You are on page 1of 2

Fam.

Urticaceae
Plantes Hervàcies
Fulles Simples
Flors Hermafrodites o unisexuals o tetràmeres. Perigoni amb 4 tèpals i 4 estams. Ovari súper.
Pol·linització Anemòfila
Fruit Aqueni (fruit indehiscent)

Dos gèneres:

Urtica Parietària
Pèls urticants / fulles oposades Pèls NO urticants / fulles alternades
Són freqüents. Hi ha dues espècies importants: Flors hermafrodites o unisexuals.
o U. Dioica: dos peus, inflorescència ramificada,
perenne. Parietària judaica: les fulles són poc aparents;
o U. Urens: planta anual, monoica. pol·linització anemòfila; el pol·len és al·lergogen.

Fam. Fagaceae
Plantes De base, forestals. Caducifoli o perennifol·li.
Fulles Simples
Flors Unisexuals i trímeres. Ovari infer.
Pol·linització Anemòfila
Fruit Fem - Aqueni
Masc – Aments (eix sobre el qual es posa un conjunt de flors aparents amb pol. anemòfila.
Fructificacions Cima.
Fem- fructifiquen a la vegada. Els tres fruits queden agrupats en una cúpula que les envolta. Això
forma una infructofluorescència.

Castanea sativa (castanyer)

- Aments llargs com un dit
- La cúpula és punxosa
- Tenen interès farmacèutic per l’escorça, que conté tanins (estringents)

Fagus sylvatica (faig)

- Fulles amb marge dentat
- Inflorescències masculines i femenines
- Les pues de la cúpula no punxen i presenten dos aquenis.

Querus (perennifòlies)

Q. ilex (alzina) Fulles coriàcies. Té unes boles vermelles anomenades gal·les formades per fulles que
s’hipertrofien quan són atacades per insectes. Té molts tanins.
Q. súber (alzina surera)
Q. coccifera Influorescència d’un sol fruit

Fam. Junglanaceae
- Fulles compostes
- Fruit simple en drupa
- Flors en cimes (nous verdes)

Té 1 nectari.a. Salicaceae (Entomòfila / anemòfila). Aïllada té capacitat anestèsica local (via tòpica). Gineceu amb 3 carpels i fruit en capsula. Té les branques molt flexibles. Tenen punts foscos. degut a un pigment vermell (el p. Fulles Estretes amb el marge dentat . Erythroxylaceae (Entomofila) Erythroxylum coca Origen Andes (vesal oriental). on trobem la selva Alta (boscos tropicals plujosos). Masc . flavonoides  Hipericina P. Salix alba Planta Dioica que pot arribar fins a 25 m. Fam.a).Banda inferior (revers) -> blanc (pels blanquinosos P. que és ornamental. Salicílic + glucosa). Es fa servir l’escorça i els aments femenins. A contrallum tenen uns llocs més translúcids. anomenades vímet (mimbre). Fotosensibilitat quan la pell amb l’oli s’exposa al sol. La llavor són les nous. Hypericaceae (Entomofila) Hypericum perforatum Planta Hervàcia i perenne (vivaç). Fam. que s’obra i trobem moltes llavors amb pèls blancs. 5 tèpals i 5 pètals.Junglans regia (noguera) Té fruit en drupa i endocarpi carnós. Flors Molt aromàtiques. Glabres. 10 estams. que són molt bones pel cor. Flors Unisexuals simples.5%)  0. Actualment s’utlitza l’hipericina com a antidepressiu (ús intern) contra depressions lleus. on trobem la salicina (glucòsid -> àc. Es troba a zones humides. Plantes Arbust. la qual s’obra en valves i allibera les llavors. S’obté l’oli de cop. Planta Arbust que pot arribar als 3m. Pentàmeres.Banda superior (envers) -> verd fosc . P. Pentameres.a. També té rames flexibles. Flors Aïllades i aromàtiques. Fulles Contorn el·liptic. Tenen 4 marques al contorn del nervi central. com a vulnerària (ús cutani). Influorescències Cima. Babylonica (sauce llorón). Reunides en aments. A les fulles trobem els alcaloides (1-1. cavitats d’olis vegetals. que defineixen les 4 arees de la fulla de la coca. . Glabre. De color groc molt intens. Hi ha altres salzes com S.a. Dioica.5-1% cocaïna. No és cosmopolita. Fam. Fruit En drupa vermellosa. Molts estams. Rizoma Subterrani Fulles Oposades i sèssils (sense pecíols).2 estams + 1 bractea Fem – ovari (2 carpels) + 1 bractea Fruit Càpsula. Tijes Vermelloses.