GEOGRAFIA- 2n Batxillerat

Unitat 9 : DEMOGRAFIA
Bloc 3. Unitat 9

Índex:
1. Definició de Demografia, població i altres conceptes
2. Distribució desigual de la població mundial
3. La dinàmica de la població i els indicadors bàsics de l’anàlisi demogràfica
4. El model de transició demogràfica. Etapes.
5. Un nou règim demogràfic als països desenvolupats i els països en vies de
desenvolupament
6. L’estructura de la població per edat i sexe
7. L’estructura socioprofessional de la població
8. Dinàmica de poblament: els moviments migratoris
9. Reptes demogràfics al segle XXI
10. Estructura de la població a Espanya i Catalunya

1.DEFINICIÓ DE DEMOGRAFIA, POBLACIÓ I ALTRES
CONCEPTES
Diferenciar els conceptes següents:
 Demografia
 Població: conjunt de persones que habiten un territori. Un cop delimitada
territorialment la població que volem conèixer, passem a estudiar les seves
característiques: volum de població, distribució, estructura de la població per
sexes i edat, dinàmica de la població.
 Població absoluta/ Població relativa o Densitat de població
Població absoluta: la quantitat total de persones que viuen al món o en un
espai determinat. Només ens indica si els seus habitants són molts o pocs.
La relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen és el que anomenem
població relativa o densitat de població. Mesura la intensitat de l’ocupació d’un
territori determinat, però és un indicador que pot amagar realitats diverses.
 Cens i Padró Municipal
El nombre d’habitants d’un lloc es coneix per fonts i estadístiques actuals: com
per exemple l’Institut Català d’Estadística.

2.DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
La població al món es reparteix de manera desigual. La distribució no és homogènia. Hi
ha grans contrastos entre àrees densament poblades o espais poc aptes per a
l’establiment humà.
Els factors que condicionen la distribució són:
 Factors físics
 Factors econòmics, socials i polítics
 Factors humans

1

INDICADORS BÀSICS DE L’ANÀLISI DEMOGRÀFICA Indicador: senyal quantitatiu referit a diversos aspectes que informen sobre la realitat social i econòmica de l’espai al qual es refereixen (municipi. això vol dir que han reduït les taxes de mortalitat. Definir el model de transició i explicar les característiques principals de les 4 etapes.  TAXA DE NATALITAT I TAXA DE MORTALITAT  CREIXEMENT NATURAL O VEGETATIU DE LA POBLACIÓ: positiu o negatiu o nul  MORTALITAT INFANTIL  ESPERANÇA DE VIDA I ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ  SALDO MIGRATORI (SM)  TAXA DE CREIXEMENT MIGRATORI  ÍNDEX SINTÈTIC DE FECUNDITAT (ISF) Definir Fecunditat i Fertilitat. de les immigracions i de les emigracions (moviment migratori). d’altra. país. la millora de l’educació de les dones.. des del primer terç dels s. ETAPES. 4. ELS PAÏSOS QUE ACABEN LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Són la major part dels països de l’Àsia i d’Amèrica Llatina. 5.. i han començat a controlar la natalitat a partir dels anys 50. (aquest control voluntari de la natalitat té a veure amb la millora en el control sanitari.) Els indicadors més bàsics són els següents:  Pel que fa a la DINÀMICA DE LA POBLACIÓ: ens referim als diversos canvis en l’evolució de la població durant un temps determinat.3.XX. EL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA. comarca. el retard en l’edat nupcial i la difusió de mètodes anticonceptius. cal destacar: les variacions de la població depenen de dos components: d’una banda: els naixements i les defuncions (moviment natural). que mantenen un creixement moderat.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ..) Hem de destacar: 2 . LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT  EL NOU RÈGIM DEMOGRÀFIC DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS Característiques  LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA ALS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT Hem de destacar: 1. ciutat.

. 3 . La consideració de la paternitat com a símbol de virilitat i la situació de discriminació de la don. degut a l’adopció d’una política molt restrictiva i autoritària de la planificació demogràfica: és el cas de la imposició del model del fill únic per parella..  La comparació de les piràmides d’edats d’un mateix país en diferents moments històrics ens permet veure i entendre: . Iemen) i alguns estats de l’Àsia molt pobres: Nepal.): on la reducció de la natalitat és paral. Encara hi ha creixement demogràfic bastant elevat.. .. I actualment es situen a 1’9 fills/dona. Es va aconseguir reduir la fecunditat de 4’3 fills/dona a l’any 1972 a 2’3 l’any 1979... Sri Lanka o l’Índia.. I el seu model demogràfic es caracteritza perquè mantenen taxes de fecunditat molt altes i la reducció de la mortalitat. Cambotja.. Tot i que hi ha d’altres països on la fecunditat també ha disminuït però no han sortit de la pobresa. a més.  A partir de la interpretació de la piràmide i de l’anàlisi de la distribució de la població per grups d’edat i sexe. dificulten la fan impossible la planificació familiar. ELS PAÏSOS QUE ESTAN INICIANT LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Són els països o regions menys desenvolupades i que es troben al marge de la globlalització econòmica: la major part d’Àfrica subsahariana. perquè no tenen sistemes de pensions. Per què mantenen aquestes taxes de fecunditat tant elevades? Entre els factors que influeixen en aquesta fecunditat cal destacar: . alguns països del Pròxim Orient (Afganistan. 6.. és el cas de Cuba. Factors culturals i religiosos: l’existència d’alts nivells d’analfabetisme i la influència de creences i tradicions religioses afavoreixen la mentalitat natalista.. una seguretat per al sosteniment econòmic dels pares quan siguin grans. La Xina: cas particular. .. però la població continua creixent a causa de l’augment de l’esperança de vida. diferents indicadors demogràfiques que s’interrelacionen en un moment determinat..lela al desenvolupament econòmic. Taiwan.ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: EDAT I SEXE Les piràmides demogràfiques són el model gràfic més utilitzat per representar l’estructura de la població perquè mostren. es pot deduir l’evolució de l’estructura demogràfica en el passat i les perspectives de futur. de manera sintètica. Hong kong.. sobretot als països islàmics.Factors econòmics i socials: el fet de tenir un nombre elevat de fills significa una ajuda econòmica per a les famílies tant pel treball infantil (feines al camp o economia submergida a les ciutats). 2. Els fills són. Els Nous Països industrialitzats (NPI) o “dragons asiàtics” (Singapur. fet que no assegura el reemplaçament generacional.

i baixa esperança de vida.  ES PODEN ESTABLIR TRES MODELS BÀSICS SEGONS LA FORMA GENERAL DE LA PIRÀMIDE: 1. tant de caràcter demogràfic com de planificació de les necessitats socials i econòmiques: .  Predomini de població adulta i vella  Creixement natural molt baix o negatiu que es pot compensar amb l’aribada d’immigrants.. inferior al nivell de relleu generacional (2’16 fills per dona).. POBLACIONS PROGRESSIVES.  Relació de masculinitat (Rm) inferior a cent . 3.  Predomini del grup de població jove  Alta taxa de creixement natural. el grup d’adults i vells és majoritari . ENVELLIDES O EN FASE D’ESTANCAMENT: Forma: de bulb o de ceba.. al contrari. JOVES O EN FASE D’EXPANSIÓ: Forma: de triangle. .  Es dóna en països desenvolupats que es troben en un cicle demogràfic modern. sobretot infantil. Una base ampla significa fecunditat i natalitat elevada.. POBLACIONS ESTABLES. És el cas dels països menys desenvolupats d’Àfrica i d’Àsia. com els països europeus. si es mantenen les tendències. si... Característiques:  Mortalitat infantil molt baixa i augment de l’esperança de vida fins a límits biològics. fet que provoca l’envelliment de la població i l’augment relatiu de la mortalitat general. si hi predomina la població jove.. Característiques:  Reducció progressiva des de la base significa alta mortalitat.. Una base reduïda significa fecunditat molt baixa. A partir de l’estructura per edats es poden fer previsions. 2. EQUILIBRADES O EN FASE DE CONTENCIÓ: 4 . d’homes per cada 100 dones)  Es dóna en països que es troben en la fase inicial de la transició demogràfica. POBLACIONS REGRESSIVES.  Relació de masculinitat (Rm) superior a cent que pot ser modificada per l’emigració (La relació de masculinitat expressa el núm..

.  Les fonts demogràfiques actuals a escala mundial indiquen que. econòmic.. estrès. Forma: de campana. Però a mesura que la dona s’incorpora al món social..  Factors com l’inici precoç de la nupcialitat i la fertilitat en els països menys desenvolupats provoquen una sobremortalitat femenina lligada al part 7. polític i laboral. s’iguala amb l’home. als països desenvolupats es dóna un predomini de les dones (Rm=95) i als països menys desenvolupats. Es poden considerar en la fase final de la transició demogràfica països en vies de desenvolupament com la Xina o l’Argentina. Característiques:  Augment relatiu d’adults i vells perquè es redueix la mortalitat. Cal estudiar cada cas. Però la proporció pot variar notablement en les diferents edats. neixen 106 nens per cada 100 nenes. alcoholisme i afeccions cardiovasculars. La mitjana del món es troba al voltant de 101 homes per cada 100 dones. L’anàlisi de la composició per sexes de la població permet analitzar el paper social. L’augment de l’esperança de vida provoca el creixement de la població.  El creixement natural tendeix a moderar-se i a estabilitzar-se. cultural i la situació d’igualtat dona-home a diverses societats o en moments històrics diferents. les causes d’aquesta sobremortalitat masculina es poden buscar en el fet que alguns autors han trobat “conductes de risc” més freqüents en els homes: accidents laborals. Segons el nivell de desenvolupament de cada país podem constatar que. Però també tenen poblacions estables i es troben en el cicle demogràfic modern alguns països nous com Austràlia o els EUA. de circulació. dels homes (Rm=105). Als països desenvolupats la proporció de sexes s’equilibra entre els 30-40 anys i en les edats adultes la superioritat en el nombre de dones és molt més acusada perquè tenen una esperança de vida més alta.  Equilibri entre la població jove i adulta que assegura el reemplaçament generacional. Base que tendeix a reduir-se pel control de la fecunditat. de forma natural. les tendències apuntades varien.  La diversitat de països que s’aproximen a aquest model es fa difícil la classificació.L’ESTRUCTURA SOCIOPROFESSIONAL DE LA POBLACIÓ  TAXA D’ACTIVITAT És un indicador global que expressa el percentatge de població activa respecte el total de la població i serveix per mesurar la força de treball potencial d’un país. Taxa global d’activitat= Població activa x 100 5 . en general. Deixant de banda les possibles causes biològiques i comptant que als països més avançats hi ha legislacions que intenten garantir la igualtat de la dona.

El percentatge de població activa dels diversos països. desenvolupats presenten taxes d’entre el 40% i el 60%. mentre que els p. la crisi econòmica i el procés de mundialització de l’economia –globalització-. varia segons l’estructura demogràfica i el nivell de desenvolupament del país. d’oci. com ara el treball infantil. La fase de transició demogràfica en què es troba un país –l’estructura per edats i el predomini de joves. El sector primari encara manté un pes important dins l’economia i s’inicia l’increment del sector secundari (en alguns països és un sector ja molt important). en la que predomina la subocupació i el treball precari.. negoci familiar.  la definició dels límits: edat. la incorporació de la dona al mercat laboral i la dinàmica en l’evolució dels sectors productius poden explicar aquestes diferències. Els p. mestresses de casa o jubilats. menys desenvolupats aquestes solen ser més baixes. que és substituïda per especialistes d’alta formació que ara dirigeixen els nous processos mecanitzats. . per formar part de la població activa depèn de les lleis laborals de cada país. provocat per la revolució tecnològica. culturals. als països menys desenvolupats. Els països en vies de desenvolupament segueixen una evolució semblant en al dinàmica dels sectors d’activitat.ha comportat la reducció progressiva de la població activa ocupada en el sector primari en benefici del secundari i posteriorment del terciari. els quals encara que no rebin cap salari poden treballar a casa.. És el que s’ha anomenat la crisi de l’estat del benestar als països desenvolupats. adults i vells-. les pensions i les partides socials en general. el desenvolupament de noves tecnologies en els procés d’industrialització ha possibilitat l’augment de la productivitat i la reducció de la mà d’obra poc qualificada.  LA DINÀMICA EN L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS El procés d’industrialització que s’ha donar als països desenvolupats –paral. que és sinònim d’alt nivell de vida. Aquest tipus d’economia il. ha portat a la terciarització de la societat..legal és especialment greu en èpoques de crisi i pot ser estructural. és a dir aquells que realitzen activitats productives que s’escapen de l’economia oficial i de la recaptació d’impostos. com ara els sanitaris. educatius. retallant les prestacions per atur...  Les estadístiques oficials no comptabilitzen com a actius els ocupats en l’economia submergida.lel a la transició demogràfica. Però en aquest procés es constata una dualitat entre l’economia oficial o regulada i l’economia submergida. condueix a la precarització del treball i a l’intent dels estats de reduir les despeses públiques. L’augment del consum de béns i serveis. i en aquests països ocupa més de la meitat de la població activa. 6 . etc. Però l’augment de l’atur a partir dels anys 70. condicions. Població total Presenta algunes limitacions:  la consideració com a inactius dels estudiants.. En les tres darreres dècades. tot i que amb situacions i ritmes diferents i un retard en el temps.

. Causes socioculturals: desig de llibertat..  Però malgrat les traves legals i el control policial. Altres vegades les migracions es donen per qüestions d’elits... sinó que es pot produir per la “hipertròfia del terciari”.. els balseros de Cuba. . l’augment de feines de serveis marginals i de poca qualificació: com ara venedors ambulants. atracció de la ciutat.. 7 . del nord. bondat del medi natural. La baixa taxa d’ocupació així com el greu problema de l’atur i la subocupació mantenen una part important de la població en el llindar de la pobresa. exilis forçosos..  Les migracions tenen avui múltiples causes: . pressió demogràfica. 20 d’agost de 2006 8. inundacions. tendeixen a substituir a les anteriors migracions de treball: és el fenomen dels immigrants il. ..legals que són detinguts o moren en l’intent d’arribar a un país més ric buscant un futur és notícia freqüent: en el cas d’Espanya són coneguts com els immigrants de les pasteres i la via d’entrada més freqüent és l’Estret de Gibraltar.. com l’onada de refugiats que va provocar el trencament de l’antiga Iugoslàvia o més actualment la guerra del Kosovo.  Però la major part de les migracions es produeixen per les diferències socio- econòmiques i de nivell de vida entre el lloc d’origen i el de destinació. les migracions clandestines o motivades pel desig del reagrupament familiar.. La mobilitat internacional d’elits i la mobilitat dels ciutadans vells amb alts nivells de renda procedents d’Europa nord-occidental solen ser fluxos que passen més inadvertits.. d’anada i tornada a la feina o de vacances. repressions. a buscar feina i a oferir-se com a mà d’obra no qualificada i a baix preu. Article de La Vanguardia. pobresa... i en els moviments migratoris: que són de llarga durada i es produeixen a l’interior dels estats o entre diferents països quan es canvia de residència. cayucos cap a les Canaries. que s’ofereixen com a mà d’obra no qualificada i barata. és a dir. Migracions provocades per catàstrofes naturals o ecològiques: terratrèmols. .. publicat el diumenge. persecucions. males collites. tot i que darrerament s’intenta controlar (legislacions molt restrictives pel que fa a l’entrada d’immigrants.. enllustradors. .DINÀMIQUES DE POBLAMENT: ELS MOVIMENTS MIGRATORIS  La mobilitat de la població sobre l’espai es manifesta en els desplaçaments habituals.L’augment del sector terciari en alguns d’aquests països no és sempre sinònim de millora del nivell de vida. Aquestes diferències de riquesa entre països provoca migracions des dels països subdesenvolupats (més pobres) cap a països desenvolupats (més rics i del nord). Causes polítiques i ètniques o religioses: guerres. . Causes de caire econòmic: atur. especialment aquells que vénen de països del Tercer Món) degut al seu nombre cada vegada més gran. i les expectatives de trobar una situació econòmica millor.i per això la majoria de la població procedeix de zones subdesenvolupades del planeta cap als països desenvolupats. .

más de la mitad de la población activa es extranjera (Shah). cultural o polític. sens dubte el problema dels refugiats presenta el costat més dramàtic de les migracions internacionals en l’actualitat. com va passar amb la Guerra del Golf o més recentment amb la crisi asiàtica. “Las migraciones han sido necesarias para la humanidad desde tiempos antiguos. (…) Las causas de la mundialización migratoria son diversas. albanokosovars. con el 13 % de los emigrantes. escribió Max Frisch. (Pastore) La inmigración puede satisfacer las necesidades del país de origen y del país de acogida. hecho que aún no ha sido aceptado por Europa (Baldwin-Edwards). positiu o negatiu. la movilidad de las personas esté severamente restringida (Arango) (…) En el mundo de principios del siglo XXI hay unos 191 millones de personas que viven fuera de su país de origen. Suècia. econòmic.). deguda a les crisis polítiques o financeres.. Entre 1750 y 1950.  Els moviments migratoris incideixen en el creixement real. según las Naciones Unidas.. A les destinacions tradicionals d’Amèrica del Nord. que han achicado el tiempo y el espacio. militars. Y las respuestas de las sociedades occidentales son 8 . Les noves àrees de migracions internacionals de treball apareixen lligades als principals focus de creixement econòmic i atrauen immigrants sobretot dels països veïns. conflictes polítics. (…. aunque. precaritza la situació dels immigrants. que dibujan otro mapa. mediambiental.. Regne Unit. Y la emigración se ha potenciado en Asia por el cambio en China (Skeldon). privados de los envíos de dinero. Las migraciones internacionales se han mundializado. “Queríamos mano de obra y llegaron personas”. pero las que se registran a principios del siglo XXI no tienen precedentes. en todo el mundo. las economías de los países ricos se verían descalabradas y los países con más emigrantes. Bèlgica. social. i Suïssa són els estats amb més població immigrant. unos 70 millones de personas abandonaron Europa en busca de una vida mejor (Muenz). África es un continente de emigración. en un planeta crecientemente globalizado. Però la inestabilitat d’aquestes noves àrees d’immigració. Aquest és el cas dels estats petroliers del món àrab o els nous països industrialitzats del sud-est asiàtic. tot i que darrerament han vist augmentar el nombre de persones immigrades: Espanya i Itàlia ( a partir dels anys 90). pero en las sociedades democráticas plantea otro reto: como integrar a los inmigrantes como ciudadanos de pleno derecho.) Si los emigrantes fueran a la huelga todos juntos. el Japó i Europa Occidental.  Un nombre creixent de refugiats protagonitzen migracions forçades per amenaces de genocidi. França. se arriesgarían al colapso. Austràlia. en aquest darrer cas concretar: Alemanya. América Latina y el Caribe. de la població i en les pautes de distribució sobre el territori. desde la miseria y la necesidad de mano de obra hasta la globalización del transporte y de la información. En el Golfo Pérsico. ètnics o religiosos (refugiats palestins. Els que obtenen asil polític són una minoria a causa de les dificultats per poder documentar la seva situació. kurds. i tenen importants conseqüències de caràcter demogràfic. América Latina y África. Si les migracions de treball evidencien situacions de desigualtat econòmica i d’injustícia. A aquestes destinacions tradicionals s’afegeixen nous pols de creixement. Holanda. on les desigualtats econòmiques i del nivell de vida són manifestes. Pero los manantiales de la emigración internacional son ahora Asia. es la primera región receptora de remesas (Yepez del Castillo y Méndez Villegas). Àustria.

XXI indiquen un alentiment en el ritme de creixement de la població mundial que ja s’ha iniciat durant la dècada 1990-99. Si no es posa límit a la natalitat s’arribarà a un col. ja que actualment 98 de cada cent es produeixen al Tercer Món.  Si es projecten aquestes xifres.  Altres pensadors d’ideologia socialista. Editorial del Dossier de La Vanguardia “Inmigrantes. 9. 22. es pot preveure que 9000 milions de persones poblaran el planeta l’any 2050 i a finals dels s. Enero/Marzo 2007. 9 .lapse demogràfic”. així com les situacions d’injustícia social i política que poden acompanyar aquest procés.  Els possibles desequilibris entre població i recursos.REPTES DEMOGRÀFICS DEL SEGLE XXI  LA POBLACIÓ MUNDIAL CONTINUARÀ CREIXENT  Les previsions demogràfiques per al s. com K. El continente móvil”. La causa que provocava la situació de misèria de les famílies més pobres era el fet que tenien més fills dels que podien mantenir.XXI el 87%o de la població mundial viurà en aquests països. MALTHUS a començaments dels s.  EL DESEQUILIBRI ENTRE POBLACIÓ I RECURSOS  El debat sobre les causes i les conseqüències de l’explosió demogràfica ja va ser plantejat per R. Núm.XXI hi haurà 11. que generava un repartiment injust de la riquesa.Marx. La solució que proposava era frenar la natalitat (control voluntari de la natalitat) per evitar el creixement de la població. es troben avui en el centre del debat demogràfic.  Malgrat la reducció de les taxes de creixement.000 milions d’habitants a tot el món.  Els països menys desenvolupats seran els que experimentaran un creixement demogràfic més gran. es van oposar a les tesis de Malthus i van afirmar que la causa de la pobresa era el sistema capitalista. i per tant calia lluitar contra les causes que provocaven desigualtats. distintas. i a finals del s. Cada any la població augmenta en vuitanta milions. Anglaterra havia iniciat la Revolució Industrial i la transició demogràfica: el nivell de misèria i l’alt creixement dels suburbis superpoblats el van portar a elaborar la seva teoria: “la població creix a un ritme superior al dels recursos.” (…) Xavier Batalla: “Migración global”. l’any 1988 el món acollia una població de 5900 milions d’habitants.XIX.

que respectés l’equilibri ecològic del planeta i que evités desigualtats mundials. és la causa o la conseqüència del subdesenvolupament.XX. guerres i migracions massives. l’any 2003 la població espanyola va arribar als 42’6 milions d’habitants. consisteix a introduir mesures econòmiques i socials per poder eradicar la pobresa i les desigualtats a escala mundial.  En canvi. gràcies també a l’arribada d’immigrants. la població va arribar als 37’6 milions. 1984 a Mèxic. 1994 el Caire.desenv. període que alguns demògrafs anomenen el “baby boom” espanyol. han discutit si el fenomen de la superpoblació. A principis dels anys 80.. En les Conferències Internacionals sobre Població i Desenvolupament que ha organitzat l’ONU: 1974 a Bucarest.  A la Conferència del Caire es van aconseguir acords que representaven una síntesi de les postures anteriors: es proposaven mesures i alternatives per aconseguir un creixement demogràfic sostenible.XX la població de l’Estat va créixer gràcies a una dinàmica natural afavorida per les millores de l’alimentació. recolzades majoritàriament pels governs dels p.  També han qüestionat si la degradació mediambiental i el possible esgotament dels recursos energètics i minerals són problemes relacionats amb el creixement demogràfic o amb un model de desenvolupament injust i insostenible. però. com ara els ajuts al control de la natalitat o la restricció de les migracions dels països pobres. 10. defensen mesures estrictament demogràfiques. la natalitat va experimentar una davallada important i les característiques de la demografia espanyola s’han d’explicar no tant per les dinàmiques naturals com per les noves maneres de viure i pels moviments migratoris. pels avenços de la medicina i per les conjuntures econòmiques favorables. fam. i els valors més alts es van assolir entre el 1959 i 1964. L’any 1981. que assegurés els recursos suficients per poder cobrir les necessitats de la població. però a a partir d’aleshores el creixement es va alentir i es va iniciar un procés d’envelliment de la població. és a dir.LA POBLACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL I CATALUNYA  L’evolució de la població La demografia espanyola va experimentar un creixement demogràfic important en el s. L’augment més significatiu es va produir entre els anys 1950 i 1980. 10 . polítiques de desenvolupament sociocultural: educació per a les dones. polítiques de desenvolupament científic i tecnològic.les postures marxistes i poblacionistes proclamen que el problema no està solament en el creixement demogràfic. Malgrat tot.  Com a resposta: les posicions neomalthusianes. La solució. ja que els avenços tecnològics podrien produir recursos suficients per a tota la humanitat. Des de mitjan segle XIX i fins al finals dels anys 70 del s. afirmen. relacionat amb situacions de desnutrició.

Societat amb una de les fertilitats més baixes d’Europa i del món) . Espanya ja no ocupa l’últim lloc als índexs de natalitat d’Europa. i ara es troba en 1’45 l’any 2005. com a resultat de l‘escàs creixement vegetatiu. baixa fecunditat (ISF). Piràmide de població: estructura de la població per edats i sexe: (completar amb informació del llibre de text pàgina 200 i 206)  Base reduïda (a causa d’una disminució notable de la natalitat a partir del 1979) que significa fecunditat molt baixa. els de la població autòctona només un 1’1%. Característiques generals de la població a l’Estat Espanyol i a Catalunya La població espanyola i catalana presenta actualment una sèrie de característiques que són comunes a les poblacions de la majoria dels països de la unió Europea o bé d’un país desenvolupat: . L’han superat Ucraïna. la població tendeix a l’envelliment. segons les dades de l’Indescat. la més baixa del món. a causa de la baixa natalitat i al descens de la mortalitat. Esperança de vida alta (en el cas de Catalunya l’esperança de vida és de les més altes del món: 79’3 per al total de la població) Cal tenir present els problemes i conseqüències socials que planteja l’envelliment d’una població: s’han de crear serveis i nous llocs de treball en els sectors d’atenció a la gent gran i assegurar una jubilació. .” El Periódico. escàs creixement vegetatiu: a causa d’una natalitat i mortalitat baixa . aquest indicador (ISF) va arribar als 1’43 fills per dona a Catalunya. 11 . El 1995 la taxa de fecunditat catalana va caure a 1’14 fills per dona. inferior al relleu generacional i taxa de natalitat molt baixa: 11%o “L’any 2005. darrer any comptabilitzat per la Generalitat.600 nens. “Segons les estadístiques de l’INE. població nascuda a l’etapa del creixement demogràfic (anys 69- 78): un 17% aproximadament de la població total i disminució important de la proporció de la població jove. Letònia i Polònia. La reducció molt forta es veu en la població situada entre els 65-69 anys correspon a la població de la Guerra Civil i immediata postguerra  Predomini població adulta i vella (eixamplament notable en edats compreses entre els 30 o 39 anys. l’any 2010.”  Mortalitat molt baixa (al voltant d’un 8%o) i esperança de vida alta (80’2 anys). cosa que es va traduir en el naixement de 80. el 17’2 % de la població espanyola tindrà més de 65 anys. menor de 15 anys: un 14%  Creixement natural baix o lent  Els naixements de la població d’immigrants va créixer un 24’6 %. que no arriba a 2’1 fills per dona per reemplaçar la població (en el cas de Catalunya va baixar de 2’72 fills per dona l’any 1975 als 1’14 l’any 1995. 18 de gener de 2007. Des del 1999.

a les comarques del Vallès Oriental i Occidental. Registren menys del 18% de la població  La població catalana es distribueix de manera desigual al territori. Alacant-Elx-Múrcia. La Corunya-Vigo..  De fet.  I les que menys corresponen a les comarques d’interior: pirinenques o prepirinenques i les comarques d’interior del sud de Catalunya. Sevilla-Cadis-Màlaga-Granada. Madrid. Espanya tenia una població que s’aproximava als 46 200 000 habitants. on viuen el 23% i el 73%. València. les comarques amb més creixement de població corresponen a les comarques del litoral o prelitoral (comarques del Maresme fins el Tarragonès. I elevada proporció de població immigrada procedent de fora de l’Estat espanyol: Marroc. i àrea metropolitana.o països de l’Europa de l’Est. Guipúscuo-Biscaia- Cantàbria.  Les regions menys poblades són les d’interior: dues Castelles. les valls fluvials.  La població es concentra a les ciutats com Barcelona.  Les zones més poblades són les situades a la perifèria peninsular i a les illes. del total de la població catalana. països sud-americans: Equador. Comunitat d’Aragó. 204 i 207 (punt 6. Són zones de gran activitat econòmica : a nivell industrial i del sector serveis. Gijón-Oviedo.. La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana continuen concentrat la major part de la població. Colòmbia.4) 12 . els grans eixos de comunicacions i els municipis i comarques més actives. S’ha concentrat a les zones del litoral.. 11. Illes Balears i Canàries. Extremadura i Galícia. amb una densitat de població de 91’2 hab/km2. Distribució territorial de la població: (distribució desigual)  L’any 2008. respectivament.LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA I CATALANA Treballar a partir del llibre de text les pàgines 203. Perú.

Related Interests