aquesta plaga bubònica. Apareixen en general a les aixelles o a les engonals. al sud i al nord d’Europa respectivament.INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA . la qual cosa causa la mort de la persona en 24 o 36 hores per ofegament. anomenada anteriorment pasteurel·la pestis. i poc després els bulbs. Això té a veure amb la falta d’equilibri entre número d’humans i capacitat de la terra d’alimentar-los i també amb la falta d’equilibri entre humans i el seu entorn ecològic. LA PESTA NEGRA. i va localitzar el bacteri i en va desenvolupar una cura. Actualment es combat amb antibiòtics. quan aquesta pica a l’humà i la bactèria entra al sistema limfàtic. Manté que la catàstrofe o “ajust malthusià” és possible en la història. però que aquest ve en forma de plagues. nom que prové dels cronistes danesos i suecs del segle XVI. Coneguda com a pesta bubònica. Primera pandèmia (541-767): hi ha 15 onades de pandèmia comprès en aquest període. . Rebutja les prescripcions socials polèmiques de Thomas Malthus. també al coll o darrere les orelles. En uns dies arriben la febre i convulsions. . Plaga septicèmica: es transmet quan la puça pica una vena humana i el bacteri entra directament a la sang. Al segle XIV s’usen expressions com pesta i plaga. 2 .XIV L’evolució de les pandèmies de la pesta a Europa es pot dividir en tres etapes: . . Depenent del tipus de plaga. Els qui tenien el bulb morien poc després de la seva aparició. tos o esternuts. Aquest ajust succeeix quan una epidèmia o pandèmia ataca la població.

Evidència demogràfica: es creu que sí que es va esdevenir per diferents raons. el nord d’Europa s’anomenava “Gran Hambruna). Per contra. només es “quedaven” amb l’home quan la seva rata estava a punt de morir i no en podia trobar una altra. ja que els comerciants genovesos funden la colònia Kaffa per accedir a la “ruta de la seda”. A la Toscana. va fer-ho llençant els homes del seu exèrcit que estaven infectats. hi ha evidències que neguen la catàstrofe malthusiana: la població europea havia sigut igual o estable durant 50 0 100. i per tant estava en equilibri i no a prop de la catàstrofe. A Barcelona. és possible que en morissin fins a 50 milions. escampant-se des d’allà cap a altres parts del món. prové de l’actual territori de Turkmenistan. de 4o mil habitants abans de la pesta no van tornar al mateix valor fins al segle XVIII. 3 . la epidèmia s’expandeix a tots els llocs on els genovesos comercien. A partir d’aquí. Totes aquestes variants arriben a Europa quan es desenvolupa el comerç amb la Xina gràcies a Marco Polo i la seva família. la plaga s’origina al sud-est d’Àfrica. Concretament però. podem dividir-ho en: . i per tant hi havia molta fam i morts (entre 1314-1317. Ara: la última suposició o estudi demostra que va morir fins al 60% de la població europea. Hem de valorar aquests números tenint en compte que en aquella època la població europea era. . Quan un khan mongol la va envair. per exemple. que són paràsits que viuen al pèl de les rates. hi havia 2 milions d’habitants abans de la pesta. Els brots anteriors són del nord d’Àfrica. un número que no van recuperar fins al 1850.INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA Aquestes puces. Pel que fa als números de morts. Per tant. Abans: anteriorment es creia que entre el 25 i el 33% de la població europeu havia mort. La pandèmia del segle XIV. a que realment es va esdevenir: . és a dir. aproximadament. A més a més. Després: es va parlar d’entre un terç i la meitat de la població europea morta. el preu del blat era altíssim abans de l’aparició d ela pesta (degut als mals conreus). per exemple. de 80 milions de persones. el major número de morts de la història. CATÀSTROFE MALTUSIANA Hi ha dues evidències a tenir en compte davant la catàstrofe malthusiana. . per exemple. de manera que la població va quedar infectada.

Les guerres: els pagesos pressionaven per obtenir més drets sobre la terra que treballaven. es fa una explicació alternativa: abans de la plaga la humanitat ja havia desenvolupat resistència a algunes malalties (varicel·la. Les noves pràctiques religioses: apareixen. etc). l’exemple més exagerat de l’augment de la religiositat. i amb la plaga i els seus brots van començar a desenvolupar-hi també resistència. per la qual cosa hi va haver encara més violència. Finalment però. les portadores de l’epidèmia. . es va escampar el rumor que els jueus estaven enverinant els pous d’aigua per venjança. Evidència científica: es creu que potser sí que es va esdevenir. Una altra teoria explica que els que la van sobreviure va ser per el desenvolupament genètic a la plaga. però per contra els senyors tenien menys rendes. Hi va haver violència també contra els leprosos i homosexuals. però se sap que aquelles persones més sanes eren les més vulnerables a la epidèmia. etc. es dedicaven a lluitar per les seves 4 . i els senyors. i perquè la bactèria no era endèmica (que afecta a un país o territori). sinó que estava destinat a desaparèixer.INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA . Tenint això en compte. . es construeixen noves esglésies. els flagel·lats. Finalment. les puces i les bactèries. els pagesos augmentaven els seus drets sobre la terra i feien així que les cadenes del feudalisme de l’Alta Edat Mitjana comences a desaparèixer a l’oest d’Europa. Amb aquest nou poder. Durant aquesta plaga. es creu que la pesta va desaparèixer perquè les rates grises del nord van substituir les rates negres del sud. CONSEQÜÈNCIES DE LA PESTA NEGRA Hi ha diferents conseqüències: . xarampió. Altres exemples poden ser que els pares usaven més noms religiosos i de sants per als fills. La crisi del feudalisme: Amb el declivi de la població. Es creu també que probablement no es va esdevenir. després de la plaga. amb menys ingressos ara. després d’haver sofert diverses onades de violència abans de la plaga. L’Antisemitisme i la persecució de les minories: L’any 1300 els jueus van ser expulsats de França i Anglaterra. . i per tant es van haver de buscar nous ambients ecològics fora d’Europa. tot i que no se sap prou sobre les rates. cada cop hi ha més peregrinacions. la plaga va ser causada per obrir el comerç amb la Xina. els pagesos cada vegada tenien més disposició d ela seva terra.

matant al seu pas entre el 50 i el 60% de la població. que era molt costosa. PLAGUES I CONQUESTES . o les diverses revolucions catalanes. La llei McNeill: aquesta llei diu que les persones que han viscut en comunitats agràries denses durant segles tenen un sistema immunològic més avançat que aquelles comunitats no agràries. coma altres llocs d’Amèrica del sud. la població va disminuir també tràgicament. L’any 1850 van començar a utilitzar quinina. 5 . L’intercanvi colombià: la població d’Amèrica del nord era d’uns 20 milions d’habitants. per “sort”. Alguns portuguesos van establir colònies a la costa ja que els europeus no van poder penetrar a l’interior del territori ja que durant els intents molts morien per malalties. Per això els sous van augmentar. i així (i amb la metralladora) van poder conquerir Àfrica. Per exemple. . i es creu que gairebé el 95% d’aquests van morir a causa de malalties. .INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA terres i recursos. va rebre la pesta a través del comerç i no d’una invasió. Hi ha però una excepció a aquesta llei: els microbis i la tardana colonització d’Àfrica. una pols que els protegia de la malària. menys denses o que porten temps dedicant-se a l’agricultura. Al segle XIV augmenten també les universitats a Europa. . i és a causa d’aquesta llei que algunes colonitzacions no han tingut èxit: a llarg termini els colonitzadors morien abans que els conquerits ja que els turcs i semites tenien un sistema immunològic més avançat. És una llei coneguda des de temps bíblics. també ho va fer la mà d’obra. sobretot de la malària. Europa. A Mèxic. la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre Anglaterra i França. L’intercanvi entre els “dos vells mons”: la pesta negre es transmet des d’Àsia cap a Europa a través de la ruta da la seda. i va augmentar també l’ús de màquines per substituir la feina de les persones. La revolució científica i el Renaixement: com que va disminuir la població.